22303 – Direcció i Gestió de

Centres i Programes
d'Educació Social
1er curs del Grau en Educació Social
6 crèdits

TEMA 1
Professor:
Els Centres i Programes d'Educació Jesús Mullor Román
Social
Tema 1: Els Centres i Programes d'Educació Social

1. Serveis, centres i programes

1.1. Serveis
1.2. Centres
1.3. Programes

2. Els centres i programes segons l’àmbit d’actuació

3. Els centres i programes segons la titularitat

3.1. Centres i programes de titularitat pública
3.2. Centres i programes de titularitat privada

4. RECURSOS

Estudis: Grau d’Educació Social

Assignatura: 22303 – Direcció i Gestió de Centres i Programes d'Educació Social
Autor: Professor Mariano Sbert (2018)
Revisió: Professor Jesús Mullor (2021)
Edició: setembre de 2021

Aquesta obra està subjecta a una llicència CC Reconeixement – No Comercial

– Sense Obra Derivada 4.0 Internacional
 1.1. Serveis, centres i programes
Aquest primer tema és introductori al que és l’objecte
d’estudi de l’assignatura.
El nom de l’assignatura fa referència a centres i
programes, i, segurament, també es podria parlar de serveis.
Caldrà, doncs, que primer identifiquem el que entenem per
cada cosa quan els anomenem.
1.1. Serveis
Amb origen en el terme llatí servitium, la paraula servei
defineix l'activitat i la conseqüència de servir, un verb que
s'empra per donar nom a la condició d'algú que està a la
disposició d'una altra persona per fer el que aquesta li
exigeix o li ordena.
Quan parlem de les funcions de les organitzacions,
entenem per servei un cúmul de tasques i activitats
desenvolupades per una entitat o empresa per satisfer les
necessitats dels seus associats, usuaris o clients.
Els serveis inclouen una diversitat d'activitats que es
poden planificar, i que són exercides per un nombre de
persones que poden ser funcionaris, empleats, i, a vegades,
voluntaris que treballen per a una administració pública, per
a entitats sense afany de lucre o per a empreses privades;
podrem parlar de serveis públics gestionats per
l’Administració, de serveis públics gestionats per entitats
privades amb o sense afany de lucre i de serveis privats,
independentment del fet que siguin gratuïts o no. En
economia, hom denomina els serveis sector terciari.
El servei es pot presentar com un bé de caràcter no
material. Per tant, els que ofereixen serveis no acostumen a
fer ús d'un gran nombre de matèries primeres i tenen
escasses restriccions físiques. Així mateix, cal ressaltar que el
seu valor més important és l'experiència.
Segons la ISO 9000, un servei té com a resultat dur a terme
almenys una activitat en la interfície entre el proveïdor i el
client, en què el servei generalment és intangible. La
prestació d'un servei pot implicar:
• una activitat realitzada sobre un producte tangible
subministrat pel client (per exemple, la reparació d'un
automòbil);
• una activitat realitzada sobre un producte intangible
subministrat pel client (per exemple, la declaració
d'ingressos necessària per sol·licitar una subvenció);
• el lliurament d'un producte intangible (per exemple, el
lliurament d'informació dels recursos per a persones
dependents);
• la creació d'una alternativa per a l’usuari (per exemple: un
esplai, una ludoteca...).
1
 En contraposició amb això, un producte és qualsevol
cosa produïda pel consum i la inversió. També és tot allò
que circuli pel mercat o comerç. Pot ser de diversa índole:
de
consum, industrial, tècnic, agrícola, artesanal, entre d'altres.
Entre les particularitats intrínseques d’un servei que
permeten diferenciar-lo d'un producte es poden citar les
següents:1, 2
• La intangibilitat: un servei no pot ser vist, sentit, olorat ni
escoltat abans d'adquirir-lo.
• L'heterogeneïtat: dos o més serveis poden resultar
semblants, però mai seran idèntics ni iguals.
• La peribilitat: un servei no pot ser emmagatzemat.
• La inseparabilitat: la producció i el consum es
desenvolupen de manera paral·lela, parcialment o
completament.
• L'absència de propietat: els qui contracten un servei
aconsegueixen el dret a rebre la prestació, l’ús, l’accés o
l’arrendament d'una cosa, però no n’esdevenen
propietaris.
1 http://www.conocimientosweb.net/descargas/article1087.html.
2 http://www.plancameral.org/web/portal-internacional/guias-online-exportacion/-/guias-
onlineexportacion/0d594e01-c614-45fe-83a6-246a27f75fab.
Els serveis socioeducatius es consideren unes prestacions
bàsiques i, en algun cas, obligatòries, que ofereixen,
generalment, els poders públics perquè hi hagi un benestar
en la societat que forma una comunitat, juntament amb altres
prestacions que també són de dret obligatori per a la
ciutadania, com són la sanitat, l'educació i les ajudes
econòmiques i les pensions, ja siguin d'invalidesa, per vellesa,
per falta d'ocupació o per qualsevol situació que tingui una
persona i que li impedeixi valer-se per si mateixa per subsistir.
Algunes de les qüestions bàsiques que es considera que
han de prestar els serveis són:
• el bon tracte als seus clients,
• satisfer les necessitats dels clients abans que aquests ho
requereixin,
• brindar la possibilitat d'agraïment o de queixa,
generalment de manera escrita.
Sobretot, els prestadors del servei han de complir amb
allò que s’ha preestablert, que se sol determinar mitjançant
un contracte o una normativa, en què s’han d’establir pautes
clares sobre quins seran els serveis que l'empresa o
l'Administració brindaran.
2
1.2. Centres En el camp de la intervenció socioeducativa, normalment,
Sota la denominació de centres tenim tot el ventall els programes estan formats per un conjunt de projectes
d’espais físics on es desenvolupen serveis o programes. relacionats entre si, i que comparteixen objectius per tal
d’assolir les metes parcials o sectorials d'un pla.3 El programa
La seva tipologia variarà amb relació a la prestació que forma part del nivell de planificació tàctica i es troba entre el
rep l’usuari o participant. El ventall va, per exemple, des pla, més estratègic, i el projecte, més operatiu.
d’un centre d’informació obert a temps parcial i atès per
una sola D’aquesta manera, un pla municipal d’educació podria
persona, fins a un centre residencial obert les vint-i-quatre incloure els programes següents:
hores, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any i amb una a) d’absentisme escolar;
gran quantitat de personal (neteja, cuina, atenció sanitària, b) de dificultats d’aprenentatge;
atenció social, direcció i administració...). c) de millora curricular;
d) d’innovació educativa;
e) d’educació per al lleure;
f) d’educació en l’esport;
g) etc.

3 Froufe, S., Sánchez, A. (1991). Planificación e intervención socioeducativa.

Salamanca: Amarú Ediciones.
1.3. Programes ANDER-EGG, E., Aguilar Adáñez, M. J. (1994). Cómo elaborar un proyecto. Guía
El concepte de programa (terme derivat del llatí para diseñar proyectos sociales y culturales. Buenos Aires: ICSA-Humanitas.
programma que, al seu torn, té l’origen en un vocable grec)
té múltiples accepcions. Pot ser entès com l'avançament
del que es planeja realitzar en algun àmbit o circumstància;
el temari que s'ofereix per a un discurs; la presentació i
organització de les matèries d'un cert curs o assignatura; i
la descripció de les característiques o etapes en què
s'organitzen determinats actes o espectacles artístics. 3
 Podem insistir en la recollida d’algunes definicions més des del camp de la planificació:

«És un grup de projectes relacionats, subprogrames i activitats de programes; la gestió es realitza de manera coordinada per obtenir
beneficis que no s'obtindrien si es gestionessin de
forma individual». (PMI) 4

«Una estructura d'organització flexible temporal creada per coordinar, dirigir i supervisar l'aplicació d'un conjunt de projectes i
activitats relacionades, amb la finalitat d'obtenir resultats i beneficis relacionats amb objectius estratègics de l'organització».
(PRINCE2) 5

«Consisteix en un conjunt de projectes relacionats i els canvis organitzatius necessaris per assolir un objectiu estratègic i aconseguir els
beneficis de negoci definits». (IPMA)

Com hem pogut veure, la definició d'un programa és similar en cada cas; podem extreure’n les característiques al següent
esquema:

4 https://www.pmi.org/
5 https://www.prince2.com/eur
4
 2. Els centres i programes segons l’àmbit d’actuació
Parlar dels àmbits d’actuació des de l’educació social no
és l’objecte d’aquest tema, però podem tenir com a
referència la proposta de Froufe, S. (1997).6 En recomanem la
seva lectura.

La diversitat de l’àmbit d’actuació fa que els objectius, els EDUCACIÓ SOCIAL

usuaris, les activitats, etc., requereixin recursos molt distints ESPECIALITZADA
entre si i, sobretot, amb relació a l’especialització dels
membres dels equips que hi intervenen.

Tal com dèiem al punt anterior, no serà el mateix un

centre d’informació juvenil que un centre residencial per a
majors, i els programes que s’hi desenvolupin necessitaran ANIMACIÓ I
FORMACIÓ
diferents especialitzacions, metodologies, recursos… TEMPS
LABORAL
LLIURE
Així mateix, en un mateix centre es poden tenir
programes complementaris per a una població amb les
mateixes característiques (programes sobre la cultura d’aquí
per a persones migrades, sobre competències parentals, EDUCACIÓ DE
sobre higiene i nutrició...) o programes diversificats amb els PERSONES ADULTES
mateixos objectius, però dirigits a grups de diferents
característiques (programes de reforç escolar per a infants
d’altes capacitats, per a infants amb un retard cognitiu...).

6 Froufe, S. (1997). Los ámbitos de intervención en la Educación

Social. Aula. 9, 179-200. 5
 3. Els centres i programes segons la titularitat

En aquest sentit, caldria establir que

hi ha una multitud de tipus de centres
i programes dins del que és
l’esmentat sector econòmic.

No obstant això, entre els més

significatius es troben els anomenats
serveis públics i els serveis privats.

3.1. Centres i programes de titularitat pública

Els centres i programes de titularitat pública són aquells creats per l’Administració pública; es cobreixen en tot o en part per
fons de l’Administració, i estan dissenyats i dirigits des de l’Administració.

• Si són centres o programes de gestió directa, vol dir que les persones que hi treballen estan contractades directament per
l’Administració, la qual les dirigeix. Es regeixen per les normatives pròpies de l’Administració, i aquesta els proveeix de tots els
recursos.
• Si són centres o programes de gestió indirecta, vol dir que estan gestionats per empreses o altres entitats —per exemple,
associacions o fundacions— que són privades. La gestió els ha estat transferida mitjançant un concurs al qual han presentat
un projecte, i el qual han guanyat. L’Administració ha establert les normes que l’han de regir, i el tipus i la quantitat de serveis
o activitats que han de fer, el número i la qualificació de les persones que n’han d’estar al càrrec, el pressupost màxim, etc.
Les persones al càrrec d’aquests centres o programes són seleccionades, contractades i dirigides per l’empresa o entitat,
segons els convenis laborals o del sector d’aquestes. Aquestes empreses o entitats també gestionen les relacions amb els
proveïdors. L’Administració exerceix un control sobre l’execució del projecte que va ser aprovat.

Sobre això hi ha molta casuística, i se’n poden donar diversos models. 6

3.2. Centres i programes de titularitat privada

Quan parlem de centres i programes de titularitat privada, ens referim a aquells que depenen d’entitats privades, siguin
empreses o associacions, que han decidit crear-los i dirigir-los pel seu compte.
En el cas de la majoria dels àmbits de l’educació social, cal que s’ajustin a normatives autonòmiques o estatals que
regulen una sèrie de característiques que han de tenir: titulació dels i de les professionals, superfície per número d’usuaris...
Aquests centres o programes es poden desenvolupar sense altres acords de l’Administració —al marge de l’autorització
corresponent— o poden estar lligats a aquesta per haver rebut alguna subvenció o haver signat algun conveni —per exemple,
de disposició de places.

És complex posar exemples genèrics, ja que, en la majoria de casos, conviuen centres similars en un mateix territori, i
sota distints models de gestió.

 Hi ha residències públiques per a persones majors gestionades directament (Bonanova, Llar dels ancians), amb
places concertades (Campos, Alcúdia, Marratxí...) o totalment privades.
 Hi ha pisos de protecció de menors públics i concertats.
 Hi ha programes d’inserció social públics dels ajuntaments o gestionats per les associacions amb subvencions.
 Hi ha centres per a sensesostre de titularitat pública i gestió indirecta, i centres privats amb subvencions.
 Etc...

7
4. RECURSOS
Bàsics

Amador, L. V., Esteban, M., Cárdenas, M. R., Terrón, M. T. (2014). Ámbitos de profesionalización del
educador/a social: perspectivas y complejidad. Revista de Humanidades, (21), 51-70.

Froufe, S. (1997). Los ámbitos de intervención en la Educación Social. Aula, 9, 179-200.

Gómez, M. (2003). Aproximación conceptual a los sectores y ámbitos de intervención de la Educación Social.
Pedagogía Social, (10), 233-251.

8
PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA:

1. Els Centres i Programes d'Educació Social

2. La gestió de les persones en els Centres i Programes

3. La comunicació i l'organització de les persones

4. Direcció i lideratge

5. Els recursos materials i la gestió econòmica

6. El seguiment i el control de la qualitat i dels resultats

www.uib.cat