REFUGIATS,

MIGRANTS,
EUROPA
TOTHOM SOM NÒMADES
ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS
(ONU, UNICEF, ACNUR, FAO, UNESCO, FMI, BM,OMC)

-ACNUR
-FAO
-UNESCO
-FMI
-BM
-OMC
 ONU ACNUR

ONU Es defineix com una associació de

govern global que facilita la cooperació en
assumptes com el Dret internacional, la pau i
seguretat internacional, el desenvolupament
econòmic i social, els assumptes humanitaris
i els drets humans.
L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als
Refugiats (ACNUR, en anglès UNHCR, United
Nations High Commissioner for Refugees) és
l'organisme de les Nacions Unides encarregat de
protegir als refugiats i desplaçats per persecucions
o conflictes, i promoure solucions duradores a la
seva situació, mitjançant el re-assentament
voluntari al seu país d'origen o en el d'acolliment
DRETS HUMANS

• El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de

les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà
i proclamà la Declaració Universal dels Drets
Humans[1][2] (Resolució 217 (III) A).[3] Es tracta d'un document
de trenta articles en què se subratllen els drets
humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a
tots els éssers humans.
DRETS HUMANS
• Què diuen els tractats internacionals? Declaració Universal dels Drets
Humans
• • Article 13 Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la
seva residència en el territori d’un Estat.
• • Article 14 En cas de persecució, tota persona té dret a cercar
asil, i a gaudir-ne, en qualsevol país.
• Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, París, 1945
 DRET INTERNACIONAL

• El dret internacional defineix i protegeix als refugiats. La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i
el seu Protocol de 1967.
• Convenció de la OUA regula problemes dels refugiats a Àfrica des del 1969, o la Declaració de Cartagena
sobre els Refugiats de 1984,Els principis legals que engloben han penetrat dins d´ innombrables lleis i
costums internacionals, regionals i nacionals.
• La Convenció de 1951 defineix qui és un refugiat i delimita els drets bàsics que els Estats han de garantir als
refugiats.
• • Article 18 Es garanteix el dret d’asil dins del respecte de les normes de la Convenció de Ginebra
de 28 de juliol de 1951 [...].
• • Article 19 Es prohibeixen les expulsions col·lectives. Ningú podrà ser retornat, expulsat o extradit
a un Estat en què corri un risc de ser sotmès a la pena de mort, a tortura o a altres penes o tractes
inhumans o degradants.
REFUGIAT
• Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28
de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions
Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és
originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor
fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat,
pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no
vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.
ES A DIR

• Son persones que a causa del temor a ser

perseguides per motiu d’ètnia o religió o
nacionalitat o per les seves opinions es troben
fora del seu país i a causa d´aquest temor no
poden o no volen tornar a ell
REFUGIATS

•Un dels principis fonamentals establerts en

el dret internacional és que els refugiats no
han de ser expulsats o retornats a situacions
en les quals la seva vida i llibertat estan en
perill.
 REFUGIAT

• Els refugiats són gent normal que veuen com els seus drets humans són violats o amenaçats,
i per això són forçats a abandonar les seves llars. Ningú tria ser refugiat.

Ser refugiat és molt més que ser “estranger”. Viure en l'exili sovint implica que els refugiats
depenguin al principi de la bona voluntat d'altres persones per satisfer les seves necessitats
més bàsiques, com l'alimentació, un lloc on viure o la roba. Els refugiats també depenen
d'uns altres per sentir-se ben acollits i així contribuir de diferents maneres dins de les seves
noves comunitats.
REFUGIATS DEL PASSAT
MIGRANTS
MIGRANTS
REFUGIATS I MIGRANTS

• Molta gent confon ser refugiat i ser immigrant però

no és el mateix
• Els immigrants se´n van del seu país per obtenir una
vida millor
• Els refugiats és perquè estan en perill
DIFERÈNCIA ENTRE REFUGIAT I MIGRANT

REFUGIATS
Els refugiats són persones que fugen de conflictes armats o persecució. la seva situació és
tan perillosa i intolerable que han de creuar fronteres internacionals per buscar seguretat
als països propers i, llavors, convertir-se en ‘refugiats’ reconeguts internacionalment pels
Estats, l'ACNUR i altres organitzacions. Són reconeguts perquè és molt perillós per a ells
tornar el seu país i necessiten asil en algun altre lloc. Per a aquestes persones, la denegació
de l'asil té conseqüències mortals
MIGRANT

• Els immigrants trien traslladar-se no a causa d'una amenaça directa de persecució o mort, sinó
principalment per millorar les seves vides en trobar treball o educació, per reunificació familiar, o per
altres raons. A diferència dels refugiats, els qui no poden tornar al seu país, els migrants continuen rebent
la protecció del seu govern.

• Un immigrant és algú que escull ressituar-se a un altre país. "Els immigrants, especialment els immigrants
econòmics, opten per mudar-se per millorar el futur d'ells i de les seves famílies", segons assenyala l'Alt
Comissionat per a Refugiats de l'ONU. En paraules de García i Labraga. "un immigrant és un estranger
pobre o un estranger que procedeix d'un país pobre o no desenvolupat".
NO TENEN EL MATEIX TRACTAMENT

• Per als governs aquesta distinció és important. Els països tracten als immigrants d´acord
amb les seves pròpies lleis i procediments en matèria d'immigració.
• Als refugiats els tracten aplicant normes sobre l'asil i la protecció dels refugiats
definides a les lleis d e la nació i en el dret internacional.
• Els països tenen responsabilitats específiques cap a qualsevol persona que sol·liciti asil al
seu territori o a les seves fronteres
• ASIL

D'ALTRA BANDA, EL REFUGIAT ÉS ALGÚ QUE VA SER

FORÇAT A FUGIR DEL SEU PAÍS NATAL. EN AQUEST
SENTIT, ELS REFUGIATS PODEN DEMANAR ASIL EN
PAÏSOS EUROPEUS, UN PROCÉS QUE PODRIA TRIGAR
ANYS JA PER MOTIUS DE RAÇA O RELIGIÓ. FINS QUE
NO ACONSEGUEIX AQUEST ESTATUS, AQUESTES
PERSONES SÓN SOL·LICITANTS D'ASIL.
 DRET D´ASIL
El dret d'asil és la potestat que tenen els estats per a oferir
protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les
vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de
persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país
d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no
devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix
d'aquest estatut.
DIFERENCIA ENTRE REFUGIAT I MIGRANT

• Ex.Siria. Clip https://www.youtube.com/watch?v=-BxJ2Wl0NCE

SOLUCIÓ

• Cas 1: Sr. H Encara que el Sr. H no va prendre part en les activitats de la guerrilla, els seus
veïns li amenacen a causa de la seva pertinença a una minoria ètnica. Si escau, el seu
temor a la persecució a causa de la seva ètnia està ben fundat. Es troba a més en la
situació de ser perseguit per membres de la seva pròpia ètnia per la seva falta de suport
al moviment independentista. La seva opinió política (que és no involucrar-se en absolut)
li aïlla de la resta de la seva comunitat. De nou, el seu temor a ser perseguit està ben
fundat. Ha de ser reconegut com a refugiat.
SOLUCIÓ

• Cas 2: Sra. Q. Encara que la Convenció de 1951 no inclou específicament la discriminació

per causa del gènere com a base per al reconeixement de l'estatus de refugiada, la Sra. Q
ha de gaudir d'asil. ACNUR considera que una persona que està suportant discriminació
greu o qualsevol altre tracte inhumà, que pugui arribar fins a la persecució, ha de ser
mereixedora de l'estatus de refugiada. La Sra. Q és perseguida pel seu inconformisme
davant estrictes codis socials. Atès que el govern és la font d'aquesta discriminació, la Sra.
Q no pot apel·lar a cap instància superior en cerca de protecció. Segons l'esperit de la
Convenció del 51, la Sra. Q és una refugiada.
• Cas 3: Sr. C El Sr. C no ha d'obtenir l'estatus de refugiat. Havent matat a presoners de
guerra, el Sr. C ha comès un crim de guerra (segons la Convenció de Ginebra de 1949).
Havent comès un crim de guerra, la clàusula d'exclusió ha de ser aplicada en aquest cas,
segons l'article F (a) de la Convenció del 51, no pot optar a obtenir l'estatut de refugiat.
La Declaració Universal dels Drets Humans tampoc li empara lloc que ha comès crims
contraris als propòsits i principis de les Nacions Unides’ (Article 14 (2) de la
Declaració).
• Cas 4. Sr. R El Sr. R ha de ser reconegut com a refugiat. Les seves accions van ser de
naturalesa política. No obstant això, hem d'examinar el crim que va cometre escapant de
la presó. El seu crim òbviament és seriós. El següent pas és sospesar la naturalesa del seu
delicte i el grau de la persecució al fet que podria ser sotmès. Per ser considerat com a
refugiat, la persecució que ell tem ha de ser més greu que el delicte comès. Sembla que el
crim va ser comès en escapar-se de la persecució. Segons això la clausula d'exclusió no ha
de ser aplicada. Ha de ser reconegut com a refugiat.
• Cas 5: Sra. F La Sra. F no ha de ser reconeguda com a refugiada. La pobresa i les baixes condicions socials
no són per si mateixes causes d'asil. Per ser reconeguda com a refugiada han de complir-se dues
condicions, segons la Convenció del 51. Primer, ha d'haver-hi un ben fundat temor de persecució per
raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per la seva opinió política. No
obstant això, en aquest cas, la Sra. F no és perseguida per cap d'aquestes raons. Encara que la Sra. F
pertany a una classe baixa, la seva pertinença a aquest grup social no és en si mateix suficient raó per ser
reconeguda com a refugiada. Ha d'haver-hi una clara amenaça de persecució per la seva pertinença a un
grup particular. Segon, l'individu en qüestió ha de sofrir alguna forma de discriminació. En aquest cas, la
política sanitària del govern s'aplica a tothom. No obstant això, si el govern es negués a parar-li esment
sanitària a causa de la seva ètnia, la Sra. F hauria de ser reconeguda com a refugiada.
TORNANT A EUROPA SHENGEN

• El gran nombre de persones que han arribat aquest any i

l'any passat en embarcacions a Grècia, Itàlia i altres llocs.
Qui són ells? Refugiats o migrants?
De fet, són tots dos. La majoria de les persones que han
arribat aquest any a Itàlia i Grècia, en particular,
procedeixen de països afectats per la guerra o que són
considerats com a països expulsores de refugiats, i per
tant requereixen protecció internacional. No obstant això,
una part més petita d'ells procedeix d'altres llocs i per a
moltes d'aquestes persones el terme ‘migrant’ seria el més
apropiat.
Diem ‘refugiats’ quan ens referim a persones que fugen de
la guerra o persecució i han creuat una frontera
internacional. I diem ‘migrants’ quan ens referim a
persones que es traslladen per raons no incloses en la
definició legal de refugiat. Esperem que uns altres acceptin
fer el mateix. Triar les paraules adequades és important.
SHENGEN

• Els Acords de Schengen foren signats

el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de
la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els
controls fronterers. L'objectiu és garantir la lliure
circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i
viatgers.
SHENGEN

• L'espai Schengen és un espai creat el

1995 per l'acord de Schengen per
suprimir les fronteres comunes entre els
estats integrants i establir controls
comuns a les fronteres exteriors
d'aquests països. En la pràctica, l'espai
Schengen funciona en termes migratoris
com un sol país.