La ciutat i el món urbà

Part 2

1
 1.- LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA

1.1. La ciutat pre-industrial:

Punt de vista físic:

Unitat compacta.
Tancada per muralles i fosos.
Separada del món circumdant.

Punt de vista jurídic:

Té un estatus distint al de la població rural de l’entorn.

Punt de vista funcional:

Lloc d’intercanvi.
Lloc de producció artesanal.
Lloc de creació cultural.

Punt de vista social:

Residència del poder real i eclesiàstic.
Residència dels grups socials hegemònics.
Residència de la burgesia ascendent.
Residència dels grups d’artesans.

2
 1.- LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA

1.2. La ciutat industrial al S. XIX:

Impacte de la Revolució Industrial:

• Creixement de les ciutats, principalment les properes a centres d’aigua i carbó.

• Creixen al entorn de la nova unitat de producció: la fàbrica.
• Gran èxode rural ver les ciutats: mà d’obra barata.

Primer creixement dins les muralles medievals:

• Etapa de creixement sense control
• Prioritat als interessos privats dels empresaris urbanístics.
• Gran degradació mediambiental.
• Destrucció del patrimoni arquitectònic.
• Sorgiment de barris obrers: segregació social i espacial.

Enderrocament de les muralles medievals:

• Impuls a la planificació urbanística fora de les muralles.
• Aparició dels Eixamples (Ildefons Cerdà): barris burgesos de planta ortogonal (segregació social i espacial).
• Aparició de les utopies urbanístiques: ciutats jardins, ciutat lineal, etc.
• desenvolupament d’infraestructures urbanístiques: clavegueram, recollida d’escombraries, subministrament d’energia (elèctrica), aigua
corrent, mercats centrals, ferrocarrils, carreteres, etc.
3
1.- LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA
 1.- LA CIUTAT EN LA HISTÒRIA

La ciutat post-industrial:
Les àrees metropolitanes han donat lloc a veritables regions metropolitanes
(Madrid, Barcelona).
1.2. La ciutat
Controlindustrial
i decisions al
de S. XX:
l’economia mundial globalitzada s’han concentrat en algunes regions metropolitanes dirigides per ciutats globals: Nova York, Londres, P
Això ha estat possible gràcies al desenvolupament de xarxes de comunicació d’alta tecnologia.
La ciutat que vol evolucionar ha de complir factors com: capacitat d’innovació tecnològica, teixit d’empreses locals, potenciació de centres universitaris i
També necessiten la implantació d’infraestructures essencials de transports
Creixement continu de les ciutats:
(Aeroports, AVE...) i connexió a la xarxa mundial de comunicacions (Internet)
• La ciutat s’ha d’adaptar a l’augment de la població, l’aparició de
nous mitjans de transport més ràpids i segurs, la generalització
de l’automòbil.
• Van créixer els eixamples i van sorgir els polígons industrials i
residencials a les afores de les ciutats (automòbil).
• Destaquen les ciutats dormitori (residències obreres amb
dèficits d’infraestructures i d’equipaments)
• El creixement accelerat de les ciutats a donat lloc a l’aparició, arreu
del món, de les conurbacions, les àrees metropolitanes, les
megàlopolis...
• En els països desenvolupats com a conseqüència del
desenvolupament econòmic, als països subdesenvolupats Les ciutats són en l’actualitat:
com a conseqüència de factors demogràfics. • Motor de l’economia mundial.
• Centres de poder i pols vertebradors del planeta.
• Centres d’innovació tecnològica.
• Focus d’irradiació cultural.
• Llocs de transformacions socials.
 2.- ELS SISTEMES URBANS Xarxes urbanes: conjunt reticular format per centres urbans de
jerarquies diferents i les àrees d’influència respectives.

Jerarquia urbana: organització de ciutats segons la seva àrea

d’influència i les seves dimensions demogràfiques, les seves
2.1 UN MÓN DE CIUTATS funcions i serveis, dins del sistema de ciutats d’un territori.

éixer i cada vegada són més les ciutats que superen el milió d’habitants.
elacionen entre elles per raons econòmiques i de complementarietat de serveisformen XARXES URBANES damunt del territori

Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis. S’utilitza l’exp

Sistemes urbans format per diferents elements:

La relació entre els elements o les ciutats del sistema tenen la seva expressió en els moviments de població, mer
sòl i immobles
infraestructures productives i de serveis
xarxes de comunicació i de transport
ordenament legal
 2.- ELS SISTEMES URBANS

2.1 UN MÓN DE CIUTATS

 2.- ELS SISTEMES URBANS

2.1 UN MÓN DE CIUTATS

 2.- ELS SISTEMES URBANS
Fluxos del sistema: intercanvis de tota mena
que es produeixen entre els diferents nuclis que
2.1 UN MÓN DE CIUTATS
formen un sistema urbà.

Cóm interpretar el nivell de desenvolupament d’un sistema urbà?

Independentment de les seves dimensions o la seva població:

sistema urbà molt integrat: entre els seus nuclis hi ha una important circulació i un intercanvi d’elements de tota mena (persones, vehicles, productes
pocesintegrat:
sistema urbàque aquestes relacions
si. Ven són escasses
grau d’integració i els intercanvis produeixen en el seu donat per la suma de fluxos del sistema.

La globalització
ciutats, el model dede
vida
l’economia
urbà estài prenent
d’una determinada concepció
dimensió planetària, i essocial, sistema
parla deamb els nous
mundial
sistemes
de ciutat
de transport i telecomunicacions, està provocant una reorganització

Les diferents àrees urbanes estan adquirint una especialització funcional segons el paper que tenen dins del sistema socioeconòmic global 9
 2.- ELS SISTEMES URBANS Regió urbana: territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada
densitat mitjana de població, amb una gran concentració d’infraestructures viàries i productives i
amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis. De difícil delimitació; es fan servis

2.2 LES REGIONS URBANES diversos criteris: quantitat de població de la ciutat central, densitat de població, nombre de
desplaçaments per motius laborals,....

 espercialització dels nuclis urbans que les formen (en usos residencials, industrials, comercials o
Regions urbanes es caracteritzen per de serveis).
 la dependència entre uns nuclis i uns altres, la qual augmenta amb el grau de desenvolupament.
TIPUS

mitjanes que l’envolten. Sistema ben integrat, amb intensitats de fluxos entre el nucli central i les nuclis del voltant. El nucli central s’especialitza en el sector terciari, i els nu

cli clarament predominant, sinó diversos nuclis d’importància igual o similar. Presenta una estructura plurinuclear, caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i

politanes, que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres i on viuen més de 20 milions de persones. Té múltiples nuclis centrals, de diversa importància, on es desenv

10
 2.- ELS SISTEMES
URBANS

2.2 LES REGIONS URBANES

Les principals regions urbanes del món.

Nombre
Posició Regió urbana País
d'habitants

1 Toquio-Yokohama Japó 35.200.000

2 Jakarta Indonèsia 22.000.000
3 Bombai Índia 21.255.000
4 Delhi Índia 20.995.000
5 Manila Filipines 20.795.000
6 Nova York EUA 20.610.000
7 Sao Paulo Brasil 20.180.000
8 Seül Corea del Sud 19.910.000
9 Ciutat de Mèxic Mèxi 18.690.000
10 Xangai Xina 18.400.000
11 El Caire Egipte 17.290.000
12 Osaka-Kobe-Kyoto Japó 17.000.000
13 Los Angeles EUA 14.775.000
14 Shenzhen Xina 14.470.000
15 Pequín Xina 13.995.000
11
2.2 LES REGIONS URBANES

Conurbació Randstad: Rotterdam, La Haia,

Amsterdam i Utrecht
2.2 LES REGIONS URBANES
 2.- ELS SISTEMES URBANS
Arc mediterrani: macroregió europea formada pels territoris de

la Mediterrània occidental situats entre l’est d’Andalusia i el nord

d’Itàlia.

2.3 LA XARXA URBANA CATALANA

oblació alta a la costa i baixes al Pirineu. Per tant, la xarxa urbana es densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior.
c mediterrani de la UE, després de Milà, i la segona ciutat més important de la xarxa urbana espanyola. .
lunya és un sistema ben integrat, en funció de la gran quantitat d’intercanvis que es produeixen entre els diferents nuclis urbans que en formen part. Un nombre important de v

Els quatre nivells de la xarxa urbana catalana:

mits de la ciutat i de la seva àrea metropolitana tradicional (del Besòs al Llobregat), ja que inclou el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat

14
 2.- ELS SISTEMES
URBANS

2.3 LA XARXA URBANA CATALANA

Els quatre nivells de la xarxa urbana catalana:

nes urbanes que exerceixen influència econòmica i social més enllà dels límits de les seves pròpies comarques:
zona del Camp de Tarragona.
rres de l’Ebre.
s del Pirineu fins a la Depressió Central.
ntals.
egió central de Catalunya
ue representen les valls del riu Ter i del riu Congost

15
 2.3 LA XARXA URBANA CATALANA

Els quatre nivells de la xarxa urbana catalana:

eva comarca i sovint relacionades amb els centres supracomarcals corresponents. Exemple: Figueres i Olot respecte de Girona, o Balaguer i Mollerussa respecte de Lleida.

acions que els envolten. Exemple: Roses (Alt Empordà) té la funció de centre subcomarcal que aglutina els pobles de la franja costanera de l’Alt Empordà (sobretot els situats al v
 Metròpoli: aglomeració urbana formada per la gran ciutat
central i altres localitats més petites de la rodalia

2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

Les ciutats espanyoles es poden classificar per la jerarquia que els nivells
funcionals en els seu entorn els adjudica:
 Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona perquè:
 concentren milions d’habitants
estableixen la seva centralitat en una regió metropolitana
 influència al conjunt del país i d’abast internacional
 compten amb la seus d’empreses destacades i de les
institucions públiques principals
 densa xarxa de comunicacions
 gran activitat cultural i política
 tenen molts problemes derivats de la seva gran dimensió.
 Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga
constitueixen regions extenses on viuen de 500.000 a
1.500.000 habitants, amb bones comunicacions i un dinamisme molt
notable.
 Metròpolis subregionals o de segon ordre: àrees metropolitanes
petites, com Múrcia, Valladolid i Vigo, que disposen de serveis
especialitzats com universitats i grans hospitals, però la seva població no
arriba ala 500.000 habitants i la seva àrea d’influència és relativament
reduïda.
2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA
 2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

 Ciutats mitjanes: el paper administratiu de moltes capitals de

província es un factor d’atracció de població i de serveis. Santander,
Segòvia, Logronyo o Ciudad Real, tenen entre 50.000 i 200.000 habitants.

 Ciutats petites: els nuclis de població tenen de 10.000 a 50.000

habitants i disposen d’equipaments i d’infraestructures bàsiques que els
permeten influir en les localitats del seu entorn comarcal.
mediterrani, a través de Barcelona i les ciutats franceses de Marsella i Lió, i a través de l’eix de comunicació atlàntic, a través de Bilbao i la ciutat francesa de Bordeus.
s urbans.

2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

Fer activitat pàgina 261

 2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

per la quantitat d’habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població. Des de la frontera francesa fins Cartagena.
b l’europeu i està integrat dins de l’eix meridional de desenvolupament europeu, l’anomenat arc mediterrani.
a.
han afavorit el seu desenvolupament.
ió afecta gairebé tota la franja litoral.
 2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

Central
Integrada per l’àrea metropolitana de Madrid, la més important de la Península.
L’aglomeració urbana més gran d’Espanya situada al mig de la meseta, cap a on exerceix una gran influència.
Basa la seva importància en la centralització de les vies de comunicació d’Espanya, el desenvolupament econòmic i la concentració del poder polític i financer.

tàbrica i el sector nord de Castella i Lleó, la Rioja i Navarra.

u zones altament urbanitzades i abans molt industrialitzades.
ja que la influència de Bilbao, que n’és el principal centre econòmic i demogràfic, no arriba a articular tot el sistema
 2.3 LA XARXA URBANA ESPANYOLA

Ebre
mediterrani i el cantàbric a través de Logronyo i Saragossa i del corredor natural de la vall del riu Ebre.

Atlàntic gallec:
Entre Ferrol i Vigo, passant per A Corunya i Pontevedra.
Hi ha un continu urbà important.
Hi abunden petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a través de Porto.
No té un gran dinamisme econòmic ni demogràfic.

Andalús:
Dos eixos urbans: l’eix de la vall del Guadalquivir (des de Cadis a Jaén) i l’eix litoral (de Cadis a Almeria; basat en el desenvolupament turístic).
Inclou un bon nombre de ciutats petites i mitjanes i està ben integrat.
 3.- TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS

3.1 CIUTAT I POLARITZACIÓ SOCIAL

Inicis de la dècada de 1980: crisi de l’Estat del benestar + fi de l’estabilitat laboral generalitzada = destrucció de l’àmplia classe mitjana urbana i aparició de la polarització
A l’interior de la ciutat sempre ha existit desequilibris i disfuncions

utat dual a escala mundial (a Occident hi ha ciutats pròsperes i al Tercer Món només són contenidors de
nivell intern (barris de

modaamb coexistència ambbarris

decadents)

26
 3.- TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS Segregació: separació, exclusió i allunyament d’un grup social respecte
de la resta de població, a partir de plantejaments econòmics, socials,
racials, religiosos, A la ciutat es manifesta
amb la separació de barris i la formació de guetos

Guetització: procés pel qual un grup de persones que viu en un barri

determinat arriba a una situació de marginalitat.
3.2 ELS ESPAIS DE LA CIUTAT DUAL

l’ètnia (origen), la procedència (per immigració) o la classe social (per expulsió del mercat laboral) són factors
gicament la polarització econòmica de les grans ciutat es tradueix en forta desigualtat interna.Segregació

Guetització

A Espanya la tendència a la ciutat dual no es tan contundent com en altres

ciutats occidentals, però la crisi pot accelerar el procés.

entralitat: ubicació de les seus de les grans empreses industrials i financeres, i les institucions públiques.
ls centres històrics pel seu caràcter simbòlic, de prestigi i bona comunicació.

omunitat tancades: zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat. Es troben separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat que

27
 3.- TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS

3.2 ELS ESPAIS DE LA CIUTAT DUAL

cials i artístiques de gran valor afegit (galeries

Perifèries d’art, botigues de disseny, restaurants de luxe o exòtics, bars de moda...) s’instal.len a barris fins aleshores degradats.
degradades:
pagar els nous lloguers. la major part dels processos d’empobriment es localitzen als barris perifèrics de les grans ciutats, molts dels quals no havien estat dissenyats am
ari o actes de pressió i d’extorsió efectuats
Aquests barris extradis,dels
pelsalspropietaris llar immobles. Els treballadores
de les classes barris de Malasaña (Madrid)
o mitjanes, o la Ribera
comencen (Barcelona)
a sofrir en són unper
l’abandonament exemple.
part de les administracions i entren
L’atur i la desestructuració social afegeixen raons per a
l’esclat de conflictes i desànim.
El component racista se suma als esclats violents, tot i que els contactes multiètnics no sempre produeixen conflictes i pot ser vist con un tret de la

28
4.- L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ

29
 4.- L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ

4.1 La ciutat com ecosistema

Les ciutats formen sistemes que poden ser

considerada una ecosistema: un sistema organitzat quedes
estudiats format part
d’una de l’entorn
perspectiva natural hi ha elements vius, elements inorgànics i intercanvis de materials i energia.
ecològica:

ECOSISTEMA URBÀ

des del punt de vista biològic, la ciutat té capacitat de producció molt baixa,
per tant implica elevada dependència amb l’entorn.
sistemes urbans són grans consumidors d’energia, de productes manufacturats i de matèries primeres c om l’aigua.
àrees urbanes generen grans quantitats de residus de tota mena
l’expansió contínua dels ecosistemes urbans comporta canvis en l’ús del sòl, i implica especulació.

30
 4.- L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ
4.1 La ciutat com ecosistema

Productes Habitants
Aliments manufacturat Aigua potable del medi Energia
s rural

INPUTS OUTPUTS

Indústries Residu Aigües Ocupació Gasos

contaminants s residual de la contaminants
urbans s perifèria
31
 4.- L’IMPACTE AMBIENTAL DE LA Sostenibilitat: satisfacció de les necessitats humanes del
URBANITZACIÓ present sens comprometre la capacitat de les generacions
futures per satisfer-ne les pròpies.

4.2 La sostenibilitat de les ciutats

La ciutadania i les administracions públiques han de tenir present les qüestions ecològiques si volen afavorir la sostenibilitat de les ciutats
able. La gran dependència respecte
la seva tendència a créixer de manera continuada fan que siguin sistemes que corren el risc d’arribar al seu límit humà i ecològic.

reduir el volum de deixalles produïdes i col·laborar en la seva recollida selectiva,

a fi de facilitar-ne la reutilització i el reciclatge.
les administracions ha de promoure els desplaçaments per les grans ciutats amb transports col·lectius que impliquen una despesa energètica i un nivell de contaminació
es necessari fomentar la utilització d’energies renovables, especialment per als
serveis comuns de la ciutat (enllumenat, senyalització,...)
cal crear espais verds i tenir cura dels ja existents, a més de reforestar els espais naturals de l’entorn amb espècies autòctones .
per conservar el sòl, s’ha d’impedir que els espais agrícoles de l’entorn urbà es destinin a altres usos diferents als tradicionals.

32
 5.- EL QUART MÓN

Les grans aglomeracions urbanes del món pateixen desequilibris interns. Visible en ciutats de països poc desenvolupats, on la constant arribada de gent procedent de

33
Cada cop és més visible a les ciutats persones sense habitatge que malviuen entre capses de cartró i bosses de plàstic
upades , sobretot a les àrees urbanes, donant lloc a noves formes de pobresa. Les bosses de pobresa al mig de la riquesa urbana es coneixen com el Quart Món.
 6.- CIUTATS COMPACTES I CIUTATS Ciutat compacta: ciutat qe hi ha poc espai entre les
DIFUSES construccions, els edificis guanyen alçada per compensar la
manca de sòl i la densitat de població es força alta.
Ciutat difusa: ciutat amb creixement extensiu, dispers i de
baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per una
6.1 El continu rural-urbà. elevada ocupació del territori.

A les principals àrees metropolitanes europees, des de fa dècades, s’observa com la població es desplaça del centre cap a la perifèria: les grans ciutats perden ha

DISPERSIÓ

ona rural.
orgeixen ciutats difuses.
finides. Espais al costat de camps de conreu però també hi ha zones dedicades a usos propis de zones industrials o urbanes (magatzems, autopistes, camps fotovoltaics, estacions

34
6.- CIUTATS COMPACTES I CIUTATS
DIFUSES

35
6.2 El cas català FER RESUM PÀGINES 268-269
A Catalunya simultàniament hi ha diferents tipus de poblament:

Poblament rural concentrat: freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i

septentrional del país.
 Poblament rural dispers: perdura en el sector nord-est de Catalunya, al nord del riu
Llobregat.
 Nuclis grans de població concentrada a la Catalunya Nova, com la ciutat de Lleida.
 Nuclis urbans de desenvolupament relativament recent i molt vinculats als canvis
econòmics (industrialització, terciarització de l’economia), molts dels quals estan situats a la rodalia
de les ciutats més importants.
 Zones rururbanes, cada cop més abundants, en què els límits entre allò que és urbà i allò que
és rural són força difusos.
 Una gran àrea metropolitana a la costa central, formada al voltant de Barcelona, que inclou
ciutats que tenen prop de 200.000 habitants (Sabadell, Terrassa, Badalona i l’Hospitalet de
Llobregat)
 6.2 El cas català

Concentració de gran nombre d’habitants i econòmiques + millora i extensió de transport públic i privat + ampliació de la quantitat i capacitat de les vies de
comunicació terrestre

TRANSFORMACIONS EN L’ESTRUCTURA INTERNA de les àrees urbanes de Catalunya:

ue
ressiva
comporta
de nous
de municipis,
vegades l’estancament
facilitada perdel
l’expansió
creixement
de ladexarxa
la ciutat
deUncomunicacions
central i un increment
altre fenomen i una
que gran
deconsum
la població
incrementa de sòl.
dels municipis
de sòl perdel
elEspecialització
consum seu voltant,
a usos urbans
de és molts de residències
dels qual són
la construcció secundà
pobles petits situats a5

funcions dels espais dins de l’àrea urbana, amb la creació de grans centres comercials, àrees logístiques, àrees de lleure i àrees reside
diferents nivells socials.

Comporta desplaçaments continus: bona

part de la població té la residència, la feina i els
lloc de compra en indrets diferents però ben
comunicats per autopista, metro o tren urbà.