Al Legacions ObservatoriBarrisPoblenou

AL·LEGACIONS
A LA MPGM
22@2020
7 de desembre de 2020
INDEX
Comunicat
La oportunitat perduda de fer un barri
més inclusiu i sostenible pàgina 3
Al·legacions

Al·legacions generals a la
MPGM 22@2020 pàgina 6
Assemblea Fluvià 136-138 pàgina 14
Assemblea del passatge Klein pàgina 17
Assemblea de Can Ricart pàgina 21
Assemblea del barri del Tomàquet pàgina 24
Assemblea del passatge Trullàs pàgina 28
Assemblea del barri de la Plata pàgina 31
Assemblea de Àlaba 58 pàgina 35
Assemblea de Can Picó pàgina 38
1 Assemblea Fluvià 136-138
4 2 Assemblea del passatge Klein

1
2 3 Assemblea de Can Ricart
3 4 Assemblea del barri del Tomàquet

5 Assemblea del passatge Trullàs
5 6 Assemblea del barri de la Plata
8
7 Assemblea de Àlaba 58
7
8 Assemblea de Can Picó
6
LA OPORTUNITAT PERDUDA DE FER UN BARRI
MÉS INCLUSIU I SOSTENIBLE
COMUNITAT DE LA TAULA EIX PERE IV / OBSERVATORI DELS BARRIS DE POBLENOU SOBRE
EL DOCUMENT:
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER UN 22@ MÉS INCLUSIU I
SOSTENIBLE
Aprovat inicialment per l’ajuntament de Barcelona el setembre de 2020
La modificació del Pla General aprovada per l’Ajuntament, tal i com indica el títol, és puntual i no
assumeix, en cap cas, un canvi de model de transformació dels barris de Poblenou que posi a
les persones al centre com s’esperaria d’un projecte que porta per títol els adjectius “inclusiu” i
“sostenible”.
Participació només com a excusa

El procés participatiu Repensem el 22@ que va recollir l’aportació d’un miler de persones, és
només un antecedent que justifica les decisions preses posteriorment en comissions aparent-
ment obertes però captives de les decisions polítiques al marge de les mateixes.
La Comissió Ampliada en la que també hi ha una representació veïnal sempre ha anat a remolc
de les decisions preses fora d’aquestes, en cap cas ha estat un àgora oberta i debat real.
El Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” que els representants veï-
nals signarem de forma crítica perquè no assolia els objectius del Repensem 22@, tampoc s’ha
assumit plenament en el document ara aprovat.
Abast de la modificació és mínim

La modificació del pla només afecta les àrees no transformades i no reparcel·lades (només
24,3 hectàrees, el 17,7%) . Es deixa de banda tot el sòl que durant anys ha restant com a solars
buits fruit de l’especulació urbanística i de plans urbanístics que van exhaurir el seu termini
de vigència fa més de 8 anys. Un sòl pel que no s’han pagat els impostos derivats de la trans-
formació urbanística ni s’ha cedit el sol a l’Ajuntament que els plans requereixen. Això implica
que una part molt considerable de la superfície de l’actual 22@ (22 hectàrees) està fora de la
modificació.
No hi ha cap capacitat d’incidir en un nombre molt important d’illes que seguiran mantenint els
criteris actuals de construcció d’un barri amb un monocultiu d’oficines i mancat de vida veïnal
(22 hectàrees). La prioritat de l’Ajuntament no és aconseguir el màxim nombre d’habitatges
protegits sinó garantir els beneficis dels fons d’inversió que des de fa anys especulen amb el
nostre barri.
Es defuig d’una proposta de model de barri ordenat i integrador

Una de les preocupacions més repetides en el procés participatiu era que s’estava fent un barri
al marge dels barris del Poblenou i també del model de ciutat ordenada i compacta que caracte-
ritza la ciutat de Barcelona. Es segueix proposant l’ordenació arquitectònica per illes i desvin-
culades les unes de les altres reforçant el desequilibri urbanístic i arquitectònic i pensat només
per a atendre les demandes dels grans tenidors i les marques empresarials.
pàgina 3
No s’aposta decididament per l’habitatge públic i de lloguer
Una de les demandes generalitzades en tot el procés de transformació del 22@ és l’aposta per
l’habitatge públic per assegurar una ciutat mixta, no només a nivell d’usos sinó des de la pers-
pectiva social. Tot i que en el projecte aprovat s’augmenta la proporció d’habitatge al 30% la
major part d’aquest serà habitatge protegit de promoció privada, el que el fa vulnerable a canvis
legislatius i que en un futur es pugui acabar desregulant i convertint en habitatge de mercat
lliure. No s’augmenta l’habitatge públic i de lloguer en comparació amb les previsions del 22@
de l’any 2000, sinó que es confia l’augment del parc d’habitatge protegit unicament a la inver-
sió privada.
Si es sumessin les 22 hectàrees que han quedat fora de la modificació del Pla suposaria un
increment de 3000 habitatges protegits.
Els edificis d’oficines segueixen essent la gran proposta del projecte

Malgrat en la justificació del projecte es fa una defensa decidida per alternatives econòmiques
diferents al model actual inclús qüestionant el model d’oficines que en el moment que vivim de
pandèmia està en crisi, no es dota al projecte d’eines urbanístiques suficients per revertir el
model. Recordem que el conjunt d’illes afectades és mínim (%). En els darrers 20 anys només
s’han promogut 800.000m2 d’oficines al 22@ i, malgrat això, el pla manté l’expectativa de
construir els 2.400.000m2 encara restants.
Es manté l’ús hoteler

Un dels clams que ha marcat les reivindicacions dels barris del Poblenou és la supressió dels
usos hotelers (36% del sostre econòmic del 22@). En la proposta aprovada es reconeix que ja
s’han edificat o estan en tràmit 11.500 places d’hotels, albergs i residències d’estudiants (vers
els 10.000 habitatges protegits que proposa el pla) i es segueix permetent l’ús d’allotjament
turistic (incomplint el “Pacte per Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible”). Tenint en
compte la probable caiguda imminent del PEUAT el pla no preveu cap mecanisme per impedir la
massificació turística dels barris del Poblenou sinó que la segueix promovent.
Patrimoni només com a qüestió quantitativa

Es parla de protecció del patrimoni però només des de la quantificació de peces puntuals
protegides. La memòria industrial i agrícola d’un territori no es preserva només protegint alguns
edificis i xemeneies i entremig transformant radicalment els barris sense cap sensibilitat per
l’existent. S’ha perdut l’oportunitat de proposar una transformació dels barris des de l’equilibri
urbà i amb respecte amb el passat que li és propi.
En definitiva, el projecte de modificació del PGM evidencia constantment un fort desequilibri

entre allò que s’argumenta i justifica i el que es proposa en realitat. Només afecta al 17,7%
del sol 22@
Els principis i els estudis diagnòstics realitzats són molt ambiciosos i inclouen aspectes fo-
namentals de la ciutat però no reverteixen en les mesures concretes del projecte que manté
el model i l’esperit del projecte inicial.
Lamentem profundament que es perdi la oportunitat de fer de debò un barri més inclusiu
i sostenible.
pàgina 4
AL·LEGACIONS
GENERALS
A LA MPGM
22@2020
AL·LEGACIONS OBSERVATORI DELS BARRIS
DEL POBLENOU
En ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assaben-
tat que en data 30.9.2020 ha estat aprovada inicialment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més
inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat publicada al BOPB el 2.1.2020.
Com a Observatori dels Barris del Poblenou creiem que la modificació del Pla General aprovada de forma
inicial, no assumeix un canvi de model de transformació dels barris de Poblenou que posi a les persones al
centre. Els principis i els estudis diagnòstics realitzats són ambiciosos i inclouen aspectes fonamentals
de la ciutat, però no reverteixen en les mesures concretes del projecte que manté el model i l’esperit del
projecte inicial. El model de ciutat que proposa la modificació del 22@ segueix sent la del 22@ de l’any
2000. Creiem que trobant-nos en la crisi econòmica, social, productiva i d’habitatge, actual, aquesta
modificació del PGM no respon a les problemàtiques de la ciutadania de forma satisfactòria ni modifica
de forma significativa els principis del 22@.
Per aquest motiu al·leguem:
Primera.-
Tot i que la modificació consolida 26,3ha (19,5% de l’àmbit), només proposa transformar segons els nous
criteris de la modificació de PGM 24,3ha (17,7% de l’àmbit). L’àmbit que es pretén transformar segons
els nous criteris és insuficient i la localització d’aquests sols és aïllada i no permet crear un nou teixit de
barri, sino que serán realitats puntuals immerses en el 22@ de l’any 2000. Considerant que únicamente
s’ha construit entorn a un 25% del 22@, creiem que la modificació hauria de transformar de forma més
àmplia el 22@.
Per això proposem:
1. Modificar els criteris de transformació en aquells àmbits amb planejament derivat aprovat però que
o bé no han acabat la gestió del sol o bé han esgotat el seu pla per etapes, i que sigui d’obligat compli-
ment passar-se al nou planejament. Això està recolzat per les Normes Urbanístiques del Pla General
Metropolità, Títol I. Capítol II. Article 23, que fa referència a la documentació en els plans de promoció
privada i que permetria o bé imposar sancions, la realització de garanties, subrogació de l’administra-
ció de l’execució expropiació del sòl o la suspensió del planejament derivat aprovat.
2. Expropiació d’aquells àmbits amb condició de solar que tenen un planejament derivat aprovat i gestió
del sol finalitzada però que no han construït en els terminis establerts pel pla per etapes. Aquesta
proposta te precedent en la “Modificació del Pla General Metropolità per a la declaració d’àrea de
tanteig i retracte a la ciutat de Barcelona i definició dels terminis d’edificació” del 2018 i està fona-
mentada en el Capítol V del Títol cinquè del TRLU, l’article 175 del TRLUC.
3. Modificació de tots els plans predeterminats encallats a través de PAUs. La modificació del 22@
també contempla la modificació d’alguns àmbits que tenen un pla predeterminat de 22@ aprovat,
com és el cas del passatge Trullàs, per tal d’afegir-hi més habitatge protegit. Això però no s’aplica en
tots els àmbits amb plans predeterminats sense executar i creiem que cal entendre-ho a la totalitat
dels àmbits d’aquestes característiques. Aquests son els següents àmbits: el Subsector 1 del sec-
tor Llull-Pujades, el Subsector 5 del sector Llull-Pujades, el Subsector 6 del sector Llull-Pujades, el
Subsector 8 del sector Llull-Pujades, el Subsector 12 del sector Llull-Pujades, les dues illes compre-
ses pels carrers Perú-Marroc i Bac de Roda-Espronceda del PERI del sector del Parc Central, i la illa de
Fluvià-Bac de Roda i Pallars-Pujades del sector Llull Pujades Llevant.
pàgina 6
Revertint els plans que han exhaurit els terminis del pla per etapes al que es van comprometre els pro-
motors del pla i obligant-los a passar-se a la nova normativa, així com expropiant nous àmbits podem
aconseguir una modificació del 22@ substancial que corregeix les mancances del pla 22@ de l’any 2000
i que la nova modificació tingués un abast major.
Segona.-
Vist que el 14 de juny de 2000 es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció del patrimoni
arquitectònic històric artístic de la Ciutat de Barcelona, Districte de Sant Martí va atorgar protecció urba-
nística a 46 elements situats a l’àmbit del Poblenou, dels quals 15 són xemeneies descontextualitzades
en un entorn que es pot enderrocar.
Vist que la MPGM22@ 2000, incorpora un llistat d’edificis d’interès arquitectònic, ampliable que permet
fer plans per a transformar l’ús al d’habitatge no convencional i que ha suposat la seva transformació en
habitatges de luxe
Vist que es va redactar la Modificació del Pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic de la
ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Patrimoni industrial del Poblenou, que es va aprovar definiti-
vament el 24 de novembre de 2006 que va suposar incorporar 68 nous elements protegits, de caràcter
industrial (7 nivell B, 51 nivell C) entenent-los de manera aïllada com a peces desvinculades de l’entorn
que pot esdevenir en grans edificis d’oficines o d’hotels. A més que identifica peces com els passatges i
els teixits històrics però no els atorga cap protecció.
Vist que la MPPGM22@ en la seva memòria reconeix les característiques específiques dels diferents
entorns del 22@: traces històriques i estructures parcel·làries, traces d’aigua, entorns patrimonials in-
dustrials, entorns patrimonials agrícoles com a valors intrínsecs als barris afectats pel 22@.
Però que en la Secció 4ª El patrimoni del catàleg del Patrimoni històric arquitectònic i en article 34 de de-
finició de la Zona 15@(p) de protecció del Patrimoni històric arquitectònic només protegeix les parcel·les
que tenen edificacions catalogades de nivell B o C, d’acord amb la MPGM de protecció del Patrimoni ar-
quitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona i del Pla especial del Patrimoni del Districte de Sant
Martí. Només protegeix en clau 15@h les parcel·les amb edificacions entre mitgeres d’habitatge catalo-
gades en B o C i que formen part del teixit de conservació i consolidació HC. És a dir, malgrat s’argumen-
ten en la memòria valors de conjunt i històrics només es treballa a nivell puntual en peces patrimonials
diferenciades i descontextualitzades.
Demanem:
1. Que es proposi un projecte marc de model de barri que no es planifiqui per illes sinó per entorns, en
un sentit ampli, tot buscant la integració de les transformacions amb les traces, la memòria i el patri-
moni.
2. Que la protecció patrimonial no es concreti en la quantificació de peces puntuals. La memòria in-
dustrial i agrícola d’un territori no es preserva només protegint alguns edificis i xemeneies i alhora
transformant radicalment els barris sense cap sensibilitat per l’existent.
3. Que es proposi la transformació dels barris des de l’equilibri urbà i amb respecte amb el passat que li
és propi. Que en lloc d’aïllar edificis a protegir es preservin entorns reconeixent els valors de les tra-
ces urbanes diferenciades conjuntament amb el seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
pàgina 7
Tercera.-
Des de l’inici del 22@, l’any 2000, les oficines han esdevingut l’element clau del projecte. Durant aques-
tes dues dècades només s’han construït entorn als 800.000 m² d’ús econòmic i encara en manquen
2.400.000m² més per construir. La modificació del PGM manté l’expectativa de construir tots aquests
metres restants. El 22@ sempre ha patit d’un sobre-inflament de l’expectativa del mercat d’oficines que
s’ha materialitzat en el baix nivell d’execució i construcció del pla. Actualment ens trobem davant una
evident caiguda de la demanda provocada per l’auge del teletreball i la destrucció del teixit empresa-
rial provocat per la crisi econòmica. El mercat d’oficines és especialment sensible a les turbulències del
mercat i ha patit crisis periòdiques vinculades a moments d’expansió urbanística i depressions. El pe-
ríode 1971-1980 es van construir 1.332.000m2 d’oficines creant una bombolla que va resultar en uns
nivells de desocupació del 57% durant 5 anys (Ferrer i Nel·lo, 1990). Posteriorment als Jocs Olímpics es
va crear una nova bombolla de les oficines que va acabar per deixar el 12% del sol d’oficines desocupat
l’any 1993. L’any 2009 els efectes de la recessió són innegables pel sector on la contractació d’oficines
decreix acceleradament i s’enfonsa en un 42% respecte el 2008 (Aguirre Newman, 2009) i la taxa de
desocupació de les oficines es situa en l’11.6%.
A l’actualitat, ha arribat de nou una crisis que posa en dubte la viabilitat del mercat d’oficines demostrant
l’evident fragilitat creixent de l’economia en general i del sector en concret. A Barcelona el 2019 van
contractar-se 400.000 m2 d’oficines, mentre que amb el que portem d’any la contractació ha caigut fins
als 40.000 m21. Tot i que el sector reconeix una caiguda del 60% de la contractació pel primer trimes-
tre (FIABCI, 2020), les dades actuals indiquen que la caiguda anual total en la contractació pot ser del
90%, un fet que fins al moment es tradueix en 360.000 m2 menys contractats respecte als 400.000m2
totals de 2019. En aquests anàlisis no es tenen en compte les dades sobre les rescissions de lloguers
d’oficines que, en conseqüència de la situació pandèmica, abandonen el 22@. Els nous condicionants so-
ciolaborals i econòmics derivats de la pandèmia -com una creixent taxa de desocupació a Barcelona, ara
situada al 12.8% i un mercat de contractació d’oficines congelat i en retrocés- indiquen l’obsolescència
del desenvolupament d’oficines marcat fins ara.
No creiem que la zonificació gairebé exclusivament de sector terciari d’oficines sigui positiva per al nos-
tre territori. Tot i que en la justificació del projecte es fa una defensa decidida per alternatives econòmi-
ques diferents al model actual, no només no es dota d’eines suficients per revertir el model sinó que es
manté el model actual de monocultiu d’oficines i es manté l’expectativa de que aquest és un sector de
futur quan estem observant el seu retrocés.
Per això, proposem:
1. Re-equilibrar els usos de la modificació del 22@ tenint en compte que el sector d’oficines està sa-
turat i te escàs futur i introduir en substitució una proporció major de l’ús d’habitatge de protecció i
mantenir i potenciar les industries productives i locals.
2. Procurar per la conservació de l’activitat econòmica existent i que la clau 22@ah no és suficient per
aconseguir-ho. L’activitat industrial hauria de ser la principal en aquests àmbits i que l’activitat @ fos
una activitat complementària limitada en sostre.
3. Fer possible transformar els edificis d’oficines ja construïts en habitatge, sempre que siguin de pro-
tecció pública i que efectuin les pertinents cessions de zona verda i equipaments ja sigui en super-
ficie o en el seu equivalent econòmic. Aquesta transformació creiem que ha de ser voluntaria per
aquells propietaris que s’hi vulguin acollir i transformar el seu ús. Però creiem que per aquells casos
d’edificis d’oficines i hotels que portin un cert temps desocupats cal que aquest canvi d’ús ha de ser
obligatori.
pàgina 8
Quarta.-
En les zones on actualment està ja consolidada l’edificació del 22@, existeix manca de locals comercials
i serveis per a les veïnes que hi habiten, a més d’una sensació d’inseguretat en passejar per les zones
d’oficines, a les hores en què aquestes estan tancades. Això va quedar evidenciat en l’Informe final del
Procés participatiu del districte de Sant Martí: Repensem el 22@. On s’esmenta, dintre de la Diagnosi
ciutadana, necessitats socials i de model de barri:
El model urbà 22@ impedeix el desenvolupament de la vida quotidiana i amb la seva tipologia d’edificis (oficines
i hotels) no cohesiona els barris. Es considera necessari un model de ciutat d’escala més humana amb habitat-
ge assequible, comerços, equipaments de proximitat i mixtura d’usos que generi teixit social i vida de barri (p.e.
Poblenou vs 22@).
I dintre les necessitats urbanístiques en zones 22@, urbanisme i usos de l’espai públic:
Percepció de (in)seguretat per la manca d’activitats de barri i il·luminació prevista pel Pla Especial d’Infraestruc-
tures del 22@. L’estat deteriorat del paviment, l’oci nocturn, la manca d’activitat en plantes baixes i la manca de
mixtura d’usos (vespres/nits i caps de setmana) genera sensació de deixadesa i fa que augmenti la percepció
d’inseguretat, especialment en dones i concretament joves.
1. Al·leguem que aquestes demandes ciutadanes nohan estat ateses en la Modificació puntual de la
PGM proposada, especialment en aquelles zones on es manté l’edificació d’una gran superfície d’ofi-
cines on les plantes baixes poden continuar sent completament tancades, quedant descontextualit-
zades d’una vida quotidiana de barri i apartades dels vianants.
2. Demanem que es proposin solucions a partir d’usos oberts al carrer, per exemple comercials, a les
plantes baixes d’aquells edificis del perímetre que dóna a les principals vies de circulació de vianants.
Aquests usos haurien d’estar esmentats en la MPGM i detallats en el Pla d’Usos del districte.
Cinquena.-
A la memòria informativa de la MPGM s’esmenta en la primera línia l’objectiu principal de la modificació:
la planificació d’un àmbit urbà per tal de construir una ciutat mixta. I seguidament s’enuncia que aquesta ciu-
tat es construirà sobre la base d’un 70% d’activitat econòmica i un 30% d’habitatge. És a dir, l’activitat
econòmica serà 2,3 vegades més present que l’habitatge, o dit d’una altra manera, el sostre per viure
serà menys del meitat del sostre construït per a oficines.
Si parlem en termes de quantitats de persones usuàries dels espais, tant públics com privats, fent l’exer-
cici de calcular que en 60 metres quadrats hi cap un habitatge per a quatre persones, però en els matei-
xos metres quadrats poden treballar en ordinadors unes sis persones, i multipliquem aquestes xifres per
la proporció designada entre habitatge i oficines, 1 a 2,3, obtenim que per cada 4 persones habitants,
usuàries de l’espai, 13,8 hi treballen. Així, per cada 100 habitants hi hauria 345 treballadors. S’observa lla-
vors una desproporció encara més gran si parlem en termes d’usuaris de l’espai, que si parlem en els ter-
mes abstractes de la quantitat de sostre construït. Aquesta desproporció entre treballadors i habitants
provoca disfuncions en l’ús de l’espai públic i la tipologia dels comerços. A més la transformació de l’àmbit
22@ porta intrinseca la gentrificació del territori, i ajustar al mínim possible l’habitatge de protecció no
ajuda a construir un barri equilibrat i resilient envers la gentrificació.
La MPGM 22@2020 tampoc aconseguirà que la densitat residencial sigui comparable a la de la resta de
Barcelona, quedant-se com a màxim en els 80 habitatges per hectàrea de mitjana en comparació amb els
100 de Barcelona. Algunes àrees ja edificades o en àmbits on la MPGM 22@2020 no afecta el planeja-
ment i la densitat residencial encara es quedarà molt per sota de la mitjana. En alguns llocs es quedarà al
voltant dels 20 o 40 habitatges per hectàrea, com és el cas de la zona Glories o la Superilla del Poblenou.
pàgina 9
Així des de l’Observatori dels Barris de Poblenou, mantenim la reivindicació i demanem que per arribar a la
ciutat mixta que es pretén com a objectiu principal de la modificació del planejament al 22@, cal augmen-
tar la quantitat d’habitatge. I que aquest habitatge ha de ser públic i de lloguer, podent incloure la fórmula
de l’habitatge cooperatiu. Aquesta demanda l’hem fet des de la participació que vàrem tenir a la Comissió
ampliada del 22@, formant encara part de la Taula Eix Pere IV, i va ser una de les demandes per les quals
vàrem signar amb un “sí crític” al Pacte cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible. El pes
majoritari de la promoció d’habitatge protegit a la MPGM 22@2020 recau en els privats i detectem que
l’increment d’habitatge de titularitat pública és mínim. Demanem que es faci un esforç per aconseguir
una major quantitat d’habitatge de titularitat municipal. Aquest és més resilient als canvis de normativa
envers l’habitatge en comparació amb l’habitatge de protecció pública però de titularitat privada (majori-
tari a la MPGM 22@2020), que és molt més vulnerable a aquests canvis i que podria acabar amb el temps
esdevenint habitatge de mercat lliure.
Per altra banda, pel que fa a l’habitatge existent, que s’ha mantingut durant els anys de desenvolupament
del pla 22@, des de l’any 2000 –malgrat que aquest planejament no el va reconèixer en tots els seus
drets–, celebrem l’esforç fet en aquesta modificació puntual per reconèixer-ho i mantenir-ho. Valorant
el treball tècnic fet, per estudiar els teixits de cases preexistents i proposar solucions a les seves pro-
blemàtiques. Creiem que s’ha fet una feina destacada, no obstant això, constatem que és necessari en
molts casos afinar les propostes, anant més al detall, i donar solucions més a mida de les parcel·les. És el
cas per exemple del Passatge Klein, el Passatge Trullàs o el Passatge Caminal, entre d’altres. Demanem
resoldre de millor manera i amb la participació veïnal els espais lliures que en molts casos es plantegen a
l’esquena dels habitatges, per la qual cosa aquells espais es trobarien tancats entre mitgeres podent ser
insegurs. Els equipaments que en alguns casos queden adscrits als espais lliures podrien ser una solució
més estesa, així com obrir façanes als dits espais.
Hem observat també, quant a aquells habitatges que molts dels propietaris i/o habitants, no estan in-
formats dels canvis proposats al planejament. Al·leguem en aquest sentit que és una obligació de l’ad-
ministració comunicar als ciutadans dels planejaments que els hi afecten. Demanem que es faci més
divulgació en termes que els ciutadans puguin entendre fàcilment i si és necessari, ja que la dimensió del
territori afectat pel planejament ho permet, porta a porta. Aquest punt el desenvolupem àmpliament en
l’apartat sisè d’aquest document. Una vegada informats aquests veïns han de tenir novament l’oportuni-
tat de presentar al·legacions particulars.
En definitiva, demanem:
1. Que es s’avaluï de nou la proporció d’habitatge i usos econòmics per tal d’incrementar l’habitatge i
garantir realment una densitat residencial que permeti teixir barri i que aporti l’habitatge de protecció
que Poblenou i Barcelona necesiten.
2. Que es busquin formes de fer créixer l’habitatge de titularitat pública i de lloguer en comptes de po-
sar tot el pes de la promoció de l’habitatge protegit en mans de promotors privats.
3. Major informació i participació als propietaris i habitants d’habitatges afectats o que ara quedaran
regularitzats.
4. Regularització de tot l’habitatge existent. Demanem que aquells habitatges que no han sigut pro-
tegits amb aquesta modificació puntual del PGM, es protegeixin donant solucions als veïns que hi
habiten.
Sisena.-
Veiem com progressivament s’han anat diluint les peticions i expectatives de la ciutadania expressades en el
procés participatiu obert Repensem el 22@. El procés participatiu Repensem el 22@ que va recollir l’aportació
d’un miler de persones, és només un antecedent que justifica les decisions preses posteriorment en comis-
sions aparentment obertes però captives de les decisions polítiques al marge de les mateixes. La Comissió
Ampliada en la que també hi ha una representació veïnal sempre ha anat a remolc de les decisions preses fora
d’aquestes, en cap cas ha estat un àgora oberta i debat real. El Pacte “Cap a un Poblenou amb un 22@ més
pàgina 10
inclusiu i sostenible” que els representants veïnals signarem de forma crítica perquè no assolit els objectius
del Repensem 22@, tampoc s’ha assolit plenament en el document ara aprovat.
A més el procés d’exposició pública ha comptat amb un temps i comunicació insuficients. Hem rebut queixes
del veïnat que, en presentar-se a l’oficina d’urbanisme els han mostrat el document extens (898 pàgines) de
la Modificació del 22@ però no han tingut cap acompanyament o explicació que els ajudes a entendre com els
afecta particular-ment la nova normativa. Des de l’Observatori dels Barris del Poblenou hem hagut de fer de
forma voluntaria aquesta tasca de comunicació cap al veïnat.
Demanem pert tant:
1. Què de forma immediata, abans de que s’aprovi definitivament aquesta modificació del 22@, es faci
més informació i comunicació pública del pla, anant més enllà del període d’al·legacions mínim. És
del tot necessari recollir les opinions de la ciutadania afectada, envers les mancances del pla, abans
que s’aprovi de forma definitiva. Aquesta funció l’hauria de fer l’oficina tècnica del 22@, entenent-la
no només com un ens de promoció empresarial i immobiliària sinó que de comunicació i participació
ciutadana.
Setena.-
Un dels clams que ha marcat les reivindicacions dels barris del Poblenou és la supressió dels usos hote-
lers (36% del sostre econòmic del 22@). En la proposta aprovada es reconeix que ja s’han edificat o es-
tan en tràmit 11.500 places d’hotels, albergs i residències d’estudiants (vers els 10.000 habitatges pro-
tegits que proposa el pla). La modificació del 22@ manté l’ús hoteler, d’allotjament turístic i de residència
d’estudiants incomplint els acords del “Pacte per un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible” i
les conclusions del procés participatiu Repensem 22@. Tenint en compte la probable caiguda imminent
del PEUAT el pla no preveu cap mecanisme per revertir la massificació turística dels barris del Poblenou.
Per aquestes raons:
1. Demanem que es retirin els usos d’allotjaments turístics i residències d’estudiants de les operacions
dels àmbits pendents de transformació, prohibir-los en aquells àmbits pendents de construcció i tre-
ballar per al decreixement d’aquests usos en aquelles zones ja construïdes.
Vuitena.-
Tant en la MPGM 22@2000 com en la del 22@2020 hi ha diversos àmbits afectats d’expropiació per
fer-hi equipaments i zones verdes. Tot i que no dubtem de la necessitat d’expropiar sol com a eina d’acon-
seguir sol públic al Poblenou per forma possible aquells equipaments i zones verdes tant necessàries i
escases en el nostre barri, creiem que s’ha triat de forma equivocada les parcel·les a expropiar.
Al·leguem:
1. Falta d’una planificació acurada i ben mesurada dels equipaments del barri. No trobem una correcta
planificació basada en el creixement demogràfic, en quant als nous centres educatius, mèdics o es-
portius del barri (que entre d’altres equipaments aquests son alguns dels que ens manquen). Cal fer
una correcta planificació dels nous equipaments i les seves possibles ubicacions, i fer-ho de forma
participada amb el veïnat.
2. Desafectar d’expropiació de 6b i 7b les parcel·les de l’illa compresa pels carrers Doctor Trueta-Taulat
i Roc Boronat-Llacuna ja que la seva tipologia encaixaria amb la de teixit tradicional de cases baixes i
tallers. Demanem per tant preservar el teixit d’aquesta illa i utilitzar les àrees corresponents d’expro-
piació en un altre indret que afecti menys al teixit de barri.
pàgina 11
3. Concentrar les àrees d’expropiació en paquets més grans que permetin la construcció d’equipa-
ments de mida més grans, en comptes d’expropiar parcel·les petites. Aquesta expropiació de peces
més grans es podria fer coincidir amb alguns dels edificis que ara es qualifiquen com a 15@p que, en
mans de propietaris privats, podrien acabar convertits en habitatge de luxe.
En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:
1. Que s’admeti aquest escrit , es tinguin en compte les al·legacions presentades i, en conseqüència,
es modifiqui la MPPGM 22@ en el sentit que s’indica a les al·legacions.
2. Que se’m doni per compareguda i interessada en els expedients administratius als quals s’ha fet
referència i que se’m notifiqui amb l’antelació requerida qualsevol informació sobre aquest expedient.
3. Que, d’acord amb els articles 35 i 83.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administra-
tiu comú de les administracions públiques, segons els quals la decisió d’acceptar o denegar aquestes
al·legacions ha d’estar motivada i els que al·leguem tenim dret a obtenir una resposta raonada, s’ad-
junti a l’eventual comunicació de l’acceptació o refús, total o parcial, d’aquestes al·legacions, l’infor-
me jurídic-tècnic perceptiu.
pàgina 12
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DEL BLOC DE
FLUVIÀ 136-138
AL·LEGACIONS DE L’ASSEMBLEA
TERRITORIAL DE VEÏNS I VEÏNES
DEL BLOC DE FLUVIÀ 136-138
Na ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes del bloc de
Fluvià 136-138/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat
aprovada inicialment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha
estat publicada al BOPB el 2.1.2020 i a un diari de més divulgació, el 5.10.2020.
Havent pogut analitzar que la modificació del 22@ no suposa en termes generals un canvi de model de
barri, se segueix proposant ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, i tampoc suposa
una correcció significativa de les principals mancances del pla pel que fa a teixit de barri, comerç de proxi-
mitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; del bloc de Fluvià 136-138 organitzat en
Assemblea Territorial de l’Observatori dels Barris del Poblenou al·leguem:
Primera.-
L’ordenació urbanística de la nostra illa relega l’edifici d’habitatges que habitem en un espai del tot enre-
tirat i enclaustrat entre edificis d’oficines. Les principals obertures dels nostres habitatges es trobaran
a escassos 15m dels edificis d’oficines de 6 planes que estan construint actualment davant de casa
nostra. Per sort un dels solars de davant de casa nostra que actualment està qualificat d’oficines, el solar
del carrer Fluvià 128 -130 amb referència cadastral 3448949DF3834G, és un solar municipal. Aquest
és l’únic on actualment no s’està construint res. Proposem que aquest solar públic es requalifiqui com
a zona verda (6b) i que s’hi puguin integrar entre els seus usos l’esportiu, el de lleure o el de parc infantil;
prèvia participació ciutadana.
Segona.-
El pla especial 22@103 de l’illa delimitada per Bolívia-Perú i Bac de Roda proposa una obertura que conti-
nuaria la traça del carrer Fluvià travessant l’illa a través d’una zona verda. Part d’aquesta illa queda estreta
entre un sol qualificat d’equipaments i un edifici industrial consolidat. Trobem que obrir de forma peatonal
o pacificada el carrer Fluvià és una proposta positiva que permetria millorar la qualitat i connectivitat del
nostre entorn. Patim els dèficits de viure en una zona poc densa i amb poc teixit de barri del 22@ a més
de la lentitud d’execució dels plans previstos i això ha provocat durant dècades que visquem en una si-
tuació d’aïllament. La connexió de Fluvià cap al Nord, ens permetria arribar més fàcilment a una zona més
densa i dinàmica social i comercialment com és la Gran Via. Tal com es fa palès en plànol, se’ns presenta
un nucli d’habitatges que vol conviure amb els comerços de la Gran Via, de gaudir d’accés d’entrada a
Barcelona, de permetre arribar al transport públic amb facilitat, de portar nens a les escoles de c/ Perú,
etc. d’igual forma que ja existeix en el tram de Fluvià cap a l’Av. Diagonal, fet que afavoriria una correcta
circulació de persones i vehicles de forma pacificada.
El pas que es proposa en el planejament vigent és un pas molt estret entre dues mitgeres d’edificis i
creiem que cal trobar-li una solució. Entre altres possibles nosaltres plantegem les següents:
1. La desqualificació de l’edifici industrial en alçada com a tal per a la seva expropiació per fer-hi zona
verda i eixamplar el pas.
pàgina 14
2. Reorganitzar les superfícies d’aquest àmbit a través d’un Pla d’Actuació Urbanística. En altres zones,
sense que fos necessari, s’han afectat sense gaires miraments habitatges on hi viu gent com al cas
de Cristobal de Moura.
3. Requalificar la parcel·la qualificada d’equipaments com a zona verda.
4. Intercanviar la superfície de la parcel·la d’equipaments amb una altra actualment qualificada de zona
verda del barri.
Tercera.-
Volem que s’obrin a la participació ciutadana les propostes de nous usos per l’Escocesa i Ca l’Alier. Pel
que fa l’Escocesa, l’Ajuntament va comprar el 2017 la major part de l’edifici. Ara l’edifici de l’Escocesa
està en perill de caure, es vol fer fora a les persones que hi viuen sense cap alternativa habitacional, i
tampoc hi ha sobre la taula propostes per rehabilitar l’edifici ni pels seus possibles usos futurs. No volem
que les decisions sobre el futur de l’Escocesa es facin a porta tancada i que s’obri el debat a la ciutadania,
perquè puguem decidir els usos del futur equipament.
pàgina 15
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DEL PASSATGE
KLEIN
DEL PASSATGE KLEIN
Na ---------- amb DNI ---------- i Na ---------- amb DNI ---------- ambdues en representació de l’Assem-
blea Territorial de Veïns i Veïnes del Passatge Klein juntament amb l’ Observatori dels Barris del Poblenou,
s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprovat inicialment la Modificació puntual del PGM per
un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat publicada al BOPB el 2.1.2020 i a un diari de més
divulgació, el 5.10.2020.
barri, se segueix proposant ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una
correcció significativa de les principals mancances del pla en qüestió de teixit de barri, comerç de proxi-
mitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat del passatge Klein organitzat en
Primera.-
Que el planejament s’adapti de millor manera a l’edificació existent, revisant la profunditat dels volums
actuals a les parcel·les perquè s’adaptin a la realitat construïda. Cal fer esment de la manca de realisme
pel que fa al coneixement demogràfic del barri i lògicament, les males previsions en relació amb els habi-
tatges existents. Degut a la llarga espera en la seva normalització — més de 20 anys —, molts habitat-
ges del Passatge Klein han patit diferents modificacions en els seus alçats. Alguns habitatges ja dispo-
saven de PB+1 i PB+2 abans del Pla i d’altres, han estat reformats posteriorment. Aquesta inestabilitat
ha provocat que alguns particulars hagin llogat els habitatges en contractes a curt termini dificultant la
planificació vital de les llogateres. D’altres, han quedat abandonats per deixadesa, manca d’expectatives
o perquè ha mort el titular sense hereus. N’hi ha alguns que són aparcaments o locals comercials d’es-
cassa inversió.
Segona.-
La majoria de les parcel·les del passatge tenen edificat la major part de l’espai que la modificació deter-
mina com a patis. Per tal de facilitar i promoure l’habitatge en remuntes al passatge, creiem que seria
positiu: o bé reconèixer com a edificats els espais que es contemplen com a patis o que es poguessin fer
remuntes independentment de si la zona delimitada com a pati està edificada o no.
Tercera.-
La modificació del Pla proposa dissenyar una zona verda en mig d’un rec i d’acord amb l’estudi que s’ha
realitzat, aquest comporta una alta intervenció urbanística totalment entroncada amb la zona edificada
existent i totalment ineficaç com espai de lleure i de passeig. Creiem que tal com es planteja el nou espai
verd, aquest rec serà molt estret i quedarà entre les esquenes de les cases sense accés a aquestes i la
mitgera de l’edifici industrial consolidat veí.
Coneixem que segurament hi hauria altres propostes de solució que puguin ser positives per al rec, nosal-
tres hem considerat possibles les següents 3 opcions.
pàgina 17
1. La zona verda tindria un caràcter d’accés restringit amb un tancament perimetral i limitació horària.
La titularitat de l’Ajuntament obligaria a un manteniment acurat d’aquest espai, doncs fins ara aquest
rec està en estat d’abandó. Aquesta proposta ja s’ha demostrat positiva a altres espais.
2. Es permeten les construccions dels patis del darrere dels habitatges del passatge Klein i es permet
donar accés des del passatge. D’aquesta manera es crea un nou front de façana amb activitat cap al
rec que permet donar més qualitat a l’espai.
3. Es proposa que els propietaris els quals el seu pati dóna al rec puguin ampliar el seu pati cap al rec
comprant la superfície de l’ampliació al propietari, que en aquest cas seria l’Ajuntament.
Quarta.-
El pla especial 22@103 de l’illa delimitada per Bolívia-Perú i Bac de Roda proposa una obertura que conti-
nuaria la traça del carrer Fluvià travessant l’illa a través d’una zona verda. Part d’aquesta illa queda estreta
entre un sol qualificat d’equipaments i un edifici industrial consolidat. Trobem que obrir de forma peatonal
o pacificada el carrer Fluvià és una proposta positiva que permetria millorar la qualitat i connectivitat del
nostre entorn. Patim els dèficits de viure en una zona poc densa i amb poc teixit de barri del 22@ a més
de la lentitud d’execució dels plans previstos i això ha provocat durant dècades que visquem en una si-
tuació d’aïllament. La connexió de Fluvià cap al Nord, ens permetria arribar més fàcilment a una zona més
densa i dinàmica socialment i comercialment com és la Gran Via. Tal com es fa palès en plànol, se’ns pre-
senta un nucli d’habitatges que vol conviure amb els comerços de la Gran Via, de gaudir d’accés d’entrada
a Barcelona, de permetre arribar al transport públic amb facilitat, de portar nens a les escoles de c/ Perú,
etc. d’igual forma que ja existeix en el tram de Fluvià cap a l’Av. Diagonal, fet que afavoriria una correcta
circulació de persones i vehicles de forma pacificada.
El pas que es proposa en el planejament vigent és un pas molt estret entre dues mitgeres d’edificis i
creiem que cal trobar-li una solució. Entre altres possibles nosaltres plantegem les següents:
1. La desqualificació de l’edifici industrial en alçada com a tal per a la seva expropiació per fer-hi zona
verda i eixamplar el pas.
2. Reorganitzar les superfícies d’aquest àmbit a través d’un Pla d’Actuació Urbanística. En altres zones,
sense que fos necessari, s’han afectat sense gaires miraments habitatges on hi viu gent com al cas
de Cristobal de Moura.
3. Requalificar la parcel·la qualificada d’equipaments com a zona verda.
4. Intercanviar la superfície de la parcel·la d’equipaments amb una altra actualment qualificada de zona
verda del barri.
Cinquena.-
Volem que s’obrin a la participació ciutadana les propostes de nous usos per l’Escocesa. L’Ajuntament va
comprar el 2017 la major part de l’edifici. Ara l’edifici de l’Escocesa està en perill de caure, es vol fer fora
a les persones que hi viuen sense cap alternativa habitacional, i tampoc hi ha sobre la taula propostes
per rehabilitar l’edifici ni pels seus possibles usos futurs. No volem que les decisions sobre el futur de
l’Escocesa es facin a porta tancada i que s’obri el debat a la ciutadania perquè puguem decidir els usos
del futur equipament.
pàgina 18
pàgina 19
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE CAN RICART
DE CAN RICART
Na ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes de Can Ri-
cart/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprovada
inicialment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat
publicada al BOPB el 2.1.2020 i a un diari de més divulgació, el 5.10.2020.
barri, es segueix proposar ensorrar el barri en el que vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una
mitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat de Can Ricart organitzat en As-
semblea Territorial de l’Observatori dels Barris del Poblenou al·leguem:
Primera.-
Des de l’aprovació del PGM del 22@ l’ús del recinte fabril de Can Ricart ha sigut canviant i aquest fet ha
acabat per perjudicar l’estat del propi conjunt, cosa que denota la manca de responsabilitat que hi ha so-
bre el patrimoni del Poblenou. De fet, des de l’inici es va menystenir el valor patrimonial de Can Ricart quan
l’arquitecte Solà Morales, encarregat de dur a terme el projecte del Pla Especial (PERI) de Parc Central
— que preveia enderrocar el recinte per construir-hi un parc d’oficines de 70.000 m2 —, va donar per fet
que pràcticament no hi havia valor patrimonial, cosa que van desmentir estudis com el que van realitzar
Mercè Tatjer i Marta Urbiola i d’altres, de posteriors. Treballs que van permetre la consideració del conjunt
com a bé patrimonial d’interès nacional. I malgrat aquesta catalogació i haver descartat usos anteriors
com la Casa de les Llengües i el Campus de les Arts (UB), Can Ricart segueix sense tenir un ús determi-
nat. Aquest fet, sumat als anys d’abandonament i als incendis provocats, ha generat el deteriorament del
conjunt. A dia d’avui, només ha finalitzat la restauració de la xemeneia i s’han iniciat les tasques de millora
de la nau annexa al Casal de Joves.
Per altra banda, s’està incomplint el Pacte Cap a un Poblenou amb un 22@ més Inclusiu i Sostenible on
es proposava la posada en marxa de Can Ricart com un “equipament significatiu”. Sembla, a més, deixar-
se de banda les “mesures per augmentar la permeabilitat [...] de Can Ricart, el Parc i l’eix Pere IV”, ja que
les obres de tot el perímetre que envolta Can Ricart, on s’hi preveuen blocs d’oficines i hotel de fins a
15 pisos, ja s’han iniciat. Un cop finalitzades les obres, la idea sobre dinamitzar les 3 àrees esmentades
quedarà obsoleta degut a que el recinte fabril quedarà completament aïllat de la resta.
Nosaltres demanem, doncs:
1. La rehabilitació immediata de tot el conjunt de Can Ricart i que es posi en relleu el valor patrimonial
del recinte.
2. La posada en marxa dels processos participatius veïnals corresponents per definir els usos de Can
Ricart, sempre dirigits a finalitats veïnals.
3. Que es creïn connexions que traspassin Can Ricart i que arribin al parc i Pere IV arribant a recuperar
els camins per generar un urbanisme segur i amb perspectiva de gènere.
pàgina 21
Segona.-
El poc habitatge del conjunt que envolta Can Ricart genera que en tot el perímetre la densitat de població
sigui baixa (54 habitatges per hectàrea, comparats amb els més de 180 que es troben en algunes àrees
censals de Poblenou). Els habitatges existents, sobretot els del carrer d’Espronceda i Bolívia, així com
també els de Klein, queden repartits de manera residual. Això genera que no es puguin crear teixits veïnals
que, alhora, comporten que sectors com el comerç local no es puguin desenvolupar a la zona, fenomen
que força als veïns i veïnes a desplaçar-se relativement lluny de casa per poder comprar de proximitat.
A més, aquest desplaçament es veu frenat per les barreres que suposen la Gran Via, la Diagonal i el Parc
Central. Fronteres físiques que provoquen un distanciament de la vida del barri i, alhora, es viu amb la con-
tradicció que a la zona no es disposa del teixit suficient com per fer-hi activitat. Amb la posada en marxa
de Can Ricart com a equipament destinat al veïnat segur que aquesta vida es podria reactivar, però sense
una major aposta per l’habitatge a la zona hi ha la possibilitat que el propi recinte de Can Ricart caigui en
desús.
Per aquest motiu, demanem:
1. Rescatar les antigues cases de la cara nord del carrer de Bolívia (entre Espronceda i Bac de Roda) que
mantenen l’aspecte de les antigues cases que conformaven el barri i potenciar-hi l’habitatge.
2. Modificar el planejament de les dues illes compreses pels carrers Perú-Marroc i Bac de Roda-Espron-
ceda que estan afectades pel PERI del sector del Parc Central. Aquest pla no ha avançat en la seva
gestió del sol i demanem que es revisin els seus paràmetres a través d’un nou PAU així com s’ha fet
amb altres plans predeterminats com al passatge Trullàs per tal d’afegir-hi més habitatge i, així, en-
fortir el teixit social i comercial del barri.
Tercera.-
A les parcel·les del carrer d’Espronceda, 154 (referència cadastral 3246513DF3834E) i carrer Marroc,
69 -71 (referència cadastral 3246512DF3834E) hi ha està prevista una zona verda que sembla seguir
el curs del rec del passatge Klein. La ideació d’aquesta zona verda no sembla tenir en consideració la
proximitat del Parc Central i ni sembla tenir una presència justificada, a part de la complir amb el nombre
de m2 de zona verda establerts en el pla. Per altra banda, ens trobem amb un problemàtica compartida
en moltes zones de Provençals del Poblenou: l’eix verd del carrer de Bolívia tindria una aprofitament molt
dubtós, degut a que el poc habitatge del carrer i la zona no permetria al veïnat gaudir de l’espai i tampoc
seria un espai de pas freqüent pel mateix motiu.
Per aquest motiu, plantegem:
1. La reordenació del verd que es va planificar en el PERI del sector Parc Central en espais com l’interior
de la mateixa illa i que sigui d’accés lliure per tal d’establir un nou entorn veïnal i independent el parc.
2. Repensar l’eix verd de Bolívia per a que pugui ser aprofitat pel veïnat i incentivar-hi l’habitatge.
1. Que s’admeti aquest escrit , es tinguin en compte les al·legacions presentades i, en conseqüència, es modi-
fiqui la MPPGM 22@ en el sentit que s’indica a les al·legacions.
2. Que se’m doni per compareguda i interessada en els expedients administratius als quals s’ha fet referència i
que se’m notifiqui amb l’antelació requerida qualsevol informació sobre aquest expedient.
3. Que, d’acord amb els articles 35 i 83.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú
de les administracions públiques, segons els quals la decisió d’acceptar o denegar aquestes al·legacions ha
d’estar motivada i els que al·leguem tenim dret a obtenir una resposta raonada, s’adjunti a l’eventual comuni-
cació de l’acceptació o refús, total o parcial, d’aquestes al·legacions, l’informe jurídic-tècnic perceptiu.
pàgina 22
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DEL BARRI DEL
TOMÀQUET
DEL BARRI DEL TOMÀQUET
En ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes del barri del
Tomàquet/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprova-
da inicialment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat
barri, es segueix proposant ensorrar el barri en què vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una co-
rrecció significativa de les principals mancances del pla en qüestió de teixit de barri, comerç de proximi-
tat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat de Provençals del Poblenou, l’entorn
del Sagrat Cor i del barri del Tomàquet organitzats en Assemblea Territorial de l’Observatori dels Barris del
Poblenou al·leguem:
Primera.-
Els habitatges i tallers de l’illa compresa pels carrers Selva de Mar-Treball i Cristobal de Moura-Veneçuela
que tenen façana a Cristobal de Moura estan afectats urbanísticament pels PAUs 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4. Les
parcel·les afectades són les següents:
1. C de la Selva de Mar, 78 referència cadastral 3848317DF3834H

3. C de Cristóbal de Moura, 94 referència cadastral 3848302DF3834H
Aquestes parcel·les comprenen habitatges plurifamiliars de tipus eixample construïts durant la dècada
del 1930 i hi ha petits tallers i 43 habitatges afectats. Aquest conjunt en qualsevol altre indret de 22@
s’hauria considerat l’any 2000 com a front consolidat i amb els paràmetres de la MPGM 22@2020 s’hau-
ria d’haver considerat habitatge consolidat amb la clau 13@C o 15h. La MPGM22@2020 justifica l’afec-
tació i enderroc d’aquests edificis per poder fer passar l’Eix de Cristobal de Moura amb una amplada de
40m com a la resta del seu traçat. Ja que aquesta afectació incompleix els criteris generals de la MPGM
22@2020 i el Pacte per un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, demanem:
1. Que es retirin els PAUs 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4. de la MPGM 22@2020
2. Que s’estudiï amb deteniment i es replantegi el planejament de l’illa compresa pels carrers Selva
de Mar-Treball i Cristobal de Moura-Veneçuela per tal de preservar l’habitatge existent i alguns dels
tallers i permetent la construcció d’habitatges de protecció únicament en aquelles parcel·les que
calgui. Aquest replantejament ha de comptar amb la participació del veïnat afectat de l’entorn.
3. Que el traçat de l’eix verd de Cristobal de Moura es faci més estret en el tram compres pels carrers Selva de
Mar i Agricultura dels 40m planificats als 20m d’amplada existents respectant les edificacions de l’entorn.
pàgina 24
Segona.-
La nau d’Indústries Yorka té un important interès patrimonial. Actualment està catalogada com a
Béns d’interès documental (D) i afectada pel PMU de les illes delimitades pels carrers de Cristobal de
Moura, de Pallars, de l’Agricultura i del Treball (22@0072). Aquesta nau hauria de tenir un valor patrimonial
superior al D. Actualment està en perill d’enderroc. En qualsevol altre lloc del barri aquesta nau tindria una
consideració patrimonial major.
Demanem:
1. Que es retiri de l’afectació del PMU 22@0072 que actualment no ha acabat la seva gestió del sol.
2. Que es catalogui com a béns amb elements d’interès(C) i es preservi com a part de la memòria his-
tòrica del barri.
3. Que es respecti l’edifici tot i no estar alineat a la traça del carrer Cristobal de Moura.
Tercera.-
En la modificació MPGM 22@2020 els habitatges del carrer Selva de Mar del 93 al 109 es preservaran
tot i no estar alineats al vial. Celebrem que sigui així, però veiem que en l’ordenació del PMU-11 veí a
aquestes edificacions es proposa edificar habitatge de protecció davant dels habitatges. Demanem que
es replantegi aquesta proposta deixant un espai lliure i ampli davant dels habitatges ressituant si calen
els volums de l’habitatge protegit, equipaments i zona verda. També en aquesta illa es segueixen afec-
tant l’habitatge de la cantonada Selva de Mar 91 amb referència cadastral 3547727DF3834F. Demanem
també que aquest habitatge es consolidi.
Quarta.-
En la modificació MPGM 22@2020 els habitatges compresos entre el passatge Morenes-Cristobal de
Moura i Selva de Mar es consoliden. Però aquest no és el cas de la resta dels 6 habitatges de la mateixa
illa que tenen façana a Selva de Mar. És el cas de les parcel·les incloses en el PMU 22@161 amb les se-
güents adreces:
1. Ptge de Morenes, 10 referència cadastral 3749423DF3834H

Aquesta afectació no segueix els criteris de preservació de l’habitatge i teixits tradicionals de la MPGM
22@2020 i per això demanem que es retirin del PMU 22@161 i es consolidin amb la clau 15@h.
Cinquena.-
A l’illa compresa pels carrers Marroc-Pere IV i Selva de Mar els habitatges existents es consoliden a tra-
vés del PAD-7 i la clau urbanística 13@. Aquests habitatges, però no s’ajusten a l’alineació de vial propo-
sada pel pla, el que fa que si les edificacions volen ampliar el seu sostre amb remuntes hagin d’enderrocar
la seva façana, amb valor patrimonial i de memòria històrica sobre el tipus d’edificacions construïdes amb
el temps entorn del carrer Pere IV. Per tal de preservar aquestes façanes, que creiem que tenen valor,
i facilitar que s’hi puguin fer les remuntes augmentant la densitat d’aquesta zona del barri i el nombre
d’habitatges protegits de la ciutat, demanem que es reconsideri alineació al vial proposada i es respecti
la forma de l’edificació existent.
pàgina 25
Sisena.-
El passatge del carrer de Pere IV, 383, així com els habitatges que tenen sortida al carrer Selva de Mar no
estan alineats al vial de Selva de Mar i estan afectats per PMU-9 de la MPGM 22@2020. Aquest passat-
ge té 12 habitatges i és característic del teixit i la memòria històrica del barri. Ja que aquesta afectació
no compleix els criteris generals de la MPGM 22@2020 i el Pacte per un Poblenou amb un 22@ més in-
clusiu i sostenible demanem que es retiri el passatge del PMU-9 i es consideri com habitatge consolidat
amb la clau 13@C o 15@h.
Setena.-
Els habitatges amb façana al carrer Pere IV entre els carrers Agricultura i Josep Pla segueixen afectats
pel PMU 10 i per l’alineació del vial de Pere IV, que sobrepassen per 4,75m. Es tracta de 11 habitatges
construïts entorn del carrer Pere IV i característics del teixit i la memòria històrica del barri. Alguns dels
locals d’aquests edificis són emblemàtics i tenen un valor històric social al barri. És també el cas de l’edi-
fici de Pere IV 462, seu de la CNT i nucli de les col·lectivitzacions anarquistes del camp de Sant Martí del
1936 i posteriorment seu del sindicat vertical franquista. És per tant una important peça de la memòria
obrera i sindicalista del barri. Aquestes parcel·les són les següents:
1. Pere IV 456 amb referència cadastral 3851103DF3835B

Ja que aquesta afectació no compleix els criteris generals de la MPGM 22@2020 i el Pacte per un Poble-
nou amb un 22@ més inclusiu i sostenible demanem que es retiri el passatge del PMU-10 i es consideri
com habitatge consolidat amb la clau 13@C o 15@h respectant l’edificació existent sense que s’hagin
d’enretirar per adaptar-se a l’alineació del vial de Pere IV.
Vuitena.-
L’edifici de Ca l’Agustí a Pere IV 433, construït el 1944, consisteix un establiment emblemàtic i una peça
de la memòria històrica agrícola del barri. Demanem que es desafecti del PMU-9 i que es pugui consolidar
la seva edificació, que ja es va construir pensant a alinear-se al carrer Agricultura en un futur.
pàgina 26
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DEL PASSATGE
TRULLÀS
DEL PASSATGE TRULLÀS
Na ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes del passat-
ge Trullàs/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprova-
da inicialment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat
barri, se segueix proposat ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una
mitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat del passatge Trullàs organitzats
en Assemblea Territorial de l’Observatori dels Barris del Poblenou al·leguem:
Primera.-
El tractament del polígon del PAU-7, que coincideix amb el del subsector 7 del pla predeterminat de Llu-
ll-Pujades-Ponent, no concorda amb els principis de la modificació MPGM22@2020. Es segueixen afec-
tant cases baixes i petits tallers que, d’estar situats en un altre indret, serien considerats teixits tradicio-
nals i estarien qualificats amb les claus 22ah o 13@C o 15@h.
Per això proposem dues opcions:
1. Excloure del PAU les següents parcel·les:
C de Badajoz, 85 (referencia cadastral 2834320DF3823D) i que es qualifiqui 22ah.

C de Pallars, 144 (referencia cadastral 2834316DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
C de Pallars, 142 (referencia cadastral 2834315DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
C de Pere IV, 100 (referencia cadastral 2834309DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
Ptge d’Iglésias, 21 (referencia cadastral 2834301DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
Ptge d’Iglésias, 17 -19 (referencia cadastral 2834302DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
Ptge d’Iglésias, 13 -15 (referencia cadastral 2834303DF3823D) i que es qualifiqui 13@C.
I procurar amb la resta de parcel·les que es segueixen transformant una integració adient en el con-
junt intentant preservar al màxim l’estructura existent i respectar el conjunta a nivell volumetric,
espai públic i ús de les plantes baixes.
2. Dissoldre el PAU-7 i que totes les parcel·les es qualifiquin amb claus que conservin l’estructura ac-
tual de l’illa com les de 22ah o 13@C o 15@h.
Segona.-
Els darrers anys el passatge Trullàs ha esdevingut un espai verd autogestionat pel veïnat de l’entorn.
L’espai ha guanyat qualitat ambiental i social gràcies a la feina i esforç de molts veïns i veïnes. No volem
que el passatge s’acabi urbanitzant per part de l’Ajuntament com ha passat amb altres espais del barri,
sinó que volem que el passatge segueixi sent autogestionat pels veïns i que les intervencions que s’hi
pàgina 28
facin per part de l’Ajuntament comptin amb el consens del veïnat.
Per tant demanem:
1. Que l’espai no s’urbanitzi per decisió i de forma unilateral de l’Ajuntament, sinó que el projecte compti
amb el consens i vistiplau dels veïns que gestionen el passatge.
2. Que la gestió del passatge segueixi sent autogestionada en un futur.
Tercera.-
Hi ha edificis industrials i tallers que amb els anys s’han transformat al 22@ i que ara voldrien poder pas-
sar-se a la nova modificació del 22@2020 per poder incloure habitatge de protecció en els seus edificis.
Demanem que aquests edificis tinguin la possibilitat de transformar-se a la nova normativa.
pàgina 29
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DEL BARRI DE
LA PLATA
DEL BARRI DE LA PLATA
En ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes del barri de
la Plata/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprovada
barri, se segueix proposant ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una
mitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat del barri de la Plata organitzats
Primera.-
L’illa compresa pels carrers Doctor Trueta-Taulat i Roc Boronat-Llacuna porta afectada d’expropiació des
del 2002 pel PERI de l’Eix Llacuna. En aquesta illa hi conviuen diferents edificacions, algunes d’elles his-
tòriques, habitatges i tallers que conformen part del teixit de barri propi del barri de la Plata. En altres
àmbits d’aquesta MPGM 22@2020 s’ha considerat consolidar illes com aquesta per poder preservar la
memòria històrica i el model de barri tradicional del Poblenou.
Per aquest motiu demanem desafectar d’expropiació de 6b i 7b les parcel·les de l’illa compresa pels ca-
rrers Doctor Trueta-Taulat i Roc Boronat-Llacuna per tal de preservar les seves edificacions i la memòria
històrica, i traslladar a un altre indret del mateix barri les superfícies corresponents d’expropiació per tal
de satisfer les necessitats d’equipaments i zona verda de l’entorn.
Segona.-
La parcel·la del carrer del Doctor Trueta, 100 (referència cadastral 3029601DF3832G) porta afectada
pel PMU de l’illa delimitada pels carrers d’Àlaba, del Doctor Trueta, d’Àvila i de l’avinguda d’Icària des del
2002. En aquesta parcel·la, on actualment es troba el Connecthort, un espai verd autogestionat d’alt
valor social pel barri, hi ha planificat fer un edifici d’oficines. No només és important crear espais verds,
sinó que cal crear i preservar espais verds autogestionats com aquest. Demanem que es preservi l’espai
verd creat al Connectohort i , d’entre les possibles opcions per solucionar aquesta solució nosaltres en
proposem:
1. Anul·lar el PMU aprovat en les parcel·les del polígon d’actuació 2 es passin als paràmetres de la nova
normativa de la MPGM 22@2020 per tal de guanyar superfície d’equipaments, zona verda i habitatge
públic per tal de poder preservar el Connecthort i millorar l’àmbit. També es podria gestionar a través
d’un Pla d’Actuació Urbanística o una operació de dotació.
2. Expropiar la parcel·la utilitzant les àrees d’expropiació que actualment es troben àmbits de difícil
solució com per exemple les àrees pendents d’expropiació del PERI de l’Eix Llacuna.
pàgina 31
Tercera.-
Gran part del barri de la Plata està conformat per petits tallers que ara es qualificaran de 22@ah. Tot i
que considerem positiu que aquests espais tinguin un tractament diferenciat i que puguin afegir part
d’habitatge protegit, potenciant la tipologia d’habitatge taller; considerem que la normativa segueix po-
sant en perill aquests espais. En considerar com a ús principal el d’oficines i en permetre la transformació
d’aquests edificis de forma individual al 22@ es corre el risc que els tallers acabin desapareixent del
nostre barri i esdevinguin encara més edificis d’oficines. Creiem que cal preservar i potenciar el teixit
econòmic i industrial de petita escala i local al barri.
Per tant demanem la revisió de la clau 22@ah per tal de procurar per la conservació de l’activitat econò-
mica existent esdevenint l’activitat industrial i manufacturera l’ús principal en aquests àmbits i que l’ac-
tivitat @ fos una activitat complementària limitada en sostre.
Quarta.-
La parcel·la del carrer de Ramon Turró, 161 (referencia cadastral 3235612DF3833E) és de titularitat pú-
blica i està qualificada d’activitat d’oficines 22@. Demanem la seva requalificació a habitatge de protec-
ció oficial, equipaments o zona verda; i que aquesta decisió es faci de forma participada amb el veïnat.
Cinquena.-
Demanem que el planejament s’adapti de millor manera a l’edificació existent en els teixits qualificats
de 13@C, 13@ i 15@h, revisant la profunditat dels volums actuals a les parcel·les perquè s’adaptin a la
realitat construïda. Aquesta modificació farà que realment es preservin els teixits construïts i permetrà
que efectivament s’hi facin les remuntes. En molts casos si cal enderrocar els volums disconformes en
els patis això farà que molts propietaris no vulguin fer remuntes i per tant el barri no pugui percebre un
augment en densitat d’habitatge al barri (necessari per reforçar el teixit social i comercial de l’àmbit) ni
augmentarà el nombre d’habitatges protegits.
Sisena.-
La modificació del 22@2020 considera nous edificis industrials com a 15@(p), permetent la construcció
de nou habitatge no convencional o de luxe. D’aquest tipus d’habitatge se n’ha fet molt en la nostra zona
del barri i és la zona del 22@ on hi cap més d’aquest tipus d’habitatge. Havent vist els efectes de gentri-
ficació que ha tingut la construcció d’aquest tipus d’habitatge de luxe al barri de la Plata i els possibles
efectes que podria tenir en un futur demanem que es retiri l’ús d’habitatge no convencional i de mercat
lliure de la clau 15@(p). Creiem que aquest tipus d’edificis haurien de poder tenir algun dels següents
usos i tractaments:
1. Preservar l’activitat industrial i de taller i potenciar que en aquests edificis s’hi instal·li una economia
més cooperativa, social i solidària.
2. Permetre la tipologia d’habitatge taller sempre que no pugui esdevenir habitatge de mercat lliure o
habitatge de luxe.
3. Que aquests edificis puguin acollir usos d’equipament o habitatge de protecció a través de la seva
expropiació o compra per part de l’Ajuntament.
pàgina 32
Setena.-
L’illa del subsector 12 del PMU del sector Llull-Pujades-Ponent està afectada des del 2004 i tot i tenir
un planejament aprovat que determina uns paràmetres de sostre, mai ha avançat la gestió del pla. De-
manem que, igual que s’ha fet al passatge Trullàs es revisi el planejament aprovat i es pugui adaptar als
nous criteris de la MPGM 22@2020 a través d’un PAU. D’aquesta forma es podria augmentar la densitat
d’habitatge al barri i el nombre d’habitatges de protecció.
pàgina 33
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
D’ÀLABA 58
D’ÀLABA 58
Na ---------- amb DNI ---------- en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes d’Àlaba 58/
Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprovada inicial-
ment la Modificació puntual del PGM per un 22@ més inclusiu i sostenible. L’aprovació ha estat publicada
al BOPB el 2.1.2020 i a un diari de més divulgació, el 5.10.2020.
Havent pogut analitzar que la modificació del 22@ no suposa en termes generals un canvi de model
de barri, se segueix proposant ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc
una correcció significativa de les principals mancances del pla en qüestió de teixit de barri, comerç de
proximitat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat d’Àlaba 58, organitzats en
Primera.-
L’illa del subsector 6 del PMU del sector Llull-Pujades-Ponent està afectada des del 2004 i tot i tenir un
planejament aprovat que determina uns paràmetres de sostre, mai ha avançat la gestió del pla. Demanem
que, igual que s’ha fet al passatge Trullàs es revisi el planejament aprovat i es pugui adaptar als nous
criteris de la MPGM 22@2020 a través d’un PAU. D’aquesta forma es podria augmentar la densitat d’ha-
bitatge al barri i el nombre d’habitatges de protecció, així com la superfície de zona verda a l’illa.
Segona.-
Demanem que l’organització volumètrica, subsector 6 del PMU del sector Llull-Pujades-Ponent o de la
modificació que se’n faci segons els criteris de la MPGM 22@2020, es concreti amb un pati interior d’illa
ampli i generós com a zona verda. Demanem que no es construeixi a l’interior de l’illa impedint que hi hagi
obstacles davant les façanes posteriors dels edificis que es mantenen a l’illa (que tenen finestres i bal-
cons que donen a l’interior d’illa). Demanem que les volumetries siguin preferiblement a les bores de l’illa
en comptes d’ocupar el centre i que les altures quedin contingudes (de com a màxim PB+6) i si calgués
fer una altura major, que aquesta fos puntual i situada al nord-oest de l’illa.
Tercera.-
Per tal de preservar el teixit d’habitatge del barri i la memòria històrica de l’entorn demanem que es pre-
servin les edificacions que donen façana al carrer Pujades. Aquestes parcel·les són les del
carrer Pujades 102, 104, 106 i Àvila, 75 (referències cadastrals 2732502DF3823D, 2732503DF3823D,
2732504DF3823D, 2732505DF3823D). Demanem que aquestes edificacions es preservin amb alguna
de les claus 22@ah, 15@h o 13@C.
pàgina 35
Quarta.-
En alguns casos les edificacions del barri de la Plata, antigues i amb fonaments sobre una base geològica
sedimentaria i amb un nivell freàtic molt alt, s’han vist greument afectades i han patit patologies estruc-
turals provocades per les obres de construcció dels edificis d’oficines del 22@. Demanem que s’instauri
un protocol d’obligat compliment per part de les obres de construcció que garanteixin en tot moment la
seguretat estructural, anant més enllà de les normatives actuals que s’han vist insuficients en nombro-
sos casos al Poblenou.
Adjuntem algunes imatges de la finca del carrer Àlaba 58 i el seu entorn per facilitar la comprensió de les
al·legacions:
Façana Àlaba 58 Façana posterior Àlaba 58
Vistes des de Àlaba 58
pàgina 36
ASSEMBLEA
TERRITORIAL
DE VEÏNS I VEÏNES
DE CAN PICÓ
DE CAN PICÓ
Na ---------- amb DNI ----------, en representació de l’Assemblea Territorial de Veïns i Veïnes de Can
Picó/ Observatori dels Barris del Poblenou, s’ha assabentat que en data 30.9.2020 ha estat aprovada
barri, es segueix proposant ensorrar el barri en el qual vivim per fer-hi un barri d’oficines, ni tampoc una co-
rrecció significativa de les principals mancances del pla en qüestió de teixit de barri, comerç de proximi-
tat, zones verdes, equipaments, mobilitat i habitatge públic; el veïnat de l’entorn de Can Picó, organitzats
Primera.-
La proposta de tractament dels edificis 22@EIC no es correspon a la realitat de molts dels edificis
d’aquesta tipologia. A la MPGM 22@2020 es proposa transformar aquests edificis permetent que un
30% de l’edificació sigui habitatge protegit. La realitat és que molts d’aquests edificis ja sobrepassen
aquest 30% d’ús d’habitatge en l’edifici existent i per tant no tindrien cap incentiu a transformar-se a la
nova MPGM 22@2020.
Per tal de poder aconseguir la millor transformació dels edificis industrials consolidats proposem:
1. Que es faci un estudi individualitzat de cada edifici atenent: les seves característiques i particulari-
tats, l’habitatge existent en cadascun, el possible encaix de nou habitatge de protecció i de l’activitat
econòmica, i intervenció edificatoria necessària per adaptar l’edifici als usos respectant els valors
patrimonials de cada edifici.
2. Que es tingui en compte la tipologia d’habitatge taller com a possible ús així com paràmetres urbanís-
tics de superfície que encaixin amb aquesta tipologia.
3. Que en tota transformació es busquen estratègies per impedir operacions de transformació especu-
latives o que puguin permetre l’habitatge de luxe.
Segona.-
En alguns dels edificis industrials en altura queden parets mitjaneres exposades degut a les transforma-
cions urbanístiques de l’entorn. Aquest és per exemple el cas del bloc de Pallars 101-103, on part de la
mitjanera quedarà exposada a un pati interior d’illa. Demanem que en aquestes situacions de mitjaneres
que queden descobertes es puguin fer finestres a la mitjanera.
Tercera.-
Les illes del subsector 1 i 6 del PMU del sector Llull-Pujades-Ponent estan afectades des del 2004 i tot
i tenir un planejament aprovat que determina uns paràmetres de sostre, mai ha avançat la gestió del pla.
Demanem que, igual que s’ha fet al passatge Trullàs, es revisi el planejament aprovat i es pugui adaptar als
pàgina 38
nous criteris de la MPGM 22@2020 a través d’un PAU. D’aquesta forma es podria augmentar la densitat
d’habitatge al barri i el nombre d’habitatges de protecció, així com la superfície de zona verda.
Quarta.-
Tant en la MPGM 22@2000 com en la del 22@2020 hi ha diversos àmbits afectats d’expropiació per
fer-hi equipaments i zones verdes. Tot i que no dubtem de la necessitat d’expropiar sol com a eina per
aconseguir sol públic al Poblenou per fer possible aquells equipaments i zones verdes tan necessàries i
escasses en el nostre barri, creiem que s’ha triat de forma equivocada les parcel·les a expropiar.
Demanem:
1. Una planificació acurada i ben mesurada dels equipaments del barri. No trobem una correcta planifi-
cació basada en el creixement demogràfic, pel que fa als nous centres educatius, mèdics o esportius
(que són alguns dels que ens manquen). Cal fer una correcta planificació dels nous equipaments i les
seves possibles ubicacions, i fer-ho de forma participada amb el veïnat.
2. Concentrar les àrees d’expropiació en paquets més grans que permetin la construcció d’equipa-
ments de mida més grans, en comptes d’expropiar parcel·les petites. Aquesta expropiació de pe-
ces més grans es podria fer coincidir amb alguns dels edificis que ara es qualifiquen de 15@p que,
en mans de propietaris privats, podrien acabar convertits en habitatge de luxe. Algunes d’aquestes
possibles expropiacions podrien ser: l’edifici d’Olis Pallarés al carrer Pere IV 63-67, la totalitat o part
de l’edifici de la fàbrica d’Albert Musterós al carrer de Pallars 115, l’edifici de Galetes Viñas al carrer
Pamplona 96 -100 o el taller de Caldereria Joan Feiner al carrer Pallars 93 -95.
pàgina 39

Al Legacions ObservatoriBarrisPoblenou

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Al Legacions ObservatoriBarrisPoblenou

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AL·LEGACIONS

Assemblea Fluvià 136-138 pàgina 14

Assemblea del passatge Klein pàgina 17

Assemblea de Can Ricart pàgina 21

Assemblea del barri del Tomàquet pàgina 24

Assemblea del passatge Trullàs pàgina 28

Assemblea del barri de la Plata pàgina 31

Assemblea de Àlaba 58 pàgina 35

Assemblea de Can Picó pàgina 38

1 Assemblea Fluvià 136-138

4 2 Assemblea del passatge Klein

3 4 Assemblea del barri del Tomàquet

Participació només com a excusa

Abast de la modificació és mínim

Es defuig d’una proposta de model de barri ordenat i integrador

Els edificis d’oficines segueixen essent la gran proposta del projecte

Es manté l’ús hoteler

Patrimoni només com a qüestió quantitativa

En definitiva, el projecte de modificació del PGM evidencia constantment un fort desequilibri

Per aquest motiu al·leguem:

Per això proposem:

Demanem pert tant:

Per aquestes raons:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

Nosaltres demanem, doncs:

Per aquest motiu, demanem:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

1. C de la Selva de Mar, 78 referència cadastral 3848317DF3834H

1. Ptge de Morenes, 10 referència cadastral 3749423DF3834H

1. Pere IV 456 amb referència cadastral 3851103DF3835B

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

Per això proposem dues opcions:

1. Excloure del PAU les següents parcel·les:

C de Badajoz, 85 (referencia cadastral 2834320DF3823D) i que es qualifiqui 22ah.

Per tant demanem:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

Façana Àlaba 58 Façana posterior Àlaba 58

Vistes des de Àlaba 58

En conseqüència, ateses les al·legacions precedents sol·licitem:

You might also like