TENC APUNTS NIL A GMAIL!!!

recordar-li que posi pregunta EXAMEN

29/09

RECURSOS TURÍSTICS POTENCIALS

creació legal que no se sap perque es fa això

una administració pública NO pot destinar recursos públics sense una finalitat d’interés
públic declarada i raonada, argumentada. i atés que quan es fa una declaració d’un bé com
a recurs turístic és necessari justificar en quin interés públic es basa la declaració, la
declaració d’un bé com a recurs turístic justifica per si mateixa que es puguin, o que s’hagin,
de destinar a recursos públic aquell recurs, aquell element.

la gestió dels recursos públics necesita una gestió PRÈVIA i fonamentada en un interès
públic/general. ex. a dos hotels de costa a un li dona i a un no, ha de justificar de forma
PREVIA.

efectuada la declaració d’un element com a recurs turístic es produeix un altre

consequencia que es que l’admin. pública té el deure d’assignar els recursos sufcients per
preservar el recurs. hi ha d’haver una política.

1.1.1 DEURES PÚBLICS RESPECTE DELS RECURSOS TUR´STICS

llegislació específica: aquelles normes que regulen el recurs sense tenir en compte el
tamany del recurs.
la normativa s’aplica de manera prioritaria s’aplica de manera prioritaria als nivells turíristics
dels recurs.

(els poders públic han de normatitzar, han de tenir caràcter públic, per saber haverhi
seguretat política. sinos l’agent privat no inverteix.

DEURE DE PRESERVACIÓ
deure de preservar imposa al poder públic que ha declarat l’element com a element turístic,
l’obliga a destiinarhi els recursos possibles per mantenir el recurs.

l’sd públics pe preservar ha de disposar de funcions inspectores de control i després

funcions sancionadores

DEURE D’INVENTARI
inventari: una llista d’elements, de béns, ordenat per categories.
tots els recursos turístics han d’estar inventats. aquest instruument ens diu si un element
esta declarat o no, si esta protegit, quins elements té… afecta a l’activitat turística, ha
d’estar previst

DEURE DE PLANIFICACÍCO
1. tota l’actuació política de dret de recurs d’inventari
 2. plans estratègic generals, plans municipals… com més incidencia turística té el
municipi, més planificació haurà de tenir. requereix un informe del departament de la
genaralitat de catalunya
3. exemple. a bcn hiha dèficit d’allotjaments, per aquest motiu es va caldre fer una
remodelació urbanística del pla, remodelar la planificació per tal d’haverhi mes
allotjaments.
per exemple si than donat una llicencia HUB TURISTIC vosté pot ferlo servir sempre fins q
l’ajuntament deixa de donar llicencies.

DEURE DE PROMOCIÓ I FOMENT

1. l’activitat de foment es aquella que ladministració pública dona diners
2. en el nostre ambit Unio Europea. desde aqui no es financia que es doni diners a
empreses privada pel fet de no intervenir en la competencia entre empreses
3. hiha un interès general de promoció dins la UE
4. tenim una tributaria fiscal
5. la UE ens obliga a tenir impostos indirecte, IVA. un impost objsesctiussss.
6. política urbanística, de crear una activitat econòmica pot ser més laxe (menys
estricte) per tal de regular les empreses. tu pots ser mes estricte o menys.
7. per decidir si un hotel es de 4 o 5 estrelles, si una cosa es HUB o no… hem danar a
la NORMATIVA DE LA GENERALITAT.
8. AQUI si que l’estat pot promocionar una destinació. aqui poden fer promoció i poden
donar diners directament als municipis. TOTS es gasten diners amb promoció.
identitat serveis per identificar i políticament, els seus interessos son de configurar,
reforçar i anar presenrvant l’IDENTITAT.

CONCLUSIONS

—------------------
20/10
PATRIMONI PÚBLIC (béns de titularitat pública) → TOTS els que són de titularitat d’una
ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.
- DOMINI PÚBLIC:
- CE (domini demanials=PUBLIC i marítim)
- llei
- Béns patrimonials:
- llei
- altres

EL patrimoni públic = béns de dominin públic → TENIM UN DIBUIX ON EXPLICA LA

NORMA. DPMT= DOMINIO público marítimo terrestre

respecte als béns de domini públic, regiran aquests principis amb una llei, llei 33/2003.

1.1.2.1 BÉNS DE DOMINI PÚBLIC O DEMANIALS

- part costera és domini públic.
- tots els recurssos “generals” ccom carreteres, víes, aeroports, parcs… i aquells que
l’administració vulgui fer servir per un servei públic (Universitats, hospitals,...) TOT
serà domini públic. SI UNA ADMINISTRACIÓ. LLOGA, ARRENDA UN EDIFICI PER
 UBICAR-HI UN SERVEI PÚBLIC (ex. oficines d’un ajuntament), AQUELL EDIFICI
ES DEDICARÀ A PRESTAR UN SERVEI PÚBLIC PERÒ SEGUIRÀ SENT DE
PROPIETAT PRIVADA, L’ARRENDADOR ÉS UN PARTICULAR, PER TANT
L’EDIFICI NO ÉS UN BÉ DE DOMINI PÚBLIC, NO FORMA PART DE PATRIMONI
PÚBLIC.

EL PATRIMONI PÚBLIC ha de donar una resposta a l’interès públic.

- inalienabilitat= està a FORA , AJENO
no es poden vendre
un bé passa a ser d’una altre persona, entitat.
els béns de domini públic NO pot ser transferit a un 3er. NO ES POT VENDRE.
“desafectacióa” NO ES ETERNA. edificis públics que han de ser desafectats per després
del procediment, aquest pasa a ser un bé patrimonial i es pot vendre.
EXAMEN: ES PODRIA DESAFECTAR UN PLATJA? NO, PERQUE ES UN BÉ
CONSTITUCIONAL.
un bbé de domini públic no es pot vendre, per tant no pot ser posat com a garantia, no pot
ser subastat.
- imprescriptibilitat = NO INSCRIPTIBLE
la propietat és un dret. estàn reconeguts a la llei. els drets s’han d’exercitar dins un termini
temporal.
el dret de propietat s’ha d’exercir..

- inembargabilitat = NO EMBARGAMENT
una embarcació es una senyal de que un bé respon d’un pagament d’un deute, però NO es
una grantia contractual. un embargament ho dictamina un jutge per una obligació que no
s’ha complert. EX. si jo no pago a un altre, ella va al jutgat i jutge diu que jaile ha de pagar,
acaba que l’estat embarga el pis de jaile perq no ha pagat.
compulsori = per la força, també per la força física. l’ad. pot recuperar d’ofici la possesió dels
béns patrimonials.
com en qualsevol moment sense haver d’anar cercar ajuda judicial perque ho diu la llei.

1.1.2.1 ÚS DEL DOMINI PÚBLIC

el domini públic és d’ús general. el lloguer de kayacs a les platjes, els restaurants, els locals
a les platjes, un port esportiu… tot això està regulat.

—-----------
EM FALTEN APUNTS 27 OCTUBRE
—----------
3/11
precari = provisional, NO permanent

quan una administració pública gestiona l’interès públic i general, per tant, si l’interès
general requereix recuperar un espai que ocupa amb llicència un particular, l’administració
pública ho podrà fer sempre (l’interès general sobrepassa l’interès del particular). La qüestio
clau no es tant si l’ocupació està feta amb elements fixes o desmuntables, sino si la
recuperació del domini púbilic, supondrà indemnitzar a la persona que duu a terme el
negoci. L’indemnització es durà cas a cas, dependrà de cada indemnització.; com per
exemple quin cost d’inversió va efectuar aquella persona. també es pot indemnitzar per
anys de benefici… depen de cada circumstancies de cada cas.

AQUI ESTEIM PARLANT DE CONCESSIÓ DEL TERRENY

examen: DIFERENCIA DE CONCESSIÓ D’UN SERVEI PÚBLIC I CONCESSIÓ D’UN

TERRENY PÚBLIC.
- concessió del domini públic = es deixa l’espai a un particular
- construeix la generalitat, és de la generalitat, és públic. de port esportiu però no vol
portar la gestió: aquí es veu una concessió d’un servei públic

la concessió en general es fa amb un CONCURS, han de fer una oferta i d’aquesta aoferta
= LICITACIÓ, sortirà un guanyador. la convocatòria del concurs s’ha de publicar, donar a
coneixer. no es pot presentar tothom. HAN DE TENIR UN REQUISITS mínims tècnics i
econòmics. A MAJOR INVERSIÓ, MAJOR TERMINI.

no dona precari però puc recuperar-ho. pots recuperar si, però també s’ha indemnitzar.

els INCUMPLIMENTS que permeten la recuperació de la concessió han de ser greus.

1.1.2.2 DOMINI PRIVAT DE L’A.P. - BÉNS PATRIMONIALS

com sabem quins bens de l’adminitració son bens privatius o patrimonials:
1) béns de ladministració pública: sí son de l’administració púvliba
2) bens privatius de d’adminsitració, béns patrimonials perque aquell bé no es destina
ni a l’ús públic general ni es destina a que la propia administració destini un servei
públic. pot ser de titularitat municipal o de la generalitat i es fa un servei privat.
1.2.2.3
l’habitatge és un element clau per l’ésser humà. no es te en compte la rendabilitat
econòmica. l’actuació administrativa no té rendabilitat econòmica.

PREGUNTA EXAMENsi un compte de l’ajuntament poden ser compte d’embargament?

RESPOSATA: NO, perque es destina a un caràcter social.

la qüestió es que no pot recuperarho via d’ofici, ha de tirar cap als jutjats.

béns comunals NO EXAMEN → son aquells que organitza els veïns del municipi.

amb això acabem el patrimoni públic.

SERVEI PÚBLIC.
el municipi té la obligació de oferir aigua potable a la població.

hem explicat exemple de que l’aigua fa poc més de 100 anys havia aigua dolça però havies
de pagar… avui dia cada municipi esta obligat a oferir aigua potable.
el servei es privat fa anys i es pot anar venent.
a Girona municipalitza el servei d’aigua potable NOMES FA 70 ANYS. va passar a ser
gestió directe de l’ajuntament.
—--------------------------
10/11
hi han serveis que son públics perque ho diu la lley, és a dir, presten un servei públic.
els ajuntaments no estàn obligats a tenir escoles bressols, per tant, si decideixen obrir
escoles bressos per DECISIÓ POLÍTICA, SERÀ UN SERVEI PÚBLIC, A UN LLOC PÚBLIC
PERÒ DE GESTÍÓ PRIVADA. L’AJUNTAMENT ÉS EL TITULAR, POT CONTROLAR,
SANCIONAR… ÉS UN SERVEI PÚBLIC SÍ, ÉS SERVEI PÚBLIC PERÒ DE GESTIÓ
PRIVADA.

1.2 ELS SERVEIS PÚBLICS

Hi han serveis que són clarament públics però ho són perquè ho diu la llei.
Hi han serveis que són públic perquè ho estableix la llei, però la llei no ho estableix
obligatòriament.

Per exemple: les escoles bressol és un servei que o bé presten empreses privades o bé es
presta a través d’institucions públiques. Especialment els ajuntaments col·laboren per
prestar els serveis de bressol.
Si decideixen obrir una escola bressol per motius municipals, el servei serà públic.

Quan l’escola bressol és un servei públic té una connotació pública, vol dir que s’han
d’establir uns preus en relació amb el que diu l’administració.

L’Administració que està més aprop del ciutadà, en principi és la titular que ha de prestar el
servei d’acord amb les característiques del servei.

El servei de titularitat pública que és de titularitat de la Generalitat, també tenen

competència però les entitats municipals hi participen.
Depenent de la naturalesa del servei, aquest serà de titularitat d’una administració o una
altre però dins el servei hi haurà segmentacions, i per això, la titularitat pot ser compartida.
NIL

1.2.1 SERVEI PÚBLIC. CONCEPTE

l’administració que està mes aprop del ciutadà és la que ha de oferir el servei el servei al
ciutadà, depenent de les característiques del servei.

potser que un servei determinat la titularitat sigui compartida.

- PASSA A SER DE TITULARITAT PÚBLIC= DE L’AJUNTAMENT

- CONCEDIR EL SERVEI A UN PRIVAT = CONCESSIÓ, es a dir, presta un servei
municipal, és de titularitat pública però gestió privada.
liberització= exemple gobierno de espanya ven CAMPSA, TELEFONICA…(fa anys nomes
espanya podia vendre i subministrar petroli, telefònica…, era un monopoli però als anys 80
es va vendre al sector públic.
monopoli= una empresa o l’estat té un poder únic sobre un servei
hem passat a una liberització, on el sector privat ha anat guanyant poder. ES A DIR HI HA
SANTITAT I EDUCACIÓ PÚBLICA I SANEAMENT PÚBLIC PERÒ TAMBÉ HI HA
EMPRESES PRIVADES.

ARTICLE 66
els governs disposen de un marge molt ampli per oferir activitats i serveis. tenen marge DE
LLIBERATAT AMPPLI a lhora de fer les activitats i prestar serveis encare que estigui escrit a
la llei.

les materies sobre el govern té competencia donen un marge molt elevat també. ELS ENS
municipals tenen competencia.

el punt número 3 diu de què te competencia els municipis.

LES MATEIRES DEL LLISTAT (66.3) PODEN SER I ACOSTUMEN A SER REGULADES
PER UNA LLEI concreta, que s’en diu la llei sectorial.

poden tenir més d’una competencia per exempel la salut, els incendis…
la llei pot establi que hi ha serveis obligatories, tenim AUTONOMIA per dir quins serveis
s’han de prestar o no i també s’han de prestar alguns serveis obligatoris.

1.2.1 SERVEI PÚBLIC. RÈGIM JURÍDIC.

la difinició pot ser molt vaga però està establerta amb una LLEI.
seràn obñigatoris aquells serveis esmentats a la llista.
en el cas de la recollida de residus, es cobra als ciutadans una taxa, tribut, esteim obligats a
pagarho. la recullida de diners en forma de taxa, com es els diners, HO HA DE FER UNA
AD. PÚBLICA, perque si no pago m’embargaran, ho ha de fer el sector públic.

—-------------------------
24/11
la llei acaba donant els ports (repartiment de competencies) a concessions

l’empresa es comunica amb una entitat que es PORTS DE LA GENERALITAT, es qui posa
les condicions del perís, aprova el projecte, qui fixa i estableix les condicions econòmiques,
pagaments, cobra cànons, taxes… tot això ho fa ports de la generalitat. la generalitat per
gestionar la materia de ports de la seva competència (de la generalitat) crea una entitat
especialitzada, la qual per la seva llei de creació disposa de responsabilitat jurídica propia ia
actua de manera autònoma, per atnt pot signar contractes, pot cobrar, pot ser titular de
comptes bancaris i ho pot fer sense haver de demenar en cada cas l’autorització del govern
de la generalitat. això s’en diu força de un servei públic a través de un organisme autònom.

SEGURETAT SOCIAL → ÉS un organisme públic que gestiona la percepcio de diners

d’empreses i autònoms i pagar prestacions / eventualitats (ep. orfandats, jubilació, ingressos
a hospital treballant, aturs…)

l’administració del servei la fa una administració pública.

CAS PRÀCTIC → el port de la seva passa la petició a l’ajuntament de cassà de la selva.

S’HA OBVIAT EL TRAMIT DE CONDICIÓ PÚBLICA
ha d’haveri un tracte igual. hem de donar les mateixes condicions a
la prestació de serveis públics ÉS EL PRINCIPI GENERAL → té exepcions, lleis sectorials
(lleis especials) com la llei de ports de catalunya en aquell moment també la vigent.

EXAMEN → ports de la generalitat té l’espai que es de la seva competencia. PERÒ NO ES

L’ADMINISTRACIÓ COMPETENT PER AUTORITZAR NI INSPECCIONAR, NI
CONTROLAR L’ACTIVITAT DE RESTAURACIÓ.
EN CONSEQUENCIA, l'ocupació de l’espai està condicionada a que es compleixin els
requisits legals per exercir l’activitat de restauració. aquests requisits són competencia d’una
altre administració.

l’administració pot modificar l’estructura de les obres que s’instalen en domini públic.

1) taxa per ocupar domini públic

2) taxa 5% es de tota la facturació
3) es fan per un termini concret de uns 10 anys
aquets 10 anys començen contar aprtir de 1 de gener de 2020
una vegada s’ha acceptat
(M’HE PERDUT MOLT)

última part de la pràctica any 2022 →

- concessió és unipersonal
- EXAMEN: per incroure la terrasa en l’acord de transpas del el restaurant s’ha de
tenir el vist i plau de PORTS DE LA GENERALITAT.
si es produeix algún problema en la concessió s’anirà a buscar al primer, no a la persona a
qui se li ha translladat el negoci.

coordinació amb el planejament urbanístic, cada port ha de anar coordinat amb el

MUNNICIPI. les lleis han d’estar coordinades.

—-------------------
1/12
PORTS DE LA GENERALITAT
qui acaba concedint l’ús del perís a l’empresa privada és PORTS de la generalitat. els
tractes econòmics, pagaments cànnons i de la vía pública ho paguen a PORTS.
PORTS de la generalitat és un exemple de gestió directe de gestió del domini públic i
gestió dels serveis públics, a través de la creació d’una entitat o organisme autònom.
totes aquestes entitats o organismes autònoms diosposen de personalitat jurídica propia i
per aquest motiu han de ser creades per una norma, llei o cremanet. Aquesta llei crea Ports
de la generalitat i li dona personalitat jurídica.

personalitat jurídica: PODER SER UN SUBJECTE/PERSONA O EMPRESA DE DRETS I

OBLIGACIONS
hi ha entitats els quals sels pot dotar de PERSONALITAT jurídica, com poden ser les S.L. o
autònoms

ENTITATS DE BÉNS PÚBLIC:

- son creades per uan norma, llei o reglament
- depenen d’una administració pública territorial (estat - generalitat - ajuntament -
diputació)

- les organitzaciosn que son de caracter territorial tenen responsabilitats sobre moltes
conpetencies.
- aquestes entiats o organismes autonoms es creen per gestionar un àmbit
determinat, específic.
capacitat d’obrar: UN MENOR NO TÉ CAPACITAT D’ACTUAR FINS A LA MAJORIA
D’EDAT.

És una entitat de dret públic PERÒ com a regla reneral, aquestes entitats la llei els hi
permet actua SUBJECTES al dret privat, per tant, vol dir que poden actuar de tu a tu, és a
dir, estan subjectes al dret públic.

el dret privat són limits flexibles, que limiten els conflictes entre PARTICULARS.
EL DRET PÚBLIC tendeix a ser rígid, regulador, controlador. es així perque s’intenta
festionar un mal ús dels poders públics.

aquestes entitats, en general, poden actuar subjectes al dret privat quan es relaciones,
contracten, amb tercers, particulars. això és així per permetre que l’entitat pugui actuar amb
agilitat en el mercat.
l’entitat actuara subjecte al dret públic quan es relacioni amb les administracions públiques, i
quan exerceix actes que impliquin poder (capacitat per imposar decisions): recaptar diners,
taxes, impostos, inspeccionar, sancionar.

EXEMPLE: ports de la generaltat haura de tramitar d’anar al jutjat normal per tal de
demenar al jutgat que li embargui al restaurant perque no li pagui les bombones de gas;
PERO si el restaurant no paga les taxes, aqui si que podrà reclamar com a poder públic que
li embarguin.

quan es relacionen amb TERCERS, puguin actuar subjectes al dret privat.

art. 25. ports de la generalitat ha de ser arbitraria, ha de fer la reglamentacio sense afavorir
a cap persona.

ÚLTIM EXEMPLE: port de la selva ha de fer 1 catering a l’any o 5 càterings durant 1 any.a
ÉS un càtering durant un termini de temps important en un espai públic. es fa un concurs,
procés de decisió PÚBLIC, la firma del contracte PRIVAT.

ÉS A DIR, aclariment: en general el procés que porta a adoptar la decisió està subjecte al
dret públic (controls, filtres; arbritar l’rbitrarietat) quan s’ha adoptat la decisió, el contracte
que se firma es subjecte al dret privat.

EXÀMEN:
 - PORTS DE GENERALITAT ÉS DOMINI PUBLIC PERQ LA LLEI HO DIU.
- TOTS ELS SON DESCRIPTIBLES, ALINEABLES I …
- TÉ LA POTESTAT (PODER) PER INVESTIGAR, DELIMITAR I RECUPERAR
- LA ADMIN. PUB. POT RECUPER QUAN VULGUI L’ESPAI.
- ÚS DEL DOMINI PÚBLIC (exemple exàmen)
- CONCESSIÓ, AUTORITZACIÓ (termini no superior a 4 anys, NO BÉNS innmobles)

DIFERENCIA RESPECTE EL CAS PRACTIC DE PORTS, RESPECTE AUTORITZACIÓ I

CONCESSIÓ, respecte a L’ÚS DEL DOMINI PÚBLIC PORTUARI.

DIFERENCIA ENTRE CONCESSIÓ I AUTORITZACIÓ → desmontables o o bens inmobles i

no suoerior 4 anys. autorització→ superior a 4 anys i S’HA DE FER OBRA

QUAN PODEN DURAR LES CONCESSIONS → als 25 anys però si s’ha fet una gran
inversió pot ser fins a 50 anys. el que s’establesqui en el permís i depen dels castos que
s’ha fet per tal de saber el marge de benefici es trobaràn els anys de concessió.

la superficie del cas pràctic era d e 132 metres, sperior a 100 metres. LA RESOLUCIÓ ens
diu que no hi ha hagut concurs. la conclusio es que en el cas pràctic NO HI VA HAVER
TRÀMIT NI CONCURS perque permetia el títol de concessió de manera directa an’aquell
solicitat amb l’antiga llei. AVUI DIA AMB LA NORMA EN VIGOR NO SERIA POSSIBLE.

EXAMEN també:
article 64.3 → PARTS SUBRALLADES
article 66.2 → transmissió.

—-----------------
15/12
1.2.1 SERVEI PÚBLIC. RÈGIM JURIDIC
poders de l’ADMINISTRACIÓ TITULAR DEL SERVEI PÚBLIC I PRINCIPIS QUE
REGEIXEN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS:
- potestat reglamentaria: quan soc el govern i s’ha de fer un concurds per elegir quina
empresa guanyarà. l’empresa guanyadora signarà el contracte però el govern té
potestat reglaemntària per tenir poder.
- potestat de control: si es produeix una cosa fora de lu normal, el govern té la
capacitat de controlor i inspeccionar i posar una sancio en ser necessari
- potestat tarifària: s’ha de pagar per aquell servei públic del govern. entre aquestes
serveis públics n’hi ha que són obligatoris pel ciutada (els paga sempre, els utilitzi o
no com la taaxa de clavegueram) i s’hi ha de voluntaris (piscina municipal). els de
recepció obliga és a traves de tributs, impostos i els de recepció voluntaria es
paguen a través de tarifes públiques.
en el cas de gestió indirecta (el govern ho encarrega a una empresa privada) els preus o
tarifes que cobra l’empresa prestadora del serveis també son autoritzats en últim instancia
per part titular del potestat.

regularitat i coninuïtat: es refereix als serveis de prestació NO obligatoris per portar un

control
universalitat i no discriminació envers els usuaris:
clàusula de progrès tecnològic: el govern ha de progessar tecnològicament sempre i quan
sigui economicament viable
lliure concurrència: quan s’obra un concurs ha de ppoder eaccedir-se moltes empreses, és
de lliure elecció. però no tothom pot accedir-hi, s’ha de tenir uns mínims de requisits
economics…..

PREGUNTA EXÀMEN: en la pràctica que vam estar estudiant hem vist una expeció en la
lliure concurrència és similar a la que vam explicar amb l’ús del servei públic? ha de
concedir i respectar el tracte equitatiu, tracte igualitatori per a totes les empreses. NOMES
LA LLEI POT ESTABLIR EXEPCIONS PERÒ HO HA DE JUSTIFICAR.

suficiència financera: el govern pot establir unes condicions de pagament. en els bases del
concurs es dona un benefici mínim a les empreses. son les condicions mínimes del concurs.
s’anomenen plecs de clàusules. s’asseguren un benefici mínim l’empresa guanyadora.

GESTIÓ DIRECTA
és una decisió política. no ho decideix la llei. ho decideix el govern. exercici de poder:
capacitat per imposar-te. exercici de poder:
la llei pot dir quina empresa pot dur a terme una activitat. L’ADMINISTRACIÓ és la última
culpable en tenir la culpa, antes té la culpa l’altre empresa.

organització especial desconcertada = CONCRETA

els pressupostos hauran de destinar una partida de diners per cumplir amb el pressupost.
ha de fer a través de l’ajuntament.

organisme autònom: la llei els diu que tenen personalitat jurídica propia.
—---------------------------------
22/12
1.2.2. SEGUIM GESTIÓ DIRECTA
organisme autònom: patronat, agencia catalana de turisme, touespanya… que són
organismes que gestionen per exmeple la promoció turística de un territori. el règim bàsic el
crea la llei. aquesta entitat té una base pública, és a dir, en el seu funcionament hi haurà
una assignació de pressuposos públic i una llista de requisits per part del govern. aquesta
entitat depen del govern, de la generalitat de catalunya.
la llei li diu que té personalitat jurídica propia. d’aquesta manera qui pot tenir els seu propis
tereballadors. TENIR PERSONALITAT JURÍDICA VOL DIR TENIR RESPONSABLITATS O
OBLIGACIONS.

QUAN HI HA UN ALT VOLUM DE FACTURACIÓ O DE VENDES les empreses poden

adquirir la seva propia FORMA JURÍDICA.
el conflicte, si n’hiha serà entre el tercer i l’orgaintzador com pot ser el patronat o agencia
catalana de turisme i no el govern o la generalitat de catalunya perque té personalitat
jurídica i pot tenir commptes corrents…

implica que la genralitat de catalunya té potestat per corregir les acctuacions de l’agencia
catalana de turisme.
totes les obligacions romanen perque els contractes creen drets i obligacions i aquets altres
son 3ers i les notres decisions no poden perjudicar a 3ers.
SI PRENC UNA DECISIÓ HE DE VEURE QUINES CONSEQÜENCIES TINDRÀ AMB
L’AMBIT PRIVA I AMBIT SOCIAL

les seves relacions externs, amb caràcter general. hi haurà matissos. el que es regideix per
via privada és l’agencia catalana de turisme i el tercer, el privat.

quan ‘lagencia catalana de turisme es relacioni amb la seva matriu (govern o gen.
catalunya) la relacio sera de DRET PÚBLIC.
SI EXERCEIXO ACTES DE PODER → DRET PÚBLIC
CONCLUSIÓ: QUAN ES RELACIONA EN 3ERS ES REGEIXEN EN DRET PRIVAT, EN
GENERAL O MATISSADAMENT (AG. CATALANA I UNA EMPRESA PRIVADA). EN LA
SEVA GESTIÓ INTERNA ÉS GESTIONA AMB LESNORMES DE DRET PÚBLIC.

la presa de decisions pública se subjecta a unes regles, a uns procediments que intenten
que l’actuació pública sigui equitativa, no afavoreixi unes persones per sobre de unes altres
de manera arbitraria. per tant, la contractació pública ha de respectar aquest principi de
objectivitat.
… quan la decisó ja s’ha pres, els contractes en contret s’ajunta al dret privat. les relacions
privades són mes àgils. les relacions subjectes a dret públic són lentes, no tenen aquesta
agilitat. les dret públic es poden monotoritzar per que s’ha de seguir un procediment. el dret
privat es preu una decisió i punt.

-SOCIETAT MERCANTIL AMB CAPITAL ÍNTEGRAMENT PÚBLIC: el propi reglament ens

diu que el fet de tenir caràcter públic no pot contenir avantatges que contraposin a la
competencia. el servei s’exerxeig en règim públic, tot de l’administració. GESTIÓ DIRECTA
PERQUE TOT EL CAPITAL DEPEN DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.
aquestes figures estranyament exerciran poder públic. és una societat mercantil.

el cicle de l’aigua és complex. les canonades, recuperació aigua, potabalització…

és una decisió política. formes de gestió directe. exemple, el rebut de l’aigua ens els pasa
l’ajuntament de Girona.

GESTIÓ INDIRECTA
servei tel presta un particular i no la PROPIA ADMINISTRACIÓ.
caràcter mitx també és gestió indirecte.
les taxes d’escombraries i aigua i tal NO SUPOSA EXERCIR POTESTATS PÚBLIQUES A
AUTORITAT
els serveis públics, et concedeixo perque ho gestionis o explotis però si
quan es licita alguna cosa, s’ha de licitar una entitat que tengui solvencia econòmica i social.

MIRAR PAGINA 82 PQ NO ESTEIA MOLT ATENT

12 GENER
lletra f i g
La subsadereitat…

L’administració posarà un ordre imperatiu i és la potestat executiva qui farà que el client és
qui ha d’anar al jutjat.
h) extinció contracte: la concessió té un termini limitat. 3 MANERES QUE S’EXTINGEIX EL
CONTRACTE:
- RESCAT: abans de que acabi el contracte, el govern pot decidir recuperar el servei si
és per un interès públic i es gestiona de forma DIRECTA.
- SUPRESSIÓ: (ACABAMENT) l’administració decideix deixar d’oferir el servei. si la
llei no ho veu com un servei obligat, ho pot tancar, exemple: escoles bressol. has de
donar una explicació. I s’ha d’imdemnitzar per la guanyança q se tenia pensat.
NO ES POT DEIXAR D’OFERIR EL SSERVEI D’AIGUA POTABLE PERQUE HI HA UNA
LLEI QUE DIU QUE L’AJUNTAMENT ESTÀ OBLIGAT A OFERIR AIGUA POTABLE.
- INCOMPLIMENT: el contractista INCOMPLEIX les condicions del contracte i són de
caracter substancial (HEVY) l’administració pot residir el contracte. En aquest cas,
NO SERA indemnitsable perque has estat tu qui t’has causat el dany.

PAGINA 87 DE 89
a) “risc i ventura” Si el contractista no arriba als beneficis previstos, l’administració li diu
que com a MINIM tindrà un benefici (Assegurar equilibri econòmic de la concessió) i
en contrapartida també li diu que hi ha un MÀXIM DE BENEFICIS. L’adaministració li
diu que l’administració li pagarà X diners si el concisionari li paga el 20% de
beneficis.
b) la gestió interessada és aquella que una empresa fa l’activitat i es reparteix el
40/60% entre administració i empresa privada.
c) el concert és aquell que és
d) l’arrendament és un arrendament. es paga per poseïr un bé o servei d’una tercera
persona.
e) societat mercantil i cooperatives de capital mixt. (una oart capital empresa privada i
altre de l’administració) exemple aigues de girona era mixte. el capital social és el
patrimoni de la societat mercantil. NO EXAMEN!!!!!!!

—---------------------------------
PLEC DE CLAUSULES ECONÒMICO-ADIMISTRATIU DEL SERVEI PÚBLIC

- gestió indirecte perque és una adimistració

- 3 municipis que s’uneixen per una
- clàusula 7a responsabilitat del concessionari i cobertura de riscos
- aquest primer sobre, d’acord amb el tema que esteim parlant. si no es té solvencia
econòmica ni recursos necessaris es descarta.
- 2n sobre, clàusula 3a A, judici de valor. és el judici que depen del tribunal de
contractació, és a dir, de l’opinió de l’administració. sel’s demana als licitadors un
PROJECTE , per veure com desenvolupen el projecte.
- 3r sobre

DRETS I OBLIGACIONS DEL CONCESSIONARI

- en una gestió indirecta, l’administració pot limitar les econòmiques.

OBJECTES VISITABLES
 - QUAN ESTUDIAM RECURSOS TURISTIS ESSENCIALS, la llei diu que els
elements declarats ELEMENTS NATURALS PER LA UNESCO. AQUEST ELEMENT
TURÍSTIC ÉS UN RECURS TURISSIC ESSENCIAL. TOTS AQUELLS ESPAIS
NATURALS PROTEGITS TAMBÉ SÓN RECURSOSOS TURÍSTICS ESSENCIALS.
- la finalitat és de conservació, protecció. per tant les activitats de lleure i activitats són
subordinades, secundàries. això implicarà que si s’ha de preservar i protegir es
prodà limitar, inclus impedir la visita.
- el turisme té una repartició de la RENDA perque
- La renda té → com més visites sobre el recurs, més visites i més pressió sobre el
terriori.

IMPORTANT TEMA 2
- reconeixement de la propietat PRIVADA: dret personal de l’INDIVIDU(4)
- funció social de la propietat privada, però SOCIALMENT se li pot posar límits.
- expropiar. si que es pot fer però es compensat. exemple parking c barcelona
parkink espiral
- ART. 44 i 46. promoció del patrimoni perque es coneixi, per això s’ha de
protegir.
- 3 classes de béns culturals NO, INTRODUCTORI
- d’entrada els CASTELLS, COVES amb art rupestre i DOCUMENTACIÓ CORONA
D’ARAGÓ. → EXAMEN SI O SI
- pagina 9. es pot incloure a la declaració de bé culttural l’ENTORN. per exemple
piramide guizaa hiha cases.
- DIFERENCIA ENTRE MOBILE I INMOBILEE
- PAGINA 15,CLASSES DE BCIN. MONUMENT HISTÒRIC (BCIN), agrupació de
inmobles que constitueix
- BÉNS INMMOBLES: agrupacio edificis com pot ser barri de bcn, nucli de
cadaques, barri vell de girona… o també hi ha edificis que estan PROTEGITS,
però no tots els edificis del barri vell de girona són monuments històrics.
- lloc històric: vall de Boí
- NO PREGUNTARÀ DEFINICIONS
- SI ES TRACTA DE BÉNS MOBLES LA DECLARACIÓ COM A BENS
CATALOGATS ES COMPETENCIA DE LA CONSELLERIA DE CULTURA I SI ES
TRACTA DE BÉNS INMOBLES, AQUEST NIVELL DE PROTECCIÓ, AQUESTA
COMPETENCIA PASSA A SER PROTEGIT PER LES ADMINISTRACIONS
LOCALS.
- DIAPOSITIVA 13. → BÉ CATALOGAT = BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL. té
competencia els ajuntaments de + de 5.000 habitants, sinos els consells
comarcals.
- SOBRE ELS BENS CATALOGATS, EN EL CAS DE UNA ALINEACIÓ, DE
TRANSICIÓ DE PROPOETAT. L’ADMINISTRACIÓ TÉ UN DRET D’ADQUISICIÓ
PREFERENT. AQUEST NO EXISTEIX SI ES D’HERENCIA O DONACIÓ.
RETRACTE un poc imporatant
- en el cas que es tracti UN BCIN O BCIL, QUINA ÉS L’ADMINISTRACIÓ QUE TÉ
PREFERENCIA? 1ER LA GENERALITAT, SI ES UNA BE CULTURAL LOCAL, ÉS
L’AJUNTAMENT QUI TÉ COMPETENCIA
- SI UNA PROPIETAT ES BCIN ÉS PRIPIETAT DE L’ESTAT? NO, FALS.
- ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A CATALUNYA SON ELS QUE ESTAN
INCLOSOS AL PLA D’ESPAIS D’INTERES NATURALS, INDICICA QUINS ESPAIS
ESTAN ALLA I QUIN NIVELL DE PROTECCIO TENEN. COMPETENCIA DE LA
GENERALITAT I TAMBÉ DERIVA DE NORMATIVA EUROPEA. AMB UN NIVELL
DE PROTECCIÓ MENYS PROTEGIT, EN ESPAIS NATURALS PROTEGITS S’HI
POT ARRIBAR A CONTEMPLAR LACTIVITAT DECAMPING O ESTABILIMENT
D’ACTIVITATS RURALS.
- LIMITACIÓ DELS ESPAIS
- MODALITATS DE PROTECCIÓ:PARCS NACIONAL, PARATGE NATURAL,
RESERVES NATURALS(integral i parcial), PARC NATURAL