HABITATGE I DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DE CLASSE

Si s’està a les verdes, s’ha d’estar a les madures

Des de l’any 2013 un estranger extracomunitari no resident al nostre país pot adquirir la residència
per dos anys, que podran ser renovats, si compra un habitatge per valor superior a 500.000 € , és
l’anomenada residència golden visa. Es tracta d’una evident discriminació per raó de la capacitat
adquisitiva del comprador ( o, el que vindria a ser el mateix, discriminació per raó de classe ), que
afavoreix només a persones riques. Ningú, excepte algunes entitats socials i partits d’esquerra
com ara Unides Podem, s’alça una cella ni des del punt de vista del dret d’estrangeria, ni del dret
comunitari, que permet a aquestes persones i les seves famílies la lliure circulació i residència pel
territori Schengen, alhora que actua de forma violenta i contundent a l’anomenada frontera sud
quan estrangers no comunitaris pobres intenten entrar al nostre país. Fins i tot hi ha discriminació
entre estrangers no comunitaris tot i que les raons humanitàries, per exemple una guerra, són les
mateixes ( recentment hem vist el cas de persones refugiades de la guerra d’Ucraïna, i sabem,
que els refugiats siris són a camps de refugiats a països no comunitaris com ara Turquia, a qui
pagam per què faci contenció en frontera). Veiem per tant, cóm s’accepta la discriminació a favor
del dret de circulació i residència d’unes persones, front les altres, a les que se’ls hi nega.

Ens hem acostumat tant a la situació de sobre-afavoriment de les classes benestants ( el

summum, les beques escolars de la Presidenta de Madrid a famílies amb rendes superiors a
100.000 €/any pels estudis dels seus fills a centres privats) , o fins i tot a processos extractius i
d’acumulació de capital dels que desconeixem les concretes persones físiques que hi ha darrera i
se’n beneficien ( fons d’inversió internacionals per exemple ), que assumim com a inevitable
l’empitjorament de les condicions de vida de la majoria social, o pensam, que només afecta a
col·lectius especialment vulnerables o desafavorits, quan en realitat no és així, per què ni els
nostres joves es poden emancipar, ni poden venir temporers a fer feina d’estiu, ni som destí
desitjat per a funcionaris, i especiament per què ja no és possible per a moltes persones imaginar
el seu futur als pobles i ciutats a on han viscut i volen seguir vivint, per què no tenen capacitat
adquisitiva suficient per pagar els estratosfèrics preus de l’habitatge, tan de lloguer, com de
compra.

L’increment de preus, té múltiples causes, però les més importants són l ‘adquisició d’habitatge per
a lloguer turístic ( una forma d’inversió ) , la simple especulació ( comprar-retenir-vendre ) i
la’adquisició de segones residències ( turisme que per raó de la seva fidelització, no utilitza canals
de comercialització per a les seves estades vacacionals ), tres casos diferents, però que tenen en
comú, manllevar oferta de mercat residencial de llarga durada a les persones que resideixen a les
nostres illes, que recordem, són territoris finits , i en el nostre cas, molt petits i amb una gran part
protegida. Vull recordar el títol de la darrera conferència que el Col·legi d’Agents de la Propietat
Immobiliària ha organitzat a les nostres illes: La gentrificación, una oportunidad para los APIS ,
capitalisme extractiu, acumulació per despossessió en estat pur. El cas de retenció d’actius més
escandalós al meu entendre, és el de la SAREB, per què ja ha costat més de 1.600 milions
d’euros a l’Estat ( és a dir, a tots noltros), per què ja fa deu anys que gestiona milers i milers
d’immobles sense donar-lis sortida, i per què ara, a sobre, n’ha cedit la gestió al fons voltor
Blakstone. Inadmissible, senyors del partit socialista ¡ Prou gripaus

I des del punt de vista de la ciutadania, a quina classe social pertany una persona que dedica el
50 per 100 del seu jornal a pagar el lloguer o la hipoteca, o que directament ja no troba habitatge
degut a la turistificació del territori a on viu (lloguer turístic i segones residències) o a la retenció
d’immobles amb intenció especulativa ? Sens dubte, pertany a la nova classe de treballadores
pobres, i a Balears, una gran majoria d’elles estan sent expulsades del territori a on han volgut
arrelar les seves vides per què majoritàriament , quasi un 60 per 100 dels immobles es venen per
import superior a 300.000 € i només un 7 per 100 té un preu inferior a 150.000 € . De fet, el 40 per
100 dels habitatges venuts a Balears l’any 2021 ho ha estat a persones estrangeres, entenem que
no residents, segons indica la taxadora Euroval , circumstància propiciada, sens dubte, per la seva
major capacitat adquisitiva, de fet, majoritàriament, l’oferta va dirigida a aquestes persones, en
detriment de les residents.

I és aquí que aquest problema apareix com a aparentment irresoluble per què diuen els habituals
defensors de variades formes de discriminació ( golden visa, refugiats de diferent origen i classe ) ,
que la normativa europea no permet discriminar entre residents i no residents ( PSOE, PP, VOX i
Ciutadans ja han votat en contra als Consells Insulars d’Eivissa i Mallorca, a on companyes d’
Unides Podem ja han presentat la mateixa proposta d’acord que presentarem aquesta setmana al
Consell Insular de Menorca). No podem acceptar aquest posicionament, clamorosament indolent
en el cas del partit socialista, comença a haver exemples a Europa, que si bé són punta de llança,
sens dubte mostren el camí a seguir: Amsterdam limitarà la compra d’habitatges per lloguer
obligant a esperar quatre anys (Llei contra la especulació immobiliària), també està estudiant la
prioritat de compra o lloguer a residents ( el mateix que proposem des d’Unides Podem ), i altres
ciutats com Utrecht, Tilburgo, La Haya o Groninga estan decides a prendres mesures similiars.
També Dinamarca i Malta han avançat mesures de limitació a l’adquisició d’habitatges. La Unió
Europea no pot tancar els ulls a les nefastes conseqüències que la massiva turistificació en forma
de lloguer turístic i segones residències afecta a algunes ciutats i als territoris insulars, tots ells
finits, i molts, com Menorca, petits i amb una bona part protegida per raons mediambientals. Igual
que s’ha aconseguit intervenir el mercat energètic per posar topall al preu del gas, s’ha de poder
intervenir el mercat de l’habitatge en els territoris tensats per tal de garantir el dret de les persones
a una llar a on viure dignament en el seu territori de residència habitual , i aquesta intervenció, pot
produir-se, i així ho demanam, tant per la via de prioritzar la compra en favor de persones
residents com per la de posar topall al preu dels lloguers.

Les propostes que presentam al Consell Insular de Menorca són totes elles per a instar a altres
institucions a actuar de forma immediata davant d’aquesta crisi habitacional que ja és estructural i
no cojuntural:
1. Al Govern de l’Estat, al Govern de les Illes Balears a realitzar les gestions pertinents amb la
SAREB perquè tant el seu parc d’habitatges, com el sòl urbanitzable que atresora es destini a
habitatge públic dedicat a lloguer social.
2. Als diferents grups polítics presents al Congrés dels Diputats a incloure en el projecte de llei
d’Habitatge actualment en tramitació, la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans per tal de
que es prevegi que les comunitats autònomes puguin establir una política pròpia de limitació dels
preus dels lloguers, i transitòriament, entre tant aquesta no sigui efectiva, el Govern de les Illes
Balears declari les illes en el seu conjunt com a zona tensada en aplicació de la nova Llei
d'habitatge estatal.
3. Al Govern de les Illes Balears a modificar la llei d'habitatge de les Illes Balears , i rebaixar de 10
a 5 el nombre d’habitatges per a ser considerat gran tenidor
4. Als diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats a modificar la definició que fa de
gran tenidor el projecte de llei estatal pel Dret a l’Habitatge, i que s’hauria de fer en els següents
termes: gran tenidor: la persona física o jurídica que sigui titular de més de cinc immobles urbans
d’ús residencial o d’una superfície construïda de més de 1500 m2 d´ ús residencial, excloent en tot
cas garatges i trasters. Per aquest còmput de 5 immobles urbans d´ús residencial s’hi inclourà el
total de propietats d’aquestes característiques que posseeixi aquesta persona física o jurídica a la
totalitat del territori de l’estat
5. Al Govern de les Illes Balears i a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge a desenvolupar el
reglament de la Llei d'habitatge de manera immediata.
6. Al Govern de l’Estat , al Govern Balear i als diputats i diputades del Congrés dels Diputats i del
Parlament Balear a legislar per tal de que només persones que hagin tingut la seva residència
prèvia, real i efectiva al nostre arxipèlag durant un mínim de dos anys, independentment de quina
sigui la seva nacionalitat, d’origen o adquirida, puguin comprar habitatges a les nostre illes.
7. Al Govern Balear a constituir un grup de treball interinstitucional, entre diputades i diputats de
les diferents cambres legislatives (autonómica, estatal i europea), i a on la Conselleria d’Habitatge
del GOIB i els quatre Consells Insulars de les Illes Balears seran convidats a participar, per tal de
trobar l’encaix legal pertinent respecte del punt anterior.

Cristina Gómez Estévez

Portaveu d’Unides Podem al Consell Insular de Menorca 15-07-22 3