lOMoARcPSD|17382975

TEMA 12 LES Xarxes Urbanes

Geografia (Institut - Catalunya)

Scan to open on Studocu

Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)
 lOMoARcPSD|17382975

TEMA 12: LES XARXES URBANES

LES XARXES I ELS SISTEMES DE CIUTAT
• Sistema urbà / Xarxes urbanes  Conjunt ordenat de ciutats interrelacionades entre
elles per relacions polítiques, culturals, socials, econòmiques i administratives. Un canvi
en una ciutat pot provocar el canvi en les altres. S'anomena sistema urbà perquè les
xarxes urbanes són dinàmiques.

 LA JERARQUIA URBANA

• Les ciutats, a més de tenir en compte el nombre d'habitants, també es Poden

classificar segons les diverses funcions que el fenomen de la globalització els va
adjudicant. Com més especialitzades són les funcions, més importants són les ciutats.

 METRÒPOLIS GLOBALS NACIONALS

• Madrid i Barcelona concentren uns quant milions d'habitants i la seva influencia

s'estén al conjunt del país, i incideix internacionalment.

• A aquestes zones es localitzen:

- empreses destacades - bona xarxa de comunicacions

- gran activitat política i cultural

- problemes per la seva grandària

 METRÒPOLIS REGIONALS

• València, Sevilla, Màlaga, Saragossa...són ciutats grans i ben comunicades.

• La seva centralitat comprèn una regió molt extensa i tenen gran dinamisme.

 CIUTATS MITJANES O CENTRES SUBREGIONALS

• El paper administratiu de la gran majoria de capitals provincials ha exercit de pol

d'atracció de la població i dels serveis. Vic influeix + que la comarca Osona.

 CAPITALS COMARCALS

• Nuclis petits que disposen d'equipament i infraestructures bàsiques que els

permeten influir en les localitats del seu entorn comercial.

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)

 lOMoARcPSD|17382975

LES REGIONS URBANES

• Quan un sistema urbà esta molt integrat, ja no parlem de sistema urbà sinó de regió
urbana.

REGIÓ URBANA: part del territori el qual esta tant urbanitzat que arriba ser gairebé una
única cosa. Molt integrat.

• Hi ha 3 tipus de regions urbanes depenent de la mida i el nombre d'habitants:

 ÀREES METROPOLITANES

• Hi ha una ciutat principal i altres de secundaries al voltant.

• Les ciutats secundàries queden integrades de manera independent però

condicionades per la importància d'aquesta ciutat central.

 CONURBACIONS

• Hi ha dues o més ciutats importants i altres de secundaries al voltant.

• Trama urbana edificada que supera els límits municipals de la ciutat central fins el
punt d'incorporar diversos municipis. Això obliga a una gestió i administració comuna.

 MEGÀPOLIS

• Conjunt d'àrees metropolitanes i conurbacions unides.

LES XARXES URBANES

• El continent europeu és un espai urbà i un territori organitzat per les ciutats.

• Més del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes o grans urbs.

• En el sistema europeu de relacions, les ciutats adopten una posició central pel fet de
ser nexes de denses xarxes de producció, de consum, de recursos... de tot tipus de
béns, de serveis, de capitals i d'informacions.

• PRINCIPAL EIX URBÀ EUROPEU (banana): del sud-est de la Gran Bretanya fins la vall
del Po, passant per Benelux, París i les conques del Rhin-Ruhr.

• EIX URBÀ MEDITERRANI (arc): des de la Comunitat Valenciana fins al nord-est italià,
passant pel sud-est de França.

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)

 lOMoARcPSD|17382975

EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL

AREA DE MADRID

• És l'aglomeració urbana més important i es troba al centre de la Meseta.

EIX MEDITERRANI

• S'estén des de França fins a Cartagena. Passa per Barcelona i València. Les autopistes
i ferrocarrils faciliten el seu desenvolupament.

EIX CANTÀBRIC

• Des de França fins Oviedo-Gijón. Es tracta d'un eix discontinu, on destaquen zones
altament urbanitzades que han perdut pes industrial.

EIX DE LA VALL DE L'EBRE

• Uneix els eixos del mediterrani i del cantàbric, a través de Logronyo i Saragossa.

EIX ATLANTIC GALLEC

• Entre Ferrol i Vigo trobem un continu urbà important.

EIX ANDALÚS

• Està basat en el desenvolupament turístic.

ELS ARXIPÈLAGS BALEARS I CANARI

• Integrats per la seva funció turística.

PROBLEMES DE LA CIUTAT ESPANYOLA CONTEMPORÀNIA

A la ciutat es combinen zones de prosperitat i zones de marginalitat. La crisi de la
societat del benestar dona lloc a una polarització social, que origina una ciutat dual.

 ELS ESPAIS DE LA CIUTAT DUAL

AREES DE SOBRECENTRALITAT: s'ubiquen les seus de grans empreses financeres,

industrials... que sovint coincideix amb els centres històrics.

COMUNITATS TANCADES: zones residencials exclusives, separades amb murs compten

amb serveis propis.

GENTRIFICACIÓ: gent amb bons recursos s' instal·len en barris degradats.

PERIFÈRIES DEGRADADES: situades als extraradis, pateixen l'abandó de les

administracions públiques.

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)

 lOMoARcPSD|17382975

L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ

La majoria de la població espanyola (77%) viu concentrada en ciutats que s'han
expandit, fins l'arribada de la crisi al 2008. Per tant, han crescut els problemes
mediambientals que generen el creixement dels residus urbans de tot tipus.

 EL MEDI AMBIENT URBÀ I LA UE

• L'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) va alertar sobre l'expansió urbana

descontrolada.

• La taxa de l'augment del sòl urbà ha estat superior a la taxa de creixement

demogràfic, la qual cosa comporta un augment del consum energètic, així corn un
nombre major de transports.

 L'IMPACTE DEL MODEL URBÀ DISPERS

• La dispersió urbana ha provocat una acceleració en l'ocupació de l'espai i

l'empitjorament de la mobilitat individual.

 LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

• La contaminació de l'aire per les emissions de diòxid de carboni d’automòbils i

fàbriques, entre d'altres, provoquen l’Illa de calor (la temperatura de la ciutat sempre
sol situar-se entre 12C-49.0 per damunt de la del camp).

• L'Illa de Calor genera un microclima o efecte hivernacle local.

 ELS RESIDUS URBANS

• La generalització del model de vida consumista ha comportat l'augment continuat de

residus.

• Cal insistir en les principals actuacions que sintetitzen les tres R (Reduir, Reutilitzar,
Reciclar)

GUETITZACIÓ
• Hem de considerar la ciutat com un territori integrat, no homogeni, on s'hi combinen
zones de prosperitat i zones de marginalitat.

• La crisi de la societat del benestar dona lloc a una polarització social (els rics cada cop
són més rics i els pobres cada cop ho són més també) que origina una ciutat dual.

• La nova polarització es tradueix en una forta desigualtat interna, visualitzada en

forma de segregació i, fins i tot, de guetització.

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)

 lOMoARcPSD|17382975

• Són situacions en les quals l'ètnia (origen), la procedència (per immigració) la classe
social (per expulsió del mercat laboral) es converteixen en factors decisius d'una
especialitat diferenciada.

DISCRIMINACIÓ EN EL MERCAT IMMOBILIARI  DISCRIMINACIÓ EN L'ACCÉS ALS

SERVEIS  DEGRADACIÓ DE L'ESPAI ARQUITECTÒNIC  AÏLLAMENT I AUTOAÏLIAMENT
 DISCRIMINACIÓ EN EL MERCAT LABORAL  DEVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA ZONA

Downloaded by Simran Simran (simran.simran@insmilabcn.cat)