1

Pla de treball 1ª setmana

Unitat didàctica 11: La ciutat estructura i morfologia
Models de respostes de les activitats

Exercicis llibre

o Pàg. 237, activitats 2, 3, 4 i 5

2. Per què resulta difícil concretar el concepte de ciutat a escala mundial? És

difícil concretar el concepte de ciutat a nivell mundial perquè hi ha grans
diferències entre països pel que fa al nombre d’habitants (a Espanya 10.000
habitants per considerar ciutat i, en canvi, a Suècia són 200), a la concentració
d’habitants o a la diversitat d’activitats econòmiques.

3. Podem afirmar que la societat espanyola és urbana? Per què? Espanya és

una societat urbana. Aquesta afirmació se sosté perquè una gran majoria dels
habitants viuen en poblacions urbanes. La mitjana espanyola de població
urbana és molt més elevada que la mitjana mundial, i semblant a la dels països
més dinàmics econòmicament d’Europa. Fa pocs anys la població urbana a
d’Espanya representava el 79% de la població total.

4. Explica quines són les activitats econòmiques que predominen als nuclis
urbans. Mentre que les activitats econòmiques que es desenvolupen als nuclis
rurals estan relacionades, bàsicament, amb el sector primari, la ciutat es caracteritza
per la diversitat d’activitats dels seus habitants, entre les quals predominen les
ocupacions vinculades a:

- l’administració,

- els transports,

- el comerç,

- la indústria

- i una gran varietat de serveis.

5. Defineix el concepte de node. Què vol dir que les ciutats es converteixen en
nodes? Un node és un espai en què conflueixen una part de les connexions
d’altres espais que comparteixen les seves mateixes característiques i que, al
seu torn, també són nodes. Les ciutats es converteixen en nodes perquè
concentren poder, creativitat, oportunitats, etcètera, i gràcies a això estan molt
ben connectades a través de moltes vies de comunicació i mitjans de transport.
 2

o Pàg. 239, activitats 1, 2 i 3

1. Defineix el concepte agent social urbà. Explica quins són els interessos propis
de cada un d’aquests agents socials. Són les persones, els grups de ciutadans
i les institucions que intervenen, d’una manera o d’una altra, en la creació i la
producció d’espai urbà. Els agents socials urbans són els propietaris privats del sòl
urbà, els promotors immobiliaris, els empresaris, els ciutadans i els poders
públics.

Els agents socials urbans són:

– Els propietaris privats del sòl urbà: Els seus principals interessos són
els beneficis que poden obtenir amb les compres i vendes de sòl.

– Els empresaris: El seu principal interès és la recerca de la millor

localització per les seves instal·lacions.

– Els poders públics: Els seus interessos són la representació del conjunt
dels habitants i la defensa dels interessos dels diferents agents socials.

– Els moviments socials urbans: Els ciutadans persegueixen satisfer les

seves necessitats bàsiques, maximitzar el seu benestar i minimitzar els aspectes
negatius.

2. Quins possibles interessos poden arribar a tenir els diversos agents urbans
sobre la construcció d’un centre comercial, un parc firal o unes instal·lacions
esportives?

Per a la construcció d’un centre comercial:

- Els empresaris buscaran el millor emplaçament per atraure el major nombre

de clients i al menor cost del sòl possible.

- Els propietaris privats del sòl intentaran vendre el terreny on es

construirà el centre comercial al millor preu possible i per això
s’aprofitaran del valor afegit creat per la inversió de les
administracions en infraestructures.

- Els ciutadans volen poder accedir al centre comercial per satisfer

algunes necessitats bàsiques com l’adquisició de determinats productes,
així com gaudir d’activitats d’oci. Per això, demanaran un centre
comercial que estigui a prop del seu lloc de residència i que ofereixi una gran
varietat de béns i serveis.

- Els poders públics intentaran que el centre comercial s’ubiqui en un lloc

ben orientat per a l’expansió de la ciutat planificada en els plans
 3

d’urbanisme, i han de vetllar perquè la seva localització arribi al major

nombre de ciutadans possible.

Per a la construcció d’un parc firal:

- Suposarà per als propietaris privats del sòl urbà un ingrés considerable gràcies
a l’especulació d’uns terrenys comprats a la perifèria de la ciutat i que
per aquesta raó al seu dia van ser més barats.

- Els ciutadans volen maximitzar el seu benestar tenint un espai.

- Els empresaris voldran la millor localització i tenir bones infraestructures

que comuniquin el parc amb el centre urbà.

- Els poders públics pretendran acomodar la seva construcció als plans

d’urbanisme vetllant perquè l’ús del sòl es correspongui amb l’expansió de la
ciutat.

Les instal·lacions esportives:

- Són demandes pels ciutadans pel seu considerable valor d’ús i que els
permet millorar la seva qualitat de vida.

- Els propietaris privats del sòl urbà estan més interessats en la

construcció d’edificis que en la d’aquests equipaments esportius perquè els
primers generen més volum de beneficis.

- Els empresaris estan poc interessats en les instal·lacions esportives.

- Els poders públics han d’encarregar-se de l’organització social de la ciutat

assegurant el benestar col·lectiu.

3. En què consisteix l’especulació urbanística? L’especulació urbanística

consisteix a aconseguir el màxim benefici econòmic d’una propietat o un
terreny urbà venent-los més cars que el seu preu de compra. Resposta personal.

o Pàg. 241, activitat 2

2. Quines diferències hi ha entre el valor d’ús i el valor de canvi del sòl urbà? El
valor d’ús fa referència a la utilitat o funcionalitat concreta que posseeix cada
zona de la ciutat, mentre que el valor de canvi es refereix al preu final que el
sòl urbà adquireix quan s’urbanitza i construeix, i se li aplica capital i treball.

o Pàg. 243, activitat 4

 4

4. Els plans d’urbanisme classifiquen el sòl en quatre categories. Quines

són? Els plans d’urbanisme classifiquen el sòl en:

- Sòl urbà, és el sol ja transformat que compta, com a mínim, amb accés del trànsit
rodat, subministrament d’aigua, evacuació d’aigua, subministrament d’energia
elèctrica i que està consolidat per l’edificació.

- Sòl no urbanitzable, són aquells terrenys sotmesos a algun règim de protecció,

per raó dels seus valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, ambientals,
culturals, per raó de riscos naturals o per raó de limitacions i servituds per a la
protecció del domini públic.

- Sòl urbanitzable, són aquells terrenys que en un futur més o menys immediat
podran ser urbanitzats i construïts i passar a ser sòl urbà.

- Sistemes generals, són terrenys destinats al funcionament general del municipi

com, per exemple, la xarxa viària o les àrees verdes.

o Pàg. 249, activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.

1. Què són les funcions urbanes? Les funcions urbanes són les activitats
desenvolupades quotidianament per la població (residència, treball, transport,
oci, consum, etc.) i que condicionen la utilització de l’espai de la ciutat.

El mapa conceptual independentment de la composició que realitzem haurà

de recollir les característiques següents:

– La funció residencial: La funció residencial comporta necessàriament una

sèrie d’equipaments i infraestructures per assegurar el benestar i el correcte
funcionament dels serveis.

– La funció comercial: Els intercanvis de productes i de serveis són propis de

les ciutats, tant antigues com contemporànies. Així, la importància de les fires i
dels mercats va ser decisiva en moltes ciutats medievals. Avui dia les activitats
comercials s’han multiplicat enormement i cada dia inclouen més productes,
aspectes, àmbits i escales. Avui les ciutats contenen des de petites botigues
especialitzades fins a grans centres comercials, i s’hi ofereixen des d’aliments de
primera necessitat fins a objectes de disseny exclusiu.

– La funció industrial: La funció industrial tendeix a exercir-se a les zones

urbanes, perquè atrau població i serveis, i afecta el paisatge urbà perquè necessita
grans espais i bons accessos. Les indústries més clàssiques es localitzen en
polígons industrials, allunyades del centre de la ciutat i en indrets ben
comunicats, on el preu del sòl és més assequible. Exemples: Detroit, Bilbao o
Tarragona.

– La funció política i administrativa: Els poders polítics solen assignar les

funcions polítiques i administratives a ciutats que, en general, tenen moltes
 5

funcions econòmiques, i estan localitzades en nodes centrals ben comunicats

o que, històricament, han tingut un gran pes en la identitat d’un territori
determinat. La capital és la ciutat que aglutina aquestes funcions polítiques i
administratives segons cada nivell i jerarquia. Exemples: Washington, Brussel·les, Nova
York, Hong Kong.

La funció administrativa i de serveis acostuma a desenvolupar-se a les parts més

cèntriques del nucli urbà principal. Aquestes zones es coneixen internacionalment amb
la denominació de CBD (Central Business District). Solen ser zones molt ben
comunicades amb la resta de l’àrea mitjançant la xarxa pública de transports.

– La funció cultural: Hi ha ciutats que tenen grans museus i edificis

monumentals o que es dediquen a organitzar concerts, congressos, festivals i tota
mena d’esdeveniments artístics. Algunes ciutats tenen l’origen en una funció
religiosa, perquè es consideren santuaris o llocs sagrats. També hi ha ciutats que
s’especialitzen en educació i investigació, i integren universitats i institucions
relacionades. Exemples: Granada, Florència, Santiago de Compostel·la, Roma.

– La funció lúdica i turística: Determinades ciutats tenen com a funció

principal el turisme i l’oci, ja sigui gràcies als atractius del seu patrimoni
cultural o històric o als seus elements naturals. Exemples: Benidorm, Lloret,
Marbella, Las Vegas.

– La funció militar: Antigament la funció militar era el motiu fundacional

per a moltes ciutats perquè servien com a refugi, fortalesa o base estratègica.
Exemple: Saragossa.

2. On es localitza la funció residencial a la ciutat? Per què? La funció residencial

s’estén per tota la ciutat, però pot ser escassa a l’àrea més central i
pràcticament nul·la a les zones industrials.

3. Quines infraestructures resulten clau per a la funció comercial de les ciutats?

Per què? El comerç i les relacions a gran escala estan molt relacionades
amb les facilitats de transport i de comunicació. Per aquesta raó, a les ciutats
modernes tenen molta importància l’existència d’aeroports que connectin amb
molts altres aeroports, estacions de ferrocarrils (especialment els d’alta velocitat),
centres logístics (o punts d’interconnexió modal entre rutes terrestres, marítimes i
aèries), etcètera.

4. On es localitza la funció comercial a la ciutat? Quines raons n’expliquen la

situació? La funció comercial es localitza en diversos punts de la ciutat. Els
petits establiments s’ubiquen a les àrees centrals mentre que els grans centres
comercials se solen trobar a les zones perifèriques per la seva facilitat d’accés a
les grans vies de comunicació.

5. Explica com ha evolucionat en el temps la localització de la funció industrial a

la ciutat. Antigament la funció industrial es localitzava al centre de les ciutats.
 6

Amb el temps, les fàbriques es van desplaçar a l’exterior. Actualment, les

indústries menys contaminants, petites i que requereixen poca energia estan
barrejades amb els habitatges de la ciutat, mentre que les que requereixen més
espai i energia i que són més contaminants estan ubicades als polígons industrials
de la perifèria.

6. Quines funcions tenen les capitals d’un país o d’una regió? Per què? Entre
moltes altres, les principals funcions urbanes de les capitals d’un país o regió són
la funció política i la funció administrativa. Això és així perquè els poders
polítics acostumen a assignar les funcions polítiques i administratives a ciutats
que, en general, tenen moltes funcions econòmiques, i estan localitzades en
nodes centrals ben comunicats o que, històricament, han tingut un gran pes en la
identitat d’un territori determinat.

7. Com es pot determinar l’abast de l’àrea d’influència d’una ciutat a l’àrea

circumdant? Per què qualifiquem de globals unes ciutats determinades?
Determinar l’abast de l’àrea d’influència d’una ciutat no és fàcil. En general,
aquestes àrees es defineixen quan es coneix els llocs on va a comprar la gent o, dit
d’una altra manera, en quins llocs es satisfan les demandes de productes i serveis
dels ciutadans. En general, com més gran és la ciutat, més àmplia és la gamma de
serveis i de funcions que ofereix, de manera que, almenys potencialment, la
seva àrea d’influència també és més gran.

En un món globalitzat les àrees d’influència de cada ciutat s’han anat

transformant perquè els mitjans de transport i de comunicació poden fer que
aquesta àrea s’estengui cada vegada més lluny i de manera més intensa. Per
aquesta raó, a algunes ciutats les anomenem ciutats globals, perquè la seva
influència va molt més enllà de la seva pròpia regió o país fins a abastar la
pràctica totalitat del planeta.

o Pàg. 251, activitat 2

2. Defineix amb les teves paraules en què consisteix el procés de gentrificació. És

un procés de transformació urbana en què la població original d’una zona
determinada (pobre i molt deteriorada) és desplaçada i substituïda progressivament
per una població amb un nivell adquisitiu molt més alt després de molts canvis
urbanístics com ara la rehabilitació d’edificis antics com a residències de
luxe o la instal·lació de comerços i activitats relacionats amb la moda, el
disseny, restaurants de luxe, galeries d’art, etc.
 7

Exercicis quadern

o Pàg. 23, activitats 2, 3, 5 i 6

2. Segons la morfologia urbana, quines àrees diferents es poden distingir a les ciutats
catalanes en l’actualitat? A les ciutats catalanes cal distingir e ls nuclis històrics i els
eixamples moderns que formen dues trames ben diferenciades en la majoria de les
ciutats. Els nuclis històrics de les grans ciutats mediterrànies tenien una elevada densitat de
població, tenien poca ventilació i llum i greus deficiències en el sanejament. Reiteradament es
declaraven epidèmies i malures.

Quan al segle XIX s’enderroquen les muralles començarà l’expansió de les ciutats industrials i
un procés d’especialització per barris i zones de l’extraradi. Les zones que van aparèixer al
voltant dels nuclis històrics al final del segle XIX començament del XX són conegudes amb el
nom d’eixamples i solen ser espais residencials de classes mitjanes. La tendència ha estat
convertir aquests eixamples en zones de serveis, fet que ha provocat l’augment de preus i la
consegüent pèrdua de població que s’estableix en zones menys cares.

A la perifèria de les ciutas sol haver-hi dos tipus ben diferents de zones amb una funció
residencial:

- D’una banda, hi ha les anomenades zones suburbials, que acostumen a ser al costat
d’àrees industrials i en que viuen persones amb rendes baixes. El més freqüent és que hagin
estat edificades sense gaire planificació urbanística, la qual cosa implica la manca de serveis
bàsics per a la població. També s’anomenen ciutats dormitoris, ja que la funció principal és
allotjar-hi la gent més que no pas donar serveis, que caldrà anar a buscar a altres llocs.

- D’altra banda, a les zones perifèriques de les àrees metropolitanes hi ha les àrees
suburbanes, són barris amb una funció residencial que no tenen res a veure amb els suburbis.
Solen viure persones amb un nivell econòmic mitjà o alt i no presenten ni la manca de
planificació ni la degradació ambiental dels suburbis. Normalment estan ben comunicats i els
comerços es troben en grans superfícies de nova creació.

3. Explica els factors que han impulsat el creixement urbà contemporani.

Bàsicament els factors que han impulsat el creixement urbà han estat:l’increment
demogràfic lligat a la immigració, els preus de l’habitatge, l’augment de la
motorització i la millora de les infraestructures.

5. Per què es fa necessària la planificació territorial? Quines són les

principals eines de planejament territorial i urbanístic a Catalunya? Es fa
necessària per tal de resoldre desigualtats i desequilibris en els territoris. Les
principals eines són els plans d’ordenació del territori.
 8

6. Què passaria si no féssim compatibles el progrés econòmic, la protecció del

territori i la igualtat social? Es tracta d’intentar trobar un equilibri entre un
progrés econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i que no augmenti
les desigualtats socials.

o Pàg. 24, comentari mapa

Aquest mapa temàtic quantitatiu mostra els municipis de Catalunya de més de 10.000
habitants el 2015. És una mapa de cercles de diferents colors proporcionals al nombre
d’habitants (de 10.000 habitants fins a més de 1.500.000 habitants) i elaborat a partir de
les dades de l’IDESCAT.
S’observa la xarxa urbana catalana com presenta una estructura jerarquitzada on es
poden diferenciar els nivells següents:
o La regió metropolitana de Barcelona. Aquesta regió exerceix una funció de
centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important i que influeix
a tot el territori català. Engloba les comarques del Maresme, el Vallès Oriental,
el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

Dins la regió metropolitana es distingeixen dues zones:

o L’àrea metropolitana, formada per la ciutat de Barcelona i els
municipis més propers: l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant
Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès,
etc.

o La corona metropolitana, anell que inclou un seguit de capitals de

comarca i altres ciutats, fonamentalment industrials: Mataró,
Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú i
altres poblacions.

o Les ciutats d’influència supracomarcal. Format per ciutats que la seva

influència arriba més enllà dels límits de les seves pròpies comarques. Dins
d’aquest nivell destaquen:

o La conurbació Reus-Tarragona, que influeix directament a tota la zona

anomenada el Camp de Tarragona.
o Tortosa, que exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de
l’Ebre.
o Lleida, nucli central de les Terres de Ponent.
o Girona, lloc central de les comarques nord-orientals del país.
o Manresa, nucli urbà principal de les comarques que formen la regió
central de Catalunya.
o Vic, focus principal de l’eix de comunicacions que representen les valls
del riu Ter i del riu Congost.
 9

o Els centres comarcals. Són ciutats que bàsicament influeixen sobre el territori
de la seva comarca i sovint es troben molt directament relacionats amb els seus
centres supracomarcals corresponents. Figueres o Olot respecte a Girona són
un bon exemple.

o Els centres subcomarcals. Poblacions que tot i no ser centres comarcals

exerceixen una certa centralitat respecte a les poblacions que les envolten.
Roses, per exemple, aglutina els pobles de la franja costanera de l’Alt
Empordà.

o Pàg. 26, activitats 2, 3, 4 i 5

2. Quines ciutats catalanes tenen un paper rellevant en les connexions amb els
grans eixos urbans i de comunicacions estatals i europeus. Per què? Per una
banda la ciutat de Barcelona forma part del corredor mediterrani entre la Comunitat
Valenciana i les ciutats importants del sud de França, especialment, Marsella. En
aquest corredor mediterrani tenen un paper important també: Tarragona, Reus i
Girona.

També Barcelona i Lleida formen part de l’eix de l’Ebre que uneix l’arc mediterrani
amb el País Basc per una banda i per l’altre amb Madrid.

3. De què en diem segregació social? A les ciutats es poden diferenciar àrees o

barris molt diferents i en cada un d’ells viuen persones amb característiques similars
(ingressos, procedències, ètnies, religions. Entre aquestes zones hi ha grans
diferències econòmiques, socials i culturals.

4. Què és pot deduir de les dades del gràfic amb l’evolució de la generació de
residus municipals? I de la taula relativa als consums domèstics d’aigua?
Respecte al gràfic cal destacar que és un gràfic lineal que representa l’evolució de la
generació de residus municipals a Catalunya entre 2007 i 2014. Es pren com a punt
de partida els residus produïts el 2007 (valor 0%) i s’observa com el volum total en
percentatge va disminuint fins l’any 2013 (amb un valor un 16,67% inferior a l’any
2007). Aquesta reducció continua es talla entre 2013 i 2014 en que augmenta la
generació 1,44% comparant els dos darrers anys. La font de les dades és l’Agència de
Residus de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat
de Catalunya.
 10

Exercicis selectivitat

o Juny 2012, sèrie 1, opció B, exercici 2

1. Descriu la informació representada en la figura. Es tracta d’un perfil de

paisatge urbà, una representació gràfica del tall vertical d’una ciutat tipus que
mostra les diferents zones o barris que composen una ciutat. La font correspon al
Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge. El perfil ens mostra els diferents barris
amb la seva ubicació des del centre cap els afores i amb la seva diferent
morfologia. Es poden observar edificis d’una certa antiguitat, eixamples
residencials, indústries i habitatges de tipologia ciutat jardí.

2. Definiu els termes eixample i àrea suburbana.

Eixample: Les zones que van aparèixer al voltant dels nuclis històrics al final del
segle XIX començament del XX són conegudes amb el nom d’eixamples i solen
ser espais residencials de classes mitjanes. La tendència ha estat convertir aquests
eixamples en zones de serveis, fet que ha provocat l’augment de preus i la
consegüent pèrdua de població que s’estableix en zones menys cares.

Àrea suburbana: són barris amb una funció residencial que no tenen res a veure
amb els suburbis. Solen viure persones amb un nivell econòmic mitjà o alt i no
presenten ni la manca de planificació ni la degradació ambiental dels suburbis.
Normalment estan ben comunicats i els comerços es troben en grans superfícies de
nova creació.

3. a) El paisatge urbà representat en la figura és més propi d’una ciutat

europea tradicional o d’una ciutat dels Estats Units d’Amèrica? Per què?
Aquest perfil urbà correspon a una ciutat europea perquè es visible la forma típica
de les ciutats històriques europees amb un centre històric, un eixample i un
cinturó industrial a la perifèria.

b) Quina zona ocupa el centre geogràfic de la ciutat representada en el perfil?

Esmenteu-ne les característiques. El centre geogràfic de la ciutat l’ocupa el casc
antic o centre històric. Els nuclis històrics de les grans ciutats mediterrànies tenien
una elevada densitat de població, tenien poca ventilació i llum i greus deficiències
en el sanejament. Reiteradament es declaraven epidèmies i malures. Quan al segle
 11

XIX s’enderroquen les muralles començarà l’expansió de les ciutats industrials i un

procés d’especialització per barris i zones de l’extraradi.

c) Quins altres barris o zones componen una ciutat d’aquest tipus? Les altres
zones característiques d’una ciutat europea són l’eixample, que sol envoltar el
nucli antic, i els barris perifèrics on es poden trobar zones suburbanes amb
habitatges de rendes baixes anomenades sovint ciutats dormitori al voltant de les
àrees industrials i també barris residencials de classe alta o mitjana amb tipologia
ciutat jardí i baixa densitat.

4. a) Expliqueu les funcions bàsiques d’una ciutat.

Les funcions de les ciutats es divideixen en: principals i dominants.

A. Funcions principals: la residencial i l’econòmica.
o Residencial: És present a totes les ciutats ja que tots els habitants
han de tenir un lloc per viure i descansar. També formen part de la
funció residencial: les estructures educatives, culturals, sanitàries i de
lleure, transports i comunicacions, l’aigua, l’electricitat o la recollida
d’escombraries.
o Econòmica: Totes les ciutats tenen una funció econòmica que pot
estar relacionada amb la indústria, el comerç o els serveis. Dins la
funció econòmica hi destaca la comercial, la quantitat i la
importància de les transaccions comercials depenen de la situació
geogràfica i els pes econòmic de la ciutat. Les activitats comercials es
realitzen en comerços molt especialitzats, grans magatzems o
hipermercats.

B. Funcions dominants (aquelles a les que es dedica majoritariament la

població d’un nucli urbà): industrial, administrativa i de serveis, turística i de
lleure, militar, cultural i religiosa.
o Industrial: Són ciutats que depenen d’una indústria, un jaciment o
una font d’energia (Detroit, Bilbao, Tarragona, etc.).
o Administrativa i de serveis: Són ciutats on es concentren els òrgans
polítics, l’administració pública, els òrgans financers o la gestió de
les activitats terciàries (Washington, Brussel·les, Nova York, Hong
Kong). La funció administrativa i de serveis acostuma a
desenvolupar-se a les parts més cèntriques del nucli urbà principal.
Aquestes zones es coneixen internacionalment amb la denominació
de CBD (Central Business District). Solen ser zones molt ben
comunicades amb la resta de l’àrea mitjançant la xarxa pública de
transports
o Turística o de lleure: Són ciutats amb una gran oferta turística o de
lleure (natura, platges, paisatges, cultura, espectacles, patrimoni
històric) que són visitades per un gran nombre de turistes (Benidorm,
Lloret, Marbella, Las Vegas).
 12

o Militar: Són ciutats que tenen una caserna militar com a nucli
principal d’activitats (Saragossa).
o Cultural i religiosa: Ciutats que són seus universitàries, museus
importants, monuments, lloc de culte i pelegrinatge (Granada,
Florència, Santiago de Compostel·la, Roma).

b) Indiqueu a quines zones de la ciutat es desenvolupen les funcions que heu

esmentat i expliqueu-ne el perquè.

La funció administrativa i de serveis: acostuma a desenvolupar-se en les

parts més cèntriques de la ciutat, normalment en el centre històric i eixample,
però també en àrees de nova creació. Internacionalment aquestes zones reben el
nom de CBD.

Funció comercial: el comerç especialitzat es sol ubicar en les zones cèntriques, i

els grans magatzems o hipermercats s’ instal·len sovint a la perifèria per raons
d’espai i accessibilitat.

Funció residencial: presenta una segregació espacial relacionada amb els

diferents nivells de renda de la població. Cal destacar:

o Els barris antics, habitats per població de classe baixa o

marginal (gent gran, immigrants, etc.)

o Els eixamples, espais residencials de classes mitjanes, amb

tendència a convertir-se en zones de serveis.

o Les perifèries urbanes, on es troben dos tipus diferenciats: les

zones suburbials o ciutats dormitori (mal planificades, amb
manca de serveis i habitades per classes baixes) i les àrees
suburbanes (zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons
serveis i comunicacions)

Funció industrial: actualment s’ha traslladat a la perifèria en els

anomenats polígons industrials i parcs tecnològics per raons d’espai,
comunicació i problemes de contaminació. (0,75 punts)
13