Professional Documents
Culture Documents
1. Identificació i presentació
● Quina informació presenta el plànol 1? Identifica els límits de Barcelona
al final del segle XVIII i el projecte de creixement del segle XIX.
Al plànol 1 podem veure quin era el projecte d’eixample creat el 1859.
L'eixample contemplat en el pla es desplegava sobre una immensa superfície
que estava lliure de construccions en ser considerada zona militar
estratègica. Proposava una quadrícula contínua de pomes de 113,3 metres
des del *Besós fins a Montjuïc, amb carrers de 20, 30 i 60 metres amb una
altura màxima de construcció de 16 metres.
2. Anàlisi
- Analitza les característiques de l’eixample proposat per urbanista
Ildefons Cerdà:
● Com eren les illes? Hi havia eixos en diferents direccions?
Les illes tenien una forma rectangular, hi havia carrers en posicions
diferents, però tots acabaven en el mateix lloc, la rambla central.
● Quines diferències en el traçat urbà pots observar entre el nucli antic i
els eixamples?
Els nuclis antics tenen, en general, un traçat urbà més irregular, amb carrers estrets
envoltats de cases antigues i edificis històrics, que mostren el seu origen medieval.
Eixample, en canvi, acostuma a tenir un traçat més regular, amb carrers més amples
i edificis més alts construïts posteriorment. A més, d'aquestes zones contenen una
major varietat d'equipaments públics i privats per a les seves principals funcions
comercials.
- Aquest creixement es va completar al final de segle amb la incorporació
de nous barris. Observa el plànol 2 i fes una relació dels municipis
agregats
Podem observar la incorporació de nous barris com, Sarrià i les Corts,
Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sants o la Barceloneta.
3. Context històric
● Per què va caldre crear nous barris urbans? Què s’hi pretenia?
Es creen nous barris urbans per respondre al creixement de la població urbana,
oferir una millor qualitat de vida i millorar els espais públics. Això inclou la
construcció de nous espais verds, carrers més amigables, millors serveis i
equipaments públics i l'enfortiment dels vincles entre comunitats. Tot plegat, és un
intent de millorar la vida dels residents en aquests barris, ja que aquestes noves
estructures urbanes poden oferir més accessibilitat, seguretat i qualitat de vida.
MARC FILGUERAS FIGUERES 4t ESO A
4. Conclusions
● Quins beneficis va tenir per al creixement demogràfic i econòmic de la
ciutat aquesta remodelació urbana?
El creixement demogràfic va portar moltes millores per al poble barcelonès,
va portar l'augment de necessitats bàsiques com aigua, electricitat o sanitat.
L'augment també va portar molts ingressos econòmics perquè va portar molts
nous llocs de treball per la nova gent que venia de fora que creixia allí. A més
a més, els nous treballs van proporcionar avenços tecnològics o millores en la
salut o seguretat per als ciutadans, i l'augment dels sous dels treballadors.
● Dóna la teva opinió sobre si aquest procés va ser beneficiós per a
Barcelona i per als municipis afectats.
Personalment, penso que aquest augment ha tingut molts bons beneficis cap
a la ciutat. Actualment, Barcelona és coneguda com la segona ciutat més
important d'Espanya darrere de la capital que és Madrid, això significa que les
persones que venen de fora tendeixen a visitar més aquestes dues ciutats.
Totes aquestes visites fan que l'economia de la ciutat continua augmentant i
així les condicions de les persones que habiten allí millorin com ja ho van fer
abans.