lOMoARcPSD|2678940

Examen 20 Diciembre 2019, preguntas y respuestas

Urbanisme i Dret del Territori (Universitat Pompeu Fabra)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)
 lOMoARcPSD|2678940

1. La Constitució Espanyola reconeix el dret a la propietat privada i el configura com:

a. Un dret absolut.
b. Un dret supeditat a la seva funció social, formant part aquesta del seu contingut essencial.
c. Un dret supeditat a la seva funció social sense que aquesta formi part però del seu contingut
essencial.
d. Un dret sobre el que únicament poden legislar les comunitats autònomes al tenir atribuïda la
competència exclusiva en matèria urbanística.

2. Quan la Constitució Espanyola estableix que tothom té dret a un habitatge digne i adequat cal entendre
que:
a. Estableix un mandat als poders públics d’utilitzar el sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir
l’especulació.
b. Reconeix un dret subjectiu dels ciutadans a accedir a un habitatge (digne i adequat).
c. Determina que el cost pel ciutadà per accedir a un habitatge digne i adequat ha de ser el mateix amb
independència de l’àmbit geogràfic on es trobi.
d. Obliga a les administracions públiques a generar habitatges dotacionals públics per atendre
necessitats temporals.

3. El caràcter estatutari del dret de propietat:

a. Es configura a través dels Estatuts d’Autonomia de les respectives comunitats autònomes.
b. Es manifesta a través del dret a un medi ambient adequat i a un habitatge digne i adequat.
c. Es manifesta amb l’exigència d’utilitzar el territori d’una manera equitativa i equilibrada.
d. Es manifesta a través del principi general de no indemnització per raó de l’ordenació urbanística i a
través del dret al repartiment equitatiu de beneficis i càrregues derivats de l’ordenació urbanística i
el de la comunitat a participar en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística.

4. La legislació estatal a l’establir les situacions bàsiques de sòl diferencia entre:

a. Sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
b. Sòl rural i sòl urbanitzat.
c. Sòl rural i sòl urbà.
d. Sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable.

5. El sol que la legislació estatal considera que es troba en situació de sòl rural:
a. Queda totalment preservat dels processos de transformació sense que en cap cas pugui passar a una
altra situació de sòl.
b. Els instruments d’ordenació territorial i urbanística poden preveure o permetre el seu pas a la
situació de sòl urbanitzat.
c. Necessàriament fa referència a sòls pels que el planejament preveu uns usos purament rurals:
activitat agrícola, ramadera, forestal…
d. Únicament fa referència a aquells sòls que es troben protegits per alguns instruments d’ordenació
territorial o urbanística atenent a les seves característiques naturals.

6. D’acord amb el text refós de la Llei d’urbanisme el sòl a nivell urbanístic es classifica en:
a. Sòl urbà (podent distingir el delimitat i el no delimitat), sòl urbanitzable (podent distingir el consolidat
i el no consolidat) i sòl no urbanitzable (podent distingir l’ordinari i el d’especial protecció).
b. Sòl rural, sòl urbà i sòl apte per a edificar.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

c. Sòl urbà (podent distingir el consolidat i el no consolidat), sòl urbanitzable (podent distingir el
delimitat i el no delimitat) i sòl no urbanitzable (podent distingir l’ordinari i el d’especial protecció).
d. Sòl urbà diferenciat entre aprofitament i càrregues urbanístiques, sòl urbanitzable diferenciant entre
programat i no programat i sòl no urbanitzable.

7. La qualificació urbanística principalment distingeix:

a. Instruments de planejament i de gestió urbanística.
b. Sòls aptes per a la seva urbanització immediata i sòls pendents de desenvolupament.
c. Zones (amb aprofitament privat) i sistemes urbanístics públics.
d. Sòls aptes per a la seva edificació immediata i sòls que no reuneixen els requisits necessaris per a
poder ser edificats.

8. D’acord amb la legislació estatal del sòl el dret de propietat del sòl comprèn els deures següents:
a. Dedicar-los a usos compatibles amb l’ordenació territorial i urbanística i conservar-los en les
condicions legals de seguretat, salubritat i accessibilitat universals.
b. La legislació estatal no atribueix deures al tractar-se d’un aspecte urbanístic reservat a les comunitats
autònomes.
c. Oferir en el mercat immobiliari les seves propietats per tal d’evitar l’especulació.
d. No construir en terrenys amb un pendent superior al 20%.

9. Quan la competència per aprovar definitivament un instrument de planejament s’atribueix a un òrgan

de la Generalitat de Catalunya aquest:
a. Pot efectuar un control d’oportunitat i de legalitat.
b. Únicament de legalitat.
c. Únicament de racionalitat urbanística atès que el control de legalitat, en qualsevol dels seus aspectes,
queda reservat a la jurisdicció contenciosa-administrativa.
d. De legalitat, de si es veuen afectats interessos supramunicipals i de racionalitat urbanística.

10. Per aprofitament urbanístic cal entendre:

a. El benefici que es pot obtenir d’una determinada operació urbanística.
b. La diferència entre eles beneficis i les despeses d’urbanització que cal assumit per desenvolupar un
àmbit.
c. La resultant de ponderar l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el
planejament urbanístic.
d. El benefici real que s’obté com a resultat d’una operació de desenvolupament urbanístic.

11. La classificació del sòl com a urbà:

a) Com tota la resta de decisions del planificador urbanístic té caràcter discrecional.

b) Té caràcter reglat en el sentit que si el sòl reuneix les característiques per a ser considerat com a sòl
urbà necessàriament ha de rebre dita classificació, així mateix poden rebre dita classificació sòls que
en el moment de rebre dita classificació encara no reuneixin les característiques necessàries.
c) Té caràcter reglat en el sentit que el sòls que no reuneixen els requisits en cap cas poden ser
classificats com a tals i els que si els reuneixen podran rebre dita classificació si així ho decideix el
planificador urbanístic.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

d) Té caràcter reglat, si el sòl reuneix les característiques per a ser considerat com a urbà
necessàriament ha de rebre dita classificació, per contra si no les reuneix no es pot considerar com
a tal.

12. Entre el requisits per a què es pugui considerar que uns terrenys tenen la consideració de solar podem
assenyalar:

a) Que disposin del serveis urbanístics bàsic i siguin susceptibles d’obtenir llicència de manera
immediata.
b) Que dels serveis urbanístics bàsics disposi dels considerats imprescindibles, és a dir subministrament
elèctric i abastament d’aigua.
c) Cal que disposi de tots els serveis urbanístics definits com a bàsics però no cal que sigui susceptible
d’obtenir llicència de manera immediata.
d)

13. En relació als drets dels propietaris del sòl urbanitzable pendent de transformació es pot afirmar:

a) Són els propis dels propietaris del sòl urbà doncs es tracte de sòls que tenen la vocació urbanística
d’esdevenir urbans.
b) Que dels serveis urbanístics bàsics disposi dels considerats imprescindibles, és a dir subministrament
elèctric i abastament d’aigua.
c) Cal que disposi de tots els serveis urbanístics definits com a bàsics però no cal que sigui susceptible
d’obtenir llicència de manera immediata.
d) En qualsevol cas tenen dret a que l’administració pública assumeixi la iniciativa pel desenvolupament
urbanístic dels referits sòls.

14. Pel que fa a la classificació del sòl no urbanitzable podem afirmar que:

a) Sempre té caràcter reglat.

b) El planificador urbanístic té una potestat de caràcter totalment discrecional.
c) Depenent dels sòls dels que es tracti tindrà caràcter reglat o discrecional.
d) Dita classificació en cap cas correspon al planificador urbanístic sinó que la defineixen directament
instruments de rang superior com el planejament territorial, els plans directors, la legislació
sectorial...

15. Els catàlegs de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable pot incloure els
següents tipus de construccions i en els supòsits següents:

a) Masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques,
ambientals, paisatgístiques, mediambientals o socials; altres construccions anteriors a l’entrada en
vigor del primer instrument de planejament general per reconstruir-les i rehabilitar-les que calgui
preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques; Construccions rurals en desús per
rehabilitar-les quan calgui corregir el seu impacte ambiental o paisatgístic negatiu.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

b) Masies i cases rurals, altres construccions anterior a l’entrada en vigor del primer instrument de
planejament general i construccions rurals en desús, en tots els casos citats per raons
arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques, mediambientals o socials.
c) Únicament masies i cases rurals i altres construccions que hi estiguin directament relacionades que
calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques,
mediambientals o socials.
d) Masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques,
ambientals, paisatgístiques, mediambientals o socials; altres construccions anteriors a l’entrada en
vigor del primer instrument de planejament general per reconstruir-les i rehabilitar-les que calgui
preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques; Construccions rurals en
funcionament o en desús per rehabilitar-les quan calgui corregir el seu impacte ambiental o
paisatgístic negatiu.

16. Els instruments de planejament urbanístic els podem diferenciar amb caràcter general en:

a) Plans d’ordenació urbanística municipal, plans de millora urbana i plans parcials.

b) Plans d’estructura urbanística i plans locals.
c) Instruments de planejament urbanístic general i instruments de planejament urbanístic derivat.
d) Plans en sòl urbà, plans en sòl urbanitzable i plans en sòl no urbanitzable.

17. Les regles d’interpretació del planejament urbanístic quan es produeixen dubtes per a la seva
interpretació es resolen atenent als següents criteris:

a) Existeix un únic criteri: sempre preval el que estableixi la documentació escrita sobre la
documentació gràfica.
b) S’ha d’optar per l’opció que generi unes majors plusvàlues urbanístiques donat que la ciutadania té
dret a rebre un retorn d’aquestes.
c) Major edificabilitat, major dotació per a espais públic, major protecció medi ambient.
d) Menor edificabilitat, major dotació per a espais públic, major protecció medi ambient.

18. El Pla d’ordenació urbanística municipal:

a) Conté determinacions en relació a totes les classes de sòl.

b) El sòl no urbanitzable queda exclòs de les seves determinacions donat què vindrà regulat per les
determinacions del planejament territorial i, en el seu cas, els plans directors urbanístics.
c) No conté determinacions en relació al sòl urbanitzable atès que aquestes les contindran els plans
parcials urbanístics.
d) Sempre conté l’ordenació detallada del sòl urbà.

19. D’acord amb el vigent Text refós de la Llei d’urbanisme el principi de jerarquia i coherència en relació
al planejament urbanístic determina:

a) Que totes les determinacions d’un instrument de planejament han de ser coherents entre si.
b) Els instruments de planejament han de ser coherents amb les determinacions del planejament
territorial, els instruments de planejament urbanístic derivat estan supeditats a les determinacions

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

dels instruments de planejament urbanístic general i els instruments de gestió urbanística no poden
vulnerar les determinacions del planejament urbanístic.
c) Els instruments de planejament han de ser coherents amb les determinacions del planejament
territorial, els instruments de planejament urbanístic derivat estan supeditats a les determinacions
dels instruments de planejament urbanístic general. En cap cas incideix sobre els instruments de
gestió al tractar-se d’instruments que es regeixen pels seus propis principis.
d) Els reglaments han de respectar les determinacions de les lleis ordinàries i aquestes les de les lleis
orgàniques i les que es deriven de la pròpia CE.

20. Amb caràcter general i en relació a sectors de sòl urbanitzable de nou desenvolupament podem indicar:

a) Les reserves mínimes per a zones verdes, espais i equipaments públics són més exigents en els
sectors d’ús residencial que en els sectors d’ús no residencial.
b) En els sectors industrials no cal efectuar reserves de zones verdes o espais lliures atesa la seva pròpia
finalitat.
c) Les reserves mínimes són sempre les mateixes amb independència de l’ús que del sòl que prevegi el
planejament urbanístic.
d) No existeix un paràmetre de reserva mínima, aquestes es determinaran segons les necessitats
pròpies de cada sector i es recolliran en l’instrument de planejament que prevegi el seu
desenvolupament.

21. D’acord amb la vigent normativa en matèria urbanística en sòl urbà l’instrument de planejament idoni
per a dur a terme una operació de reforma interior o rehabilitació urbana és:

a) El pla especial de reforma interior.

b) El pla de Millora Urbana.
c) El pla parcial urbanístic.
d) El projecte d’urbanització.

22. La formulació d’un avanç d’instrument de planejament es requereix:

a) En la tramitació de qualsevol instrument de planejament.

b) Només és una actuació preceptiva pels plans d’ordenació urbanística municipal, els plans de millora
urbana i els plans parcials.
c) Nomes és una actuació preceptiva quan l’instrument de planejament té incidència sobre sòls
d’especial protecció.
d) Només és una actuació preceptiva pels plans d’ordenació urbanística municipal.

23. Durant els processos de revisió d’un instrument de planejament general es pot acordar, amb caràcter
potestatiu (per a estudis previs), la suspensió de:

a) La tramitació de plans derivats, instruments de gestió, d’urbanització i l’atorgament de llicències per

un termini màxim d’un any, l’acord corresponent haurà d’especificar l’abast de dites suspensions i
concretar i identificar en un plànol els àmbits afectats.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

b) La tramitació de plans derivat, instruments de gestió, d’urbanització i l’atorgament de llicències per

un termini màxim de dos anys, l’acord corresponent haurà d’especificar l’abast de dites suspensions
i concretar i identificar en un plànol els àmbits afectats.
c) Necessàriament de tots els plans derivats, instruments de gestió, d’urbanització i l’atorgament de
llicències per un termini màxim de dos anys.
d) Únicament de les llicències urbanístiques i per un termini màxim d’un any, caldrà identificar en un
plànol els àmbits afectats.

24. Quan el sistema o modalitat d’actuació d’un determinat polígon d’actuació ve determinat per un
instrument de planejament urbanístic la seva modificació requereix:

a) Necessàriament de la modificació de l’instrument de planejament que hagi establert el referit

sistema i modalitat d’actuació.
b) Necessàriament de l’aprovació d’un instrument de planejament derivat que efectuï dita modificació.
c) Es podrà modificar mitjançant un procediment específic a tal efecte que haurà de ser aprovat
inicialment i definitivament per l’Ajuntament amb l’establiment d’un període d’informació pública
posterior a dita aprovació inicial.
d) Dita modificació requerirà d’un informe preceptiu i vinculant de la Comissió Territorial d’Urbanisme
que pertoqui.

25. En relació al sistema de reparcel·lació i l’adjudicació de terrenys podem afirmar:

a) L’adjudicació de parcel·les als propietaris de l’àmbit ha de ser necessàriament i directament

proporcional a l’aportació de superfície que hagin efectuat a la comunitat reparcel·latòria de tal
manera que per aquest concepte no es podran reconèixer compensacions per excessos o defectes
d’adjudicació.
b) S’adjudicaran a les persones propietàries les parcel·les resultants en proporció als seus drets i a
l’administració actuant tant els sòls de cessió de sistemes a càrrec de l’àmbit d’actuació com el
percentatge de cessió de sòl d’aprofitament que li correspongui.
c) S’adjudicaran a les persones propietàries les parcel·les resultants en proporció als seus drets i a
l’administració actuant únicament els sòls de cessió de sistemes a càrrec de l’àmbit d’actuació.
d) S’adjudicaran a les persones propietàries les parcel·les resultants en proporció als seus drets i a
l’administració actuant únicament el percentatge d’aprofitament que li correspongui.

26. En relació a les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació podem afirmar:
a) En les modalitats de compensació bàsica i per concertació la iniciativa correspon als particulars i la
poden exercir si representen un determinat percentatge de propietaris de l’àmbit d’actuació i en la
modalitat de cooperació la iniciativa correspon a l’Administració.
b) En les modalitats de compensació bàsica i per concertació la iniciativa correspon als particulars i la
poden exercir si representen un determinat percentatge en relació a la superfície de l’àmbit
d’actuació i en la modalitat de cooperació la iniciativa correspon a l’administració.
c) En la modalitat de cooperació la iniciativa l’exerceixen els particulars que tenen dret a que
l’administració cooperi en el desenvolupament d’un àmbit d’actuació. La compensació bàsica és
imputada per l’administració i estableix mecanismes clars per a compensar als propietaris per la
pèrdua de terrenys que puguin patir. En la compensació per concertació al iniciativa també és pública
però els mecanismes de compensació són mixtes entre els propis particulars i l’administració.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

d) Cal distingir les modalitats de cooperació, expropiació, compensació bàsica i compensació per
concertació.

27. En relació al Projecte de reparcel·lació podem afirmar:

a) Sempre cal realitzar-lo quan actuem mitjançant el sistema d’expropiació.
b) Té per objecte únicament instrumentar la distribució justa de beneficis i càrregues de l’ordenació
urbanística i la regularització de les finques per adaptar la seva configuració a les exigències del
planejament.
c) Té per objecte tant els aspectes ressenyats a la resposta anterior com la distribució de l’aprofitament
urbanístic del sector entre els propietaris de l’àmbit i la pròpia administració i la materialització de la
cessió gratuïta a favor de l’administració dels terrenys destinats a sistemes urbanístics.
d) Únicament és l’instrument idoni per la gestió urbanística d’un sector quan la modalitat prevista del
sistema de parcel·lació sigui la cooperació.

28. En relació a la recepció de les obres d’urbanització es pot afirmar:

a) Un cop recepcionades les obres per part de l’Ajuntament l’obligació de conservació recau sempre en
l’Ajuntament.
b) La recepció únicament comprova l’adequació de les obres efectivament realitzades a les
determinacions del Projecte d’urbanització, pot ordenar completar, acabar o reparar el que
s’escaigui, no produeix altres efectes.
c) Tot i la recepció de les obres es pot preveure que la seva conservació pugui recaure amb caràcter
indefinit en els propietaris de l’àmbit.
d) Un cop recepcionades les obres per part de l’Ajuntament l’obligació de conservació recau en aquest
a no ser que en l’instrument de planejament es prevegi expressament que l’obligació de conservació
seguirà corresponent als propietaris de l’àmbit per un temps determinat, cas en el que caldrà
constituir una Junta de Conservació o transformar la de Compensació en Junta de Conservació.

29. En relació a l’expropiació per ministeri de la Llei es pot establir:

a) És l’expropiació que necessàriament ha de dur a terme l’administració perquè així ho determina una
norma amb rang de llei.
b) La legislació urbanística preveu que quan es donen determinades circumstàncies l’administració ha
d’impulsar l’expropiació de béns per raons imperioses d’interès general, és el que coneixem per
expropiació per ministeri de la llei.
c) La Constitució Espanyola estableix que els particulars únicament poden ser privats dels seus drets si
així ho preveu una norma amb rang de llei.
d) És un mecanisme garantista pel particular que té un terreny un afecte a un sistema públic (no inclòs
en cap àmbit de gestió urbanística en què estigui previst el sistema de reparcel·lació) sense que
l’expropiació del mateix es dugui a terme en els terminis previstos pel planejament o per la pròpia
llei.

30. Respecte la naturalesa jurídica de les llicències urbanístiques podem assenyalar els següents trets:
a) Acte reglat, control previ, efectes declaratius, caràcter real o objectiu.
b) Acte discrecional, control previ, efectes declaratius, caràcter real o objectiu.
c) Acte reglat, control posterior a la realització de l’acte, efectes declaratius, caràcter real o objectiu.
d) Acte reglat, control previ, efectes declaratius, caràcter subjectiu (referit al subjecte sol·licitant)

31. Existeixen actes urbanístics que no han d’estar subjectes a llicència o comunicació prèvia?

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

a) No.
b) Si, per exemple, les obres d’urbanització incloses en un Projecte d’urbanització.
c) Si, el particular que vol tirar endavant l’acte de que es tracti pot escollir a quin règim acollir-se.
d) Si, per exemple, les sobres nova planta que requereixen de l’elaboració de projecte tècnic.

32. Amb caràcter general respecte els actes subjectes al règim de comunicació poden afirmar:
a) Les comunicacions ben realitzades habiliten a realitzar l’acte de que es tracti des del mateix dia de la
seva presentació.
b) Habiliten a realitzar l’acte de que es rep la conformitat per part de l’administració.
c) És un mecanisme que l’administrat pot escollir emprar en substitució de llicència.
d) Sempre ha d’anar acompanya de Projecte tècnic.

33. Amb caràcter general, les llicències s’han d’atorgar:

a) D’acord amb les previsions de la legislació, el planejament urbanístic i les ordenances municipals
sobre ús del sòl i del subsòl vigents en el moment d’efectuar-se la petició de llicència i en el termini
legalment establert.
b) D’acord amb les previsions de la legislació, el planejament urbanístic i les ordenances municipals
sobre ´ús del sòl i del subsòl vigents en el moment d’efectuar-se la petició de la llicència o de les que
es derivin de l’instrument de planejament que malgrat no sigui vigent ja s’hagi aprovat inicialment.
c) D’acord amb les previsions de la legislació, el planejament urbanístic i les ordenances municipals
sobre ús del sòl i del subsòl vigents en el moment de resolució de la sol·licitud o de les que es derivin
de l’instrument de planejament que malgrat no sigui vigent ja s’hagi aprovat inicialment i en el
termini legalment establert.
d) D’acord amb les previsions de la legislació, el planejament urbanístic i les ordenances municipals
sobre ús del sòl i del subsòl vigents en el moment de la resolució de la sol·licitud i en el termini
legalment establert.

34. En relació a la pròrroga a les llicències urbanístiques es pot afirmar:

a) Les llicències no admeten pròrroga.
b) Les llicències admeten una única pròrroga.
c) Les persones titulars d’una llicència urbanística tenen dret a prorrogar-la i obtenen dita pròrroga, per
la meitat del termini de què es tracti, si la sol·liciten d’una manera justificada abans d’exhaurir-se en
els terminis establerts.
d) Les llicències únicament es poden prorrogar si ha estat impossible acabar l’actuació que autoritzen
com a conseqüència de la crisis patida pel sector immobiliari.

35. En relació a les llicències atorgades amb contravenció amb les determinacions de la legislació
urbanística, dels plans urbanístics o de les ordenances municipals es pot afirmar:
a) Han de ser respectades doncs provenen d’un acte administratiu com és el de la concessió de la
llicència.
b) Hauran de ser revisades, el procediment de revisió podrà concloure amb una declaració de nul·litat
de ple dret o d’anul·labilitat de la llicència.
c) Hauran de ser revisades i de constatar-se l’incompliment necessàriament hauran de ser declarades
nul·les de ple dret.
d) Els processos de revisió de llicència sempre hauran de concloure amb l’ordre d’enderroc de
l’edificació que es vegi afectada.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)

 lOMoARcPSD|2678940

36. S’escau efectuar la declaració de ruïna d’una edificació:

a) Únicament si l’edificació es troba en situació de ruïna urbanística, es a dir, cal executar obres
imprescindibles per a l’establiment de l’edificació i la seguretat de les persones, no autoritzades en
virtut de l’ordenament urbanístic en vigor.
b) Únicament si l’edificació es troba en situació de ruïna rústica, és a dir quan els danys comporten la
necessitat d’una veritable reconstrucció de l’edifici perquè no son reparables tècnicament per
mitjans normals.
c) Únicament si l’edificació es troba en situació de ruïna econòmica, és a dir si el cost de les obres de
reparació són necessàries per complir les condicions mínimes d’habitabilitat, en el cas d’habitatges
o altres de similars per a altres usos, és superior al 50% del cost d’una construcció de nova planta de
característiques similars a l’existent, pel que fa a la dimensió i l’ús.
d) En qualsevol de les situacions indicades en les respostes anteriors, es a dir s’aprecia una situació de
ruïna urbanística, tècnica o econòmica.

37. la potestat de protecció de la legalitat urbanística

a) És d’exercici preceptiu únicament en relació al procediment de restauració.
b) És d’exercici preceptiu únicament en relació al procediment sancionador.
c) És d’exercici preceptiu en relació al procediment o procediments de restauració i sancionador però
no en relació al rescabalament.
d) És d’exercici preceptiu en relació a tots els procediments que s’escaigui dur a terme.

38. El procediment de restauració:

a) Té per objecte restaurar l’odre jurídic vulnerat o la realitat física o alterada o ambdues coses a la
vegada.
b) Sempre conclou amb la imposició d’una sanció a qui ha comès una infracció urbanística.
c) Únicament fa referència a la restauració de la legalitat però no pot entrar en aspectes de la
configuració física dels elements sense respectar la legalitat urbanística.
d) El procediment necessàriament conclou amb l’ordre d’enderroc del que hagi estat edificat amb
contravenció a la legalitat urbanística.

39. Quan transcorre el termini màxim per dictar una resolució en un procediment de restauració de la
legalitat urbanística en relació a una construcció il·legalment implantada, aqueta caduca i té com a objecte:
a) Que ja no es podrà exercir l’acció de restauració envers l’il·lícit comès.
b) L’edificació queda en situació de fóra d’ordenació.
c) Impedeix iniciar el procediment sancionador que pogués anar associat a l’il·lícit urbanístic comès.
d) La caducitat fa referència únicament al procediment, per tant, caldrà incoar de nou un expedient de
restauració.

40. La prescripció de l’acció de restauració de la legalitat urbanística en relació a determinats actes té com
a efecte:
a) La legalització del construït il·legalment.
b) L’inici del corresponent procediment de legalització.
c) La impossibilitat per part de l’administració d’exercir l’acció de restauració en relació als referits
actes.
d) L’administració haurà d’incoar el corresponent procediment de revisió d’ofici.

Descargado por Raquel Martín (0016martin@gmail.com)