ELS SENSE SOSTRE

A
BARCELONA

Alba Rios
Carla Perez
Laura Garcia
Judith Estévez
Emma Requena
Índex

1. Introducció………………………………………………………………….2
2. Descripció del col·lectiu…………………………………………………..2
3. Línies d’estudi sociològic de la persona sense llar……………………5
3.1 Ho relacionem amb Marx Weber i Durkheim………………………6
4. Ajuts que reben…………………………………………………………....7
4.1 Ajuts de l’Estat Espanyol……………………………………….……7
4.2 Ajuts de Barcelona……………………………………………………8
5. Els sense sostre a Barcelona……………………………………………9
6. Part pràctica……………………………………………………………….13
6.1 Coneixem els sense sostre………………………………………….13
6.2 Anàlisi dels barris on són més discriminats……………………….16
7. Conclusions……………………………………………………………….16
8. Bibliografia………………………………………………………………...17

1
1. Introducció

El nostre objectiu és l'estudi de la població que actualment es troba en exclusió

social, concretament, el col·lectiu de les persones sense llar, analitzant-los i, per
tant, tractar amb ells directament.

Des de fa pocs anys, més concretament des que les crisis van entrar a les llars, ha
augmentat el grau de sensibilitat cap a les situacions de pèrdua del benestar.

Estudiarem quines situacions de la vida els han portat fins aquí, apareixent un nou
termini denominat "els sense sostre", que engloba la població que sense haver
nascut en aquesta situació, les circumstàncies els han portat a aquesta situació.

La nostra base principal de l'estudi, són les entrevistes, coneixent directament les
seves vides i preguntant si senten una discriminació per part de la gent que passa
pel carrer. També hi ha una fundació anomenada arrels, la qual s'encarrega dels
sense sostre i ens proporcionarà moltes estadístiques.

Els resultats finals ens portaran a poder afirmar la nostra hipòtesi, les persones que
no tenen habitatge és degut a circumstàncies dolentes, com pot ser la consumició
de drogues, o persones que venen d'altres països i no troben treball digne per poder
llogar pisos. En barris més pobres creiem que hi viuen més i pensem que en barris
amb millor poder adquisitiu pateixen més discriminacions per part de la gent que
passeja pels carrers.

Mitjançant aquest estudi aconseguirem un inici empàtic i l'apropament i comprensió

de la realitat dels membres d'una minoria, però amb important presència social.
Estem davant d'una de les situacions més difícils de viure i enfrontar per la població
que ha caigut en aquesta situació, així com de les més difícils d'actuar per part dels
professionals de la intervenció social. Hem de tenir present la problemàtica a la qual
s'enfronten les persones sense llar, en moltes ocasions és una situació
sobrevinguda que passa independentment de com hagi pogut actuar el subjecte,
tant per provocar-lo (alcohol, drogues...) com per evitar-lo (pèrdua de treball).

Una persona es pot veure al carrer per una separació, per l'escassetat de recursos
econòmics, per la pèrdua de l'ocupació... Tot això, unit a la manca de suport social i
sobretot familiar, poden fer que un ciutadà acabi pertanyent al col·lectiu de
persones sense llar.

2. Descripció del col·lectiu

El fenomen dels sense sostre és un problema social de gran magnitud el qual afecta
milers de persones en la nostra ciutat.

2
No és fàcil fer-se amb una definició exacta per definir el col·lectiu de persones sense
llar; per això podem remuntar-nos als anys 90 en què, en traducció del terme anglès
“homeless”, es comença a utilitzar la paraula sense sostre per aquella població que
necessita ajuda social diària per a les necessitats bàsiques com menjar o dormir.
Per definir aquest terme “homeless” es fa servir la paraula “sense sostre” substituint
a altres termes més tradicionals a la societat com són indigent, captaire o
transeünts, fets servir per designar aquella persona de vida ambulant, sense solució
econòmica, que pugui acabar amb aquesta necessitat d'accés a serveis socials o
estades llargues al carrer.

La Federació Espanyola de persones sense llar (FEANTSA), que és una ONG

fundada en 1989, que reuneix més de 70 organitzacions de 29 països europeus que
treballen sobre el problema de les persones sense llar. Realitza una activa labor de
defensa de les persones sense llar així com un seguiment permanent del problema
del sensellarisme i de les polítiques públiques sobre aquest, defineix a aquest
col·lectiu com a “persones que no poden accedir o conservar un allotjament
adequat, adaptat a la seva situació personal, permanent i que proporcioni un marc
estable de convivència sigui per raons econòmiques o altres barreres socials, o bé
perquè presenten dificultats personals per portar una vida autònoma”. Aquesta
definició fa referència a les dues mancances principals d'aquestes persones, com
són el problema econòmic, així com les dificultats personals per poder superar la
situació.

FEANTSA se centra en la tipologia de persones sense llar i situació d'exclusió

residencial per tal de contribuir a la millora internacional i coordinació de les
polítiques de prevenció, suport i atenció als sense sostre.

Davant la necessitat de concretar una definició i arribar a un acord internacional, es

crea la classificació ETHOS (Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió
Residencial), és un instrument que pretén abastar totes les situacions possibles
on es poden veure les persones sense llar. Partint de la base que una llar
està constituït per tres espais o dominis (físic, social i legal). Així, de la combinació
d'aquests tres dominis o espais, se'n desglossen quatre categories que són la base
de la Tipologia Europea del Sensellarisme i Exclusió Residencial d'ETHOS:

A. Sense sostre (roofless)

● Viure en un espai públic (a la intempèrie).
● Dormen en un alberg o es veuen obligats a passar la resta del dia en un
espai públic.

3
B. Sense habitatge (homeless)
● Estada en centres de serveis o refugis (hostals per a sense sostre que
permeten diferents models d'estada). Es troben en albergs i centres
d'allotjament, allotjaments temporals i de trànsit i allotjaments amb suport
● Viure en refugis per a dones. Solen ser dones allotjades pel fet que han sofert
violència de gènere
● Viure en allotjaments temporals reservats als immigrants.
● Viure en institucions d'internament: presons (no tenen vivenda disponible en
el moment de l'excarceració), centres d'atenció sanitària (estança al centre
superior a l'estrictament necessària a causa de la seva falta d'habitatge),
centres de menors (que no tenen habitança en fer els 18 anys), etc.
● Viure en allotjaments amb suport d'especialistes (per a gent sense llar).
C. Habitatge insegur (insecure housing)
● Viure en un habitatge sense títol legal (viure temporalment amb familiars o
● amics de forma involuntària, viure en un habitatge sense contracte
d'arrendament –s'exclouen els ocupes-).
● Notificació legal d'abandonament de l'habitatge. Persones en règim
d'arrendament amb ordre de deshauci per impagament, persones amb
vivenda de propietat a punt de veure's expropiats per impagament de la
hipoteca.
● Viure sota l'amenaça de violència per part de la família o la parella. Solen ser
persones amb denúncies ja presentades davant la policia
D. Habitatge inadequat
● Viure en unes estructures temporals i no convencionals com poden ser
caravanes o similars, edificacions no convencionals ni pensades perquè hi
residí persones, estructures temporals o allotjaments autoconstruïts.
● Viure en un habitatge inadequat. Habitatges inadequats per ser utilitzats com
habitatge per éssers humans segons la legislació nacional
● Viure en amuntegament extrem.

Un altre manera de classificar a les persones sense sostre és segons la manera de

la que s’han quedat sense llar:
● Persones sense llar cròniques: Aquelles que han estat vivint al carrer
durant un període prolongat i que s’enfronten a múltiples barreres per a trobar
un habitatge permanent. Poden tenir problemes de salut mental, addiccions o
altres circumstàncies complicades.

4
 ● Famílies sense llar: Inclouen pares amb nens que no tenen un lloc estable
per a viure. La falta d'habitatge familiar pot deure's a la pèrdua d'ocupació, la
violència domèstica o altres crisis familiars.

● Joves sense llar: Individus menors de 25 anys que no tenen un lloc estable
per a viure. Les raons poden incloure l'abandonament familiar, la sortida del
sistema de cura de criança o la falta de suport parental.

● Veterans sense llar: Antics membres de les forces armades que no tenen
habitatge. La falta de llar entre els veterans pot deure's a problemes de salut
mental (traumes, etc.), addiccions, desafiaments de reintegració o dificultats
econòmiques.

● Persones sense llar degut a desastres naturals: Aquelles que han perdut
les seves llars a causa d'esdeveniments com huracans, terratrèmols,
inundacions o altres desastres naturals. En aquests casos, les persones
poden quedar temporalment sense llar i necessitar refugi i suport.

● Persones sense llar degut a desallotjaments o crisis econòmiques:

Individus i famílies que perden les seves llars a causa de desallotjaments,
execucions hipotecàries o altres crisis econòmiques. La falta d'habitatge en
aquests casos sovint està vinculada a problemes financers.

● Persones sense llar degut a problemes de salut mental o addiccions:

Aquelles que poden haver perdut les seves llars a causa de problemes de
salut mental no tractats, addiccions o altres problemes personals.

3. Línies d’estudi sociològic de la persona sense llar

La concepció del sensellarisme com a problema d'etiologia estructural suposa un

gran avanç en la història d'aquest drama social que tradicionalment ha estat vinculat
a una suposada "desviació" de caràcter individual, gairebé sostenint que viure en el
carrer és una opció personal. És a dir, que tradicionalment els manuals de sociologia
estudiaven aquestes persones marginades des de la Sociologia de la Conducta
Desviada i no des d'una Sociologia de l'Estratificació Social, a partir de la qual, en
canvi, sí que era possible estudiar qualsevol classe de persona no marginada.
Aquesta diferenciació posava de manifest l'existència d'uns pobres dignes, que
estarien inclosos en la classe treballadora en contraposició a altres pobres,
marginats i indignes, la posició vital dels quals només era possible entendre des
d'una conducta desviada. Estaríem davant una primera classificació de la
pobresa i, per tant, de les persones.

5
Resulta interessant comprendre en virtut de què era impossible incloure aquestes
persones dins de l'estratificació social, és a dir què és el que en feia unes persones
marginades.

3.1 Ho relacionem amb Marx, Weber i Durkheim

A la versió clàssica de la concepció social marxista, els pobres marginats

constitueixen el lumpenproletariat (persones que no aporten a la societat). Per Marx
el canvi històric esdevindria exclusivament a partir de la lluita de classes i seria
protagonitzat per la classe treballadora i explotada a oposició a la classe burgesa,
capitalista i explotadora. És a dir, que tot aquest lumpenproletariat ociós quedava
fora del joc del canvi social, inútil des del punt de vista històric. Per tant, en la
concepció marxista el pobre marginat no tenia tota la importància, al contrari que el
pobre treballador, i que fins i tot la classe burgesa, que al capdavall era l'enemic a
combatre. Per a autors marxistes més moderns com Erik O. Wright, la pobresa com
a categoria social sí que inclouria el lumpenproletariat i estaria integrada pels pobres
treballadors i la infraclasse (composta per agents socials econòmicament oprimits
però no explotats). La infraclasse, per tant, segons Wright, la formarien els éssers
humans prescindibles des del punt de vista de la racionalitat del capitalisme.

Per al sociòleg alemany, Max Weber, considerat un dels pares de la sociologia, els
pobres marginats, com a classe social, estarien inclosos dins de les classes
propietàries negativament privilegiades. Per Weber, les classes socials són
eminentment econòmiques, estant els individus inserits en cadascuna en funció de
la seva capacitat per produir. Això fa que les persones d'una mateixa classe social, i
per tant econòmica, comparteixin una mateixa posició al mercat i, per tant,
comparteixin també interessos econòmics comuns. Però hi ha un altre aspecte
important per diferenciar unes persones de d'altres, és a dir, la seva capacitat per
consumir allò que, socialment, es tradueix en estils de vida particulars.

Des d'aquest punt de vista, la societat per a Weber està dividida en diferents grups
d'estatus de tal manera que pertànyer a un o altre implica un major o menor
reconeixement cap a l'individu per part de la societat, ja que uns estils de vida són
considerats socialment acceptables i altres no. Posteriorment, aquest diferent estil
de vida en virtut del consum a què es referia Weber, s'ha concretat en diferents
categories culturals, en associar-se aquest reconeixement amb el prestigi que a les
societats modernes sol derivar d'un determinat nivell educatiu.

Els pobres marginats estarien dins de la classificació de Weber al "grup d'estatus

negativament privilegiat", és a dir, dins dels que es considera menys honrós
pertànyer, i amb els quals el contacte social horitzontal i igualitari no resulta
recomanable. Les barreres a la relació –i per això tant la marginació- s'estableixen
no ja des de la major o menor capacitat adquisitiva, sinó des del sentit de la pròpia (i

6
aliena) dignitat. Així doncs per Weber, el lloc sociològic dels pobres, com a classe,
és el que correspon als que menys tenen, mentre que com a "grup d'estatus" el seu
lloc específic és el d'aquells que menys són i representen socialment".

Aquesta doble perspectiva de Weber de la pobresa, possibilita l'estudi des d'una

doble dimensió, la sociològica i antropològica.

En tercer lloc, juntament amb les categories econòmiques i culturals de Marx i

Weber respectivament, apareix la pobresa com a categoria social i moral segons
Durkheim. Per aquest autor, el pobre marginat seria aquell que no és capaç de
conjugar la voluntat individual amb els objectius i normes de la societat: "en aquest
sentit, el pobre marginat no és sinó una forma particular de conducta anòmica, que
indica els límits que separen la cerca de l'autorealització individual i l'obligació de
sotmetre's a les exigències de la societat".

Per a Durkheim, "el que defineix una societat integrada és un conjunt d'individus i
grups que es vinculen per relacions de (inter) dependència sobre la base de la
"utilitat social", que està donada per la funció que exerceixen en la divisió del treball.
La funció específica de la divisió del treball social, i d'on deriva la seva força, rau en
la creació d'un "sentiment de solidaritat". El desenvolupament d'aquest tipus de
solidaritat exigeix una consciència col·lectiva ("consciència moral") que possibiliti
articular interessos particulars amb interessos compartits orientats per la necessitat
de pertinença grupal i social. L'educació juga en la seva anàlisi un rol fonamental per
a l'èxit de la internalització de regles acords a la necessitat de disciplina.

4. Ajuts que reben

4.1 Ajuts de l’Estat Espanyol

A Espanya, existeixen diferents programes i ajudes proporcionades pel govern i

organitzacions no governamentals per a fer costat a les persones sense llar.

Allotjaments d'emergència → Es proporcionen refugis i albergs temporals per a

les persones sense llar, especialment durant les èpoques de clima extrem.

Centres d'acolliment → Aquests centres ofereixen allotjament temporal, així com

serveis socials i de suport per a ajudar les persones sense llar a estabilitzar les
seves vides.

Programes de reinserció social →Iniciatives que ajuden les persones sense llar a
reintegrar-se en la societat proporcionant suport psicosocial, capacitació laboral i
assistència per a trobar ocupació i habitatge.

7
Renda Mínima d'Inserció (RMI) →En algunes comunitats autònomes, existeix una
prestació econòmica destinada a persones i famílies en situació de vulnerabilitat
social, incloses aquelles sense llar.

Programes d'atenció mèdica →Serveis d'atenció mèdica i salut mental destinats

específicament a les persones sense llar.

Suport a víctimes de violència domèstica→ En casos on la falta d'habitatge està

relacionada amb la violència domèstica, existeixen programes i refugis específics
per a fer costat a les víctimes.

Ajudes econòmiques per al lloguer→ Algunes comunitats autònomes ofereixen

programes d'ajuda per al pagament de lloguers, facilitant l'accés a l'habitatge
assequible.

Xarxa de menjadors socials→ Organitzacions benèfiques i menjadors socials

proporcionen menjars gratuïts o a baix cost a persones sense llar.

Programes de suport de Accem → Accem és una organització que desenvolupa

diferents programes de suport destinats al fet que les persones sense llar puguin
tenir l'oportunitat d'un nou començament, que els pugui impulsar cap a un procés
integral de recuperació personal i social

4.2 Ajuts de Barcelona

Per atendre les persones sense llar i sense sostre com a resultat de situacions de
pobresa i d'exclusió social extremes, l'Ajuntament de Barcelona disposa d'un seguit
de serveis amb l'objectiu de prevenir aquestes situacions, atendre les persones
sense sostre, cobrir necessitats vitals i establir itineraris d'inclusió per a la
recuperació de l'autonomia personal i els llaços socials de les persones més
vulnerables. Aquest són algunes de les ajudes que reben.

Servei d’Atenció Social al Sensellarisme en l'Espai Públic (SASSEP) → el

servei municipal dirigit a millorar les condicions de vida de les persones adultes que
dormen i desenvolupen la seva activitat diària en l'espai públic i en assentaments
dins de l'àmbit territorial de Barcelona.

Servei d’acollida diürna per a persones sense sostre →L'Ajuntament de

Barcelona posa a disposició un espai d'acollida durant el dia per a aquelles

8
persones sense llar, oferint diverses activitats i atenent necessitats fonamentals.
Aquest espai inclou serveis com trobada social, activitats recreatives, formació,
recuperació d'hàbits laborals, atenció socioeducativa i serveis sanitaris).
Servei d’acollida residencial temporal para persones sense sostre → Servei
que ofereix allotjament, alimentació, higiene, assistència social i sanitària en centres
residencials d'atenció integral per a aquelles persones que es troben en una situació
primerenca, avançada o consolidada de desconnexió social i no disposen de
domicili.

Serveis d’higiene → A través dels centres de serveis socials i altres instal·lacions

d'atenció social, l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania una sèrie de serveis
i recursos per cobrir les necessitats higièniques.

Menjadors socials → espais a habilitats per poder menjar

5. Els sense sostre a Barcelona

Quantitat de persones sense sostre per barri:

A Barcelona els sense sostre és un problema creixent, s’ha estimat que hi ha 4.838
persones sense llar. Des de l’any 2008, Arrels actualitza periòdicament les dades.
L’any 2023 s’ha fet el següent recompte:
● 1.384 persones que dormen al carrer, el que representa un 12% més que al
2022. Aquest és el nombre més alt des de que Arrels va començar a fer
recompte però tot i així es creu que és una xifra de mínims.

9
 ● 2.803 persones s’allotgen als recursos públics i privats que existeixen a la
ciutat. Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i
concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials privades.
● Segons dades de l’Ajuntament, 651 persones (adults i infants) viuen en
assentaments informals a Barcelona, és a dir, a solars i fàbriques en desús.

● Ha crescut un 80% la quantitat de persones sense sostre en els últims anys.

El sensellarisme no només inclou situacions de les persones que dormen al carrer,

sinó de les que viuen en assentaments o s’allotgen als recursos públics i privats que
hi ha a la ciutat. A Barcelona hi ha moltes persones que viuen en altres situacions
de sensellarisme o exclusió residencial de les quals no s’han obtingut dades:
persones que viuen temporalment a casa de familiars o amics, en habitatge ocupat,
habitatge massificat, habitatge no apropiat, sota amenaça de desallotjament, en
institucions (com hospitals o presons) sense tenir on anar després, en allotjaments
per a dones que pateixen violència masclista o per a persones migrades…

10
A Barcelona es treballa des de fa anys per lluitar contra la problemàtica del
sensellarisme. En l’àmbit municipal s’ha impulsat el Pla de lluita contra el
sensellarisme 2016-2020 per part de l’Ajuntament, amb l’objectiu de detallar les
polítiques a desenvolupar per abordar la problemàtica del sensellarisme.

Malgrat tots aquests esforços i recursos emprats, el fet de dormir al carrer no es

considera una situació d’urgència a Barcelona i els reptes encara són molts. Cal
anar més enllà, amb polítiques i recursos que mirin a mitjà i llarg termini i,
mentrestant, habilitar espais a cada barri perquè les persones tinguin un lloc segur
on estar.

En qualsevol cas, l’objectiu hauria de ser poder donar estabilitat a la persona i que
aquesta sàpiga que, una vegada que surti del carrer, ja no hi tornarà.

En últim lloc, després de l’epidèmia de la COVID-19, ha incrementat la quantitat de

persones que viu al carrer. De fet, un de cada tres sense sostre que hi ha
actualment a Barcelona no ho era abans de l’epidèmia.

Barcelona no pot aportar recursos pel sensellarisme a tota Catalunya, i per tant
l’ajuntament reclama que el Govern destini una partida pressupostària de 10 milions
d'euros a l'estratègia contra el sensellarisme de la Generalitat, dissenyada el 2017 i
que no s'ha dotat fins ara de pressupost.

11
Qui dorm al carrer a Barcelona?

Els carrers, places i portals de la capital catalana allotgen a persones amb perfils
cada vegada més heterogenis. A més de les persones sense llar cròniques, que
solen ser homes extremadament fràgils amb addiccions i/o malalties mentals, s'han
sumat ciutadans arribats de tot el món, principalment de països llatinoamericans,
d'Europa, el Magreb i de l'Àfrica subsahariana.

En relació amb el perfil de persona que viu al carrer a Barcelona, el 85% són homes,
l'11% dones i el 4% s'identifiquen amb altres identitats de gènere. Per tant, el
sensellarisme afecta en un percentatge molt superior als homes que a les dones,
però també és cert que el percentatge de dones continua augmentant cada any,
encara que cal destacar l’augment de places per a dones sense llar a la ciutat. Un
exemple és el Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, que va obrir les portes el
novembre del 2020 que té amb 40 habitacions exclusivament per a dones. El 2021
també va obrir La Violeta amb 26 places per a dones sense llar. Encara que hi ha
menys dones que homes vivint al carrer, la situació femenina sol fer més greu, ja
que a més de tots els riscos que comporta viure als carrers de Barcelona, les dones
estan més exposades als abusos sexuals o violències masclistes.

7 de cada 10 persones que viuen al carrer han nascut a altres països. El 68% dels
sense sostre han nascut fora de l’Estat espanyol encara que a Barcelona les
persones nascudes fora del país és del 29%. Aquesta representació de les persones
estrangeres en situació de carrer suposa un factor d’exclusió. Les nacionalitats més
destacades són Romania (12%), Marroc (8%) i el Senegal (5%).

La mitjana d'edat és de 41 anys.

Un de cada deu fa més de 10 anys que viu al carrer i el 47% fa més de 2 anys que
viuen sense habitatge. La mitja a Barcelona és de 4 anys i 8 mesos, un altre cop la
mitja dels homes és més alta (4 anys i 9 mesos) davant de les dones (3 anys i 4
mesos). Per lloc d’origen els nascuts al país són els que tenen la mitja més alta ( 5
anys i 8 mesos) davant dels procedents de països de la Unió Europea (5 anys) i
d’altres països extracomunitaris (3 anys i 10 mesos). Els barris on la mitja és més
alta són: el Parc i la Llacuna del Poblenou, el barri Gòtic, el Poble-sec, la Vila de
Gràcia, Sant Pere, Caterina i la Ribera, la Dreta de l’Eixample i la Barceloneta).

El 36% dels joves entre 18 i 25 anys han viscut en un centre d’acollida en la seva
infància i joventut i en complir la majoria d’edat es veuen sense lloc on poder viure.

12
Segons Arrels, els darrers anys ha augmentat el nombre de persones molt joves (de
16 a 25 anys), que actualment són el 13% del total. A Ciutat Vella hi viuen el 23% de
les persones que viuen al carrer. El 20% viuen a Sants-Montjuïc, mentre que
l'Eixample i Sant Martí tenen cadascun el 18% de les persones que viuen al carrer a
la ciutat.

Arrels assenyala que vuit de cada deu persones que viuen al carrer estan en
situació de vulnerabilitat alta o mitjana i que el 30% tenen alguna malaltia crònica.
Això augmenta entre les persones que viuen al carrer entre sis i dotze mesos,
quatre de cada deu persones tenen vulnerabilitat alta, i tres de cada deu persones
tenen vulnerabilitat mitjana. Un 13% de les persones que fa menys de sis mesos
que estan al carrer tenen vulnerabilitat mitjana. A partir dels sis mesos, la xifra
oscil·la entre un 32% i un 68%, de manera que és fins a cinc vegades superior. Les
persones amb més vulnerabilitat mitjana són les que estan al carrer entre tres i cinc
anys. Indiquem que després de mig any de viure al carrer, la vulnerabilitat
experimenta un notable increment ja que a partir d'aquest període, augmenta de
manera significativa el nombre de persones que pateixen agressions físiques i
verbals, reben amenaces, han utilitzat la violència ja sigui cap a una altra persona o
cap a ells mateixos, i són coaccionades, enganyades o pressionades a realitzar
accions que no desitgen. Totes aquestes situacions afecten de manera considerable
la salut tant física com mental de les persones sense sostre. En contrast, quatre de
cada deu persones entrevistades ens han informat que no han rebut assistència de
cap professional del treball social en els sis mesos anteriors al recompte. Per aquest
motiu, insistim en la importància d'intensificar l'atenció social inicial per minimitzar
l'índex de vulnerabilitat entre les persones que viuen al carrer.

El 40% han estat víctimes d’agressions físiques o verbals i tres de cada 10 pateixen
addiccions. Tres de cada 10 persones que viuen al carrer no poden cobrir les seves
necessitats bàsiques. A més la meitat dels més joves de 35 anys no tenen targeta
sanitària. Un 40% expliquen haver estat atesos per un treballador social els darrers
sis mesos. Entre els afectats, la desorientació és alta i Arrels assegura que durant el
2019 va atendre 1.344 persones que no sabien on trobar ajuda.

6. Part pràctica
6.1 Coneixem els sense sostre

Entrevista 1:
Avui fem una entrevista a Ayoub, un immigrant de 25 anys, que va deixar el seu país
buscant una vida millor. No obstant això, en arribar a un nou país, les oportunitats

13
promeses van resultar fictícies. La discriminació i les barreres lingüístiques li van
tancar les portes laborals, i l’aïllament el va envoltar. Sense llar ni suport, Ayoub es
va veure obligat a viure als carrers, on la seva lluita passava desapercebuda davant
dels grans gratacels que alguna vegada van simbolitzar l'esperança. La seva
història, on ens narra els reptes que enfronten molts immigrants i destaca la
necessitat de comprensió i solidaritat en la construcció de societats més inclusives.
L’idioma de l’Ayoub no és el més bo, però tot i això, ens hem entès.

Com et sents en aquest barri de Sarrià de Barcelona?

És estrany, la veritat. La gent d'aquí no està acostumada a veure algú com jo pel
seu barri. Sembla que em miren com si fos d'un altre món.

Què et va portar a aquest barri en particular?

Vaig arribar aquí buscant alguna cosa diferent, suposo. És difícil explicar-ho. La gent
diu que aquests barris són segurs, pensava que podria trobar ajuda o suport amb
més facilitat aquí, ja que la gent té més poder adquisitiu, però tothom va amb
presses… També em motiva a canviar la meva vida veure com la gent viu molt bé i
són feliços.

La gent et mira amb curiositat o fins i tot amb desconfiança?

Sí, al principi em feia sentir incòmode. Però després ho entenc, no estic al meu lloc
aquí. La gent d'aquest barri té les seves preocupacions, i veure algú com jo pot
fer-los sentir insegurs. Ha estat tot un procés, i avui dia, és el que menys em
preocupa.

Quina és la teva experiència buscant ajuda en aquest barri?

No ha estat fàcil. La majoria de la gent em mira de reüll i passa de llarg. Alguns han
cridat a la policia, com si jo fos una amenaça només per ser aquí. No he rebut molta
ajuda, la veritat. M’agradaria que no em jutgessin només per la meva aparença.

Com pots passar els teus dies aquí? Com t'ocupes de les teves necessitats
bàsiques?
És difícil, sí. Moltes vegades depèn de la caritat de la gent, o intentant trobar llocs on
pugui passar la nit sense ser molestat. No és un estil de vida fàcil, però és el que
m'ha tocat viure. El que més em costa és l’hivern, no hi ha tanta gent pels carrers,
es fa de nit massa d’hora i sobretot es passa molt de fred a la nit.

Què creus que podria fer la comunitat per ajudar persones com tu en aquest
entorn?

14
Primer de tot, crec que cal canviar la manera de veure les persones sense sostre.
No tothom està en aquesta situació per elecció. Cal més comprensió i empatia.
Després, més recursos i programes que realment ajudin les persones a sortir
d'aquesta situació.

Has patit algun cas de discriminació?

Estic molt acostumat a les males cares, les mirades estranyes, com la gent es
canvia de vorera… Però un cop, a la nit mentre dormia uns adolescents em van
començar a molestar, jo dormia i em van intentar treure la meva manta, també deien
coses que suposo que serien insults, però va ser ràpid i van marxar corrents.

Entrevista 2:
José, un home de 56 anys i enginyer, va veure la seva vida destruir-se després
d'una sèrie de mala sort. La pèrdua de feina i un divorci devastador el van deixar
sense recursos ni suport emocional. Incapacitat per recuperar-se, va recórrer als
refugis temporals fins que la seva salut mental es va veure greument afectada. Les
portes de la recuperació es tancaven mentre lluitava contra les addiccions i la
desesperació. Abandonat per amics i família, Jose va acabar als carrers de
Barcelona, on el seu talent i passat només eren un record trist d'una vida que ja no
tenia.

Com et sents en aquest barri del Raval?

No puc dir que estigui gaire bé. És complicat viure al carrer. Però tot i això, en
aquest barri em sento prou còmode.

Què et va portar a aquest barri en particular?

Tot va començar amb la pèrdua del meu treball. Sense ingressos, vaig perdre el pis i
al mateix temps em vaig trobar amb el divorci amb la meva dona i vaig acabar vivint
al carrer. Sembla que quan la vida et colpeja fort, és difícil aixecar-se. Vaig prendre
males decisions amb els meus diners… El Raval va ser el barri que vaig escollir, ja
que aquí hi ha molta més gent com jo i vaig pensar que aquí m’acollirien millor.

La gent et mira amb curiositat o fins i tot amb desconfiança?

Molts cops si, i els diria que no som diferents. Potser les circumstàncies ens han
portat aquí, però tots tenim una història. Ningú vol viure al carrer. La comprensió i
l'ajuda real podrien fer una gran diferència.

Com pots passar els teus dies aquí? Com t'ocupes de les teves necessitats
bàsiques?

15
 És difícil. Intento buscar menjars als llocs de caritat, i trobar un lloc segur per passar
la nit. La gent és prou amable, però també hi ha moments difícils, amb alguns que
no entenen la situació.

Què creus que podria fer la comunitat per ajudar persones com tu en aquest
entorn?
He trobat algunes organitzacions que ofereixen menjar i roba. Però és complicat
trobar una bona ajuda per sortir d'aquesta situació. Falta suport per a la reinserció.
Es necessita gent que estigui treballant als carrers i més accessibilitat a serveis
socials i programes de reinserció laboral. Molts ho intentem, però és difícil sense
l'ajuda adequada. També, crec que cal més consciència i menys estigmatització de
les persones sense sostre.

Has patit algun cas de discriminació?

Penso que el típic, mirades estranyes o allunyar-se, però mai he rebut cap
assetjament, també en aquest barri la gent està més acostumada i se sent la
humilitat. Entre els que hi vivim aquí al carrer ens donem bastante companyia.

6.2 Anàlisi dels barris on són més discriminats

Després de fer les dues entrevistes en barris molt diferents, hem observat que als
barris amb millor poder adquisitiu, són més discriminats, la gent allà no estan
acostumats a veure aquest tipus de situacions i tampoc s’imaginen acabar així, per
això poden arribar a actuar amb superioritat. En canvi, al Raval, un barri amb poc
poder adquisitiu, la situació és diferent, la gent viu “ofegada”, i per tant algun cop a la
seva vida s’han arribat a imaginar vivint d’aquesta manera.

7. Conclusions

Finalment, verifiquem la nostra hipòtesi, les persones que no tenen habitatge és

degut a circumstàncies dolentes, com pot ser la consumició de drogues, o persones
que venen d'altres països i no troben treball digne per poder llogar pisos. En barris
més pobres creiem que hi viuen més i pensem que en barris amb millor poder
adquisitiu pateixen més discriminacions per part de la gent que passeja pels carrers.

En conclusió, la problemàtica de les persones sense llar requereix una atenció

integral i un enfocament comprensiu. Això no només reflecteix la manca d'habitatge,
sinó que també posa de manifest desigualtats estructurals, problemes de salut
mental, addiccions…

16
La situació de les persones sense llar va més enllà de proporcionar refugi temporal;
implica la identificació de les causes ocultes, com ara la pobresa, la manca d'accés
a l'educació i la salut, i la discriminació. Per acabar amb aquest problema, cal una
col·laboració sòlida entre governs, organitzacions no governamentals, comunitats
locals i el sector privat. Però, és clar, que això no interessa al poder.

Amb aquest treball, hem volgut donar una mica més de visibilitat a aquesta part
exclosa de la societat i que, d’aquesta manera hi hagi més empatia, és important
construir una societat més compassiva i solidària.

8. Bibliografia

A Barcelona. (s. f.). Arrels Fundació.

https://www.arrelsfundacio.org/persones-sense-llar/problematica/barcelona/

NacióDigital. (2020, 2 julio). Creix un 80% la quantitat de persones sense sostre a

Barcelona en 12 anys. NacióDigital.

https://www.naciodigital.cat/noticia/205217/creix-80-quantitat-persones-sense-sostre

-barcelona-12-any

Recomptes Barcelona. (s. f.). Arrels Fundació.

https://www.arrelsfundacio.org/recompte/recomptes-barcelona/

Servicio de acogida residencial temporal para personas sin techo | Servicios

sociales | Área de Derechos sociales, Cultura, Educación y ciclos de vida. (s. f.).

https://ajuntament.barcelona.cat/serveissocials/es/canal/servei-dacolliment-residenci

al-temporal-persones-sense-sostre

17
Tipología ethos. (s. f.).

https://www.uv.es/laboratorio-sociales-sociallab/es/observatorios-sociedad-valencian

a/personas-hogar/metodologia/tipologia-ethos.html

Martínez, M. (2017). Investigación sobre la aplicación del Modelo Housing First para

personas sin hogar en Bizkaia.

https://www.academia.edu/35170036/Investigaci%C3%B3n_sobre_la_aplicaci%C3%

B3n_del_Modelo_Housing_First_para_personas_sin_hogar_en_Bizkaia

Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030. (s. f.). Personas sin Hogar.

https://www.mdsocialesa2030.gob.es/derechos-sociales/servicios-sociales/personas

18