ANY XXVIII - N 332 - febrer 2015

AJUNTAMENT DE COCENTAINA

Exemplar Gratut

Revista

de

Cocentaina

Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles
Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65
E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org
Web: www.cocentaina.es/Revista El Comtat
Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L.
President Consell Administraci: Esther Blanes Bernabeu
Redacci: Revista Cocentaina-El Comtat

Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat
Maquetaci: Revista El Comtat (Mari Nieves Pascual)
Collaboracions: Miguel ngel Raigal
Publicitat: publi.radiococentaina@cocentaina.org
Assessorament lingstic: Vicent Santamaria

Ompli Ajuntament de Cocentaina
Fotografies: Fotos Fletxa

Revista El Comtat

Silvia Botella. Fotografia
Ull de peix. Fotografia
Depsit Legal: A-606/1987

SS umari
umari

Comarca

COCENTAINA dia a dia

Articles dopini

Collectiu-Comproms

Programes ocupaci

8
11

Escut Palau

12

Festa S.Antoni

14

Especial Mostra Teatre

16

ngel Fernndez, president

Carlos Cardona

18

Paco Insa, director

20

Ateneu Musical
Centre dEstudis

22
23

Presentacions llibres

24

CEIP San Joan Bosco

25

Seu Universitria

26

Casa Joventut

27

La revista Cocentaina, El Comtat no s

responsabilitza de les opinions dels seus
col.laboradors, ni sidentifica necessriament
amb els treballs publicats amb les firmes
dels seus autors.

Benestar Social

28

La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles

cartes que ens envien els lectors sempre que, amb
independncia dels aspectes crtics que hi continguen,
siguen respectuoses amb les persones i les institucions.
Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb
indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes
necessriament hauran destar mecanografiades amb
un mxim de 400 paraules. Ledici es tanca el dia 20
de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre
treballs no sol.licitats.

Gala de lesport

32

ADVOCATS

39

PSICLOGA

40

NUTRICI

41

PSICLOGA INFANTIL

42

HERBORISTERIA

43

INFORMACI dinters

44

Portada: Cartell Mostra Teatre. Grfiques Agull

Illusionat/Afama

Amico

17

14

30
31

16

Imprimeix: Grafixman Comunicaci Grfica, s.l.

www.grafixman.com

32

Revista

El Comtat

Obres i serveis

febrer 2015

COCENTAINA dia a dia

Millora del paviment i asfaltat del cam de la baixada Maset

dEsteve

Canvi de paviment i millora del parc infantil del Barri Sant

Hiplit

Canvi de les xarxes daigua potable i paviment del carrer

Bisbe Estanya

Revestiment dels murs i pilars del Cementeri Municipal

Collocaci de baranes al prquing del recinte de la Fira

Asfalt i millora del paviment del cam de la Xaquera

LA REGIDORIA DOBRES I SERVEIS DE LAJUNTAMENT DE COCENTAINA

posa a disposici dels vens i venes la segent adrea electrnica per a suggeriments
o avisos de desperfectes i qualsevol cosa que vegen per a reparar.
n!
gra
ble
obresiserveis@cocentaina.org
po
el
Entre tots fem
WhatsApp: 699-83-38-61

Collaboraci

Revista

El Comtat

febrer 2015

FOTOdenncia

Focus dinsalubritat pblica en el centre histric de

Cocentaina (Carrer Cura Montagud). Els vens estan
cansats de dirigir-se a lAjuntament i al Regidor de
lrea per sense cap resposta.
El solar porta la tanca provisional des de fa 7 anys,
lestesa elctrica est molt baix podent ocasionar
accidents a ms de que un tros de tanca est
trencada i el solar amb brossa, presncia de
rosegadors i gent estranya a la nit.

Al constructor tota permissivitat i al ve de a peu, sols pagar

Amb aquestes fotos el venat de la plaa del Carme denunciem la perillositat dels dos porters de la llum que invadeixen la
vorera i a ms els cables no estan gens subjectes. Este fet ve ocorreguent des de lestiu de 2007, per tant vora huit anys
de permissivitat per part dels governants

Un espai dedicat a les anomalies detectades pels vens i venes del nostre poble i pedanies
on es pot mostrar grficament tot all que vegen defectus o perills.
a collaboraci!
Animat, aporta la teu

revistaelcomtat@cocentaina.org

Revista

El Comtat

febrer 2015

ARTICLES dopini

600.000 Euros ms perduts per mala gesti

a podem donar per perduts vora 600.000 euros ms.

El Ministeri de Foment no indemnitzar Cocentaina
pels danys causats per l'autovia als camins rurals,
i damunt l'Ajuntament haur de pagar les despeses
processals. LAudincia Nacional, en sentncia de l'11
de novembre de 2014, lamentablement, ha desestimat el
recurs de lAjuntament de Cocentaina en el qual reclamava
una indemnitzaci al Ministeri de Foment per import de
544.886,40 . Uns diners que necessitem per a la reparaci
dels diversos camins afectats per les obres de lautovia.
Segons les declaracions del senyor alcalde en rdio
Cocentaina el 3 de desembre, aquest era un cas que
estava guanyat en absolut, era indubtable. Tamb va
manifestar que la seua reacci immediata com a alcalde va
ser fer una carta a l'Audincia Nacional dient que no mho
podia creure. Tamb sha lamentat de no poder recrrer
davant del Tribunal Suprem. Estem davant d'una injustcia
o ms b davant d'un cas mal portat? La sentncia ha estat
desestimada per tres raons:
1.Els escrits presentats signats pels vens i venes no
constitueixen una prova documental ni tenen valor de prova
testifical

2.Lenginyer contractat per lAjuntament visita els camins

afectats 2 anys i mig desprs de la finalitzaci de les obres
3.Disconformitat amb el mtode empleat per a la valoraci
dels danys
s de domini pblic que els danys en els camins van
ser ocasionats per la maquinria que estava treballant en
lautovia. Per aix tan evident sha de demostrar davant dels
tribunals i, pel que hem vist en la sentncia, pareix que el
Govern Municipal no ha fet els deures com calia i que, per
tant, aquesta nova negligncia ens costar ben cara.
Casualment, coincidint amb la publicaci de la sentncia,
un dels regidors del PSOE publicava un article on afirmava
que Cocentaina "gaudeix d'una molt bona salut econmica".
Com que pensen que ens sobren els diners, deuen creure
que estarem encantats de pagar entre tots els socarrats la
reparaci dels camins. A ms de les costes del procediment,
que de segur no baixaran dels 50.000 euros. Prop de
600.000 perduts. 100 milions de pessetes!!! Un nou
exemple de la catastrfica gesti del PSOE, que no ens
eixir barata i clama per una regeneraci en l'Ajuntament.
El Collectiu 03820 i Comproms per Cocentaina ens unim
i treballem per fer-la possible.
Jordi Pla i Xavier Anduix

Contestacin al escrito de Juan Pedro Garca Segovia

as explicaciones sobre el abandono en la delegacin de

la concejala del casco antiguo ya las dimos.
La votacin a favor o en contra en Plenos o Comisiones
no corresponde a ninguna acuerdo con el PP. Est bien eso
de calumnia que algo queda. Votamos en contra del equipo
de gobierno sobre la subida del IBI, (contribucin urbana),
pues ya est muy subida por el gobierno central.
Dice que en poltica todo es posible, menos una cosa: y es
que se est en el Gobierno o en la Oposicin. La poltica no
es un dogma de fe. La poca en decir si seor, lo que Vd.
diga seor, muchas gracias seor, y al final de mes 1.800,
para el Collectiu 03820 pas. Conseguimos eliminar lo
segundo, lo primero no. No se puede estar ciegamente con
el gobierno. En unas cosas se estar a favor y en otras en
contra y no debera pasar nada. Le parece a Vd. sensato que
el miembro de IU no proteste por el pago de 17.500 por
un proyecto que pretenda instalar un ascensor panormico
en el patio del Palau?.
La dedicacin exclusiva solo la cobra el Sr. Alcalde.
Quien desarrolla un trabajo tiene que recibir una
remuneracin por ello, pero creemos que es en el marco
de un reglamento de organizacin y funcionamiento donde

se deben establecer estas remuneraciones.

La composicin del consejo de administracin de radio
Cocentaina, es consecuencia de que creemos que si unos
gobiernan, la oposicin debe ocupar otras parcelas, sin que
esto sea motivo de ninguna alianza.
Falta a la verdad cuando se refiere Vd. al decir que
nos hemos opuesto a la utilizacin del remanente del
presupuesto en instalaciones deportivas. Nos hemos opuesto
a la construccin de un campo de csped artificial sobre un
campo de tierra impracticable, sin saber antes si esa obra
puede mantener la del csped artificial sin que peligre. De
ah que hayamos solicitado una comisin de investigacin.
Cuando todo est claro, seremos los primeros en reivindicar
el campo, si as lo decide la mayora. Hemos reivindicado
la construccin de unos vestuarios, que no se pensaban
construir.
Con la devolucin de parte del remanente a pagar la deuda
que tiene el Ayuntamiento, se pretenda liberar, en algo, los
89.000 que este ao hemos pagado de intereses, eso es
regalar dinero a los bancos, no la devolucin del capital.
Qu pena que por querer araar unos cuantos votos se vea
al Collectiu 03820 como rivales, rivales de qu y porqu?.
Jos Juan Cortell

Bar Raspa
Avenida

Amplios Salones para Comuniones,

Bodas, Bautizos, Comidas de empresa
Reuniones familiares...
Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 01 55

ARTICLES dopini

Revista

El Comtat

febrer 2015

La Conselleria dEducaci no t arreglo

n els ltims anys la Conselleria dEducaci ens t

acostumats a un regalet de Cap dAny: larranjament
escolar: la planificaci que ladministraci autonmica
fa cada curs i que recull, entre altres coses, la variaci del
nmero daules que pot tenir un centre. Daquesta manera,
un possible instrument dorganitzaci didctica, es converteix
en una espasa de Damocles sobre la comunitat escolar
(pblica clar!), que viu atemorida de qu li toque la supressi
dalguna unitat a la seua escola. I s que no s per a menys.
Enguany la conselleria planteja suprimir a la provncia
dAlacant (segons dades sindicals) 48 unitats dinfantil i 13 a
primria. Si lany passat ens va tocar de ple, ara els ha tocat
la grossa a El Romeral i el Miguel Hernndez dAlcoi.
En paraules de la Consellera Catal, es consecuencia
de la reduccin natural del nmero de alumnos.
Caldria recordar-li, a qui ha de vetllar pel dret de
leducaci, que hi ha una lleugera diferncia entre causa
i conseqncia. Una causa s lorigen duna cosa o un
succs, com la baixada de la natalitat; per davant duna
mateixa causa, la conseqncia pot ser una o altra, i ac
entre la nostra voluntat. Aix en compte de veure aquesta
baixada com una oportunitat per a millorar les rtios i
augmentar la qualitat docent (sobretot en infantil on una

aula amb 30 xiquets i xiquetes fa impossible tota acci

educativa efica), es converteix en un procediment per a
atacar leducaci pblica i acarnissar-se, sobretot, amb els
ms dbils: leducaci infantil.
I s que posats a pensar en altres conseqncies, se
mocorre alguna ben diferent: per qu no se suprimeixen
concerts educatius en cas que hi haja suficient places
pbliques en una poblaci? Seria just, no? Perqu lobligaci
de ladministraci s garantir que tota la poblaci escolar
tinga un lloc. Per aix si loferta pblica no pot cobrir-ho,
s conseqent crear concerts, per si pot cobrir-los, per
qu mantenir-los? I que conste que no estic en contra de
leducaci concertada i privada, cadasc ha de tenir el dret
de poder triar el centre educatiu on vol educar els seus fills
i filles... per amb els seus diners!
Ah! I a tot a, la Consellera, declara el 2015 com lany
del Bracal de Muro. Enhorabona als nostres vens en el seu
justificadssim desig, nosaltres tanmateix haurem desperar (i
ja fa ms de 20 anys que estem fent-ho!) per a la unificaci
del Bosco... Ni la pedrea tu!
Jos Cant Domnech
Professor de la Facultat de Magisteri
Universitat de Valncia

No a las medias verdades

penas iniciado el 2015, donde para algunos, lo nico

importante es la catarata de Elecciones Polticas que
se avecinan (Municipales-Autonmicas, y, Generales),
el Partido en el Gobierno (a nivel del Estado y Pas Valencia),
est realizando a plena actividad, una tarea, que sera digna
de encomio, si significara resolver los problemas de ms de
6 millones de personas, y no engaar.
Quiero aclarar de principio, que toda persona de bien, se
debe de alegrar de la mejora en la economa y la creacin
de empleo, por tanto, aplaudir los datos positivos que sobre
estas materias se producen. Es ms, ambos Gobiernos, si
quisiera ganar credibilidad ante la ciudadana, podra utilizar
estos como positivos, pero haciendo mencin a la situacin
insostenible, en la que se encuentran multitud de colectivos,
como consecuencia de las polticas aplicadas por ellos
mismos, como fieles y disciplinados Delegados en Espaa
y en P.V, respectivamente de la Sra. Merkel.
Por no hacerme excesivamente pesado, me centrar
en algunos colectivos; Sector de la Dependencia; Miles
de personas a las cuales no se les ha reconocido su
situacin, trascurridos ms de 2 aos, desde su solicitud,

y otros tantos miles, que lo tienen reconocido, pero a las

cuales no se les abona la prestacin; Cobertura Social a
las Personas paradas; Ha pasado del 798 al 579, de los
cuales perciben el Subsidio el 549, es decir 426 euros
al mes. Hay 22 millones de Personas sin ningn tipo de
Cobertura; 1,7 millones de nios, no disponen en sus casas
de la alimentacin mnima necesaria para su correcto
desarrollo, recurriendo a comedores escolares; Las personas
que encuentran un puesto de trabajo, son contratadas a
Tiempo Parcial o de Forma Temporal, adems, en aplicacin
de la Reforma Laboral, con salarios inferiores a los del 2008.
Es obvio, que los Gobiernos del PP, con conocedores
de estos datos, ya que son de Organismos Oficiales, los
interrogantes son. Hacen tonta a la poblacin, creyendo
que no conocen estos datos?. Mienten descaradamente,
lanzando medias verdades para enmascarar la realidad?.
El colmo de la desvergenza poltica; Que el Sr Rajoy se
vaya a Grecia a decir, que no se debe prometer, lo que no
se va a cumplir. Lo dice quien ha incumplido todo lo que
prometi.
Juan Pedro Garca Segovia

Revista

El Comtat

febrer 2015

ARTICLES dopini

CCOO

a passat un temps des que el Sr. Marcos Castell va

assumir la Regidoria d'Hisenda i Personal. En Hisenda
no tenim res a dir, per en la gesti de Personal CCOO
vol denunciar alguns fets:
En el servei de neteja del Collegi Real Blanc i de
l'Ajuntament aprofiten la jubilaci de 2 treballadores per
a eliminar els dos llocs de treball i noms s'incrementa la
jornada una hora a l'Ajuntament.
S'ha produt una baixa de llarga duraci en el mateix Real
Blanc, tot coincidint amb el final de curs, quan es realitza
una neteja a fons, sense haver sigut substituda. Un altre
lloc de treball eliminat.
En aquest collegi es produeixen diverses baixes laborals
per incapacitat temporal sense que es substitusquen
transcorregut un temps. Hi havia 4 persones, ara en queden
3, sense que se'ls incremente la jornada a les altres.
Encara ms greu: a la Biblioteca hi havia dues companyes
en el servei de neteja, una de les quals tamb cobria el Palau.
Una es jubila i amb un dia de diferncia, i via telefnica,
ens traslladen la proposta que prviament havien acordat
UGT i el Sr. Castell, que consisteix a incrementar la jornada
de 4 a 6 hores de la treballadora que queda i eliminar aix
laltra plaa. Un lloc de treball menys. Per a CCOO, a s

inacceptable, ms encara quan ni tan sols s'ha portat a la

Mesa General de Negociaci, com s preceptiu.
La resposta del Sr. Castell s que sn sis mesos de
prova, just el que falta per a les eleccions municipals. I s
la mateixa resposta que dna l'alcalde, segons ens diuen
alguns membres d'Esquerra Unida.
Des de Comissions Obreres els plantegem les qestions
segents:
1. Per quin motiu la Regidoria de Personal comunica la
proposta a les treballadores el dia 18 de desembre a migdia,
just quan feia uns minuts que s'havien tancat les urnes de
votaci per a triar els representants del personal?
2. Va demanar alg el favor que es retardara la
comunicaci? T relaci amb la reuni que es ressenya
ms amunt?
3. Va ser el mateix Sindicat que estava dacord amb la
proposta del Sr. Castell qui, la mateixa vesprada, va entregar
el comunicat a algunes treballadores?
Nosaltres no devem res a ning i sempre anem amb la
veritat per davant, encara que a ens coste algun vot.
Juan Lidiano Alcaraz Albors
Delegat de la Secci Sindical de CCOO
de l'Ajuntament de Cocentaina

El PSOE no s Cocentaina

abia vost que el govern municipal del PSOE ha

desgraciat l'escut del Palau? S, l'escut dels Corella
que hi ha al capdamunt de la porta, en el Pla. L'escut
estava policromat, s a dir pintat artsticament amb diversos
colors. Aquestes policromies necessitaven una restauraci.
En comptes d'aix, li han passat la maquineta i les han
eliminades, tal com ha denunciat el Centre d'Estudis
Contestans.
La llista de despropsits del govern municipal va creixent.
Fa poc ens vam assabentar que hem perdut vora 600.000
euros en indemnitzacions que ens correspondrien per les
obres de l'autovia, amb les quals van quedar molts camins
deteriorats. S'ha perdut el ju per deficincies en les proves,
s a dir per ineptitud de l'equip de govern.
I no oblidem el camp de futbol de la via. El PSOE intenta
manipular els esportistes a favor del camp d'herba i utilitzarlos contra l'oposici. Per siguem seriosos: ja ens hem gastat
mig mili d'euros en un camp de terra que prcticament
no ha tingut cap s. Abans de gastar-nos-hi 300.000 euros
ms haurem d'analitzar qu ha passat, no?
La sensaci que tenim els ciutadans del carrer s que el
PSOE est passat de rosca i ja no saben per on van. El regidor

d'esports escriu en un article que Cocentaina "gaudeix

d'una molt bona salut econmica". No hi ha desocupats a
Cocentaina? Ni gent necessitada? Ni dependents?
El PSOE de Cocentaina viu en un altre planeta i, a ms,
es pensen que ells sn l'Ajuntament i que sn Cocentaina
sencera. Publiquen amb el seu perfil de Facebook les
activitats de l'Ajuntament i fins i tot de les entitats cviques
del poble, com si foren d'ells. Utilitzen els actes pblics
municipals, com la Gala de l'Esport, per convertir-los en
mtings del partit. Intenten projectar la idea que el PSOE
s Cocentaina.
Per el PSOE no s Cocentaina, sin noms una part.
Cocentaina s molt diversa i pot dotar-se d'un govern
municipal nou, lliure de clientelismes. Desgraciar l'escut
del Palau s la barbaritat ms recent comesa per una casta
que governa Cocentaina des de fa massa temps. Esperem
que no en facen cap altra abans de les eleccions. I esperem
que les eleccions donen pas a un equip ms competent,
que treballe per una Cocentaina ms prspera, ms justa i
ms sensata: l'equip del Collectiu 03820-Comproms per
Cocentaina.
Roger Mira i Ruiz

ARTICLES dopini

Revista

El Comtat

febrer 2015

Guanyem Cocentaina

ace en Cocentaina un nuevo espacio de encuentro,

de debate y de reunin ciudadana, llamado Guanyem
Cocentaina. Nos mueven muchos ideales y, de todos,
el mayor de ellos es la defensa de la democracia. Nosotros
pensamos que la Democracia es ms que votar entre dos
opciones cada cuatro aos. La Democracia consiste en la
constante garanta de los derechos de los ciudadanos frente
a los nuevos retos que se presentan. Algo que exige una
constante comunicacin entre los encargados de gobernar
y los ciudadanos.
Qu podra decir que diferencia a Guanyem Cocentaina
del resto de fuerzas polticas convencionales? Su pluralidad
y transparencia. Guanyem Cocentaina no es el fruto de los
acuerdos alcanzados en un despacho, a puerta cerrada, sino
que se ha creado desde la ciudadana y por ello est abierto
a la participacin de todos. Desde que naci Guanyem
siempre hemos tenido las puertas abiertas, tanto que se
pasa algo de fro porque entra el fresco de la calle.
Qu significa tener las puertas abiertas? Sencillo, consiste
en crear un espacio en el que cualquier persona o colectivo,
con independencia de su procedencia, su lengua y su
pensamiento, pueda expresarse, ser escuchado y formar
parte de la toma de decisiones. Este es nuestro modelo de
funcionamiento y as entendemos que debera ser nuestra
administracin y nuestro Ayuntamiento.

Nadie puede pretender acercar la poltica a las personas

sin contar con ellas, por eso nosotros nos reunimos cada
mircoles, a las 19:30, en la Calle Convento N 57. Son
asambleas ciudadanas en las que cada uno, en la medida de
sus posibilidades, colabora con las aportaciones e ideas que
creen podran ayudar a mejorar nuestro pueblo, Cocentaina.
Los partidos de siempre, los "responsables" nos han
trado a esta crisis. Pero despus de ms de 30 aos de
democracia hemos aprendido una leccin, de nada valen
los programas polticos sin personas honestas detrs de
ellos que los defiendan. Existe la necesidad de acabar con
los clientelismos, rganos e instituciones innecesarias y las
tramas de favores que acaban destinando el dinero de todos
a los intereses de unos pocos.
Con el trabajo y la colaboracin de todos podemos
conseguirlo, una administracin al servicio de los ciudadanos
y cuyos fondos se destinen a la proteccin de las personas
que lo necesitan.
Ha llegado la hora de demostrar que es posible construir
un pueblo mejor, Guanyem Cocentaina.
Aarn Albors
Portavoz de Guanyem Cocentaina
cocentainaguanyem@gmail.com
http://guanyemcocentaina.blogspot.com.es/
Twitter y Facebook: Guanyem Cocentaina

Resposta de la Federaci Junta de Festes

avant larticle dopini publicat en aquesta mateixa

revista del mes de desembre, la Federaci Junta de
Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, prega
als responsables de la revista Cocentaina el Comtat que
publiquen el certificat de cadires que Sillas Gil ens fa arribar
amb el balan de cadires venudes i cadires que resten,
assenyalant que en el Pla es van quedar cadires sense
vendre. No pretenem crear una polmica, per tampoc
volem que sens acuse damagar les coses. Simplement
volem deixar constncia que en el Pla s que hi havien
cadires per a vendre i veure lentrada de Moros i Cristians
de Cocentaina.
Grcies i seguirem treballant per regular la venda de
cadires i que tothom puga gaudir de les nostres Festes de
Moros i Cristians.
Federaci Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina

Visita la nostra pgina web i

descarregat els programes
que vullgues escoltar.
www.radiococentaina.com
Tamb ens pots seguir al
Facebook i escoltar-nos per
internet.
Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat.
107.9 FM
Estem amb tu

Revista

El Comtat

febrer 2015

ACTUALITAT

El tndem Anduix-Pla encapalar la llista del Collectiu

03820-Comproms a lAjuntament de Cocentaina
Ndp Collectiu-Compromis

a coalici Collectiu 03820-Comproms va elegir, en

primries obertes a la ciutadania, les deu primeres
persones de la llista electoral per a l'Ajuntament de
Cocentaina. La votaci va tindre lloc al llarg del passat
dissabte 24 de gener.
Per abans i durant el mes de desembre i gener, van
anar presentant-se les diferent candidatures que optaven
a encapalar la llista de la formaci, aix, catorze persones
van formalitzar les candidatures a les primries obertes
a la ciutadania per a la llista municipal del Collectiu
03820-Comproms per Cocentaina. Totes van rebre linforme
favorable de la Comissi Electoral i van ser aprovades en
una assemblea conjunta de la coalici celebrada el 16 de
gener. Entre les persones presentades hi havia set dones
i set hmens, aix com tamb una bona representaci de
tots els segments dedat: des de jvens de 20 anys a gent
de mitjana edat i ms madura.
Dentre aquestes catorze candidatures es varen elegir les
deu primeres persones de la llista electoral per a les properes
eleccions municipals, en una votaci oberta a la ciutadania
que va tindre lloc el dissabte 24 de gener. Les persones
presentades va ser: Mara Jos Martnez Herrero, Mnica
Gmez Gmez, Jos Vicente Perea Mir, Pere Ferrer Marset,
Xavier Anduix Alcaraz, Eugenio Insa Brotons, Jordi Pla Valor,
Amparo Mart Soler, Cristina Lucas Martnez, Joan Josep
Lpez Catal, Esther Blanes Bernabeu, Paula Figuerola i
Prats, Rosa Balaguer Gonzlez i Miquel Prats Peidr.
La Comissi Electoral va destacar el fet que hi havia
candidats independents i tamb membres i simpatitzants
del Collectiu 03820, de Gent de Comproms, del Bloc,
dIniciativa i dels Verds. Hi ha persones amb titulacions
universitries i professions molt diverses i complementries,
tils per a dirigir la corporaci municipal en benefici del poble
de Cocentaina. A ms a ms, moltes daquestes persones
estan ben implicades en el teixit associatiu de Cocentaina,
amb la qual cosa tot indica que acabar configurant-se una
llista molt representativa del poble i amb gran capacitat de
regenerar la vida pblica contestana. Aix doncs, es preveu
que la llista de la coalici reunir una bona combinaci de
joventut, experincia, energia, preparaci i motivaci.
Tanmateix, el dia dabans de les eleccions de les deu
primeres persones que encapalarien la llista, hi va haver
un acte pblic, obert a tot el poble de Cocentaina, de debat
i colloqui amb les catorze persones candidates. Va ser al
Centre Social Real Blanc.

Doncs b, el dissabte 24 de gener, al llarg de tota la jornada

es va procedir a les votacions en la seu del grup, amb un
cens de ms de 120 persones que votaren amb punts, als
seus elegits per encapalar la llista.

La persona ms votada va ser Jordi Pla, amb 525 vots,

seguida de Xavi Anduix, que en va obtindre 461. Les altres
persones elegides van ser Paula Figuerola (456), Esther
Blanes (393), Maria Jos Martnez (371), Miquel Prats (365),
Pere Ferrer (285), Amparo Mart (277), Mnica Gmez (207)
i Jose Vicente Perea (169). Els altres candidats presentats
van obtindre: Rosa Balaguer (167), Eugenio Insa (116),
Cristina Lucas (60) i Joan J. Lpez (20).

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

febrer 2015

la resta de la candidatura, que s un equip excellent. En tot

cas, la decisi final ser de l'Assemblea, que s qui ha de
ratificar la llista definitiva".Paula Figuerola i Esther Blanes van
confessar estar molt illusionades per la confiana dipositada
en elles pels simpatitzants i membres de la coalici, aix
com per les nombroses persones independents que van
participar en el procs de primries. "s evident que hi
ha un cansament entre la gent, tant amb el PSOE, que ja
porta 35 anys governant Cocentaina i ja no saben per on
van, com amb el PP, que ha condut el poble valenci a la
runa econmica i cultural" va declarar "Necessitem una
alternativa de futur per a Cocentaina, i ac tenim un equip
capacitat i disposat a treballar de valent per la regeneraci
per aconseguir una Cocentaina ms prspera, ms justa
amb els desafavorits i ms sostenible.

Jordi Pla es va manifestar molt satisfet pel nivell de

participaci i pels resultats obtinguts, i va recordar que
actualment est cursant la seua carrera. "El reglament local
de primries dna als candidats l'opci de baixar un escal
en la llista" - va declarar el candidat- "i tenint en compte
la disponibilitat de Xavi Anduix i el bon ambient de treball
que tenim, la meua intenci s cedir el primer lloc a Xavi
Anduix". Al seu torn, Xavi Anduix es va declarar disposat a
acceptar el repte. "Som un equip cohesionat i tots posem el
millor de cadasc pel b de Cocentaina" - va afirmar- "Estic
disposat a optar a l'Alcaldia, colze a colze amb Jordi i amb

La Comissi Electoral de la coalici ha destacat tant el

nivell de participaci en les primries com la qualitat dels
candidats elets. Entre les persones elegides hi ha cinc dones
i cinc hmens, un fet que demostra que la paritat s ja una
realitat natural en la coalici.

Se costituye Guanyem Cocentaina

NdP Agrupacin Local de Izquierda Unida Cocentaina

ras un proceso de reuniones para analizar y debatir

la propuesta de integracin en la Coalicin electoral
GUANYEM COCENTAINA, la agrupacin local de
Izquierda Unida de Cocentaina acuerda por la mayora
democrtica de sus miembros, la integracin de nuestra
organizacin en la coalicin electoral de GUANYEM
COCENTAINA en las prximas elecciones municipales del
mes de mayo, con las siguientes premisas:
1.- La agrupacin local de Izquierda Unida, se integra
como organizacin poltica en la Coalicin electoral
de GUANYEM COCENTAINA y se adaptar al proceso
organizativo que acuerde la asamblea en el nuevo espacio
poltico.
2.- La agrupacin local de Izquierda Unida no se disuelve.
Mantiene su estructura como movimiento poltico y social, y
trabajar en el espacio municipal y unitario de GUANYEM
COCENTAINA.
3.- GUANYEM COCENTAINA se presentar a las
elecciones municipales con la forma jurdica de Coalicin
electoral.
4.- La agrupacin local de Izquierda Unida de Cocentaina
convocar el da 30 de enero un acto pblico abierto a todos

los ciudadanos/as de nuestra localidad, donde se explicarn

los motivos que nos han llevado a tomar dicha decisin.
Nuestra organizacin aportar, potencial humano, as
como experiencia institucional, tanto a nivel municipal,
autonmico y estatal, y lo que es ms importante; humildad
y convencimiento de que hay que hacer las cosas con la
participacin del mximo de gente posible con la que hemos
coincidido en la mayora de las protestas contra todos los
recortes neoliberales realizados en este pas.
Es una experiencia completamente nueva, donde se
pretende crear espacios de confluencia entre ciudadanos,
entidades cvicas, entidades sociales, y formaciones
polticas, teniendo como objetivo ampliar la unidad popular,
para hacer frente a la forma de hacer poltica de los partidos
mayoritarios que hasta estos momentos han dominado el
panorama poltico espaol.
Somos conscientes de que esta nueva forma de
confluencia entre personas va a ser un proceso dinmico
y novedoso que iremos solucionando a lo largo de su
recorrido, pero creemos que tras el anlisis del panorama
poltico en nuestro pas, la decisin que ha tomado nuestra
organizacin, ha sido la ms adecuada.

10

Revista

El Comtat

febrer 2015

ACTUALITAT

Collectiu-Comproms atribueixen al PSOE la culpa de la

no indemnitzaci pels danys de lautovia

al i com poder llegir en diferents mitjans digitals, la

coalici Collectiu 03820 i Comproms ha anunciat que
el Ministeri de Foment no indemnitzar a Cocentaina
pels danys causats per l'autovia als camins rurals.
Segons la formaci poltica, lAjuntament haur de pagar
les despeses processals desprs de que lAudincia Nacional
haja desestimat el recurs presentat pel Consistori.
Collectiu 03820 i Comproms han assegurat que la
prdua de quasi 600.000 euros es degut a la mala gesti
del Partit Socialista, ja que segons ells, no ho han demostrat
davant dels tribunals.
Ara, a demanar i esperar que ens donen subvencions o,
el que s ms probable, a pagar entre tots els socarrats la
reparaci dels camins, a ms de les costes del procediment,
que de segur no baixaran dels 50.000 euros. Un nou
exemple de la catastrfica gesti del PSOE, que ens costar
ben cara i que clama al cel per un canvi al capdavant de
lAjuntament han manifestat des de la coalici.
Desprs de les acusacions en lassumpte dels danys per
les obres de lautovia.
Lalcalde de Cocentaina, Rafael Briet, sha mostrat decebut
per les critiques rebudes per part de Collectiu 03820 i

Comproms respecte als danys ocasionats per les obres de

lautovia.
Briet ha confessat que a toro passat i quan no sest
governant i simplement bombardejant al que gestiona, s
molt fcil criticar les coses. s clar que haurem canviat
coses del procs, per vam fer el que vam creure convenient
amb lassessorament i laprovaci dels assessors jurdics de
lAjuntament i dels tcnics municipals, que no sn sospitosos
de ser de cap partit ni de voler perjudicar al seu poble.
Lalcalde ha afirmat que s una oposici deslleial i espera
que hi facen propostes concretes quan sorgeixen els
problemes i no quan ja no hi ha soluci.
Rafael Briet ha comentat al respecte dels testimonis
dels vens afectats, que mai es van presentar com a prova
testifical i s com una documental ms a tot lexpedient.
Quant a la peritatge dels desperfectes de lautovia, s cert
que es van realitzar 2 anys desprs de produir-se, i ho vam
fer quan vam veure esgotades totes les vies administratives
per resoldre lassumpte i no vam tenir ms remei que
acudir a la Justcia. Lequip de Govern, mai pensvem que
hagussim danar als jutjats per reclamar una cosa tan
evident com aquests danys ha declarat lalcalde contest

Pressupostos 2015

ollectiu 03820-Comproms han manifestat que la

proposta del PSOE sn les obres.
La formaci poltica considera estratgic millorar les
infraestructures locals, per sempre des del punt de vista
dels usuaris i sense oblidar totes les altres necessitats.
Segons Collectiu 03820-Comproms si finalment el
poble de Cocentaina els dna el seu suport per a governar
en la propera legislatura, necessitaran uns pressupostos
amb els quals puguen dur endavant el seu programa
i posar lAjuntament al servei de les persones.El grup
poltic ha manifestat la seua intenci darribar a un acord
i aprovar els pressupostos de 2015, sempre que lequip
de govern modifique la seua proposta tenint en compte
diferents aspectes com ara el Pla destmul a locupaci,
les Beques de collaboraci per als estudiants titulats
recentment, laugment dels ajuts a les associacions juvenils
per a lorganitzaci dactivitats, leliminaci de barreres
arquitectniques en vies i edificis pblics, la millora de la
illuminaci dels passos de vianants de davinguda de Xtiva
i del Pas Valenci, el Pla director del Palau, lobertura del
Palau els diumenges, ladequaci i manteniment de sendes,
fonts, edificis emblemtics i de la muralla, la senyalitzaci de
camins rurals, la millora de la senyalitzaci, la illuminaci,
la neteja i les voreres dels polgons industrials i la cooperaci
amb el tercer mn, a travs dassociacions municipals.
Per la seua banda, el regidor dHisenda Marcos Castell,
ha agrat les propostes per als Pressupostos de 2015
presentades per part del Collectiu 03820 Comproms
i ha manifestat que demostren la seua incapacitat i
desconeixement de la gesti duna Administraci Pblica.
El regidor ha catalogat les propostes com a incompletes
en tots els sentits. Haurien de conixer, per formar

part de la corporaci municipal, que no es pot dividir un

pressupost per evidents motius, per principalment per
responsabilitat i per lestricta legislaci pressupostria del
Govern central, a Madrid .Tanmateix ha explicat que no
es poden realitzar propostes genriques sense especificar
la seva valoraci econmica, ni procediments pels quals
shan de legislar, resulta molt poc seris que la coalici
Collectiu 03820-Comproms presente propostes sense
explicar la valoraci econmica de les mateixes, la quantitat
de persones a les que poden afectar, o de quina manera
es poden dur a terme legalment. Amb aquestes idees tan
ambiges, no pot preveure una comptabilitat ordenada,
rigorosa i revisable per a incorporar en uns pressupostos
Marcos Castell ha insistit en la poca capacitat dels lders
daquesta coalici per gestionar. Amb aquest assumpte
sembla ms que shagin assegut en una taula de bar per
redactar la carta als reis mags, amb un llistat de coses
que farien a Cocentaina sense analitzar cap aspecte de
viabilitat, pressupostos, etc. Aix no s fer poltica, s fer el
ridcul i ms si tenim en compte que han passat gaireb dos
mesos per fer aquesta simple aportaci. A ms, analitzant
les propostes de la coalici, entre altres coses es pregunta
quantes beques de collaboraci per a estudiants titulats
shaurien de convocar, quin import i sota quin marc legal.
El mateix es qestiona per a les ajudes per a associacions
juvenils. Pel que fa al Pla destmul a lOcupaci ni tan sols
han explicat per quantes persones es dissenyaria, quants
diners es necessitaria i quina administraci suportaria
aquesta inversi. Aix no es fan les coses ha assenyalat
Castell. Tamb ha explicat igualment que, de ser viables les
seves propostes, shauria de prioritzar i argumentar projectes
perqu els recursos econmics no sn infinits.

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

febrer 2015

11

Cocentaina dona faena a mig centenar de persones a

traves de diferents programes docupaci
NdP Regidoria de Promoci Econmica de lAjuntament de Cocentaina

ocentaina inicia el nou any 2015 emprant a mig

centenar de persones a travs de diferents programes
i tallers d'ocupaci. 'Cocentaina a un pas', el programa
d'ocupaci pblic per a la realitzaci d'actuacions en el medi
natural en municipis de zones d'interior, o el Pla d'Ocupaci
conjunt de les Administracions Pbliques, sn alguns de les
iniciatives en qu participa l'Ajuntament de Cocentaina, a
travs de la seua regidoria de Promoci Econmica per a
dinamitzar l'ocupaci local.
El taller d'ocupaci 'Cocentaina a un pas', promogut pel
departament de Promoci Econmica de l'Ajuntament de
Cocentaina en collaboraci amb la Conselleria d'Ocupaci,
ha creat 37 nous llocs de treball, 30 d'ells destinats a persones
desocupades i els 7 restants per a l'equip de formaci.
El taller est dividit en tres especialitats, promoci turstica
local i informaci al visitant, auxiliars en conservaci i millora
de muntanyes i manteniment i reparaci d'edificis, amb
deu alumnes en cada una d'elles. Les diferents temtiques
pretenen posar en valor el patrimoni arquitectnic i natural
de Cocentaina, aix com els recursos turstics a travs de la
creaci i difusi de la marca 'Cocentaina'.
El taller t una duraci de sis mesos. Es tracta d'un programa
dual que combina la formaci terica amb les prctiques.
Les persones seleccionades havien de tindre vint-i-cinc
anys o ms, ser desocupades, entenent-se com a tals a les
demandants d'ocupaci no ocupades, registrades en el Servef

i complir els requisits establits en la normativa d'aplicaci per

a formalitzar un contracte per a la formaci i l'aprenentatge.
A ms, Cocentaina participa en altres programes
d'ocupaci. El programa d'ocupaci pblic per a la
realitzaci d'actuacions en el medi natural en municipis
de zones d'interior donar treball a quatre peons forestals
que s'ocupar de la millora de l'entorn natural i la
prevenci d'incendis forestals; el Pla d'ocupaci conjunt
de les Administracions Pbliques (conselleria d'Ocupaci,
Diputaci d'Alacant i Ajuntament) emprar set peons ms,
en este cas per a treballs diversos en el municipi. Finalment,
el programa Salari Jove, permet contractar tres persones
menors de 30 anys i amb titulaci superior per a desenrotllar
tasques relacionades amb la seua titulaci. Tots estos tallers
estan en marxa des de desembre.
L'Ajuntament des de la seua regidoria de Promoci
Econmica continua treballant per a crear ocupaci i
reactivar el teixit empresarial de la zona. Segons ha explicat
el regidor de Promoci Econmica, Vicent Sandoval,
"resulta fonamental dotar a este mig centenar de persones
desocupades del coneixement i les ferramentes necessries
per a poder trobar noves eixides professionals que milloren la
seua situaci econmica i personal actual. De tota manera,
no hem d'oblidar que per a municipis com Cocentaina s
necessria la implicaci d'administracions ms grans per a
poder dur a terme este tipus d'iniciatives".

Gran xit de participaci en les activitats del Nadal Jove

es de la Regidoria de Joventut i la Casa de la Joventut

es van programar per als dies de Nadal, dies de
vacances i festes, una varietat dactivitats pensades
per a totes les edats: des dels ms menuts fins als ms
majorets, activitats que es van dur a terme des del 23 de
desembre fins al 2 de gener.
Una edici pensada per a oferir activitats per a totes les
edats i interessos. Des de lEscola de Nadal per als ms
menudets i menudetes fins concerts amb grups de joves de
Cocentaina, tallers de manualitats o diniciaci a lescalada,
visita al castell dAlacant a lexposici de la collecci sobre
la Guerra de las Galaxias.
El regidor de Joventut ens feia menci del gran xit que
tots els anys tenen els tradicionals tallers de xapes i Hama
Beads, videoconsoles, ping-pong, futbol, jocs de taula
A ms, enguany ens van oferir un divertit photocall en
el qual van poder fer-se fotos amb amics i amigues amb

divertits muntatges i endur-se de regal la foto de record.

Per a Sal Botella, regidor de Joventut,aquesta proposta
ha sigut un gran xit de participaci en totes i cadascuna
de les propostes.

12

Revista

El Comtat

febrer 2015

ACTUALITAT

El Centre dEstudis Contestans denuncia la desaparici de

la policromia de lescut darmes dels Corella
Text: Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat

l Centre dEstudis Contestans ha denunciat la completa

desaparici de la policromia de lescut darmes dels
Corella que presideix la porta dentrada al Palau Comtal,
la qual era evident,tot i que no sobservava clarament
per la pols acumulada. Per aquest motiu, manifesten el
seu malestar i disconformitat, una vegada ms, amb el
tractament que el patrimoni contest est sofrint, perqu
no hi ha un projecte clar de restauraci i que permeta
que ledifici es rehabilite i conserve la seua fisonomia amb
tcniques i materials adequats i per personal qualificat.
Per aquest i altres motius, Pere Ferrer ens recordava que
fa un temps varen decidir abandonar la comissi del Palau
(informatiu 20 de gener de Rdio Cocentaina. La Veu del
Comtat).
Al mateix temps ens deia que des del Centre sespera que
canvie aquesta manera de rehabilitar, destacant que ells
sempre han estat disposats a collaborar, per sembla que
no sels t en compte malgrat ser lnica entitat daquestes
comarques que treballa en la defensa del nostre patrimoni
i que compta amb ms de 40 anys dexperincia.
Pere Ferrer ens parlava de lactuaci que est prevista
realitzar al pati dArmes, que s incongruent que es comence
pel final, ja que hi ha altres rehabilitacions que shan de
realitzar i si no es fan abans el pati acabar deteriorant-se.
A ms, demanen asseures a parlar amb voluntat i criteri
perqu abans dactuar al Palau shan de cuidar tots els
detalls, perqu s un edifici histric i sha de fer amb
respecte, control i una direcci tcnica amb inters per les
conservacions del que s el patrimoni.

Arriba Carnestoltes....
Text: Revista Cocentaina. El Comtat

n gener o en febrer, carnestoltes solem fer, qui no

vullga carnestoltes, que tanque les portes.s una
can tradicional que a partir de la setmana que ve
sentonar sobretot als Centres Educatius de Cocentaina,
perqu el divendres 13 de febrer, la festa boja de les
disfresses envair el Passeig del Comtat. Aix doncs, un any
ms la Regidoria de Tradicions que regenta Rosa Sells ha
posat a disposici dels Centres tot el que necessiten per a dur
aquesta festa endavant: msica, desfilada, ball...i lingeny
de les disfresses queda en ma de cada collegi o de cada
grup que decideix participar en aquesta desfilada que es
duu a terme al nostre poble.
Durant eixa setmana, els collegis tenen previstes diferents
activitats fins arribar al divendres on podrem veure, de
segur, tot all que ens imaginem: indis, vaquers, animalets,
personatges de contes, fades, pirates, sper-herois,
bruixes...i un llarg etctera que faran la delcia del pblic
que a les voreres del Passeig espera veurels desfilar. Com
que els horaris han canviat, est previst que tots els coles
acudisquen a la part alta del Passeig a partir de les 4:30,
obrint la comitiva com s habitual, els ms menuts, els
alumnes de lEscoleta de Sant Hiplit i les dems escoletes

que acompanyats de la colla Mal Passet encetaran la

vesprada de Carnestoltes a Cocentaina.
s una festa tradicional que ens convida a passar-ho
b, a no tindre vergonya i a preparar-se per a larribada
de la Quaresma que amb la imposici de la cendra el
18 de febrer siniciar donant pas al que ser la Setmana
Santa Contestana, amb el preg a realitzar el 14 de mar a
crrec de Rafael Jover i la presentaci del cartell a crrec
de la contestana Reyes Castell. Ser a lEsglsia de Santa
Maria i organitzat enguany per lArxiconfraria del Santssim
Sagrament presidida per Jose Luis Pascual i Vernica Jover,
per daix ja en parlarem al mes que ve.

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

febrer 2015

13

Rebeca Corec desfila en la Fashion Exchange a Burjassot

l passat dia 19 de desembre va tenir lloc l'esdeveniment

"Fashion exchange" una desfilada de moda al Palau de
la Cultura a la localitat de Burjassot, on Rebeca Corec
va desfilar juntament amb altres joves dissenyadors, on es
podien apreciar diferents modalitats entre el pret a porter i
el pret a porter de luxe.

Aquest esdeveniment va estar dirigit per Alejandra Rosada

i Patricia Dorado, dos joves emprenedores en aquest mbit.
Rebeca Corec va ser lencarregada dobrir la desfilada amb
la seua nova collecci, per abans que desfilaren els seus
models, el presentador va relatar un text escrit per la mateixa
dissenyadora, on va recordar al pblic qui era, de qu es

tractava la seua collecci i, principalment, que venia de la

vila de Cocentaina, recordant aix amb orgull el poble del
qual prov.
"Snowmoon" s una collecci juvenil de temporada
primavera estiu, tant per a home com per a dona, dedicat
a la gent de peu, que lluita dia a dia per aconseguir les seues
metes. Amb diferents tipologies, com l's de monos, shots,
faldes, jupetins, tops, camises, pantalons i complements
com ara tocats, bosses de m bandolera i polseres, amb
la utilitzaci d'un sol teixit 100% cot, amb propietats
hipoalergniques, per a un estiu fresc com b descriu el
seu nom, "Snowmoon", neu lunar.

Ana Sanz guanya el Primer Premi a Empresa Emprenedora

de la mancomunitat de lAlcoi i el Comtat

a Mancomunitat de lAlcoi i el Comtat atorga els Premis

del III Concurs dEmprenedors de la Mancomunitat de
lAlcoi i el Comtat per a lExercici 2014.
En la categora de Premi a Projectes Empresarials
Emprenedors:
Millor projecte empresarial, independientement del sector
dactivitat.
1r PREMI de 1.000 i DIPLOMA a la candidatura
presentada per Ana Mara Sanz Llorens.
Ana Sanz, ens deia que estan molt contents. Li lhan
atorgat a la lnia de negoci que van posar en marxa i que
complementa iO Arquitectura.
Es diu Traable by iO i sn elements decoratius fets per
grans artesans i que tu podrs personalitzar.

14

Revista

El Comtat

ACTUALITAT

febrer 2015

La Pia Uni Mare de Du del Miracle organitza els actes

de la festa de Sant Antoni
Text: Revista Cocentaina. El Comtat. Fotos: Pia Uni Mare de Du del Miracle. Ull de peix. Fotografia

l dissabte 17 de gener es va celebrar la festivitat de

Sant Antoni Abad o Sant Antoni del Porquet, i al nostre
poble es van organitzar diferents activitats al voltant
daquesta festivitat. La Pia Uni Verge del Miracle va ser
lencarregada de preparar aquesta festa.
En primer lloc dissabte a les 8 de la vesprada es van
celebrar les vespres en la capella de Sant Antoni ubicada
al Palau Comtal i tot seguit es van imposar les medalles als
Comtes i Mossn i la jove que recitar la Splica; a ms,
aquest any i com a novetat, en el mateix acte va tindre lloc
el canvi de crrec.
i compartir uns minuts de silenci i devoci davant la Icona
de la Mareta.

Aix doncs, Joan Oltra Toms va rebre el quadre de la

Mareta com a mossn de 2015; Adriana Vicent Snchez,
el rosari com a comtessa de 2015; Iker Molt Snchez, el
cetre com a comte de 2015 i Inma Ribelles Albors, la splica
que recitar el 19 dabril de 2015.

Com que la capella s menuda, es va habilitar una pantalla

a lantiga biblioteca perqu la gent poguera gaudir de lacte.
Per a ms, aquest acte de trasps de poders va tindre un
caliu emocionat, ja que els protagonistes de les festes de
la Mare de Du van tindre loportunitat de pujar al Camern

Desprs, tots junts i amb els presidents de lentitat

contestana, MLuz Morant i Ricardo Brotons, van encendre
la foguera de Sant Antoni. Ho van fer al Pla, just davant del
Monestir i foren els mateixos comtes, mossn i suplicanta
els encarregats dencendre el foc que tant de b va fer,
sobretot per la gelor que feia. Aix es donava per finalitzada
la primera part dels actes organitzats per celebrar la festa
de Sant Antoni que s el titular de la Capella del Palau,
lloc emblemtic per als contestans ja que all el 19 dabril

ACTUALITAT

Revista

El Comtat

febrer 2015

15

de 1520, la Mare de Du va plorar 27 llgrimes de sang,

convertint-se des daleshores en, en la Patrona de la Vila
Comtal, sota ladvocaci de Mare de Du del Miracle.

Ja diumenge, a les 12 del migdia, i al Pati dArmes del

Palau Comtal es va celebrar una Missa de campanya. Va ser
lnica Eucaristia que es va celebrar a aquesta hora al poble,
quedant eliminades les de Santa Maria i el Salvador, per
tant ambdues parrquies i el mateix Convent van participar
en aquesta Missa que malgrat el fred i laire que feia, va
comptar amb un gran nombre de feligresos que amb les
seues mascotes van omplir el Pati del Palau. Una vegada
finalitzada es va procedir tamb a la benedicci dels animals
i vam poder veure tot tipus danimalets: gossos, parldalets,
peixets... a la fi, un soltada de coloms va tancar aquest cap
de setmana que la Pia Uni Verge del Miracle ha organitzat
amb motiu de la festa de Sant Antoni.

Imposici de medalles als majorals i cambreres 2015 de

la Confraria Jess de lHort

l passat dissabte 17 de gener, dia de Sant Antoni, en

la tradicional Eucaristia que celebra tots els tercers
dissabtes de mes la Confraria de Jess de lHort en el
Convent Francisc, es va procedir a la imposici de medalles
dels majorals i cambreres per la Setmana Santa de 2015.
Alguns dells participaren activament en dita Eucaristia, a la fi
de la qual van tindre ocasi de compartir uns moments amb
la junta de la Confraria davant un tass de xocolate calentet,
per tal de conixer tamb la idea que sels proposa per a
que els majorals i cambreres tingen un paper ms present
en la propera Setmana Santa Contestana.

16

Revista

El Comtat

febrer 2015

CULTURA

En febrer Cocentaina puja a lescena amb la Mostra de Teatre

NdP Tel Teatre

rriba el mes del teatre a Cocentaina.

Com tots els mesos de febrer, des de lany 2000,
estem prxims a encetar el mes teatrer de Cocentaina
amb ledici nm.XVI de la Mostra de Teatre Vila de
Cocentaina, organitzada per Tel Teatre. I com en les ltimes
edicions, han sigut moltes les obres que ens han arribat fins
el termini de recepci, que era el dia 8 de desembre.
Per a aquesta XVI Mostra ens han sollicitat la participaci
un total de 25 grups, amb 26 obres presentades, de les quals,
en una primera selecci feta per un equip de 6 persones de
Tel Teatre, quedaren 4 candidates, i daquestes, finalment,
es van seleccionar 2 obres, que ens donaran una xicoteta
visi del teatre amateur actual que est representant-se a
la Comunitat Valenciana.
Lequip que ha estat visionant totes les obres i fent la
selecci, ha tingut la difcil tasca de decidir entre la gran
quantitat dobres que shan presentat i, tamb per la qualitat
observada i demostrada. En tot aquest procs de selecci
sha tingut en compte, a ms, la varietat en la temtica, la
llengua, largument i el gnere teatral, per tal doferir una
mostra variada i diversa del que est fent-se en la nostra
Comunitat quant a teatre amateur.

La primera obra, per al dia 7 de febrer a les 20:30h,

estar a crrec dun grup ja veter dins la Federaci de
Teatre Amateur,com s Carasses Teatre, dElda, que ens
representar lobra: Pntame en la eternidad, de Alberto
Miralles, un drama de suspens amb una excellent
escenografia.
La segona obra, per al dia 21 de febrer a les 20:30h,
ser Amant a Sou, de Julie de Grandy, a crrec del grup
Associaci de Teatre Pnic Escnic de Valncia. Una obra
entre la comdia i el drama.
I, per ltim, el dia 28 de febrer a les 20:30, com a cloenda
de la XVI Mostra de Teatre Amateur Vila de Cocentaina,
lobra Terra baixa, una adaptaci de Paco Insa sobre una
obra dngel Guimer, a crrec de Tel Teatre, un drama
rural ambientat en lAmpord catal.
En definitiva, una excellent excusa per a eixir de casa
i acudir al Centre Cultural El Teular de Cocentaina, per a
gaudir de tres nits de bon teatre amateur.
I, com sempre, agrair la collaboraci de lAjuntament de
Cocentaina, la Federaci Valenciana de Teatre Amatuer,
Grfiques Agull i Rdio Cocentaina.
Al mes de febrer, els esperem al Centre Cultural de
Cocentaina.

CULTURA

Revista

El Comtat

febrer 2015

17

ngel Fernndez Campos, president de Tel Teatre

Text: Revista Cocentaina. El Comtat

om han pogut llegar en larticle anterior, febrer s

sinnim de Teatre a Cocentaina i ho s grcies al
grup Tel Teatre i la Mostra de Teatre Amateur Vila de
Cocentaina. Enguany es compleixen 16 anys de la mateixa.
Aquesta revista ha parlat amb el president de Tel Teatre,
ngel Fernndez qui afronta el seu tercer any al capdavant
de la Mostra.
-ngel, com es presenta al Mostra denguany?
-Jo pense que com tots els anys, amb un gran nivell i una
gran qualitat dobres. Aquest any hem rebut un total de 26
obres que volien ser part de la nostra Mostra i la veritat, ens
ha costat molt decidir-nos, hem hagut de treballar molt per
visualitzar-les i a la fi, pensant sempre en el pblic, pense
que hem encertat en lelecci de les mateixes. Sn dos grans
representacions, amb una temtica molt interessant i una
gran posada en escena. Enguany ens hem decantat pel
gnere trgic. A no vol dir que no siguen obres en les que
el pblic no es divertir, ni molt menys. Nosaltres a lhora
de triar les obres pensem primer en lespectador, en el nivell
dels actors, en la qualitat del text i la posada en escena, tot
influeix a lhora de preparar una gran obra. Sembla que el
gnere cmic atrau ms a la gent perqu tal volta pensen
que van a riures, per la veritat s que un bon teatre s
totalment independent del gnere que es represente. S
que puc dir que sn obres que shan representat en grans
capitals i que han tingut molt bona acollida, repetint-se les
representacions per lampli aforo que han tingut. Les dos
obres i la prpia de Tel Teatre faran que de nou, Cocentaina
siga la capital de teatre al mes de febrer i s que el pblic
gaudir del que ser aquesta setzena edici
-26 obres sn moltes...
-La veritat s que si, i tot que ha suposat molta feina per a
nosaltres a lhora delegir, s una gran satisfacci i un orgull
veure com hi ha tant de grup que sinteressa per la Mostra de
Cocentaina. Sens dubte a diu molt de la tasca que venim
realitzant durant aquestos 16 anys. Els grups saben que a
Cocentaina son ben rebuts, que tenim un gran teatre i un
pblic fidel. La Mostra ha adquirit un gran nivell i prestigi
a nivell nacional, perqu no tan sols ens arriben obres de
la Comunitat Valenciana, sin que hem rebut sollicituds
de tot arreu
-ngel com elegiu les obres?
-Nosaltres hem conformat un equip de 6 persones: amb
una actriu, un dissenyador-actor, un tcnic de so i els
tres directors que actualment t Tel Teatre. Visualitzem
les obres, ens fixem en la temtica, argument, gnere,

posada en escena...i com et deia abans, pensant sempre

en el pblic elegim les que pensem sn les idnies per a la
Mostra. Desprs fem una posada en com i elegim. Des de
fa uns anys, hem hagut de suprimir una obra. Amb molta
pena, s una decisi que havem de prendre per subsanar el
dficit que tenem, a complica ms lelecci de les obres
perqu de 26, tan sols en podrem triar 2, per era necessari.
Aix, hem deixat lliure el cap de setmana de carnestoltes i
enamorats que solia ser la setmana ms fluixa en quant a
pblic assistent
-Quan comenceu a preparar la Mostra?
-Noms sacaba una, comencem a preparar la segent,
per s a partir del mes de setembre quan comena el gros
perqu ja programem lany de Tel Teatre amb la nostra
participaci en la Mostra, el Dia Mundial del Teatre, el teatre
a les escoles i lobra destiu
-Sens dubte, Tel Teatre no para durant tot lany...
-No parem no, per tot ho podem dur endavant grcies a
la gent que som en el grup. Tel Teatre gaudeix duna bona
salut que ens fa seguir endavant. Tenim a hores dara molta
gent jove, svia nova que ens dona al als veterans, per
sobretot tenim illusi i ganes de fer teatre. A ms el grup
te dos grans directors, Jos Miguel Lpez i Paco Insa i un
servidor, que sc ms, un director espontani, ms passiu.
Si el grup te qui el dirigisca i actors i actrius de gran qualitat,
com s el nostre cas, s precs que funcione, agraint aix
s, el sacrifici i dedicaci de tota la gent del grup perqu
nosaltres no cobrem, som actors i actrius amateurs, tenim
el teatre com un hobbie, una passi que ens resta hores
de casa, per ho fem a gust, sobretot al veure la resposta
del pblic i el seu recolzament. Imaginat com tenim
lagenda que ara, estem immersos en la Mostra i al temps,
compaginem tamb el dia Mundial del Teatre que celebrarem

18

Revista

El Comtat

febrer 2015

el 28 de mar i on enguany, a portes obertes, oferirem al

pblic tamb una altra obra de teatre....un no parar
-La Mostra denguany , sens dubte, t un silenci i un condol
-Doncs si, perqu afrontem aquesta Mostra sense el gran
amic, actor i tamb director Luis Reche, pare com solem
dir-li. Va ser un gran colp la seua prdua, tant per a la seua
famlia com per a tot el grup. Era un home que ha viscut per
al Teatre, molt integr i disposat a tot el que li digueren...sens
dubte, Luis Reche estar present en cadascun de nosaltres
en aquesta setzena Mostra de Teatre
-ngel, aquest s el teu tercer any al capdavant del grup i
segons marquen els estatuts de lentitat, s previsiblement,
el teu ltim any com a president, com afrontes aquest any i
que destacaries daquesta etapa de com a president?
-Si aix s, com b dius, sn tres anys al capdavant de
Tel Teatre com a president i acabar, de la mateixa manera
que vaig comenar, dirigint. Vaig encetar aquesta legislatura
dirigint lobra de la Mostra La cena de los idiotas i en estiu
tornar a dirigir al grup amb la comdia Se infiel y no mires
con quin. Jo, com the dit abans, sc un director espordic
al contrari que Paco i Jos Miguel que sempre tenen un
obra a punt, jo sc ms passiu i em decante per la comdia
i els lios entre els actors que reboliquen tota lobra. A nivell
personal, pense que han sigut tres anys de molta feina i
grcies a la junta que he tingut i el recolzament del grup,
hem aconseguit liquidar deutes i establir una Mostra sense

CULTURA
dficit, tenint a dia davui una bona situaci, una Mostra ms
que consolidada i un grup sa, viu en continu creixement
-Doncs b, ngel, ja ho tenim ahi, s moment que sobriga
el tel i arranque la Mostra...
-Aix s. Tan sols em queda agrair la collaboraci i
recolzament que la Mostra te a nivell institucional, destacant
la implicaci de lAjuntament de Cocentaina i de la Federaci
Valenciana de Teatre Amateur aix com de les empreses i
comeros que ens ajuden a seguir endavant. Tanmateix si
que magradaria dir al pblic que acudisca a la Mostra, no
sols a la representaci de Tel Teatre, sin a la dels grups
convidats, s lespineta que tenim, sabem que nosaltres
omplim el Teular i aix s molt dagrair, per ens agradaria
veure laforament del pati de butaques ms ple en les altres
obres que ja vos avance, sn molt bones i amb molt de nivell
i que han rodat pels escenaris de les grans capitals i que
grcies a Tel Teatre les tenen ac a Cocentaina. Les entrades
es podran aconseguir en taquilla al preu de 8 euros, tenint
tamb un bono per a les tres obres al preu mdic de 21. Sn
preus mnims davant grans representacions. Si les volen
anticipades, les poden adquirir al Teular dijous i divendres de
6 a 8 de la vesprada o b fer les seues reserves cridant als
segents telfons: 686-90-96-62/96-559-23-85 96-55916-72. Tanmateix mantenim lhorari de les actuacions, a les
8:30 de la vesprada-nit. Esperem veure-us a tots i que gaudiu
daquesta Mostra de Teatre Amateur Vila de Cocentaina

Carlos Cardona Agull, actor i tcnic de Tel Teatre

Text: Revista Cocentaina. El Comtat

arlos Cardona Agull prov duna famlia immersa en el

mn del teatre. Sa mare Pilar s una de les veteranes
del grup i sn pare J.Carlos sencarrega des de fa
molts anys, de tota la part tcnica de les obres i tanmateix,
la seua germana Laura, tamb s altra de les actrius joves,
per veteranes de Tel Teatre. Amb aquestes arrels, era
precs que Carlos entrar a formar part del grup, ho ha viscut
a casa, ho du en la sang. Tot i que ell s arquitcte, des de
ben menut lhem vist a Tel Teatre, el seu currculum com
actor, es remunta a lany 1992 amb El metge a garrotades,
1993 Los viejos no deben enamorarse, 1994 La dama del
Alba, 1998 El retaule del flautista, 1998 Guadanya al
resucitado i 2013 La cena de los idiotas, sense oblidar la
seua vessant de tcnic que lha fer estar present en infinitat
dobres, per treballant des duna altra perspectiva.
Enguany la Junta directiva de Tel Teatre presidida per
ngel Fernndez, ha volgut que en aquest especial de la
Mostra, reconeguem la tasca i trajectria de Carlos Cardona
i que al temps, el coneguem una mica ms
-Carlos, com accedeixes al grup Tel Teatre? Com van ser
els teus inicis?
-Prcticament vaig nixer all, els meus pares ja pertanyien
al grup, abans de nixer jo, encara que en aquell moment
era Catarsis, del que puc dir que tamb vaig formar part.
Encara que no era conscient, des de bolquers he estat als
assajos de les obres, a les reunions i a totes les activitats
del grup, pareix poc temps per ja son 33 anys, quasi ni
recorde ledat que tenia quan vaig pujar per primera vegada
a un escenari... per a molestar als assajos o aparixer entre
bambolines des de molt menut, per com actor tindria uns
7 anys, encara que el meu paper no tenia text, va ser una

actuaci que varem fer alguns components del grup mentre

entrava la gent al pati del Palau amb lobra El lugar donde
mueren los mamiferos, fiem de vagabunds demanant
almoina a la porta, intentant ficar al pblic dins de lobra
abans de comenar
-Quins records tens de les primeres obres a lescenari?
-Doncs son uns records molt divertits, era un xiquet i
era un joc poder participar del que feien els majors, crec
que poc a poc vas adonant-ten de la importncia que t
el que ests fent, per son els anys els que et fiquen ms
responsabilitat i et fan mes crtic amb tu mateix. La meua
primera obra amb text va ser El Metge a garrotades i amb
eixa obra el grup va viatjar a molts llocs a representar-la fins
i tot a Barcelona, per tant era sempre una illusi tindre una
representaci del grup

CULTURA

-Qu destacaries de la teua etapa com actor?

-Destacaria la camaraderia, i el bon ambient que hi ha,
som un grup on hi ha gent de moltes edats, per aix ens
dona una diversitat i una visi de les obres des de molts
punts de vista que et fan aprendre molt, tant de teatre com
de la vida mateixa. A part des de linici, i es algo que el grup
fa ja des del teatre a les escoles amb els xiquets, sinculca la
camaraderia, el respecte i la necessitat de tots els membres
del grup, perqu no hi ha un paper ms important que un
altre dins del grup, som un mecanisme que necessita de
totes les seues peces per obtindre el millor resultat
-Quines han sigut les obres que ms than marcat com actor?
-Com et deia abans el Metge a garrotades crec que s un
obra que a tots el membres del grup que duem alguns anys
ens ha marcat perqu va ser molt important la repercussi
que va tindre per al grup. A ms deixa, la Dama de lalba,
que vrem representar quan el grup complia 25 anys, i
que havia sigut la primera obra que va fer el grup. I ja ms
recent, La cena de los idiotas, perqu era un obra que
havia llegit, magradava molt i va ser amb la que vaig tornar
a pujar a lescenari des de feia molts anys
-Desprs, vas decidir deixar lescena per estar al costat de
ton pare, en la part tcnica, per qu?
-Ms que una decisi, va ser algo natural, jo estic ms
cmode darrere de lescenari, sempre magradat la part
tcnica, des de menut i encara que al principi feia dactor,
tamb ajudava en aquesta tasca, aix que poc a poc i sabent
que no a totes les obres pots tindre paper perqu som un
grup molt gran, vaig anar ficant-me ms a la part tcnica
del grup. Tamb quan men vaig anar a estudiar, no podia
assistir als assajos, aix que era la forma de seguir vinculat
amb el grup
-s ms difcil estar damunt de lescenari o controlant la
part tcnica? Qu tagrada ms o on et trobes ms cmode?
-Estic ms cmode a la part tcnica, per a mi s molt
divertit i un gran repte, perqu tens que ajudar als actors a
expressar el que estan dient, una msica adequada o una
illuminaci correcta poden fer que lescena siga perfecta

Revista

El Comtat

febrer 2015

19

i que el pblic semocione amb ms facilitat. Tens que

transmetre sense paraules el que el director vol mostrar al
pblic. Tamb tens una responsabilitat molt gran, som uns
actors en lombra, i que si tot ix com cal, no destaquem,
per una errada nostra pot arrunar el treball de molta gent
durant molts mesos
-Qu es sent al treballar al costat de la teua germana o ta
mare a lescenari i desprs amb ton pare al control tcnic?
-s molt gratificant, fas una activitat que tagrada rodejat
dels teus, sempre s divertit i sempre ens animem uns als
altres, tamb som els primers crtics i els ms durs. Tinc la
sort de que magrade el teatre i que he nascut a una casa
on s una tradici familiar, per tant no puc demanar ms
-Tel Teatre s un grup que ha fet moltes actuacions fora
de Cocentaina, com vivies tu aquestes eixides, tant en la
vessant dactor com de tcnic?
-A la part dactor com et deia abans, era ms menut i
per tant era un dia de festa, era com anar dexcursi, aix
que pots imaginar-te com era... A la part tcnica tens ms
responsabilitat, eres el primer en arribar i lltim en anar-ten,
hi ha que preparar tot el material, arribar, muntar, prepararho tot. Cada teatre o cada plaa s un mon diferent, tens que
adaptar-te a la situaci i fer el que pugues amb els recursos
que tens i amb els impediments que apareixen a cada lloc
-Qu destacaries del grup?
-Per a mi som una gran famlia, pensa que els conec a
quasi tots des de menut, casi podria dir que mhan criat
al grup, tots han fet un poc de pares i de mares en algun
moment. Som ms que un grup i per tant no es algo que es
quede sols a lescenari, tamb al dia a dia tens contacte amb
la gent. Ara soc ja ms veter del grup i veig que la gent ms
menuda sintegra amb naturalitat al grup i que es diverteix,
crec que la llavor que sha fet durant molts anys a les escoles
dona el seu frut i aconseguim no sols bons actors, sin
bons amants del teatre i gent amb principis i inquietuds
-No sols eres actor i tcnic, sin que tamb has estat en
diferents juntes....
-Aquesta s la primera junta a la que estic, b de menut
vaig tindre un crrec, crec que era encargado de llaves y
limpieza, encara que pense que era per a tindrem callat
(jajajaja). Estar en la junta s tindre una visi diferent del
grup, no som professionals i tampoc tenim uns recursos
illimitats, per tant, no s fcil fer el que fem i amb la qualitat
que ho fem. La junta treballa moltssim durant tot lany per
a organitzar totes les activitats, des de les obres de teatre,
als tallers escolars, i com no la Mostra de Teatre. La junta
s una pea ms del mecanisme que et deia abans, no
sols fan falta actors a un grup, tots els membres tenen la
seua responsabilitat i la seua importncia, per tant tots ens
mereixem els aplaudiments del pblic quan acaba la funci,
perqu tots formen part de la representaci

20

Revista

El Comtat

CULTURA

febrer 2015

Paco Insa, director de Tel Teatre

Text: Revista Cocentaina. El Comtat

a setzena edici de la Mostra de Teatre Amateur vila de

Cocentaina conclour amb el grup amfitri i en aquest
2015, ho far el 28 de febrer amb lobra Terra baixa
sota la direcci de Paco Insa. Sens dubte, lobra de Tel
Teatre s el colof i punt dhonor a una Mostra que fa que
el pblic de Cocentaina i comarca puga gaudir de lart del
teatre. Aquesta revista tamb ha volgut parlar amb Paco Insa
per a que compartisca amb nosaltres i ens avance, en la
mesura del possible, el que podrem veure a lescenari del
Teular i de la ma de Tel Teatre.
-Paco, en primer lloc, per qu has elegit aquesta tragdia
dngel Guimer, Terra baixa?
-Aquesta s una deixes obres que la tens en ment, durant
molts anys, damunt de la taula i esperant el moment oport
per a dur-la a escena. Junt a La filla del mar, Terra baixa
va ser de les representacions que all pels anys 70 vaig
poder veure a Barcelona al teatre. Des del primer moment
em va encisar per totes les virtuts i maldats humanes que
es veien reflectides i era una obra, que tot i la seua dificultat
i posada en escena, sabia que era idnia per a Tel Teatre
i volia que estiguera dins del repertori dobres que lentitat
ha representat i representar. s un drama rural i coral de
la dramatrgia catalana dngel Guimer estrenada el 12
de maig de 1897 al Teatre Romea de Barcelona
-ngel Guimer s un dels autors que ms tagraden dintre
del gnere teatral
-Si, nhi ha molts que magraden, no podem oblidar els
grans clssics, per dintre del teatre, podrem dir ms
contemporani, ngel Guimer s un dels que ms admire i
s que ell s acastellano parlant, per totes les seues obres
han estat escrites en catal com ara Rosa Maria, La filla
del mar, Mar i cel o aquesta mateixa, Terra baixa. s
un autor que te molt de lirisme, molta poesia en el text,
sn obres completes que gaudeixen dun humor sarcstic,
que tot i ser teatre, plantegen qestions o situacions que
es poden succeir i trauen tot el carcter de les persones, la
part ms noble i la ms obscura. Les obres dngel Guimer
tenen a ms un gran repartiment de personatges, fet que
complica la seua posada en escena, per ara era el moment
de poder-la muntar, Tel Teatre sha nodrit dun grup de gent
jove que ens permet afrontar muntatges daquesta categoria
-Paco, de molts personatges estem parlant?
-Doncs parlem dun total de 15 actors que apareixen
prcticament en totes les escenes, aleshores et pots imaginar
la complicaci a lhora dassajar...amb tot, the de dir que
no mha resultat complicat triar als actors i actrius per la

quantitat de gent que som i per la qualitat dels mateixos i

a pesar de ser joves, la gran part dells estant donant molt
de si, shan implicat de valent i shan comproms a dur
endavant aquest muntatge, si no fos aix, no podria ser. Dels
15 actors de lobra, tan sols 6 sn veterans
-Qui sn els actors i actrius de Terra Baixa?
-Lobra t tres personatges protagonistes que sn Marta
que interpreta Mariola Reig, Sebasti que ser representat
per Luis Reche i Manelic en la persona de Ral Cant. Tots
ells estan arropats per un gran planter dactors joves com
Sal Santoja, Yolanda Lpez, Aida Pay, Antonio Flores,
Andrea Juan, Aitor Pascual , Maria Terol i Rubn Vilanova
i els actors veterans com Meli Soler, Reme Luca Montava,
Rafael N.Escalante i Gil Jord
-Paco, prcticament totes les obres que dirigeixes aglutinen
molts personatges
-S, aix s, per les pots muntar quan el grup pot. En
Terra baixa mha passat el mateix que en Viva la Pepa,
sn obres que no tots els anys les pots dur endavant degut
a la gran quantitat dactors que precisen. A lhora delegir
les obres, Tel Teatre te clar el criteri que va adoptar en
1991 que no s altre que barrejar bons textos i que siguen
comercials, fet que tassegure no s gens fcil. Les obres
han de tindre un fil, han de tindre sentit, et pots riure i fins i
tot plorar, per al temps, has denviar un missatge...i pense
que aquesta obra recull totes eixes premisses
-Des de quan esteu preparant lobra?
-La vaig comenar a preparar al mes doctubre, fent
lectures per a que els actors es familiaritzaren en lobra i ja
a partir de novembre vam comenar a treballar els diferents
actes. El primer el vam abordar en novembre, el segon
acte en desembre i el tercer acte en gener. Al tindre tant

CULTURA
de personatge, la direcci no ha estat fcil i tampoc s el
mateix assajar a la nostra seu que a lescenari del Teular ja
que canvia totalment i s per aix que el mes de febrer el
dediquem als assajos generals de tota lobra, per damunt
de lescenari. Altra de les dificultats a lhora dassajar s
lhorari. Son 15 personatges i com et deia molta gent jove,
aleshores ens hem dadaptar als horaris de feina i estudis,
perqu a no s el nostre treball, no cobrem ni som
professionals, ho fem perqu ens agrada i hem de buscar
eixes estones que tenim lliures i que solen ser per la nit
-Paco, en la direcci de Terra baixa no has estat sols....
-He tingut la collaboraci de Rafael N.Escalante que ha
estat dajudant de direcci, sempre sha dit que quatre ulls
veuen ms que dos, i Rafel no hem doblidar, que ha sigut
i s, un dels grans de Tel Teatre i que est ahi per al que
necessites dell, la seua ajuda s dagrair. Preparar un obra
no s una tasca senzilla perqu tamb he buscat tota la
part sonora de la mateixa, les peces que han de sonar en
cada moment i desprs fer el repartiment de personatges i
tot seguit, posar-la en escena...sn moltes hores, per a la
fi, val la pena veure el resultat...
-Quina s la fitxa tcnica daquesta representaci?
-La veritat s que cada vegada que muntem un obra, tot
el grup de Tel Teatre es volca, perqu tots estem implicats.
Aix doncs, els membres que ni ixen en lobra es dediquen
a acomodar a la gent al pati de butaques o estan en les
taquilles. Som un grup i tots aportem el nostre gra darena.
Di a, si que et dic que en aquesta obra a banda de Rafael
com ajudant de direcci, tindrem tamb a Juan Carlos i
Carlos Cardona i Rafa Vidal en lapartat tcnic, llum i so;
Maruja Giner i Loli Corts en latrezzo; MCarmen Segu i
Milagro Carbonell en els transpunts; Mariola Reig i Milagro
Insa en perruqueria i maquillatge i el vestuari el tenim grcies
al Grup de Danses El Convent
-Per a que una obra siga anunciada, necessita dun cartell
que la faja atractiva...
-Aix s i pense que Dolo Mart ha sabut transmetre en
el cartell la simbologia del que ser lobra i la trama final
de la mateixa. Magrada molt el cartell, Dolo ha fet un gran
treball, a lalada dun cartell de capital i des dac tamb
vull agrair el treball que Dolo ha fet perqu a cop dull, ja et
crida latenci, et fa parar i veure que s el que hi ha, un
avan del que ser aquesta obra
-Ja ens tens intrigats, Paco, ens podries desvetllar la
sinopsi de lobra?
-B, tavance algo, per no tot. Terra baixa s una
tragicomdia, una obra del segle XIX ambientada en el Baix
Empord i en un mol dun cacic terratinent, Sebasti, on
la protagonista, Marta s lamant del mateix. Per lamo vol
casar-se amb una pubilla rica del poble i aleshores li mana a

Revista

El Comtat

febrer 2015

21

lermit que li busque un novio a Marta. Aquest coneix a un

pastor, Manelic que noms sap de llops, de pasturar i que
mai ha vist a una dona i enganyat, es casat amb la Marta
de qui acabar enamorant-se perdudament. La Marta no
vol casar-se, per a la fi, es sotmet a la tirania i desitjos del
terratinent Sebasti i desprs dunes grans vivncies entre
lamor i lodi, Marta tamb acaba enamorant-se del pastor
Manelic i acaba....fins ac vos puc desvetllar
-B, ens haurem desperar al 28 de febrer per veure com
acaba aquesta histria...Paco, qu esperes daquesta obra?
-Com sempre espere que el pblic gaudisca i sapia
apreciar el treball que Tel Teatre realitza i lempeny,
dedicaci i sacrifici que posa en cada obra. S que els
actors i actrius ho donaran tot damunt de lescenari, com
sempre ho fan, fent possible que el gran teatre amateur
estiga perfilant el terreny professional amb grans obres,
bones representacions i millor posades en escena. Espere
poder afegir una obra de gran textura literria al repertori del
grup i que aporte, a banda de cultura, coneixement sobre
aquest autor de teatre tant important tant a Espanya com
a lestranger, un referent del teatre catal. Estic segur que
tot aquell que ens acompanye en aquesta representaci
passar una vetllada agradable, com els tenim acostumats
en Tel Teatre. No sarrepentiran i pense que ser una bona
cloenda per a aquesta Mostra de 2015

22

Revista

El Comtat

febrer 2015

CULTURA

LEscola de Msica i la Banda Jove de lAteneu celebren

Nadal amb msica
Neus Blasco

Escola de Msica Jos Insa Martnez i la Banda Jove

de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina van
organitzar el passat mes de desembre l Audici de
Nadal i lAguinaldo pels carrers de la localitat.
El primer acte daquestes dates va ser el divendres, 19
de desembre a la seu de lAteneu Musical on va tenir lloc l
Audici de Nadal. Van participar els alumnes de les distintes
aules com saxof, trompa, clarinet, percussi, trompeta,
flauta, bombard, tromb i tamb grups formats per a aquella
ocasi interpretant nadales. Els assistents van poder gaudir
del treball que els intrprets han estat realitzant els primers
mesos del curs i a ms, tamb dels millors desitjos daquests
per a que passaren unes bones festes nadalenques.

L altre acte que es va dur a terme va ser el tradicional

aguinaldo que la banda jove de lAteneu realitza tots els
anys, cada 24 de desembre, per lavinguda principal de
Cocentaina. Les notes de les nadales van anar impregnant
els comeros del Passeig del Comtat i lambient festiu de
lesdeveniment convidava a contagiar-se daquest esperit
nadalenc. En aquesta ocasi, alguns dels alumnes de
lEscola Jos Insa Martnez encapalaven la comitiva i
repartien unes felicitacions dall ms personalitzades i
innovadores amb els dibuixos que els alumnes de preparatori
de lEscola de Msica havien realitzar per a locasi. Aix
doncs, daquesta manera va ser com l Escola Jos Insa
Martnez i la banda jove de lAteneu van desitjar unes bones
festes i un prsper any nou.

CULTURA

Revista

El Comtat

febrer 2015

23

El Centre dEstudis Contestans collabora en el projecte

Canta-Toca-Balla

l Centre dEstudis Contestans ha estat pea fonamental

en ledici dun nou proejcte musical que preten
mantindre viu el folclore que tant ens indentifica.
Canta-Toca-Balla s un projecte sobre la msica
tradicional, popular i dautor valenciana en el qual es proposa
una xicoteta mostra de la immensitat del patrimoni musical
que tenim en els 14 llibres, amb 12 melodies cadascuna
(canons, nadales, danses i balls) amb el qual sespera
reivindicar la seva validesa i collaborar en la difusi daquest
repertori adaptant perqu puga ser utilitzat en les aules de
msica. Es tracta dun homenatge a la msica valenciana
que es va presentar al Teatre Micalet de Valncia el passat
dimecres 21 de gener.
Aquest treball editat de Rafa Monllor dAudioart ha comptat
amb la participaci del Centre DEstudis Contestans i ha

estat promogut per David Reig Delhom. En la presentaci

hi van participar Eduard Cavaller, Francesc Sanchis, Xvier
de Btera, Eliseo Parra, Paco Lucas, Nstor Mont, Eduard
Navarro, Jacint Hernndez, Apa, Teresa Sagarra, Vicent de
Quart, Carles Cano, Maria Lpez, Laura Carrasco, Josep
Vicent Frechina, Inma Palop, Pasqual Pastor, Pep Gimeno
Botifarra, Miquel Gil, Toni Guzman, Toni Benavent, Lluis
Colomar, Empar Domnech, Pau Alabajos, Ma Maria Amparo
Hurtado Dolz, Teo Lpez, Vicent Carrasco i la gent del ball
del Basso. Durant la presentaci del mateix, es va dedicar un
cant destil al Centre dEstudis Contestans i els van entrega
dun pergam, agraint aix la collaboraci del Centre en la
recuperaci i manteniment del nostre patrimoni cultural i
popular.

24

Revista

El Comtat

febrer 2015

CULTURA

La Bilbioteca de Cocentaina segueix albergant presentacions

de llibres per a totes les edats

a Biblioteca de Cocentaina, segueix amb les

presentacions de diferents llibres. A meitat gener,vam
tindre la presentaci dun llibre de lescriptora de
Xbia Pepa Guardiola. Guardiola s una de les autores
ms destacades de lactual literatura infantil i juvenil, amb
una vintena llarga de llibres i nombrosos reconeixements.
Pepa ens va visitar per a presentar Contes del riu-rau, una
recopilaci dhistries populars arreplegades a la comarca
de la Marina i publicades per edicions 96, per amb el
valor universal de les rondalles compartides per tots els
valencians. Contes per a totes les edats.

El recull Contes del riu-rau , de Pepa Guardiola, forma

part de les recopilacions que entenen que no nhi ha prou,
daplegar histries orals: cal sotmetre-les a un procs de
reelaboraci literria per a convertir-les en histries atractives
per als lectors actuals. Tinguen ledat que tinguen.
Ja, el dijous 22 de gener i canviant descenari, al Centre
Cultural El Teular, va tindre lloc la rresentaci del llibre Aix
era una volta de Jordi Ral Verd. Va ser una presentaci
teatralitzada a crrec de La Dependent. Aix era una volta
s el resultat dun treball laboris de Jordi Ral, que es suma
a la nmina de recollectors de rondalles, un ofici admirable
que uneix la pacincia del buscador desclata-sangs, la
tenacitat del caador de tresors i lull viu del detectiu que
pregunta i busca possibles informants, gravadora en m.
Sn un regal de la gent gran, un exercici de confiana i
generositat que Jordi Ral ha sabut conservar i valorar com
el que sn en realitat: un tresor de paraules.

Pepa Guardiola comentava que les rondalles, els clssics

del poble, seleven a clssics de la literatura universal i
encarnen una tradici imprescindible. Unes histries ben
tils per a lescola i per a les famlies, per a ser llegides a
laula, a la vora de la llar o al capal del llit, abans de gitar
els ms menuts. Sn lherncia, el mestratge i lxit de les
rondalles dEnric Valor.

El grup Al Tall rebr el reconeixement Passet a Passet

a han passat onze anys des que

la colla Mal PAsset de Cocentaina
encetara un aplec anual de colles
fent possible que pel nostre poble i per
lescenari del Teular hagen passat les
colles ms capdavanters del moment,
entitats com La Xafig, La Inestable,
la Degoll, la Socarr o el Sogall han
participat de bona gana en aquest
certamen de msica tradicional on
sinterpreten a ms, les composicions
ms actuals fetes exclusivament per a dolaina i tabal.
Per a ms, des de lany 2009 i coincidint amb la
celebraci del 10 aniversari de lentitat, la Colla es va
proposar instaurar un reconeixement pblic i peridic a
alguna persona, associaci o instituci que haja destacat en
el mn de la dolaina i el tabal. Daquesta manera sintenta
potenciar i augmentar la difusi artstica i consideraci social
dels instruments ms tradicionals. Aquest reconeixement
compta amb el suport institucional de lAjuntament de
Cocentaina, el qual actua com a garant i amfitri, fent
sabedor a lAjuntament de la poblaci que pertany la persona
o associaci agraciada, de la notcia de latorgament del
Reconeixement Passet a Passet al seu conciutad. Daquesta

manera dit reconeixement adquireix

un carcter oficial i pblic. A ms a
ms, els Reconeixements Passet a
Passet serveixen per difondre el nom
de de Cocentaina i el de la Colla de
Tabals i dolaines Mal Passet arreu
de tot el territori. Aix doncs, grans
mestres com Jos Rafael Pascual
Vilaplana, Xavier Richart, Plit Agull o
entitats com ara el seminari de msica
de lIES Pare Arques o el grup Obrint
Pas han rebut aquest reconeixement.
A hores dara, la Colla de dolaines i tabals "Mal Passet"
ja estan preparant el que ser la XI edici del Festival de
Colles, que tindr lloc el proper dissabte 7 de mar.
Enguany la colla convidada s l'Ensemble de dolaina
i percussi de la Ciutat de Valncia, que ha sigut creada
recentment amb la finalitat d'originar la formaci d'una
agrupaci estable, representativa i innovadora en l'mbit
de la msica tradicional valenciana.
Tamb es far lentrega del VII Reconeixement "Passet a
passet" al grup valenci de folk "Al Tall". Tot un luxe el que
tenim a Cocentaina amb la millor msica tradicional de la
ma de la colla de dolaines i tabals Mal Passet.

CENTRES educatius

Tallers al segon cicle

Ceip Sant Joan Bosco

quest any al segon cicle, amb la finalitat de compartir

i gaudir una estona pares, alumnes i mestres, hem
proposat fer tallers amb temtiques diferents.
Sempre pensant en els interessos dels alumnes i en la seua
formaci integral, arribrem a la conclusi que compartir un
ratet amb els pares dels altres companys o els propis, aix
com companys daltres classes, podia ser una experincia
molt enriquidora, aix que ens posrem mans a lobra
Pares i mestres pensrem en diferents tallers, decantantse pels segents: ioga, experiments, primers auxilis, defensa
personal, zumba, escriptura rab, cuina creativa i costura.
Un divendres al mes tenen lloc aquestes activitats. Com
que participen 3r i 4t, hem format huit equips de deu
alumnes aproximadament, sent aquests de diferents classes
i nivells. Els nens fan una roda, s a dir, ningun dells repeteix
activitat, cada grup sap que cada mes li toca participar en
un tallers diferent, de manera que quan acabe el curs tots
hauran passat per tots ells.
Lexperincia, encara que noms lhem pogut dur a la
prctica dues vegades perqu comenarem a principis de
novembre, ha sigut molt positiva. Els xiquets estan molts
contents i motivats.
Des dac donem les grcies a tots els pares participants,
sense ells aquest somni no shaguera fet realitat.

Revista

El Comtat

febrer 2015

25

26

Revista

El Comtat

febrer 2015

SEU universitria

Informaci Juvenil

Revista

El Comtat

febrer 2015

27

LA PGINA de la Casa de la Joventut

Ens pots trobar en:

Aprofitem aquest mes per a informar-vos dalgunes de les

convocatries anuals per tal dobtenir ttols acadmics, didiomes
o accedir a estudis
Proves daccs a Formaci Professional
Aquestes proves permeten accedir a estudis de formaci professional sense tenir els requisits acadmics per a laccs
directe (ESO per accedir als de Grau Mitj, i Batxillerat per accedir als de Grau Superior). La inscripci a les proves sobrir
al mes dabril i els exmens sn al mes de juny per tal de poder fer la preinscripci (primera quinzena de juny) per al
prxim curs si sn superades. Cal tenir 17 anys per fer les proves de Grau Mitj i 19 per a les de Grau Superior (18 si es
t un cicle de Grau Mitj relacionat amb el que volem accedir).
Les proves per accedir a un Grau Mitj sn comunes per a tots els cicles formatius i comprenen continguts de Matemtiques,
Cincies Naturals, Tecnologia, Geografia i Histria, Valenci o Castell i Cincies Socials.
Pel que fa a les de Grau Superior, hi ha una part comuna consistent en proves de Valenci o Castell, Angls i Matemtiques.
Desprs hi ha una part especfica de dues assignatures depenent del cicle al qual es vol accedir.

Proves per a obtenir el ttol dESO

Anualment hi ha dues convocatries per a presentar-se a les proves que permeten obtenir el ttol dESO als majors dedat
(o que tinguen 18 anys en 2015). Al mes dabril, podeu fer la inscripci per a les proves que es realitzaran el 5 de juny i
la segona quinzena dagost i la primera de setembre per a les proves que es fan el 2 doctubre

Proves per a obtenir el ttol de Batxillerat

El 18 dabril es realitzen les proves per a majors de 20 anys (o que els hagen fet en 2015) i que vulguen obtenir el seu
ttol de Batxillerat. El termini per a presentar les sollicituds i abonar la taxa corresponent finalitza el 5 de febrer.

Proves de certificaci didiomes

Del 3 al 13 de febrer (fins a les 15 h) estar obert el termini d'inscripci en les proves de certificaci d'idiomes per a
alumnes no matriculats a les Escoles Oficials d'Idiomes. Les proves seran a finals de maig i principis de juny. Per a presentarse, cal tenir almenys 16 anys o fer-los enguany.
A lEscola Oficial dIdiomes dAlcoi podeu examinar-vos dels idiomes i nivells segents: Alemany (nivells A2, B1 i B2),
Angls (A2, B1, B2, C1 i C2), Francs (A2, B1 i B2) i Valenci (B2, C1 i C2).

Proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Al mes dabril de 2015 sobrir el termini dinscripci en les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de
Valenci. Els nivells generals als quals podeu presentar-vos sn: Oral, Elemental, Mitj i Superior. Recordeu que tamb
n'hi ha d'especfics: Llenguatge Administratiu, Correcci de Textos o Llenguatge als Mitjans de Comunicaci. Hi ha dues
convocatries de proves: una al mes de juny i la segona al mes de novembre. Recordeu que totes les proves dels nivells
generals es poden realitzar a Alcoi i sn en dissabte.
Aix mateix, vos informem que per a preparar les proves, l'Agncia AVIVA de Promoci del Valenci ofereix un curs en lnia
amb sessions presencials cada setmana a l'aula d'Informtica de la Casa de la Joventut. Ja es pot formalitzar la inscripci
en l'rea de Formaci d'AVIVA (www.cocentaina.es). Les places sn limitades i el registre s per ordre de sollicitud.

En el nostre perfil de Facebook (www.facebook.com/casadelajoventut) i en el bloc www.casajoventut.

blogspot.com podeu trobar tota aquesta informaci amb enllaos per a ampliar la informaci. Com sempre,
recordeu que a la Casa de la Joventut podem ajudar-vos i facilitar-vos models dexmens com tamb fer
la inscripci en aquestes proves i convocatries.

28

Revista

El Comtat

BENESTAR social

febrer 2015

La famlia un espai damor

Marina Gonzlez- Cristina Giner

Lhome s un llibre
en el qual, totes les coses estan escrites,
i les seues opacitats no li permeten veure
el que ell sap
Mewlana Jalaludin Rumi

a famlia s, duna banda, un lloc de trobades

entranyables, on els vincles afectius proporcionen un
espai de seguretat i confiana.
Daltra banda, s un lloc de moments difcils, on la sana
gesti de les emocions s vital davant d'aquests conflictes,
que de manera inevitable es produeixen en la interrelaci
quotidiana amb les persones.
Si els pares saben manejar les seues prpies emocions,
ajuden als xiquets a educar les seues prpies. A significa
reduir futurs nivells de violncia, augmentar laltruisme, com
tamb la salut, tant emocional com fsica.
Cada vegada sn ms els cientfics que suggereixen que
ajudar els xiquets a desenvolupar bones aptituds socials i
emocionals en una fase primerenca de la infncia dna lloc
a enormes diferncies en salut i benestar.
Davison afirma: La gesti de les emocions bsiques
i universals, hauria de precedir a lensenyana i, per
descomptat, el contingut acadmic, i continua: ens juguem
la nostra vida com a adults.
Durant dos mesos i mig hem realitzat a l'Ajuntament de
Cocentaina, en concret des de lrea de Serveis Socials,
un programa de "Coeducaci per al foment de relacions
afectives sanes". Aix, sentim la necessitat dimplicar les
famlies perqu funcionen com a model de transmissi de
valors, actituds i formes de ser i estar en el mn. El Programa
de Coeducaci per a xiquets i xiquetes, mares i pares
representa un canvi del paradigma tradicional de leducaci,
ja que sinverteix molt de temps i esfor en leducaci formal,
focalitzada en lintellecte, de manera que s'acaba obviant
una gran part del desenvolupament de lindividu com ara
laprenentatge social i emocional.
En el programa realitzat es proposa la coeducaci com
una estratgia per al desenvolupament hum enfocat al
cultiu del potencial del ser hum en els diferents aspectes:
intellectual, afectiu i social.
El procs coeducatiu semmarca dins duna Pedagogia
per al desenvolupament, entesa com un procs dinmic
daprendre a pensar, dautoaprenentatge, de comunicaci,
autoestima i participaci.

Aix, durant deu sessions, treballem mitjanant el joc,

principalment, el nostre autoconcepte o autoimatge, les
normes, els lmits, el control de la rbia, la resoluci de
conflictes i lexpressi de lafecte entre altres, acompanyat
de tcniques de mindfulness o atenci plena, per a poder
detenir el discurs mental i escoltar el nostre interior.
Mitjanant el joc es van plantejar situacions per resoldre,
en les quals moltes mares i fills van descobrir detalls de la
personalitat de laltre o lmits que no s'han de sobrepassar,
com tamb ferramentes per a expressar la nostra necessitat
real. Tamb es van crear espais de dileg, on els adults
podien compartir experincies i aix ajudar-se els uns als
altres, sentir-se acompanyats en el procs de criana i
potenciar les seues habilitats i qualitats positives.
Un espai on desfogar-se i experimentar que una correcta
gesti emocional acompanyada de lexpressi de lafecte
enforteix el vincle familiar, fins i tot quan hi ha problemes
diaris. A ms de ser un moment dedicat exclusivament a la
relaci mare/pare i fill/filla, ja que en el dia a dia costa trobar
aquests espais pel ritme de vida accelerat, sentiment que
destacaven molt els participants del taller.
Per la seua banda, els xiquets i xiquetes van aprendre
diferents tcniques dexpressi de la rbia que no fra
perjudicial per a altres, van crear una xarxa damistat amb
els altres xiquets i xiquetes i van disfrutar de lexpressi

BENESTAR social

de lafecte travs del massatge, de la teatralitzaci de les

emocions en situacions de la seua vida diria, com tamb
de lexpressi corporal.
En finalitzar les sessions, es disposava d'un xicotet berenar
per a tots. Era un moment de distensi molt agradable i
positiu per a les converses i per a potenciar aix la xarxa
dels participants.

Revista

El Comtat

febrer 2015

29

El taller ha resultat molt constructiu i gratificant, tant per

als participants com per als professionals que hem posat tota
la illusi i inters perqu el curs resultara fructfer.
Escriure aquest xicotet article en la revista comarcal, ens
brinda loportunitat d'agrair a tots els participants, pares i
fills, la seua implicaci i la seua illusi i ens deixa un espai
per a reiterar-los el nostre afecte.

A MS A MS
El 13 de febrer de 2015, a les 9:30 h, el Teular acollir lobra de teatre
EnRED@dos, de la companya PIKOR TEATRE dirigida per alumnes de
lIES PARE ARQUES I EL CONVENT de 3r i 4t dESO i 1r i 2n de Batxiller.

30

Revista

El Comtat

BENESTAR social

febrer 2015

Illusionat per al suport de les persones amb diversitat

funcional

l 10 de enero de 2015 se realiz el ConciertoPresentacin del disco "Mi inquietud" de la cantautora

Susana Juan, en beneficio de nuestra asociacin
ILlUSIONAT.
Susana se di a conocer al pueblo cantanto y demostrando
que es una gran cantante. Fue un gran xito, los asistentes
disfrutaron de la variedad de actuaciones que se realizaron
participando activamente.
Damos gracias a todos los colaboradores y voluntarios que
desinteresadamente hicieron posible este gran concierto, y
por supuesto a los asistentes al centro cultural del Teular.
En el transcurso de este mes hemos seguido realizando
nuestros talleres semanales habituales.
En este mes se realizaron actos para componentes de
nuestra asociacin.
-SILVIA VICENT FERRANDO - Entrega de trofeos del
Ayuntamiento y de nuestra asociacin como - mejor
deportista 2014 - Cocentaina
-ESTEBAN CASCANT BOTELLA - Le organizarn - Un MiniTorneo Solidario y una Gala Benefica para recaudacin de
dinero, para ayudarlo en su mejora.

Alzheimer sescriu amb A dAjuda

lzheimer sescriu amb A dAjuda,

dAmistat, dAssociaci, dAFAMA
Cocentaina.
Per aquest motiu lAssociaci de
Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer,
vol recordar a totes les persones que
necessiten ajuda que AFAMA Cocentaina
t les portes obertes per atendre els
dubtes, les curiositats i les necessitats
que la malaltia dAlzheimer planteja
quan un dels nostre familiars t aquest
diagnstic.
AFAMA Cocentaina du a terme diversos
programes datenci:
El taller destimulaci cognitiva, fsica
i psicosocial en horari de mat de 9:30 a
13:30 hores. Situat a la planta baixa de
lAntic Collegi de les Germanes Trinitries , al Carrer Pintor
Borrs nmero 14.
El taller destimulaci cognitiva fsica i psicosocial en
horari de vesprada de 14 a 19 hores. Situat al Centre Social
Real Blanc, compartint installacions amb el Centre de

Respir Municipal a lAvinguda Real Blanc.

Ambds tallers tenen la finalitat
essencial doferir un espai especfic de
recolzament preventiu i especialitzat a
les persones amb demncia mitjanant
activitats rehabilitadores i estimuladores.
Millorar la qualitat de vida del malalt
i del cuidador comena per reconixer
la malaltia a temps. I aquest s un
treball que ha de realitzar la famlia, les
cuidadores. I que millor fer-ho de la m
dels tcnics de la entitat, els quals us
poden informar, orientar, assessorar i
oferir-vos atenci psicolgica. Lhorari
datenci al pblic s de 9 a 14 hores tots
els dies de dilluns a divendres i de 16 a
19 hores els dijous per la vesprada. Com
ja sabeu, la seu de lentitat est ubicada al Centre Social
Real Blanc i el telfon de contacte s el : 966500966.
Aix que, ja saps, si necessites ajuda o penses que alg
del teu voltant pot necessitar-ho no ho dubtes, informat i
posat en contacte amb AFAMA.

BENESTAR social

Revista

El Comtat

febrer 2015

31

Amico segueix treballant per eliminar barreres

arquitectniques

eguint el programa d'Amico quant a l'accessibilitat del

poble, ens hem posat en contacte amb la Federaci
i aquest passat dia 19 ens va visitar una comissi
d'accessibilitat per a veure la possibilitat de fer la Casa del
Fester el ms accessible possible. El seu informe se'ns va
a remetre i segurament a causa que s una casa antiga i
histrica, es demanar consell a la junta d'accessibilitat de
la Comunitat Valenciana la qual si ho veu oport, enviar
a un enginyer perqu veja les possibilitats que t, ja que
creiem que les nostres festes de Moros i Cristians deuen ser
accessibles per a tothom i que qualsevol persona que ens
visite, puga visitar els nostre museus de tratges i musical, i el
ms important que els mateixos contestans puguem visitar-la
i convidar a les nostres amistats a veure-ho.
L'any passat ens vam posar en contacte amb el Centre
Excursionista Contest per a cercar una ruta senderista
adaptada i ens van trobar una que va al costat de la llera
del riu Serpis en la poblaci vena de lAlqueria. Va ser un
xit i tots els que vam anar, vam gaudir del paisatge i de les
explicacions que pas a pas ens realitzava un membre del
Centre Excursionista ve de lAlqueria.
A la Federeci els va encantar aquesta idea de fer
excursions i sest preparant per al mes prxim una
excursi similar, per se li va a donar difusi per a totes
les associacions de la provncia pel que sespera una gran
assistncia( podeu veure el reportatge de fotos complet en el
nostre facebook dAMICO ), de totes maneres, quan tinguem
data confirmada ho publicarem en les nostres xarxes

Centre Social Cocentaina

Avd.Real Blanc s/n
Tel 652833389
e-mail: amico2002@hotmail.com
Facebook AMICO
socials. Lassistncia s gratuta ( com totes les activitats de
lassociaci) i convidem que qualsevol discapacitat assistisca
ja que va a gaudir molt. Si no disposa de transport per a
desplaar-se que es pose en contacte amb nosaltres i ho
arreglarem.
Ja per concloure aquest article, ens fem ress de la Gala
Benfica realitzada el passat 17 de gener AJUDEM A
ESTEBAN. Va ser una actuaci magnfica en la qual el ballet
dAlicia Montava ens va delectar amb els seus grups de ball,
Andreu Valor ens va embelesar amb les seues canons en
Valenci plenes de sentiment i temes molt apropiats per a
locasi i el grup de teatre lEspardenya ens va distraure i
ens va fer riure una bona estona i tot, per una bona causa
ajudar a un company per a millorar la seua salut.

32

Revista

El Comtat

febrer 2015

ESPORTS

Gala de lesport 2014

l passat divendres 16 de gener, el Centre de Cultura

El Teular va albergar la catorzena edici de la gala de
lesport, un acte important per als esportistes local son
es premia la llavor i els resultats obtinguts en la temporada
passada. Sens dubte, aquesta edici va ser una de les ms
emotives i de nou, tot lesport es va personar al Teular omplint
lespai de gom a gom.
La nit va arrancar amb un vdeo in memoriam, recordant
als que, malauradament ens han deixat en aquest any,
per que han treballat i molt per lesport contest. Ells
han representat, representen i representaran lesport de
Cocentaina. All on estigueu, Jos A. Boyero i Paco Llorens
que sapiau que el poble de Cocentaina no vos oblida.
Tot seguit vam poder veure un resum del que va ser la
gala anterior i de totes les activitats realitzades durant la
temporada passada, una dilatada agenda esportiva del
nostre poble, que podem seguir a les xarxes socials durant
tot lany, tant a la pgina de Facebook del poliesportiu, com
a la pgina web de lAjuntament de Cocentaina o al codi QR.
La gala va estar conduda per Gabri Pascual i Mari Nieves
Pascual i en total es van lliurar sis premis i tres mencions
especials.
Millor escola esportiva: CLUB BSQUET IRIS CONTEST
Amb ja 40 anys dhistria aquest club ha volgut sempre i
vol compartir lesport que estimen amb tots els esportistes
de Cocentaina, sent des de fa ben poc que est arribant als
ms menuts. Encara que a pesar del poc de temps dedicat
a la base, estem parlant dun dels clubs amb ms xiquets
i xiquetes de tot el consell local desport, estem parlant del
Club Bsquet Iris Contest.
Fa gaire b uns anyets que el Club Bsquet Iris Contest
comena una nova etapa en lmbit esportiu. A la temporada
2011/2012 el club crea de nou un equip snior femen,
aquest va ser el pas que va donar confiana per als molts
equips que vindrien desprs.
A les temporades posteriors es crearen diferents equips,
sumant-se als que ja hi havia, sent el cas de lequip snior
mascul i sent el cas tamb del que seria ms important per
al club si cap, la creaci dun equip cadet, molt important
aquest fet per a lentitat, ja que al iniciar-se amb categories
inferiors, sallargaria de bon grat la vida del seu club.
La illusi en la que creix, treballa, i viu el bsquet aquest

club, ha fet que en poc temps cresca i cresca en numero,

fent que en lactualitat el Club Bsquet Iris Contest compte
amb quasi 100 jugadors dels quals son de la base 70 xiquets
i xiquetes, tenint equips snior, junior, cadet, infantil, alev
i benjam.
A ms, i fruit daquest treball i de la importncia del club a
nivell autonmic, la Federaci Valenciana de bsquet compta
amb el Club bsquet Iris per a que el nostre poble siga un
dels centres de tecnificaci per a jugadors en categories de
formaci de la Federaci Valenciana de Bsquet.

Millor collaborador esportiu: RENATO SANSALVADOR RAMIREZ

Renato va nixer al carrer Convent, lany 1972. Des de
ben menut i amb els seus germans comena a practicar
esport. Primer al costat de la seua germana Ana que seria
la primera que la introduiria al mon del basket.
Tots els seus germans han practicat sempre algun esport.
Luis al Tenis, Eloy tant al ciclisme com al bsquet, Oscar al
futbol i futbol sala, i Ana al bsquet.
No obstant Renato va continuar practicant el futbol sala
un temps de la m de Fernando Diaz.
Ja amb 12 anys i de la m del seu germ Eloy, es va
arrancar al mon del bsquet primer acompanyant-los als
partits i posteriorment amb 13 anys ja debutant al Iris que
duien Vicent Giner i Juan Ruiz.
En categoria Juvenil jugant al Iris, va arribar a la final
provincial de la lliga sent el mxim anotador daquesta final.
Desprs passaria a jugar amb el Junior, on al mateix temps
entrenava amb lequip Juvenil, i posteriorment passaria a

ESPORTS
lequip Snior.
Amb 19 anys va pujar a jugar a lequip dAlcoi Circul Catlic,
on va aconseguir lascens de categoria a Autonmica, sent
el segon mxim anotador de lequip, el mxim triplista i el
segon mxim rebotejador.
En 23 anys i quan inicia la seua carrera profesional de
Policia i per falta de temps per poder entrenar, deix el
bsquet i sinici al squash en el gimns Atenes, a ms de
practicar kung-fu amb els seus entrenadors Juanma i Gabi.
Amb els seus amics va jugar al futbol sala a lequip Pizzeria
Bambino, no amb molta tcnica per si amb moltes ganes...
encara que la seua passi continuava sent el bsquet.
Durant lany 2001 va collaborar amb les escoles esportives
de bsquet.
I ja amb 27 anys torn a les pistes de bsquet, ara en la
lliga local, tornant al seu club, el club bsquet Iris Contest.
En la temporada 2007-2008 es posa a entrenar junt a Juan
Ruiz als jugadors de les escoles esportives de la Lliga local,
combinant la seua faceta dentrenador amb la de jugador.
A la lliga local ha sigut seleccionat per dos ocasions per a
jugar el ALL STAR, guanyant el trofeu al millor jugador del
All Star lany 2011.
En el 2012 va participar al concurs de triples quedant
tamb campi daquest concurs.
A la temporada 2012-2013 es va tornar a Federar amb el
C.B.Iris podent jugar tant sols dos partits per la seua lesi
al genoll. En aquesta temporada l`Iris va quedar campi
de lliga.
Des de la incorporaci com a entrenadora de Lourdes
Sanchis al C.B.Iris, Renato ha fet de preparador fsic. Ha
participat als collegis per a fomentar la base donant classes
als centres. Tamb ha participat a les setmanes del bsquet
que shan fet al poliesportiu en Juny per a fomentar la
prctica daquest esport.
Actualment forma part de la junta directiva del C.B.Iris.
Per Renato no es conforma amb a, a ms, amb el club
de taekwondo PO-EUN COCENTAINA figura com a membre
fundador, estant present tamb a la junta directiva del club.
Grcies a Yolanda Ramos, entrenadora del Club, ha tingut
loportunitat de fer de Coach als campionats en els que han
participat els alumnes del club.
Te la sort dhaver comptat amb una magnfica familia on
el somriure i la diversi es part de la seua forma de ser de
tots els seus membres.
A ms, dun fum damics que han fet que la vida li mpliga
de somriure i fer que els moments al bsquet i al taekwondo,
tant com a la resta de la vida siguen molt especials.

Revista

El Comtat

febrer 2015

33

Menci especial: XIMO FONT PASCUAL i CARLOS PASCUAL

SEMPERE
Aquest ha sigut un gran any per a aquestos dos esportistes
socarrats, ja que tant Ximo Font com Carlos Pascual, han
gaudit dun any amb grans participacions a les proves de
muntanya i ens han fet gaudir amb les seues importants i
sorprenents gestes esportives.
Tant Carlos com Ximo, son corredors dalta muntanya,
de distancies tant llargues com curtes, per disfruten de
valent amb les llargues, curses de gran resistncia tant
fsica com psquica, on sarriba al mxim dexigncia i al
lmit del propi cos.
Joaquin Font Pascual, ha aconseguit aquest 2014 una
gesta a la m de ben pocs. Aquest corredor ha participat
en una de les proves ms dures del calendari nacional
e internacional. Estem parlant de la Volta a la Cerdanya
dUltrafons, una cursa de 214 kms per les muntanyes
dels Pirineus, amb un desnivell positiu acumulat de ms
de 19.000 metres. I sent la seua primera participaci a
aquesta important cursa, no tant sols la va acabar, que ja
seria gran premi, si no que va aconseguir el 7 lloc de la
classificaci, amb un temps de 36h26. A ms, Ximo en
altres grans proves durant lany a quedat al top 10, com en
el Trail-solidari-dAlcoi de 45km, la mitja marat de Sierracallosa-extrem, i el Desafio lurbel de 85km.
Per la seua part Carlos Pascual Sempere ha aconseguit
quedar 14 classificat al campionat dEspanya KM Vertical
en Lle, com membre de la selecci valenciana absoluta, i
a ms ha participat en la Transvulcania ultra-marat de lilla
de la Palma, tamb a participat a la Quixote Legend 2014
per etapes, i en la K3 desafio Red Bull en Itlia. A part
ha aconseguit guanyar al Sprint vertical Massis del Toro, i a
ms muntar al pdium de totes les proves que mencionem
a continuaci: la Trail Ibiza, la Solana-trail beneixama, el
Autonmic de cursa vertical, la Pujada al Moncabrer, la
Vertical trail La Sagra, la Pujada al castell de Cocentaina, la
Granadella Trail-Xabea, i la Trail laventaor de Genoves. Un
gran currculum per superar durant 2015 el que t Carlos
per davant.

Millor esportista veter: ALFONSO RUIZ RICO

Aquest esportista nascut el 12 de febrer de 1970, no li
ha sigut cap inconvenient la discapacitat dun 40% per un
problema neurosensorial doda, per a dedicar-se tota la vida
a lesport que vol, el futbol.
De ben menut va ingressar a les categories inferiors
del Club Deportivo Contestano, a lequip infantil i juvenil.
Seguidament va jugar a diferents equips dAlcoi com lAtletic

34

Revista

El Comtat

febrer 2015

Bilbaino, Samt Miguel, Ovni, Santa Rosa, etc...

A les temporades 94/95 i 95/96 va jugar en els equips de
futbol sala de la lliga local de Cocentaina, del John Wayne
i de El Califa, sent campi de lliga en el segon dells.
Per la seua passi i dedicaci al mon del futbol, a les
temporades 96/97 i 97/98, arriba a ser uns dels fundadors
i jugadors del Cocentaina Club de Futbol.
Durant la temporada 98/99, Alfonso ingressa a les files
del C.D.Contestano de segona regional, proclamant-se
campions de lliga i ascendint de categoria a primera regional
on jug una temporada.
A la temporada segent, deix el C.D.Contestano per
tornar al Bilba dAlcoi on a ms alternaria el seu lloc de
jugador amb el lloc de segon entrenador del C.D.Alcoyano
cadet.
Durant la temporada 2005/2006 deix el Alcoyano per
poder entrenar al Muro infantil B per dos temporades. I
a la 2007/2008 s proposat per la directiva del Muro C.F.
per ajudar en els entrenaments del juvenil, amb en el que
es proclamen campions de lliga i aconsegueixen lascens
a primera regional.
A la temporada 2008/2009 Alfonso torna al C.D.
Contestano, tant per entrenar amb a lesquip infantil, com
per a jugar amb lequip veter de lEsplai Contest.
Ja des de la temporada 2009/2010 fins lactualitat, aquest
amant del futbol recala al club que al seu dia va fundar.
Primer sinicia com a entrenador de lequip benjam i com
a jugador a dos lligues, la de 2on regional i la lliga local
dAlcoi. Actualment i a ledat de 44 anys continua jugant
totes les setmanes al Cocentaina C.F. sent clau important
daquest projecte.

Millor club esportiu: -EQUIP CICLISTA FIRA TOTS SANTS,

CLUB CICLISTA CONTEST
Aquest equip ciclista, creat durant lany 2014, ha dut el
nom de la nostra fira de tots sants per mitja Espanya i sobre
tot en una de les carreres per etapes ms important del mon
del BTT , la TITAN DESERT al Marroc.
Una autentica carrera dmbit internacional, amb
presencia de quasi tots els mitjos de comunicaci del
mon i amb reportatges especials a televisi Espanyola
i Teledeporte. Aquesta prova compta amb ms de 600
participants, on els nostres corredors guardonats, Vicent
Pla i Javier Cherro, han aconseguit uns resultats excellents
a la seua primera participaci en aquest gran repte. Javier
Cherro ha estat al Top 10 en totes les etapes de la Titan
Desert i finalment quedant dcim classificat en la general
final daquesta prova, mentres que Vicent Pla ha estat al Top
20 en totes les etapes de la Titan Desert i finalment quedant

ESPORTS
18 classificat en la general final.
Durant aquesta temporada 2014 competint en modalitat
per parelles, han aconseguit ser 3ers en la primera etapa
i 2ons en la segona etapa de la Andalucia Bike Race,
tenint que abandonar malauradament per una caiguda
quan ocupaven el segon lloc en la classificaci general
daquesta prova.
Per la seua part, a nivell individual Javier Cherro Molina
ha sigut guanyador de la 3a, 4a i 9a etapa de la Volta ciclista
a la Marina, quedant 2on en la classificaci general final
master 30. A ms en BTT, va ser 1er classificat a la Marxa
BTT de Castell de Rugat, 3er classificat a la Marxa BTT
El Inmortal en Caudete i 2on classificat al campionat
autonmic de la Comunitat Valenciana de BTT en modalitat
marat.
Pel que fa a Vicente Pla Esp, ha sigut 2on en la tercera
etapa de la Rioja Bike Race i 2on classificat a la general
final daquesta prova per etapes. A ms, ha sigut 3er
classificat a la Marxa BTT de Castell de Rugat i 6 classificat
al campionat autonmic de la Comunitat Valenciana de BTT
en modalitat marat.

Menci especial: CD CONTESTANO

Amb 95 anys dhistria a les esquenes, el Club Deportivo
Contestano ha aconseguit una de les millors temporades
realitzades tant a nivell esportiu com destructura de lentitat.
I es que, durant aquesta temporada el club compta amb 13
equips i amb ms de 220 jugadors, tenint per primera volta des
de la seua creaci, equips en totes les categories possibles.
A part de treballar i crixer la base del club, lequip snior
de categoria preferent ha aconseguit per primera vegada
estar 4 temporades consecutives en categoria preferent, i
a ms, shan creat dos equips filials, el Contestano B i el
Contestano C.
Menci especial per al Contestano B, que al seu primer
any de creaci, ha aconseguit una temporada brillant,
quedant Campi de lliga, Campi de la copa dHivern,
campi del trofeu rellamp, campi de les 24 hores dAlcoi,
i 3er classificat a la copa destiu. Ha sigut invicte a la seua
categoria amb ms de 30 partits disputats i ninguna derrota,
eliminat de la copa destiu als penals.
Altra menci a part, per al Contestano juvenil, ja que ha
sigut campi de lliga i a aconseguit lascens de categoria
de la tercera divisi a la segona divisi, desprs destar els
ltims 4 anys a tercera divisi sempre optant a lascens i
quedant-se a les portes del mateix, per fi desprs de tant
esfor sha aconseguit.

ESPORTS

Revista

El Comtat

febrer 2015

35

Desprs va vindre la final del campionat autonmic on es

va proclamar campi autonmic de la comunitat valenciana
en categoria infantil.
Des de fa un any baixa tots els caps de setmana a Alacant
on entrena junt al seu entrenador lvaro Almiana.
Per ltim el passat 7 de desembre es proclam al SICAB
de Sevilla campi de la copa ANCCE, on soles van els cinc
millors cavalls de rasa pura espanyola, on torn a demostrar
la seua valia i saber fer damunt del cavall.
Tots estos resultats han significat que el seleccionador
espanyol de doma clssica, Luis Lucio, es fixara amb ell i
el tindr en compte durant aquest any per a les prximes
concentracions de la selecci espanyola.
Millor esportista promesa: RUBEN MENGUAL REIG
Ja des de ben menut que al nostre segent protagonista li
agradaven i mostrava tant inters com devoci pels cavalls.
Els seus inicis van ser quan apenes tenia un any. Va ser a
Alcosser on el baixava el seu pare, Rubn, ja que tenien
un amic all amb un poni i li muntava una estona els caps
de setmana.
Desprs, com es veia que anava a ms el gust pel mon
dels cavalls, el seu oncle Edu que per aquells anys estava a
la fil dels Borts, comentant un dia amb Peluca que el seu
Nebot li encantaven els cavalls, Peluca li va dir que pujara
a les seues installacions. I all que va anar sa mare Maria
amb Rubn.
All van veure que Rubn i els cavalls estaven fets lun per
laltre. Va eixir en totes les exhibicions de Peluca a la Fira
de Tots Sants i aix durant set anys que va estar aprenent
en lescola de Peluca.
La primera vegada que eixia a festes va ser a lentrada de
moros i cristians de Beniarrs. Lany segent ja va eixir en
les entrades de Bocairent i Cocentaina, demostrant a tots
el seu domini i saber fer damunt del cavall.
Sempre ha estat un xiquet inquiet ja que ha passat per
totes les quadres del voltant fent amics, ja que anava moltes
vesprades a ajudar-los en algunes feines i a muntar a cavall.
Aix es que t amics per tot arreu.
Desprs de festes de Cocentaina tot va canviar, ja que
van decidir comenar a competir en els concursos de doma
clssica amb Obrador VII.
Ac comen la seua curta pero de moment prometedora
carrera com a genet en la doma clssica.
En el seu primer campionat en Ganda ja va quedar tercer.
Desprs van decidir comenar a concursar en campionat
de nivell nacional e internacional.
Abans de tot a va tindre que passar i examinar-se de
7 exmens terics i prctics per a traure els galopes que
fan falta per a poder concursar.
Ah va comenar la temporada on els seus resultats ho diuen tot:
Va quedar campi al Campionat de doma nacional 2
estrelles a Llutxent, campi al Campionat de doma nacional
2 estrelles a Ganda, campi al
Campionat de doma nacional 3 estrelles a Toledo, campi
al nacional 3 estrelles a Valncia, tercer a linternacional 3
estrelles a Segvia i campi a linternacional 3 estrelles a Madrid.
Al obtindre estos resultats es classific automticament
per al campionat dEspanya on va quedar set i primer en
copa ANCCE, de cavalls de rasa pura espanyola. Tamb en la
copa del Rei en Madrid va quedar en un meritori segon lloc.

Menci especial: DAVID BELDA GARCA

Tots a Cocentaina coneixen ja a David Belda i disfruten
amb ell dels xits que durant llargues temporades est
aconseguint al seu esport el Ciclisme.
Per ha sigut durant aquest any 2014 on David ha sigut
protagonista esportiu destacat amb la magnfica temporada
que ha realitzat.
Entre els diferents triomfs que ha aconseguit, cal destacar
el seu primer lloc a la general de la Volta a Castella i Lle,
triomf importantissim a la seva carrera esportiva, a ms
dhaver aconseguit guanyar una de les etapes daquesta
volta a Castella i Lle.
No tant sols amb a, per a tancar lany va completar una
brillant Volta a Portugal guanyant dues etapes daquesta
cursa per etapes, i finalitzant la Volta en el lloc 16, entre
altres resultats destacats.
Sense dubte ha sigut una molt brillant temporada per al
ciclista local, ja que com b indica el seu 3er lloc al Ranking
de Victories Espanyoles en 2014, David tant sols est superat
pels dos grans noms del ciclisme espanyol actual, com son
Alejandro Valverde i Alberto Contador.

36

Revista

El Comtat

ESPORTS

febrer 2015

Millor esportista: SILVIA VICENT FERRANDO

...Encara recorde eixe mat fred en el pavell de
Villajoyosa, arrancava una prova desllom a nivell provincial,
a nivell ldic, una activitat que es fa en la provncia de forma
anual per a tots els centres... i la vaig veure en leixida del
xicotet circuit amb el seu somriure etern i la seua trena
perfectament feta de casa. En la seua arrancada hi havia
xispa i la cadira lliscava amb dificultat per amb decisi.
s el precs moment en que notes que pot eixir b, que
hi ha talent, o potser alguna cosa innata que destaca per
damunt dels altres. Eixa s Silvia, una xica que igual que
el seu somriure, les ganes darribar a la meta sn innates.
Eixe mateix any la fitxem per al club Empleoaspe, lnic
club que es dedicava a lesllom en cadira de rodes en la
provncia dAlacant. En la seua primera presa de temps Silvia
va aconseguir classificar-se per al campionat dEspanya,
amb un fredor i una concentraci diferent, va aconseguir
fer-se lloc en una competici nacional.
Eixe mateix any participem en el campionat dEspanya
de Cceres, i va ser ja quan la seua fidel companya i tcnic
Mireia Pascual van comenar a fer eixe tndem inseparable
i necessari per a poder tocar el triomf. En el seu primer
campionat dEspanya Silvia va ser subcampiona dEspanya
en una divisi que no era la seua, es pot dir que va pagar la
novatada i per les seues caracterstiques fsiques va ser
posada en una divisi que no li corresponia per aix i tot
Silvia va quedar subcampiona dEspanya. Vaig pensar que
va ser una gran satisfacci poder arribar a eixe moment ja
que en tan sols uns mesos la va catapultar i li va fer guanyar
unes quantes medalles en una competici reglada nacional.
Per un subcampionat noms va ser una ancdota, ja
mai mes sabaixaria de ser campiona dEspanya en totes les

proves tant individual com en cronometrada. Medalla dor

a La Villajoyosa amb un rcord dEspanya, medalla dor a
Sevilla polvoritzant el seu propi rcord dEspanya, totes les
competicions provincials guanyades i primera en el rnquing
nacional durant 3 anys consecutius. Membre de lequip
dinvestigaci desport adaptat de la Universitat Miguel
Hernandez, seleccionada dos vegades per a la selecci
espanyola dEsllom dins del programa dona i esport del
consell superior desports, seleccionada per a la selecci
Espanyola per a la preparaci dels jocs de Nothingan 2015,
i no cap dubte de que a acaba de comenar. Esperem
de tu molts triomfs, per esperem sobretot que continues
contagiant-nos eixe somriure que et fa tan especial.
GRCIES SILVIA.... I SEGUIM...!!!
I no sols a ella, a tot el seu entorn, els seus companys,
la seua entrenadora i els seus pares, exemple en tots els
mbits. Grcies!!

Natxo Insa fitxa pel Saragossa

atxo Insa, futbolista natural de Cocentaina, torna

als terrenys de joc. El mig centre ha signat pel Reial
Saragossa, equip que actualment milita en Segona
Divisi i que s un candidat a l'ascens a Primera a final de
temporada. En la seua presentaci Insa ha assegurat que
"Vinc a aportar el meu gra d'arena perqu el Saragossa
estiga el ms amunt possible" i afegeix "la Segona s molt
llarga i estic convenut que barallarem fins al final". Per al
contest, "se m'ha ofert una gran possibilitat i l'important
s fer les coses b".

I ja que parlem de fitxatges, ho fem tamb del Contestano.

Javi Montava disposar d'un nou futbolista que malgrat
incorporar-se d'un equip d'inferior categoria, arriba avalat
per la quantitat de gols que acumula fins avui. D'altra banda,
segueixen sondejant el mercat a la recerca d'un porter.
El CD Contestano comptar amb un nou atacant en la
seua plantilla. Es tracta de Natxo Aracil Sanjun, un extrem
natural d'Alcoi que es trobava en l'Esides Caramanchel del
Grup XI de Segona Regional, on acumulava la destacada
xifra de 18 gols en el que portem de temporada.
Nou refor per a un CD Contestano que continua treballant
amb la intenci de reforar la seua porteria a causa que
Carlos est lesionat, mantenint-se a l'espera de realitzarse unes proves mdiques amb les quals puguen conixer
l'abast definitiu de la seua lesi, encara que es calcula que
seguir apartat dels terrenys de joc durant almenys els
prxims 20 dies. Mentrestant, Rober est ocupant la porteria
i el juvenil Juanma completar les convocatries.
Amb tot el Contestano est tenint un grans partits amb
la incorporaci de juvenils com ara Jos Pay i Taque
que prometen donar moltes alegries a lafici rogeta. De
fet han aconseguit sumar 7 dels 9 punts possibles ( a dia
de tancament de la revista), el que fa presagiar que el
contestano resorgeix per mantenir la categoria i fer gaudir
al pblic de la Morera del bon futbol.

ESPORTS

Revista

El Comtat

febrer 2015

37

El Centre Excursionista contest li fa un merescut

reconeixement a Rafa Faus

l dissabte 24 de gener i al Centre Cultural El Teular,

va tindre lloc l' Assemblea General Ordinria i
Extraordinria del Centre Excursionista Contest. En
el transcurs de l'Assemblea Ordinria es va donar lectura
i aprovaci de l'acta corresponent a l'anterior Assemblea
i es va continuar amb l'exposici de despeses i ingressos
corresponents a 2014, a crrec de Vicent Botella, a ms es
va fer un xicotet resum de les activitats realitzades, amb la
visualitzaci d'un bonic vdeo elaborat per Pepe. Tot seguit
es van descriure excursi a excursi, el calendari d' activitats
del 2015. Marcos Reig, per part de secci d'escalada, va
estar l'encarregat d'exposar les activitats i projectes que
realitzaran durant l'any, un any tan especial, el del 25
aniversari de la creaci de la secci d'escalada. L' Assemblea
Ordinria va finalitzar amb precs i preguntes.

A continuaci es va passar a l'Assemblea Extraordinria,

amb la convocatria d'eleccions a President del CEC,
eleccions que es realitzaran al mes de febrer, ara queda
obert el procs de presentaci de candidatures. Mari Carmen
Borrs, conclou ara el seu mandat,ha estat al capdavant de
lentitat durant 4 anys, treballant amb la seua junta i fent
possible que el Centre Excursionista Contest seguisca amb
les seus activitats i amb un gran nombre de socis i abarcant
altres reptes com ara lorganitzaci de la Cavalcada dels Reis
Mags en lany 2014.
En el transcurs de l' Assemblea Ordinria, va sonar la
can del 50 aniversari del Centre, composta per Roberto,
era el prleg de la sorpresa que s' havia preparat per
homenatjar a Rafael Faus, persona molt estimada per tot el
Centre i que en l' Assemblea de l'any passat ja va comunicar
la seva intenci d' abandonar la primera lnia en la Directiva

del Centre Excursionista. Rafael Faus s un dels membres

fundadors de lentitat: ha estat 32 anys de tresorer i 35
anys pertanyent a les Juntes directives. Tot un exemple de
senzillesa i estima cap al Centre, home faener i sempre en
un segon pla, per sacrificant-se i dedicant moltes hores a
aquesta entitat esportiva. Rafa Faus s una deixes persones
que poques vegades ha faltat a la cita setmanal del Centre,
ha recorregut milers de quilmetres i sha convertit en tot un
veter del mn de lexcursionisme. Entre les seues vivncies
recorda de manera especial la marxa nacional de veterans
que el Centre Excursionista Contest va organitzar en 2005
a Cocentaina o ladquisici dun local propi per al Centre.
Molts records, molta feina i la virtut destimar el senderisme
i haver comptat amb una dona que lha acompanyat all on
sha presentat. Un merescut reconeixement per a Rafa Faus.

38

Revista

El Comtat

febrer 2015

ESPORTS

Tecnificacin de la Federacin de Ajedrez de la Comunidad

Valenciana en Cocentaina

rganizado por el Club de Ajedrez Cocentaina y la

Federacin de Ajedrez de la Comunidad Valenciana,
se ha celebrado en la localidad de Cocentaina,
una Concentracin del Programa de Tecnificacin de
la Federacin de Ajedrez, con el objeto de mejorar el
rendimiento de los jugadores ms destacados de nuestra
Comunidad, nios y jvenes de 10 a los 14 aos.
Dicha Concentracin se ha realizado en sesin de maana
y tarde del Domingo 18 de Enero, y han participado 30
jugadores de toda la Comunidad Valenciana en 4 Grupos.
Cocentaina cont con sus jugadores ms destacados Pau
Serra y Diego Lpez, que son componentes del equipo Tabiya
Alcoy-Cocentaina, as como Jordi Linares del Tabiya Alcoy
que tambin forma parte del Programa.
Dieron las sesiones magistrales, el Director del Programa
de Tecnificacin el Gran Maestro Julen Arizmendi, Campen
de Espaa Absoluto 2012, los Maestros Internacionales
Rufino Camarena, Mauricio Vassallo, y el Psiclogo Carlos
Martnez.

Todos los participantes aprendieron de las amenas clases,

desde los ms pequeos hasta los mayores, disfrutando
ellos y sus familiares de un excelente da en Cocentaina, a
pesar del tiempo invernal.
Agradecer la Colaboracin de las Concejalas de Deportes
y Educacin del Ayuntamiento de Cocentaina, para poder
realizar la Concentracin, cuyo Concejal D. Sal Botella
estuvo presente.

Pea Atltica Contestana Paquito el Chocolatero

ieles a la habitual cita de todos los aos, el pasado

24 de enero la Pea Atltica Contestana Paquito el
Chocolatero viaj al Vicente Caldern para presenciar el
partido que el Atltico de Madrid jug contra el Rayo Vallecano.
50 expedicionarios viajaron a la Capital de Espaa,
donde en un conocido restaurante se celebr una comida
amenizada, como viene siendo habitual, por una charanga
de la Unin Musical Contestana con un gran ambiento
deportivo-festero. A la misma, y en un reencuentro muy
emotivo, tambin acudieron varios paisanos contestanos
que por motivos de estudios o trabajo residen en Madrid. All
pudieron disfrutar de los amigos, de pasodobles marchas
moras y marchas cristianas, acercndoles por momentos a
su tierra, Cocentaina.
Posteriormente y a ritmo de Paquito el Chocolatero los
peistas contestanos desfilaron por las calles madrileas
hasta llegar al Caldern. De todo ello se hizo eco el Diario
As, el cual public la noticia el da 26 de enero.
Muy especial y significativo fueron las fotos que los ms
peques de la pea se hicieron con los jugadores a pie de
campo antes del comienzo del partido. No tiene precio ver
con que ilusin, y felicidad, salan los chavales tras haber
estado con sus dolos.
Respecto al partido, los pupilos del Cholo ganaron
sin demasiados problemas por 3-1 al Rayo Vallecano,

imponindose as en el mini-derbi en una gran jornada

futbolstica-festiva para la Pea Atltica Contestana.

Revista

El Comtat

febrer 2015

39

ANTE UN DESPIDO LABORAL

PB Advocats

a inestabilidad laboral y con ello los despidos han llevado a

muchas personas al desempleo. Saber actuar y conocer cules
son los trmites administrativos que tanto empresa como
trabajador deben cumplir, as como calcular la indemnizacin
correspondiente, son tareas bsicas para todo empleado al que
se le extingue su contrato de trabajo.
Recibida la comunicacin de despido, los pasos a seguir:
1.Estudiar la carta de despido
La carta recibida (dejemos para un futuro el estudio del despido
verbal) tiene que indicar de forma individualizada:
oLa causa del cese.
oLos hechos que lo han motivado.
oLa fecha a partir de la cual tiene efecto.
oLa liquidacin, el salario y la cantidad que se le adeuda por
distintos conceptos, como las vacaciones no disfrutadas o las
horas extraordinarias.
2.Examinar con detenimiento el finiquito
Segn el artculo 49.2 del Estatuto de los Trabajadores, el
empresario tiene que comunicar al trabajador el preaviso de la
extincin del contrato y acompaarlo con el finiquito, documento de
liquidacin de las cantidades adeudadas al trabajador y que debe
incluir el importe correspondiente a las vacaciones no disfrutadas,
la parte proporcional de las pagas extraordinarias, la indemnizacin,
en su caso, adems de otras.
Si el despedido no est de acuerdo con el finiquito, puede firmar
"Recib, no conforme", o no firmar.
3.Analizar la indemnizacin
La indemnizacin se calcula de acuerdo al tipo de contrato de
trabajo que tena el trabajador y presenta enormes diferencias en
funcin de las circunstancias que han motivado el despido:
Si el cese de la relacin laboral se produce por causas de fuerza
mayor o econmicas, por circunstancias objetivas, por disolucin
de la empresa o por traslado de esta, el empleado tendr derecho
a percibir una indemnizacin equivalente a 20 das de salario por
ao trabajado, con un mximo de 12 mensualidades.
Si el despido se declara improcedente, el empresario deber
abonar al cesado 45 das de salario por ao trabajado, con un
lmite de 42 meses, cuando el contrato se firm antes de la
Reforma Laboral del 10 de febrero de 2012; a partir de esa fecha
y/o para contratos celebrados despus, el empleado recibir una
indemnizacin de 33 das por ao trabajado y con un mximo de
24 mensualidades.
Calcular la indemnizacin correspondiente no es una cuestin
balad, pues para ello debe considerarse el salario diario, el
porcentaje correspondiente a las pagas extraordinarias, si procede,
y el tiempo total que se ha prestado servicios en la empresa.
Si no se est conforme con la cuanta y/o con la calificacin dada
por el empresario al despido, no se debe firmar.
Ante una situacin de disconformidad, el paso siguiente es
acudir al SMAC (Servicio de Mediacin, Arbitraje y Conciliacin).

4.Acto de conciliacin (SMAC)

La conciliacin es la fase previa al procedimiento judicial y
constituye un intento de llegar a un acuerdo entre el empresario
y el empleado. Si el trabajador no considera justificada la accin
empresarial, o no est conforme con alguna de las circunstancias
que aparecen en la carta de despido o en el finiquito, dispone de
un plazo de 20 das hbiles, desde la comunicacin del cese, para
presentar una demanda o papeleta de conciliacin ante el Servicio
de Mediacin, Arbitraje y Conciliacin (SMAC).
5.Presentar una demanda ante el Juzgado de lo Social
Si no hay acuerdo entre las partes en el acto de conciliacin, el
trabajador puede presentar la demanda ante el Juzgado de lo Social
correspondiente antes de que se cumpla el plazo de los 20 das
hbiles, una vez descontados los transcurridos desde el despido
hasta la presentacin de la demanda de conciliacin.
Para el cmputo de los plazos, se suman los das que transcurren
entre la jornada siguiente al despido y la de la presentacin de
demanda de conciliacin, con los que transcurren entre el da
siguiente a la celebracin de la conciliacin, y el de la presentacin
de la demanda en el Juzgado de lo Social, hasta llegar a 20 das
hbiles.
La demanda ante el Juzgado se formula por escrito y ha de
contener los siguientes apuntes:
oLos datos del demandante con su DNI y el de los otros
interesados que sern llamados al proceso y sus domicilios,
siempre con los nombres completos de las personas fsicas y la
denominacin social de las personas jurdicas.
oLa enumeracin concreta de los hechos alegados. En ningn
caso podrn alegarse hechos distintos de los aducidos en el acto de
conciliacin, salvo que se hubieran producido con posterioridad a l.
oEl lugar de trabajo, salario, forma de pago, horarios, antigedad
en la empresa, categora profesional y las caractersticas
particulares de la labor que se realizaba antes de producirse el
despido.
oLa fecha de efectividad del cese y la manera en que tuvo lugar.
oSi el cesado fue representante legal o sindical de los trabajadores
durante el ao anterior al despido.
oSi el empleado est afiliado a algn sindicato, cuando ha
alegado la improcedencia del despido por haberse realizado sin
la presencia de los delegados sindicales, si los hubiera.
oSi el demandante litiga por s mismo, ha de designar un
domicilio en la localidad donde resida el Juzgado, en el que se
practicarn todas las diligencias referidas a l. Fecha y firma.
El juez ser quien finalmente decida y califique el despido, si
existe o no error en los clculos, etc.
Procedimiento, el que debe seguirse tras un despido con el que
no se est conforme, que -aunque se ha intentado resumir- es en
esencia complejo y que aconseja se solicite el asesoramiento de un
letrado si no se quiere correr el riesgo de perder las oportunidades
de reclamacin que la ley, con plazos muy breves, otorga.

40

Revista

El Comtat

Salut i benestar

febrer 2015

Megalomania o delirios de grandeza

MNICA CORTS DOMNGUEZ

raz de la irrupcin en los medios de comunicacin de

Francisco Nicols (ms conocido como el pequeo Nicols),
ha saltado a la actualidad la palabra megalomana. El
informe mdico forense concluy que Francisco Nicols sufre
una florida ideacin delirante de tipo megalomanaco y nadie se
explica cmo este joven de tan solo 20 aos consigui engaar a
tanta gente. Nicols est acusado de estafa, falsedad documental
y usurpacin de funciones pblicas.
La megalomana es definida como un trastorno de la
personalidad, caracterizado por ideas de grandeza, de manera
que puede mentir, manipular o exagerar algunas situaciones o a
las personas, a fin de conseguir sus objetivos.
Las personas con rasgos megalmanos se creen poseedores de
una capacidad mayor de la que realmente tienen y eso hace que
puedan llegar a puestos de poder o de ms influencia. Adems,
socialmente estn bien vistos y valorados, pueden tener mucho
carisma aunque cambian de nimo con gran facilidad, lo cual es
ms evidente cuando presentan esta enfermedad durante ms
de cuatro aos.
Su carcter suele ser voluble, indeciso y en ocasiones se pueden
tornar agresivos, cuando no les salen bien las cosas. Son personas
de difcil trato, que pueden sentir que el mundo no los merece,
pero tambin creen que son los salvadores del mundo. El trastorno
puede estar presente a cualquier edad, pero es ms notorio cuando
son jvenes o adultos. Segn datos de la Organizacin Mundial de
la Salud hasta un tres por ciento de la poblacin puede presentar
megalomana. Se da en los dos sexos por igual, pero se expresa
de forma distinta: el hombre a travs del poder y la mujer por la
seduccin.
Son factores de riesgo para desarrollar este padecimiento
aquellos que han sufrido violencia intrafamiliar, incluso abuso fsico
o sexual. Ese tipo de conductas es una forma en la que ejercen
dominio o creen tener poder.
La megalomana se asocia habitualmente al poder. Julio Csar,
Napolen o Hitler son personajes histricos a los que se les ha
atribuido rasgos megalmanos y narcisistas que les impulsaron a
conquistar el mundo.
Como caracterstica comn comparten un concepto elevado de
s mismos, narcisismo, un comportamiento que roza los delirios
de grandeza y la omnipotencia que puede servir en muchas
ocasiones para abrir las puertas del xito social, aunque en el
espejo la realidad sea otra.
Sin embargo, aunque muestren mucho aplomo y seguridad
en s mismos, cuando se hace un anlisis en profundidad de su

Psicloga Clnica

personalidad se detecta que pueden ser individuos con muchas

carencias y con un gran sentimiento de inferioridad o vaco
emocional desde los primeros vnculos con los padres.
En los narcisistas se ha estudiado que las relaciones con los
padres son de muy poca afectividad positiva. Los padres, o
no estn presentes, o no son capaces de darse cuenta de las
necesidades del nio, quien tiene que mostrar una imagen de
s mismo grandiosa para que el padre lo vea, se fije o se sientan
orgullosos de l. Por eso se dice que los rasgos megalomanacos
forman parte de una personalidad conformada desde la infancia
que se desarrolla plenamente en la edad adulta.
No es un trastorno que suela diagnosticarse frecuentemente
puesto que quien lo padece no posee el perfil tpico de persona
que suele sentarse en el sof del psiclogo o del psiquiatra. No
suelen considerar que tienen un problema.
Para poder diagnosticar un trastorno de la personalidad
megalomanaca deben darse cinco o ms de los siguientes temes
y presentarse en diversos contextos: (segn pautas del DSM IV)
Grandioso sentido de la autoimportancia; por ejemplo espera
ser reconocido como superior sin unos logros proporcionados.
Preocupado por fantasas de xito ilimitado, poder, belleza o
amor imaginarios.
Cree que es "especial" y nico, y que solo puede ser
comprendido por personas que son especiales o de alto estatus.
Exige una admiracin excesiva.
Es muy pretencioso; por ej. recibir trato especial o que se
cumplan automticamente sus expectativas.
Interpersonalmente explotador, saca provecho de los dems
para alcanzar sus propias metas.
Carece de empata, reacio a reconocer o identificarse con los
sentimientos y necesidades de los dems.
Frecuentemente envidia a los dems o cree que los dems
le envidian
El tratamiento de este trastorno suele ser multidisciplinar, es
decir, combinar sobre todo la asesora psicolgica con otras reas.
El tratamiento psicolgico ira dirigido a hacerle ver que esas
creencias de grandeza son falsas. Intentar derribar la pared de
lo que l percibe y ver la realidad tal como es. Por otro lado, la
psiquiatra recomienda un tratamiento combinado psicolgico
y farmacolgico, con neurolpticos, que ayuden a rebajar la
intensidad de la idea delirante.
Sin embargo, pocas personas reconocen que lo padecen y, sobre
todo, no siempre hay seguimiento para apreciar los resultados en
el tiempo.

Salut i benestar

Revista

El Comtat

febrer 2015

41

LAS CONSECUENCIAS DE LA ABUNDANCIA

M NIEVES CARRICONDO ALCARAZ

l tipo de estilo de vida que llevemos cada persona

a nivel de alimentacin, actividad fsica y hbitos
diarios va a reportarle al ser humano una serie de
consecuencias que en la historia evolutiva del hombre
no se ha presentado hasta ahora.
El sedentarismo, una novedad en nuestro ciclo
evolutivo representa relevantes problemas en nuestra
especie.
Nuestra especie ha ido evolucionando en un
enfrentamiento constante con un medio adverso en el
que siempre le resultaba difcil asegurar su sustento y
defenderse de los depredadores. Nunca, en la historia,
el hombre se ha ganado sentado en un despacho su
sustento. En el organismo no se ha producido una
adaptacin a este cambio tan radical del homo sapiens
al hombre contemporneo. El genoma humano ha sido
programado, a travs de la evolucin, para la actividad
fsica, por tanto, la inactividad no afecta a un rgano o
sistema en particular, sino a todo nuestro organismo.
Nuestro genoma est preparado para acumular
caloras en nuestro tejido adiposo durante los periodos
de abundancia con el fin de poder acometer los periodos
de caresta. Esta ventaja evolutiva de adaptacin ha
permitido que sobreviviera nuestra especie, gracias a
que, a nivel celular, la caracterstica de acumulacin
de energa y una serie de adaptaciones fisiolgicas,
bioqumicas y conductuales han sido graduadas por
los ciclos de comida y hambre.
La vida actual, sedentaria y con una abundante
alimentacin rica en azcares y grasas supone una
desventaja en lo que concierne a enfermedades
crnicas degenerativas y longevidad, siendo que,
nuestra biologa est concebida para la funcin que
desempebamos como cazadores recolectores.
Los genes que han permitido sobrevivir a nuestra
especie en condiciones extremas en la actualidad
disminuyen la esperanza de vida. Nuestra conducta
sedentaria de inactividad fsica se asocia a cambios

Licenciada en Tecnologa de Alimentos / N Col: CV0111

Diplomada en Nutricin y Diettica. Coach Nutricional y Personal

en el fenotipo, de los cuales, estamos creando una

progenie con menor fuerza y tamao muscular,
menor capacidad del msculo esqueltico para oxidar
carbohidratos y grasas, aumento de la resistencia
a la insulina, menor capacidad para mantener
la homeostasis celular para una carga de trabajo
determinada, menor vasodilatacin perifrica, menor
rendimiento cardiaco y sarcopenia.
El sobrepeso no es un problema exclusivamente
esttico sino, la antesala para enfermedades graves
como cardiopata isqumica, diabetes tipo II,
enfermedades por doble carga del aparato locomotor
como la artrosis...
Debemos prevenir el sobrepeso atacando a los
desequilibrios metablicos. Para ello debemos
recomponer los ciclos de saciedad-hambre que han
caracterizado nuestra lucha para la supervivencia. El
ejercicio fsico proporciona el agotamiento de sustratos
que imita los perodos de hambre. Una actividad fsica
por encima del umbral aerobio y durante al menos
40 minutos aumenta la masa muscular sobre todo en
fibras rpidas.
Por otro lado, debemos adecuar nuestra alimentacin
a nuestras necesidades comiendo menos y prestando
atencin de no exceder el consumo de grasas.
Somos seres privilegiados, no tenemos que trabajar
duro ni arriesgar nuestras vidas para obtener nuestro
sustento. Los excesos suelen reportar consecuencias
negativas en nuestra salud. Cuida tu alimentacin.
Come lo que necesite tu organismo, no tu mente.
Saborea los alimentos. Mastica conscientemente y
qudate con la sensacin de comera ms (no de
hambre). Realiza actividad fsica diaria para cubrir esos
periodos de necesidad de consumir energa. Un paseo
diario de una hora te proporcionar mayores beneficios
que una hora de sof. Sal de tu zona de confort, tienes
un buen motivo, tu salud!!!

42

Revista

El Comtat

Salut i benestar

febrer 2015

LAS PAREJAS POSITIVAS Y LA PATERNIDAD

BELN COMPANY

Psicologa i Terapeuta Gestalt: Espetcializada en infncia i adolescncia

uando un hombre y una mujer, dos hombres, o dos

mujeres, forman una pareja afectiva, tienen un vnculo
diferente al que se desarrollar y habrn de construir,
cuando decidan ser padres.
El grado de dificultad que encontrarn cuando se
conviertan en padres, nueva situacin en la que habrn de
tomar muchas decisiones, los 365 das del ao, durante
al menos los primeros 18 aos, estar en funcin de las
bases sobre las que hayan construido su relacin de pareja.
Una relacin de pareja consta de tres partes:
Yo, T , y nosotros. Las parejas positivas, dan cabida a
cada una de estas partes sin anular ninguna de ellas. El
aspecto del nosotros, es donde deben establecer un trato
mutuo. En l, experimentan la alegra, el placer, y a veces la
lucha de estar unidos, tomar decisiones y funcionar como
compaeros de equipo.
La naturaleza de la relacin, recibe gran influencia de lo que
cada compaero sienta por s mismo, (Autoestima). Del grado
de autoconocimiento y autoconciencia que cada individuo
tenga de s mismo. Y de los estilos comunicativos entre ellos.
Es necesario que una pareja comparta parte de su filosofa
parental, valores, creencias, lmites que creen necesarios
en la educacin de los hijos
Aun compartiendo gran parte de estos factores
precisos para criar en equipo, siempre habr diferencias.
Y de estas diferencias, se nutren las relaciones.
Las semejanzas nos permiten acercarnos, pero las
diferencias, nos ofrecen la oportunidad de ser ms humanos.
Cmo resuelven las parejas positivas estas diferencias?
Estn abiertas al dilogo y a la negociacin para llegar a
un acuerdo sin imponer su opinin. Saben que su persona
es tan vlida como la del otro.
Pueden criticar al valorar un acto, sin criticar a la persona.
Y pueden ofrecer alternativas.
Para resolver conflictos, utilizan mensajes yo, en lugar
de mensajes t.
Qu son mensajes yo? Son aquellos en los que cuando
estoy en desacuerdo, o algo me molesta del otro, hablo de
m, y de cmo me siento.
Ejemplo de mensaje yo: Cuando llego a casa y veo que
no has hecho la cena, me siento triste y decepcionada.
Este mensaje es incuestionable, el otro no puede rebatirlo,
por una parte, porque es descriptivo, y por otra, porque lo
que t sientes, es tuyo.

De esta forma abres un canal en la relacin, te muestras y

le das a tu pareja la oportunidad de conocerte, de escuchar
y de cambiar.
Los mensajes t, son aquellos en los que inculpamos, o
juzgamos al otro.
Ejemplo: Nunca hars la cena cuando llego, Los hombres
no servs para esto. Te Da igual todo O sutilmente, retirar
la palabra o una mirada ofensiva tambin seran un mensaje
inculpador.
Los mensajes t, promueven en la otra persona una
actitud de defensa ya que se siente amenazado. Lo nico
que puede desencadenar es una discusin y una lucha por
el poder y la razn. Pero no un acercamiento.
Caractersticas de las parejas positivas:
Cada persona se vale por s misma y es autnoma.
Cada persona puede decir s o no conforme a sus
necesidades. Puede ser emocionalmente sincera.
Cada persona puede pedir/expresar lo que desea.
Cada persona, reconoce y toma la responsabilidad de
sus actos.
Cada cual cumple sus promesas.
Cada uno puede ser bondadoso, corts, considerado y
real, SIN MIEDO a mostrarse dbil o vulnerable.
Cada uno tiene libertad de hacer comentarios sobre lo
que sucede con respeto.
Cada persona apoya los sueos del otro en todo lo posible,
y juntos cooperan en vez de competir.
La crianza es una de las tareas ms complicadas que existen,
para la cual no hay escuela, y somos eternos aprendices.
Las parejas que se relacionan de forma positiva, se
sentirn apoyados y respetados en esta tarea, aun en sus
diferencias. Lograrn transmitirles a los hijos un modelo
de relacin respetuosa, que le beneficiar en sus futuras
relaciones.
Sin duda, la forma de comunicarse, ser determinante
en la construccin de una relacin ma/paternal respetuosa.
Las consecuencias de vivir la paternidad en desacuerdo
es la crianza de nios inseguros y desconfiados. Nios
que han tenido que adaptarse a vivir en dos realidades
diferentes y cambiantes. La madre le deja jugar en el saln
con amiguitos, el padre llega y los hecha. El padre le da un
bollo para merendar, la madre lo ve comindolo y lo rie
Cmo imaginas vivir en dos realidades distintas, sin saber
cul es la correcta?

Salut i benestar

Revista

El Comtat

febrer 2015

43

HERBORISTERA MEDICINAL
RAFAEL FERRER

Boca de dragn

Nombre cientfico: Antirrhinum majus

N. valenci: Vedells
Familia: Escrofulariceas
Compuesta de unas 4.600 especies

Hbitat
Se cra mayormente en laderas algo rocosas hmedas y
entre cunetas y voreras de caminos.
Muy cultivada como planta de adorno

Florece
En primavera, de varios colores, con preferencia rosado
y formando una sola pieza

Virtudes
La planta se usa como emoliente. Ablandar Furnculos
aplicar hervida en forma de cataplasma

Recoleccin
Se usa la planta fresca.
No tiene inters la planta seca

Uso
Es de recomendar mezclada con la Carnera Acanthus
mollis.
2 onzas por mitad de ellas, tiene efecto mas rpido

44

Revista

El Comtat

Informaci dinters

febrer 2015

FARMCIES DE GURDIA
Cocentaina

JOS LUIS ALS RIERA

P/. del Pla, 15
T_ 96 559 01

FEBRER

Dies: 3- 9- 13- 19- 21- 22- 25

66

FRANCISCO HDEZ. NAVARRO

Av. Pas Valenci, 76
T_ 96 559 09 28

M CRISTINA ALS RIERA

Passeig del Comtat, 40
T_ 96 559 00 07

BLAS FUSTER BONET

Av. Ferrocarril, 19
T_ 96 559 05 26

Dies: 1- 2- 6- 12- 18- 24- 28

Dies: 5- 7- 8- 11- 17- 23- 27
Dies: 4- 10- 14- 15- 16- 20-26

SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
Des de l1 dabril fins el 15 de novembre.
Nucli urb: a partir de les 20:00 i fins les 24:00 h
Disseminat: a partir de les 18:00 h i fins les 24:00 h
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies
15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.

ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h.
Dimarts: de 16 a 19 hores.

HORARI DAUTOBUSOS
ALCOI-COCENTAINA-MURO

COCENTAINA-LORXA

Laborables: 5:30,7:00 servei cada mig hora fins

les 21:30 h. Dissabtes, Diumenges i Festius: 7:00
. Servei cada hora fins les 21.00

COCENTAINA-QUATRETONDETA

MURO-COCENTAINA-ALCOI

Laborables: 6:00 (primera eixida des de

Muro),7:00, 7:30 servei cada mig hora fins les
22:00 h. Dissabtes, Diumenges i Festius: 7:30 .
Servei cada hora fins les 22:15.

COCENTAINA-VALNCIA

Laborables: 6:10, 8:25, 10:10, 13:10 i 17:10 h

Dissabtes laborables: 7:00, 10:10, 17:10 h
Diumenges i festius: 9:10, 18:10 i 20:10 h

VALNCIA-COCENTAINA

Laborables: 6:20, 10, 13, 16 i 19:30 h

Dissabtes laborables: 10, 13 i 19 h.
Diumenges i festius: 12, 17, 20:30 i 22 h

COCENTAINA-GANDIA

Laborables: 9:40 i 16:30 h

COCENTAINA- BENIMARFULL - PLANES

Laborables: 15:15 i 21:15 h.

Laborables: 9:40, 13:55 i 16:30

De dilluns a divendres: 15:00 h. (des dAlcoi).

COCENTAINA-FAMORCA

Dilluns i divendres: 15:05h. (des dAlcoi).

COCENTAINA-ALQUERIA-MURO-AGRESALFAFARA- BOCAIRENT
Laborables: 12:40 h, 21:45 h
Des de Alcdia: 12:45 h, 21:50 h

COCENTAINA-DENIA 15:10 h
ALCOI-ALACANT

Laborables: 6:15, 6:45, 8:30, 11:00, 13:00,

13:45, 14:30,17:00, 19:15, 20:45
Dissabtes Laborables: 7:30, 7:45, 10:00, 13:00,
15:00, 18:00, 21:00
Diumenges i Festius: 9:00, 13:00, 15:00, 17:00
i 21:00 h.
(Els passos sn aproximats i poden variar en 5
minuts. Ms informaci SUBUS: 96.522.05.62)

TELFONS
Ajuntament
Policia Local
Gurdia Civil
Bombers
Creu Roja
Centre de Salut Cita Prvia
Centre de Salut Urgncies
Res. Sanit. (Urgncies)
Res. Sanit. (Centraleta)
Cementeri
Poliesportiu
Casa de la Juventut
Biblioteca Municipal
Centre Cult. El Teular
Oficina de Turisme
Centre Social R. Blanc
Rdio Cocentaina
Museu Casa del Fester
Correus i Telgrafs
Aeroport (Alacant)
Aeroport (Valncia)
Renfe (Alcoi)
Renfe (Valncia)
Tanatori del Comtat
Tanatori Comarcal Mariola

96 559 00 51
96 559 01 21
96 559 00 68
96 559 24 51
96 651 65 63
96 652 83 50
96 652 83 52
96 652 88 00
96 553 74 00
96 559 11 29
96 559 11 54
96 559 27 95
96 559 08 69
96 559 34 29
96 559 01 59
96 559 30 80
96 559 09 64
96 650 07 49
96 559 12 57
96 691 90 00
96 370 95 00
96 552 12 60
902 240 202
96 559 23 25
676 488 785

TAXIS
Jos Bravo Luque
Tele Taxi 24 Horas
Gins Garca Garca
P. Snchez Fernndez

966 381 693

608 762 444
678 582 765
670 538 157

AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) 96 552 05 62
Travicoi (Alcoi-Valncia)
96 349 99 49
Subs
902 10 69 92

HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:22 - 9:04 -15:27 - 19:27
Divendres: 6:22 - 9:04 - 15:27 - 19:49
Dissabtes: 6:22 - 9:04 - 15:27
Diumenges: 9:04 - 15:27 - 19:27
Consulteu els festius i canvis: www.renfe.com

Servei dInformaci a la Ciutadania Oficina municipal dinformaci al Consumidor

De dilluns a divendres, de 9h a 14h
Dimecres de 9h a 14h i de 16h a 19h
Edific Ajuntament, planta baixa
Edific de lADL
Tlf. 96-559-00-51
C/Sant Cristfol