2020

ANÀLISI ÀMBIT
D’EXCLUSIÓ
RESIDENCIAL

ANNA FERNÁNDEZ LÓPEZ

LAURA MARTÍNEZ
DENISA SUCIU
ESTRUCTURA I DESIGUALTATS SOCIAL
PROF: JORDI PUEYO
2N TREBALL SOCIAL
24/04/2020
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 2

2. ÀMBIT D’EXCLUSIÓ: RESIDENCIAL ....................................................................... 3

3. EIXOS DE DESIGUALTAT ........................................................................................... 7

3.1. GÈNERE ..................................................................................................................... 7

3.2. CLASSE ...................................................................................................................... 9

3.3. ÈTNIA ....................................................................................................................... 10

3.4. EDAT......................................................................................................................... 12

3.5. DIVERSITAT FUNCIONAL.................................................................................... 14

4. INTERSECCIONALITAT ............................................................................................ 15

5. COM ES CREUEN ELS EIXOS EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL ............................. 16

5.1. CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA ................................................................................... 16

5.2. CLASSE I GÈNERE ................................................................................................. 17

5.3. CLASSE I ÈTNIA ..................................................................................................... 18

5.4. GÈNERE I ÈTNIA .................................................................................................... 18

5.5. DIVERSITAT FUNCIONAL, EDAT I CLASSE ..................................................... 19

6. ABORDAR L’EXLCUSIÓ RESIDENCIAL A PARTIR DE LA INTERVENCIÓ

DEL TREBALL SOCIAL ..................................................................................................... 20

7. CONCLUSIONS ............................................................................................................. 21

8. BIBLIOGRAFIA............................................................................................................. 22

9. WEBGRAFIA ................................................................................................................. 23

1
1. INTRODUCCIÓ
Aquesta activitat consisteix a analitzar i investigar els diferents eixos de desigualtat social que
s'han treballat com pot ser la classe social, ètnia, gènere o edat, els quals infereixen en els
diversos àmbits d'exclusió. Aquests àmbit poden ser econòmic, formatiu, laboral, relacional,
residencial, sociosanitari i drets de ciutadania. Haurem d'aprofundir sobre els eixos i àmbits de
desigualtat realitzant una reflexió crítica a través del paradigma interseccional.

Nosaltres hem decidit fer una anàlisi completa de l'àmbit residencial, fent referència a la
perspectiva interseccional i com els diferents eixos es creuen entre si. Creiem que l'exclusió
residencial afecta a un gran nombre de persones a la nostra societat, a causa de les diferents
desigualtats i problemes que una persona pot passar. No ens hem centrat en cap eix de
desigualtat en concret, ja que creiem que tots són molt importants i que tenen la seva rellevància
en l'àmbit residencial que volem estudiar.

2
2. ÀMBIT D’EXCLUSIÓ: RESIDENCIAL
L'habitatge és un espai bàsic per a l'estructuració de la vida personal, familiar i social. Potser,
per això, les persones sense sostre solen ser la imatge més representativa de com poden derivar
els processos d'exclusió social.

L'exclusió residencial s'entén com aquella situació en la qual es troba una persona o família la
qual no té accés ni tampoc pot mantenir un habitatge digne sense l'ajut dels serveis o entitats
socials, sigui per motius econòmics o per dificultats personals o socials.

L'àmbit residencial com a àmbit d'exclusió social té relació amb diversos factors, com ara, el
barri o municipi de residència, ja que depenent d'aquest concepte es pot esbrinar a quina classe
pertany la persona, les condicions urbanístiques del barri, el tipus de transport que pot accedir,
i si aquest és assequible o no, també quins serveis públics hi ha al barri, les barreres
arquitectòniques d'aquest, si hi ha escales o desnivells que dificultin l'accés a persones amb
mobilitat reduïda i també si l'espai urbà està degradat.

D'entrada dins dels drets socials recollits a la Constitució de 1978, concretament a l'article
quaranta-set trobem el dret a l'habitatge, el qual diu:

“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los
poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas
pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de
acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará
en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.”

(Const.art.47)

L'article quaranta-set ens resulta molt idíl·lic, però sabem de ciència certa, que des del 1978
fins avui en dia, encara hi ha gent que no disposa d'aquest dret fonamental per a la dignitat de
l'ésser humà. A continuació, analitzarem l'article fent referència a la situació de l'habitatge al
nostre país, posteriorment parlarem de com la COVID 19 ha afectat en l'àmbit residencial.

En primer lloc, l'article diu que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i
adequat. Sabem que aquesta afirmació no és un reflex de què passa actualment a la nostra
societat, ja que en aquesta hi ha moltes persones sense habitatge i d'altres que viuen en
habitatges indignes. Per començar a parlar del tipus d'exclusió residencial hem de tenir en

3
compte la tipologia ETHOS1, aquesta és una tipologia europea per als sense llar i per a
l’exclusió residencial i té quatre categories.

La primera categoria, els sense sostre, persones que no disposen d'un espai físic on viure, la
majoria de vegades dormen al carrer o en albergs. Aquesta és la situació més greu de l'exclusió
residencial, però també de l'exclusió social, ja que s'afegeix l'absència de l'habitatge amb
diversos desavantatges en múltiples dimensions socials. Les últimes dades que tenim de
persones sense sostre a Catalunya2 pertanyen al 2014, i hi havia 5433 casos, la majoria estaven
situats a l'àrea metropolitana de Barcelona.

La segona categoria, els sense habitatge, aquestes persones tenen coberta la necessitat
d'allotjament, en condicions d'habitabilitat i adequació des del punt de vista físic. Però aquest
no reuneix les condicions necessàries de privacitat per considerar-lo un espai propi. En l'àmbit
legal i social, aquestes persones no tenen accés a un habitatge propi, ni les condicions
d'allotjament són estables ni adequades a les necessitats particulars de cada persona. La majoria
de persones sense habitatge viuen en centres per persones sense llar, en allotjaments temporals,
en albergs per a dones, institucions penals, centres per a persones grans sense llar.

La tercera categoria, habitatge insegur, persones les quals disposen d'un espai físic on pot
desenvolupar la seva vida privada, però no té seguretat en l'àmbit legal, ja que no disposa d'un
permís legal per a l'ús de l'habitatge o està a punt de finalitzar. Això es tradueix en limitacions
en l'accés al bé de l'habitatge i en les possibilitats d'un ús estable en aquest. La majoria
d'aquestes persones viuen en edificis ocupats, en lloguers il·legals, en cases de propietat que
tenen una sol·licitud de desnonament per impagaments, que viuen temporalment amb famílies
o amics.

La quarta categoria, habitatge inadequat, persones que viuen en habitatges que no reuneixen les
condicions adequades per viure. Per tant disposa de l'espai físic per realitzar la seva vida privada
i té permís legal, però les condicions de la propietat és inapropiada per a la seva habitabilitat.
La majoria de vegades les males condicions de l'habitatge és a conseqüència del nivell

1
La tipología ETHOS (European Typology on Homelessness and Housing Exclusion) fue formulada en 2005
por FEANTSA y tras ser revisada, en los dos años siguientes, se ha constituido en la principal referencia para el
estudio de las personas sin hogar (Cabrera, 2008: 188-189).
2
Agència de l’Habitatge de Catalunya. (2016). Quantificació i distribució territorial de la població mal allotjada
a Catalunya.

4
d'ingressos de la persona o família. La majoria d'aquestes persones viuen en caravanes,
estructures temporals, persones que viuen en edificis ocupats i inadequats per viure.

D’altra banda, l'article diu que els poders públics regulen la utilització del sòl d'acord amb
l'interès general per impedir l'especulació. Segons la Viquipèdia3, l'especulació és la compra
d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt
guanyant. El fragment de l'article 47 torna a ser erroni, ja que com hem pogut veure en el
documental, El Forat, s'especula amb el sòl del barri de la Ribera de Barcelona, ja que és un
barri cèntric, en el qual es volen construir edificis més moderns per tal que el valor del barri
pugi. Però tot això es fa sense tenir en compte l'opinió dels veïns del barri, els quals estan en
contra de l'especulació, ja que s'hauran de mudar de casa i potser se'ls hi canviarà el tipus de
contracte que tenien en el seu anterior pis, quasi sempre contractes vitalicis.

Per acabar aquesta part, analitzarem com ha canviat la situació de l'exclusió residencial a causa
de la COVID-19. Com dèiem, ens fixarem en la situació que estan vivint les persones sense
sostre a causa de l'epidèmia. A la ciutat de Barcelona4 s'ha habilitat un pavelló de la fira amb
una capacitat de 225 places per acollir a persones sense sostre, en aquest cas són només homes.
Aquest pavelló disposa de lliteres, dutxes, cuina i servei mèdic. També s'ha obert un equipament
amb capacitat per a 78 dones, un altre pavelló per a persones amb COVID-19 però les quals no
necessiten ser hospitalitzats.

En relació amb les famílies vulnerables5, des de l'ajuntament de Barcelona s'han posat a la
disposició d'aquestes persones 200 apartaments turístics perquè es puguin allotjar, ja que són
famílies els habitatges de les quals no reuneixen les condicions bàsiques per poder suportar la
quarantena.

A part d'aquestes dades que hem exposat, totes les comunitats autònomes juntament amb els
ajuntaments d'aquestes s'han organitzat per donar resposta davant la crisi sanitària. S'han
habilitat pavellons per a persones sense sostre arreu del territori espanyol, pisos per a famílies
vulnerables i persones sense llar. També hem de tenir en compte el gran treball que estan
realitzant les entitats socials, com arrels, Càritas o d'altres, les quals no han parat ni un segon
de donar resposta a la situació actual del país. Volem donar visibilitat a totes les xarxes veïnals

3
Wikipedia. Definició d’especulació
4
El país. Barcelona abre un pabellón de la feria para persones sin techo y montado por el ejército. 2020.
5 El país. Barcelona dispondrá de 200 apartamentos turísticos para alojar a familias vulernables. 2020.

5
que aquests dies s'estan donant suport i ajudant entre elles. Com per exemple al barri de Sarrià-
Sant Gervasi des de la Casa Buenos Aires6, s’ha promogut una xarxa de suport veïnal per als
possibles problemes que puguin aparèixer degut a la crisi sanitària.

6 Diari el jardí. La Buenos Aires activa una xarxa de suport veïnal per fer front al coronavirus. 2020

6
3. EIXOS DE DESIGUALTAT
3.1. GÈNERE
L'eix de desigualtat de gènere apareix quan les oportunitats i drets de les persones depenen de
néixer home o dona, a més a més que la societat promou més les característiques atribuïdes al
gènere masculí i això té efectes negatius per les dones que es troben en circumstàncies
complicades. En la nostra societat sempre han existit grans diferències per ser home o dona i
en la majoria dels àmbits, per no dir tots, les dones són les que es veuen afectades i són inferiors
a l'home.

Això ho podem veure reflectit en totes aquelles persones que no tenen llar i han de viure
situacions extremes de pobresa com viure al carrer o haver de compartir habitatge amb
desconeguts en unes condicions infrahumanes. En el sense sostre també es veuen a moltes dones
que es troben en aquesta situació, el que passa és que estan silenciades, com en tots els altres
col·lectius. La diferència que existeix entre homes i dones en aquest cas, és que hi ha tant homes
que dormen i viuen en el carrer, com homes que hi viuen en centres d'acollida. D'altra banda,
les dones no es poden permetre viure al carrer, ja que són un col·lectiu molt vulnerable i és un
espai molt agressiu per a elles i, per tant, podem veure com existeix desigualtat entre ambdós.
El problema està en el fet que quan ens diuen la paraula "sense sostre", ens imaginem a una
persona vivint al carrer i dormint per on troba, però no és així sempre i és el que la societat
interpreta. La realitat és molt diferent, ja que ocupar la llar d'un altre familiar, estar en risc de
desnonament o llogar una habitació en una residència, també vol dir trobar-se sense llar. També
s'ha de tenir en compte que la conseqüència de la manca de perspectiva de gènere que existeix
en les investigacions, és que les necessitats de les dones sense llar, no es troben cobertes.

Els recursos estan dirigits més cap a l'home i les necessitats que tenen les dones estan
descobertes, de tal manera que les dones no tenen accés a productes d'higiene bàsics. Mirant de
prop la realitat podem veure com la desigualtat de gènere dins de l'àmbit d'exclusió social
residencial té pes i una altra vegada, afecta negativament al nivell de vida de les dones, inclús
quan ja es troben sense res. Hem de saber que les dones no tenen el respecte que se'ls hi dóna
als homes i es pot veure reflectit en totes aquelles agressions sexuals i situacions de risc que
pateixen aquelles que manquen d'un lloc segur on refugiar-se.

7
Segons un article 7de "Pikara" que diu, "Las mujeres sin hogar no suelen estar en la calle porque
es un espacio muy agresivo", un 25 per cent de les dones sense llar manifesten haver patit algun
tipus d'agressió sexual. Generalment i per desgràcia, avui dia hi existeix un gran nombre de
dones que ha passat per aquesta situació, però es pot veure com en una situació d'encara més
vulnerabilitat, les dones es troben en una major situació de risc, en comparació amb els homes
que viuen al carrer. La nostra ignorància és el gran problema i el que fa que evitem aquestes
dades, per això no es poden crear polítiques i l'únic que s'aconsegueix és no fer visibles les
situacions d'aquestes dones que pateixen desigualtats contínuament.

El tema de l'habitatge és un problema molt important per poder resoldre els conflictes que
pateixen moltes dones que es troben en el carrer i no existeixen moltes iniciatives que ajudin a
la situació de les dones. Són un col·lectiu vulnerable i això provoca que a vegades, tot tenint
recursos per potser voler llogar un pis, són rebutjades i no poden fer-ho. Poder accedir a un
habitatge és més difícil del que pensem per tots els grups de dones que tenen problemes per
desenvolupar la seva vida de forma autònoma. Per això, el simple fet de ser dona ja produeix
un efecte negatiu quan parlem de poder viure de la mateixa manera que els homes, i poder ser
tractades igual.

Per últim, volem fer referència al col·lectiu LGTBI es veu afectat de manera agressiva quan
parlem de l’exclusió en l’àmbit residencial. És un col·lectiu que pateix aquesta exclusió a l’hora
de poder portar una vida amb un treball estable i una llar on poder viure, ja que són rebutjats en
moltes ocasions. Les persones transsexuals, per exemple, avui dia no estan ben vistes i tenen
més dificultats que altres per poder trobar un treball on l’acceptin. El rebuig que senten a més
a més de dificultar la seva situació personal, fa que s’hagin de buscar la vida per poder guanyar
diners de qualsevol manera i tenir un habitatge mínimament acceptable, en el millor dels casos.
En els altres, han de recórrer a la prostitució, ja que no tenen una altra opció millor per guanyar
diners. Tot i això, no tenen els suficients diners com per poder llogar un pis on viure i es veuen
casos de molts transsexuals vivint en un pis petit que ocupen. Són situacions que no es veuen
però perquè es un col·lectiu que esta silenciat i al qual no se’l té en compte, tot i vivint
complicades situacions.

7
Pikara magazine. “Las mujeres sin hogar no suelen estar en la calle porque es un espacio muy agresivo”. 2019.

8
 3.2. CLASSE
L'eix de desigualtat de classes és principalment la desigualtat econòmica, de patrimoni i
d'ingressos que existeix entre les diferents classes socials en la nostra societat. Per cada crisi
que passem, ens trobem amb aquestes desigualtats més notables, ja que les persones que ho
perden tot són les que tenen menys oportunitats i pertanyen a una classe baixa. Per tant, amb
aquestes desigualtats que van augmentant any rere any per les persones de classe baixa, podem
observar que les persones amb un alt poder adquisitiu, després d'una crisi, són encara més rics,
pel fet que s'aprofiten de la situació.

Totes aquestes desigualtats afecten la vida diària d'una persona de classe baixa que,
desgraciadament la majoria de les vegades no tenen els suficients recursos per a poder seguir
endavant. D'aquesta manera, el que provoquem com a societat, és que totes aquestes famílies i
grup de persones que es troben en situacions complicades, es vegin sense cap sortida i per tant,
la seva vida canvia per complet. L'economia i els ingressos que tenen les persones de classe
baixa abans d'una crisi potser eren els justos per poder anar tirant, però els efectes posteriors
d'una crisi els obliga a trobar-se en situacions de desnonament i han de buscar-se la vida. En
aquest moment és quan es troben en el carrer, amb fills o no, sense tenir un lloc on refugiar-se.

Encara que no totes les situacions de les persones sense sostre són a causa dels efectes posteriors
d'una crisi, també hi ha persones que segueixen sent de classe baixa i es queden sense treball, i
això els deriva a no poder pagar l'habitatge per després trobar-se en el carrer. Per tant, veiem
com la desigualtat de classes té repercussió en l'àmbit d'exclusió residencial i afecta a totes
aquelles persones que no tenen prou poder adquisitiu per a superar una crisi o sortir-se'n després
de la pèrdua dels ingressos en el nucli familiar. Són situacions que cada vegada es veuen més
sovint i que no es tenen en compte, el que provoca una major vulnerabilitat en totes aquelles
famílies i, que com a societat, fem que segueixi creixent la desigualtat de classes, donant-li als
rics més poder encara, en tots els sentits.

Totes aquelles persones que es queden sense res després de passar per una situació complicada,
i es troben sense sostre, tindran moltes dificultats per poder superar-ho i si ho fan, en una bona
situació el més segur és que tornin a pertànyer a una classe social baixa, amb la possibilitat que
tornin a patir aquestes desigualtats.

9
 3.3. ÈTNIA
Els col·lectius d'immigrats en situacions més pròximes a l'exclusió social acostumen a ser els
que procedeixen dels països més empobrits (Àfrica, Àsia, l'Amèrica Llatina i Europa de l'Est).
Els col·lectius d'immigrants en situacions més pròximes a l'exclusió social acostumen a ser els
que procedeixen de països empobrits que arriben a Catalunya amb escassos mitjans econòmics,
tot cercant una feina que els permeti millorar les condicions de vida que tenien al país d'origen.

L'habitatge és un element primordial que facilita la integració social i el benestar dels individus
i les famílies. Per aquest motiu, la població acabada d'arribar al nostre país, el primer pas per
instal·lar-se és aconseguir un habitatge i un lloc de treball. Aquests immigrants acostumen a
venir a les ciutats més industrialitzades, les quals estan en una situació de carència d'habitatge
de lloguer, amb preus abusius. Aquesta escassetat d'habitatges permet a les agències i els
propietaris a poder fer una selecció de la persona que s'adapti als seus criteris, i exigir requisits.
Llavors, els immigrants es troben que han de pagar un lloguer molt més elevat o simplement
són rebutjats.

Moltes d'aquestes persones, en arribar, opten pels pisos compartits o bé reben alguna pensió
mentre es busca un lloc de treball i un espai per viure. Els habitatges, normalment es troben en
males condicions i s'amunteguen grups de persones en un espai reduït. Les dificultats per les
persones sense permís d'accés legalment a l'habitatge fa créixer el mercat de les habitacions
rellogades i l'amuntegament. Això es deu, ja que, els preus dels lloguers són molt elevats, i
només poden fer front si el comparteixen entre uns quants. Les zones històriques i perifèriques
dels nuclis urbans tenen una major densitat de població amb un baix nivell de renda i
immigrants acabats d'arribar.

També podem fer referència a les diverses discriminacions en l'accés a l'habitatge per raons
d'origen. Moltes persones prefereixen no llogar el pis a una persona immigrant. Però aquells
que si accepten, acostumen a abusar d'ells i de les seves circumstàncies. Aquest abús resulta
molt més elevat quan l'immigrant no té documentació i tampoc contracte laboral. Però, hi ha
molta gent immigrant que si disposa d'aquests papers i tampoc els aprova per poder llogar, pel
simple fet de ser d'un altre lloc. En diverses situacions, els propietaris i les agencies acostumen
a cobrar una quota mensual de lloguer abusiva en comparació amb l'estat de la llar, el qual pot
estar molt degradat, no tenir cèdula d'habitabilitat, tampoc condicions higièniques deficitàries,
insalubritat. Un dels elements sempre presents i que té una influència molt clara i directa en el
conjunt de la població immigrada és el dels estereotips i/o prejudicis que la població autòctona

10
té envers ells. La comunitat té un paper molt important en tots aquests aspectes, ja que la majoria
rebutgen als immigrants, depenent del seu origen, a causa dels problemes que es generen per la
convivència, hàbits diferents i concentració de persones.

Pel que fa a l'origen ètnic, m'agradaria ressaltar una minoria ètnica, el col·lectiu gitano i les
seves limitacions a l'hora d'accedir a un habitatge, com poden ser les discriminacions pel seu
origen i les seves pautes culturals.

El col·lectiu gitano presenta majors dificultats a l'hora d'accedir a un lloc de treball estable i
que garanteixi la seva solvència. Ens trobem també davant unes diferències culturals entre la
comunitat "paia" i la comunitat "gitana", les quals no acaben de tenir una bona convivència. És
el xoc cultural el que genera aquests problemes de convivència i moltes altres dificultats. En
relació amb aquest col·lectiu veiem com presenten dificultats a l'hora de mantenir pautes de
conducta establertes com les "normals" a la nostra comunitat, i no acaben encaixant amb les
altres persones. Però, també ens trobem amb els prejudicis i estereotips per part de la població
cap a aquestes persones d'origen gitano.

Ens trobem amb dos elements claus que es relacionen de manera directa amb les dificultats
perquè aquesta ètnia accedí a un habitatge, com L'edat en la qual es casen que acostuma a ser
molt jove i nucli familiar molt nombrós. Derivat d'això es veuen amb la necessitat d'obtenir més
ingressos i un habitatge digne on càpiga tota la família. Però, moltes parelles es queden a viure
amb els seus pares i es produeix un amuntegament a les llars on els problemes de convivència
no tarda a sortir.

La població gitana s'acostuma a concentrar en unes arres determinades on els pisos estan més
barats, ja que en altres llocs, no podran accedir a un pis, sigui de venda o de lloguer. Això fa
que es creïn zones on es concentri la població pobre amb insalubritat, amb serveis i
infraestructures molt precaris, amb situacions de deteriorament físic de l'espai urbà i on les
persones que hi viuen pateixen un alt risc d'exclusió social.

11
 3.4. EDAT
Tal com sabem l'edat és un eix de desigualtat que determina els diferents perfils d'exclusió,
sobretot podem destacar els més grans i els més joves. Els dos col·lectius es troben al marge
del mercat laboral. La situació de les persones grans està molt vinculada a les relacions
passades, en canvi, la dels joves està vinculada a les relacions que podran establir en un futur
o, a les que tenen en el moment present. Tant en un cas com l'altre, la manca de xarxes familiar
i socials de suport i relació, així com els conflictes familiars o situacions de dificultat, poden
ser els detonants principals de situacions d'exclusió social. Però nosaltres posarem èmfasis en
l'exclusió residencial que pateixen les persones segons les seves edats. Tot i això, a continuació
parlarem sobre els dos col·lectius que hem esmentat abans.

Per començar, volem parlar sobre la població jove que és el grup amb major demanda dels
habitatges, però aquests són els més perjudicats degut al desnivell que hi ha entre el mercat
residencial i el mercat de treball. L'objectiu i aspiració de la majoria dels joves és poder
emancipar-se, però aquest procés es veu molt afectat per diferents dificultats i traves per les
quals hi ha de passar. Segons Joffre López Oller, l'emancipació consta de diferents passos, però
un dels més importants fa referència al fet de tenir un habitatge per tal de poder establir una
família. Ens trobem amb diferents tipus d'habitatge, com pot ser habitatge de venda/lloguer,
pisos compartit, residències col·lectives. L'oferta de lloguer que tenim aquí a Catalunya està
molt caracteritzada per la seva fragmentació, escassetat, manca de transparència, existència de
pràctiques abusives i per una absència de condicions mínimes d'habilitat. Malgrat tot això, la
demanda és molt gran, i aquests inconvenients no fan que la gent deixi de llogar, en molts casos
sota circumstàncies que no són legals on els preus estan disparats.

Pel que fa a la compra d'un habitatge, ens trobem amb altres dificultats com poden ser els
imports mensuals de la hipoteca i l'estalvi previ que es necessita per fer front al cost de l'entrada,
als impostos associats a la compravenda i el pagament dels arranjaments. Els joves no han tingut
ni temps ni prou ingressos propis per tenir una bona riquesa, i és per aquest motiu que, a
vegades, els familiars cobreixen aquest dèficit. Cada vegada són més els joves que no poden
assumir els preus de l'oferta existent tant de la compra com del lloguer. Les dificultats que es
troben per tal de realitzar i aconseguir les seves aspiracions i objectius vitals, pot comportar en
conseqüències negatives tant per ells com per als eu entorn social i familiar.

12
Un altre col·lectiu molt vulnerable pel que fa a l'exclusió residencial és el de les persones grans.
Aquestes persones, a mesura que va passant el temps, es van fent cada vegada més grans i per
tant necessiten diverses adaptacions tant a la seva llar, com fora d'ella. Podem detectar que el
principal problema de l'habitatge que té la gent gran és la relació entre la pobresa i el parc antic
i deficient que afecta aquest col·lectiu. És un grup molt heterogeni, i aquestes condicions
d'habitatges poden derivar en desnonaments, empitjorar la salut, ja que les edificacions són
ruïnoses i molt deficients en la majoria dels aspectes i problemes d'accessibilitat i inadequació.

Les situacions de dependència i discapacitat que es donen amb l'edat, requereixen uns
estàndards superiors de dimensionament, confort i equipament que no tenen els habitatges en
què viuen. La deficiència més greu del parc immobiliari vers la vellesa és la manca d'ascensor
en l'edifici. Si ens fixem en les instal·lacions, el nivell de dotació dels habitatges de la gent gran
és molt inferior al de la mitjana catalana. Viuen en habitatges més antics deficients, mal
equipats, menys accessibles i més sovint sense ascensor que la resta de la població, per aquest
motiu són claus els projecte i intervencions en aquest aspecte. Ens trobem amb molts que viuen
en habitatges que no disposen dels mínims per tal de viure dignament, com pot ser aigua calenta,
lavabo, calefacció, refrigeració o gas.

També podem fer referència a la precarietat econòmica, i podem dir que la majoria de les
persones grans són propietaris dels seus habitatges i no tenen pagaments pendents (hipoteques).
Però aquest fet influeix un altre cop en què, en les llars s'han d'anar fent adaptacions en funció
de les dificultats que presenten les persones grans. Moltes d'aquestes reformes no es porten a
terme a causa del gran cost que aquestes comporten, i la persona gran ha de deixar la seva llar.
Llavors, els ancians tenen dues opcions, per una banda, llogar un pis adaptat a les seves
necessitats, el qual resulta bastant difícil, ja que, en la majoria dels casos, els ingressos de la
llar no permeten afrontar els costos d'un lloguer a preu de mercat. Però, per una altra banda, si
la persona disposa de gran xarxa familiar, es pot anar a viure amb un d'aquests i que el cuidin.
També és cert que hi ha moltes persones velles que es troben soles al món i no tenen ni xarxa
familiar ni social, la qual cosa pot provocar diferents conseqüències negatives.

13
 3.5. DIVERSITAT FUNCIONAL
Segons el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, l'any 2018 va registrar una taxa del 7,69%
de persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional. Però hem de tenir molt en compte
que hi ha un gran ventall i diferents graus de discapacitats. Les dificultats que té aquest
col·lectiu per tal d'accedir a un habitatge resulta diferent. No és el mateix una persona que pateix
una disminució física, una disminució motriu, psíquica o algun tipus de trastorn mental. També
és cert que aquestes disminucions compten amb uns graus que determinen la gravetat i la
dependència, i per descomptat l'accés a un habitatge en condicions.

Aquelles persones que presenten un grau baix de diversitat funcional no tenen molts problemes,
ja que, resulta suficient l'adaptació de la casa/pis, com pot ser, adaptar la cuina, la dutxa, les
escales, o allò que necessiti la persona en l'àmbit individual. Però, el problema arriba quan
aquest grau és mitja o alt, ja que l'accés a un habitatge pot ser molt difícil d'aconseguir a causa
de diferents factors. Per una banda, ens trobem amb els inconvenients econòmics, on veiem que
els costos són molt grans, ja que, s'han de suprimir les barreres arquitectòniques i està la
necessitat de tenir un assistent personal. Per altra banda, està l'entramat cultural, ja que fa molts
anys a les persones amb discapacitat, l'autoritat els ha negat a l'hora de prendre decisions que
afecten directament les seves pròpies vides. L'habitatge és essencial per qualsevol persona,
perquè aquest representa el fet de tenir un espai per les mateixes vivències, tan bones com
dolentes.

Podem observar que a aquest grup de persones presenten dificultats a l'hora d'independitzar-
se, on es creen grans barreres que impedeixen l'autonomia personal. En molts dels casos es
troben amb una actitud sobreprotectora per part dels pares o de les institucions. Un problema
molt greu amb el qual ens trobem a la nostra societat és la dificultat d'assumir els riscos i la
fragilitat de la persona amb discapacitat davant la vida. La necessitat d'independència d'una
persona jove amb gran discapacitat és molt més gran en comparació amb un jove no
discapacitat, perquè passa per una situació de forta dependència i molt limitadora. Aquesta falta
d'autonomia provoca grans conseqüències en les seves vides, tant a l'hora d'emancipar-se com
de trobar una feina en l'àmbit laboral normalitzat. És cert que hi ha uns marcs laborals protegits,
però que ofereixen uns ingressos molt baixos, i en conseqüència una impossibilitat de mantenir
un habitatge i les despeses que aquest comporta sense l'ajuda econòmica dels pares. També ens
trobem amb un excés de normalització que fa que el disseny de l'habitatge per a discapacitats
no s'adaptin del tot a les necessitats d'aquelles persones que presenten pluridiscapacitats.

14
4. INTERSECCIONALITAT
Les activistes i acadèmiques negres com Kimberlé Crenshaw (1989), Patricia Hill Collins
(2002) o Combahee River Collective (2014), són les que van contribuir en la formulació de la
interseccionalitat tal com la coneixem nosaltres. La interseccionalitat va sorgir com a crítica al
feminisme, el qual només incloïa la raça blana, i també fa referència a l'activisme negre, els
quals no van aconseguir demostrar l'heterogeneïtat interna dels grups socials que representaven.
Aquest terme el podem aplicar en molts àmbits de la nostra vida, com pot ser la salut, l'educació,
els drets humans o les polítiques públiques, entre altres.

Kimberle Crenshaw va definir per primera vegada el concepte d'interseccionalitat el 1989. En

el seu origen, volia analitzar com els seus eixos de diversitat: dona, afroamericana, feminista i
lesbiana, estaven interconnectats també pels eixos de discriminació dels valors dominats
(masclisme, cultura anglosaxona, homofòbia). Es va adonar que, en moltes situacions, el
racisme i el sexisme es trepitjaven sovint, creant múltiples nivells d'injustícia social. Tal com
hem vist, aquesta teoria sorgeix del feminisme, en concret del "Black feminisme", i la majoria
de les seves aplicacions que veiem que es fan, és en relació amb les dones que pateixen algun
tipus de discriminació, sigui sexista, racista o altres. Però, també és cert que la teoria
interseccional es pot aplicar a les necessitats de qualsevol persona i als eixos que la creuen

Segons Crenshaw (1989) podem diferenciar dos conceptes, per una banda, la interseccionalitat
estructural, la qual explica com els diferents eixos de desigualtats es relacionen entre si i
reparteix el poder entre els grups socials. Les persones ens trobem ubicades en relació amb tots
els eixos de desigualtats, sigui des del privilegi o l'opressió, tot això depenent del context
històric, cultural i localització. Nira Yuval Davis (2017) proposa el terme "interseccionalitat
situada" per incidir en el fet que les desigualtats es produeixen en contextos i moments històrics
concrets. La posició que tenim en relació amb els eixos de desigualtats. En gran part, les nostres
necessitats, realitat i expectatives estan conformades per la nostra posició en l'estructura social,
amb capacitat d'actuar.

Per altra banda, ens trobem amb la interseccionalitat política, la qual mostra com es produeix i
combaten les desigualtats interseccionals des de l'acció política. Les polítiques acostumen a
tenir un efecte interseccional a la pràctica, tot i que s'intenta que vagin dirigides a tota la
població o a un col·lectiu concret. La finalitat és que les polítiques arribin a ser interseccionals
d'una manera conscient i que tingui en compte aquestes desigualtats com a resultat de
l'encreuament d'eixos per tal de combatre-les.

15
5. COM ES CREUEN ELS EIXOS EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL
Tal com afirma la professora Crenshaw Kimberlé, la interseccionalitat intenta dona molta
importància a l'existència de diversos eixos de desigualtat com la classe, l'ètnia, el gènere, l'edat,
etc. A la nostra societat ens trobem amb diversos individus que formen part de diferents
col·lectius vulnerables, que pateixen grans desigualtats de manera única i a escala qualitativa.
Les fonts de desigualtat no actuen de manera independent, sinó que estan estretament
relacionades i són formes d'exclusió diversa. Els danys que pateixen els diferents col·lectius
provenen de diferents direccions i normalment, es donen a la vegada.

En referència a l'exclusió residencial, ens trobem que els diferents eixos de desigualtats estan
relacionats entre si, i afecten de manera molt agressiva a les persones que es troben en una
situació vulnerable. Les diferents desigualtats intervenen en la vida de les persones provocant
dificultats tant en l'àmbit residencial, com altres de la seva vida.

5.1. CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA

Volem fer referència a la relació que existeix entre ètnia i gènere, juntament amb la classe
social, referint-nos a les dones de classe baixa que se'n van del seu país d'origen a un altre país
on poder començar una nova vida i es troben en una situació de desigualtats socials i són
vulnerables pel camí. Si al fet de pertànyer a una classe baixa, li sumem ser immigrant i dona,
representa una bomba en la nostra societat, ja que les desigualtats i discriminacions vindran per
diferents camins, però tots acabaran afectant la persona. A més a més, si el simple fet de ser
dona ja produeix desigualtats en molts àmbits de la vida d'aquesta, com no tenir les mateixes
oportunitats a escala laboral, afegint-li el fet de pertànyer a una classe social baixa, la qual cosa
vol dir no tenir prou poder adquisitiu, és un problema que tenim avui dia.

Ens agradaria esmentar un vídeo on es pot veure aquesta relació, i veiem com dones marxen
sense recursos i es troben en situacions de constant perill. Són dones que abandonen Mèxic i
van a EE.UU en buscar d’una vida millor, com elles diuen volen aconseguir “el somni
americà”. Aquestes dones abans de marxar són conscients del que es poden trobar pel camí i es
prenen pastilles anticonceptives per què saben amb total seguretat que hi ha un alt percentatge
a què siguin violades. Simplement pel fet de ser dones i no tenir prou poder adquisitiu per poder
optar per una via més segura de viatjar, se sotmeten a aquestes situacions de risc, amb la
possibilitat també de ser segrestades. Corren aquest risc marxant, però quan arriben al nou país
també es troben amb el nou repte de trobar un treball suficientment estable per poder llogar un
pis i tenir unes condicions de vida mínimes. Moltes vegades aquestes situacions es compliquen,

16
ja que es converteixen en persones immigrants i no són benvingudes en la majoria de casos.
Aquestes dones han de passar per un procés molt llarg en el qual es veuen sense recursos i
treballant moltes vegades en negre, perquè és a l'únic al qual poden accedir. Com podem veure,
les dificultats de trobar habitatge i trobar-se en el carrer, venen per molts més factors dels que
ens pensem i no és fàcil sortir-se'n.

5.2. CLASSE I GÈNERE

La relació entre classe i gènere que trobem en aquest àmbit d’exclusió és molt estreta, ja que al
llarg de la història la majoria de dones s'han dedicat a la feina domèstica, per tant, no han
obtingut ingressos. Una altra qüestió a tractar és el fet que encara avui en dia, existeix
l'anomenada bretxa salarial. La Viquipèdia la defineix com la diferència del salari mitjà de les
dones respecte del salari mitjà dels homes, expressada en forma de percentatge. Aquest fet fa
que moltes dones tinguin salaris més baixos, a més a més, la majoria d'alts càrrecs a les
empreses són realitzats per homes. En altres paraules, les dones acostumen a tenir salaris més
baixos que els homes, i això afecta directament a la classe social, ja que a menys poder
adquisitiu, pertanyeràs a una classe social més baixa que els que tenen un poder adquisitiu més
elevat. Per això, totes aquelles dones que es trobin en un moment complicat econòmicament
parlant i tinguin els recursos suficients per poder viure, segurament els hi afectarà de manera
més agressiva al seu estil de vida, potser havent de canviar o de prescindir d'alguns hàbits. En
canvi, pertanyent a una classe d'un nivell adquisitiu més alt, o treballant en sectors empresarials
potents, on ho fan la majoria dels homes, hi ha menys risc de patir una dificultat econòmica,
havent de canviar la manera de viure.

En conseqüència als salaris més baixos per part de les dones o que simplement mai han treballat
perquè han estat fent les feines de casa. Tot això causa que algunes dones que són maltractades
en els seus domicilis per les seves parelles, no puguin anar de la casa, ja que no disposen dels
suficients ingressos per a poder llogar un habitatge. Aquest fet s'agreuja si la persona que està
sent maltractada forma part de classe baixa, ja que la majoria dels seus familiars no la podran
ajudar econòmicament perquè ells amb prou feines poden mantenir-se. Aquest tipus de
situacions es donen més vegades de les que voldríem i són complicades de travessar, ja que la
majoria de dones no es poden permetre allunyar-se del seu maltractador i han de continuar amb
la convivència. D'altra banda, aquelles que marxen, potser ho fan amb fills o sense, es troben
en una situació amb la possibilitat d'acabar sense sostre i sent més vulnerables que mai.

17
 5.3. CLASSE I ÈTNIA
També veiem bastanta relació entre la classe social i l'ètnia, fent referència als immigrants que
arriben un nou país. Des d'un principi, en la majoria dels casos aquests han abandonat el seu
país d'origen per raons econòmiques, en cerca de millores condicions laborals i de vida. Quan
arriben al país de destí, es troben amb molts altres inconvenients i dificultats, com per exemple
el preu dels lloguers que són molt elevats provocant sobreocupació i infrahabitatge, i a causa
de la seva manca de recursos econòmics, han de compartir l'habitatge amb moltes persones per
poder fer front a la quota mensual. En moltes ocasions, si els immigrants no tenen un contracte
laboral estable, els propietaris i agències o bé no els hi lloguen el pis, o bé treuen profit de la
seva situació cobrant un preu abusiu per un habitatge en males condicions. La precarietat laboral
i la inestabilitat també afecten els immigrants, ja que aquests són els que acostumen a agafar
feines que la població autòctona no desitja. La renta baixa d'aquests immigrants, també els
impedeix l'accés a un habitatge digne, a més a més han de lidiar amb els prejudicis socials i els
problemes de convivència de la nova societat.

L'anàlisi interseccional ens ensenya les persones que formen part d'aquest grup pateix moltes
discriminacions i que aquestes es veuen influenciades per altres eixos de diversitat. Un exemple
seria una dona de color i lesbiana. Aquesta pot patir una discriminació racial, de gènere/sexe i
d'homofòbia. Llavors, aquesta teoria ens vol transmetre que els danys d'aquestes persones, que
pateixen cada dia o sovint diverses discriminacions, venen d'aquestes relacions entre els eixos.

5.4. GÈNERE I ÈTNIA

Deixant de banda a quina classe social pertany una persona, centrant-nos en el gènere i l'ètnia,
també existeix la possibilitat de trobar-nos amb dones amb un poder adquisitiu més elevat, i
segueixen sent vulnerables i poden estar en qualsevol situació de risc, perquè el problema està
en el fet que les dones no són respectades ni valorades com hauria de ser, sense tenir en compte
si viuen en una casa o en un pis, o si tenen un millor o pitjor treball. Encara que sí que són més
afectades aquelles dones amb menys recursos i es veu en majors ocasions, qualsevol dona pot
patir aquestes situacions i desigualtats que existeixen avui dia, fins al punt de quedar-se sense.

18
 5.5. DIVERSITAT FUNCIONAL, EDAT I CLASSE
Tal com hem vist abans, l'àmbit d'exclusió residencial també està determinat pels eixos de la
diversitat funcional i la classe. En trobem amb moltes persones d'aquest col·lectiu que no troba
llocs de treball, i aquells que sí que troben, d'acord amb les seves potencialitats, reben un ingrés
molt baix. Aquest fet els impedeix poder accedir a un habitatge digne i adaptat a les necessitats
individuals de cada persona, ja que els costos d'aquestes reformes resulten molt elevades. Aquí
podríem fer referència a la desigualtat de la riquesa que influeix molt en l'eix de la classe, ja
que depenent d'ella i la seva renta, ens situem en un nivell de classe o un altre.

Ens trobem amb un col·lectiu que presenten unes dificultats econòmiques bastant elevades. En
relació amb l'edat, també hi ha molts joves amb algun tipus de discapacitat de diferents graus,
que es volen emancipar i per tant independitzar-se. I és aquí on podem referència la desigualtat
de la riquesa, ja que aquest grup té moltes dificultats d'inserció laboral i a més, que rebin un
bon sou, per aquest motiu els que pertanyen a una classe benestant podran comptar amb l'ajuda
dels seus pares. En el cas que treballin, el sou que rebran serà molt reduït i aquest no els permetrà
mantenir una llar amb condicions i les despeses d'aquesta.

Si parlem de la diversitat funcional i l'edat, m'agradaria fer referència especial a les persones
grans, ja que a mesura que augmenta la seva edat, hi ha una disminució en les seves diferents
capacitats per tal de fer les mateixes coses de la seva vida quotidiana, com pot ser dutxar-se sol,
caminar, menjar, etc. Això no sempre és així, però voldria esmentar la relació entre l'augment
de l'edat i l'aparició d'algun tipus de diversitat funcional en les persones grans. Aquestes es
tornen molt més independents de les altres persones, i les llars s'han d'adaptar. En molts casos
no es fan a causa de cost elevat d'aquest i en altres casos ingressen en una llar-residencial, ja
que l'atenció a domicili resulta molt cara.

19
6. ABORDAR L’EXLCUSIÓ RESIDENCIAL A PARTIR DE LA INTERVENCIÓ
DEL TREBALL SOCIAL
El problema de l'exclusió residencial és una problemàtica que afecta el nostre país. La majoria
de persones que la pateixen provenen de la classe baixa, ja que, en gran part són persones amb
pocs recursos econòmics i amb poc suport social, i a més a més, alguns no tenen relació amb
les seves famílies. Aquest fet agreuja molt més la seva situació, perquè es troben completament
sols.

Com a treballadores i educadores socials, hem de donar veu a les persones que han sigut
silenciades. En aquest cas, des del nostre departament s'ha de fer visible la situació que la
majoria d'aquestes persones viuen, això s'haurà de fer explicant les seves pròpies històries i els
motius que els van portar fins a la indigència o a viure a habitatges inadequats i insegurs.
D'aquesta manera podrem sensibilitzar a la població i al govern sobre l'exclusió residencial.
Considerem que en el nostre país hi ha moltes organitzacions que donen suport a aquest
col·lectiu, ja que és especialment vulnerable. Per tant, creiem que el problema no és de falta
d'organitzacions o projectes, el problema és la falta de recursos destinats a aquest col·lectiu per
part dels governs autonòmics i per l'estatal. Per aquest motiu, nosaltres com a agents de canvi,
hem de promoure aquest canvi, lluitant pels drets de les persones i per les injustícies que hi ha
avui dia a la nostra societat.

Aquest és un col·lectiu el qual, generalment parlant, la societat pensa que s'han trobat sempre
en aquesta situació, sense tenir llar o diners simplement per poder menjar, però la realitat no és
aquesta i pensem que s'hauria de parlar més d'aquest àmbit d'exclusió, ja que com en moltes
altres coses, es té una visió equivocada del que realment és. Com a professionals hem de poder
conscienciar a la gent de què són situacions fàcils d'arribar, encara que sigui més fàcil arribar
quan una persona pertany a una classe social baixa, tothom es pot trobar en una situació
complicada i de sobte quedar-se sense res.

Un altre aspecte important és el fet que hi ha molt poques ajudes per a tota la gent sense sostre
que hi ha en el nostre país. Hem de poder lluitar per aquestes persones i donar-los veu des de la
institució, ja que si no, ningú més ho farà.

20
7. CONCLUSIONS
Una vegada realitzat el treball i haver aprofundit en l'àmbit d'exclusió residencial i en els eixos
de desigualtats que l'envolten, podem dir que ara tenim una visió més amplia i tenim més
coneixements de per què tanta gent es troba en situacions de risc i bastant complicades, que els
obliguen a haver de deixar la llar i no tenir on viure.

Creiem que amb aquest treball, hem pogut conèixer els factors que realment fan que una persona
es trobi en aquesta situació i que la realitat és molt diferent del que pensàvem anteriorment. El
fet que no hi hagi dones vivint al carrer, per exemple, són coses que potser abans no ens
adonàvem compte de per què era així, però fent aquest treball, hem vist que les coses són molt
més difícils per a moltes persones que poden arribar a trobar-se sense llar i sense on anar, com
són les dones. Però també ens hem adonat que els diferents eixos de desigualtats tenen la seva
importància en el fet que hi ha moltes persones que viuen en condicions molt precàries, i que
aquest problema es deu a la interrelació que hi ha entre la classe social, l'ètnia, l'edat i el gènere.

Quan hem analitzat la interseccionalitat entre els diferents eixos de l'àmbit residencial, ens hem
adonat de la gran relació que existeix entre uns i altres i les grans desigualtats que es poden
arribar a veure. Aquest paradigma podria arribar a ser un factor positiu per determinats
col·lectius minoritaris i marginals, ja que ens permet entendre tota la complexitat de les
dificultats que tenen els individus en la nostra societat, en comparació amb altres. En moltes
ocasions veiem com les injustícies socials es fan evidents per aquesta raó, ja que no es té en
compte tots els factors que contribueixen a la discriminació i opressió d'una persona, i ens
pensem que no els eixos de desigualtats van per separat i no es creuen entre si.

Per aquest motiu, resulta clau fer una anàlisi dels eixos de diversitat i les discriminacions segons
el context històric, cultural i la localització. És molt important tenir aquests factors en compte
perquè els eixos que per a nosaltres són de desigualtat, en una altra societat determinada poden
ser privilegis, i en altres poden arribar a constituir formes d'opressió cap a les persones i els
diferents col·lectius, o comunitats. Encara queda molta feina per poder fer visible tot el que
hem treballat i donar veu a totes aquelles persones que han sigut i són silenciades en la nostra
societat.

21
8. BIBLIOGRAFIA
Agència de l’Habitatge de Catalunya. (2016). Quantificació i distribució territorial de la
població mal allotjada a Catalunya.

ALTER Grupo de investigación ,Departamento de Trabajo Social ,Universidad Pública de

Navarra. (2008). Personas mayores y exclusión social.

Bosch, J. (2002). Envelliment i habitatge: les necessitats residencials de la gent gran a

catalunya.

Coll-Planas, G., Solà-Morales R. (2019) Guia per incorporar la interseccionalitat a les

polítiques locals

Constitución española (1978). Artículo 47 (Título I, Cap. 3)

Crenshaw, Kimberlé W. (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and
Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43 (6), pp. 1.241-1.299. Traducido
por: Raquel (Lucas) Platero y Javier Sáez

Fernández-Prat, M., Gallego-Dobón, A., Giménez-Gual, L., Font-Jaumandreu, G., Obradors-

Pineda, A., Subirats-Humet J., (director). (2005). Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya.
Ciutat: Bellaterra.

Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Mòdul 2: eixos desigualtat social i
processos d’exclusió social.

Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Àmbits on té lloc l’exclusió:
econòmic, formatiu, laboral, relacional, residencial, sociosanitari i drets de ciutadania.

López Oller, J. (2007). Algunes qüestions sobre l'anomenat "problema dels joves i l'habitatge".
ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, Any II núm. 5: 331-344.

Regidoria de Drets Civils, Oficina per la No Discriminació. (2002). Habitatge i discriminació.

22
9. WEBGRAFIA
Wikipedia. Definició d’especulació. Recuperat a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Especulació

El país. Barcelona abre un pabellón de la feria para persones sin techo y montado por el ejército.
2020. Recuperat a: https://elpais.com/espana/catalunya/2020-03-25/barcelona-abre-un-
pabellon-de-la-feria-para-personas-sin-techo-y-montado-por-el-ejercito.html

El país. Barcelona dispondrá de 200 apartamentos turísticos para alojar a familias vulernables.
2020. Recuperat a: https://elpais.com/espana/catalunya/2020-03-20/barcelona-dispondra-de-
200-apartamentos-turisticos-para-alojar-a-familias-vulnerables.html

Diari el jardí. La Buenos Aires activa una xarxa de suport veïnal per fer front al coronavirus.
2020. Recuperat a: https://diarieljardi.cat/la-buenos-aires-activa-una-xarxa-de-suport-veinal-
per-fer-front-al-coronavirus/

TEDWomen. La urgencia de la interseccionalidad. 2016. Recuperat a:

https://www.ted.com/talks/kimberle_crenshaw_the_urgency_of_intersectionality/transcript?n
ewComment=&language=es

Los invisibles, “Documental sobre los inmigrantes frontera México – EE.UU” Parte#2. 2010.

Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=A9O_KxF0ujY

Pikara magazine. “Las mujeres sin hogar no suelen estar en la calle porque es un espacio muy
agresivo”. 2019. Recuperat a: https://www.pikaramagazine.com/2019/02/las-mujeres-sin-
hogar/

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales: ―Encuesta sobre discapacidades y estado de salud

(2019). Recuperat a: https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=847

23