PROJECTE

BANC MIXTE D’INVERSIÓ I

DESENVOLUPAMENT
(Caixa Municipal)

QUÈ ÉS?

És un projecte instrumental per dotar a una ciutat mitjana d’un fons extrapressupostari de
diners amb els quals operar inversions en favor de no fer dependre l’Ajuntament fins a
l’extrem de la banca, ni caure amb crisi de tresoreria que reactiven intervenció del comptes
municipals (per tant, per fer préstecs o pòlisses de crèdit a l’Ajuntament en cas de crisi de
tresoreria puntual), per tal de fer inversions públiques socials, o en favor de desenvolupar
projectes d’economia productiva, d’economia cooperativa o de naturalesa associativa en
conveni amb terceres entitats.

QUÈ VOL DIR INSTRUMENTAL ?

Al revés que la resta de propostes de programa,, aquest projecte no té de forma principa un

impacte directe en la ciutadania, sinó que és un instrument per fer possibles altres projectes
que sí són d’impacte directe en la ciutadania. Això és rellevant perquè cal posar-lo en marxa
només un cop tinguem clares les polítiques públiques o projectes per als quals volem usar-lo,
que han de preparar-se en paral·lel a la posada en marxa del banc municipal. Crear-lo sense
aplicació immediata és gastar temps i energies.

COM ES PODRIA FER?

És evident que no es poden fer nous bancs, i molt menys un ajuntament. Es tracta de buscar
una fórmula alternativa, que caldrà comprovar si aguanta tot tipus de recurs jurídic. Es tracta
de captar els estalvis de la ciutadania a canvi d’alguna mena d’interès anual en una societat
municipal, de la qual serien socis cooperatius. Societat que al seu torn tingui la funció social de
procurar el desenvolupament dels drets socials i econòmics i això justifiqui que faci inversions
que promoguin la posada en marxa, amb un fort recolzament institucional al principi, de
projectes, institucions o programes d’acord amb els objectius d’activació econòmica,
enfortiment de la capacitat d’autogestió de la ciutadania i reforçament dels drets socials.

QUE ENS PERMETRIA “DESENVOLUPAR ” AQUEST BANC MIXTE D’INVERSIONS ?

- Política de compra d’habitatge i terrenys (sempre i quan tinguin rendibilitat immediata

en forma de “lloguer” o algun altre retorn mensual econòmic, per baix que sigui.
- Política de reforma pública i posada a lloguer d’habitatges en desús o antics dels barris
vells.

- Inversions municipals en noves institucions cooperatives público-privades, en el primer

tram de posada en marxa fins fer-les viables.

- Servir de banca d’emergència a l’Ajuntament per als comptes municipals i la

tresoreria municipal. Prestar diners a l’Ajuntament, per exemple en forma de pòlisses
de crèdit no és només una opció, sinó la manera més segura d’obtenir dividends dels
préstecs.

- Avançar inversions comunitàries clau via formules de conveni amb entitats.(Un

exemple seria: l’equipament juvenil que quedarà aturat altre cop.

- Finançar projectes amb l’Ajuntament per dinamitzar l’economia i els barris, que no
avancen més perquè ni Ajuntament ni particulars tenen capacitat inversora inicial de
cap mena.

o Ciutat coworking: treballa a tot el món des de [la ciutat mitjana]. rehabilitar
baixos i edificis buits del centre per fer-hi espais de treball per a
autònoms/individus o petits equips. Promoure la gran illa de vianants que és el
centre, i la tranquil·litat i proximitat amb Barcelona i aeroport.

(Cas VNG: 14.000 dels 28.000 treballadors amb feina de Vilanova van i
tornen a diari a Barcelona en tren i bus. Vilanova ha perdut en 20 anys
la indústria (cables, peces automoció, química), la construcció (ha
sobreconstruït per uns quants anys), el comerç local s’ofega per les
grans superfícies).

o segmentació intel.ligent del crèdit.

o Ateneu Cultural.

o Pla de reforma i activació del Casc Antic.

o Escola Municipal de Destreses i Habilitats.

o Pla de Nou Ecosistema Comunicatiu Local.

o Ciutat de la Bici.
 EXEMPLE PRÀCTIC D’UTILITAT DEL BANC PÚBLIC
(O FONS PÚBLIC) D’INVERSIÓ I DESENVOLUPAMENT
VILANOVA I LA GELTRÚ

Política d’ampliació del parc públic d’habitatge

POLÍTICA ESTRATÈGICA EN HABITATGE PÚBLIC

La forma més eficaç de plantar cara al poder especulatiu que opera en un mercat immobiliari
legislat com a producte financer és ser propietari: cal construir un parc d’habitatge públic. Els
rècords de d’execucions hipotecàries existents els hem d’aprofitar per adquirir habitatge a les
subhastes a preu econòmic, abans que el capital financer hi intervingui. Però l’Ajuntament té
capacitat financera limitada. Cal trobar finançament i cal que sigui transparent i democràtic,
per al bé comú. Hem de disposar de 10 milions d’euros extres per invertir en aquests 4 anys
propers que ens permetin passar dels 60 pisos públics (òbviament, només per a emergència
social, per tant amb molt poc prestigi com a política pública, per ser d’ús d’un determinat
col3lectiu) a 250 per aquesta via. (10M€/50.000€/pis=200 pisos).

CAPTACIÓ DE CAPITAL

La Companyia d’Aigües és una empresa pública sanejada que gestiona un fluxe constant i molt
estable d’ingressos. Té per objecte social la gestió en alta de l’aigua a Vilanova i la Geltrú. La
seva Junta General és el Ple i el seu President amb plens poder de representació és l’Alcalde, o
qui en l’Alcalde delegui. Els seus estatuts preveuen la possibilitat de fer participacions i en
general el marc de possibilitats que remet a la Llei de Societats Anònimes, ja que es regeix per
la llei mercantil.

Proposta: incentivar, per la via de bonificacions en el preu de l’aigua, la ciutadania a

l’adquisició de participacions per un mínim de 300 i un màxim de 3000 euros, generant una
ampliació de capital social que seria el capital per a la compra de terrenys i habitatges.

En concret, la societat municipal encarregada d’això hauria ser la Companyia d’Aigües. La

captació d’estalvi podria fer-se emetent títols de propietat, és a dir, accions, amb un topall
màxim per persona, de copropietat de la Companyia d’Aïgües (públic-ciutadà). Els estatuts de
la Companyia creada el 2004 estan justament pensats per permetre la privatització de la gestió
de la propietat en forma de venda d’accions. Aquest va ser l’intent de CiU el 2011-12: vendre
el 49% i la gestió a AGBAR (durant no recordo quants anys, 15?) a canvi de 15 milions d’euros
cash al moment. Doncs faríem el mateix, però no a un sol comprador si no a tants com vulguin
pel valor màxim cadascú de, posem 3.000 euros en accions 1. A canvi, caldria estudiar bonificar

1
Resulta incalculabe el valor al mercat d’una companyia pública que gestiona una infrastructura pública,
propietat seva en què la ciutat ha invertit durant almenys 200 anys de forma intensiva. Per això, en
realitat, els serveis muncipials d’aigua, o si tenen forma d’empresa, les societats mercantils de propietat
municipals (S.A:M) privatitzen la gestió del servei, no pas el servei sencer. Però AGBAR oferia el 2011-12
15 milions pel 49% de les accions i quedar-se la gestió del servei, que amb poca desviació costa el que es
el rebut de l’aigua com a retorn d’interessos anuals en espècies, amb l’afegit que l’aigua l’has
de pagar si o si, i estalviar un percentatge del rebut és atractiu, recomanable i les gestories de
la ciutat així ho recomanaran als seus cients en la gestió dels seus estalvis immobilitzats.

Un exemple de l’ús dels estalvis que fan almenys 1000 contribuents locals sense cap campanya
publicitària, pel simple consell de gestories privades que assessoren, és ingressar l’IBI la
primera quinzena de gener voluntàriament, per comptes de fer-ho al maig o a terminis durant
l’any, per l’estalvi d’un 5% que ofereix l’Ajuntament.

recapta pel rebut de l’aigua. Així que situarem imaginàriament la xifra de valor al mercat de la
companyia municipal en 30 milions, que donaria perquè 30.000 usuaris de la companyia esgotessin
hipotèticament el topall de 3.000 euros per persona. Per fer quatre números.