15.9.

2013

PROPOSTA DELS NOUS

ESTATUTS DE LA COMUNITAT DELS MONTS DE GRESOLET

EXPOSICI DE MOTIUS
La Comunitat dels Monts de Gresolet s una forma de propietat de terres en com que ha aconseguit sobreviure al procs de desamortitzaci del segle XIX i al model tpic de comunitat romana que han adoptat els codis civils espanyol i catal. Aquesta comunitat s de tipus germnic i es regeix per un rgim propi que fou recollit, per primera vegada, en una escriptura notarial atorgada l de febrer de 1843 i que ha estat objecte de successives modificacions fins a les vigents Ordenances de la Comunitat dels Monts de Gresolet, aprovades en lAssemblea General de Capmasats de 23 de setembre de 1951 i protocolitzades pel notari de Berga D. Eulalio Snchez Martn. Amb el pas del temps, la realitat econmica i social del mn rural, en general, i tamb la de lrea dels monts de Gresolet, en particular, ha canviat de forma molt evident: des duna importncia decisiva de les pastures per a lactivitat ramadera, de laprofitament dels fruits del bosc i de laprofitament dels recursos minerals sha anat passant progressivament cap a una srie daltres usos molt diversos dels recursos que integren els bns de la Comunitat, com ara sn els que permeten laprofitament de les energies renovables, la producci de biomassa, els usos cinegtics i, sobretot, els relacionats amb lexplotaci turstica de la muntanya que avui inclou els aspectes esportius, micolgics i de lleure familiar. Tanmateix la realitat social de la zona s avui molt diferent de la que hi havia a mitjans del segle passat: lemigraci de les zones de muntanya cap a les rees urbanes i industrials va comportar en molts casos labandonament de les cases pairals dels capmasats i avui els descendents dels qui emigraren o els nous propietaris sovint utilitzen aquestes cases com a segona residncia, un fet que sexplica per la millora de les infraestructures de comunicaci i pel desenvolupament dun mercat immobiliari de segona residncia i turstic que t un molt ampli abast a Catalunya. Els nous Estatuts pretenen donar resposta a la convenincia duna regulaci realista de les necessitats presents i futures de la Comunitat de propietaris dels Monts de Gresolet davant dels canvis socioeconmics i dels reptes

mediambientals que plantegen, respectivament, la societat actual i lentorn natural del Parc Cad-Moixer en el que es situa la nostra Comunitat. Es pretn, en definitiva, de fer possible el gaudiment dels aprofitaments comuns dels monts de Gresolet als capmasats, perqu en facin ls que tradicionalment han vingut fent dels recursos existents, per alhora tamb perqu la Comunitat de propietaris pugui adoptar els acords que correspongui prendre relatius a la gesti dels recursos existents, de manera que, si fa el cas, directa o indirectament sen puguin extreure uns beneficis econmics que contribueixin al sosteniment, a la conservaci i a la millora dels bns de la comunitat. Els monts de Gresolet, per la seves caracterstiques naturals i la seva ubicaci singular, tenen, a ms a ms de la importncia econmica i social, una funci mediambiental reconeguda i que amb els anys no ha parat de crixer. El Parc Natural de Muntanya del Cad-Moixer es va crear el juliol de 1983 per la necessitat de protegir l'rea de la serra del Cad i lrea del Pedraforca, que ha esdevingut una de les unitats ms diferenciades del parc i un pol datracci turstica i esportiva. Un parc natural constitueix un patrimoni que cal respectar i conservar, a fi que les prximes generacions puguin gaudir dels seus paisatges, geomorfologia, flora i fauna. Com a conseqncia de la qualificaci com a parc natural totes les activitats queden supeditades a la conservaci dels valors que en motivaren la creaci i que obliga a que es faci un desenvolupament sostenible dels usos possibles i un aprofitament racional dels recursos forestals i extractius. El Pedraforca i els monts al voltant de la vall de Gresolet lluny del que podien albirar els capmasats a mitjans del segle passat han adquirit un component social i de lleure, de lloc de trobada, ldic i de gaudiment de lespai natural per part dels ciutadans que ha transformat radicalment lentorn: duna societat bsicament agrria i ramadera hem passat a una societat principalment de serveis, en el que el respecte al medi ambient, la preservaci de lesttica de lentorn natural i laccessibilitat del pblic als espais oberts dels monts de Gresolet constitueixen tant un deure cvic com un valor afegit daquesta nostra comunitat histrica. Aquest fet ens obliga a prendre conscincia de que els reptes que t lactual Comunitat de propietaris sn substancialment diferents dels que tenia la Comunitat que agrupava els nostres avantpassats. I s precisament per aix, que ens hem de dotar dun instrument jurdic modern, que sigui respectus amb els avenos de la legislaci civil vigent, per que alhora ens permeti seguir conservant aquest carcter singular de comunitat germnica que varen establir aquell collectiu de capmasats de Saldes i Maaners, ara fa ja ms de cent setanta anys. Es obvi que, dotar-nos avui daquest nou marc jurdic s el nostre dret, per tamb la nostra obligaci. * * * * * * Pel que fa al contingut, els nous Estatuts de la Comunitat dels Monts de Gresolet sestructuren en un ttol preliminar i quatre ttols, amb un total de 38 articles, una 2

disposici addicional, una transitria i una disposici final, en les quals es recull el rgim de funcionament de la Comunitat, tant pel que fa a les relacions entre els copropietaris com en la relaci daquesta envers els tercers. Sha decidit seguir la mateixa estructura interna de les vigents Ordenances, aprovades el 23 de setembre de 1951. Duna banda, sha procedit a adequar els articles que ho requerien i, per altra banda, shan introdut uns pocs articles ms per regular situacions que no venien previstes en les Ordenances fins ara vigents i que hom creia necessari incloure-les en els nous Estatuts. El Ttol Preliminar socupa de la Comunitat de Bns, identificant la finca i els seus llindars, el rgim jurdic histric, els llindars existents amb diverses propietats privades que es troben enclavades dins de la superfcie perimetral del Monts de Gresolet, les dades registrals i de titularitat dels bns comuns, la consideraci dels capmasats com a comuners, el tipus especial de comunitat que tenim a Gresolet, la caracteritzaci dels aprofitaments, els ingressos i els fons de que disposa la Comunitat. El Ttol I dels Estatuts regulen els Drets dels Capmasats, identificant el capmasat amb el titular duna heretat amb casa oberta i habitable. Tamb es regula el dret dels capmasats a participar ens els aprofitaments de la comunitat, les normes per resoldre conflictes a lhora datribuir la condici de capmasat, les causes de prdua i el restabliment de la participaci en els elements comuns. Es defineix el que sentn per casa oberta i habitable i la manera que t el capmasat dacreditar-ho. Creiem que els canvis socioeconmics dels darrers decennis en el mn rural, que han esperonat la migraci de molts dels seus habitants cap a les ciutats, i el canvi del model econmic productiu de les zones dalta muntanya aconsellen que el punt de connexi del capmasat amb la casa de la que sen deriva la condici de copropietari de la Comunitat dels Monts de Gresolet sadapti a les circumstncies actuals. Aix, doncs, no sexigeix que el capmasat demostri que viu a la casa pairal de forma habitual, sin noms que provi que hi pot viure. Per aix, el capmasat haur dacreditar que disposa de casa oberta i habitable amb la cdula dhabitabilitat o b, si no en t, mitjanant: a) un informe, ems per un tcnic competent, segons el qual lhabitatge podr obtenir la cdula dhabitabilitat desprs de lexecuci de les obres dadequaci que sescaigui realitzar, i b) un certificat municipal on consti, duna banda, lexistncia de lhabitatge segons les dades i antecedents obrants a lAjuntament i, de laltra, que ledificaci no est sotmesa a cap expedient de protecci de la legalitat urbanstica. Tot seguit, es tracta la qesti de la successi i la representaci del capmasat davant de la Junta i de lAssemblea General. A continuaci, en el Ttol II, sarticula el rgim de funcionament de la Junta de la Comunitat, amb expressi del nombre de vocals i la duraci del mandat, els crrecs de la Junta, lenumeraci de les facultats de les que t atribuda la competncia, lobligaci delaborar els comptes anuals, la vacana i la suplncia dels vocals, la forma de prendre acords, les incompatibilitats per ser vocal i la doble signatura en els instruments de pagament.

El Ttol III dels Estatuts es centra en lAssemblea General, que s lrgan de representaci orgnica dels comuners. Es regula el dret de vot dels capmasats, a ttol personal i per representaci, les reunions per prendre acords, ja siguin ordinries o extraordinries, la forma de convocatria i lanunci de la reuni, el llibre dactes on es faran constar els acords, les facultats o competncies materials de lAssemblea General, el rgim de majories per adoptar acords a les reunions, com shan de tractar els assumptes que no estan inclosos en lordre del dia, el cmput dels vots, el carcter vinculant dels acords adoptats i la possibilitat dimpugnar-los. A continuaci, el Ttol IV socupa de les Infraccions i del Rgim Sancionador, que es limita a establir un rgim general que fixa les limitacions ds dels elements comuns, assenyala les infraccions contra els interessos comuns i deixa oberta la porta a que lAssemblea pugui acordar regulacions especfiques i un rgim sancionador propi (com ara el que ja existeix relatiu a les Normes reguladores dels aprofitaments de pastura, aprovades per lAssemblea General el 26 de juliol de 2009). Tamb es preveu un procediment per a la notificaci de les infraccions i les sancions als capmasats que infringeixin les normes estatutries o les regulacions especfiques vigents a fi devitar que aquelles es mantinguin o es repeteixin. Per ltim, els Estatuts contenen una disposici addicional, una transitria i una de final: a la disposici addicional es recull la disposici continguda a les Ordenances de 1951 perqu podria esdevenir dutilitat en cas dimpasse en el procs daprovaci dels nous Estatuts; a la disposici transitria es fixa el termini de nou mesos per tal dacreditar la tinena de una heretat en la que hi ha una casa oberta i habitable, de conformitat amb els requisits que estableix lapartat 4 de larticle 12; i, per ltim, a la disposici final, sestableix que les regles jurdiques prpies de la Comunitat dels Monts de Gresolet anteriors restaran substitudes per les normes dels nous Estatuts de la Comunitat dels Monts de Gresolet, un cop els Estatuts hagin estat aprovats per lAssemblea General.
(Versi prvia a la reuni de lAssemblea)

De conformitat amb el que preveu larticle 19 de les Ordenances de la Comunitat dels Monts de Gresolet de lany 1951, el projecte dels nous Estatuts es sotmetr a exposici pblica en el si duna Assemblea General extraordinria de capmasats, on es donar explicaci detallada dels diferents aspectes del seu contingut als propietaris que hi tinguin inters.
(Versi posterior a la reuni de lAssemblea)

LAssemblea General de Capmasats del dia ..... de ................. de 2013, que fou convocada de conformitat amb larticle 19 de les Ordenances de la Comunitat dels Monts de Gresolet de vint-i-tres de setembre de 1951, va acordar per ................... laprovaci dels presents Estatuts de la Comunitat dels Monts de Gresolet.

TTOL PRELIMINAR
De la comunitat de bns Article 1 (Terres comunals privades) Els monts de Gresolet s una zona dalta muntanya que comprn la Vall de Gresolet, les Costes de Roset i lEstret de Llria que pertany en propietat a la comunitat de propietaris (anomenats tamb capmasats) integrada pels propietaris dheretats que es troben dins de les antigues parrquies de Saldes i Maaners, en el terme municipal de Saldes (comarca del Bergued), de conformitat amb el que sestableix a les escriptures d 1 de febrer de 1843, de 3 dabril de 1846, de 9 de maig de 1846, la Reial Ordre de 5 de febrer de 1868, les escriptures de 28 de maig 1869, de 30 de desembre de 1941 i de 23 de setembre de 1951, aix com en els presents Estatuts. Article 2 (Superfcie i llindars de les terres que integren els monts de Gresolet) 1. Els monts de Gresolet estan constituts per una heretat situada en el terme municipal de Saldes i part amb el de Josa i consta duna casa formada per baixos i dos pisos que t una superfcie de dos-cents divuit metres quadrats, amb les seves terres de forest, de conreu, derms i rocalloses que tenen una superfcie de mil set-centes setanta-cinc hectrees i vint-i-cinc rees, que llinda: a) al Nord, amb terrenys comunals de Bag i de Gisclareny, seguint els llindars dels municipis esmentats amb els de Saldes; b) al Sud amb els monts comunals de l Ajuntament de Saldes; c) a lEst, amb el terme municipal de Gisclareny, seguint el llindar daquest municipi amb el de Saldes; i, d) a lOest, part amb el terme de Gsol, seguint el llindar del municipi i part amb el terme de Josa, dins del qual hi ha part de lheretat de Gresolet. 2. Lheretat dels monts de Gresolet tamb t llindars amb diverses finques particulars, pertanyents a qui siguin els seus respectius propietaris, que o b es troben enclavades dins del permetre de lheretat o b confronten amb aquest. Actualment, existeixen llindars amb: a) les finques enclavades dins de la vall de Gresolet i que sn conegudes pel nom de la casa, com ara sn, la de Cal Pistraus, la de Can Campdenjou, la de Ca lAnorra, la Casa dels Casalots, la Casa de la Costa i el Santuari de Gresolet; b) les finques enclavades dins de la vall de Llria i que sn conegudes pel nom de la casa, com ara sn, la de Cal Collcurt, la de Cal Talia i la de Cal Mosso; c) les finques situades en el lmit del permetre exterior de lheretat dels monts de Gresolet i que confronten amb aquest, conegudes pel nom de la casa, com ara sn, la de Cal Bess, la del Mol de Baix i la de Can Ferrer.

3. Lheretat dels monts de Gresolet constitueix la finca registral nmero 2.159 i es troba inscrita en el Registre de la Propietat de Berga en el foli 57, del llibre 25 de Saldes, en el volum o tom 887, a favor de la Comunitat dels Monts de Gresolet. 4. La titularitat dels bns que integren lheretat dels Monts de Gresolet correspon sense assignaci de quotes als propietaris que integren la Comunitat dels Monts de Gresolet. Article 3 (Comuners dels monts de Gresolet) 1. Sn capmasats, als efectes del present condomini, tots els propietaris que ja ostentaven aquest dret abans de latorgament de lescriptura de concrdia de 30 de desembre de 1941, que fou autoritzada pel notari Eulalio Snchez Martn, i aquells als qui es va reconixer aquest dret de forma explcita en lesmentada escriptura. 2. Daleshores en el dret de capmasat no sha reconegut ni es reconeixer a cap altra persona, llevat del cas que hom passi a succeir per actes inter vivos o mortis causa a algun dels capmasats als que es refereix lescriptura esmentada en lapartat 1. 3. El Llibre Registre de Propietaris de la Comunitat dels Monts de Gresolet pot ser consultat per qualsevol propietari interessat a lestatge habitual de la Comunitat, prvia sollicitud al President o al Secretari de la Junta. El Llibre Registre recull el nom de tots els propietaris que tenen reconeguda histricament la condici de capmasat i la indicaci de les heretats de les que sn titulars. 4. El Llibre Registre de Propietaris de la Comunitat dels Monts de Gresolet es completa, als efectes de determinar la participaci dels capmasats en els aprofitaments comuns, amb el Llistat de Capmasats amb Casa Oberta i Habitable que identificar els capmasats que tenen casa oberta i habitable en la seva heretat respecte dels qui no la tenen, malgrat que puguin arribar a tenir-la en el futur, de conformitat amb el que sestableix en larticle 12. Article 4 (Comunitat especial de tipus germnic) 1. Aquesta comunitat s de tipus germnic. Per aix, cap dels comuners ni els seus successors, en cap moment, podran instar la divisi de la cosa comuna, ni alienar ni gravar el dret que li correspongui en els monts, forest o terrenys comuns, amb independncia del que faci amb les terres de les que sigui titular a ttol individual, ja que la seva participaci a la Comunitat deriva de la seva condici de ser amo duna heretat, amb casa oberta i habitable, a les antigues parrquies de Saldes i Maaners, en el terme municipal de Saldes, conforme al que es preveu a larticle primer.

2. La transmissi que qualsevol dels comuners faci de la propietat de la seva heretat, ja sigui mitjanant compravenda, permuta, donaci, herncia o qualsevol altre acte de disposici a ttol oners o gratut, portar implcita la cessi de la seva participaci com a copropietari en la Comunitat dels Monts de Gresolet. 3. Tots els capmasats sn titulars mancomunats, tant dels crdits constituts a favor de la Comunitat com dels deutes contrets vlidament en la seva gesti, dacord amb els drets de participaci respectius. 4. El concurs del capmasat noms abastar en la proporci del seu dret com a cotitular de la Comunitat. La persona que, en virtut duna sentncia de remat, sadjudiqui lheretat on hi ha la casa oberta i habitable del capmasat concursat ser la que, a partir del moment que la sentncia esdevingui ferma, esdevindr cotitular de la Comunitat de propietaris dels Monts de Gresolet, perqu la condici de capmasat requereix ineludiblement la connexi amb lheretat en la que hi ha la casa oberta i habitable. Latribuci separada de la titularitat sobre els bns comuns i, per tant, sense connexi amb lheretat amb casa oberta i habitable de la que sen deriva la condici de capmasat ser nulla de ple dret i no produir efectes en el si de la Comunitat de propietaris. Article 5 (Classificaci dels aprofitaments comuns en aprofitaments usuals, aprofitaments atpics i ingressos de la Comunitat) 1. Els aprofitaments usuals dels monts de Gresolet consisteixen en ls dels recursos naturals a labast dels capmasats o dels seus drethavents per a satisfer les seves prpies necessitats dautoconsum. 2. Els aprofitaments atpics sn els que es deriven de la cessi dels drets dexplotaci dun o ms dels recursos comuns existents a terceres persones, ja sigui mitjanant la realitzaci de contractes dexplotaci o b la constituci de drets reals limitats sobre aquests bns. 3. Els ingressos de la Comunitat estan integrats pels imports provinents de latorgament dajuts o de subvencions, els que resultin del justipreu dun procediment expropiatori, els que derivin duna afecci per una concessi minera, els que derivin dindemnitzacions duna assegurana, aix com els que sobtinguin com a contraprestaci per la transmissi a altri dels drets dominicals sobre els bns de la comunitat, entre daltres opcions possibles. 4. Els recursos que sobtinguin per la via dels aprofitaments atpics i dels ingressos, als que es refereixen els apartats 2 i 3, constitueixen el fons econmic del que disposa la Comunitat de propietaris. Els recursos existents es destinaran principalment a lacompliment de les finalitats de conservaci, manteniment i millora dels bns comuns i, un cop aquestes hagin estat satisfetes, lAssemblea General podr acordar donar al romanent existent el dest que cregui ms oport.

TTOL PRIMER
Dels drets dels capmasats Article 6 (Una heretat amb casa oberta i habitable, un capmasat) 1. El domini que sobre els monts de Gresolet pertany a cadascun dels capmasats deriva de la possessi en qualitat de propietari duna de les heretats actualment existents a les parrquies de Saldes i Maaners en el terme municipal de Saldes, que comptin amb una casa oberta i habitable. 2. En conseqncia, si qualsevol de les heretats sarribs a dividir en el futur, el dret de condomini dels monts de Gresolet correspondr al titular de lheretat on estigui situada la casa oberta i habitable. 3. Si el titular s succet per vries persones, de tal forma que lheretat roman indivisa, noms una delles ser el titular nic dels drets que, com a amo de lheretat amb casa oberta i habitable, li corresponguin sobre els monts de Gresolet. En aquest cas, el titular haur de ser designat de com acord pels comuners interessats i aquest acord caldr que consti de manera fefaent en acta notarial o b mitjanant una compareixena de tots els interessats o dels seus representants voluntaris i/o legals davant de la Junta de la Comunitat, reunida a lefecte, i en la que el Secretari ho expressar en el Llibre dActes, que hauran de signar tots els interessats, en senyal de conformitat, aix com el President i el Secretari de la Junta. 4. Si el titular designat segons lapartat anterior mor o ha estat incapacitat, els comuners podran designar un altre titular perqu actu com a capmasat en inters de la comunitat hereditria. 5. En tant que no es faci la designaci del titular nic que haur dactuar com a capmasat en inters de lheretat que t diversos copropietaris romandr en suspens lexercici dels drets corresponents a aquest capmasat. Article 7 (Participaci dels capmasats en els aprofitaments comuns) 1. Cadascun dels capmasats participar en els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, de conformitat amb les necessitats prpies de la seva heretat i dels ramats, amb respecte al dret a laprofitament dels altres capmasats i amb subjecci als acords i a les normes reguladores dels aprofitaments adoptades per lAssemblea General. 2. Si el capmasat es jubila o per qualsevol altra causa justificada com ara, entre daltres, per ra de la seva avanada edat, malaltia o discapacitat es veu incapa de prosseguir amb lactivitat agrria, ramadera o similar que venia realitzant i un

dels seus descendents o, en lloc daquest, el seu cnjuge o parella estable assumeix fer-se crrec de lesmentada activitat o explotaci, el capmasat podr transmetre el dret a participar en els aprofitaments usuals dels monts de Gresolet si el descendent o, en el seu cas, el cnjuge o la parella estable daquest acredita: a) ser lnic titular del negoci o explotaci i b) estar empadronat i tenir el domicili fiscal de lactivitat professional a la casa oberta i habitable del capmasat damunt dit. 3. El capmasat haur dinformar a la Junta de la Comunitat i acreditar fefaentment que el seu descendent o b el cnjuge o la parella estable daquest reuneix els requisits exigits a lapartat 2. En el termini mxim de dos mesos, a comptar des de la data de la sollicitud, la Junta adoptar lacord sobre ladmissi o no del descendent o del cnjuge o la parella estable daquest en els aprofitaments usuals que correspondrien al capmasat amb casa oberta i habitable que sha jubilat o que, per qualsevol de les causes esmentades a lapartat 1, no pot seguir al front de lexplotaci. 4. El propietari de lheretat en els casos previstos a lapartat 1 seguir ostentant la seva condici de capmasat i li correspondran els drets a participar en la gesti de la comunitat a travs dels seus rgans i als aprofitaments atpics que produeixin els bns comuns, aix com, si sescau, el dret a participar, segons li correspongui, en lassignaci del romanent del fons econmic de la Comunitat, en el moment i en els termes que lAssemblea General ho consideri apropiat. 5. En qualsevol moment, la Junta de la Comunitat podr requerir tant al capmasat com al seu descendent o al cnjuge o parella estable daquest que shagi fet crrec de lactivitat o explotaci del capmasat perqu, en el termini mxim de dos mesos a comptar des de lendem de la notificaci, aporti la documentaci acreditativa de que es segueixen complint amb el pas del temps els requisits que justifiquen la participaci del descendent o del cnjuge o parella daquest en els aprofitaments usuals. Lincompliment daquesta obligaci de comparixer dins del termini previst i dacreditar els requisits exigits faculta a la Junta de la Comunitat a adoptar un acord en virtut del qual es posi fi a la subrogaci del descendent del capmasat o del cnjuge o parella estable del descendent en els aprofitaments usuals dels bns comuns dels monts de Gresolet. Article 8 (Rgim dels aprofitaments usuals i els atpics en el cas que el dret ds dels bns privatius que integren lheretat del capmasat hagi estat cedit a altri) 1. En el cas de constituci dun dret real dusdefruit sobre lheretat on hi ha una casa oberta i habitable, lusufructuari tindr dret als aprofitaments usuals (de pastures, de llenya o similars) que altrament correspondrien al capmasat. El propietari, per, seguir ostentant la condici de capmasat i li correspondr el dret a participar en la gesti de la comunitat a travs dels seus rgans, el dret als aprofitaments atpics que produeixin els bns comuns i, si sescau, el dret a participar en la distribuci del fons econmic de la Comunitat, en el moment i en els termes que lAssemblea General ho consideri apropiat. Lusufructuari podr 9

assistir a les reunions de lAssemblea General i t veu per exposar el seu punt de vista en els assumptes directament relacionats amb els aprofitaments usuals dels bns comuns, per no t dret de vot a les mateixes. 2. En el cas de constituci dun dret obligacional ds sobre lheretat on hi ha una casa oberta i habitable, el capmasat no podr tenir dret als aprofitaments usuals de la comunitat, per no perdr la seva condici de capmasat ni els dems drets inherents, amb lexcepci del dret a participar en els aprofitaments usuals dels bns de la Comunitat. Larrendatari o el titular del dret obligacional ds podr assistir a les reunions de lAssemblea General, per no tindr veu ni vot a les mateixes. Article 9 (Determinaci del capmasat i de lexercici dels drets corresponents) 1. Sigui quin sigui el nombre dheretats amb casa oberta i habitable que pertanyin a un capmasat, a aquest noms li correspondr una participaci o part nica en els beneficis que resultin dels aprofitaments comuns dels monts de Gresolet. 2. Aix mateix, quan un capmasat contregui matrimoni o passi a conviure amb un altre capmasat en una situaci afectiva anloga a la conjugal, la participaci dambds cnjuges o de la parella estable de fet ser equivalent a la duna sola part o participaci i caldr que aquests es posin dacord sobre qui dels dos actuar com a capmasat i assumir lexercici dels drets i de les obligacions que preveuen els presents Estatuts. En tant no es faci la designaci del titular nic que en el successiu haur dactuar com a capmasat, romandr en suspens lexercici dels drets corresponents en el si de la Comunitat dels Monts de Gresolet. 3. En el cas que lheretat sigui adquirida per ms duna persona, la condici de capmasat recaur nicament sobre aquella en la que hi hagi acord perqu actu en representaci dels altres copropietaris de lheretat. En cas dimpossibilitat darribar a un acord, resoldr el jutge. En tant que no es faci la designaci del representant nic que en el successiu actuar com a capmasat romandr en suspens lexercici dels drets daquests adquirents en el si de la Comunitat dels Monts de Gresolet. 4. En el cas que lheretat sigui adquirida per una persona jurdica, la condici de capmasat recaur sobre aquesta, que estar representada a lAssemblea General per la persona fsica que, segons les disposicions legals i/o estatutries, sigui el president o administrador de la mateixa o, altrament, per aquella persona que hagi estat designada a lefecte en virtut dun poder de representaci. La Junta de la Comunitat comprovar la documentaci aportada i, si sescau, aprovar el canvi de la titularitat de capmasat, perqu aquest nou titular pugui participar en els aprofitaments a venir dels monts de Gresolet. El Secretari de la Junta far constar en lacta de la reuni de la Junta la data de la compareixena de linteressat i el ttol en virtut del qual sha produt ladquisici de lheretat amb casa oberta i habitable i, tot seguit, sanotar el canvi de titularitat en el Llibre 10

Registre de Propietaris que reuneixen la condici de Capmasats de la Comunitat dels Monts de Gresolet. Article 10 (Normes de conflicte per a latribuci de la condici de capmasat) 1. No es pot transmetre la condici de capmasat separadament de lheretat de la que deriva el dret. El nou titular que adquireixi la finca o heretat ser el nou capmasat. 2. El capmasat no pot arrendar o cedir a altri el seu dret als aprofitaments comuns en els monts de Gresolet separadament de la propietat de lheretat de la que sen deriva la seva condici de copropietari de la comunitat. En qualsevol cas, larrendatari, el masover o el cessionari de ls de la totalitat de lheretat on hi ha casa oberta i habitable haur destar empadronat o b tenir el domicili fiscal de lactivitat econmica a lheretat on hi ha la casa oberta i habitable de la que sen deriva la condici de capmasat. 3. Si lheretat del capmasat est situada en sl rstic i aquesta s susceptible de divisi o segregaci, la condici de capmasat recaur en la persona que posseeixi la part de la finca on hi ha la casa oberta i habitable. En el cas que la casa existent a lheretat hagi estat objecte de divisi, conforme a les regles de la propietat horitzontal, la condici de capmasat recaur, llevat que sestableixi altrament en el ttol de constituci, en el propietari que, a ms de ser-ho dun element privatiu de la casa, ho sigui tamb de la major part de les terres que integraven lheretat. I, en el cas que la superfcie daquestes sigui la mateixa, la condici de capmasat recaur en el propietari de menys edat. 4. Si lheretat del capmasat es troba situada en sl urb i limmoble s susceptible de divisi en rgim de propietat horitzontal, la condici de capmasat recaur en la persona que sindiqui expressament en el ttol de constituci del rgim o en lescriptura notarial de transmissi. Si no consta cap indicaci en el ttol de constituci o en lescriptura de transmissi sentendr que el transmetent que ret un element privatiu a limmoble que s objecte de divisi segueix essent capmasat als efectes daquests Estatuts. Si el capmasat transmet tots els elements privatius de limmoble urb, desprs dhaver practicat la divisi del mateix, sentendr que aquest deixa de ser capmasat i aquesta condici passar a la persona que hagi adquirit el darrer element privatiu que el transmetent tenia en limmoble que fou objecte de divisi. Si la transmissi dels elements privatius de limmoble es produeix al mateix temps, ser capmasat ladquirent de lelement privatiu ms gran i si aquests tenen la mateixa superfcie, aleshores correspondr a ladquirent que tingui ms edat. Article 11 (Restabliment de la participaci en els aprofitaments comuns) En els casos previstos en els punts 1 i 2 de larticle 9, si les diverses heretats que estaven en possessi dun capmasat o b dell i la seva parella sacaben 11

distribunt entre vries persones, ja sigui per actes inter vivos, com per actes mortis causa com ara lherncia o el llegat, cadascuna daquestes persones que esdevingui lamo duna heretat on hi hagi una casa oberta i habitable ser restablert en la seva participaci en els aprofitaments a venir dels monts de Gresolet, sempre que la finca adquirida hagus gaudit daquests aprofitaments en el passat aix s, abans de reunir-se les diferents heretats en una sola persona, matrimoni o parella estable i sacrediti davant de la Junta que cada finca resultant de la distribuci t la seva prpia casa oberta i habitable, de conformitat amb el que sestableix a larticle 12. Article 12 (Casa oberta i habitable: requisits i forma dacreditar-la) 1. Per a participar en els aprofitaments comuns, el capmasat interessat ha dacreditar que s propietari duna heretat on hi ha una casa oberta i que s habitable, amb independncia de ls habitual o temporal que sen faci della. 2. El capmasat que no pugui fer s de la casa per haver-se destrut o per trobar-se runosa no participar en els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, a no ser que linteressat hagi escoms la tasca de reconstrucci i pugui acreditar la condici de tenir casa oberta i habitable. Aquesta reedificaci, imprescindible per reprendre la participaci del capmasat en els aprofitaments comuns, no cal que es faci en el mateix lloc on hi havia lantiga edificaci ara destruda, per si es procedeix a fer una nova construcci caldr que la casa es situ en qualsevol lloc dins de la mateixa finca o heretat on hi havia existit la casa original abans de que fos destruda o enrunada. 3. Si desprs dhaver-se construt la nova casa en un lloc de la finca diferent del que ocupava la casa original, el propietari o un tercer adquirent obtingus la corresponent llicncia dobres per a reconstruir la casa original destruda, no per aix adquirir la condici de capmasat el propietari de la casa reconstruda, ni podr reclamar cap mena de dret als aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, perqu noms hi pot haver un capmasat per cada heretat en la que hi hagi una casa oberta i habitable. 4. Als efectes daquests Estatuts, sentn per casa oberta i habitable, lexistncia duna edificaci apta per a ser destinada com a residncia familiar i que disposa de cdula dhabitabilitat o, en el cas que ledificaci no disposi de cdula, perqu es requereixen obres de rehabilitaci que permetin el compliment de les condicions dhabitabilitat, si est acreditada lexistncia de la casa que no estigui destruda ni runosa mitjanant: a) un informe, ems per un tcnic competent, segons el qual lhabitatge podr obtenir la cdula dhabitabilitat desprs de lexecuci de les obres dadequaci que sescaigui realitzar, i b) un certificat municipal on consti, duna banda, lexistncia de lhabitatge, segons les dades i antecedents obrants a lAjuntament, i, daltra banda, que ledificaci no est sotmesa a cap expedient de protecci de la legalitat urbanstica.

12

5. Lacreditaci de lexistncia de la casa mitjanant linforme i el certificat esmentats pressuposen que el capmasat disposa duna casa oberta i habitable als efectes que sen deriven de laplicaci dels presents Estatuts. El capmasat interessat haur de presentar la documentaci exigida al Secretari de la Junta de la Comunitat. La Junta, un cop verificada ladequaci de la documentaci presentada, adoptar lacord corresponent i, si sescau, tot seguit, inclour el titular de lheretat que acredita degudament lexistncia de lhabitatge al Llistat de Capmasats amb Casa Oberta i Habitable. Article 13 (Successi i representaci del capmasat) 1. Quan, com a conseqncia de la mort dun capmasat o per compravenda o cessi dels seus drets a altri, ja sigui a ttol oners o lucratiu, el succeeixi una altra persona, el successor o ladquirent que solliciti el seu reconeixement com a capmasat haur daportar davant de la Junta de la Comunitat la documentaci que lacredita com a nou titular dominical de lheretat de la que histricament sen deriva la condici de capmasat i, si sescau, la que acredita que a lheretat hi consta una casa oberta i habitable, dacord amb el que sestableix a larticle 12. La Junta analitzar els documents pblics aportats i si els drets del successor o de ladquirent sajusten als requeriments que fixen els Estatuts, aprovar la successi de lantic titular pel nou a la Comunitat de propietaris, a fi de que el nou titular pugui esdevenir capmasat i aix li permeti participar en els aprofitaments a venir dels monts de Gresolet. El Secretari de la Junta far constar en lacta de la reuni la data en la que es produ la compareixena de linteressat i expressar el ttol en virtut del qual sha realitzat el canvi de titularitat en lheretat, aix com, si sescau, la constncia de que hi hagi casa oberta i habitable a lheretat, i acte seguit es procedir a anotar les dades personals i el domicili als efectes de notificacions del nou titular de lheretat en el Llibre Registre de Propietaris de la Comunitat dels Monts de Gresolet i, si sescau, en el Llistat de Capmasats amb Casa Oberta i Habitable dels que la Junta en t cura. 2. Quan lamo de lheretat que tingui la condici de capmasat, com a conseqncia de la minoria dedat o de la declaraci judicial dincapacitat, no pugui administrar els seus bns, el seu representant legal el podr representar en nom i en inters seu a la Assemblea General i en els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet fins que cessi la minoria dedat o que una nova resoluci judicial deixi sense efecte la declaraci dincapacitat del capmasat. Linteressat haur dacreditar davant de la Junta la seva condici de representant legal o voluntari i, si sescau, que est integrat en la unitat familiar del capmasat menor dedat o incapacitat. Aquestes circumstncies no alteren la condici de capmasat de lamo de lheretat, sens perjudici de lactuaci en nom i en inters seu que facin els representants legals o voluntaris.

13

TTOL SEGON
De la Junta de la Comunitat Article 14 (Vocals i duraci del mandat) 1. La Junta de la Comunitat de propietaris dels Monts de Gresolet est constituda per set vocals, majors dedat, cadascun dels quals exercir el crrec durant quatre anys, tot i que pot ser reelegit. A banda de qui t la condici prpia de capmasat, tamb podr ser vocal el seu cnjuge, la parella estable o altres familiars fins el tercer grau de consanguinitat o afinitat que acreditin que el capmasat els ha atorgat un poder de representaci exprs per actuar en nom dell davant dels rgans de la Comunitat de propietaris. 2. La Junta es renovar per meitat cada dos anys, cessant primer tres dels vocals i desprs els altres quatre membres. 3. El nomenament dels vocals correspon a lAssemblea General. Article 15 (Crrecs de la Junta) La Junta, una vegada constituda, nomenar dentre els vocals: a) b) c) d) un President, un Vicepresident, un Tresorer i un Secretari.

Article 16 (Facultats de la Junta) 1. La Junta t la plena i total representaci de la Comunitat de propietaris dels Monts de Gresolet i est facultada per atorgar poders generals en nom de la comunitat a favor de procuradors i dadvocats per a lexercici de les accions civils, penals i de qualsevol altre classe, previ acord adoptat a lefecte. 2. La Junta t les segents facultats: a) administrar els interessos de la comunitat. b) elaborar i aprovar els plans per laprofitament dels productes forestals i dels recursos de la biodiversitat, com ara la producci de biomassa i altres energies renovables, que es puguin dur a terme en els monts de la Comunitat. c) determinar la forma ds i daprofitament de les pastures per part dels capmasats, concretar el nombre de caps de bestiar que hi pot portar cada

14

d)

e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) q)

r) s) t) u)

capmasat a fi de que es faci un s sostenible dels recursos naturals dels monts de la Comunitat de Gresolet. decidir anualment la data inicial en la que poden pujar als prats els ramats dels capmasats i la data lmit per fer baixar el bestiar, aix com regular les possibles sancions aplicables als capmasats que contravinguin els acords o b que facin un exercici abusiu del seus drets en detriment de linters de la comunitat. adoptar les mesures adequades per a la conservaci, millora, entreteniment i repoblaci de la massa forestal i dels prats de la comunitat. prohibir els aprofitaments i lentrada de ramats en les zones que es trobin en estat de repoblament i en aquelles zones laprofitament de les quals hagi estat objecte de contractes a favor de terceres persones. redactar els contractes daprofitament dacord amb el plans elaborats i amb les bases generals aprovades per lAssemblea General. adjudicar directament els aprofitaments dels recursos comuns o b fer-ho mitjanant subhasta o concurs. adjudicar directament els aprofitaments si la Junta hagus estat autoritzada expressament per lAssemblea General per a fer-ho. tenir cura de la construcci, lentreteniment i la conservaci de camins. satisfer els tributs als que es trobin afectes els bns i els interessos de la comunitat. donar laprovaci a les liquidacions de comptes que presentin els deutors a la comunitat. obrir comptes corrents, dipsits i altres productes financers (que no posin en risc la integritat del capital) a nom de la Comunitat de Gresolet. cobrar els crdits pertanyents a la comunitat i pagar els deutes pendents, lliurant i signant els documents acreditatius necessaris. ordenar les despeses ordinries necessries per a la conservaci dels bns de la comunitat; contractar assegurances de risc o la prestaci de serveis de manteniment dels bns pertanyents a la Comunitat. exigir, si sescau, als capmasats que duguin els seus animals a les pastures dels monts de Gresolet que acreditin davant de la Junta que han subscrit, ja sigui individual o collectivament, una assegurana de responsabilitat civil pels danys que el bestiar en els desplaaments o en el temps que romangui en els prats de la comunitat pugui arribar a causar a les persones o als seus bns, i establir-ho com a requisit perqu puguin participar en els aprofitaments de pasturatge. acordar la distribuci i el repartiment de les quantitats ingressades, prvia deducci de les despeses satisfetes o degudes. assenyalar les derrames a crrec de cadascun dels interessats quan es tracti de despeses urgents que no permetin la reuni ordinria de lAssemblea General. elaborar els comptes anuals de despeses i dingressos que shagin de sotmetre a laprovaci de lAssamblea General. requerir al notari per aixecar qualsevol mena dactes, per fer requeriments a capmasats i a terceres persones, aix com per a elevar a escriptura

15

v) w) x) y) z)

pblica els documents dorganitzaci i de gesti que la Junta consideri oportuns. designar advocats per a lassessorament i la defensa jurdica de la comunitat i per exercitar els seus drets i accions enfront de tercers en judici o fora dell. demanar informes tcnics o dictmens jurdics. nomenar personal auxiliar i assenyalar la seva retribuci. contractar els serveis de gestors, de tcnics, dautnoms o dempreses per dur a terme tasques de neteja i de conservaci del medi natural on es troben els bns de la comunitat. exigir als capmasats o als seus drethavents que aportin: a) la documentaci necessria per acreditar la titularitat com a propietari de la seva heretat i del manteniment de la condici de capmasat, b) la documentaci relativa a la constituci de contractes i de drets reals limitats que permeti ls de la seva heretat a terceres persones i c) la documentaci que acrediti el compliment dels requisits exigits en lapartat 2 de larticle 7, perqu les persones all esmentades puguin seguir participant en els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet.

3. Correspon a la Junta laplicaci dels Estatuts en les qestions que sorgeixin, executar els acords de lAssemblea General, aix com resoldre els conflictes que es produeixin entre els membres de la comunitat. 4. La Junta noms podr promoure accions civils o recursos contencisadministratius si disposa del dictamen favorable dun o ms lletrats o, alternativament, si lAssemblea General ratifica lacord de la Junta dinterposar les accions judicials o els recursos contencis-administratius oportuns. Article 17 (Elaboraci dels comptes anuals) La Junta elaborar els comptes anuals de la seva gesti i aquests estaran a disposici dels capmasats que demanin examinar-los, juntament amb els seus comprovants, en el termini de vuit dies anteriors a la data de la reuni de lAssemblea General en la que es demanar la seva aprovaci als capmasats. La consulta es podr fer a la estatge habitual de la Comunitat de propietaris, previ avs de linteressat al President o al Secretari perqu li puguin facilitar laccs i donar les explicacions oportunes. Article 18 (Emissi de documents de pagament i de crdit) Els rebuts de pagament, aix com el lliurament de xecs, pagars, lletres de canvi i altres documents bancaris portaran la signatura conjunta de dos vocals de la Junta, essent una delles la del President o la del Tresorer.

16

Article 19 (Vacana i suplncia dels vocals) 1. En cas de mort, absncia, incapacitat o incompatibilitat dun o ms dels seus membres, la Junta podr seguir exercint plenament les seves funcions amb els membres restants, mentre aquests siguin, almenys, quatre. En cas de no arribar a aquest nombre, provisionalment es completar la Junta fins a quatre amb algun dels propietaris que haguessin format part de la Junta en el passat, en la forma disposada en lapartat tercer de larticle 36. 2. La designaci daquests vocals suplents correspondr a la prpia Junta i romandran en el crrec de representaci fins a la data en que es celebri lAssemblea General immediatament posterior, llevat que resultin reelegits per un nou mandat. 3. Si les circumstncies previstes a linici del present article concorren en la persona del President, assumir les seves funcions el Vicepresident i si les circumstncies esmentades concorren simultniament en la persona del President i del Vicepresident, la Junta, un cop constituda, nomenar dentre els vocals el crrecs previstos a larticle 15. Article 20 (Acords de la Junta) 1. La Junta pren decisions per majoria de vots i els acords que adopti es faran constar en el Llibre dActes que portar el Secretari i que, en senyal de conformitat amb lacord adoptat, signaran els altres membres assistents a la reuni. En el cas dempat, el President disposa del vot de qualitat per decidir la procedncia o no de lacord. 2. La Junta no podr adoptar acords si a la reuni no assisteixen almenys el President i tres dels seus vocals. En el cas que el President no pogus assistir a la reuni, per causes justificades, ser substitut pel Vicepresident, que en aquest cas podr disposar del vot de qualitat al que es refereix lapartat 1. Article 21 (Incompatibilitats en el crrec de vocal) 1. El crrec de vocal o membre de la Junta es incompatible amb el crrec dalcalde del municipi o, en el seu cas, de president de lagrupaci o mancomunitat de municipis on es troben situats els monts de Gresolet. 2. Els vocals o membres de la Junta no podran tenir cap mena de relaci de dependncia amb els contractistes o les empreses adjudicatries dels aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, ja sigui amb lempresa matriu o amb les filials daquestes. 3. No podr ser designat ni mantingut com a vocal cap propietari quan pugui concrrer per ell mateix, pel seu cnjuge o parella estable o per ra de parentiu 17

fins al tercer grau de consanguinitat o dafinitat un inters econmic o una participaci en les empreses a les que fa referncia lapartat 2 en qualitat de socis, accionistes, gerents, administradors, membres de consells, apoderats o representants i dependents. No constituiran un supsit dincompatibilitat el parentiu dun vocal amb persones que realitzin, amb carcter espordic, activitats de reparaci, conservaci o manteniment dels bns comuns dels monts de Gresolet. 4. La incompatibilitat sobrevinguda comportar la renncia immediata del vocal al seu crrec dins de la Junta de la Comunitat.

TTOL TERCER
De lAssemblea General Article 22 (Dret de vot) 1. LAssemblea General estar constituda per tots els capmasats amb dret als aprofitaments dels monts de Gresolet. Cadascun dels capmasats tindr a lAssemblea un sol vot, sigui quin sigui el nombre dheretats amb casa oberta i habitable de les que sigui propietari. 2. Els capmasats poden assistir a lAssemblea General personalment o mitjanant persona que els representi. Si a la reuni assisteix el representant, caldr que aquest acrediti fefaentment lexistncia del poder corresponent atorgat pel capmasat. Si el capmasat no pogus assistir personalment a la reuni convocada podr delegar en un altre capmasat, per caldr que, per escrit, abans de linici de la reuni, el primer posi en coneixement del President o del Secretari de la Junta el nom del capmasat en qui delega el seu vot a la reuni. La delegaci ha de ser per a una reuni concreta de lAssemblea General ordinria o extraordinria que hagi estat convocada. 3. Llevat del que es disposi expressament en els articles segents, els acords de lAssemblea General sadoptaran per majoria de vots dels capmasats que assisteixin personalment o, si no hi pot anar, de la persona que el representi o de la que hagus delegat per escrit el seu vot. Article 23 (Reunions) 1. LAssemblea General es reunir, si ms no, una vegada a lany per aprovar els comptes i el pressupost i ser convocada pel President en nom de la Junta de la Comunitat de propietaris.

18

2. La reuni ordinria anual de lAssemblea General tindr lloc el dia que la Junta ho assenyali i preferentment un dissabte o un diumenge dels mesos de setembre a novembre. 3. LAssemblea General es podr reunir, amb carcter extraordinari, quan ho consideri convenient la Junta per tractar qestions dinters per a la comunitat de propietaris. Tamb podran sollicitar la convocatria duna Assemblea General extraordinria una quarta part dels propietaris, amb indicaci dels punts que proposen incloure a lordre del dia. En aquest darrer cas, la Junta haur de convocar la reuni de lAssemblea General, amb carcter extraordinari, dins del termini mxim dun mes, a comptar des de la data en que els propietaris haguessin fet la sollicitud. Article 24 (Forma de la convocatria i termini per a la notificaci de la reuni) 1. La convocatria de lAssemblea General es donar a conixer als propietaris de la Comunitat a travs del correu postal o per via telemtica a ladrea que aquests haguessin designat a lefecte de notificacions i tamb es penjar lanunci de lesmentada convocatria al tauler habilitat a aquest efecte, ja sigui en els llocs i en la forma que ha estat costum a les antigues parrquies del municipi o, el dia de dem, en la plataforma informatitzada i accessible en lnia que la Junta acordi posar a disposici dels capmasats i propietaris que integren la Comunitat. 2. La notificaci i lanunci de la convocatria de lAssemblea General, que anir signada pel Secretari, amb el vist-i-plau del President de la Junta, shaur de fer amb una antelaci mnima de quinze dies naturals i en elles sassenyalar la data, lhora, el lloc i lordre del dia previstos per a la reuni. Lanunci de la convocatria publicat al tauler habilitat a lefecte produir efectes jurdics plens com a notificaci efectiva dhuc quan la notificaci personal no hagi resultat reeixida. Article 25 (Assumptes que no estan inclosos a lordre del dia) 1. En el cas que no sobtingui la prvia conformitat de la Junta, no es podr entrar a tractar en lAssemblea General cap proposici o iniciativa dun o ms capmasats si no ha estat presentada per escrit a la Junta amb vuit dies dantelaci a la convocatria de lAssemblea General corresponent. 2. LAssemblea General no pot adoptar acords sobre assumptes que no constin a lordre del dia, excepte en el cas que es constitueixi amb carcter universal (amb presncia de tots els capmasats) o que lacord es refereixi a la convocatria duna nova reuni. 3. Si assisteixen a la reuni, com a mnim, una quarta part dels capmasats amb dret de vot i la majoria dels capmasats presents demana la destituci del President, del Vicepresident, del Tresorer, del Secretari o daltres membres de la 19

Junta, aix com el nomenament de nous vocals per exercir aquests crrecs en substituci dels que els venen exercint, encara que no consti en lordre del dia, la Junta podr decidir si a continuaci vol sotmetre a votaci la sollicitud o b si vol suspendre la reuni de lAssemblea General. En el primer cas, si la proposta de destituci de tots o dalgun dels membres de la Junta saprova per majoria dels presents a la reuni, la Junta podr prosseguir amb els altres temes que constin en lordre del dia, per el primer acord ser el de convocar una Assemblea General extraordinria, en el termini dun mes, que tindr com a nic punt de lordre del dia lassumpte de ladmissi o desestimaci de la sollicitud de destituci dun o ms membres de la Junta. Article 26 (Facultats) 1. Correspon a lAssemblea General: a) nomenar els vocals de la Junta i cessar als vocals nomenats; b) aprovar les lnies generals dels contractes daprofitament dels monts i de la forest; c) aprovar els pressupostos i la rendici dels comptes que presenta la Junta; d) aprovar les normes reguladores de les activitats permeses i no permeses en els monts de Gresolet i els acords sobre els usos dels aprofitaments comuns que corresponen als capmasats, aix com el rgim de sancions civils que sels aplicar als qui infringeixin les normes o contravinguin els acords; e) resoldre els conflictes que es presentin en relaci als drets dalgun dels propietaris sempre que no hi hagi normes exactament aplicables al punt que sigui objecte de la controvrsia en els presents Estatuts o en els que en el successiu es dictin; f) autoritzar a la Junta per a promoure accions judicials. 2. Caldr fer constar lobjecte de forma expressa en la convocatria de lAssemblea General quan es tracti de: a) alienar o de gravar, en tot o en part, els monts i forests de la comunitat; b) concedir un aprofitament forestal per ms dun any, sense recrrer als trmits de la subhasta; c) promoure plets i de transigir-los; d) sotmetre les qestions que puguin presentar-se a la decisi drbitres; e) modificar els presents Estatuts. f) aprovar els acords per a la redistribuci entre els capmasats dels romanents existents en el fons de la Comunitat de propietaris, sempre que com a mnim es mantingui un fons equivalent a set vegades limport del pressupost ordinari de la Comunitat de lany immediatament anterior. Article 27 (Rgim de majories per a ladopci dels acords a les reunions) 1. Noms es poden adoptar acords sobre els assumptes inclosos en lordre del dia. 20

2. Cal el vot favorable de les quatre cinquenes parts dels propietaris o dels representats o delegats degudament acreditats que han participat en cada votaci per a ladopci dacords que tinguin per objecte: a) la modificaci dels Estatuts de la Comunitat de propietaris dels monts de Gresolet; b) la disposici de bns o drets pertanyents a la Comunitat de propietaris; c) lestabliment de gravmens i crregues sobre els bns i drets pertanyents a la comunitat de propietaris; d) lalteraci fsica dels bns comuns si afecten el dest natural dels recursos, la configuraci exterior o la integritat dels mateixos; e) sollicitar la transformaci del rgim jurdic del sl de qualsevol part dels bns comuns integrats dins dels monts de Gresolet; f) la destituci de la Junta o de qualsevol dels membres que la integren; g) la transformaci de la present comunitat de bns de tipus germnic en un altre tipus de comunitat especial o ordinria de bns. 3. Es suficient el vot favorable de la majoria dels propietaris per adoptar acords que facin referncia a qualsevol altre assumpte pel que els presents Estatuts no requereixin una majoria qualificada. Article 28 (Cmput dels vots) 1. Per al clcul de les majories es computen el vots dels propietaris que han participat en la votaci de cadascun dels punts de lordre del dia, ja sigui de manera presencial, per representaci o per delegaci del seu vot. Ladopci de lacord per majoria simple requereix que els vots a favor superin els vots en contra. 2. Es computen favorablement els vots que corresponen als propietaris que, convocats correctament, no assisteixen a la reuni, si no soposen a lacord en el termini dun mes des de que shagi notificat. Si en aquest termini no sha trams lescrit doposici, es considera que sadhereixen a lacord. Article 29 (Lacta) 1. El Secretari ha de redactar lacta i transcriure-la en el Llibre dActes. A lacta hi han de constar les dades segents: a) la data, lhora i el lloc de celebraci, el carcter ordinari o extraordinari i el nom de la persona que nha fet la convocatria. b) lordre del dia. c) la indicaci de la persona que lha presidida i de la persona que ha actuat com a Secretari. d) la relaci de capmasats que hi han assistit personalment o per representaci i, si s el cas, dels qui deleguen en un altre capmasat.

21

e) els acords adoptats, el partcips en cada votaci, aix com el resultat de les votacions, amb la indicaci dels qui han votat a favor, en contra o shan abstingut. 2. El President pot requerir un notari que aixequi acta dels acords de la reuni quan ho consideri oport i ho ha de fer, en tot cas, a sollicitud escrita, presentada almenys vuit dies abans de la data de la reuni, per una quarta part dels capmasats. En aquest cas, sha de fer en el Llibre dActes una referncia clara al nom i la residncia del notari que va assistir a la reuni. 3. Lacta de la reuni, que es redactar almenys en catal, estar a disposici dels capmasats, en el termini de vuit dies a comptar de lendem de la data de la reuni de lAssemblea General, a lestatge consistorial de la Comunitat i als llocs habituals dambdues parrquies. Aix mateix, prvia petici, el Secretari facilitar en el mateix termini abans esmentat una cpia escanejada de lacta de la reuni a ladrea que el capmasat interessat li hagi demanat. Lexposici pblica es pot fer per correu electrnic o per altres mitjans telemtics de comunicaci dels que la Comunitat disposi, o per correu postal. Article 30 (Llibre dActes) 1. Els acords de lAssemblea General es faran constar en el Llibre dActes, que anir signat pel President, el Secretari i dos capmasats que es designaran a lefecte i que no siguin membres de la Junta. 2. El Secretari ha de custodiar els llibres dactes de la Comunitat de propietaris. Article 31 (Vinculaci dels acords i impugnaci ) 1. Els acords adoptats sn obligatoris i vinculen tots els propietaris, fins i tot els dissidents. 2. No obstant el que estableix lapartat anterior, els capmasats que han votat en contra, els absents que shan oposat a lacord segons el previst a lapartat 2 de larticle 28 i els que hagin estat privats illegtimament del seu vot estaran legitimats per a la impugnaci dels acords adoptats. Nogensmenys, si lacord s contrari als Estatuts el pot impugnar qualsevol capmasat. 3. Els capmasats als que es refereix lapartat 2, abans dimpugnar judicialment lacord, podran presentar un escrit doposici al President de la Junta, per qualsevol mitj fefaent, en el termini dun mes des de la exposici pblica de lacta de la reuni. Lescrit doposici, sha de notificar al President de la Junta per burofax, per notificaci notarial o per qualsevol altre mitj fefaent tant del seu contingut com de la data demissi de lesmentat escrit. La Junta analitzar els arguments que el capmasat faci constar en el seu escrit doposici i, desprs de parlar amb ell, si sescau, li donar resposta raonada a lobjecci que aquest 22

plantegi en el termini mxim dun mes a comptar des de la recepci de lescrit doposici. Si desprs dhaver rebut aquesta resposta de la Junta, el capmasat segueix sense estar conforme amb lacord adoptat per lAssemblea General podr recrrer a la via judicial conforme el que sestableix en els apartats 4 i 5 daquest article. 4. Els acords es poden impugnar judicialment en els casos segents: a) si sn contraris a les lleis, als presents Estatuts o si, ateses les circumstncies, impliquen un abs de dret. b) si sn contraris als interessos de la comunitat o sn greument perjudicials per a un capmasat. 5. Lacci dimpugnaci dels acords davant del Jutjat caduca en el termini de sis mesos en els supsits a que es refereix la lletra a) de lapartat 4 i en el termini de dos mesos en els supsits a que es refereix la lletra b). Els terminis es compten des de la data en que sha fet pblica lacta de la reuni o lannex de lacta si la data daquesta s posterior. En el cas que el capmasat hagus presentat lescrit doposici al que es refereix lapartat 3 a la Junta, els terminis es comptaran des de la data de recepci de la resposta raonada que la Junta hagus enviat al capmasat. Article 32 (Suspensi) 1. La impugnaci no suspn lexecutabilitat de lacord. 2. Lautoritat judicial pot adoptar les mesures cautelars que consideri convenients, fins i tot la de decretar provisionalment la suspensi de lacord impugnat.

TTOL QUART
De les infraccions i les seves sancions Article 33 (Limitacions ds dels elements comuns) 1. Ls, el gaudi i els aprofitaments dels monts de Gresolet corresponen a tots els capmasats i shan dadequar a la destinaci que estableixin els acords de lAssemblea General o, si no nhi ha cap al respecte, a la que resulti normal i adequada a llur naturalesa, sense perjudicar linters de la comunitat. 2. Els capmasats no poden fer activitats contrries als acords i a les normes reguladores dels aprofitaments dels monts de Gresolet, ni fer cap s que pugui malmetre o posar en perill els recursos comunals, aix com tampoc tenir un comportament que pugui perjudicar ladequada participaci dels altres capmasats

23

en lexercici de les seves facultats ds corresponents en els bns de la Comunitat segons sescaigui, en funci de lestablert per lAssemblea General. 3. El President de la Junta, si es fan les activitats a qu fa referncia lapartat 2, previ acord de la prpia Junta o a petici duna desena part dels capmasats, ha de requerir fefaentment a qui realitzi aquests actes perqu els deixi de fer. Si la persona requerida persisteix en la seva activitat, la Junta pot interposar una acci de cessaci contra el capmasat o els seus drethavents perqu aquests cessin immediatament en la seva activitat, aix com si sescau una acci de danys perqu aquests indemnitzin els perjudicis ocasionats als bns i als aprofitaments de la comunitat. Tanmateix, la Junta podr instar judicialment ladopci de les mesures cautelars que consideri convenients com ara la cessaci immediata de lactivitat contrria i la privaci de ls, del gaudi i dels aprofitaments relatius a la participaci del capmasat en el si de la Comunitat de Gresolet per un perode que no excedeixi de dos anys i, si sescau, lextinci del contracte que atribueixi als possedors un dret sobre la finca del capmasat, en atenci de la gravetat dels fets i lactitud rebel o renitent del capmasat o del drethavent davant del requeriment fet per la Junta perqu aquests semmotllin als acords i a les normes reguladores a les que es refereix lapartat 2. 4. Per evitar la iniciaci dun judici, la Junta i el capmasat requerit hauran de sotmetre la qesti litigiosa derivada de lactivitat contrria denunciada davant de la Junta a un procediment de mediaci per resoldre amb rapidesa la controvrsia generada per aquesta activitat. Article 34 (Infraccions contra els interessos comuns) 1. Es consideraran infraccions contra els interessos comuns que: a) el capmasat que porti a les pastures un nombre ms gran de caps de bestiar que el que els acords de lAssemblea General o, si sescau, la Junta, estableixi; b) el capmasat porti els seus ramats a les zones en que no shagi perms el pasturatge; c) El capmasat porti els seus ramats a les zones de pasturatge abans de la data establerta per la Junta com el dia de pujada del ramat o que retiri els seus ramats en una data posterior al dia lmit fixat per la Junta per baixar els ramats de tornada a la installaci ramadera del capmasat; d) lactuaci o omissi que, per malcia, negligncia o manca de cura, hagi provocat incendis, la destrucci dels camins i corriols, o que alteri els llindars que delimiten els monts de la Comunitat; e) lactivitat dendur-se arbrat o llenyam de zones en que laprofitament hagi estat adjudicat a un tercer i, sense que concorri aquesta circumstncia, els actes dels capmasats que senduguin fusta i llenya dels monts de la Comunitat en una quantitat superior a la que es considera normal per a satisfer les seves necessitats dautoconsum o quan sultrapassin el lmits

24

que prevegin les normes adoptades per lAssemblea General, els acords de la Junta o les regles del costum local. 2. No es consideraran com a necessitats normals i, en conseqncia, estaran subjectes a sanci, llevat del cas que lactivitat hagus estat expressament autoritzada per la Junta, en els termes assenyalats per aquesta mateixa, els aprofitaments que els capmasats facin amb finalitats industrials, comercials, agrcoles, ramaderes o altres anlogues que ultrapassin les necessitats dautoconsum familiar. Article 35 (Regulacions especfiques) 1. La Junta de la Comunitat podr proposar ladopci de normes reguladores de les activitats permeses i no permeses en els recursos i els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, aix com el rgim sancionador corresponent pel cas de la seva contravenci. 2. Per aprovar aquestes normes reguladores dels usos i el rgim sancionador caldr lacord de lAssemblea General adoptat amb el vot favorable de quatre cinquenes parts dels propietaris que assisteixin personalment, representats o per delegaci a la reuni. 3. La normativa, un cop aprovada, ser exposada pblicament durant dos mesos, per al coneixement general dels capmasats, en el taulell danuncis habilitat al consistori i en els llocs habituals dambdues parrquies. Tanmateix la normativa es proporcionar en suport paper o, en el seu cas, pels mitjans telemtics dels que la Comunitat disposi, als propietaris interessats que aix ho sollicitin a la Junta. 4. LAssemblea General de Capmasats, en reuni ordinria celebrada el dia 26 de juliol de 2009, va adoptar les Normes Reguladores dels Aprofitaments de Pastura, de conformitat amb larticle 5 de les Ordenances de la Comunitat dels Monts de Gresolet de 23 de setembre de 1951. Article 36 (Sancions civils) 1. Les infraccions en que, per acci o omissi, incorrin els capmasats o b les persones que tinguin una relaci contractual o de dependncia amb ells seran considerades, en atenci als fets i les conseqncies que sen derivin, per la Junta, que podr obligar a linfractor a indemnitzar els danys i perjudicis causats en la quantia que aquest rgan assenyali i, fins i tot, si sescau, obligar-lo a satisfer la sanci que correspongui, segons les normes reguladores aprovades a lefecte per lAssemblea General. 2. Lacord de sanci adoptat per la Junta es notificar al capmasat infractor per burofax, notificaci notarial o per qualsevol altra mitj fefaent a ladrea habitual o a la que aquest hagi designat a lefecte de notificacions i tamb es penjar en 25

els llocs i en la forma que s costum en les antigues parrquies del municipi. Mitjanant la notificaci semplaar al capmasat infractor perqu es personi davant de la Junta, en el termini de deu dies naturals a comptar des de lendem de la recepci de la notificaci, a fi de que el capmasat allegui el que estimi convenient en defensa de la seva actuaci. La Junta, a la vista dels arguments allegats per linfractor, per majoria, resoldr o b mantenir la sanci o b deixarla sense efecte. 3. Si el capmasat al que simputa la infracci de les normes a les que es refereix el present Ttol fos un dels vocals de la Junta, el capmasat ser apartat provisionalment del seu crrec. I, si a la vista de la informaci recollida, els vocals restants que integren la Junta conclouen per majoria que el vocal en qesti efectivament ha infringit les normes reguladores que eren aplicables, el vocal haur de cessar en el crrec. La Junta es completar en substituci de linfractor quan els membres passin a ser menys de quatre, amb alguna de les persones que haguessin format part de la Junta amb anterioritat, donant preferncia als vocals sortints de lany anterior i, a manca dalgun daquests, amb els vocals de lany precedent. En el cas que hi hagi vries persones del mateix any ser designada la que tingui ms edat. 4. Si linfractor no est conforme amb la imputaci de la infracci dels Estatuts, dels acords o de les normes reguladores de la comunitat o b amb la sanci ferma que li ha estat notificada per la Junta, t oberta la via judicial, sense perjudici de que la Junta i el capmasat infractor, de com acord, decideixin sotmetre la controvrsia a un procediment darbitratge o de mediaci. Article 37 (Altres conductes perjudicials) Si els fets denunciats per un o ms capmasats a la Junta de la Comunitat sentenen que poden atemptar contra els interessos comuns malgrat que aquells no constitueixin una infracci contemplada expressament en els Estatuts o en les Normes reguladores de les activitats permeses i no permeses en els recursos i els aprofitaments comuns dels monts de Gresolet, la Junta podr qualificar el carcter perjudicial de lactuaci per als interessos comuns i actuar en conseqncia contra el capmasat que presumptament contrav linters de la comunitat, informant-lo si sescau de lentitat dels danys que es deriven de la seva actuaci i la quantia amb la que hauria de rescabalar a la comunitat en el cas de persistir en el seu comportament perjudicial. Article 38 (Infraccions penals) Si lactuaci dun o ms capmasats s constitutiva de delicte o de falta o si fossin comeses per persones alienes a la comunitat de propietaris dels monts de Gresolet, la Junta posar els fets en coneixement de les autoritats administratives o judicials corresponents.

26

DISPOSICIONS FINALS
Disposici Addicional (Criteri de soluci relatiu al reconeixement de drets) Les qestions pendents sobre reconeixement de drets a favor dels capmasats seran resoltes en lAssemblea General que aprovi els presents Estatuts i el criteri que hagi presidit la seva decisi, en el cas que saparti del que aquests Estatuts estableixen de cara el futur, no es podr tornar a emprar com a precedent per a resoldre ms endavant altres situacions anlogues.

Disposici Transitria (Termini per a acreditar la tinena de lheretat on hi ha una casa oberta i habitable i els efectes de lincompliment) 1. Als efectes de poder acreditar la condici de capmasat amb casa oberta i habitable i tenir dret als aprofitaments comuns dels monts de Gresolet sobre un termini de nou mesos, a comptar des de la data daprovaci dels presents Estatuts, perqu els propietaris capmasats o els seus representants puguin presentar la documentaci exigida a lapartat 4 de larticle 12 davant de la Junta de la Comunitat. Desprs dhaver verificat la documentaci aportada, la Junta adoptar, si sescau, lacord dincloure els respectius propietaris en el Llistat de Capmasats amb Casa Oberta i Habitable que complementa el Llibre Registre de Propietaris de la Comunitat dels Monts de Gresolet. 2. Als efectes de procedir a latribuci adequada dels aprofitaments en els recursos comuns, el capmasat que, en el termini previst a lapartat 1, no acrediti davant de la Junta que t casa oberta i habitable en la seva heretat mitjanant la presentaci de la cdula dhabitabilitat corresponent o, si fa el cas, amb linforme ems pel tcnic competent referit a lhabitabilitat eventual de ledificaci juntament amb la certificaci municipal referit a lexistncia de lhabitatge i a labsncia dun expedient de protecci de la legalitat urbanstica, ser susps de la condici de capmasat i, en el successiu, no podr participar en els aprofitaments usuals i/o atpics, ni en el producte dels recursos que es derivin dels bns comuns que pugui acordar lAssemblea General. La posterior presentaci de la documentaci damunt dita a la Junta produir el restabliment dels drets del capmasat a participar en els aprofitaments a venir dels recursos derivats dels bns de la Comunitat si, un cop verificada la documentaci aportada, la Junta acorda que la casa existent a lheretat del capmasat reuneix els requisits establerts a lapartat 4 de larticle 12.

27

Disposici Final (Substituci de les regles en les que es fonamenta el rgim jurdic anterior) Les regles jurdiques prpies que han regulat la Comunitat dels Monts de Gresolet, des de les escriptures de l 1 de febrer de 1843, de 3 dabril de 1846, de 9 de maig de 1846, la Reial Ordre de 5 de febrer de 1868, les escriptures de 28 de maig 1869, de 30 de desembre de 1941 i la de 23 de setembre de 1951 que recull les Ordenances de la Comunitat dels Monts de Gresolet resten substitudes per les regles que sexpressen en els presents Estatuts.

28