p. 38 p. 40 p. 40 p.

42
Contra la indiferència Els paperots Pardals i amics del Diable Ni angelets ni poliglots
David Abril: “No sobreviurem si Melcior Comes: “Els guardons si Laia Malo: “No tenim límits Joan Melià: “El prejudici té més
seguim instal·lats en la indiferència” arriben són bons per fer bullir l’olla” si no ens els posen” força que l’evidència, sovint”

I també els suplements

· Diumenge
· Criatures

Número: 1.150 I Preu 3,50€ I De l’11 al 17 de febrer del 2023

p. 00-00

4.500 km
de camins
catalogats
El Consell de Mallorca inventaria
unes vies que antigament varen
ser llocs de pas per a la feina del
camp i que ara són espais per a
l’oci i l’esport de residents
i turistes p. 10-11

ISMAEL VELÁZQUEZ

Dossier: La lluita contra ETA El 70% dels fons El futur dels bars del
Mite i realitat de la europeus ha estat litoral formenterer,
per al sector públic en mans de Costes
llegenda del Lobo Govern i empresaris esperen que el repartiment s’equi- El nou reglament de l’Estat referent a la partió costa-
Una investigació d’Antonio Batista qüestiona la visió libri enguany amb l’àmbit privat. Les pime reclamen su- nera genera més incertesa en els propietaris i deixa en
d’heroi espanyol feta a llibres i pel·lícules. p. 6-9 port de l’Administració per accedir-hi. p. 26 uns limbs l’explotació legal dels seus negocis. p. 12-13
10 DISSABTE, 11 DE FEBRER DEL 2023 arabalears

crònica
crònica

societat
Mallorca ja té més de 4.500 km
de camins catalogats
Els antics usos agrícoles són l’argument amb què el Consell inventaria vies que en l’actualitat no
serveixen per fer feina, sinó perquè residents i visitants en gaudesquin i hi facin esport

“La potestat de fer el catàleg és de ca- tàlegs després aprovats pel ple munici-
da ajuntament. De l’elaboració, però, si pal. Així, dels 36 que n’ha fet l’adminis-
Toni Mateu així ho sol·liciten, se’n pot fer càrrec el tració insular, de moment són 24 els
Palma Consell de Mallorca”, assegura Antoni que han estat aprovats.
Reynés, coordinador de la Unitat de
Senderisme i Pedra en Sec de la insti- Felanitx, la darrera incorporació
Poc es devien pensar nevaters i carbo- tució insular. “En 25 anys, el Consell ha El Consell de Mallorca ha lliurat aques-
ners que els camins que ells feien per catalogat més de 4.500 quilòmetres de ta setmana el catàleg de camins a l’Ajun-
feina, hi hauria gent en un futur que els camins, però ara cada ajuntament ha de tament de Felanitx. Són gairebé 300
farien per gust. Els arguments amb què fer la feina d’adaptar els seus catàlegs a quilòmetres que corresponen a 159 vi-
es justifiquen els drets de pas, i que fan la Llei de camins públics i rutes sende- es, 147 de les quals són públiques. Per-
possible que corredors i excursionistes ristes de Mallorca i Menorca, aprovada què el ple l’aprovi, abans l’hauran de
tresquin arreu de Mallorca cada dia, de- El Consell ha fet el catàleg el 2018”, comenta el tècnic. sotmetre a exposició pública per fer-hi
riven precisament de la suor del treball de 36 municipis, que han La gran quantitat de quilòmetres ca- al·legacions.
i no de l’esport. La finalitat lúdica i es- aprovat 24 ajuntaments. talogats es correspon amb el catàleg de “Hi ha voluntat per part de l’Ajunta-
portiva és un dels interessos amb què el 36 municipis que ha elaborat el Consell. ment d’aprovar-lo abans que acabi el
Consell ja ha catalogat més de 4.500 Hi ha termes, com Palma, Aquesta xifra, però, cal contrastar-la mandat, però els terminis són els que
quilòmetres de camins. encara sense inventari amb un fet: només tenen validesa els ca- són i just queden tres plens abans de les
“És mal de creure, avui en dia, que
qualcú vagi al capdamunt del puig To-
mir a cercar gel de les cases de neu.
Aquesta pràctica de fa segles, però, és
la que permet que milers d’esportistes
hi pugem al llarg de l’any i que pel mes
de març organitzem la nostra cursa més
cèlebre”, explica Miquel Llompart, pre-
sident de la Secció de Muntanya del
Club Pollença.
L’interès excursionista és un dels cri-
teris amb què els ajuntaments han d’ela-
borar els seus catàlegs de camins. Altres
criteris per incloure’ls-hi són l’aparició
a la documentació històrica i l’interès
constructiu. “Si hi ha elements patrimo-
nials, com són trams empedrats, passa-
dores d’un torrent o portells, justifiquen
l’interès constructiu i la catalogació
d’una via determinada”, comenta Llom-
part, que és geògraf i fa poc que ha col·la-
borat en l’actualització del Catàleg Mu-
nicipal de Camins d’Esporles, que ha en-
carregat l’Ajuntament.
Segons la batlessa d’Esporles, Maria
Ramon, “va ser el 2011 quan es va apro-
var el catàleg municipal, però ara n’ha-
víem de fer la revisió per adaptar-lo a la
llei del 2018”. “Hi ha una sèrie de qües-
tions judicials sobre la titularitat de
quatre camins. En tres casos, la justícia
ha decidit a favor de particulars, mentre
que en el cas del camí de Son Malferit ha
decidit a favor de l’Ajuntament”, co- L’aparició a la documentació,
menta la batlessa en relació amb la via l’interès senderista i els
que va d’Establiments a Esporles, pas- elements patrimonials
sant per la possessió de Sarrià, i que fa justifiquen la inclusió dels
uns anys que el Consell integrà a la Ru- camins en els catàlegs.
ta de la Pedra en Sec.
arabalears DISSABTE, 11 DE FEBRER DEL 2023 11
crònica
MARIA ÀNGELS LLOBERA
eleccions municipals. Allò transcen-
dent és que la feina més grossa està fe-
ta. És l’elaboració d’un catàleg que ha
durat més de deu anys, perquè Felanitx
és un dels termes més grans de Mallor-
ca i té una xarxa viària molt densa. Du-
rant el mes que estigui en exposició pú-
blica, seria un incert que no hi hagués
al·legacions per part de propietaris. A
tots els municipis n’hi sol haver”, expli-
ca Catalina Soler, regidora de Medi Am-
bient de Felanitx.
En una situació semblant es troben
altres municipis. És el cas de Búger,
Consell, Lloseta, Llubí i Llucmajor. Els
tècnics municipals encara els han de re-
visar, abans d’aprovar-los. Com que
l’elaboració d’un catàleg és una feina
que s’allarga molt, sovint succeeix que
l’equip de govern que l’encarrega ha
canviat en el moment de la votació. Hi
ha també termes que no tenen catàleg
elaborat, com és el cas de Palma.

15 anys de mobilitzacions
El 1999, els nous propietaris del Rafal, a
Banyalbufar, en barraren el pas. Allò
provocà unes mobilitzcions veïnals en-
torn de l’Associació Bany-al-bahar, que
conduïren l’Ajuntament a dur la qües-
tió als tribunals. “La decisió judicial
–diu Francesc Albertí, aleshores presi-
dent de l’entitat–, que ens va ser favo-
rable, arribà el 2016. L’argument de la
jutgessa era que els camins del Rafal
s’havien utilitzat durant segles per fer-
hi feina, però també perquè les posses-
sions en traguessin un profit econòmic.
Comparava aquella rendibilitat amb la
que ara s’obté gràcies al turisme de
muntanya. Va concloure que, per
aquest motiu, els camins han de man-
tenir-se oberts”, explica Albertí, que
reconeix que en més d’una ocasió el li-
tigi li llevà el son. “Segurament els
meus avantpassats visqueren penúries,
per fer feina per aquests camins. I jo
també n’he passades, en un altre sentit.
Ara, però, els banyalbuferins ja en po-
dem passar gust”, conclou l’activista.◆
ISMAEL VELÁZQUEZ
Miquel Àngel March i Miquel Llompart, asseguts al portell que estava esbucat i que han recuperat amb voluntaris.
Després de 50 anys engolit,
Pollença recupera el pas
entre Lassarell i la Mola
Voluntaris de la Secció de Muntanya i el propietari de la finca netegen
el camí de vegetació perquè corredors i excursionistes hi puguin accedir
T.M.
Palma
La Cursa Tomir del proper 29 de març
incorporarà una novetat en relació
amb les darreres edicions: passarà per
un tram del camí Llarg per on feia uns
cinquanta anys que ningú no hi pas-
sava. Els socis de la Secció de Munta-
nya del Club Pollença i el propietari de
la finca de Lassarell han recuperat un
tram d’aquesta via que, com que ningú
no l’utilitzava d’ençà de feia molt de
temps, la vegetació l’havia engolit.
“Hi havia indicis que ens deien per
on podia passar aquest camí, com és un
pontarró de lloses construït damunt
un xaragall per on corre l’aigua. Anti-
gament ningú no feia un pontet si no
era perquè hi passassin les persones o
les bísties”, comenta l’expresident del
GOB Miquel Àngel March, propietari
d’aquesta emblemàtica finca de Po-
llença, situada als peus de la cuculla de pietari de Lassarell– va aparèixer, aja- excursionistes i corredors hi passin”,
Fartàritx, una zona molt coneguda i
trescada per excursionistes de Mallor-
ca i de provinents d’ar-
reu del món.
Equipats amb des-
brossadores, motoser-
res, xorracs i tisores de
podar, una trentena de
voluntaris de la Secció
de Muntanya han tro-
bat el rastre del camí
esvaït. “El camí Llarg
és la ruta que va de
Lassarell a Lluc, pas-
sant per Míner. El tros
entre les cases de Las-
sarell i la finca de la
Mola, però, estava des- El marger i voluntaris aixequen la pedra del portell. M.À. MARCH
aparegut. Per això, fins ara els excursi-l’aigua i el pas del temps l’havien esbu-
onistes anaven per un tirany en molt cat. Dissabte passat érem més d’una
mal estat vorera del torrent. Era conei- vintena i, amb el marger que adoba els
xedor que aquest no era pas tradicio- marges esbaldregats, l’aconseguírem
nal”, comenta Miquel Llompart, pre- aixecar. Va ser un moment realment
sident de la Secció de Muntanya del emotiu quan, equipats amb perpals
Club Pollença. “Tot i que estava esbor- [barres gruixades de ferro que, amb el
rat, aquest camí està inclòs en el Ca- sistema de palanca, permeten moure
tàleg Municipal de Camins de Pollen- grans pesos], l’aconseguírem posar al
ça. Hi figura perquè el seu traçat és benseu lloc originari”.
visible a les fotografies aèries del 1968. L’existència d’elements patrimoni-
És aquest rastre que hem seguit per re- als, com aquest portell, justifiquen que
cuperar-lo”, afegeix Llompart, que és determinats camins estiguin inventa-
geògraf de professió. riats. Segons Miquel Llompart, que
Per qui també va ser batle de Po- com a tècnic ha col·laborat en la revi-
llença, un dels moments més emotius sió del Catàleg de Camins d’Esporles,
de les feines de recuperació del camí va “el portell trobat al camí Llarg s’hau-
ser la troballa d’un portell esbucat. rà d’incorporar a la fitxa del catàleg
“Jaume de s’Estanc és un home major que hi fa referència”. “No és que ningú
de Pollença. Ell deu ser de les poques ens encalci, perquè ho hauríem pogut
persones que, per fer-hi feina, havia fer en un altre moment, però ens mar-
passat per aquest tros de camí. Recor- càrem recuperar aquest camí per te-
dava haver passat per aquest portell nir-lo llest per a la propera cursa. Allò
amb una bístia amb les beaces carrega- cert és que és un fet excepcional que el
des”, comenta Miquel Àngel March. propietari d’una finca vulgui recupe-
“De dins les mates –explica el pro- rar un camí desaparegut, perquè els
guda en terra, una de les pedres que diu el muntanyenc i geògraf.
formava part del portell. La força de En algun punt, els voluntaris han
tingut difícil destriar per on
transcorria el camí: la vege-
tació s’havia fet tan grossa
que no se’n veia cap rastre.
“Segons la cartografia, el tra-
çat dibuixa una línia recta
cap a la Mola. En el territo-
ri, però, aquesta línia ja no és
visible. Havíem d’anar a poc
a poc fins que en trobàvem el
rastre i apareixien pedres
compostes”, explica Miquel
Àngel March sobre la desco-
berta d’evidències que aque-
lles pedres les hi ha posades
l’home.◆