GLOBAL GEOGRAFIA 2n BAT

1. TEST: Respon les següents qües ons pus test en la graella del nal.

1. Quin agent social mira de sa sfer les necessitats bàsiques dels ciutadans i minimitzar els aspectes nega us?
a- Propietaris privats del sòl
b- Moviments socials urbans
c- Poders públics
d- Empresaris

2. Segons l’Ac vitat econòmica; generalment ...

a- predomina l’ac vitat secundària i terciària a les ciutats
b- predomina l’ac vitat primària a les ciutats
c- predomina l’ac vitat primària i secundària als pobles
d- cap de les altres

3. Quin model urbà proposava fer alts blocs de pisos que alliberen espai per zones verdes i obertes?
a- Cap de les altres és correcta
b- Ciutat Regionalista
c- Ciutat jardí
d- Ciutat funcionalista

4. Quin pus de plànol urbà té vies concèntriques que connecten barris sense haver de passar pel centre?
a- Irregular
b- Ortogonal
c- Radiocèntric
d- Cap de les altres és correcta

5. Quina d’aquestes categories del sòl és FALSA?

a- Sòl urbà
b- Sòl no urbanitzable
c- Sòl urbanitzable
d- Sòl reurbanitzable

6. El valor del sòl prové de dos elements...

a- Situació i Edi cabilitat
b- Qualitat i Quan tat
c- Distribució i Flexibilitat
d- Cap de les altres respostes és correcte

7. Quin agent social especula per obtenir màxim bene ci, i pressiona els ajuntaments per modi car els plans
urbanís cs en el seu favor?
a- Poders públics
b- Empresaris
c- Propietaris privats del sòl
d- Moviments socials urbans

Codi: EC-FT-GEN-000-O20-401 Pàg1 / 7

ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
fi
fi
ti
 8. Quin model urbà s’ha conver t en ciutat-dormitori que obliga a anar en cotxe a la feina i a comprar?

a- Ciutat Racionalista
b- Ciutat jardí
c- Ciutat funcionalista
d- Cap de les altres és correcta

9. Als terrenys pel funcionament del municipi com zones verdes, equipaments o xarxa viària els diem...
a- Zones de Sistemes bàsics
b- Zones de Sistemes globals
c- Zones de Sistemes generals
d- Zones de Sistemes especí cs

10. No es pot produir més i no es pot moure, són limitacions quan parlem del...
a- Valor de canvi
b- Valor d’ús
c- Valor de compra
d- Valor del sòl

11. Quin agent social s’encarrega de dotar les ciutats de béns i serveis per millorar el benestar dels
ciutadans?
a- Poders públics
b- Empresaris
c- Propietaris privats del sòl
d- Moviments socials urbans

12. Quin d’aquests NO és un pus de Pla Urbanís c?

a- Prospec u
b- Perspec u
c- Norma u
d- Correc u

13. Quin agent social s’empara en el paper de creador de llocs de treball per reclamar millors infraestructures?
a- Propietaris privats del sòl
b- Moviments socials urbans
c- Poders públics
d- Empresaris

14. Quin d’aquests aspectes provoca una espiral d’especulació immobiliària?

a- Valor de compra
b- Valor d’ús
c- Valor de canvi
d- Cap dels altres

15. Quin pus de plànol urbà també s’anomena re cular?

a- Cap de les altres és correcta
b- Ortogonal
c- Irregular
d- Radiocèntric

16 En quin pus de plànol hi ha carrers irregulars amples, habitatges unifamiliars amb pa i jardí i serveis?
a- Cap de les altres és correcta

Pàg2 / 7
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
 b- Irregular
c- Ortogonal
d- Radiocèntric
17. Quin d’aquests criteris que de neixen una ciutat és FALS?
a- Arquitectura i urbanisme
b- Densitat de població
c- Tipus de construcció
d- Concentració de funcions

18. En quin pus de plànol urbà es pot resseguir el traçat de les muralles?
a- Irregular
b- Ortogonal
c- Cap de les altres és correcta
d- Radiocèntric

19. Un criteri per de nir què és urbà és el nombre d’habitants; a Espanya es considera ciutat a par r de...
a- 100.000 habitants
b- 10.000 habitants
c- 1000 habitants
d- Cap de les altres és correcta

20. Quina d’aquestes caracterís ques NO correspon a l’es l de vida urbà?

a- més anonimat
b- més possibilitats de relació
c- més tolerància
d- ritme més lent

1. Un pis de 15 m2 per 1.000 euros al mes, sense despeses incloses. No és Manha an, és Sant Antoni, un dels — ns
fa poc— barris populars de Barcelona. L’apartament, un estudi lo sense divisions en què el llit està a menys d’un metre
de la cuina, ha passat de ser l’excepció a ser la norma. En Jordi, el comercial d’una de les immobiliàries del barri que
ensenya el pis, creu que està bastant bé «perquè tots els electrodomès cs són nous» i que si el preu és una mica alt es deu
«al fet que el barri està una altra vegada de moda». Més enllà de les tendències i la llei de l’oferta i la demanda, els
experts assenyalen un altre procés: el que passa a Sant Antoni o al Poble-sec, amb les seves par cularitats, va passar al
Raval, al Gò c, a la Barceloneta, comença a passar al Poblenou i, més enllà de Barcelona, a altres barris com Malasaña o
Lavapiés, a Madrid. Es diu gentri cació. El fenomen es de neix com «la subs tució de la classe popular d’un barri per una
de poder adquisi u més gran», resumeix José Mansilla, antropòleg urbà i membre de l’Observatori d’Antropologia del
Con icte Urbà (OACU).
Traducció feta a par r del text d’Esperanza Escribano. «La gentri cación arrasa los barrios de Barcelona, donde vivir es
cada vez más caro». Público [en línia] (11 desembre 2016)

- L’autora fa referència al terme gentri cació per a referir-se a un procés que es dona a molts barris de les grans ciutats.
Marca com a Vertader (V) o Fals (F) les caracterís ques més rellevants de la gentri cació.

És un procés de requali cació d’àrees residencials degradades.

El fenomen de la gentri cació generalment succeeix als barris cèntrics, el que atreu a inversors i capital buscant un
altre per l de consumidor, i llavors la població resident canvia paula nament, i en ser de rendes més altes
Els agents immobiliaris tenen cada cop més oferta de pisos i n’augmenten el preu .

Les immobiliàries no els interessen aquests habitatges de renda alta, perquè els posen al mercat a un preu massa
elevat.
Hi ha també pràc ques per fer marxar els vells arrendataris a d’augmentar els contractes de lloguer.

Provoca un canvi dràs c tant en el teixit comercial com en d’altres aspectes del barri.

Pàg3 / 7
fl
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
fi
fi
fi
ti
fi
fi
ti
fi
fi
ti
ft
fi
ti
ti
ti
tt
fi
ti
ti
fi
 La nalitat és rever r els processos de degradació que han sofert els barris perifèrics i degradats de moltes
ciutats, amb edi cis i habitatges vells.
La població original d’un barri de classe mitjana baixa o baixa es veu desplaçada per nous habitants amb major
poder adquisi u que arriben a la zona atrets per l’oferta concorrent d’habitatges més atrac us.
A Barcelona, per exemple, en tenim un exemple molt clar als barris de la Barceloneta i Sant Mar -El Clot.

Els agents immobiliaris tenen menys oferta i n’augmenten el preu dels habitatges.

Els inquilins són subs tuïts per població vella i rica.

L’augment del preu fa que les immobiliàries s’interessin per habitatges de renda baixa, els compren, els
rehabiliten i els posen al mercat a un preu elevat .

10 -Expliqueu les caracterís ques principals (procedència, dimensió, contextualització econòmica) de les
dues grans onades d’immigrants que van arribar a Catalunya al llarg del segle XX.

11. De niu els conceptes

a- Àrea metropolitana:

b- Segregació espacial de la població

12. Observa el següent plànol i contesta les preguntes:

Pàg4 / 7
fi
fi
ti
fi
ti
ti
ti
ti
tí
 a-Quin pus de trama o plànol observeu a la ciutat de Lleida? Indica-ho sobre el plànol.

b- La ciutat es compon de barris que poden aplegar una o diverses funcions urbanes. Quina és la funció
urbana que considereu més representa ves de cada pus de barri de la ciutat de Lleida.

13. Exposeu tres diferències entre la ciutat compacta i la ciutat difusa.

3.Respon breument aquestes preguntes:

a- Quins són els dos principals eixos urbans europeus? Posa algun exemple.

Pàg5 / 7
ti
ti
ti
 b- Quins són els dos eixos urbans peninsulars amb més habitants, ciutats i amb una densitat de població més
alta? Posa algun exemple.

c- Quines àrees metropolitanes encapçalen el primer nivell de la jerarquia urbana espanyola? Posa algun
exemple.

d- Quines dues àrees es poden diferenciar dins de la regió metropolitana de Barcelona? Posa algun exemple.

10. Observa el següent plànol i contesta les preguntes:

h ps://www.google.es/maps/@42.1807981,2.4970603,14.46z/data=!5m1!1e2?hl=ca&authuser=0

Pàg6 / 7
tt
 a-Quins pus de trames o plànols observeu a la ciutat d’Olot? Indica sobre el plànol un sector de cada pus i
escriu alguna caracterís ca de cada un.

b- La ciutat es compon de barris que poden aplegar una o diverses funcions urbanes. Quines són les principals
funcions urbanes (al menys 5) i en quina zona de la ciutat (Nucli an c, eixample, perifèria...) es dóna cada
funció?

Pàg7 / 7
ti
ti
ti
ti