Professional Documents
Culture Documents
...
LI ",. ETSA8
,.., Urbanlsme
1983
'/ ,
/
84
--.f.'
" b ;
lj'":i
,
I
r
\.. .
V
,
85
>
Pr
r
Aquestes xifres corresponen estrictament a les superfcies de les
zones qualificades pel Pla. En el cas dels pollgons. s'han restat del
total de la zona 18 (I. 178 ha.) les que corresponen a polgons no
construts o aturats. En el cas de la qualificaci de zona 13 no s'ha
considerat la modalitat 13" que correspon majoritriament a
l'eixampla Cerd.
L'anlisi continguda en els documents previs del Pla General 74.
sobre trames urbanes existents, dna un total de 922 ha. de
"polgons", unes 3.000 ha. de "suburbanes" i unes 360 ha. d'rees
marginals. Cal tamb esmentar que les superfcies d"urbanitzacions
marginals fi nal me nt no reconegudes pel Pla. i que per tant
romanen en sl no urbani t.l:able, sn relativament importants.
--ms com a extensi superficial afectada que com a quantitat
d'habitatges-, tot i que una part significativa correspon a segona
residncia i altres processos,
B - Alt r es ciut ats catal anes,
L'apartat V-2 recull algunes dades significatives dels problemes
d'habitatge a les ciutats catalanes, Com es veur es fa referncia al
nivell de ciut ats grans i mitjanes que han tingut un procs de
creixement sostingut -les esmentades ciutats "modernes- i que
representen un patrimoni urb important, S'ha defensat fins i tot
-polmicament- que en el seu conjunt impliquen rnica alternativa
possible a la fora urbana de Barcelona, En aquest sentit, queden
fora d'aquesta consideraci els contextos ms rurals o les
agrupacions !llenys dinmiques,
Sembla que es poden avanar al gunes singul aritats en el
problema r esi denci al d'aquestes ciutats envers Barcelona i que
poden reflectir-se en la rehabilitaci,
S'ha de assenyalar el pes del problema dels centres urbans amb el
buidat dels cascs antics histrics -de gran importncia simblica i
representativa- i la indecisi de la resta del centre -sempre sotms a
la pressi terciria-, No s d'estranyar que la majoria d'aquestes
ciutats estan afrontant aquests termes a t ravs de l'elaboraci de
Plans Especials de Centre (Lleida, Girona, Tarragona, Manresa,,'! La
soluci del trfic central i l' aparcament. les mesures de protecci del
patrimoni artstic i la necessitat de rehabilitaci dels habitatges
comuns sn tpics constants d'aquests Plans que per altra banda
comenceA a perfilar amb Cura que s la rehabilitaci central
d'aquestes ciutats.
D'altra banda, com es dna compte ms endavant, els problemes
de la perifria tenen la seva especificitat prpia i es concentren en
els barris marginals i solament comptats pOligons s'Inclouen en
aquestes files,
86
IV - El probl ema obert
Fins aqui el treball avana i simula un balan sobre les necessitat s
de rehabilitaci, en endavant s'ofereixen les dades i els annexos
amb esquemes per a prosseguir l'estudi , Ha estat un esfor
d'interpretar treballs a mig fer, estimacions que potser noms
lateralment contemplen aquest problema, de destil,lar experincies
comenades, per tractar d ' anti cipar una aval uaci general.
Aquesta s'articula sobre la valoracin de les trames urbanes
residencials, ja que al si de Barcelona i de les ciutats catalanes se'ns
presenta com l'objecte a millorar i recuperar. Es pot dir fins i tot que,
en el nostre context, r ehabili tar voldr dir sobretot rehabit ar i
acabar els barris perqu, ara s, puguin gaudir de les condicions
residencials que els sn prpies,
La rehabilitaci es presenta doncs com una tasca creixent, que
sembla per que no anir a representar un fet unitari i homogeni,
sin que haur de prendre formes i actuacions diverses: les
necessitats semblen demanar-ho, Fins i tot no es presenta com a
fenomen exclusiu no es pot negar que hi ha altres creixements,
Aquests per, hauran d'assimilar l'experincia recent, i assegurar
que no exigeixen complement de rehabilitaci immediata.
Amb tot l'estudi ens presenta un problema obert i aquesta mateixa
simulaci exigeix d'altres referncies complementries, Per en
qualsevol cas el treball afronta la possibilitat de formular
interpretacions generals del nou tema, s una condici necessria
per a superar l' esquematisme abstracte de les simples dades
censals, per tamb per donar contingut i quadre de refernCia als
projectes d'actuaci,
PROPOSTA PGM 76
Sobre les Arees Poteneials de Rehabilitaci.
zOI,Ef DIe o OIEHUlUTACOO
ZOt<ts O' ED,F'CAC' OANTlG.o. A". SUUTlTl.OClO
Z"U O ".8ITATGf .ASSIU .. ,.,Zl
o
o ,J<. "... , ....
Lboratori d Urbanisme ETSAB
,
Febrer 1983
....
) .
,
0" .
,}\
\
"
'
.,
,.
,/l ''
.. o:!
. . , .. ,r-
. . . ..., ,
-. . .
1.7fl
/
"
--<
.."
. .. '
"
-
.' '.
"
__
,
J
,
,,,,-,, ---...
, '.-
,
t
. I
m
V - Dades de l'avaluaci, en forma d'annex
V-l Area metropolitana de Barcelona
al Habitatge als polgons moderns
FitlC8 1."Grups de Postguerra"
En aquest grup s'inclouen les operacions d"habitatge pblic dels
anys vint juntament amb les que aparei)(en a la postguerra, entre els
anys 45 i 54. Totes sn de promoci pblica, i corresponen a
intervencions d'agrupacions locals i estatals. Les seves
caracterstiques sn molt uniformes, excepte pel que fa als tipus
edificatoris, que abarquen una mplia gamma de variants.
El seu mbit urb es la perifria nmediata de l'Eixampla Cerd. en
posicions que inicialment foren aillades, en llocs molt allunyats i
marginals, difcilment accesibles. per que avui han quedat
intagrats a la ciutat com a conseqncia del seu creixement. Aix
constitueix alguns d'aquests grups d'habitatges en autntics
enclaus urbans absolutament diferenciats del seu entorn. la
superfcie total dels sectors no arriba a 10 ha. i el nombre
d'habitatges per promoci no sol sobrepassar els 1.000. Es tracta
per tant de petits grups. l'ordenaci dels espais s molt
irregular, i est en funci dels tipus edificatoris escollits, que sn
molt variats. A les ordenacions de cases en filera (Cases Barales,
Urbanitzaci Meridiana) o de cases entre mitgeres (Torre lIoveta)
prenen molta importimcia els vials, que constitueixen quasi els nics
espais no edificats. En els grups de cases unifamiliars (Merc) o de
blocs baixos (Polvorin, Verdun) les superfcies de sl buit
augmenten, per no arriben a ser importants. Normalment els espais
lliures apareixen bastant ms IItgats a redificaci que en polgons
posteriors, si b el grau i restat actual de la urbanitzaci s molt
baix. O' altra banda, es tracta de polgons molt deficitaris en edificis
pblics d'equipament. que queda en part justificat per la seva prpia
mida.
Els tipus edificatoris corresponen a un perode d'experimentaci, en
el qualla carncia de normativa i d'antecedents en el camp de
rhabitatge pblic es tradueix en la bsqueda i rassaig de diverses
possibilitats: des d'habitatges unifamiliars, aillats o en filera.
passant per la casa de I"eixampla entre mitgeres. fins als primers
blocs amats -normalment de 2-4 plantes. per tamb en un cas de
8 plantes- amb sistemes d'agregaci dels habitatges molt diversos,
l'estat aClual de redificaci s molt dolent. Els habitatges sn
relativament petits (menys de 40 m
t
ulils) i amb lots els problemes
derivats de la baixa qualitat constructiva del moment.
Fitxa 2. " Extensi residenciar '
Els polgons d'habitatges apareguts la segona meilal dels anys
cinquanta, d'alguna manera coordinats amb el planejament
urbanstic (Pla Comarcal, 1953) i amb la programaci de la
construcci pblica d'habitatges (Pla d'Urgncia Social, 1957) poden
agrupar-se en base a la similitud de carateristiques i problemes
presents. El promotor fonamental del perode s la prpia Comissi
d'Urbanisme de Barcelona.
les operacions es plantegen amb un alt contingut urba, en posici
de continutat i extensi residencial de la Barcelona central, a
travs de la ubanitzaci i posada en valor de grans sectors urbans.
Els polgons sn de mida mitjana (10-30 ha. amb alguna eKcepcl) i
suposen la construcci d'un nombre elevat dhabltatges. que
normalment supera les 1.000 unitats.
Ats que en aquests polgons robra urbanitzadora inicial s molt
forta -alt percentatge d'espais destinats a vialitat, alta qualitat de la
urbanitzaci secundria-les densitats brutes poden ser tamb
molt altes, entre 150 i 200 habitatges per hectarea, sense que aiK
comporti eKcessius problemes. l'ordenaci de l'edificacio,
recolzada fortament en els vials. dna per tant un percentatge
baiK d'espais indeterminats o d'us ambigu.
88
Els tipus edificatoris acusen fortament lnfluncia de la case entre
mitgeres de l'eiKampla Cerd, d'aquests tipus se'n troben diverses
variants en els polgons del grup, en illa tancada i oberta, amb un
ndex moderat d'habitatges per casa (sobre els 25 habitatges/casa) i
alaries dI! l'edificacio que oscillen entre les 5 i les 12 plantes. AiK
no obstant, s tamb caracterstica raparici de tipus edificatoris
alternatiu!., anb carcter eKperimental (blocs d'habitatges duplex a
Montbau, cases en filera i blocs ai1lats al Bess, etc.) la mida dels
habitatgels comena a convergir sobre la gamma de 60- 75 m l
tils, que a partir d'aquests anys sera majoritria.
Fitxa 3. "Polgons metropolitans: anys seiKanta".
S'agrupen aqu fonamentalment els pOlgons de l'Obra Sindical de
l'Hogar constru"its a Barcelona durant la dcada dels seixanta
juntament amb altres iniciatives de carcter privat que segueiKen el
mateix model dntervenci6. Es tracta, per tant, de grups
d'habitatges que tenen avui una edat compresa entre els 18 i els
26 anys.
s caracte,ristica la localitzaci d'aquestes intervencions recollant
en els nudis urbans de la comarca de Barcelona, en posici que
hem denominat dual {Sant Ildefons respecte a Cornell, Can Serra
respecte':l rHospitalet, Sant Cosme respecte al Prat, etc}. D'aquesta
forma se suplia la manca de sefl.lelS i equipaments propis. Es tracta,
no obstant, de polgons grans (20-25 ha.) i d'alt nombre
d'habitatges (superior a 2.000 habitatges).
Aquest s el grup de poligol)s amb majors problemes a I"hora
dntervenir en la millora de la urbanitzaci. donat l'altssim
percenta11ge de sl buit, d's indeterminat. de proporcions
inadequades, poc referit a redificaci.lndeK supera e155% de la
superfcie total i, en ocasions, arriba al 70%. AiK va lligat a una
urbanitzaci6 dbil i deficitria, incapa: d'omplir aquests espais
amb un mnim de garanties de funcionament i de possibilitats de
manteniment.
la densit.at d'habitatges per hectrea s tpicament baixa (50-150
ha/hl amb algunes eKcepcions importants. Per tant. la repercussi
d'urbanitzaci per habitatge s alta. Els tipus editicatoris
predominants sn et bloc amat de 4-5 plantes i el ete 7-8 plantes,
juntament amb la torre d'll plantes o mes, amb un grau
d'habitatges bloc relativament alt, com es dedueiK de I"observaci
de les d' edificaci. l'habitatge, la superficie prototipica
dels quals gira a rentorn dels 60 m
2
tils, consolida determinades
caracterstiques distributives i funcionals {relaci estar-cuina i
dormitoris-bany, oferta majoritria d'habitatges de tres dormitoris.
etc.}.
Fitxa 4. "Poligons especulatius"
Aquest grlJp correpon majoritriament a iniciatives dmmobiliaries
privades ,) d' organismes semipblics com Caixes d'Estalvis i
Cooperati'Jes. Aquestes iniciatives sn representatives de la
puiKana de la construcci en la segona meitat dels anys seiKanta,
de l'existncia d'empreses immobiliaries amb capacitat per a
emprendre grans operacions de construcci dhabitatges. l'edat
osciHa entre els 12 y els 19 anys.
Es tracta cie poligons d'habitatges de mida petita en superfcie
(menys de IS ha.) i alt nombre d'habitatges (l.OOO-3.000), amb
densitats brutes, per tant, molt altes (des de 150 i fins a 320 h/
ha).
les posicions territorials sn ai1lades i marginals. depenent
directament de les grans vies de comunicaci. Aquestes
localitzacions difcils i inusuals en grups d'habitatges de mida petita i
alta densitat. s'eKpliquen sovint per una interpretaci abusiva de les
intensitats i ndex d'edificabilitat previstos pel planejament
urbanstic, En altres casos es tracta d'operacions d'habitatges Que
han substituit altres usos urbans -industrials o grans equipaments
urbans-o
Tamb en aquest grup els polgons presenten un alt percentatge
de sl buit ndeterminlat, per s. potser, ms caracteristic el baix
percentatge de sl destinat a viari, el que indica una eseasa inversi
en urbanitzaci primria. ms aguda encara atenent les altes
densitats.
El tipus edifjcatori predominant s la torre en alaria (ms de 12
plantes i fins a 20) amb un altssim nombre d'habitatges per bloc.
Sn ceractenstiques les distribucions de 4 habitatges per escala en
bloc linial, amb una sola faana per habitatge (vegeu l'exemple de la
fitxa) o de 6-8 habitatges per asc ala a les torres. De tota manera, la
superfcie i les caractenstiques funcionals de l'habitatge es
mantenen en el model quasi unic del perode (60 m
Z
tils, tres
dormitoris, etc.). A la vegada, pot estimar-se, en general, un
augment de la qualitat constructiva respecte als polgons del
grup anterior.
Fitxa 5, "Polgons metropolitans: anys setanta"
Aquest ltim grup correspon a les grans operacions d' habitatge
de promoci pblica (Institut Nacional de l'Habitatge. Patronat
Municipal de l'Habitatge) i privada, que es construeixen en la primera
meitat dels anys setanta. En conseqncia, es tracta de polgons
amb una edat inferior als 15 anys.
89
Ates que el t ,amany s molt important, en sectors de 20 a 60 ha.
d'extensi, la localitzaci territorial s, de forma caracterstica.
ai1lada metropolitana, s a dir. depenent fortament de les grans vies
de la xarxa arterial metropolitana. El nombre tamb alt
d'habitatges (ms de 2.500 per promoci) dna densitats de tipus
mitj (entre 12:0-150 habitatges per hectrea) i molt uniformes.
L'ordenaci interna prevista en els projectes suposa la previsi de
grans espais per a equipaments col ,lectius i zones verdes, per
que no han arribat encara a materialitzarse, El percentatge
d'espais b u i t ~ s s. en tot cas, molt alt. sempre superior a155% de
la superfcie dl31 polgon, amb totes les dificultats i problemes que
aix comporta, que sn similars als descrits per als polgons
metropolitans dels anys seixanta -la forma d'ordenaci dels quals s
molt semblant, per la superfcie s menor.
Els tipus' edificatoris sn el bloc 'ineal aillat i la torre. que han
sofert una forl.a depuraci normativa i es presenten ara el'
condicions inttrnseques indubtablement millors (una sola nau, patis
de ventilaci ms grans, millor equipament). El nombre
d'habitatges per bloc s normalment alt (ms de 30 habitatges
per unitat edificada) i l'habitatge mant les mateixes caracterstiques
de mida, distribuci i equipament, amb algunes -poques- variants.
HABITATGE EN POllGONS
a
Posic.l urbana FQtografia
Planta polgon RE!laci ocupat
- ..
Bloc - tiOU$
Vi.venda-tipus
GRUPS DE POSTGUERRA
CQNSTRUCCIO ............... 1945-L954
TAMANY ............... .
NOMBRE HABITATGES .... .
. <10 Hes.
<10CO viv.
91
DENSTA'! HABITATGES/HA ....... lrreaular ("olt baixa, :utja o ",olt alt") 50-300
POSICIO URBANA ................ ?eriH'ria de l'ei x811\pl ...
SOL BUI".Sl buit (40 _35% )_Vials normal
HABItATGES/BLOC .......... 0.0 !rregular (,,.olt baix o mcLt alt)
ALCADES !;';OIfiCACIO ............ Baixes. Normalment;; 4 pLantes amb e >ccepcio;s
TAMANY HA!HTAl'GES ...... baix. sovint (45-50 m2
U> r- U> U>
w w
U O
-
"
OU O
- a> U> -O U> U>
-
U. -
'"
-' ,,-' w >
'"
- O U> -'
- a>
"
U) z r-
E-< w
-
U> O W O
H H
"-
'"
Z "- U U> >
'"
<'>0 >:
"
" "
W O U
"
-'
POLIGONS
w U> l
"
E-<
"
.. ..
"
"-
,,<C .... T
CASES BARATES 54 lIlIl IID !DI
+ _ rrrn I11III l1li 011
URB. MERIDIANA 38 l1li_ m + +
_ lIlllIIIl liliiii mil l1li[]
MERCE 35 1IIIl_ IDI
IIIIIIID lIlllIIIl III mili rrrn
TORRE LLOVETA 33 Iillm llII lIIIl +
+
_ [[]]] []]] _ m
CAN CLOS
32
111m.
IIIIIIID IIIUIIIIII lIlI m
VERDUN G.C. 31
lIIIIilll IB lIIIl
IIIIIIID _ []]] m mm
VERNEDA
31
D II1IIII1II +
IIIIIIID __ .. D
PASSEIG CALVELL 31 mm [I]] +
IIIIIIID DIII _ _ lIlIlI
CERRO TRINITAT 30 mm_
IIIIIIID m 111m lII!IIlI llit
POLVORIN
30
IIIIIIII IIIIIIII _
um llIIllII IIIIIIIIIIIII IB l1li
ONESIMO REDONDO 29
II1II D mIl +
IIIIIIID llIIllII _ _ _
VERDUN OSH
30
... [ll]
rrm ____
TRINITAT OSH 30
lIllII rrm rrmm_w_
El DilIIll arn
", lO-3D
"
<
HUITA1GES < IOD 1000_3000 3000 <
DUSITn < 120_ 200
'"
<
li SOL BUl!
,,"
"
<
, VIALS
'"
20-30
"
<
'"
12-4(1
"
<
Al(AOES
"
S-lO
"
<
SUP/HA8
'"
"
<
I
HABITATGE EN POLlGONS
Posici u rbfl.na
, . ~ - - ' .. """'" ~ - ,h" " -'.''lTE'"
Planta polgon
I I
,.-
- -
rfEE56!tf-ili-OO
" .cc.<"", , ........ " .. -.,. ..... ",." _ .... _,
..... "-"'-
" - ' ~
Bloc-tioU5
Fotog:-afia
espa
Vivenda-tiou
a
"
ocupat
=r
T1
1
UI: AI,. TO "'-4lO. ,."IHCIIOU
.. . a,. n",11. 1.
,
~
93
EXTENSIO RESI DENCIAL
2
ANY CONSTRUCCrO .... . ... . . .. . . . 1956- 1960
TAMANY .. . . . . . . ... . . 10- .10 !les.
NOMBRE HABITATGES . ...... . . . .. . 1000- 3000 vIv.
OENSlr.\ HABITATGES/HA ... ..... Mitja-.Uta 150-2:>0 '/iv/HII.
POSlero URBANA .. ........ . .. . .. ",.t",na i extensi residencial 6arcelcna
SO'. ::OU'ICAT_ VI ALS _ SOL buit mitj ()50")-Via!s mitj-alt
HABIATGES/SLQC . . .. . ..... . . , ' .. 25 viv/bloc
ALCAOE3 [D,rIellerO . . .. ........ 5- 12
TAMAIlY HABITATGES . .. .. ... 60-15 m2/vi ... .
w
"' " '" "' "'
-
w w w
U
"
E-
"
U
"
'"
" " "' '"
E- O
"' '"
E-
"
E-
"'
-'
"
-'
w >-
"
"'
E-
-
" '"
-'
"
E- m <O
'"
Z
'" E- w
"'
O W O
-
"
U
"
"
"-
m z
"-
U
'"
>
'"
"'
<.>0
"
m
<O =>
"
W O u
" '"
-' -'
" "
POLIGONS
w
"'
oc <O E-
"
" "
"
"-
""'
E- l
J . A. PARERA 29
RIIII _ lIIIIllID
+
..
IIIIIIII!II _ om _ CJ
VIV . CONGRES 28- 20
lIIIlIIII _ _
+ + Ull rrrn om []][[IJ lIIIlIl
S. MARTI l 25
_ []I] om
+ +
lIIIIllID _ [III] []][[IJ D
S. MARTI 11 19
_ _ lIIIIllID
+ + [ll]] lIIIIllID [III] lIIIill D
s . MARTI III 15
lIIIIIIlI _ lIIIIllID
+
+
lIIIIllID _ om ITIIl D
MONTBAU 23 lIIIIIIlI _ lIIIIllID
+
___ []][[IJ _
BESOS 23
rrm om lIIIIllID + +
__ m IIIIITII _
El
-
[]]J
sopu nClf
<"
10-)0
"
<
HA BlT U GES < 100 1000:._3000 lOOO <
OtNS ITU < IlO_ OO 200 <
11 SOL BuIT <'O
"
<
11 VIALS <>o 20-30
"
<
HU' l lOC < 12 ' 0
"
<
ll( AO S
<'
"
<
SUI'/ HU
<"
6 0_ 1"1
"
<
HABITATGE EN POllGONS
a
Posi.ci u rbana Fot ografia
Planta polgon
Relaci espai buit-espai ocupat
t '
_ ro l
r:
' ..... m
.
. .... m
- .
Fi
w
, .... III
1=1
0
.-1
mm mmm .... .... m
c
,- li)" m---=r='r= m-m .IIr""'"
" ' l f1!l:J
,...."
, __ e
:7 "
fUTri
1;= ;-<
1-;c-- -<
:"-
:"-
Of.!d "-
,
: "- .
,
-=;L
--"I
"" ... "
_ ' ''H ... '
Bloc-tipus
Vivenda-tipuB
95
POLlGONS METROPO LlTANS: ANYS SEIXANTES
3
ANY CQNSTRUCCIO ............... 1960-1gS6
TAMAN'!' . ............... 20- 50 Hes.
............. )2000 viv .
DENSITAT HAI:!ITATGES/HA . . Mitja-baixa viv/ Ha) 1St. Ildefons 254Vlv/HII. i
'OSterO URBANA ................ En posici dual reaecte a cas es ur!:>ar.s comarcals
" SOL EDIFICAT-vBLS-SOL BUIT.Sl buit altiasim ()55'O-'/ials baix
HAB ITATGES/BLOC .... '._ /li i tj -Alt . norlullment >20 "/iv / bloc
ALCADES EDIFICACIO ........ .... ( blocs 4P UVA/ OSH, blocs i tor,. .. " S-I:.!.P / 1":' ?)
T AlIlANY HABITATGES ............. Mitj 60-75 m2/vi'l.
W V> r-
V> V>
-
W
W W
U
"
I-
" "
U
"
-
I-
'" '"
r- O V>
'"
I-
I-
'"
-'
-'
W >-
'"
I-
-
" '"
-'
I-
'" '" '"
z I-
I- w
'"
O w O
-
-
<oU
"-
ro z
"-
U V> >
ro
'"
0>0 >: ro
'" "
w O U
'"
-'
POLIGONS
w V>
'" '"
....
" "
"
"-
.... r
TRINITAT PMU 26
__ IIIIDIII
_ illlIIIiID ITIIHIIIIIll O
GUINEUETA 21 -_Im
+ mIl I11III IIIIIIU:llJJ lIllIill
SANT ROC 21
mIl mIl _
+ +
mIl I11III lJIIlI] __
S. ILDEFONS 23 om mIl [llI] + +
IIIIJ _ om lIIlIIl !lIIIIIIJ
LA PAU 18
---
+ + IIIIJ lIIIIl IIIIIITJ lIIlIIl O
POMAR 17
---
mIl __ mil_
S. COSME 15 om _l1li
+
1IIIJ __ m_
CINC ROSES 15
rrm __
ITID lIIIlllD _ lIIIIIillII _
CIUTAT MERIDIANA 19
om ITID lIJlII
mIl W lliIJ IIIIII] _
CAN SERRA 18
_ITID _
+ IIIIJ .mm lliIJ [IJ] O
a ml []]]]
'"
10_'0
"
,
<IOU 1000_3000 <
O(H5IT,\T < 12. 120_ 200
'"
,
li llUU
'"
"
,
lli VIALS no 20_'0
"
,
IIU/noc
'"
12_.0 ..
,
HC. OES
"
"
,
5UP/ IIAII
'"
toO-lIu
"
,
HABITATGE EN POLlGONS
Posici
Planta polgon
- --
Bloc-tiou5
- - " ~ - ~ ~ ~ ~
....... -- ........
...... - ~ - " ..
a
Fotografia
Relaci espai buit - espai ocupat
Vivenda-tinu5
97
POLlGONS ESPECULATIUS
AN'!' CONSTRUCCIO .. . . . ... . . . :1964-1970
rAMANY . .. ........ (15 !-les.
NOMBRE HABITATGES . . . .. . 1000-3000 vi'l.
DENSITAT !iABITATG!S/HA . .. .lIIolt a lt e s 150_325 viv/Ha
POSle10 URBANA ......... .. .... .Aillada -exce pte poligens de substit"cl
% SOL EDIFICAT-VIALS-SOL BUI4.Alt porcentatge sl buit, baix porcentat ge vials
HABITATGES/BLOC ... . ..
ALADES EDIFICACIO ... .. . .
Altssim nombre habitatges per bloc
Al ta. amb prerlomin! torres 12 p.
TAM .... Ny HABITATGES ...... Mitj, o., p:- e domini 60-75
'" "'
< f-
"' "'
w
w w
U
'-'
... O- '-'
U
'-'
... < <
"'
... O
"' "'
...
O- < ...
'"
-'
< -'
w >- <
'"
f-
'-'
"'
-' <
...
'" '" "'
z f-
E-< w
"'
O w O
-
<U <
< O-
'"
Z 0- U
"'
>
'" '"
'-'O
"
'"
<O => < W O U
< w -' -'
"' "'
POLIGONS
w
"'
OC <O f-
"'
"
'"
'"
O-
"''''
f- r
COBASA 19
IIIIIIDI __
+ +
ITlIll _ OIIJ lIIIl D
RESID . GRAN VIA 19
IIIIIIII _ lIIIl
+ +
mm _ OIIJ []]]]]]] O
ROCA 17
lIIIIi mJIlIII IIIID + +
ITlIll IIIID _ []]]]]]] O
RAMON LLULL 17 II1II- _
mm _ OIIJ lIIIl _
CAN FIGAROLA 14
---
mm _ OIIJ IIill _
JOAN MARAGALL 13
_ _ [[[O
mm _ OIIJ lIIIl _
CAN LLOREDA 13
_ _ ITIIl
0llIIill _ [fi] []]]]I] _
CAN ENSENYA l 16
__ ITIIl
+ + IIIIIIDI lIIIIIIll [[JJJ IIill O
CAN ENSENYA 11 12
_ _ illllIIll
+ + 0llIIill illllIIll ITIIl IIill O
TURO MONTGAT 12 m _ illllIIll
IIIIIIDI O ITIIl IIill _
CAIXA-BADALONA 12
l1li nm illllIIll + +
_ O CJ lIlIIII CJ
Ell U
[]!D
5UrUflCI[ <>O lO_lO
"
<
.: 1000_3000 )000 <
DUSITAT
HO_200
'"
<
11 SOL BUIT o
"
<
11 VIAU <>O JO
"
<
HU/UOC
'"
u_oo
"
<
AL (AOlS 5_ 10 ..
<
SUP/MAB
",
tiO_lIO
"
<
4
HABITATGE EN POLlGONS
?osic;.
Planta polgon
"I
-I
L
... s
a
fO""o;;:-afi.3.
Relaci espai buit - espai ocupat
99
POLlGONS METROPOLITANS: ANYS SETANTES
".NY CONSTRUCCIO ......... 190e-19?4
rAMANY ............... . ...... 20-6C Hes.
NOMBRE HABITATGES ..... o )2.500 viv
DENSITAT HAB!TATGE:S/HA ... Mitja.
POSeIO URBANA ................ Aillada metropolitana
SOL EDIFICAT_VIALS_SOL eUIT.Alt proeentate sl bUlt
HABITATGES/BLOC ...... Alt, normalment >30 viv./bloc
ALADES EDIFICACIO ..... . : ... Ihtjes i altes
TAMANY HABITATGES ...... . . ... Mitja-Alta. )70 m2/viv.
:.,,:
'"
-
'" '"
U
,.
!-
-
"
-
'-'
-
<
=
'"
f- e
"-
cc !-
"-
< f-
=
<
w
>- <
=
f-
" '"
f-
"
er. z <--
e-
w
'"
o o
-
< 0- I Z "- u en >
=
< u
<j o
" C
"
< o u <
POLIGONS
on
'" " -
<
" "
=
'- <
=
!-
BELLVITGE 15 ITIIl OID lIllllID + + JI[IJ []]]]]]]] rrm ITIIl lIIlIIl
LA MINA 12
_ lIllllID
+
OID _ rrm OJ]]] D
GORNAL 11 ITIIl OID lIllllID + + OID []]]]]]]] lIIIlill OJ]]] D
FONTETES 11
__ lIllllID
+ + OID D D lIIIIlIIl D
BADIA 11 ITIIl [[[] lIIllIi
+ + OID D lIIIlIIill OJ]]] [[[[]
!SERRAPARERA 10
lIIIIlIIl _ _
+ +
OIDDDDD
10
_ lIllllID lIllllID
+ OID D rrm [[[] []]]]]]]]
Ell iilllll ITlD
SOHkflC][
'"
10-)0
"
<
M .. ITATGU <100 1000,'000 3000 <
< 120200
'"
<
, SOL BIIIT .. O
"
<
S
'"
20 JO
"
<
MAlIHOC
",
)2-.0 ..
<
UCADES ..
"
<
SUPlHAB
'"
"
<
5
Conceptes utilitzats a les fitxes
Edat polgon. la xifra que apareix als quadres correspon al nombre
d'anys trascorreguts des de l'inici de la construcci material
del poligon fins avui (19831.
Superfcies. Extensi superficial en hectrees dels sectors ocupats
per polgons. classificada en tres grups. corresponents als
menors de 10 ha. (petites promocions), als compresos entre
10 i 30 ha. (promocions de mida mitjana) i als ms grans de 30
ha. (grans promocions).
Habitatges. Correspon al nombre d'habitatges projectats per
polgon, encara Que en alguns casos hagin estat promoguts
per diferents entitats. El nombre total d'habitatges en cada
operaci o polgon pot ser menor de 1.CXXl, o situar-se entre
els 1.000 els 3.CXlO, o sobrepassar aquesta ltima xifra.
Densitat. Es tracta de donar un ndex indicatiu de la relaci existent
entre les dues ltimes dades (superfcies i habitatges), de
forma que es facin visibles alguns possibles desequilibris. La
densitat ve donada en habitatges per hectrea bruta i es
classifica tamb en tres categories: menor de 120 hab/ ha ..
entre 120-200 hab/ha. i ms gran de 200hab/ha. La primera
categoria correspon a poligons de vivenda unifamiliar o de
blocs de poca alria o b amb espais lliures de gran
magnitud; en canvi, les densitats superiors a 200 habitatges
per hectrea poden considerar-se molt altes. De totes formes
el valor d'aquests ndexs cal ponderar-lo, en cada cas, amb
altres factors com sn la importncia de la infrastructura de
suport -tant en termes de capacitat com de qualitat-, la
posici urbana del polgon i d'altres.
Topografia. La valoraci que es fa de la topografia, a efectes de
possibles operacions rehabilitadores -ordenaci dels espais
lliures, urbanitzaci- s molt simple, i consisteix nicament en
assenyalar amb un signe negatiu aquelles situacions
topogrficament desfavorables (pendents superiors a15% O
accidents d'importncia).
Accs. Anlogament, es tracta nicament d'indicar negativament
les dificultats que presenta l'accs al polgon, derivades de la
seva situaci territorial, de la relaci amb les infrastructures
100
de connexi (grans vies, transport pblic) de la ciutat, o de la
forma mateixa de l'accs. f.n el quadre general es
pormenoritza per a cada poligon aquesta forma de connexi
(punt>ual, axial, mltiple) a les xarxes generals urbanes. Les
connoxions de tipus puntual sn, en aquest sentit, les que
generalment cal vincular negativament.
Percentatg.e sl buit. Indica el valor relatiu, en termes de superfcie
de tots aquells espais exteriors no expressament vinculats a
un s determinat -com puguin ser els espais vials o els
jardins- i que en els poligons sn quantitativament rellevants.
L'ndox es classifica en percentatges menors al 40%, situats
entre 40-55% i superiors aI55%.
Percentatge sl vials. Indica el valor relatiu dels espais destinats a
vials rodats, complementant l"ndex anterior: percentatges
menors al 20%, situats entre el 20 i el 30%, i superiors al
30%.
Habitatges per bloc. Es un indicador del gra o densitat neta
d'habitatges per cos edificat. Tot i que es tracta d' un index
que varia de forma important per a cada polgon, i fins i tot en
z o n e ~ ; de cada polgon, es tracta aqu d'oferir unes dades
mitges o representatives. Per a cada polgon es donen aix els
valom dominants (fins a 12 hab/bloc, de 12 a 40, o ms de
40). De tota manera, quan la gamma abarca per igual
situacions classificables en dos d'aquests valors, tamb s' ha
indical!.
Alaries blocs. Tambe s un ndex de difcil expressi conjunta,
donada la heterogenei"tat d'alries que se solen tenir en un
mateix poligon. Els valors sn sempre els dpminants o
representatius (menys de 4 pisos, de 5 a lO, i 11 pisos o ms)
sense perjudici dels poligons en els que cal indicar la presncia
per igual d'edificacions classificables en dos o en els tres
grups.
Mida dels habitatges. La mida mitjana del habitatges sol
ser ms uniforme en els polgons, especialment a partir dels
anys seixanta en que se situa majoritriament entre 60-80 m
2
de superfcie til.
S'indiquen tanmateix els valor mitjans menors i superiors a
aquest.
101
CARACTERISTlQUES DELS POLlGONS DE VIVENDA MASIVA
SUPERf. OENsn,o\T TIPUS ALADES SUP.VIV.
"' ...
DATA PROMOTOR IlKS. Vl VOES. VlV/KA. EDIf . EDlrICAClO TIPUS al l'OSIClO URBANA rop(X;RAfU ACCES SOL BUiT
?OLlGONS
o
" "
"
"
>
>
" "
"
o
.>
"
"
O
,
" "
O
,
, ,
, > > .>
1
O
t
-"
Eduardo Arn6a 19 29
'"
,.,
'" " "
,
43/61 Alllada
, , ,
R "n Alb 1929
"
'.0
'"
"
"
,
43/61 " illada
, , ,
Baron o- Vlve" 1929
"
-.'
, ..
"
"
,
43/61 "Illada
, , ,
IUlana
,., , . 1929
'"
,.,
'" " "
,
43/61 "Illada
, , ,
iJ rb . lllerldl"na 1945
""
-.-
.o,
"
eH/8 ,- 50_1 00 Encl a u
, , ,
"
19413
" "
'.' '"
..
"
,
1o111ad a
, , ,
Torre Lloret a 1950
' "
'.0
'" '"
CICle
'l'
"
["cl a u
, , ,
Ca n Cioa 1951
'"
,. ,
'"
, ..
2/3/4
"
"Illada
, , ,
v erdun 1952
"
'.0
'"
'"
'{-
20-50 80rde
, , ,
I
v erneda 1952
' "
'.0
'" '"
,
45-50 ,o\ lllAda
, , ,
Pa ela Ca lvell 1952
' " '"
'"
m
,
O Bord e
, , ,
ITur6 Trinitat 1953
'. ,
'" '"
,
Borde
,
,
, ,
Polvorln 1953
' "
,.,
'"
'"
,
Idllada
, , ,
J . A. Parera 1951
""
..,
1.647
'"
"
>10 Ex . urbana
, , ,
Verdun 11953
""
'.'
1.644
'"
-
Borde
, , ,
Trinitat ' 1953
" "
,.,
1.154
'"
-
Borde
, , ,
O. Re dondo 1 9 54
""
'"
'"
'"
,
[ncl a u
, , ,
Tur da
"
Pai", a52
,
10.5 2 .133
'" "
'l'
Aill a d a
, , ,
Vlv.del 19 53
"
16.5 2 .719
'"
CM/BIT 516/12 64-1 00 [x.urba na
, , ,
Se at 1956
,
'.0
1.077
'"
'{'
Ai Uada
, , ,
Trinit a t 1951 PIIVI1NV 20. O 1.941
" "
'l'
Borde
, , ,
Sant llartI
,
1958
'"
15,3 3 .100
'" "
7/12 Ex . urba n a
, , ,
Mar e ... e 1960
, ..,
'" '" "
O Col .a t . cl
, , ,
St.llde ron s 1960
,
45,3 11.536
,,.
BL/T 5/11/14
"
Oual
, , ,
Montbau 1960
'"
19 . 2 2 . 296
",
"
5/6/1111 10-75 Bor"e
, , ,
Be a 6 . 1960
'"
34 . 5 4.843
"O CHleL V6/12 70-75 Ex.urb a na
, , ,
Gulneu e ta 1962 CU /OSH 22.7 2.500
, "
BLIT 4/7/9116 5)-8)- n;
, , ,
Sant
."
1962 CU/OSH 46.2
,
. 634
'"
BLIT 5/8/10 $-6;/'.-5 Dual
, , ,
,.,
Pa . tor 1963
'"
,. ,
O"
' " "
5/10 AIllada
, , ,
Sant lI a rtI
"
1964
'"
14 . 4 2.664
'"
8L/T
"
Ex.urbana
, , ,
Sant MartI
'"
1968
'"
8LIT
, , ,
Cob a.a 1964
,
13, o 2.100
'"
" "
Col aa taci
, , ,
R id.Gran
".
1964
,
'.0
2.544
'"
"
AIIl a d .
, , ,
Clut.ll e ridiana 1964
,
37,3 4. 0 00
'"
8L/T 415/7117 60 _75 ,.Illada
, , ,
"
,"o 1965
""
16,0 2 .499
'"
8L/T 519/16 Ex. urban.
, , ,
.
,", Se rra 1965
,
29 . 0 5.076 PO BL/T
"
Dual
, , ,
Roca 1966
,
'.'
'"
" "
,
Alllada
, , ,
Ra,"on Llull 1966
,
'.'
,
. 408
'"
,
" "
A1II.d.
, , ,
POll llr 19 66
""
26, 0 1.634
" "
-
6 0-75 OUIII
, , ,
SlI nt Co . .. e 1968
""
38.0 2 .301
" " -
60-75 OUIII
, , ,
Cinc Roaea 1968
""
30 . 0 1 . 500
" "
-
60_75 Oulll
, , ,
,.,
Ensenya
,
1967
,
, .0 1.860
'"
BLIT
"
Sub a tltu<:i
, , ,
Bellvltae 1968
,
91.6
" .
'"
,.o BLIT 14/18 70-85 AlIl.da
, , ,
Camp Europa 19 &8
,
' .' '"
,,.
"
"
Subatitucl
, , ,
,.,
F laa rola 1969
,
14.5
,
. 252
'"
DLIT
"
6 0 _75 Alll a da
, , ,
Joan Ilaraaall 1970
,
-.'
1.124
'"
,
" "
Aillada
, , ,
,.,
Lloreda 1970
,
'.0
2 . 280 m
"
,
"
AIllada
, , ,
,.,
En a enya
"
1971
,
15 . 5 ?620
'"
8LIT
"
Sub.Utu<:i6
, , ,
Tur lIontgat 1971
,
' .'
1.179
'"
8LIT
" "
Aillada
, , ,
Ca ... a Pen . Dd. 1 971
"
,.,
m
'"
8L/CIl Sub. tituci
, , ,
La 1I1na 1971
'"
1 7 . I 2.644
,,.
"
6/8/11/ 14 ,. Ilada
, , ,
Font e t ea 1972
,
20 . 6 2 . 598
'" "
,
I
80rde
, , ,
Gorn a l 1972
'"'
55.1 6 . 290 , ..
BLIT
Ba di a 1972 !NV/OSH I 64,0 5.372 O, BL/T
5/9/l1/: 70-100 Alllada
, , ,
Se rr a p a r e ra 1972
18,1
2.83B
'"
DL/T Col aa tac!
, , ,
Canyellu 1973
'"'
23,6 2 . 651
l"
BLIT 13/15 60- 75 Bord e
, , ,
b) Habitatge dins les trames del XIX i meitat del XX
les trames urbanes del XIX sn una de les formes i estructures
d'assentament ms significatives de l'actual context metropolit de
Barcelona. Aquestes trames, en les Quals els processos conjugats de
substituci d'antics edificis per noves construccions de carcler
especulatiu -al marge de tot criteri d'adequaci a l'escala i capacitat
de les preexistncies del teixit-, la degradaci o envelliment de les
edificacions que hi romanen, reflecteix clarament alguns dels
aspectes ms rellevants de la problemtica actual. Representen
doncs un dels focus prioritans d' atenci en les COOfdenades d'una
poltica de rehabilitaci de la ciutat i un enorme potencial no noms
des del punt de vista quantitatiu, sin tamb qualitatiu de
l'estructura urbana metropolitana.
Aquest estudi ha tingut Pfesent prioritriament totes aquelles
trames que estructuren la corona suburbana de Barcelona com a
mostra dels problemes i opcions de reciclatge que planteja la ciutat
histfica del XIX.
ParlJnt de la Pfemisa que aquests sectors urbans pertanyen a una
etapa histrica determinada i corresponen a lgiques comunes,
s' han elaborat una srie d' anlisis per tal de destriar les variables que
avaluin i tipifiquin els problemes que puguin incidir sobre els
aspectes de la rehabilitaci d' aquestes trames enteses com a grup
uMari i diferenciat en el conjunt de les fOl'"mes de creixement.
Aquestes anlisis sistemtiques s'han realitzat amb mostres d' igual
mida (300 m. x 300 m.)per cadascuna de les trames escollides
(Poble Sec, Grcia, Camp de l'Arpa i Sant AndretJ) per considerar-se
prou representatives i diverses del conjunt de la perifria
d' assentaments del pla de Barcelona.
Les fitxes tcniques sn una lectura agregada de dades i
caracterstiques tant dels aspectes estructurals, forma i mida dels
suport viari i espais pUblics, com dels de situaci del parc
d' habitatges; estat dels Pfocessos de substituci i distribuci
tipificada dels edificis susceptibles de rehabilitaci.
A continuaci es descriuen alguns dels aspectes ms rellevants per
a una primera conclusi i avaluaci de dades i caracterstiques tipus:
Potencial de rehabilitaci
Un primer aspecte basic s la capacitat de rehabilitaci que
aquestes trames presenten quan a la separaci entre el nombre
d' edificis susceptibles de rehabilitar i els edificis de construcci ms
recents, Aix doncs s' ha prs com a criteri la distinci entre els
edificis anteriors i posterior. ala anys cinquanta
aproximadament, de forma que es puguin considerar els primers
com !"ndex del potencial de per antiguitat del parc.
De les mostres analitzades es desprn que aquest potencial o
capacitat s significativament alt i nomogeni en totes les trames, no
superant l' ndex de substituci (edificacions posteriors als anys
cii"lqusnta) en cap cas el 30% del total de les existents. Prenent
aquesta dada com a representativa de la totalitat de les trames
analitzades, resulta que les trames ms denses d'origen ("trames
densificades" ) sn les que Pfesenten el menor ndex de substituci
tenen ms potencial de rehabilitaci (93% Poble Sec i 88% Grcia)
decreixent aquest en passar a les trames menys denses (" ' trames
poc densificades" }(85% Camp de l' Arpa, 72% Sant Andreu).
Aquest aspecte es fa evident entre altres motius degut a la major
facilitat del tipus edificatori dominant (majoria d'edificis PB/ PB + 1)
per a sser substitu! tant per raons de gesti com de rentabilitat
econmica.
Quant als problemes de rehabilitaci dels habitatges o edificis
catalogats de susceptibles cal assenyalar una diversificada
gamma de problemes especfics en relaci a les diferente.
'poques de construcci, qualitat dels materials constructius
emPfats i diferents graus d' envelliment i degradaci. Tanmateix les
qestions de serveis i acabats sn les dominants i no existeixen en
general problemes estructlKals considerables.
102
L'espai urbe: caracterstiques del suport viari i espais lliures
Una de les caracterstiques ms generalitzades de les trames del XIX
s l'estructura viria i la forma i mida dels elements que configuren
l'espai pblic i privat (carrers, places i mananes).
Aquestes caracterstiques morfolgiques comunes sn l' expressi i
resultat d' uns processos de projectaci i gesti del
desenvolupament urb a partir de la urbanitzaci i consolidaci
progressiva de petits eiKamples i d' eixos suburbans que estructuren
el suport de comunicacions dels nuclis del pla barcelonC, antre ells i
amb la ciutat central: vegIS el cas especfic de Grcia com a suma
d' accions d'urbanitzaci que s' estructuren sobre els eixos de Major
de Grcia i Travessera i la posterior urbanitzaci per paquets fins a la
consolidaci de l'actual teixit; o b el cas de camp de r Arpa o de
Poble Sec, des de la projectaci unitria de petits eixamples que es
vertebren a partir d'elements d' infrastructura comarcal dominant.
El resultat d'aquests processos es caracteritzaen definitiva per la
consolidaci d'unes trames urbanes de marcada pauta estructural,
on la forma i mides de l'espai pblic s' ajusten a l's i la imatge de
l'extensi de la ciutat del XIX.
s evident un primer grau d' nomogenetat atenent els ndex d' espai
pblic, per dessota del 30% en tots els casos. Concretament sn
dos els tipus d'espais fonamentals: els carrers de petita secci que
oscil-la entre els 6 m. (cas de Grcia} i els 12 m. (cas de Camp de
l'Arpat i les places de mida petita (46 m. x 64 m., Plaa Rius i Taulet
a Grcia, o 66 m, x 72 m., Plaa de Sant Francesc a Sant Andreu),
Per, com a conseqncia dels distints graus de denaificaci, s
l'Us de l'espai pblic un primer ndex diferencial que acusa les
desigualtats entre aquestes trames tot i que totes elles tenen
poca capacitat pel trfic i particularment per a satisfer les actuals
necessitats d' aparcament.
Pel que fa al nivell d' urbanitzaci superficial, presenten situacions
satisfactries de pavimentaci i iIluminaci6 encara que es detectin
certes defICincies d' acabat i millOfa que afecten especialment els
espais pblics.
la casa: caracterstiques del tipus edificatori
Els elements i caracteristiques de l'espai pblic sn rellevants com
aspectes qualitatius intrnsecs a les trames del XIX degut en bona
mesura a restreta relaci que existeix entre ells i els elements i
criteris de composici parcel lria i edificatria, que formen la Idea
de ciutat .
Les anlisis tipolgiques de les mostres permeten les grans
regularitats de parcella i edificaci a les que se sotmeten
aquestes trames, i alnora caracteritzant les especfIQues diferncies
entre elles.
Com a primera consideraci estructural s'evidencien el petit gra de
l'edificaci6, resultat de la partici parcel-lria del sl. Sn les
parcellesde 6, 9 i 12 m.les ms representatives i donen com a
resultat el segent aspectre: habitatge tipus en parcella de 6 m.
d' ample i profunditat variable entre els 12, 14 i 16 m.; habitatge tipuS
en parcel1a de 9 m. d' ample i profunditat que varia entre els 14 i 16
m,; habitatge tipus en parcel 1a de 12 m, d' ample i profunditat que
oscil,la entre els 18 i 20 m. Alries edificades variables entre els
umbrals de PBi PB + 5, en disposici d' un habitatge per planta en el
tipus de 6 m., i dues per planta en les de 9 i 12 m. Les superfcies
tils dels habitatges sn variables tot i que poden acotar- se en
termes generals entre els 58 m
Z
de les parceHes de 6 x 12 m" i els 92
m
t
en les parceHes de 12 x 18 m.
Per, si aquests elements abstractes (parcella tipus-tipus
edlficatori) reflecteixen d' una part el carcter nomogeni i la
regularitat dal teixit urbi!, en canvi, s la diferent distribuci i pes
especfIC de cadascun d'ells el que identifica la desigualtat da les
situacions analitzades.
Sesta bleixen dos grans grups: " tipus b- r ', un pnmer grup que
103
Parcel.la de 6 m.
Parcel.la de 9 m.
Parcel.la de 12 m.
CARACTERISTIQUES DEL TIPUS EDIFI CATQRI
anomenarem " trames densificades", caracteritzat pels segUents
Indicadors:
_ densitat d'habitatges rehabilitables superior 8 150 hab/ha. (202 a
Poble Sec i 182 a Grcia)
- alria de l'edificaci (nombre de dominen alries
supenor a PB + 3 (Poble Sec amb 11172% dels edificis de PB + 4 6
PB + 5, i Grcia amb 8185% repartits en PB + 2/ PB + 3 (55%)0
PB + 4! PB + S(3Q%1.
- ndex de sostre residencial susceptible de rehabilitaci supenor als
15.000 ml / ha. (18.941 a Poble Sec i 16.665 a Grcia\.
Aquest grup es caracteriua per un alt grau d'habitatges per edifici
rehabilitable, oscillant entre 7 i 8 (en parcelles de 9 i 12m
2
respectivament) en el cas de Poble Sec, i de 5, 8 i 6, 2(en parcelles
de 9 i 12 m. respectivament) en el cas de Grcia.
Un segon grup que denominarem " tipus b-2'" " trames poc
den.ificade.", es caracteritza pels segents indicadors:
- denSItat d'habitatges mferior 11 100 hab/ ha., 143 a
San Anck"e\t i 82 a Camp de l'Arpa)
- Alria de l'edificaci: dominen les PB/ PB + 1 (San Andreu amb el
89% dels edificis, i Camp de l'Arpa amb 9160%).
- ndex de sostre residencial potencialment rehabilitable inferior als
1.000 mZf hab. (S.416 a Sant Andreu i 6.546 a Camp de l'Arpa).
Aquest grup t un baix ndex d'habitatges per edifici rehabilitable
osciHant entre l' l,li el 2,5l\abitatges per edifici (en parceHes de 6 t
9 m. respectivament) a Sant Andreu, i de 2,6 i 4,5 (en parcelles de 6 i
9 m. respectivamentl a carn de l'Arpa.
forma de tinena
caracteritza les trames del XIX la forma de tinena de lloguer que
supera en molts casos el 80% dels habitatges rehabilitables. En
relaci a ractual parc d'habitatges es por esquematitzar la segent
situaci: un alt ndex de pisos de venda en oferta, com a
conseqncia de la retracci de la demanda de nous habitatgas de
compra, acumulada en les edificacions recents i d'altra banda, un
ndex elevat d'edificis de mida petita i rendable de lloguers baixos,la
substituci dels quals no s rentable degut a les restriccions de
l'edificabilitat acotades pel planejement I partir da176, pem que
tampo troba els iMtruments financers i legals de rehabilitaci.
Eapd pbUc 1 .61 par<:ILln
Potlncid d .... habllit.C16 s.on .... tt",ttlt dll p ...,
1:1 Ul!1clclon. novlS O Edlrlclclonl "Ihabili tibin
RBANES DEL XIX
tl1lt .. lbuc16,
PB/pa.t
DlItrlbuci6:
P3/P8.1
Dlltrlb..c16:
mflB/Phl
Ampllda di paretl.l, B a. 1 ni di
[Zj .. 2/P!.3 E::ZJ PB.4/P3.5
Ampllda di plrcll.l&
9 ni de
E2:l PB.4/PS.5
J..pllda da par.::ILla 12 a. 1 ni di plant ..
pa.2/Ph3 f2'l1S+4/P8.5
1o(EIRA .ANAI..I17.A[lb , 3 O O x 3 O O
ESPAI AJBLIC - SJL PAR:EL.I.AT. ..... 22%-78%
K1IU'K:IAL DE RrnABn.:rrACIO PER
ANI'IaJITAT [El., PAR::
(Edificoci anterior als 9)'5) ..... 93%
DFN3ITAT rE Vl."VEN)ES s::eRE
EL PAR:: REHABILITABLE 202
s:::srRE rusmuIT REHABILITABLE . 18 941 m 2
N2 DE PAFa:L. LES 35
FR:MIG DE VI\I'EJIIR) PER PARCa. LA
6m . 3,6
9m.7,9
12m . 6,9
M2 VIVENDES TIPU . 76- 54- 81
POBLE SEC
" .. "I. de
pArcel.l ..
PreCu .. d. So.tre edlfl. "oefle. Soatre .dlf.
Total
.eatre
.dlLa2
"'
vlvend.
per pl .. nte .. " n' plantes aplicat per . J. n' perc. , ,
,
"
,
"
" "
,
"
,
"
,
"
" "
" "
" "
E.!l-81 polblle
3111 p.I'Cd. lat
78%
h pai l'bllc
O 561 ",rcsi.l.e
"
"
"
".
, ..
...
'"
'"
'"
Potencial de
rel"ot>IUtacI6
7%
93%
t:I Edir. npvea
rll/r8O I. $
r6.2/P6.3
','
','
PII/PB.I
L'
,,'
PB.4/rpS
','
pB/pB.1
..,
1'8.'/1'8.3 2.5
p8.4/PB.5
','
Oletr.bucl6 Edlr.
per .. , dt plantu
O EdIC. tell.IIUltab.
mPB/pB.l
!2ZJPB.2!PB.J
, ..
432
'"
'"
'"
'"
m
Olnrlb",,16 Edt!.
per ... phdn de
pa""el.la
"
'.311
"
"
3.160
"
"
3'1. 31
.0'
___
,
>O
"
S.C.O
"
"
42.120
'"
___
"
4.212
"
"
10.800 >O,
"
151.236
'"
Dhtrlbucl6 .o.t... Dhtl"lbue!6 n' d.
C""&tru!t pal" __ vlva .. d .. 1'.1' u _
pladu d. parc.1.1a phdn d& parcaloia
IIIII ..... pl&d. l'arcal.l. e .. .
lZ2I ..... l'lad. l',rca1.l. 9 a.
"-4>hd. erc&1.1. 12 a.
HABITATGE DINS TRAMES URBANES DEL XIX
rotopU
, ,
I IJ H
BITh
ifj
I - - :t
. _ L -', --
Potencial d. s"aona antlaultat dal "arc
lCl tJtt'tcac:iona noves c:r [d1 tic.cione nllalltli tabl ..
Dlltrtbl,lcI6: Amplada d" "arc.lola 6 Il . l ", d" plant ..
Jr@ pe/l'hi PS.2/P!.J t:ZJ 1'8.4{P9-5
Dht .. lbu<:16: A.tIplada da ,,& .. c .. l.l . '},., ni <1" "l.ult ..
1'!I'B.l ?S.l/P!I.3 r:z.J 1'11.. 4/ 1'8.3
Dlatrlbl,u:16, Amplada d" pared.l,. U ... 1 ni d" plan1:u
. 1"8/1'11.1 1'8.2/(111.3 EZJ ,.1I.4/PII.5
M:6TRA ANALITZADA 3 O O x 3) O
ESPAI A.lBUC - fiL PAR:E.:.lA't .. 21%- 79%
F'OI'EN::IAL rn REHABILITACIQ PER
Am'IOJITAT rEL PAR::
(Edificaci anterior als :.o's) ... . . 88%
rosITAT rE vrvm:::f.S s::ERE
EL PAR: REHb.8ILITABLE ... 1 82
s::srnE CIl'SI'RIJIT REliABILITABLE ... 16 . 665 m 2
Nil CE PAR::EL.LES . , 38
PfO'lIG rn \fI\IEIIUS PER PARCEL.lA ..
6m .2 , 7
9m.5 , 8
12m .6 . 2
M2 VIVENDES TIPU ........ 76- 54 - 81
GRACIA
AMpl. de
... nd. edlfi. coe f1 e. Soe're .. di r .
e dlf. ,. 2
o'
edl r lc. planta e 2 n ' plantea re, n' parc .
,
"
,
"
,
"
,
"
,
"
,
"
" "
" "
"
"
hpal p':'bUc
Sl percd. lat
2 1%
79%
hpai pblic
CJ 561 pel'<:d.l.e
"
"
"
,,,
, ..
'"
'"
Hf'
21f;
Potencial de
rellebl1itec l 6
1 2%
88%
CI Edlr. nov ..
P8/rAo!
L'
PB2/PP. 3 ",
p e , 4 / PB. !'>
'. '
PB/PB.I
L'
PB,?/P8.3
'.'
fO. 4 fPB.5
<.'
PB/PHo!
'. ,
PA.2/ PB.] , ..
PB fra.!'>
<.'
OlUribucl6 Edlt.
per n' de pl .... t ...
D Edlr. r'lIaOI Utat>.
E3, P91?S. L
z:a PB. 2/PB. 3
I2ZlP5 .4!PB.5
, ..
' 4 0
m
'"
'"
'"
n .
."
m
Ohtrlbuc16 tdlt.
per ... pl.dee da
percal.l.
"
3.14.
"
"
17.040
'"
n 13. B2 4 , ..
. -- _ .. _----
___ ___ ___
"
l.BB!!
"
"
?!'> . 20(\
'"
"
25.920 ,"o
,
"
"
2.916
"
'"
29',
Olatrlbuc16 eo'tre Oiatrlbucl6 n' de
conat ..... 1t p.r a.- vlv.nd .. per a.-
pl.d .. d. puc.l.la pled,e d, parc::d.le
1!1111 ....... plld. Clrcll.11 OI.
!ZZI uphde pa rcal.la 9 ' .
fi Uph .... perc.I.I' U a.
DINS
rotopa
Eepd pblic 1 ,61 parul.lat
Potenc1d d, .. 1n.bll1tIC16 uao", AJIUau1tlt dd parc
nov .. O !:dlt1clclonl .. ehablHtebl ..
URBANES DEL
Dlltrlbuc16:
fB!Phl
01stl"lbu16'
fF%J' P!/PS .. L
Dlatf'!bue16,
.,lS/PII.l
d, 6 I. 1 ni dI plant
PlhurS.3 EZJ P8.,4/ ".5
Aapladl da '11"(;11. l,
fZa l'8 .. l!P8 .. 3
9 ! ni d, plant
E'21 PB .. 4/P8.3
=;=;r=,,,,,--;-;
.w-pbd-. di pared.ll 12 lo 1 ni d, plante.
tS.UPS.3 EL:'.J P!I..4/PB .. 5
M:SI'RA ANALITZADA 3 O O x 3 O O
ESPAI AJBLIC- SJL PAJm..;.lA't . 27%- 73%
RJID.CIAL DE REHABILITACIO PER
ANTIOJITAT IEL PAR::
(Edificaci anterior als ..... 72%
I:fN5ITAT re VI\IEl'US s::eRE
EL PARC REl-W3ILITABlE. . 43 V i v / H a
s::srnE aN3'I'RJIT REHABILITABlE. 5 . 416 m 2 / H a
N'2 DE PAJaL.LES ........... '- 0 028 Parc/Ha
PR:MIG CE VIVE:N::t'S Pm PARCEL.LA
6m . l 1
9m.2,5
12m.3, C
M2 VI VENDES TIPU ......... 67-47-72
"_pl. de
Profund. Sost re edlrl. edl r.
Tot ..
edlr . 2
",
,
,
,
,
,
,
"
"
"
per planta.2 ". plante. aplicat per parc 2 "' perc.
, ,
.lvend.
..
"
"
..
"
..
"
"
"
hlla1 polbl1c
3l parcal.let
73%
hpli Ilblle
CJ sal p ... cd.lat
..
"
"
'"
'"
'"
'"
'"
'0'
Pouncial 'da
r .. llabll1uc16
28%
72%
PB/PB.l 1,<;
'.'
rp -.4(PII.!>
'.'
pe/FII,1 ",
1'8.2/1'8.3
'.'
..,
PB/l'Sd
..,
PB.2/pB.1
'.'
'.'
[)1atri.buc:16 !dit.
P'" n' da plAntu
89%
9%
2%
C Edir. nOvel !'E3PS {PS ..
CJ Edlr. .. e".bIBt.!>, I:Z;::;IPS.2/PB.3
IZ24!PS .. 4!PII .. S
'"
'"
",
315
'"
'"
,480
'"
DIUrlbuc6 dit.
per aaphd .. da
parcal.la
'"
"
.924
, "
"
,
<oaO
"
"
,.
HO
"
, ,.,
"
,
1.
"
--------- -----_. _.- ----_.
"
4,320
"
,
'00
"
,
1.728
"
DhtrlbUC16 .Oltre Olatrlbl.lct6 ni de
con.t ..... lt pa .. ut- dveRd .. per .....
phd d. !lar<;d .la phdea da
mn plrel1.l. Il.
lZ3 ...... phd. p.l'cd .1. 9 .
B ...... ph<l. parcai.l_ 12 .
HABITATGE DINS TRAMES URBANES DEL XIX
Fotop16
t , ,J. I I
I l'''': ' 11,. ---
I.,.. ' I,;' ,
Potencld d, rallabllltecl uilon. 1&lIt1luUat dd
Q Ulf1caclona novu c:J [d1(1el clona rallabilint>l ..
- - f4i, 11 I lJ I '(1! lJ I'
_._ .... IIl . J el J1H ! I 1rdJ R .
. lJ
lfflEII Gb}!lI
- ....
.
D1&l:r11)\lc16: ...... plad. da pa.-ed.la 5 Il. 1 fi' d, ..
PB/PB_l PB.2/P,.3 rn P!I UP!I.S
=J m ffdfhfIl]
/111\ P1IFmB
-
- -- '/<.' .;::
.. .
- { .. _- --- ......
Dlltrlbuc ld' A4pllda d, p.rcIl.l, 1 n ' de
P!I/PB.l !ZZl PB_UPB.) t'ZJ P'h4!PB+5
Dlatrlbucl' ""pladl dI p.rc:IJ,.!a l, 1 n' da plant ..
tz2::l ?S'Ol/PB.) 0P8 .. 4/ P8 .. 5
M:SIRA ANALITZADA 3 O O x 3 O O
E3'AI A.JBLIC - 9)L PAR:EL.lAT. ..... 25%- 75%
FUID-.ClAL rE REHABll.ITACIO Pm
ANTIOJITAT [El. PAR:
(Edificaci anterior als ::Ols) . 85%
[flSITAT CE lJlVEl'U.S Sl3RE
EL PAR: REHABILITABlE. 82 Vi v / H a
s:::srRE a:rsmurr REHABILITABlE. 6 . 546 m 2/ H a
N2 rE PAJaL.LES .................. 29 Parc/Ha
Ff(M1G [E VIVEl'US PER PAInL.LA .
6m . 2 ,6
9m . 4,5
12m . 3 ,5
M2 VIVENDES TIPU ......... 57-47-72
A.p l. ,. Pro rund.
"di fic.
"
,
"
,
"
,
"
,
"
,
"
" "
" "
" "
Espai publlc
perc.l.ht
25%
75%
_ &.1'111 pObU"
c:J 561 .. t
Soetrt edlfl.
, .. pl a nta
..
..
..
'"
'"
'"
,n
u;
'n
PoUnCUl d.
rellllbllltecl6
15%
85%
.,
e t dlr. 00"'''
"oefl" .
"'
..
P8/PB.I .. ,
p8.2/pe.3
l'e.4/re.5
','
PP/PB. I 1.5
1'8.:>/1'11.3
,,'
' ,'
1'8/1'8.1 , "
1'8.2/1'8.3
,,'
fll /pB.S
','
01etribucl6 ldlt.
per o' de photu
O Ulr. r'hlbll1t.b.
e::::J; PB/P8.1
ZZ;P5.2/PB.3
::ZPB.4/P9.5
TOU!
ed I f . sostre
"' ,.. perc . 2
", perc.
,
.<l1r..2
,
vi ""nd .
'"
'"
'"
'"
'"
,.,
'"
'"
'"
Dhtrlbu"i Edlt.
p.r a.pladu de
6%
4%
"
12.346
"
"
9. 4 50
",
,
2.U6
"
ISo ------
"
7 .938 12r,
"
>O,
,
S. 103
"
"
6.048
"
. 920 >o
".
,
__ .. __________ ___________ Q
DhtrlbUCld .o.tr. DhtrlbucU ", d.
conau\dt par.... v!vend .. per ....
phd .. <I- phd .. d. pan:d. h
2%
3%
5%
tIlIl .... p1lld. percel. l" d Il.
IZ:I .... pl.d. perc.! .1 .. 9
e; A. phd. pucIII.I .. 12 .
Conceptes utilitzats 8 les fitxel
Les fitxes tcniques representen una mostra de sistemes d'anlisi i
avaluaci de les estructures que conformen les Irames urbanes del
XIX. A aquests efectes s'han escollit per a l'anlisi uns precintes
d'igual mida (300 m. )( 300 m.) en cadascuna de les trames
analitzades (Poble Sec, Grcia, camp de r Arpa i Sant Andreu), com
indicadores representatives dels problemes tipus que caracteritzen.
Espai pblic-Sl parc.Hal. Representa el coeficient o relaci entre
la quantitat de sl ocupat perrespai pblic (suport viari i
espais lliures) i la quantitat de sl pareellat o privat.
Potencial de rehabilitaci. Expresa el grau de transformaci de la
trama en relaci a l'ndex d'edificaci substituda, posterior
als anys cillquanta aproximadament i que expressa la
capacitat dels edificis potencialment rehabilitables.
Densitat d'habitatges sobre el parc rehabilitable. Representa el
nombre d'habitatge per hectrea que sn susceptibles de
rehabilitaci donada la seva antiguitat.
Sostre construt rehabilitable. Sn els metres quadrats de sostre
rehebilitable per hectrea comptabilitzant nomes els
dedicats a usos residencials (habitatge) i serveis comuns, No
s'ha distingit entre la superfcie til de l'habitatge i la resta
destinada a serveis i espais pblics.
112
Ample de parceHa, Per a les tipologies parceHries i edificatries
del XIX que caracteritzen aquestes trames, s'han escollit les
parceHes de 6, 9 i 12 m, d'ample com a mides prototipus,
Profunditat edificable, S'han escollit les dimensions de 14 i 16 m, a
les parcel,les de 6 i 9 m" i 18 m, en les de 12 m, com a mides
promig que representen la majoria de la mostra analitzada.
Nombra de plantes i coeficient aplicat, La lectura i classificaci de
les edificacions s'ha fet prenent els valors de PB/PB + 1,
PB + 2/PB + 3 i PB + 4/PB + 5 com estratificaci
representativa que incideix sobre les caracterstiques
tipolgiques i els usos de les plantes baixes, En relaci'al
concepte de coeficient aplicat (1,5; 2,5 i 4,5) aquest per fer el
promig del 50% entre els grups d'alries escollides i
quantificar tanmateix les plantes baixes d's residencial
eliminant-les com aportaci als m
2
de sostre construt
rehabilitable,
Nombre d'hebitatges. En base a les tipologies edificatries sobre
parcel,les de 6, 9 i 12 m, s'han computat les figures d'un
habitatge per planta en les parcel ,les de 6 m. i dues a les de
9i 12m,
113
CARACfERISTIQUES DE LES TRAMES URBANES DEL XIX I
PRIMERA MEITAT DEL XX
Extensi Centre
TRAMES
Sup.Hes.
"
Corona Comarcal Comarcal
Casc Antic Barcelona 38,4 X
Districte V-Barri Gtic 134,3 X
Barceloneta 27,2 X
Poble Sec 21,6 X
Sants 96,6 X
Les Corts 7,8 X
Sarri 28,7 X
Sant Gervasi 17,4 X
Grcia 126.1 X
Parc Gell 9 , 4 X
Hospital Militar 33,6 X
Valle Hebron 11,6 X
Carmelo 32,1 X
Guinard 42,58 X
Camp de l'Arpa 30,5 X
Meridiana ( Glries) 13,2 X
Poble Nou 43 X
Horta-Casc Antic 30,12 X
Horta-Eixample 10,76 X
Horta-Pass.Maragall 16,95 X
Sector Nou Barris 39,17 X
Trinitat Nova 11,6 X
Sant Andreu 83 , 86 X
Hospitalet 145,54 X
Sant Just Desvern 22,56 X
Cornell 54,43 X
Sant Joan Desp 27,25 X
St. Feliu de Ll. 35,81 X
Molins de Rei 41,06 X
Palleja 14 X
St. Vicent dels Horts 14,87 X
St. Baudili de Ll. 23,06 X
Viladecan 11,12 X
Gav "14,06 X
Prat de Ll. 36,87 X
Badalona
X
Santa Coloma 22,50 X
Montcada i Reixac 31,43 X
Ripollet
23,12 X
Cerdanyola 42 , 75 X
St.Cugat del Valls 24,31 X
ci Habitatge als barris 81,1toconstruts
Els barris d'urbanitzaci marginal representen en el nostre conteK!
una forma d'assentament alternatiu als processos legals i
reconeguts per les poltiques d'allotjament i planificaci urbana.
La situaci dHegalitat urbanstica, la precarietat dels nivells
d'urbanitzaci i les males condicions d'habitabilitat. perfilen els
problemes prioritaris per a qualsevol poltica d'intervenci i de
millora d'aquests barris.
Per tal d'identificar les situacions tipus, s'han determinat dues grans
femmes de barris: e-I aquells que han mantingut un cert procs de
consolidaci i que presenten una dinmica suficient i iniciativa local
per afrontar la millora: C-2 aquells que han sofert perlodes de
congelaci, deteriorats i amb alts nivells d'abandonament. De la
dinmica constructiva de la primera famma en resulta una edificaci
ms contnua. formant grups compactes, a diferncia de la segona
que presenta en termes generals una organitzaci edificatria ms
dispersa. Que vol dir ms dificultats per fixar els criteris d'ordenaci i
millora de l'espai urb.
114
Malgrat 101 sn caracterstiques comunes d'aquests barris el gran
percentatge de vialitat, en mal estat d'urbanitzaci, i els processos
desordenats d'ocupaci del sl que creen serioses dificultats per a
aconseguir nous espais verds i d'equipament que no siguin
parcel-1es residuals.
Els habitatges tenen una gran varietat tipolgica basant-se en
models evolutius segons les caracterstiques de la parceHa
(ocupaci progressiva de la superfcie i creixement en alria de
l'edificaci). Sovint tenen grans deficincies de serveis i acabats. i
les possibilitats de rehabilitaci son ms favorables als barris
consolidats, com s el cas de Sant Josep on prop del 90% dels
habitatges poden i els hi cal obres de millora; mentre Que els barris
congelats com Torre Bar. el percentatge d'habitatges que poden
ser rehabilitades no arriba al 70%.
La forma de tif\9na no presenta tanmateix grans problemes de
gesti i repercussi de costos de rehabilitaci doncs la majoria.
malgrat ser Iegals sn de propietat (prop del 70%).
115
HABITATGE DINS BARRIS AUTOCONSTRUITS C1 SANT JOSEP
SUPERFICIE .......... 30 Has.
VIALIT\T ............ 8 Km.
N2 VIVENDES .... ........... .. 1200 Vdes.
DENSITAT BRUTA .............. 25 v/Ha.
POTENCIAL DE REHABILITACIO .. 90% Vdes.
116
HABITATGE DINS BARRIS AUTOCONSTRUITS e2
SUPERFICIE ... . ............. 88 Has.
VIALITAT ........ _, . 10,7 Km.
Ni VIVENDES ................. 922 Vdes.
DENSITAT BRUTA .............. l! v/Ha.
POTENCIAL DE REHABILITACIO .. 69% Vdes.
117
CARACTERISTIQUES DELS BARRIS MARGINALS
Organitzaci Organitzaci6
MARGINALS Sup.Hes . Forma d' acc'"s Viria Edificatoria
u ~
e
~
. ~
,
"
u
u
,
~ ~
e ~
~ ~ e
"
"
~
~ u ~ ~
~ , ~ ~
"
n e e n
"
~
e
~
"
o
~
"
&
. ~ o
< 00
o
"
"
< x
< u
La. PIanas 1936 112 X
I
x x
I x Montflorit
57
Vallvidrera
18 X X X
Singuerlin
20 X X X
Sto. .Cristo
21,5 X X x
El fondo
X
Sistre 115 11,7 X X X
Torre Bar 82 X
I
x X
Roquetes
X
I
x
Can San Joan
I
I
19.5
I
x x
I
1945-5C
i
I
Agudells
12 X
,
X ,
Can Caral leu
X
I
I
x
I
Virgen Camino
3,3
,
Carmelo
X
Vallbona
30
X X X
Catalana 18 X X X
Torre Bar X X X
Roquetes 25,5 X X X
L. Bassa 1950 X
,
X
S. Ramon N. 21,2 X
i
x x
I
Gav Cementiri 11,5 X
,
X X
Martimas 6,5 X X
,
X
San Jos 34,7 X X X
San Antonio 69 X
I
I
El Canyet
, ,
,
I
Vistalegre 1960 12,5 X
,
X
I
X
L. Guardia 35 X X
I
x
S. Ramon S. 28,5
,
X X
,
,
San Roque X X
I
x
Cao Tria:s 5,6 X X X
Costeros 4,5 X
l x
x
V.2.les ciutats catalanes
l'rea metropolitana de Barcelona representa la part ms important
dels increments del parc residenciat dels dalTers 30 anys. Si
l'estimaci 8S refelS a les ciutats re<:ents, es a dir. a aquells nuclis
urbans que han multiplicat varies vegades la seva poblaci, veuriem
que se situa quasi exclusivam8fl1 a l' interior de l'rea metropolitana
de Barcelona.
Per s tamb cert que una part d'aquests increments s' ha Iocalill81
ms enll d'aquesta rea afectant un nombre signifICatiu de ciutats
distribudes per lot el pas.
Es tracta doncs de distingir els trets especfics que presenten un
rosari de ciutats de Catalunya totes elles de mida superior als 10.000
habitants i que sn en el seu conjunt el contrapunt necessari per a
una poltica global de rehabliteci6.
Sn nuclis urbans que han viscut el conjunt de transformacions
territorials dels darrers dos-cents anys. Ciutats que vertebren
territOfis i que en la seva construcci fsica i activitats palesen els
sediments de succesives tensions i canvis en l's de l'espai. Sn
ciutats diversificades i complexes en les activitats productives que
acullen; tamb en les tipologies residencials, i en general en el
conjunt del patrimoni dnfrastructura, urbanitzaci, serveis i edificis.
Sn aquelles ciutats que han $Ostingut creixements demogrfics en
el passat i que han rebut fidelment les onades produdes aquest
segle. Sn doncs ciutats madures que aporten tanmateix un perfil
especfic al problema de la rehabilitaci.
En la pretensi de fer un contrapunt amb el reconeixement de les
ciutats fora de l'rea metropolitana, cal abans una precisi: dos
tipus de fenmens escapen a aquestes consid9f"acions generals.
1. Les ciutats de creixements molt recents:
les rees de forta i nova implantaci industrial (Canovelles, La
Uagostal, sobre pobles petits
i les d'espectacular increments d'activitats fomentades pel sector
turstic (Lloret)
constitueixen un marc de relacions urbanes i edificatries on les
pautes dels nous assentaments en relaci al nucli histric i als
problemes de rhabitatge sn molt singulars.
2. Un estol de centres urbans aturats o regressius que es
distribueixen per tot el t9f"ritori en significatives concentracions
(comarques de ponent i d' alta muntanya). Sn poblacions de mides
diverses (Ulldecona, Borges Blanques, Tortosa seria la ms gran) que
compten amb un parc d' habitatges, edificis plblics, urbanitzaci i
serveis infrautilitzat.
la rehabmtaci s aqu un problema tamb important per compta
amb unes caracteristiques dif9f"enciades que demanarien unes
categories especfiques. L'estudi elaborat per l'rea metropolitana
permet extrapolar-ne les categories, amb alguns canvis per a les
ciutats catalanes madures, doncs en un o altre cas el sistema urb t
els elements i les sequncies que els fan comparables. No aix
aquestes attres situacions, on la rehabilitaci encaixaria en un marc
d'espectatives i problemes protagonistes que per la seva varietat i
singularitat obligarien a uns parmetres substancialment distints.
El casc antic
les ciutats mitjanes aix considerades graviten encara avui sobre el
seu casc antic. Aquesta rea s no noms el lloc d'origen, sin que
des d'abans de la revoluci industrial, s "ciutat', i posseeix un
especfic rol en relaci a la resta de nuclis i al territori dnfluncia.
Representen un teixit diferenciat ntidament dels creixements del
segle XIX i primera meitat del XX.
Vnen caracteritzats perqu:
1. les illes de cases sn de mida molt diversa i sempre en formes
118
Irregulars, amb un nombre molt important de mides singularment
minUscules en relaci a la ciutat. Els carrers no tenen un pautat
geomtriC i sn normalment ms estrets. Els edificis residencials
compten noms, en molts casos, amb patis de ventilaci minuscula.
El curulla ment de la superfcie de la parcella i la solidifICaci de l"illa
s' acompanya d' unes cotes d' alria d' edificis considerables: PB ... 2,
per sobretot PB ... 3 i PB ... 4 (generalitzades) que serien raonables
en altres rees de la ciutat per que aqu accentuen el
deteriorament, a vegades irreparable, de l' edificaci i l'habitatge per
motius estructurals.
Els cascs antics no sn les rees que ha sofert ms la recent
substituci edificatria de carcter especulatiu, a excepci d' eixos o
llocs puntuals,
El parc d'habitages, que per la seva antiguitat s susceptible de
rehabilitaci, s molt alt. En termes generals l'edificaci d'aquestes
rees es produl intensivament al segle XVIII.
Els serveis de l'habitatge son menys generalitzats i de menor
qualitat, ~ caracten'stic tamb que els habitatges de lloguer siguin
comparativament ms nombrosos que a les altres rees de la ciutat.
2. En relaci a la naturalesa dels espais urbans sn rellevants dues
discussions.
El grau d'homogeneitat del casc antic residencial t el contrapunt en
moltes ciutats, d' importants rees amb usos i ocupacions no
residencials susceptibles de transformaci (magatzems, edificis
institucionals amb lis obsolet). En d' altres, en canvi, el teixit
residencial i els monuments constitueixen exclusivament el casc, En
un o attre cas les estratgies de millOfa seran diferents.
b rellevant la relaci del casc antic amb els teixits del XIX que
formen l'extensi, en continutat urbana, ms immediata del
perimetre antic. Una poltica de rehabilitaci dels espais urbans del
casc antic es veu forada a establir-hi determinacions, en funci de
la naturalesa i espectatives d'aquestes rees. Matar per exemple
presenta un cas lmit de continutat urbana en densitats residencials
extensives. A Igualada existeixen en canvi expectatives de
transformaci d'us al teixit del XIX.
3. ~ s un fenomen molt generalitzat als cascs antics, el buitat
accelerat dels habitatges als anys 70(oscillant sobre el 20% del
total del parc de la ciutat) (lleida n's una situaci molt evident).
Aquesta tendncia no t la mateixa intensitat a la ciutat del XIX. s
ms especfica del casc antic i t molt a veure amb l'oferta
residencial en grups de no habitatge, a la periteria (a Manresa en els
municipis veins'! i a fora del continu urb, que competeixen
avantatjosament en oferir caracteristiques i serveis del l'habitatge
als quals un estrat de demanda solvent n' s molt sensible.
Aquesta tendncia no smplementa per una altra de signe divers
que reocups l'estoc del casc antic, protagooitzada per l'immigraci
recent. Procs que SI t lloc a ciutats com Barcelona, O en poques
en que els fluxos migratoos alimentaven l'ocupaci precria i
degradada. la segona meitat dels setanta consolida definitivament
el fi de fluxos migratoris de dcades anteriors,
4. El casc antic acumula les funcions terciries de la ciutat.
la distribuci d' usos als edifiCIS reSidencials mostra:
o la desaparici de l'habitatge en planta baixa
o la permanncia del comer i serveis personals a l'escala de barn
o la localitzaci de comer i serveis personals a l'escala de tota la
ciutat amb una tendncia creixent a ocupar les localitzacions ms
privilegiades.
o l'ocupaci terciria d'edificis abans residencials
la distribuci espeCial d'aquestes activitats pren formes focals o
lineals corresponents a les zones que gaud91xen de relaCions
estructurals privilegiades (per posici. connexi, o forma de l'espai
urb) amb la resta de la ciutat .
Aquest procs de terciarilz8ci s'accentua perqu al damunt hi
gravita la demanda de tota la ciutat, que ha crescut els darrers trenta
anys; i el nou sl incorporat ha resolt noms ellerciari de
reolzament immediat a la residncia.
Aquestes ciutats han viSI confirmat el seu paper de capital d'un
territori d'influncia que hi aboca les seves necessitats terciries.
l'activitat terciria com a component econmic ha incrementat el
seu pes relatiu els darrers anys.
Per aquestes transformacions no han tingut altre suport fsic que el
propi casc antic, acumulant problemes d'espai i mobilitat que
s' agreugen per la naturalesa residencial i de disseny dels teixits
perimetrels projectats al XIX.
En conseqncia. el casc antic acumula dficits i problemes
funcionals que actuen sobre la residncia fomentant-ne el trasllat.
El centre de i a ciut at : l es trames del XIX
Constitueixen una rea en la ciutat madura de mida mitjana de
Catalunya que respon histricament a l'ocupaci de sl en forma de
traats geomtriCS de carrers, operada des de mitjan segle XIX. Son
traats pautats per l' ocupaci extensiva buscant la continutat amb
el casc antic.
Acumulen la nova residncia des del segle passat fins a mitjan segle
actual. Sn l'rea natural dels nous assentaments, no noms
residencials: l'adaptabilitat de la malla de carrers, les excepcions i
singularitats sobre el patr base, facilita les ocupacions per naus de
tallers, fbriques, magatzems o equipaments.
Amb aquestes ordenacions la ciutat primitiva es dota d'una escala i
estructura de "ciutat moderna". En molts casos significativament
se',s anomena eixamples. La forma oberta permet l'extensi per
perllongacions incrementalment seqencials, i s'hi produiren tipus
de cases de poca alria que ha perms arribar fins avui menys
denses que les homnimes de Barcelona,
Encara avui aquestes rees sn deutores del casc antic perqu tenen
el carcter d'extensi d'un lloc " altre" que polaritza inercialment
l'activitat terciria i de serveis centrals.
Per han adquirit una posici estratgia i acumulen una pari
subst ancial en molts casos del parc residencial, i sobretot el capital
d'infrastructura urbana consolidada ms important de la ciutat. Sn
trames ben connectades, sense problemes d'accessibilitat, en les
quals comena a pesar-hi un procs de transformaci i substituci,
que la propia forma i mida de les illes suporta amb molta ms
eficcia que en cap altra rea de la ciutat.
Donades aquestes caracterstiques el parc d'habitatges antics
rehabilitables permet una fcil modernitzaci.
El s grups r esidencials moderns
Aquestes ciutats han comptat amb polgons de promoci pblica,
encara que menys nombrosos i de mida ms petita que l'rea
metropolitana de Barcelona.
Representen un percentatge sempre inferior al 10% del parc
d'habitatges totals, i malgrat oferir els mateixos tipus d'habitatge, el
nivell d'urbanitzaci primria s millor.
Per la seva mida ms reduda mantenen una major dependncia de
la ciutat en termes de serveis, per tamb la seva situaci s menys
allunyada i ms tangent a la ciutat central .
El fenomen d'integraci social s ms f cil i no adquireix la
rellevncia de les situacions d'habitatge massiu a l'rea
metropolitana de Barcelona.
La promoci privada ha tendit!! produir una oferta molt
119
diversificada i amb millors estndars d'habitatge comparatiu (molt
clar en superfcie m
2
de sostre, per damunt dels HlO ml).
Els darrers anys s' observa una tendncia a les promocions de mida
petita amb uns significatius increments en ofertes d' habitatges
unifamiliars.
L' habi tatge But oconstrut
L'urbanitzaci marginal s un procs constant encara que de
dimensions ms reduides que a l'rea metropolitana. Representen
menys del 10% del parc d'habitatges d' una ciutat.
La mida de l'habitatge s molt similar a la mitja de la ciutat (en
conseqncia ms gran comparativament que l'hbitat marginal a
rrea metropolitana) oscillantla majoria (75%) entre els 50 i 100 m
2
,
i mol t poques (menys del 5%) de mida inferior.
L'equipament intern de l'habitatge s tamb sensiblement igual a la
mitja de la ciutat en els seus elements bsics (aigua calenta,
banyera, water, i aigua corrent).
s en les urbanitzacions que es detectan problemes de serveis,
equipament i connexi amb la ciutat. Sn peces de posicions molt
aillades, en connexions umbilicals, precries i deficients,
accentuades molts cops per una topografia difcil. Precisen millores
en les obres pbliques. La dependncia de serveis respecte al casc
urb s molt alta.
EL,LABORA T PER L' EQUIP
TCNIC DE REVISI DEL
PLA DE MANRESA
120
'---. __ .. -....... ..
" .. ' ............... .... l,
r
l
'\ ,,// ./ . ./ " i
l .. _. #
" ' 'o ' ..... , '\. .. ......-... I
'o
l,:; . . ,1.'''
o.. ") -7 .
- o ... - .. l' . / -'.
l /
'0 ..
0
... '"
o. 'o
o . ,
l' ..... ., .i . . ...", .t/
'j ) ,. V' ., ;:'. _ ..
/.0 "' ..
0
or,
0 ... _. \...J. ,
---_ .. _ .. _1 . o' /. .1
.. ----.. ..... I Q .. I
.'--.:.. . . -......
/ : ,>" .... '.\;.. '. .. <
..::' ;: .:' :\, .. r,.,\\.. . ':f ]. ,'1.,' 'i; l l ...... ,
.. e .." 1\ :; . . ..\.,r , . _ "
// ... ';. . . -'. h/I,' ....
lo ' ....... \, ,\ _. .:. \\,IJ ;r" ,
f :,:. . .. , ......... :: .. \ ;': , 'U .. ", '.
,., ". I}0 0 ... ':"ot .. v, . 'lI ' \\ "
: \ ;:-!o ... /:. 0';.-;'. .. '-0. ... fil L".o ""
."/ .'.;f. ,,;, ....
0
o' "/_ Io- " ,.
... , ""'. W) ". . - . I ,'::1" .' "', . -. ,. '" 0. r .. .1..1,. ---'J
\ . .J' .' '::-"" .:.' '1.' ': ,. . ___
\ . :0 . - . _J;. o ,". ',:,. J ...,
' . . .' ., \\ . . .. ,. ,
\ h' ,,' .', ' . ) .;.;-.'.. "
\, " .......... \ ..' . .....:._ .. .
'.' . ,. ., I \.; 1
,. "o \ :. .0. ..,
" o:" ... ...! *'
,,' ;. ..( I
", I
,,' ... ", .0 "
.'
\.
".
-_.
. .-
....
.. /
\._------------.. _-.... _-_ ........ ..
.. __ .,----......
VI - Bibliografia
P. BonKconi(1982)
A.A.V.V. (l9B1)
P. Helll98l1
A.A.V.V.II9901
R.T.P.I.(I980)
L Sem$lein +
A. Ricl'lardson ( 1982)
F. Ciardini +
P. (197BI
A.A.V.V. (1982)
MOPU119B1l
O. AppIeyerd{1979\
M. d' Ale5sandro ( 1981)
A.A. V.V. (1982)
A.AV.V.( 1981'
A.A.V.V. 119801
F. Boucher +
J. Ffeynet ( 1980)
P.Y. Manuguen +
J.OacrQuvl l 980)
G. Campos Venuti (1981)
P. LawleS3119771
G. FoIey(19771
Ch. JencIc.l(1978)
A.A.V.V. (I981)
" IIre<:upeI'O del patnrnorlio ediIizio
_tent,,", E. deIe A. Roma.
'Riuso. riqulfficarione ediIiM negIi ami
'SO" F. Angei. Mian.
un. \MII' city in contllXC. SSRC. $ufrey.
" The American Experienc,," en SSRC.
... ...,.
" lkban r8I'\IIlSSanCe: A bel1ef lite in lowns"
O. o E. HMso. Londres.
"Houaing Investment Programmes: The
RoIe of Central GovemmenC Londres.
"Spec;:ifQlion Causes for Rehabilitetion
Cooversion WoriC. A1ch. Press. Londres.
'" Centri S!ariel' , Manoll'. Milan.
" !ACP" recupero edi:io" EdiIili8 PopoIare.
Milan.
" Eltudi05 B6s0cos de en
Centros Urbenos y NiJcleos Rur81es" .
_.
"rhe ConservlltJOn of European crues", MIT.
' u Quesuone del Riuso" Ed. Kappa. Rome.
"Town Iod Country PlaiVWlg!fl Briu"n" 7.
Ed. LorOes.
" ISA" Aret\. Aachen.
" BUrgerbeleigung in Ponug&l1974 bis
1976" eem.
.. Amsterdam StadsverrieuwIng .
Amsterdam.
"Oosster technlQUe". Metropolis. Paris.
" IOIcl!ltYe local et Ahabilitation" .
Metropolis. Paris.
"Urbaroismo y austeridad". S. XXI. Madrid.
"No Growth-F'larorlng al1d the Future". A.D.
""""',.
"No Groth-Energy anc! the Future" A.D.
Londrn.
"Neo-Verroacul!lr IAmsterdam PrqectsY' .
A.D. Londres.
" &ste f'rotekte zur behut.samen
Stadtemeuerung" lBA. Berin.
121
I.B.A. II98U
I.BA '84 '87 (1982)
R.T.P.1.(1981)
H.G.5.119771
A.A.v.v. 11978)
Projectes sobre Polgons.
- Estudi cie Ciutat Badia.
Trinitat.
Sant Roc.
Espronceda.
Gases Barates.
" DIe Neubangebeite" . 8erIn.
"Pro;elttbersicht Stadtemeuerung unti
Stadtneub&u". 8erh
0I0er Housing Areas: roto the
Eighties". Londres.
"Hampstead Garden Suburtr. The Cere anc!
Appreclllllon of its An;hitec!(Q1 Hentage".
""""'"
"The Care anc! Conservation of GeorQlln
Houses". londres.
Tremel.uburbenes del XIX
- Estudi del PERI de Barceloneta.
GrCia.
Sants.
Urbenitzaci Marginel
- Estudi del PERI de Torre Bar.
Ciutat Cetelenes.
Les Planes.
Trinitat .
La Gurdia.
Sant Josep.
- Estudis del Plan Especial del Centre de Ueida.
Tarragona.
Girona.
Manresa.
- P. Ueonart (1982) "Matar 1990: Una perspectiva socio-
ecollmica de la ciuta!" ,
- J, Rfols (1980) "Problematlca de la vivienda en la Entidad
Municipal Metropolitana de Barcelona". Mimeo.
- Laboraton d'Urbanisme (1972-80). Sne de monografies sobre les
formes del crelltement urb. ETSA. Barcelona.
Valoraci del cost de la rehabilitaci en funci
de la tipologia edificatria
Felip Costa i Cuadrench
1. Presentaci
Aquest s el resum d'un treball d'investigaci que s'ha porlat a
terme al llarg de sis mesos.
La tasca ha consistit en simular uns costos de rehabilitaci
corresponents a diversos tipus d'edificis d'habitatges situats a l'rea
metropolitana de Barcelona, per tal de veure les possibles
diferncies que es poden presentar. i fer extensius aquests costos a
tota una trama urbana d'aquest mateix tipus sempre que aquesta
Irama pugui ser quantificada.
Evidentment, per tal que aquesta anlisi sigui objectiva s'ha establert
prviament un model de referncia que s'ha definit a partir de totes i
cada una de les diverses condicions de qualitat de l'habitatge.
Aquestes qualitats no tenen cap relaci amb la normativa actual, per
ms que s'hi acosten i poden ser enteses com a estndard general
acceptat.
El model de referncia s, Condicions mnimes d'habitabilitat i
regulaci del procs constructi u, en les Ordenances
d'Edificaci, (lTEC, 1982).
A partir d'aix s'han estudiat els diversos tipus comparant-los amb
aquest model i proposant les actuacions que permeten de posar
remei a totes les deficincies. S'han valorat a ms aquestes
actuacions.
Per tal d'oferir ms alternatives que la del model prviament
establert. s'ha fet l'anlisi corresponent mitjanant quatre etapes o
nivells de rehabilitaci, clarament diferenciades, cada una de les
quals inclou les condicions imposades pels nivells anteriors.
D'aquesta manera es pot veure, qu s el que es podr obtenir com
a nivell de rehabilitaci per a cada tipus segons quina sigUI la inversi
de qu previsiblement es pot disposar.
Per motius d'ordre prctic, s'ha diferenciat igualment el concepte
d'obres comunes (CQM) per a un conjunt d'habitatges, (com s la
reparaci del terrat o la de la caixa d'escala) i el concepte d'obres
interiors UNT) a cada habitatge (per exemple la reforma de la cuina o
la de la installaci d'electricitat). Aquesta distinci permet d'avaluar
les repercussions del cost de la part comunitria, enlre els diferents
habitatges que la fan servir, amb el criteri que s'exposa a la l.A.U.
vigent.
Finalment, i seguint el mateix criteri exposat per la L.A.U. vigent,
s'ha definit com a primer nivell de rehabilitaci el que correspon
estrictament a la conservaci. Aix doncs els altres tres nivells
corresponen a millores successives fins a arribar a Pfoporcionar
totes les condicions de qualitat que s'han establert per al model de
refernci: Jtilitzat en aquest treball.
I. I. Tipus d'edificis que s'han definit
Els tipus que han servit per a fer aquesta anlisi sn els segents:
El Bess 1
El Bess 2
Polgons d'habitatge massifjcat (1950-1970)
la Trinitat
Ciudad Badia
Camp de l'Arpa
Grcia
Ciutat del segle XIX (1800-1900)
El Poble Sec
Sant Andreu
Districte Ve I
Districte Ve 11
Centre antic
Per a cada tipus s'ha triat un edifici representatiu, del qual, amb una
inspecci i amb l'anlisi dels documents del projecte, s'ha obtingut
tota la informaci grfica i conceptual necessria que permets de
dur a terme l'anlisi corresponent.
l 'edifici triat s el corresponent a l'adrea postal que figura a cada
quadre de simulaci de costos, i del qual noms se'n presenta la
informaci grfica per tal de no cansar el lector, afegint-hi totes les
dades emprades en realitzar aquest treball.
1.2. Nivells de rehabilitaci que s'han definit
Ni vell 1:
Correspon al concepte estricte de conservaci. Inclou la seguretat i
estabilitat eSlructural , la substituci dels elements trencats o que
han perdut la seva funci, i les condicions higieniques mnimes dels
habitatges establertes per Decret del 29/2/ 1944.
Nivell 2:
Correspon al concepte de seguretat mnima d's, i condicions
higiniques ptimes. Inclou la seguretat contra el llamp, contra el
foc. i la de les instaJ.lacions, aix com l'ampliaci de la cambra de
bany per a donar-li dimensions adequades i fer que disposi de
lavabo, wter, i dutxa. Tamb preveu la installaci d'espai exterior
per a estendre la roba.
Nivell 3:
Correspon al concepte de seguretat ptima d's i condicions
mnimes de confort. Inclou la millora de l'aillament trmic i acstic, la
renovaci de les instaHacions, l'equipament de les obertures de la
faana i de la cuina, l'antena collectiva, i la seguretat contra el
robatori.
Nivell 4:
Correspon al concepte de confort ptim. Inclou la installaci de
calefacci. la installaci de gas, canvis de distribuci per tal
d'optimitzar l'espai disponible, i, en general, totes les condicions
establertes pel model de referncia.
124
2. Informaci grfica delIS tipus i quadres de simulaci de costos per tipus i nivell de rehabilitaci
-
\J
U \j
[KRH'1OII 1 IXlRHII"GII \
Jl
h
~ " 7 ~ ~ ..
~ ,s.ERVl: IS
HII:a. ' X
,
/
"\ tU,,""
f-- ~ ~
~ -
7
~ "
f':'Ll
-
Planta Act ual Pla nta RE,formada
Polgon del Bess I. CI de Llus Borrass. 2 10 PB + 4P 60 Habitatge: s
Obr es de Millora Obres de Conservaci Obres Tot als
Nivell TIpus Descripci Cost / Hab Descripci Cost/ Hab Cost / Hab Cost/ mz Parmetres
~
Reparaci de desguassos 50 m'
O d'aixetes amb fuittes. 3.785
Menjador
M Safareig.
Cuina
1 28.485 570
I Muntants de paraments
"'"V
N interiors. 24.700
3 dormit.
T 4 persones
e Parallamps. Extintors. Ventilaci Reparaci de desguassos SOm'
O pati interior. Enllumenat d'escala. 20.681 i d'aiKetes amb fuites. 3.785 Menjador
M Tancament de la caixa d'escala. Safareig. Cuina
2 440.781 8.816 Bany
I Cambra de bany, Estenedor. Muntants de parannents 3 dormit.
N Quadre elctric, 391.615 interiors. Safareig
T 24.700 4 person.es
e Millora de 1'B'll lament trmic. Reparaci de desguassos 50 m'
O Centralitzaci de comptadors.
225.406
d' aixetes amb fuites.
3.785
Menjador
M Xarxa de terres. Corriola, Safareig,
Cuina
Porta de seguret at.
"'"V
3 911.956 \8.239
I \nstal,laci d'electricitat. Muntants de parannents
3 dormit.
N Buits de faana. 658.065 interiors. 24.700
Safareig
T 4 persones
e Infrastructura i equip exterior.lns- Reparaci de desguassos 50 m!
O taHaci de gas. Equips de mnega. 315.692 i d'ai xetes amb f uites. Menjador
M Adequaci pel manteniment, Safareig,
3.785
Cuina
4 1.691.247 33.824
"'"V
I Renovaci dels acabats interiors. Muntants de pararnents 3 dormit.
N Cuina modernitzada. Calefacci. 1,347,070 interiors 24.700 Safareig
T 4 persones
125
Planta Actual Planta Actual
Planta Reformada
Polgon de l Bess Il. Pa. de J aume Huguet . 2- 10 PB + l1P 100 Habitatges
Obr es de Mi ll or a Obres de Conservaci Obres Totals
Nivell TIpus Descripci Cost / Hab Descripci Cost / Hab Cost / Hab Cosl / m
2
Parametres
e 51 m
2
o Reparaci de desguassos 2.875 Menjador
M Cuina
20.125 395
"'"Y
I Humitats de paraments Safareig
N interiors. 17.250 3 dormit.
T
5 persones
e 51 m
2
o Parallamps. Extintors. 5.807 Reparaci de desguassos 2.875 Menjador
M CUina
2 37.742 740
"'"Y
I Humitats de paraments Safareig
N Estenedor. Quadre elctric. 11.8\0 interiors. 17.250 3 dormit.
T
5 persones
e Millora de r aillament trmic. 51 m
2
O Centralitzaci de comptadors.
Menjador
M Xarxa de terres. Corriola.
206.737 Reparaci de desguassos 2.875
Pona de seguretat.
CUina
3
373.797 7.329
"'"'
I InstaHaci6 d'electricitat. Humitats de paraments
Safareig
N Obertures de faana. 146.935 interiors. 17.250 3 dormit.
T
5 persones
e Renovaci de faanes. Infras- 51 m
2
O tructura i equip exterior. lns-
Menjador
M tallaci de gas. Equips de mnega
701.312 Reparaci de desguassos 2.875
i adequaci per al manteniment
Cuina
4
2.215.511 43.441
"'"Y
I Renovaci del acabats interiors
Safareig
N i de la distribuci total. Cale-
Humitats de paraments
T facci. Ventilaci forcada cam- 1.494.074 Interiors. 17.250
2 dormi!.
bres de bany.
4 persones
126
-----------
Planta Actual
Polgon de La Trinitat Vella. CI. de la llosa sln PB + 3P 16 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Total s
Nivell Tipus Descripci Cost/Hab Descripci Cost/Hab Cost/Hab Cost/m2 Parmetres
e 45 m
2
o Reparaci de desguassos 5.390
Menjador
M
Cuina
27.240 605
I Humitats de paraments
"oy
N interiors. 21.850
3 dormit.
T 4 persones
e Parallamps. Elltintors. Enllume- 45 m
Z
O nat de l'escala. Addici d'una 44.922 Reparaci de desguassos 5.390 Menjador
M caixa d'escala. Cuina
2 522.887 11.620 "oy
I Safareig. Estenedor. Cambra de Humitats de paraments 3 dormit.
N bany. Quadre elctric. 450.725 interiors. 21.850 Safareig
T 4 persones
e Millora de l'amament trmic. 45 m
Z
O Centralitzaci de comptadors. 232.588 Reparaci de desguassos 5.390 Menjador
M XarJ(a de terres. Corriola. Cuina
3 850.508 18.900 "oy
I Millora de raillament acstic. Humitats de paraments 3 dormit.
N Installaci6 d'electricitat. 590.680 interiors. 21.850 Safareig
T Obertures de faana 4 persones
e Infrastructura i equip e)(terior 48 m
2
O InslaHaci de gas. Equips de m- 339,139 Reparaci de desguassos 5.390
Menjador
M nega i adequaci per al manteni-
Cuina
ment.
4 1.850.495 41.122 "oy
I Renovaci dels acabats interiors Humitats de paraments
2 dormit.
N calefacci. Ventilaci forada 1.484.116 interiors. 21.850
Safareig
T cambres de bany. Cuina modernit-
zada.
3 persones
121
Planta Actual Planta Reformada
Polgon Badia. Via de la Plata. 19 PB + 4P 28 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Totals
Nivell TIpus Descripci Cost/ Hab Descripci Cost/ Hab Cost / Hab Cosl / m2 Parmetres
e 60 m'
O
Menjador
M
Cuina
1 12.500 208
I Pintura de la fusteria "'"Y
N exterior. 12.500
3 dormit.
T 5 persones
e 60 m'
O Parallamps. Extintors. 5.545 Menjador
M Cuina
2 18.045 301
"'"Y
I Pintura de la fusteria 3 dormit.
N exterior. 12.500 Safareig
T 5 persones
e Millora de l'aillament trmic.
60 m'
O Xarxa de terres. Corriola. 15.803 Menjador
M Cuina
3
68.553 1.143 Bany
I InstaHaci d'electricitat. Pintura de la fusteria 3 dormit.
N Desgus sif6nic de la cambra de 40.250 exterior. 12.500 Safareig
T bany.
S persones
e Infrastructura i equip exterior.
60 m'
O Equips de mnega i adequaci per 34.203 Menjador
M al manteniment.
Cuina
4
792.449 13.207
"'"Y
I Renovaci dels acabats interiors. Pintura de la fusteria 2 dormit.
N Cuina modernitzada. 745.746 exterior. \2.500 Safareig
T
4 persones
\28
_.
-
-"
",.:."", !'I_,"
_.
__ o
"
-
.. ..
--
TI
-,
x
"
-
_, o
--,
-" .. , ,
- -- .. " .
Planta Actual Planta Actual
Planta Reformada
Barri Camp de L'Arpa. CI. de Ruiz de Padrn. 21 PB + 2P 4 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Telals
Nivell TIpus Descripci Cost / Hab Descripci Cost/ Hab Cost / Hab Cost/ m2 Parmetres
e Reparaci del paviment 52 m
2
O de l'escala. 42.188 Menjador
M Cuina
,
59.688 1.148 ,"",
I Pintura de fusteria Safareig
N exterior. 17.500 3 dormit.
T 4 persones
e Parallamps. Extintors. Reparaci del paviment 52m
2
O Enllumenat de r escala. 47.188 de l'escala. 42.188 Menjador
M Cuina
2 433.751 8.341 ,"",
I Safareig. Cambra de bany Pintura de la fusteria Safareig
N Estenedor. Quadre elctric. 326.875 exterior. 17.500 3dormil.
T 4 persones
e Millora de l'aillament trmic. Reparaci del paviment 52 m
2
O Centralitzaci de comptadors. 158.438 de l'escala. 42.188 Menjador
M Xarxa de terres. Antena collectiva. Cuina
3 788.751 15.168 ,"",
I Instal,laci d'electricitat. Pintura de la fusteria Safareig
N Equip de cuina, 570.625 exterior. 17.500 3 dormit.
T 4 persones.
e InstaHaci de gas, Equips de Reparaci del paviment 42 m
Z
O mllega i adequaci per al 346.563 de l'escala. 42.188 Menjador
M manteniment, Cuina
4 2.134.922 50.831 ,"",
I Renovaci dels acabats interiors Pintura de la fusteria Safareig
N i de la distribuci total. Cale- 1.728.671 e)(terior. 17.500 1 dormit.
T facci. Creaci del pati interior. 2 persones
129
Planta Actual Planta Actual Planta Reformada
Barri de Grcia. CI. Martnez de la Rosa, 39 PB + 3P 6 Habitatges
Obres de Mitlora Obres de Cons.ervaci Obres Totats
Nivell TIpus Descripci Cost/Hab Descripci Cost/ hab Cost/ Hab Cost/ m2 Parmetres
e Substituci de la 61 m
2
O bancada de la cuina. 2.500
Menjador
M
Cuina
38.125 625
I
Ba"
N Refor del sostre. 35.625
4 dormit.
T 5 persones
e Parallamps. (;xlintors. Substituci de la 61 m
2
O Enllumenat d'escala. 39.375 bancada de la cuina. 2.500 Menjador
M Cuina
2 403.750 6.619
Ba"
I Safareig. Estenedor. cambra de 4 dormit.
N bany. Quadre elctric. 326.250 Refor del sostre. 35.625 Safareig
T
5 persones
e Millora de l'aillament trmic. Substituci de la 61 m
2
O Centralitzaci de comptadors. 159.792 bancada de la cuina. 2.500 Menjador
M Xar:o:a de terres. Antena collectiva.
Cuina
3
835.625 13.699 Ba,y
I InstaHaci electrica.
4 dormit.
N Equip de cuina 637.708 Refor del sostre. 35.625 Safareig
T
5 persones
e Infrastructura i equip e:o:terior Substituci de la
61 m
2
O Installaci de gas. Equips de 403.542 bancada de la cuina. 2.500
M mnega i adequaci per al manleni-
Menjador
ment. Cuina
4
1.968.950 32.278 Bany
Renovaci dels acabats interiors
I i de la distribuci total.
2 dormit.
N Calefacci. Ventilaci 1.527.282 Refor del sostre. 35.625
Safareig
T forada de les cambres de bany.
3 persones
Obertures de faana
130
Planta Actual Planta Actual Planta Reformada
Barri del Poble Sec. CI. del Poeta Cabanyes. 45 PB + 4P 8 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Totals
Nivell TIpus Descripci Cosl/Hab Descripci Cost/Hab Cost/Hab Cost/m2 Parametres
e 65 m
2
o
Menjador
M
Cuina
1 67.500 1.038
I Pintura de les
Ba,y
N finestres exteriors. 67.500
5 dormit.
T 6 persones
e Parallamps. Extintors. 65m
2
O Enllumenat de l'escala. 32.344 Menjador
M Cuina
2 426.719 6.565 Ba,y
I Safareig. Estenedor. Cambra de Pintura de les 5 dormit.
N bany. Quadre elctric. 326.875 finestres exteriors. 67.500 Safareig
T 6 persones
e Millora de l'a'lllamen! trmic
65 m
2
O Centralitzaci de comptadors. Menjador
M Xarxa de terres. Antena collec- 289.844
Cuina
tiva. Porta de seguretat.
Ba,y
3
896.719 13.796
I InstaHaci6 d'electricitat, Pintura de les
5 dormit.
N Equip de cuina, 539.375 finestres exteriors, 67.500 Safareig
T 6 persones
e InstaHaci de gas. Equips de
65 m ~
O mnega. Escala. Adequaci per 429,532 Menjador
M al manteniment.
Cuina
4
2.328.769 35.827
Ba,y
I Renovaci dels acabats interiors
1 dormit.
N i de la distribuci total. Calefac- Pintura de les
T ci. Ventilaci forada de cambres 1.831.737 finestres exteriors. 67.500
Safareig
de bany. Obertures de faana. 2 persones
131
-
::z. v
'-,
-
-
I
mm:
_.
-
-
..
Planta BaiJo:3 Actual Planta Pis Actual
Planta Golfes Actual Plantes Reformades
Barri de Sant Andreu. CI . de Coroleu. 18. PB + 2P 1 Habitatge
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Total s
Nivell Tipus Descripci Cost/ Hab Descripci Cost/ Hab Cost/ Hab Cost / m2 Parmetres
e 160 m
2
o
Menjador
M
Cuina
17.500 109
I Pintura de la fusteria
Bo"
N 8Klerior 17.500
5 dormit
T 8 persones
e Parallamps 160m
2
O 131.250 menjador
M Cuina
2 475.625 2.973
Bo',
I Safareig. Estenedor. Cambra de Pintura de la f usteria 5 dormit.
N bany. Quadre elctric. 326.875 exterior 17.500 Safareig
T 8 persones
e Millora de ramament trmic. 160m2
O Xarxa de terres. Antena collec- 444.375 Menjador
M tiva. Obertures de faana Cuina
3 1.032.500 6.453
Bo"
I Installaci6 elctrica. Pintura de la fusteria 5 dormit.
N Equip de cuina. 570.625 exterior 17.500 Safareig
T
8 persones
e Instal-laci de gas.
160m
2
O Adequaci per al manteniment. 533.725
Menjador
M
Cuina
4
3.488.613 21.803
I Renovaci dels acabats interiors
Bo"
N de la distribuci total. Cale- Pintura de la fusteria
5 dormit.
T f acci. Ventilaci forada cambres 2.937.389 exterior. 17.500
Safareig
de bany. Creaci d' un terrat.
8
lJ2
Planta Actual Planta Actual P1anta Reformada
Districte Vil. Ronda de Sant Antoni, 92. PB + SP 10 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Totals
Nivell Tipus Descripci Cost/Hab Descripci Cost/Hab Cost/Hab Cost/m
Z
Parmetres
e Substituci del 10m
2
O paviment de l'escala. 23.750 Menjador
M Consolidaci de balcons. Cuina
1 35.000 500 Baoy
I Pintura de la fusteria 3 4 dormit.
N exterior. 11.250 Safareig
T 5 persones
e
Parallamps. Adequaci del pati Substituci del 70m
2
O interior. 16.875 paviment de l'escala. 23.750 Menjador
M Consolidaci de balcons. Cuina
2 378.750 5.411 Baoy
I Safareig. Estenedor. cambra de Pintura de la fusteria 3 4 dormit.
N bany. Quadre elctric. 326.875 exterior. 11.250 Safareig
T 5 persones
e Millora de l'a'1118men! trmic. Substituci del pavi- 70m
z
O Centraliuaci de comptadors. 133.187 ment de l'escala. 23.750 Menjador
M Xarlla de terres. Consolidaci de balcons. Cuina
3 738.812 10.554 Baoy
I InstaHaci elctrica. Equip Pintura de la fusteria 3 4 dormit.
N de cuina. 570.625 elllerior. 11.250 Safareig
T 5 persones
e InstaHaci de gas. Equips de Substituci del paviment 70 m
Z
O manega. Adequaci per al 216.399 de l'escala. 23.750
Menjador
M manteniment. Consolidaci de balcons.
Cuina
4 1.541.733 22.024
Baoy
I Renovaci dels acabats interiors
N i de la distribuci tot al. Calefac- Pintura de la fusteria
3 dormit.
T ci. Ventilaci forada cambres 1.290.334 ellterior. 11.250
Safareig
de bany. Obertures de faana. 5 persones
133
-
- -
Panta Actual Planta Actual Planta Reformada
Districte V,I. CI. Nou de la Rambla, 62. PB + sP 10 Habitatges
Obres de Millora Obres de Conservaci Obres Totals
Nivell Tipus
1
2
3
4
e
O
M
I
N
T
e
O
M
I
N
T
e
O
M
I
N
T
e
O
M
I
N
T
Descripci Cost / Hab Descripci
Substituci del pavi-
ment de l'escala. Con-
solidaci de balcons.
Impermeabilitzaci
Pintura de la fusteria
ederior. Refor del sos-
tre. Humitats en para-
ments interiors.
Parallamps. Extintors. Substituci del pavi-
Enllumenat de l'escala. 21.375 ment de l'escala. Con-
solidaci de balcons.
Impermeabilitzaci
Safareig estenedor. Cambra de Pintura de la fusteria
bany. Quadre elcric. 325.186 exterior. Refor del sos-
tre. Humitats en para-
ments interiors.
Millora de l'aillament trmic. Substituci del pavi-
Centralitzaci de comptadors. 132.937 ment de l'escala. Con-
Antena collectiva
solidaci de balcons.
Impermeabilitzaci.
Installaci elctrica. Pintura de la fusteria
Equip de cuina. 568.936 exterior. Refor del
sostre. Humitats en pa ..
raments interiors.
No es conserva cap element
{Enderrocament Total}
Cost / Hab Cost/ Hab Cost/ mz Parmetres
88 m
2
78.750
Menjador
Cuina
130.250 1.480
Bany
51.500
4 5 dormit.
7 persones
88 m
Z
78.750
Menjador
CUina
476.811 5.418
"'"Y
4 5 dormit,
51.500
Safareig
7 p6fsones
88 m
Z
78.750
Menjador
Cuina
832.123 9.456
"'"Y
4 !) dormit.
51.500
Safareig
7 persones.
No es valora
(Obra Nova)
A ms de les conclusions que resultin de posteriors debats en relaci
amb aquest tema, i que sn possibles grcies a la flexibilitat que pot
establir-se per a cada un dels diversos nivells proposats, sembla que
noms hi ha una sola conclusi definitiva.
Aquesta conclusi s que no es poden exigir a I"habitatge rehabilitat
les mateixes condicions que a I"habitatge de nova construcci.
sobretot quan es tracta de tes dimensions mnimes que comporten
indefectiblement el canvi total de la distribuci.
Com es pot comprovar al quadre resum de simulaci de cost per ml
nivell de rehabilitaci, els costos resultants del niveU 4, (que s
practica ment equivalent i fins i tot una mica superior, en segons quin
cas, a la normativa actual) estan molt a prop i fins i lot per sobre del
cost d'una nova construcci de qualitat similar.
Noms s'exceptua el polgon de la Ciutat Badia, per aix s degut a
qu ha estat objecte d'una intervenci recent que permet de suposar
que es tracta ms aviat d'una nova construcci que no pas d"un
polgon representatiu de la problemtica que presenta l'habitatge
massificat.
Els costos resultants fins el niveU 3 sn perfectament rendibles en
funci de la qualitat i cal destacar la petita influncia que per a tots
els tipus representa el nivell d'estricta conservaci que en cap cas
supera les 1,500 Ples/m
2
.
En consequncia el pes ms important de les obres de rehabilitaci
es troba en els conceptes de millores.
A part d'altres crileris que poden tenir-se en compte en cada cas
com s ara, el valor histric, artstic, social, etc., sembla que les
dades que aquest resum aporta donen una informaci suficient que
permet de situar el cost econmic de la rehabilitaci dins uns
marges suficientment flexibles per a ser adequats a cada cas
concret. Aquest s, en definitiva, un dels factors de decisi sobre
t'alternativa de la rehabilitaci.
Financament de la rehabilitaci
Agust Jover i Armengol
Equip de treball
Agust Jover i Armengol
Antonio Heras i Gonzalez
Josep Ma. Papasseit
Valent Pich i Rosell
Presentacin
La creacin de un equipo de profesionales que abordara los
aspectos fnaneiaros y fiscales de la rehabilitacin de
viviendas constituye UllO de los mbitos de trabajo creado bajo la
perspectiva de las Jornadas de Rehabilitacin desarrol1adas en el
marco de CQNSTAUMA Ta3.
los trabajos aqu presentados son el resultado de un esfuerzo
colectivo que no se reduce a las personas que direclamente han
participado en su elaboraci6n sino que tambin estn en l quienes
han cogido cario en algo tan atravenle como la mejora de la viviendt
y de la calidad de vida de nuestfo entomo.
El programa de trabajo se est ruc tur desde un principio a dos
niveles:
Analisis macroeconmico:
La oferta financiera para la rehabilitacin de viviendas.
Analisis microecon6mico:
Viabilidad econmico-financiera de la rehabilitacin de viviendas.
Fiscalidd y rehabilitaci6n.
A nivel macroecon6mico, se ha entrada en el analisis del
comportamiento del sector financiero en el campo de la
rehabilitacin privada y m)tta: caractersticas de su oferta, gestin y
adecuacin a niveles de demanda. El analisis permite apuntar ciertas
medidas para alcanzar una mayor f1exibilidad de la oferta crediticia.
La ausencia de infOl"maci6n estadstica actualizada que permita un
seguimiento de los aspectos cualitativos del parque, obliga a realizar
el analisis de las necesidades de rehabilitaci6n en base a los Censos
de Viviendas y Edificios que cada tO aos realiza eli.N.E. Los
resultados publ;cados no contem plan un nivel de desagregacin
superior a la divisin provincial con lo cual resultan imposibles los
analisis a nivel comarcal y municipal. Por otra parte, es imposible en
la actualidad, cruzar los resultados del Censo de Edifcias con el de
Viviendas lo que permtido un conocimiento mas exhaustiva
de la antigedad y dotaciones del parque de viviendas. Por todo ello,
las estimaciones de necesidades de rehabilitacin presentadas en
las Jornadas desarrolladas en el marco de CONSTAUMAT, no se
publican en el presente volumen. En todo caso, el esfuerzo en este
terreno ha posibilitado el que en fechas prximas sea posi ble una
evaluacin mas ajustada en base a explotaciones del Censo de 1970
y 1981.
A nivel microeconmico, el objeto del trabato ha sida la viabilidad de
la inversin en rehabilitacin a partir del analisis de rentabilidades, A
travs de aQul, se determina la inc;dencia de vanaciones de renta y
de tasas de capitalizaci6n al igual que se pondera la idoneidad de los
distintos instrumentos en materia de financiacin, rentas y fiscalidad
para el fomento de la rehabilitaci6n.
La fiscalidad, un instrumento en nada orientado al fomento de la
rehabilitacin, es abordada como tema monografico a fin de facilitar
su exposicin y hacer mas comprensibles las vias de desarrollo que
se apuntan en el informe,
Desda la ptica del entomo fsico (tipologa edificatorial. el analisis
econmico se ha orientado hacia la rehabilitaci6n desagregada, esto
es, las operaciones a nival de vivienda y, en especial, de edificio. No
se aborda, pues, la rehabilitac6n masiva, como por ejemplo, las
operaciones de polgono.
Desde la realidad jurdica del entomo fsico, el estudio econ6mico
tiene un doble enfoque. la viabildad de la rehabilitaci6n de viviendas
ocupadas en rgimen de propiedad se desarrolla a partir del analisis
de solvencia de las familias (ver "La oferta financiera para la
rehabilitacin de viviendas") mientras que la viabilidad de Jas cedidas
en alquiler requiere un tratamiento metodol6gico especfico que se
desarrolla en el trabajo "Viabilidad econ6mico-financiera de la
rehabilitaci6n de viviendas".
Desde al punto de vista del promotor, el analisis econ6mico se
orienta tanto hacia la b5queda de la rentabilidad de la inversi6n
(ptica privada) como hacia la eficiencia de los distintos
instrumentos de fomento de la rehabilitaci6n (inters
preferentemente pblico).
Los resultados de este programa esperamos constituyan una
aportacin til a quienes desean adentrarse en esta materia y, en
especial, a quienes estn dispuestos a practicar la rehabilitaci6n.
la oferta financi.,a para la rehabilitacin de vivienda
1. Planteamiento previo
Hasla el estableciml8nto de Uneas privilegiadas de crdllO
destlnadas a las obras de rehabditaci6n de viviendas, al amparo
de los convemos entre la Admlmsttaci6n del Estado y las
Enlldades financlOf8s que contempla ellligente Plan Trienal de
Vivlendas, cabe pensar Que por las caracteristicas que ofreee este
tlpo de 8ctuaciones (promociones individualil:adas y obras de
pequea o mediana envtlfgadura, en la mayoria de casos) Slas
tenian Iugar de acuerdo con la capacidad de gasto de las
economlas familiares -autofinanciacin- y que por lo tanto en
condiciones excepcionales se utiliz el endeudamiento externo 0,
lo que es lo mismo, la $Olicitud de crdilos o pstamos, practica.
por olra parte. de difcil conjuncin con la vigente Ley de
Arrendemienlos Urbanos. que tambin influy6 en que ello fuera
asL De Olro lado, en Catalua, buena parte del parque de
viviendas se ha construido en la dcada de los sesenta V primera
parte de los setenta, debido a la inmigracin producida tras la
autarquia econmica, lo que lleva a crear que el componamienlo
expansivo del sector inmobiliario indujo a planteamientos
financieros en este terreno acordes con los tiempos, con lo que
las obras de majora, con$&Nacin V substitucin del parque
existente quedaban relegadas por las enlidades financieras a un
segundo plano o en caso de que el usuario dispusiera financiarlas
con recursos sjenos, podia contar con la garantia personal que
tuvlera ante las mismas.
El trabejo sobre oferta financiera consta de tres partes
diferencl8das. La pnmera es una nuava exposicio de la actual
oferta financiera y que para una mayor clandad de lectura,
distinguimos entre "Iibre" y protegida". De ella, se analizan sus
pnncipales caract8fisllcas as como su previsible incidencia para
distintos niveles de renta (I), y la incidencia que en su devolucin
t!enan las SUbvencIOneS a fondo perdido establecidas por la
Generalitat de Catalunya, La segunda parte, recoge las distintas
lineas de crdito vigentes para la construccin y adquisicln de
viviendas (marcado hipotecario, ahorro-vivienda, .. .) al objeto de
establecer un marco financiero ms flexible para la rehabilitaci6n.
El ltimo captulo, a modo de conclusin, pretende a partir de
nuestra experiencia desbloquear la act ual situaci6n testimonial en
la que se encuentra la oferta fnanciera para la rehabilitacin.
2. Uneas de crdi to dirigidas a la rehabilitacin
2.1. Financiacin li bre
Las principales caractersticas que de forma esquemiitica presentan
en la actualidad los crditos que otorgan las eotidades financlefas
para las obras de rehabllitaci6n son las siguientes:
1.- E1tJpo de inters anual se SitUa por encima del 18% nominal, lo
que en trmlnos reales SOpoM un intars mayor.
2,- La cuantia a otorgar poade alcanzar hasta un miiximo de un
mill60 de pesetas en las entidades bancarias, siendo superior en
las Cajas de Ahorro donde las modalidades son miis diversas.
3.- El plazo de amortizacln oscila entre uno y cinco aos, sieodo el
caso ms comfl el de tres aos.
4,- Para acceder a este tipo de crditos las entidades bancarias
establecen al soliCltante garantias personales, mientras que las
Cajas de Ahorro tambin adoptan la garantia hipotecaria.
Supongamos el caso hipottico de una persona que quiera
realizar obras de rehabilitaci6n por un cosle de 25O.0CX> pesetas
y que para ello, acuda a una entidad finaneiera a fin de obtener
un crdito que le permila realizar las obras.
...... prQ........a6n"""'''soIwnaI .. .... OCUpII"II.
61--.0..,....110".
'"
2. 1.1, Bancos
Si es a una entJdad bancana donde acude, la oferta a la que podr
acceder este supuesto peticIOna no, previo cumplimiento de los
requlsltos y avales que la enlJdad langa establecidos para aceptar la
garantia personal, presentar en lrminos generales los $Igulentes
rasgos:
1. Plazo de amortlzaci6n 3 aos
2. TIpo de !nters anual 18% nom!nal
A estas COndICioneS, que se suponan las mas frecuentes, habr que
aadlr el pago de la comlsi6n (0'5%) que exigen los bancos para
otorgar los crditos, as como el recargo del lmpuesto sobre el
TrMico de Empresas (4'0%) que debe abonar el peticionario. Sin
tener en cuenta ambos puntos, el pago mensual que debeni
afrontarse para devolver este tipo de crdito, una vez convertldo el
!nters nominal en inters real, sera de 9.822 pesetas al mes para
una solicitud de 250.000 pesetas.
Si se compara la mensualidad a devolver con un escalonado de
Ingresos econ6mICos por mes, para los que se toman como
referencia el SalarlO Mnlmo Interprofesional (S.M.!.), se obtiene que
el porcenlaje de stos que debe destinarse a saldar la deuda
financiera es:
(1) (21
logresos Mensualidad (2) : (1)
del crdi 10
1 S.M.I. 9.822 31'5%
1'5 S.M.1. 9,822 21"0%
2 S.M.1. 9,822 15'8%
2'5 S.M.1. 9.822 12'6%
Parece razonable, partlcularmente en los niveles de Ingresos baJOs,
aceptar el porcef\taje del 10% como el maxlmo esfueno que los
usuanos de las vivl8ndas estiin dlspuestos a dedicar de sus ingresos
a obras de rehabllltacin. La Inelasticidad de las rentas ante esta
clase de gastos es ms acusada en momentos de crisis econ6mica
como la aclual en la que las expectativas laborales estan en
entredieho. Este punto de referencia seala que slo los ingresos
netos anuales superiores al milln de pesetas (o 78.0CX> pesetas al
mes) tendrn una propensin a la realizacin de estas obras superior
que los inferiores a esta cuantia, en lo referente al recurso de la
finar"IClacin externa V para un coste de las obras como el supuesto
en el caso antenor.
La relaci6n entre la mensualidad del crdito y los ngresos por mes,
cuyo resultado es el porcenta}8 antes calculado, depende
b3sicamente de los 5IgUlentes factores: el coste de las obras y por lo
lanto, de las cuantias del crdlto, del tipo de intars y del plazo de
amortlzacin. Las vanaclO/"l8s de alguno de estos tres componentes
slgnlficarian la obter"ICln de porcenta;es distintos a los calculados,
lo que Implicaria un mayor o menor margen de Ingresos para los que
la PfopenSln al gasto en obras de rehabilitacin sera o no favorable.
Hasla aqui, el anilllsls de la oferta financl8ra para un caso que resulta
vhdo para el prop!etano de una vivlenda destinada a uso prop!o.
Oueda, sin embargo, por analizar la actitud de la propiedad que tleM
la vivienda en alquilar, En este caso,la Ley de ArTendamlentos
Urbanos permlle la repercusin anual del 12% del totallnvertldo
(coste de las obras) Sln que en nlngn caso sobrepase el 50% de la
renta que paga el inquilino. En el eJemplo anterior, con obras de
250.000 pesetas, supondria que el tope maxmo a repercutir es de
3O.0cx> pesetas al ao o 2.500 pesetas por mes. Clfra inferior a las
9.822 peselas mensuales que debar la propiedad abonar en
concepto de devolucin del prstamo.
En Ires aos, la propiedad habr saldado el crdito solicllado por un
total de 250.000 pesetas V su desembolso habra sido de 353.592
pesetas en concepto da amortlzacin del capital y de pago de los
Intereses. La recuperacin del capltallnvertido se realizara en algo
mas de ocho aos y sIo por la cuanta invertida, lo que Implica una
dlferer"ICul ;mportante. Caso que se darii en el mejor de los
supuestos para las vviendas arrendadas por 5.OCXJ pesetas o mas, al
mes.
2.1.2. Cajas de Ahorro
Tres son los principales puntos en los que. en la actualidad, se
diferencia la oferta financiera que presentan las tajas de Ahorro en
el tema de la conservacin y majora de la vvienda, en relacin con
los Sancos. Las cajas afrecen un plazo de amortizaci6n mas
prolongada {hasla cinco aos por trmino mediat establecen las
cuantas a atorgar en proporcin al cosle de las obras (entre el50%
y el 70%), y adoptan tambin la posibilidad de las garantias
hipotecarias para la concesin de los prstamos.
La constitucin de la garantia hipotecaria implica un liampo de
tramite y unos costes adicionales (de inscripcin y cancelaci6n de la
hipoteca en el Registro de la Propiedad) que cuestiona y en
ocasiones imposibilita la realizacin de obras de tipo pequeo y
medio. De otro lado, la constitucin de una hipoteca tiene como
base la tasacin de un bien inmueble que implica, en mas de una
ocasin, limitaciones de las cuantas solicitadas,
Con el mismo ejemplo utilizado anteriormente, el cambio mas
importante en cuanto a la oferta financiera de las Gajas seda el
referente al plazo de amortizaci6n, mientras que la cuanta y el tipo
de inters, por razones de homogeneidad, se mantienen constantes.
Lgicamente. al aumentar el perodo de amortizacin, la
mensualidad de los pagos destinados a la devoluci6n del prstamo
disminuye y pasa a ser de 6.900 pesetas al mes, aproximadamente.
Esto significa que como se expuso al tratar la oferta bancaria, la
parte de los ingresos destinados a pagar esta deuda disminuye en el
caso de las Gajas de Ahorro lo que hace aumentar la propensin al
gasto en rehabilitacin.
111
Ingresos
1 S.M.1.
1'5 S.M.1.
2 S.M.1.
2'5 S.M.I.
121
Mensualidad
del crdito
6.900
6.900
6.900
6.900
2.2. Financiacion privilegiada
(2) :(1)
22'0%
15'0%
11'0%
9'0%
En los meses de Marzo y Abril de 1982 se publican en el B.O.E.las
primeras medidas financieras destinadas a rehabilitaci6n. al amparo
del rgimen de proteccin oficial y desarrollando el Real Decreto-
ley 12/1980 destinado a impulsar las actuaciones del Estado en
materia de vivienda y suelo. Medidas que tienen caracter coyuntural
y se enmarcan dentro del P1an Trienal de Viviendas. a cuya vigencia
estan vinculadas. En Octubre del mismo ao, se modificaron las
disposiciones financieras, ampliando la cuanta de los prstamos
cuyas principales caractersticas, hoy vigentes, son:
1.- Se otorgan por las Entidades Oficiales de crdito, Banca privada
y Gajas de Allorro que tengan suscritos convenios para el P1an
Triell8l de Viviendas.
2.- Su importe no excadera de la cuantia absoluta de 1.200,000
pesetas ni de la cantidad que resulte de aplicar la superficie til
de la vivienda por el 0'50% del mdulo vigente aplicable a las
viviendas de protecci6n oficial.
3.- El tipo de inters es del 14 por ciento anual.
4.- El plazo de amortizacin es de doce aos mas uno de carencia.
5.- las Entidades financieras pueden fijar las garantias de
ceracter personal o real para cada prstamo de
rehabilitacin y estn autorizadas, incluso, a admitir la
constitucin de segundas hipotecas.
Estos prstamos se otorgan para la realizaci6n especifica de las
obras que enumera la Orden del M.O.P.U. de 23 de Abril de 1982,
137
tratandose de aqullas destinadas a la seguridad y mejora del
edifcio, al ahorro energtico, al cumplimiento de las condiciones
higinico-sanitarias V a la conservacin de los conjuntos histrico-
artsticos. Se destinan a viviendas o edificios completos, destinados
principalmente a vivienda, tanto lbre como acogida a la proteccin
oficial, en rgimen de propiedad o arrendamiento. Pueden solicitar
estos prslamos tanto los propietarios como los inquilinos, previa
presentaci6n de la documentacin que la Orden enumera en la
Entidad fill8nciera.
AI igual que se hizo en la exposici6n de la "financiacin libre", en la
que se adapt un ejemplo para agilizar la exposicin, tambin aqu
se repiten las condiciones iniciales. es decir, un coste de las obras de
rehabilitacin de 250,000 pesetas. El pago mensual resultante es de
2.917 pesetas al mes durante el primer ao y de 3.681 pesetas al
mes durante los doce aos siguientes. Resulta relevante la
disminuci6n de las mensualidades que viene motivada tanto por el
menor tipo de inters como por un plazo de amortizaci6n mas
prolongado.
111
Ingresos
1 S,M.1.
l'S S.M.1.
2 S.M.1.
2'5 S.M.1.
(21
Mensualidad
del crdito
3.681
3.681
3.681
3.681
(2) : (1)
11'8%
7'9%
5'9%
4'7%
El hecho de que la devolucin del prstamo suponga unas
mensualidades a pagar menores, reduce considerablemente, en este
ejemplo. el margen de ingresos para los que su incidencia sigue
resultando gravosa. Sin embargo. no estara de mas recordar que se
ha formado por coste una cantidad hipottica y arbitraria. Si sta
fUefa mayor, por ejemplo el doble (500.000 ptas.), niveles de
ingresos de dos veces y media eI .salario mnimo representarian el
listn del 10% que se fij como el porcenlaje maximo de ingresos
que una persona esta dispuesta a" gastar en obras de rehabilitacin.
En el caso de las viviendas en alquiler, tampoco se soluciona el
problema va que los intereses del prstamo no pueden repercutir en
las rentas V como va se dijo. en el mejor de los casos para recuperar
la inversin realizada la cuantia de las rentas de arrendamiento
resultan elevadas dejando al margen de este proceso los contra tos
de inquilinato antiguos, que coinciden con las zonas V viviendas en
las que cabe suponer mavores necesidades de obras de mejora y
conservacin.
2.3. Subvenciones
En el mes de Agosto de 1982, la Gefl8ralitat de Catalunya estableci
subvenciones para las actuaciones de rehabilitacin que resultan
compatibles con cualquiera de las Ineas fill8ncieras que se han ido
viendo. Consiste en la subvencin a fondo perdido del 20% del
presupuesto de las obras, pudiendo lIegarse en casos excepcionales
hasta el 50%, sin que en ningn caso puada sobrepasarse ellmite'
mtiximo de las 225.000 peselas por vivienda.
Basicamente se contempla la misma tipologia de obras y pueden
solicitar estas subvenciones, los propietarios de edificiaciones cuyo
uso principal sea el de residencia habitual. la tramitaci6n de la
solicitud se realiza en el Servei Tertitorial correspondiente de la
Direcci General d'Arquiteclura i Habitatge. a quien corresponde
emitir informe sobre la valoracin e idoneidad de las obras.
Finalmente, la subvencin tiena caractef refraccionario lo que
significa que en un plazo de ocho aos, a partir de la finalizacin de
las obras,la propiedad no puede transmitir "inter vivos"la vivienda
o, en caso conlrario, debera devolver la subvencin.
la incidencia que la subvencin tiene en la oferta financiera es obvia.
Gaso de poder acceder a la misma, supone la rebaja de hasta un
20% del presupuesto de obras. Es decir, si el crdito lo era por la
totalidad del coste, 250.000 pesetas. quedaria en 200.000 pesetas 10
Que implicaria en cualquier caso ull8s mensualidades a pagar
menores, en pmporci6n a la subvencin obtenlda. EIIo SIgnifica,
tambin. la posibilidad de que los ingresos menores puadan acceder
a este tipo de actuaciones gracias a una major adecuacin de las
mensualidades del crdito v los ngresos.
De esta forma, aquella supuesta persona que solicitaba un crdito
ante una entidad fnancara por la totalidad del coste de las obras,
250.000 pesetas pueda obtener una subvencin de hasta el 20% de
esta coste lo que significa una deducci6n de 50.000 pese tas. con lo
que los datos antes calculades deberan referirse a 200.CXXl pesetas V
las mensualidades a pagar se sitBn por debajo de 10% en el nivel
de ngresos correspondiente a una vez el salario mnimo.
11)
Ingresos
1 S.MJ.
1'5 S.M.I.
2 S.M.I.
2'5 S.M.!.
12}
Mensualidad
del crdito
2.944
2.944
2.944
2.944
(2) : (1)
9'4%
6'3%
4'7%
3'8%
- Crdito = 200.000 peselas, en las condiciones fnsnciaras
privilegiadas establecidas en el desall'ollo del Plan Trienal de
Viviendas.
Tambin aqu. en el caso de que la cuanta del crdito fuese mayor
aumentaran los porcentajes que indican el gasto en rehabilitacin.
en la misma proporcin que aumentaria aqul.
2.4. Conclusiones
Si bien para la promocin de nuevas viviendas. las Entidades de
crdito presentan una oferta diversificada, no ocurre lo mismo para
las obras de conservacin y mejora del parque existente. En !:lste
terreno, los productos ofertados a condiciones de libre mercado en
poco o nada, se diferencian de las lneas establecidas para otros
casos y que normalmente conocemos por "crditos personales".
Estos hoy no resultan competitivos ante la lnea establecida a partir
de los convenios financieros del Plan Trienal de Viviendas, que
observa un tipo de inters miis baja y un plazo de amortizacin
mucho mas amplio.
la incidencia que sobre los prstamos protegidos tiene la
subvencin de capital, implica una clara rebaja de la deuda que tiene
una incidencia mas acusada en las obras de mediana y poco coste,
m;entras que en las de gran envergadura el coste financiero absorbe
las ventajas que supone la subvencin. De cualquier modo, yan
cuando la subvencin de capital tiene una aplicacin limitada a
Catalua, acceder a la m;sma equivale a rebajar el tipo de inters de
los prstamos protegidos en unos tres puntos.
Como ya se ha indicada, en los calculos de las mensualidades a
devolver para saldar la deuda financi era no se incluyen los
adicionales, comisio e I.T.E., que normalmente establece la entidad
de crdito. Como tampoco se han incluido los gastos derivados del
segura de amortizacin y los costes de constitucin y cancelacin
en el Registro de la Propiedad, cuando la garanta de los prstamos
es hipotecaria, y las I;mitaciones que a las solic;tudes suponen las
tasaciones de bienes inmuebles antiguos que es la variable que en
definitiva fija la cuanta a otorgar a las entidades de crdito. En el
caso del aval. tambin hay ;mportantes limitaciones, como por
ejemplo, el nivel de ngresos y la edad de los solicitantes, para
determinar la cuanta del prstamo con garanta personal. Por
ltima, sealar la obstaculacin que supone para el potencial
solicitante toda la tramitacio eo:igida, particularmente en el caso de
la garantia hipotecaria.
Por ltima, si se considera el 10% de los ingresos como el punto a
partir del cual se toma la decisio de rehabilitar o no (podra ser
tambin un intervalo), resulta que en las actuales condiciones
financieras, actuaciones con un coste pro:imo al medio milln de
pesetas son inviables para buena parte de los niveles de ingresos,
los inferiones a 850.0CXl pesetas al ao en trminos netos.
138
3. Posibilidades del actual marco fnanciero
De acuerdo con las conclusiones a las que se llega en la eo:posicin.
concretamente con el contenido del ltima parrafo, resulta evidente
la necesidad de atorgar unas condiciones mas fleo:ibles al marco
financiero actual para actuaciones de rehabilitacin, que incentiven
la promocin de estas obras. Plantear esta cuestin rebasa el propio
ambito de la rehabilitacin para entrar de lIeno en la actual poltica
de vivienda. No se trata de oscilar hacia el otro lado de forma radical
sino de, en buena lgica, abogar por ampliar las condiciones
imperantes de acuerdo con las medidas establecidas. Dicho de aira
forma, si hasla ahora el comportamiento financiero acompaaba la
eo:pansio inmobiliaria y esta actividad dism;nuye hoy en da, la
rehabilitacin es una posibilidad mas para lIenar el vado que se
produce y servir, por tanlO, de freno a la recesio.
Esta premisa induca a un paso inmediato. En qu condiciones es
factible la aplicacin de las 1neas de crdito establec;das para la
construccin de nuavas viviendas, a la rehabilitacin? En el terreno
de la fnanciacin no acogida, las posibilidades las dictan las propias
reglas del mercado y las posibilidades son escasas, an cuando
tiene nters el analisis de dos casos puntuales: las cuentas ahorro-
vivienda y el desarrollo del mercado hipotecario.
3.1. las cuentas ahorro-vivienda
Esta nea de crdito que hoy practicamente tiene poca incidencia en
la financiacin a la vivienda, tiene posibilidades de aplicacin al
ambito de la rehabilitacin. Si se introduce la garantia personal a la
par que la hipotecaria y se regulan y adaptan las condiciones de los
prstamos a este tipo de actuaciones. puede convertirse en un
instrumento complementario de gran eficacia tanta en la
rehabilitacin como en la captacin del ahorro.
Hasta ahora y para la compra de la vivienda, et tipo de inters mas
comisiones del prs'tamo pOdia sobrepasar en tres puntos, como
miio:imo, el inters devengado por el aholl'o. Asimismo, el perodo
de amortizacin minimo es de dlez aos. Acoplando esta
operatividad a la rehabilitacin, de menares cuantas por solicitud,
podria lIegarse a menares perodos de amortizacin V tipos de
inters mas bajas. Por ejemplo.
1,- Para prstamos inferiores a 500.0CXl pesetas:
Perodo de
amortizacin
Menos 5 aos
entre 5 y 10 aos
Miis de 10 aos
Inters del
prstamo
li + 1)%
(i + 2) %
(i + 3)%
2. - Para prstamos superores a 500.0CXl pesetas, regiran las
condiciones establecidas actualmente para la compra de
vivienda.
3.2. El mercado hipotecario
la ley 2/1981, de 25 de Marzo,por la que se regula el Alercado
hipotecario, establece que la finalidad de las operac;ones de
prstamos con garanta hipotecaria abarca las actuaciones de
rehabilitacin y que su cuanta no podrii ao:ceder el setenta por
ciento del valor de tasscin del bien hipotecaria.
Sobre este tema, las entidades de crdito, y en particular las Cajas
de Morro, ya han ofenado sus primeros productos destinados a la
promocin y compra de viviendas, sin que por el momento hayan
abordada el tema de la rehabilitacin. Estos prstamos ofrecidos lo
son a largo plazo y presentan un tipo de inters variable, en funcin
de las condiciones de mercado. Olra novedad, es la libertad que
tiene el solicitante en algunos casos, de amortizar el capital en la
forma que considere mas conveniente a lo largo de todo el perodo.
El desall'ollo del mercado hipotecaria slo afecta a los propietarios
de vivientas o edificios, pero introduce elementos nuevos como son
la vinculacin de tipo de inters al coste del dinero en el mercado y
su devoluci6n a largo plalo. Ambos factores determinan un
abaratamiento de financiaci6n, 8 pesar de Que los actuales tipos de
inters resultan elevadas y por lanto, trente a actuales Uneas de
crdito (las acogidas ala protecci6n oficial) aqulla dificilmente ser
competitiva.
3.3. La proteccin oficial
Analizadas las posibilidades de la libra concurrencia del sector
financiero, quedan por ver las posibilidades de Ja financiacin
establecida alamparo de la protecci6n oficlll. Como ya se indic6, el
A.O. 2.555/ 82 supu$O la ampliacin de los coovenios suscritos para
el Plan Trienal de Vivienda, a las actu8ciones de rehabilitaci6n an
cuando el tipo de inters 14% no sea subvencionado por perte del
I.P.P.V. en tres puntos.
Establecer la financiaci6n " protegida" de forma tan lineal supone
que Sla no llegue 8 buens parte de la demanda potencial, como ya
se demostr6. En este mismo decreto, se establecen las areas de
rehabilitaci6n integrada que cuentan con mayores ventajas
financieras. pero ninguno de los casos posteriormente enunciados
correspondra a Catalunya en donde, la ellistencia del gobiemo
autnomo con competencias sobre vivienda pero sin transferencias
de recursos sobre este tipo de subvenciones, hacen que la medida
adoptada sea ellcluyente.
Quizas corresponda a la configuraci6n del Plan Trieoal, el diseo de
una financlaci6n para actuaciones de rehabilitacin en la que de
acuerdo con al nival de ingresos, coste de las obras, Iocalizaci6n,
antigi.MKiad. etc .... se llegue a Uf'18 m a ~ flexibilidad e incentivaci6n
de este tipo de obras. Es este un paso exento de brusquedades y
que justifica la realidad objetiva de la caida en la pfOmocin de
viviendas durante los ltimos aos.
4. Comentario final
Este trabajo llega en su cOr'IClusi6n. a un sentimiento ampliamente
compartido. El encarecimi&nto del dinero limita el alcance de las
lneas de crdito existentes y las que puedan elaborarse.
Sln embargo. y en el marco de la actual programaci6n sobre
vivienda, la rehabilitaci6n tiene, con muchas limitaciones. abierto el
camino y ste debe ampliarse. porque es el nico que tiene
posibilidades de adaptaci6n a corto y medio plazo. Debe disearse
una poltica sobre rehabilitacin, que se acople al caracter individual
y diverso de este tipo de promociones, que se base sobre una serie
de variables mas acordes con el objeto que la ocupa. Por ;amplo.
no seria posible establecer la Ayuda Econ6mica Personal para el
inquilino de una vivienda rehabilitada? En definitiva. basada en la
demanda lo que es lambin una necesidad de la poltica general
sobre vivienda.
139
Viabilidad "econmica" y financiera de la rehabilitacin
de inmueble. cedidos en arrendamiento. Propuesta
metodolgica
Indice
Introducci6n
1. Eatudio de rentabilidad actual de un edificio tipo compoesto
por diez viviendas y do.locales comerciales en alquiler.
1. 1 Rentas
1.2 Capitalizaci6n
1.3 Gastos
1.4 Rentabilidad edifcio tipo
1.5 Anlisis de la elasticidad rentabilidad-renta y rentabilidad- tasa
de capitalizaci6n.
2. Anlisis de la rentabilidad presente de una inversin en
rehabilitecin
2. 1 Tomando la rentabilidad como variable dependiente de las
hiptesis aplicadas a la operacin.
2. 1.1 InverSln de rehabilitacin de un edificio. fif'l8nciado mediante
subvenci6n y prstamo.
2. 1.2 Inverslr'l de rehabilttacin de un edificio tipo, financiado
mediante subver'ICi6n y autofinanciacin procedente de
recursos propios.
2.1.3 Inversi6n en rehabilitaci6n de un edificio tipo. financiado
mediante subvenci6n y autofinanciaci6n procedente de la
venta de viviendas vacantes.
2. 1.4 Inversi6n en rehabilitacin de un edificio tipo. financiada
mediante subvenci6n y prstamo. y destinando las viviendas
vacantes al arrendamiento.
2. 1.5 Anlisis de resultados del apartado 2.1
2.2 Tomando los instrumentos de fomento a la rehabilitaci6n
como variable dependiente de la tasa de rentabilidad.
2.2. 1 Inversi6n en rel'labilitacin tomando la cuanta de la
subvenci6n como variable dependi&nte de la tasa de
rentabilidad.
2.2.2 Inversi6n en rehabilitaci6n tomando el inters del prstamo
como variable dependiente de la tasa de rentabilidad.
2.2.3 Inverst6n en rehabilitacin tomando las rentas de Las viviendas
vacantes como v8nable dependtente de la tasa de
rentabilidad.
2.2.4 Inversi6n en rel'labilitacin tomando la repercusi6n por obras
como variable dependiente de la tasa de rentabi1idad.
2.2.5 Inversi6n en rel'labilitaci6n tomando la exenci6n de I.T.E. como
mecanismo incentivador de rentabilidades mas atrayentes.
2.2.6 Analisis de resultados del apartado 2.2.
3. Anli.i. deia rentabilidlld presente da un edificio
rehabiUt.do
Introduccin
El anlisis microeconmico de la viabilidad de las operaciones de
rehabilitacin tiene como primer objetivo la definicin metodolgica
de un ambito de la ecol'lOma aplicada, hasla hoy escasamente
estudiado. Como segundo objetivo, se plantea la aplicabilidad del
modelo sobre distintas tipologas.
El estudio metodol6gico Y. por extensin su aplicabilidad posterior,
se ha centrado sobre el parque cedido en rgimen de arrendamiento,
sistema de tenencia actualmente mayoritario en el parque anliguo
de viviendas. Junto a esta significacin cuantitativa, el
arrendamiento constituye el marco sobre el que tiene (alOO de ser el
8mlisis de rentabilidad, tema que no ha lugar en la teneneia en
rgimen de propiedad.
La definicin metodolgica se estructura en tres grandes apartados:
,. Amlisis de la rentabilidad presente de un edificio sin rehabilitar.
2.- Analisis de la rentabilidad presente de una inversin en
rehabilitacin.
2.1.- Tomando la rentabilidad como variable dependiente de las
hip6tesis aplicadas a la operacin.
2.2.- Tomando las hip6tesis de la operacin como variable
dependiente de la rentabilidad.
3.- Analisis de la rentabilidad presente de un edificio rehabilitada.
El primer captulo permite un aniilisis de la elasticidad de la
capitalizacin y de la rentabilidad con respecto a las rentas y al
coeficiente de capitali zacin, elasticidad que permite ponderar el
grado de eficiellCia de un incremento de rentas y/o de una
reduccin del coeficiente de capitalizacin. Se analiza pues la
eficiencia de dos mecanismos legales modificadores de la
rentabilidad de un patrimonio cedido en arrendamiento.
Como base operativa de los capitulos 1 y 2, se ha tomado el edificio
tipo de una zona antigua de Barcelona (manzanas de la Casa de la
Caritat i Convent dels ngels situadas en el DistritoVl integrado por
diez viviendas y dos locales comerciales y una altura de planta baja
mas cinco plantas. La Opcifl de tomar como base una altura
determinada no tiene efecto alguno sobre las rentas y la
capita1izacin. Si puede afectar, sin embargo, los gastos de
mantenimiento de una finca Va que las maVores alturas sueren
comportar servicios adicionales (ascensor, o porteria, por ejemplo) V
su mantenimiento correspondiente. La cuenta de resultados V, por
extensin, la rentabilidad presente de un edificio sin rehabilitar,
puede variar segn el nmero de plantas. Tambin repercutiria el
nmero de plantas en los costes de rehabilitacin por vivienda
(cuando se trate de operaciones a nivel de bloque) aunque las
posibles economas de escala constituyen todava una hiptesis
escasamente elaborada.
Estas consecuencias derivadas de la opcin tomada en materia del
tipo de edificio y caracteristicas juridico-econmicas del mismo (una
opcin distinta comportaria restricciones distintas) no son
relevantes a efectos del analisis de los apartados 1 y 2 puesto que
en ellos se estudia la interdependencia de la rentabilidad y valores de
capitalizacin de un inmueble respecto a variaciones de renta vIo
coeficientes de capitalizacin. Se estudia pues el comportamiento V
no los valores en si.
El segundo captula constituye un analisis de la inversin en
rehabilitacin haciendo abstraccin del conjunto patrimonial. Este
analisis genera una rentabilidad distinta sagn los supuestos que se
utilicen, supuestos que se identifican con los principales
instrumentos de poltica econmica de la rehabilitacin:
(
- subvencin
- politica financiera - prstamo
- autofinanciacin
140
- politica de rentas (alquileres)
- poltica fiscal.
Tambin aqu, debe advertirse que el objetivo no reside tanta en el
valor aislado de los resultados obtenidos sino en el grado de
eficiencia de los distintos instrumentos de fomento a la
rehabilitacin, para conseguir una tasa de rentabi1idad dada.
Este objetivo perseguido explica el doble analisis de los apartados
2.1. V 2.2. En el primero de elias, la rentabilidad de la i nversin es
funcin de los supuestos aplicados en materia de instrumentos de
poltica econmica. En este proceso se pueden tantear las
rentabilidades finares. Lo mas aconsejable no es, sin embargo.
operar a base de proliferar los supuestos, ya que tampoco se
agotanan todas y cada una de las situaciones particulares que se
dan en la practica, sino efectuar el proceso inverso o analisis de
retorno (apartado 2.2.). En dicho apartado se parte de una
rentabilidad final dada y se halla el margen de maniobra de cada
instrumento para ajustar la ecuacin de actualizacin de flujos
ingreso-gasto. Con elto, se sientan las primeras bases para orientar
la toma de decisiones en materia de medidas econmicas de
fomento a la rehabilitacin.
El apartado 3 cierra el circulo metodolgico con la integracin de la
rentabilidad de la inversin dentro de la del patrimonio ya que
aunque la decisin de invertir dependa basicamente de la
rentabilidad del capital invertido, tambien deben tenerse muy
presente los resultados globales del patrimonio.
Por todo lo dicho anteriormente se comprendera que los supuestos
de rentas, superficies, aos de celebracin del contrato ... que
definen el cuadro econmico presente de cualquier bloque de
viviendas, se utilizan no tanto por su representatividad real sina
como base indispensable sobre la que se hacen operar todos los
supuestos, a fin de detectar el comportamiento de cada uno de ellos
mas que sus valores absolutos.
De hecho, el analisis se podria realizar a partir de cualquler otra base
alternativa lo cual resta Importancia a la propia base.
Pera cuando, como segundo objetivo, (segundo no por secundario
sino por el orden lgico del trabajo) situabamos el conocimiento de
la viabilidad de la rehabilitacln aplicada sobre distintas tipologias
edificatorias, entollCes la base sobre la que operar constituye el
elemento esencial por la representatividad del parque. Este segundo
objetivo constituye pues. la primera aplicacin del modelo definldo y
sus resultados figuran como anexo al presente trabajo.
1.- Estudio de rentabilidad actual de un edificia tipo
compuesta por diez viviendas y dos lacales comerciales
cedidos en alquiler
1.1.- Rentas
AI igual que para la definicin del edlficlo tipo se ha tomada el
correspondiente a dos manzanas del OistrilO V de Barcelona, para
las rentas se ha tomada la misma mueSlra (1)de la que se deduce que
un tercio de las viviendas o locales tienen contratos anteriores al ao
1941 y los dos tercios restantes. contratos posteriores a aquella
fecha. Hay que resaltar que viviendas y locales no presentan
diferencias significativas en cuanto a la antigedad del contrato y
renta actualizada por lo que, en adelante, el trmino vivienda puede
hacerse extensiva a locales.
En el Cuadro 1 se recogen los resultados obtenldos de un total de 92
viviendas y que seriviran para hallar la distribucin de rentas y
contratos del edificlo tipo. Cuando se habla de renta actualizada se
incluye en este concepto la renta y las cantidades asimiladas a ella,
segn terminologa de la L.A. U. (ley de Arrendamientos Urbanos).
(I) Ve. "ludio basco preYlO para un prog.;,ma de onlegrKla en
68rcelon!llomolV.
141
Cuadro I
Fecha del contreto N de viandes Media ponderada de la
fanta mensual actualizada
Total antes 1941 Total despus 1941
Hasla 1939
de 1940 8 41
de 1942 a 46
de 1947 a 56
de 1957 a 59
de 1960 a 64
de 1965 a 69
de 1970 a 74
despus de 1974
24
14
6
5
5
14
16
701
763
1.424
784
95.
1.478
3.638
3.170
6.609
16.824
3.052
5.696
10.976
5.724
7.390
18.190
44.380
105.744
---------------------------------------
92
28
64
"->te, " e,t!ldio WSICO preIIIO 1*' un progrema de ...... bilit-oon integreda en 8ercelonl'.
De acuardo pues con los resultados del Cuadro I, la renta media
ponderada de los contretos anteriores a 1941, ascienda a 710
pesetas mensuales, frente a las 3.095 de los contratos posteriores 8
1941. A fin de simplificar la base operativa se considerara que el
edifcio tipo tendra ocho contretos posteriores a 1941 y CUBlro
anteriores, todos ellos con rentas actualizadas iguales a la media
ponderada correspondiente.
1.2.- Capitalizacin
En un mercado perfecta. los bienes son sustituibles los unos por los
otros en base a sus idnticas caracteristicas. Una aprOllimacin a
este tipo de mercado seria el de los valores mobiliarios cotizados en
Bolsa ya que dichos bienes presentan idnticas caracteristicas:
acciones u obligaciones de un tipo determinada, de una sociedad
dada, montante, emisi6n, inters ....
Estos bienes tienen un valor conocido y pueden intercambiarse en
cualquier momento (diariamente). Dicho valor corresponde a
condiciones normales de oferta y demanda. condiciones que no se
dan en el mercado inmobiliario ya que:
- la libre concurrencia no se produce en todos los sectores,
- la informaci6n deja mucho que desear.
- las ofertas y demandas aparecen dispersas en el tiempo y en el
espacio.
- los bienes inmobiliarios no son sustituibles debido a sus
peculiaridades materiales y jurdicas.
El valor de un bien inmobitiario constituye pues, a lo sumo. una
probabilidad, de ahi que el interrogante esencial sea el de optar por
el valor de mercado como precio al que el producto tiene
probabilidad de venderse si se dieran las condiciones normales de
oferta y demanda {aproximaci6n a un mercado perfecta} o bien por
el valor realizable en un momento determinada teniendo en cuenta
los factores fisicos, juridicos y socioecon6micos del bien de que se
trate.
El primera de elias -valor de mercado- constituye un valor ficticio
cuya probabilidad debera tomarse en cuenta si se tratara de
viviendas vacantes. Pera esta circunstancia no suele representar
mas del 20% del parque residencial de las Breas a rehabilitar. La
circunstancia de que el 80% de las viviendas ubicadas en areas de
rehabilitaci6n estn ocupadas y, salvo situaciones muy particulares
fpoligonos dellNV y Patronatosl, cedidas en arrendamiento,
constituye un factor jurdica muy limitativo para tomar la
probabilidad de vender en condiciones normales. Se habla de vender
no porQue de ella se trate sino porQue llie parte cif! que el valor de
19.876
198.\00
mercado de una vivienda se ajusta a las condiciones de oferta-
demanda (1) del bien.
Tales razones hacen aconsejable tomar el valor realizable antes que
el valor de mercada. Y el valor realizable de un patrimonio cedida en
arrendamiento, es el de su capitalizaci6n. La nica restricci6n
aplicable al valor de capitalizaci6n se producira cuando dicho valor
pueda superar el valor de una vivienda vacante y de parecidas
caracteristicas. Es decir, debe tomarse el valor de capitalizacin
siempre y cuando no supere al valor de mercado en cuyo caso
prevalecera ste ltima. Sin embargo, tomar el valor de
capitatizacin significa hablar de vatores a los Que la propiedad no
suele, y con razn. estar dispuesta a vender debido a lo insuficiente
y a ta falta de posibilidades de las vigentes tasas de capitalizaci6n.
En este sentida los valores de capitalizaci6n deben considerarse
realizables hasta cierto punto. Con ella quiere decirse que ninguna
soluci6n es buena y prueba de ella es Que los valores de mercado no
se realizan por causas jurdicas y de voluntad de las partes, y que los
valores realizables suelen tropezar con las ellcesivas minusvalas Que
conlleva.
En toda caso. el valor realizable es el de capitalizaci6n y sobre dicho
valor se estimara la rentabilidad actual del parque. La discutibilidad
de tomar el valor capitalizable desde luego no se agota, pera debe
sealarse. desde una 6ptima metodol6gica. que lo que interesa no
es el tanta por ciento de rentabilidad sina c6mo varia y por qu
causas. En este sentida la discusi6n de la valoracin de un edificio
construido adquiere una transcendencia especifica al aplicar la
metodologia de esta primera parte a tipologias concretas
representativas del parque a rehabilitar.
De acuerdo con los coeficientes de capitalizaci6n del 3% y 4' 5%
aplicables a los contratos anteriores y posteriores respectivamente a
1941, el valor de capitalizaci6n sera:
Viviendas o locales con rentas de 110 pesetas mensuales y
contratos anteriores a 1941
Valor de capitalizaci6n =
110 x 12
--::=-"'- = 284.000 pesetas.
0.03
Viviendas o locales con rentas de 3.095 peselas mensuales y
contratos posleriores a 1941.
Valor de capitalizaci6n =
3.095 x 12
0'045
= 825.333 pesetas.
(I) TIII tQ\IIIIllentil vient e<lernillimillda. en la mavOl peni de iai lO"" anligua
rehab*lar. pOr una muy t.enolormaci6n do! la PI"OPIIIded VfIrIocallreetMdll
geooralrnt!nte per he<er1clll en propiedod horuontello C\WII oon5WUY1l "M dficultod
adicionaI a III Mra de 0DmpBr. y he ...... prObable
142
Dado que el edifcio tipo se compone de cualro viviendas con
contratos anteriores a 1941 y ocho posteriores a dicha fecha, el
valor de capitalizaci6n del edifcio sera:
(284.000 x 4) + (825.333 x 8) = 7.738.664ptas.
1.3.- Gastos
La estructura del gasto de una finca en arrendamiento puede variar
sustancialmente en funcin de los servicios V mantenimiento
efectuado. El edifcio tipo sobre el que se opera en el presente
trabajo, tiene una estructura del gasto no extensible a olra tipologia
y por lo tanta, su aplicabilidad se reduce al caso especfico. la
cuantificacin del gasto se ha oblenido a partir de la visita a
administradores de fncas de la zona a la que pertenece el edifcio
tipo (sin ascensor ni servicio de porteria).
Impresos
Fluido escalera
Agua depsitos
Seguro incendios
Arbitrios: E.U.- Solares
C.T.U.
Camara (1)
Administracin (5%)
Obras de conservacin y reparacin (2)
1.4.- Rentabilidad edificio tipo
1.000
6000
7,000
15.000
1.500
8.607
284
39.411
1.970
25.000
66.381 ptas.
La rentabilidad del edificio tipa expuesto en pitginas anteriores es la
siguiente:
Ingreso por rentas
Gasto
Ingreso neta
Rentabilidad edificio tipa:
3.095 x 8 x 12 =
710 x 4 x 12 =
264.819
= 3.42%
7.738.664
, .5.- Anallsis de la elasticidad rantabilidad-renta y
rentabilidad-tasa de capitalizacin
297.120
34.080
331.200
- 66.381
264.819
El analisis de las elasticidades aplicado al rendimiento del patrimonio
cedida en alquiler permite comparar variables medi das en unidades
completamente distintas. La elasticidad se expresa como cociente
entre la variacin proporcional de una variable y la variacin
proporcional de la otra. Aplicando este instrurnento descriptivo.
propio del analisis microeconmico. a la renlabilidad pedra definirse
la elasticidad de la rentabilidad (y) con respecto a la renla (r) y a la
lasa de capitahzacin
y (r. u) sera pues una funcin de dos variables. r y u, que presentaran
elasticidades parciales con respecto a las dos variables
independientes:
"
dV
'"
V , "
dV
"
=
V
, ,
Para hallar la elasticidad de la rentabilidad en cliversos punlOs, se han
supuesto variaciones en las renlas y en las tasas de
capitalizacin. (Ver Cuadro 11).
Teniendo en cuenta que las rentas actualizadas del edifcio tipo
ascienden a 331.200 pesetas/ao, las variaciones de renla aplicadas
sobre dlcha base podrim ser capitalizadas a la:5 tasas del Cuadro 11.
Los valores de capitalizacin resullantes aparE!Cen en el Cuadro III.
%
0%
renta
capitaliz.
4,5
4
3
2,5
Cuadro 11
Supuestos de renta y capita1izacin
o 20 60 BO
Para el calculo de dichos valores de capitalizacin no se han
distinguido renlas anliguas de rentas nuevas ya que lo que se
persigue es el conocimiento de la interdepende,ncia de las tres
variables y no sus valores absolutos.
100
Cuadro III
Valor de capitalizacin del edificio tipo
0%
O 20 40
capitaliz.
4,5 7.360.000 8.832.000 10.304.000
4 8.280.000 9.936.000 11.592.000
3 11.040.000 13.248.000 15.456.000
2,5 13.248.000 15.897.600 18.547.200
Valo<es de upotAti!ICo6n supeno<es .. 10$ del mercado.!
11) La , T,U. es 11 COI1'ell>Ondienle un ".Ior ca'-strel de 1.450.000 q .... es el velor medio
fegoSlf1tdo de las /itlcas [Ver Op. Cil. To"",,, IVI.
50 60 80 100
<
11.040.000 11.776.000 13.248.0Cl0 14.720.000
12.420.000 13.248.000 14.904.0:>0 16.560.000
16.560.000 17.664.000 19.872.0:>0 22.080,000
19.872.000 21.196.800 23.846.41:>0 26.496.000
(2) El importe de es1.l panoda es moy vlltiabloo y el va'lor reg,s!rado. correspone
aprOxmadamente al valor medio.
En el Cuadro III aparac:e un traw grueso que supera los valores de
capitalizacin inferiores a los valores de marcado. de aquellas que
los superan(mas de 18 millones de pesetas)ya que en lo sucesivo se
incorporaran los resultados suponielldo que el valor de
capitalizacin no exceda al de marcado.
Para hallar la rentabilidad de este edilcio tipo con toda su gama de
rentas y tasas de capitalizaci6n, es preciso en primer lugar hallar el
ngreso neto del edilcio. Partiendo de los gastos definidos en
paginas anteriores por un montanla global de 66.0C() pesetas, se
repite el ngreso neta de 265.200 pesetes y se suponen aquellos
gastos constantes con lo que los ngresos netos del edilcio en los
distintos supuestos de renta seran:
Ingreso neta edilcio tipo
Ingreso neto % de rentas
265.200
331.440
397.680
430.800
463.920
530.160
596.400
o
20
40
50
60
80
100
Aplicados estos ingresos netos sobre los distintos supuestos del
Cuadro III se obtiene la tasa de rentabilidad a la que se adjunta
tambin la correspondiente a valores de mercado. (1).
Un repaso a las tasas de rentabilidad pone de manifiesto
Cuadro IV
% de rantabilidad
6%
%
renta
O 20 40 50 60 80 100
capitali:r.
4,5 3,60 3,75 3,86 3,90 3,94 4,00 4,05
4 3.20 3.34 3.43 3.47 3,50 3.56 3,60
3 2.40 2.50 2.57 2,60 2,63 2,67 2,70
2,5 2,00 2.08 2.14 2,17 2,19 2.22 2,25
2.94 3.31
Suponiendo un valor
maximo de mercado de
18.()()().()()() ptas.
2.21 2,39 2.58 2,94 3.31
la escasa variacin de las tasas de rentabilidad( + 13%) aun en el
supuesto de elevadas variaciones de rentas. Sin embargo. cuando
se aaden distintas hiptesis de tasa de capitali:raci6n, enlonces la
rentabilidad si registra mayores incrementos(deI2% al 4,05%).
Dad.o que el inters de la tabla reside en el comportamiento de la
rentabilidad mas que en sus cifras absolutas, el hecho mas
destacable es que el incremento en un punto de la tasa de
capitalizaci6n produce un incremento de la rentabilidad superior al
resultante de doblar el nivel de rentas. A continuacin se desarrolla
el analisis de la elasticidad que ayuda a la comprensin de esta
afirmacin.
A partir de los Cuadros III y IV se obtienen los Incrementos de rentas
y los de la tasa de capitalizacin. Comparando las variaciones-fila de
la rentabilidad, con las variaciones de rentas se obtiene:
'1r '" Cuyo resultado aparece en el Cuadro V
f1r / r
143
Comparando las variaciones-columna de la rentabilidad. con las
variaciones de tasa de capitalizaci6n se obtiene:
tJy / y
'In '" --"'-'--'---Cuyo resultado aparece en el Cuadro VI
tJu / u
Los resultados de los cuadros V y VI ponen de relieve las diferencias
de la elasticidad parcial de la rentabilidad con respecto a la renta y
capitalizacin. En el primer caso. '1r < '. significa que la rentabilidad
es inelastica respecto a la renta. Dicho de OlrO modo, incrementos
de renta tienen escasa incidencia en el aumento de rentabilidad,
Dicha incidencia disminuye cuanto mas elevado es el nivel de rentas.
Por cada variacin unitaria de renta, la rentabilidad tan slo vara
entre 0'10 y 0'20, En el supuesto de aplicacin de valores de
mercado, la elasticidad tende a ser superior a la unidad debido a que
se congela el valor del inmueble a pesar de que aumenten sus
rentas.
Cuadro V
Elasticidad de la rantabilidad (y) con respecto a la ranta (rl
% rentas
O 20 40 50 60 80 100
capitaliz.
tJy / Y
4,5 0,21 0. 18 D,IS 0.15 0.12 0,11
"'
tJr / r
4 0,22 0.16 0, 16 0, 13 0,14 0,10
3 0,21 0.17 0,16 0,17 0,12 0,10
2,5 0,20 0, 17 0,20 0,14 0,11 0,12
0,94 1,13
Supuesto valor de mercado.
0,37 1,14 1.19 1, 12 1,13
Cuadro VI
Elastici,Jad de la rentabilidad (y) con respecto a la tasa de
capitalizacin tul
'Iu =
tJy / Y
tJu / u
6%
0...rentas O
20 40 50 60 80 100
4'5
4
1,00 0.98
1,00 1.01
1,00 0,99 l,Ol 0.99 \,00
I -
1,00 1,00 0,99 1,00 1,00
1.01 1,00 3 1,00 1,00
1
,,000,99
2,5
0,63 O,2fi
Supueslo de valor de mercado
0,81 0,44 0.10 O O
Por lo que respecta a 'IU. se puede afirmar con caracter general que
'Iu = 1 lo que Significa que las variaclones de capitahacin se
traducen en la misma proporcin en variaciones de rentabllidad. Este
resultado contrasta con el observado en '1r, V coloca el ana\lsls de la
rentabihdad en un contexto esencialmente conta ble ya que si las
tases de rentabllldad ofrecen una dlspersin mnima (ver Cuadro IV),
y por Olfa parte las varia clones mantlenen una relacin lineal con las
vanaciones de la tasa de capitalizacin, deberii concluirse que todo
depende del sistema de valoracin con que se evalue el patrimonio
edificado.
Para una mas facil comprensin de las elasticidades l'Jf Y !]U se
ncluyan los GrMicos I y 11 que incorporan lambin el supuesto de
actuacin de valores de marcado cuando los de capitalizaci6n
superan los primeros.
,_ o
I)f " o
,.,
,
,
,
,, ------ ~ ,
Grafico I
l"
"".-------
~ , < 1
(a) Valores de capitalizacin superiores a los de mercado.
(b) Valores de capitalizacin congelados al nivel de los de marcado.
Entre O Y Xl (ver Gr{fico n la elasticidad es decreciente hasla el
punto que cuando r - 00 enlonces I]f :o Q. Si por el contrario, a
partir de r las rantas se capitalizan a nivel igual al de marcado /lo que
significa su congelacin). entonces la elasticidad es creciente, y
cuando y - ~ , 'lr = ~ .
Grfico 11
u, _________ _
o ~ - - - - - - - - - - - - - - ~ , c ~ c . c .... c=. CC,"",----------------
(a) Valores de capitalizacin superiores a los de mercado.
(b) Valores de capitalizacin congelados al nivel de los de mercado.
En el GrMico Ii se ha observado como 'IU = 1 en todos los casos
salvo en (b) que es cuanto los valores de mercado congelan los de
capitalizacin. En este ltimo supuesto, cuando u - ~ , 'Iu = O.
144
2.- Am'llisis de la rentabilidad presente de una inversin en
rehabilitaci6n
El captulo 2 analiza a travs de sus dos aparta dos, la viabilidad
ccon6mico financiara de la rehabilitacin y la idoneidad de los
actuales instrumentos financieros y de poltica de rentas para
garantizar unas tareas de rentabilidad de la inversin atrayentes para
la inversin privada y mas en concreto para el propietario de un
inmueble cedido en alquiler.
En el apartado 2.1 . se analiza la rentabilidad en funcin de los
actuales instrumentos de poltica financiera y rentas. Se trata de la
aplicacin de las medidas vigentes sobre casos concretos. El inters
de este analisis es mas metodolgico que de resultados ya que las
hip6tesis de partida (edificio y rentas, basicamente) expresan los
valores medios de una zona muy definida de Barcelona, hip6tesis
que "a priori" no puaden hacerse e;lltensibles a otros ammtos
territoriales. Por otra parte, los resulta dos adquieren verdadero
inters desde el punto de vista comparativo de los efectos finales
que generan distintas estructuras de financiacin o polticas de
rentas.
En el cuadro VlI se e;llplicitan los distintos instrumentos y cmo
intervienen en los distintos apartados. Se observara la ausencia de
poltica fiscal ya que en el apartado 2.1. se incluyen nicamente
instrumentos vigentes, v las medidas de fomento a la rehabilitaci6n
no cuentan con el suficiente desarrollo normativo como para
suponer su aplicacin efectiva (bsicamente nos referimos al
I.G.T.E.)
Se incluyen pues, como instrumento, aquellos que han sido
articulados y son de aplicacin al ambito territorial catalan, lo que
significa un analisis de 10 vigente y no de lo posi ble o necesario.
En los cuatro casos analizados se ha estudiado un doble supuesto
relativo a la ejecucin de las obras en una o dos etapas o
e;llpedientes. Las caracteristicas fisicas, econmicas y juridicas del
edificio tipo se mantienen idnticas a las e;llpuestas en el Captulo 1
de este trabajo.
2.1.- Tomando la rentabilidad como variable dependiente de las
hip6tesis aplicadas a la operacin
2.1.1.-lnversin en rehabilitacin de un edificio tipo, financiada
mediante subvencin V prstamo
2.1.1.1.- Coste de rehabilitacin.
Obras en vivienda
Obras en elementos
comunes
175.000
200.000
Total por vivienda 375.000 x 12 viviendas = 4.500.000 ptas.
2.1.1.2.- Financiacin
Subvencin: 0,2 x 4.500.000
Prstamo: 4.500.000 - 900.000
o:: 900.000 ptas.
= 3.600.000 ptas.
Caracteristicas del prstamo: Inters 14 % anual
Cuotas constantes
Plazo amortizacin 12 aos
Garencia 1 ao
De lo que se deduce que los n!ereses del primer ao seran:
0,14 x 3.600.000 = 504.000 ptas.
La cuota de amortizacin mas el inters de los doce aos restantes
se obtiene aplicando la frmula del sistema francs:
Anualidad = 3.600.000
636.010
145
Cuadro VII
Instrumentos de poltica financiera Poltica de rentas
Autofinanciacin Rantas
Apartado
Subvencin Prstamo
Recursos
propios
Venta viviandas
vacantes
Vivlandas
ocupadas
Villiandas
vacantes
2.1. 1. x x
2.1.2. x
2.1.3. x
2.1.4. x x
X " on'I'UIl'IeI'IO ut .. ado
2. I. l ,3.- Variacin de ngresos-gastos de explotacin.
Las rentas actualizadas anteriores a la rehabilitacin ascendan a un
total de 331.200 ptas. al alio. La reperCUlibilidad de las obras de
conservacin segn la L.A.U. se fegulan por la siguiente relacin:
(0.12 x Coste obras).(; (0,5 x Renta)
No nos extendemos aqu sobre el hecho sobradamente conocido de
que el cuello de botulla a la repercutibilidad procede del tope del
5O%-de la renta, razn por la que se supondran incrementos de
renta de 165.600 plas. por repercusio de obras de rehabilitacin,
cifra Que debe considerarse como maxima puesto que se ha
calculado sobre la suma de la renla mas las canlidades asimiladas a
la renta. Sin embargo, las obras suelen, en la practica cotidiana,
repercutir por separado las de elementos comunes, de las de interior
de las viviendas debido a Que suelen realixarse como provectos
diferenciados V en etapas distintas, En tal caso, la repercutibilidad se
calcularia sobre cada coste por separado:
0,12 x Coste obras comunes" 0,5 x Renta
0,12 x Cosle(lbras viviendas " 0,5 x Renta
lo que eQuivaldra a repercutir los siguienles porcentajes Iv):
v x 2.400.000 ,,0,5 x 331.200
V x 2.100.000" 0,5 x 331.200
tuego, la incgnita no superara en ningn caso las 165.600 ptas. cifra
equivalente a16,9% del coste de lasobras comunes V al 7,9% del
coste de las obras de las viviendas. En conjunto, la cantidad
repercutible ascenderia a 331.200 ptas. Que representaria el 7,36%
del coste total de las obras de rehabilitaci6n del edificio tipo. Dicha
repercusi6n significa, como se ha dicho, incrementar en un 100% las
rentas actualizadas.
El supuesto de reatizar la rehabilitacin de un edificio por etapas
(elementos comunes e interior de viviendas) se ha planteado con
ciertas simplificaciones juridico-econ6micas como, por ejemplo, el
no suponer que la reperculibilidad del costo de una segunda etapa
se efectUa sobre una base de rentas superior a la de la primera etapa
o tambin el hecho de no tomar en cuenta la limitacin de acceder
mas de una vez al prstamo protegido de rehabilitacin dentro del
perodo de vigencia del Plan Trienal. Pero los aspectos de gestin se
consideran secundarios, en eSle analisis, a fin de ganar simplicidad V
comprensin de los resulta dos que, no por ello, dejan de ser
relevanles.
Desde el punto de vista del gasto de explotacin de una finca, se
repile aqu el supuesto de considerarlos constantes va que tas obras
de rehabililacin no suponen la instalacin de servicios comunes
adicionales Que conlleven un mantenimienlO adicionat significativo v
ademas. en los cosies definidos en el capftulo I se inelua va una
partida del gaSIO para obres de m8l'llenlmienl0 V conservacin de Ili
finca 6Qui .... alent8 e 25.000 ~ s . enuales.
x
x
x
x x
x
El incremento del ingreso anual nelo obtenido a partir de la
rehabilitacin del edificio tipo asciende a:
x
Ingreso neto: 165.600 ptas. (Supuesto de ejecucin en etapa o
expedinete nicos).
Ingreso nelo: 331.200 plas. {Supuesto de ejecuci6n en dos etapas o
expedienles).
2.1.1.4.- Renlabilidad de la inversin.
2.400.000 ptas. elementos comunes
Coste obras : 4.500.000
2.100.000 plas. interior viviendas
Subvencin : 900.000 ptas.
Cuanta prstamo : 3.600.000 ptas.
El prstemo genera una serie de pagos durante los aos O al 13 de
cantidades va conocidas en paginas anteriores.
Los ngresos estan constituidos por las cantidedes repercutidas por
obras, cantidades Que equivalen a rentas a perpetuidad.
Hallando et inters anual que iguala la ecuaci6n de actualizacin al
ao O de los importes pagados durante las 13 anualidades V de los
importes repercutidos por obras, se tiene va la tasa de rentabilidad
que en el ejemplo presente se sits entre el2 V 3%. En el supuesto
de aplicar las condiciones de financiaci6n cOlTespondientes a las
Areas de Rehabilitacin Integrada IR.D. 2.555/1.982\, la rentabilidad
seria del 3,5% (repercusi6n nice) V del 9,5% (repercusin doble).
Suponiendo que la inversi6n en obres sea repercutible por separa do,
los ingresos por incrementos de rentes se duplican V la tasa de
rentabilidad asciende aI6%. En este supuesto, la ejecucin de las
obras por etapas no se ha traducido en un escalonamiento del
incremento del ingreso sino que se he supueslo un ingreso
constante del ao 1 en adelante.
2.1.2.-lnversin en rehabilitecin de un edificio tipa, financiada
mediante subvencin y sutofinanciacin procedente de
recursos propios.
2. 1.2.1.-Costes de rehabilitacin.
Igual Que en el apartado 2.1.1.
2.1.2.2.-financiaci6n.
Igual que en el apartado 2.1.1. excepto en el prstamo que ahors es
suslituido por autofinanciaci6n cubierta mediante recursos propios
Subvencin V autofinanciaci6n cubren pues el costo de las obras.
2.1.2.3.- Variacin de de explotacin.
los ngresos se comportan igual que en el apartada 2.1
Los gastos no aumentan al r'IO utilizar recursos ajenas.
2.1.2.4.- Rentabilidad
En el supuesto que las obras se ejecuten en etapa o expedienta
nicas, la rentabilitad de los recursos propios invertidas seni:
165.600
3.600.000
= 4,6%
En el supuesto que las obras se ejaculen en dos etapas o
expedientes. la rentabilidad de los recursos propias invertidas serc:
331.200
3.600.000
+ 9,2%
2.1.3.-ln\l8r$in en rehabilitacin de un edifcia tpo, fnanciada
medi.nte subvencin y autofinanci.cin procedantes da
la venta de viviandas v.cantes.
2.1.3.1.- Costes de rehabilitacin.
Igual que en el apartado 2.1.1.
2.1.3.2.- Financiacin.
Igual que en el apartada 2.1.2. excepto en la autofinanciacin que
procede, en este supuesto, de la venta de viviendas vacas que
pueden ser de una a dos (los % de viviendas vacantes en cascos
antiguos a rehabilitar no acostumbran a sobrepasar el 20% del
parque construido). En el caso de las viviendas vacantes no se
supone subvencin alguna ya que se pretende su venta inmediata
post- rehabilitacin.
2.1.3.3.- Variacin de ingresos-gastos de explotacin.
los ingresos actuales varfan segn el nmero de viviendas vacantes.
Viviendas
vacantes
1
2
Ingreso neta
edificio tipo
303.600 ptas.
276.000 ptas.
los gastos no varian por el hecho de haber alguna vivienda vacante
y, por consiguiente, se mantienen los gastos cero igual que en
anteriores apartados. las variaciones del ingreso neta derivadas de
la ejecuci60 y repercusin de obras de rehabilitacin, se ajustan a la
regla definida en el apartada 2.1. 1.3.
2.1.3.4.- Rentabilidad
Coste obras: 4.500.000
Subvencin: Con 1 vivienda vacante
Con 2 viviendas vacantes
825.000 ptas. (a)
750.000 ptas. (b)
Autofinanciacin procedente de la venta de 1 02 viviendas:
De 1 vivienda vacante
De 2 viviendas vacantes
1.500.000 ptas. (1)
3.000.000 ptas. (1)
11) Pulsando el an de IISludiC1 V a tenor de de compra venta de
anliguu ben .Iinner .. que el precio de mercado fijado ea
abso!ul;'lT\lIIlle realiJabIe ll111endo presente SUperfo:iel medias por viYienda cercaM'
los 60 melr<l1 cuacndol l1iH.
146
Con 1 vivienda
vacante
Prstamo
4.500.000
-1.500.000
3.000.000
- 825.000
2.175.000 ptas.
Con 2 viviendas
vacantes
4.500.000
-3.000.000
1.500.000
- 750.000
750.000 ptas.
Obsrvese que con la venta de viviendas vacantes. lo que se efect8
es una permuta de inversin (vivienda por inversin en mejora).
la metodologa a aplicar en este caso es la descrita en el apartada
2.1.1. con la novedad de que en el ao se registra un pago de 1,5
millones (supuesto a) y 3 millones (supuesto bl y que durante las
anualidades 1 a la 131as cuotas se acomodan al montante de los
supuestos(a) y (b) respectivamente. los ingresos se reducen
proporcionalmente al nmero de viviendas ocupadas. Hallando el
tipo de inters anual que iguala la actualizaci6n de ingresos y pagos.
se obtiene la rentabilidad de los recursos propios invertidos que se
situa, en el caso (al. entre el2,5 y 3% y en el caso/b) entre el3 y 4%.
Si las obras se ejecutaran en dos etapas y las repercusiones se
duplicaran al igual que en casos anteriores, el inters que iguala la
ecuaci6n de actualizacin se sita entre el6 y 7%, tanta en el caso
(a) como en el (b).
2.1.4.- Inversin en rehabilitacin de un edificio tipo, financiada
mediante subvencin y prstamo, y destinando las
viviendas vacantes al arrendamiento.
Tal como se indicaba en la introduccin al presente captula, se
analiza en el apartada que a continuaci60 se desarrolla, el supuesto
de viviendas vacantes / 1 2) que se alquilan una vez rehabilitada: Por
caso (a) se entendera el supuesto de 1 vivienda vacante y por caso
(b) el de dos viviendas vacantes.
2.1.4.1.- Costes de rehabilitacin.
Igual que en el apartada 2.1. 1.
2.1.4.2.- Financiacin.
Igual que en el apartada 2.1 1. (subvencin mas prstamo).
2.1.4.3.- Variacin de ingresos-gastos de explotacin.
Por lo que respecta al ingresa, la rehabilitacin posibilita el alquiler
de 1 2 viviendas vacantes (casos a y b, respectivamentel. Por otra
parte, las cantidades repercutibles seniln inferiores ya que se reduce
el montante de rentas anterior a la rehabilitaci6n. En el caso (a) la
vacante se computa como deduccin de una renta antigua (710
ptas. / mes) y en el caso (b) como dos antiguas.
I.uego el incremento de rentas por repercusin de obras sera:
(a) 0,5 (710 x 3 x 121 + (3.095 x 8 x 12) = 161.340
(b) 0,5 (710 x 2 x 12) + (3.095 x 8 x 121 = 157.080
que para completar el incremento del ingreso total sera preciso
aadir las rentas de las viviendas que estaban vacantes.
(a) 161.340 + 10.000 x 12 = 281.340ptas.
(b) 157.080 + 10.000 x2 x 12 = 397.080ptas.
Se considera que una vivienda rehabilitada en el centro histrico de
Barcelona, que constituye el punto de referencia del edificio tipo
sobre el que se opera, posibilita sobradamente un alquiler de 10.000
ptas. mensuales.
AI igual que en los apartados anteriores el gasto no aumenta y, por
consiguiente, el incremento arriba sealado pasa a ser el ingreso
neta adicional.
2.1.4.4.- Rentabilidad de la inversin
La rentabilidad equivale a la tasa de rendimiento intemo que iguala
las series actualizadas de ngresos y pagos. En el caso (al, la
rentabilidad se sit3 practicamente en e15% mientras que en el caso
(blse eleva entre el 7 y 8%. (1).
Aplicando el supuesto de ejecucin en dos etapas o expedientes y
doblando la repercusin, la rentabilidad resullante se eleva alIO /
11 % en el caso la) y casi 8118% en el caso(b}.
2.1.5.- AnaUsis de resultados delapartado 2.1.
Los distintos supuastos analizados pueclen considefarse
representativos de la casustica mas comn ya que se combinan las
distintas posibildades de financiaci6n con las utilidades potenciales
del parque vacanta, y todas elias desarrolladas como operacin de
rehabilitacin nica o por eta pas.
los aspectos mas relevantes IlO son los valores absolutos de las
tasas de rentabilidad (representativos nicamente de un entomo
urbano muy determinado) sino su analisis comparativo (pauta para
otros supuestos edificatorios y de entorno)-ver cuadro VIII-. Desde
esta ultima ptica, resalta el hecho que el alquiler de viviendas
vacantes rehabilitadas constituye el mecanismo que garantiza
superiores tasas de rentabilidad. Y son superiores a pesar de
haberse financiado la operacin sin recursos propios. Este resultado
coincide con las dinamicas mas comunes de la rehabilitacin en
otros pases. donde las viviendas vacantes constiluyen la valvula de
escape o mecanismo compensador de una operacin de
rehabilitaciOO de un edificio lipo parcialmente ocupado.
Por ei contrario, el pago parcial de las inversiones a costa de vender
patrimonio supone un ahorro en el coste financiero y a su vez la
prdida del valor capitalizado en la reducciOO de los ingresos por
rentas. En el caso de no existir viviendas vacantes, la financiacin
mediante recursos propios ofrace resultados mas interesantes que
vendiendo patrimonio para financiar las obras. Este rsultado pone
de manifiesto la importancia de mantener e incrementar rentas a
perpetuidad como mecanismo basico para aumentar la rentabilidad
de la inversin.
Un ultimo aspecto a destacar es la enorme repercusin que encierra
la consideraciOO de efectuar la rehabilitacin de espacios comunes e
interiores de viviendas de un edificio en UIl8 o dos etapas o
147
expedientes, la repercutibilidad se Iraduce en rentas a perpetuidad
que. como se ha dicho anteriormente, constituyen el mecanismo
mas eficiente para elevar las tasas de rentabilidad.
Cuadro VIII
Apartado Etapa
nica
2.1.1. 2-3 %
2.1.2.
4,6 %
2.1.3
r.5-3 % (1)
3-4 % (2)
2.1.4
{5 % (1)
7-8 % (2)
III con ..,.. YiYienda v.aontt.
(2) con 00. YiYienda. v.cant",
Rentabilidad
Do.
etapas
6%
9.2 %
6-7 % (1)
6-7 % (2)
10-11 %(1)
18 % (2)
2.2.- Analisis de la rentabilidad presente de una inversin en
rehabilitacin, tomando los instrumentos de fomento ala
rehabi1itacin como variable dependiente de la tasa de
rentabilidad.
El analisis de retorno que se desarrolla en el presente apartado viene
definido por la consideracin de la rentabilidad como variable
independiente de la poltica financiera de rentas y fiscal. lo que se
persigue es la definicin de qu condiciones deberan reunir la
subvencin. el prstamo, la autofinanciacin, los aumenlos de renta
y la fiscalidad para garantizar una determill8da rentabilidad de la
inversin. Se pretende pues desarrollar la metodologia necesaria
para realizar UIl8 primera aproximacin al margen de la eficiencia de
los distintos instrumentos de fomento a la rehabilitacin. El objetivo
ha permitido trazar un camino de aproximacin que raquiere
esfuerzos y rodajes constantes si se pretende potenciar con eriterio
una poltica de mejora de la vivienda y de las condiciones de vida de
las familias.
No existe una norma que garantice la inversiOO en rehabilitacin a
partir de determinadas tasas de rentabilidad. Hablar de inversin
Cuadro IX
Autofinanciacin
Apartado Subvencin Prstamo
Venta
2.2.1. M x
2.2.2. x M
2.2.3 x x
2.2.4 x x
2.2.5 x x
M " me.im .... Iu condiciones deI,nstrumento que g&nInticen tase de .enlabilidad desead&.
x " instrumento. ulibados en el apal1ado.
- " .... Irumentos ne) utibados an el .pertado.
Recursos
propios
Rentas
Viviendas
ocupadas
x
x
x
M
x
Viviendas
vacantes
M
Fiscal
M
I t I Si se <l*an sit_ dol rn.sla l'es ltIVIIII\U vacanl .. por edifijoCiOSO poo
comente en 111 rona estudiada) el in<:_mo del ingraso "'10 ascenderille 512.820
.>IM. y 111 rantebolldlld se "'tu&l IIgo POr t f ' I ( l ~ doll 14 "Il. . Si .. apIicar.n te.
condicionM de linwoc>Ki6n correspondiente e Iu Ivear. .- RehabiIitacin 1n1-ur1lll
(R.O. 25551 t9821 ili ,en1a1*111c1 ascenderill al 12'<4% CAlO I ~
atractiva plamea pues un interrogante al que no nay respuesta nica.
En el presente 8partado, la atractividad de la rehabilitacin se sita a
partir de la cota del 9%, inters corriente de un activo fnancierc a
plazo fijo. En todo caso. la utilidad del anlilisis de retorno no resida
tantos en los tanto por ciento de subvenci6n o inters que precisa el
prstamo para garantizar una rentabilidad del9% de la inversin,
sina de la comparacin del esfuerzo relativo de actuar a travs de
uno u olro de fomento a la rehabilitacin.
Por esta razn, la casustica del apartada 2.2 se ha reducido a
aquellas supuestos nacesarias para valorar la relacin de
equivalencia o sustituibilidad entre mecanismos alternativas o
complementarias. As, se analiza la relacin entre subvencin y
prstamo. Por otra parte, se analiza la maniobrabilidad de la poltica
de rentas (aumenlOS sin tope previo y viviendas vacantes alquiladas
sin tope previo) y fiscal (aplicacin I.G.T.E.). Estas hiptesis quedan
reflejadas en el Cuadro IX que resume el desarrollo del apartado 2.2.
Como podr observarse, los apartados 1 y 2 van destinados al
analisis de los instrumentos de poltica financiera. los apartados 4 y
5 a poltica de rentas, y el apartado 6, a poltica fiscal.
Puesto que la base numrica de cada apartado se encuentra ya
desarrollada a lo largo del apartado 2.1., no se repite aqu aquella
exposicifl.
2.2.1.-lnversin en rehabilitacin tomando la cuanta de la
subvencin como variable dependiente de la tase de
rentabilidad.
148
Este apartado utiliza la base numrica del apartado 2.1.1. con la
novedad de que ahora se parte de una tasa de rentabilidad del 9%
anual y la incgnita es la cuanta del prstamo. Procediendo a la
solucin de la ecuacin de actualizacin de flujos de ingresos y
pagos, se obtiene que la cuanta del prstamo ser de 1.427.391
ptas. y, por consiguiente la subvencin deber cubrir la diferencia
entre tal cantidad y el "coste de las obras, es decir, la subvencin
sera de 3.072.608 ptas. que representa el 68,3% del importe de las
obras. En el supuesto de que las obras se ejacutaran en dos etapas y
repercutieran por separa do, el prstamo no podria superar las
2.854.783 ptas. y la subvencin deberia ser de 1.645.217 ptas. que
representan e136% del coste de las obras. (1)
2.2.2.- lnversin en rehabilitacin tomando el inters del
prstamo como variable dependiante de la tasa de
rentabilidad.
En este apartado se utiliza la misma base numrica del apartado
2.1.1. con la salvedad de que la tasa de rentabilidad es del9% y la
incgnita es el tipo de inters del prstamo (segn Orden de 23 de
abril de 1982, parcialmente modificada por el R.D. 2.555/1982.
Resolviendo la acuacin se obtiene que la rentabilidad del9% no
puede quedar garantizada a no ser que se supongan tipos de inters
negativos. Tan solo cuando las obras se efect8n por etapas, el
inters del4 % podria garantizar la rentabilidad deseada.
2.2.3,-lnversin en rehabilitacin tomando las rentas de las
viviandas vacantes como variable dependiente de la
tasa de rentabilidad.
Partiendo de la base numrica del apartada 2.1. t, se modifican los
incrementos del ingreso neta como resultado de la existencia de
viviendas vacantes sobre las que maximizar las rentas para
garantizar la tasa de rentabilidad deseada (9% I.
En el supuesto de una vivienda vacia, el incremento de los ingresos
netos (sin alquiler de la vacante) asciende a 161.340 ptas. y la cuanta
de la renta de la vivienda vacante (en este caso, la incgnita) deber
ser de 256.317 ptas. (21.360 ptas. 1 mes) para que la rentabilidad sea
la deseada.
I t 1 En. ClOSO de que .. ,piicasen Iu de linancieci6n de IN Ar.N de
Rel\abiitaco6n II"Itegrad!l. III, nacllld&deS de resultant .. son ... orden del
59" nicalv IB"
Si en lugar de una vivienda vacia, se supone que haya dos, entonces
el incremento del ingreso neto asciende a 157.080 ptas. y la renta de
las dos viViendas vacantes deberan ascender a 260.577 ptas. (10.857
ptas. 1 mes-vivienda).
2.2.4.- lnversin en rahabilitacin tomando la repercusin por
obras como variable dapendiente de la tasa de
rentabilidad.
Partiendo de la base numrica del apartado 2.1.1. se introduce aqu
la rentabilidad del 9% como variable dependiente y el incremento de
rentas o incremento de ingreso neto como variable independiente.
Resolviendo la ecuacin se halla la incgnita (incremento rentas) que
ascender a 338.862 ptas. cifra que supone un aumento del 126%
sobre las rentas antes de la rehabilitacin. Es decir. si la rentabilidad
de19% de la inversin debiera sustentarse en la libre repercusin
sobre la renta (los demas instrumentos -subvencin y prstamo- se
comportan sin alteracin alguna) stas deberian aumentar un 126%
con lo que el alquiler post rehabilitacin seria de 5.200 ptas. 1 mes
por vivienda (I).
2.2.5.-lnversin en rehabilitacin tomando la exencin all.T.E.
como mecanismo incentivador de rentabilidades ms
atraventa.
la toma en consideracin dell.G.T.E. como instrumento fiscal de
fomento a la rehabilitacin se introduce en este apartado,
deduciendo el 4 % del costo de las obras y de los intereses
anualmente satisfechos en pago del prstamo.
Coste de las obras : 4.500.0Cl0 - 0,04 = 4.320.0Cl0 ptas.
= 864.0Cl0 ptas.
= 3.456.0Cl0 ptas.
Subvenci6n :
Prstamo :
0,2 x 4.320.0Cl0
4.320.0Cl0 - 864.0Cl0
A pesar de variar el coste de las obras, el aumento del ngreso neto
obtenido mediante la inversin no varia ya que su cuanta no se
corresponde con e112% de la inversin sino con el 50% de las
rentas.
El flujo de pagos deja entonces de ser constante y la igualacin de la
actualizaci6n de ingresos V pagos que resulta por tanteo, arroja una
tasa de rentabi1idad del 2-3 % ..
No es ste el nico instrumento fiscal de fomento a la rehabilitacin.
Tambin deber tenerse en cuenta la desgravacin del 15% del
importe de las obras cuando se trate de sujeto particular, en el
t.R.P.F. , porcentaje que no podr representar en ningn caso mas del
30% de la base imponible. Los lmites de la rentabilidad interna que
definen el campo de anlisis de este trabajo, limitan la aplicacin
fiscal a la figura deII.G.T.E.
Cuadro X
Importe deduccin 4% Cuota arnortizacin +
inters
Anualidad sobre interases anuales (deducido ITE.)
O
19.354 464.486
2 19.354 591.215
3 18.644 591.925
4 17.835 592.734
5 16.913 593.656
6 15.861 594.708
7 14.662 595.907
8 13.296 597.273
9 11.738 598.831
.0 9.963 600.633
"
7.938 602.831
12 5.630 604.939
13 2.999 607.570
(1) 41 7,657 + 331.200
12 vivien. x 12 meses
5.200 ptas.
2.2.6.- Anill!!is de resultados dal apartado 2.2.
los resultados de este apartado constituyen una primera
aproximaci6n al anlisis de los instrumentos fnanciaros. de rentas y
fiseales, como potenciadores de operaciones de rehabilitaci6n a
nivel de edificio.
En primer lugar, cabe destacar el hecho de que para conseguir tasas
de rentabilidad aceptable (9%) los importes de las subvenciones
(20%) tendrian prlicticamente que multiplicarse por dos o tres, si se
utilizara s6l0 aquel mecanismo para garantizar la tasa deseada y se
ejecutaran las obras en dos o tres etapas respectivamente.
En segundo lugar, sealar la tremenda importancia de las viviendas
vacantes alquiladas de nuevo, como instrumento de soporte de
rentabilidades 0019%. Las rentas de estas viviendas exceden a los
precios de marcado cuando el % de viviendas vacante es inferior al
17% de las unidades de que se compone el edifcio, pero cuando el
peso relativo de las vacantes se aproxima al 20% de las existentes,
entonces los alquileres de las viviendas vacantes rehabilitadas no
sobrepasan los niveles de mercado y aseguran un suficiente nivel de
rentabilidad de la inversin.
Diversos resultados que garantizan la fentabi1idad del 9% deia
inversin en rehebilitecin
Variable dependiente Apartado
Sobvencin 2.2.1
Inlers prstamo 2.2.2
A1quiler viviendas
vacanles 2.2.3
Aumento alquiler 2.2.4
Rewhado
Reperusin nica Repercu.in
doble
68% 37%
negativo 4%
21.000 plas./mes
li v.canle)
11.000 plas. / mes
(2 vacantes)
12696
149
El mecanismo de incrementar rentas como instrumento generndor
de rentabilidad aceptable, conlleva siempre la necesidad de duplicar
las rentas actualizadas (rentas mas cantidades asimiladas a renta s),
aumento al que tambin se llega mediante la ejecucin de la
rehabilitacin en dos etapas o expedientes repercutidos
autOOmamente.
3. Analisis de la rentabilidad presente de un edificio
rehabilitado
Una vez conocida la rentabiliad de la inversin, es preciso analizar
tambin la integraci6n de aquella en la cuenta de explotacin del
patrimonio, operacin que se desarrolla en los supuestos descritos
en los apartados 2. 1. 1 a 2.1.4. En el Cuadro XI aparece la
rentabilidad de cada apartado o nivel de inversin y patrimonio. Se
ha includo en el calculo de la rentabilidad, tanto el valor capitalizado
(a) como el valor de mercado (b) cuando este ltimo es inferior al
primero. Tambin se han tenido en cuenta las hiptesis mantenidas
a lo largo de toda la exposicin, relativas a la ejecucin de las obras
en uno O dos plazos o expedientes y sus correspondientes
repercusiones.
Una ojeada al Cuadro VII ayudara a una mejor comprensin de los
resulta dos del Cuadro XI. La tnica general es que la inercia
patrimonial diluye las tasas de la inversi6n lo cual no debe extraar
ya que es un hecho comn a toda actividad inversora a largo plazo el
estar sujeta a tendencias que requieren esfuerzo (inversor)
permanente sin que los resultados del patrimonio reaccionen al
mismo tiempo ni en la misma intensidad que la tasa de rentabilidad
de la inversin tomada aisladamente del conjunto patrimqnial.
Las tasas patrimoniales no presentan pues profundas alteraciones y
oscilan siempre entre e14 y 4,75% y excepcionalmente disminuyen
al 3,85%. Tanto en el supuesto de una o dos etapas, la rentabilidad
suele ofrecer Igeros aumentos en el patrimonio cuando entran en
juego los valores de mercado. Se trata, pues, de alteraciones de
naturaleza propiamente contable.
En todo caso, la rehabilitacin de un edificio incrementa
aproximadamente en un punto la tasa de rentabilidad del inmueble
antes de rehabilitar. DieM variacin se produce con cierta
independencia de la rentabilidad de la inversin tomada aisladamete.
CuadroXI
R,nt8bilid.de. d,I, in .... ai6n y d&I poItrimonio .lthabilit.oo
_.
S ........ tod.
Ejecuci6n 611 If, obr ..
.-
,.nuobilided
001 Itl.,..
2. 1.1 ....... 2 I J% ..
49:.800
'" 4.28%
662.400
'" 4,28%
P.trimoroo
4.642)( 12)( 8 1.065><'2x4 6.190)('2x8 1.420>< 12x4
l"
0.045 0.03 0.(145 0.03
&62.400
P.trimonio kIem (1) = 4,28 'J(, " 4,64%
12'
1.420xI2'"
12.000.000
0.03
2.1.2 Inve<$i6n 4,6% 9.2 %
p,trimoniD (11 dem 2.1.1 . ,2891; 4.28%
Petrirnoro (21 kIem 2.1.1 _.28% 4.64 %
-, 2.S.3% 6.7 '"
2.1. 3 Invoni6n
l"
3, ,% 6.1%
455.400 607.000
,.,
'" 4,07% " ' ,07'11>
' ,642)('2)(8 1.(165x12 x 3 6.190)(12)(8 1.420><'2><3
0.045 0.03 0.045 0.03
PatrinxJnio
414.000 552.000
l"
O, ' .642>< 12x8 1.0tI5>< 12"2
" 3.85'11i 3.85%
6.190"'2><8 1.420>< 12><2
0,045 0,03 0.045 0-"
Ape. - Supuel lo d.
I ~ r,ntabilidad
2.1.3
(Com.)
2.1 .
Pa\ntnOnio
l"
.-
Palnmonoo
'"
, . ~
'"
1.'
'OI
.,
'OI
.,
.,
,.,
.,
4.642><'2><8
0.045
4.642)( 12><8
0.045
4.642xI2)<8
0.045
4.642"12x8
0.045
(11 T omando valores de capo\.llzaco6n.
150
C....t'OXI
R.ntebilidades de la nvl .sin y del petrimonio rehabilitado
Ejecuci6n de , .. obr ..
1.500.000><8
dem (1) 3.85%
1.500.000" 8
S%
7,8%
575.400
1.065><12><3 10.ooox 12 6.190>< 12x8
" 4,16
0,03 0.045 0.045
654.00:>
1.065>< 12><2 10.000 x 12)( 2 6.190><12><8
....
om 0.045 0.045
575.400
4,75
Ul65x12x3
1.500.(0) 1.500.000><9
om
"'.000
1.065><12><2
4,75
3.00:1.(;00 1.500.000
0.03
(21 Temando valores de mercado cuando estos son Iflfenores, fos de capotaliuon.
(.1 Suponoeno' lIilloeno:lll vacant\!.
Ib) Suporoendo 2 vrvl8nd.Js V&eante$.
607.200
1.42O,,12 x 3
4,43
0.03
552.000
1.42Ox12"2
' .20
0.03
lOa11%
,,%
708.120
1.420)(12)(3 10.(0)x 12
' .03
0.03 0.045
753.840
1.420 x 12)( 2 10.000 x 12 x 2
3.83
0,03 0.045
708.120
1.420"I2x3
'.0<
0.03
753.840
1.420><12"2
4.67
0.03
Anexo
Partiendo de la valoracin de costes de rehabilitacin sagn
tipologia edificatoria, extrados del traba;o dirigido p<" Felip Costa i
Cuadrench, se ha estimado la viabllldad econ6mico-financiera de los
mismos. En primer lugar. se han tornado todos los costes como
Imputables a viviendas cedidas en pl'Opiedad. Tal supuesto sitUa la
viabilidad de la rehabilitaci6n en funcin del nive! de solvencia de las
familias. En segundo tugar. se ha tomado un ejemplo de las
tipologias de barrio como susceptibles de pertenecer a viviendas
cedidas en arrendamief1to. En tal caso la viabilidad depeoc:!ena de la
rentabilidad de la inversin realizada, lo que Significa introducir
hiptesi! de nivales de rentas y de parQU8 vacantes. la metodologia
seguida en el supuesto de propiedad es la misma Que figura en el
lrabao titulado "la oferta financiera para la rehabilitaci6n de
... viandas" mien!ras que la correspondlente al arrendamiento deber
buscarse en el titulado "Viabilidad econ6mica V linanciera de la
rehabilitacin de immuebles cedidos en arrendamiento. Propuesta
metodol6gica", captulo 2.1.
En el cuadro XII se resumen los reslJltados del antilisis de viabilidad
de la rehabilitaci6n de viviendas ocupadas en rgimen de propiedad.
Viviend8$ en regimen de propieded
Las tipologias, niveles V costes totales de obras que figuran en el
mlsmo, han $ido obtenidos de las lichas resumen de costos. Se
aaden, luego, el importe deia subvencln (Decret 281/1982. de 2
d'agost, sobre establiment de subvencions per a la rehabilitaci
d'habitatges) i la cuota anual de intereses mas amortizacin del
prstamo !cuvas concliciones financieras vienen reguladas en el Real
Decreto 2555/1982, de 24 de Septiembre). Por Ultimo, se ha
alcanzado el valor porcentual de la cuota anual sobre distintos
niveles de ingreso familiar equivalentes a l, 1'5, 2, 2'5, 3 y 5 veces el
S.M.1. ($alarlO Mnimo Interprofesional).
los disllntos niveles de coste de rehablhtaci6n por viviencla no
vulneran los topes maximos fijados en el R.D. 2555/1982. Sin
embargo. el nivel4, que es el correspondiente a la rehabilitaci6n
resultante de aplicar la normativa en vivlendas de nueva .
construccin, supera siempre el tope del 1.200.0CX> ptas. Dado que
lo que interesa, en este caso. es la comparaci6n de los resultados, se
han aplicado las condiciones usuales del prstamo-rehabilitacin a
pesar de superar la cuanla maxima del prstamo.
De acuerdo con los niveles de gasto en rehabilitaci6n puade
plantearse la l\iptesis de que el umbral de solvencia de los usuanos
se Slt8 alrededor del 10% dellngreso familiar. Porcentajes
superIOres a Slluaciones de demanda insolvente.
De acuerdo con esta hiptesls elemental, se obsefvan cuatro
tlpologias (Barri del Camp de r Arpa, Barri del Poble Sec, Barri de
Grcia y Polgon del Bess -1-. Fase-l con costes muy similares V
que presentan los slguientes umbra les de solvencia:
Ingrelo Niveles de rehabilitacin
familiar asumibles
1 SMI
1'5 SMI
,
2
2 SMI , 2
2'5 SMI , 2
3 SMI
,
2
, 3
3'5 SMI
,
2
, 3
En el 50% de las tipologias estudiadas, el coste de las obras de
conservacin y las de mejora consistentes en dotar de seguridad de
uso mnima, y niveles de higiene V salubridad 6ptima en espacios
comunes e interior de las vivivenclas. son te6ricamente asumibles
para niveles de ingreso superior a 1 SMI 1436.304 ptas.).
Sin embargo, los COStes del nivel3 5610 son a&imilables para nivele$
de .ngr.1O f.mihllr supenor 11 2'5 SMI (1. 1(XJ.(XlO ptu.). En rlIngl
151
caso, los costes de ejecucin de obras de rehabilitacin COI\SI$tentes
en la aplicacin v cumplimiento de la normativa para obra nueva,
son aSlmilables para niveles de ingreso inferiores a 7 SMI (3 millones
de ptas.).
las dems tipologias presentan umbrales de insolvencia ms
abiertos (Polgon del Bess -2-. Fase- V Polgon Badia) o ms
restrictivos (Barri de Sant Andreu V' en menor medida. Polgon de
Trinitat) con respecto 11 la viabihdad de los distintos niveles de
rehabilitacin.
los interiores costes de los poIgonos del Bess V Badia explican la
posible asuncin de superiores niveles de rehabilitacin, justamente
al contrario de lo que ocorre en el Bani de Sant Andreu V PoUgon de
Trinitat.
Viviendas en rgimen de alqui ler
Se ha tomado el ejemplo del Barri del Poble Sec, como
representativo del 50% de las tipologlas y costes registrados. Se
han supuesto como hiptesis de partida, las siguientes:
Edificio: PB + 4P
Viviendas o locales: 10
Rentas medias por vivienda: 1.0CX> ptas/mes.
2.500 ptas/mes.
5.0CX> ptas/mes.
En el supuesto de una vivienda vacante. sta se rehabilita V.alquila a
10.000 ptas/ml!s.
Financiacin: Subvencin + prstamo
Costes de rehabilitaci6n: los corresponclientes al Nival I, 2 y 3
(Cuadro XII)
la metodolog<1 empleada para el anahsis de rentabilidad es la
desarrollada en el capitulo 2.1, y ms en concreto, en los'apartados
2.1.ly2.1.4.
En el Cuadro XIII aparecen los fesultados obtenidos para distintos
niveles de obra s y de rentas. las rentabilidades obtenidas ponen de
manifiesto que salvo en el nivell , las tasas son reducidas en el nivel
2 mienlras Que la inviabilidad del nivel 3 es manifiesta incluso para el
supuesto de rentas medias de 5.000 ptas/mes. lgicamente, pues.
no se opera a niveles de renta infenores o nive1es de obras ms
costosas (Nival 4) porque los resultados serian cero o negativos.
En el Cuadro XIV se repite e1antilisls de rentabilidad con la novedad
de suponer una o dos vivienclas vacantes que, rehabilitadas y
alquiladas. supondran una mejora sustancial de la rentabilidad de la
Inversi6n.la ta:sa del 8-9% del nivel2, considerada como tasa
a inversi6n alternativa en activos financieros, pone de
mllnlfiesto III vi.abilidad deia rehllbil ilaci6n del nivel 1 pero no la del
mlsmo nivel 2 e,n el supuesto de alquileres inferiores a 5.000 ptas. El
nivel3 refleia una ba)a rentabltidad debido a los elevados costes no
compensados Gon niveles cie rentas actualizadas, ni con voIumen de
vlVl8ndas desocupadas. con lo que su vlabilldad Queda en
entredicho.
Cuadro XII
PoIigO<l el Bess !2" Fase) PoligO<l Trinitat Vella
Poligon Badia Barri da Grcia
Tipologia PB .;. llP PB .;. 3P PB .;. 4P PB .;. 3P
Nivel 2 3 4 2 3 4 2 3 4 2 3 4
""' ..
Obras
20.125 37.742 373.797 2.215.511 27.240 522.887 850.508 1.850.495 12.500 18.045 68.553 192.449 38.125 403.150 835.625 1.968.950
ImpOrt a
4.025
Subvancin
1.548 74.759 225.000 5.448 104.571 170.101 225.000 2.500 3.609 13.710 158.490 7.625 80.750 167.125 225.000
Anualidad
Prstamo
2.844 5.334 52.830 351.662 3.850 73.902 120.207 287.175 1.766 2.550 9.689 112.001 5.388 57.064 118.103 308.102
=. ~
~ ;r Q.
0.7 '.2 12,1 80.6 0,9 16,9 27,6 65,8 0,4 0,6 2,2 25) 1,2 13,1 27,1 70,6
.& .. hSMI
:';.<jl1,5xSMI 0,4 0.8 8,1 53,7 0.6 11.3 18,4 43,9 0,3 0,4 1,5 17,1 0,8 8,7 18,0 47,1
.. l ! : ~ 2xSMI 0,3 0,6 6,0 40,3 0,4 8,5 13,8 32,9 0,2 0,3 1,1 12.8 0.6 6.5 13,5 35,3
_. ;: o
.6 ;:I ; 2,5xSMI 0,3 0,5 4,8 32,2 0,4 6,8 11,0 26,3 0,2 0.2 0.9 10,3 0,5 5,2 10,8 28.2
" .
0,2 0,4 4,0 26,9 0.3 5.6 9,2 21.9 0,1 0,2 0.7 8.6 0,4 4,4 9.0 23,5
: : ~ 3xSMI
~ 5' ;i" 3,5 x SMI 0,2 0,3 3.5 23,0 0,3 4,8 7,9 18.8 0,1 0,2 0.6 7,3 0,4 3,7 7,7 20,2
,
~
~
Cuadro XII
Polgon del BeQ U" Fase) Barri de Sant Andreu
Berri dal Poble Sec Camp de L' Arpa
Tipologia PB.;. 4P PB .;. 2P PB .;. 4P PB .;. 2P
Nivel 2 3 4 2 3 4 2 3 4 2 3 4
Colte Obra. 28.485 440.781 911.958 1.691.247 17.500 475.625 1.032,500 3.488.613 67.500 426.719 896.719 2,328,769 59,688 433.751 188.751 2.134.922
Importe
5.697 88.156 182.391 225.000 3.500 95.125 206,500
Subvencin
225.000 13.500 85.344 179.344 225.000 11.938 86.750 157.750 225.000
Anualidad
4.026 62.298 128.892 259.041 2.473 67,223 145,929
Prstamo
516.580 9.540 60.310 126.738 371.671 8.436 61.304 111.478 337.425
0,9 14,3 29.5 59,4 0,6 15,4 33,4 132,2 2,2 13,8 29,0 85.2 1,9 14.1 25,6 71,3
1,5 0.6 9,5 19.7 39,6 0,4 10,3 22,3 88,1 1,5 9,2 19.4 56.6 1,3 9,4 17,0 51,6
2 0,5 7,1 14.8 29) 0,3 7,7 16,7 66,1 1,1 6,9 14.5 42,6 1,0 7,0 12,8 38,7
2.5 0,4 5,7 11.9 23,7 0,2 6,2 13,4 52,9 0,9 5,5 11,6 34,1 0,8 5,6 10.2 30,9
3 0,3 4,8 9,8 19,8 0,2 5,1 11,1 46,1 0,7 4,6 9,7 2.8.4 0,6 4,7 8.5 25.8
3,5 0.3 4,1 8,4 17,0 0,2 4,4 9,6 37,8 0,6 3,9 8,3 24,3 0,6 4,0 7,3 22.1
"
;;
.. ~
~ .
. .,
"N
&0
.- ~
, .
t
~ [
t
,
~
,
'"
153
Cuadro XIII
Rentabilidad de la inversin en rehabilitacin de viviendas del "Barri del Poble Sac"
Coste Obras Subvencin Prstamo
NIVEL 1 67.500 20% 80%
NIVEL 2 426.719 20% 80%
NIVEL 3 896.719 20% 80%
Cuadro XIV
Alquilar
Mensual
1.000
2.500
5.000
1.000
2.500
5.000
1.000
2.500
5.000
Anual
Rantes por
Vivienda
6.000
6.480
6.480
6.000
15.000
30.000
30.CXXl
%
Rentabilidad
Inversin
89
14
10
<1
2-3
56
1-2
Rentabilidad de la inversin en rehabilitacin de un edifcio con una o dos viviendas vacas, del "Barri del Poble Sec"
Inversin Alquilar
I:J. Anual de
%
Coste Obres Subvencin Prstamo Viviendas Renta por
Total Edificio Mensual
Edificio
Rentabilidad
9
Ocupades 5.000
NIVEL 2 426.719 20% 80% 3.413.760 390.000 89
Vacante
10.000
9 Ocupades 5.000
390.000
- 3
1 Vacante IO.CXX>
NIVEL 3 896.719 20% 80% 7.173.750
8 Ocupadas 5.000
480.000 3-.
2 Vacantes 10.000
Resea de la normativa fiscal vigent. en mataria de
rehabilitacin de vviendas
1. Con la publicaci6n del Real OecretoLey 12/ 1980, de 26 de
Septiembre, bajo el ltulo de medidas para impulsar la actuacln
del Estado en melena de vivienda y 5uelo, se introduce la
poaibilidad de extender la protecci6n oficial en materia de
viviendas a las obras de rehabilit&ci6n de la vivienda existente y
en las obras en las mismas que tiendan a la reduccin del
consumo energtico.
El artlculo primero, apartado cuarto, parrafo primero, nos indica
que:
"las etecuciones de obra, con o sin aportacin de material.s,
consecuencia de contretos directamente formalizados entre
el titular de la vivienda y el contralista, que tellQsn por objeto
la rehabililaci6n protegida de v ... arldas o la realizacin de
majoras que produzcan en las mismas ahorro en el consumo
energtico" .
podrn beneficiarsa de las exaociones. bonificaciones y demas
v.ntajas de contenido fiscal previstas en la legislacin vigente
para las viviendas de proteccio oficiat
Para aprovecharse de estos beneflCios deberan reunirse las
condiciones que determine el Ministerio de Obfas Pblicas y
Urbanismo, de comUn acuerdo con el de Hacienda, Economfa y
Comercio, y stos deberan conceptuarse como provisionales
sujetos al cumpllmlento de los plazos y requisitos que indique la
I1OI'mativa vigente.
2. Este Real Oecreto-Lev conslltuyela pnmera pieza nonnativa
que, IrIcide directamente, desde un punto de ayucla y fomento, la
actuacin del Estado en materia de rehabilitacin dei parque de
vivl8ndas eXlstentes a travs del sistema fiscal.
Por Olro lado, el legislador para advertirnos que la
Administracin es consciente de la importancia de estos temas,
nos indica que esta norma no hace mas que adelantar algunos
contenidos, o critenos, que se encuentran previstos en el
Proyecto de Ley de Proteccin Publica de la Vivienda.
3. Con el fin de situarnos, recordemos que los beneficios fiscales
que gozan las actuaciones en viviendas de protecci6n oficial se
encuentran conlenidos en la Ley y Reglamento de este tipo de
viviendas, y indirectamente en la Ley 41/1980, de 5 de Julio, de
medidas urgentes de apoyo a la vivienda.
Este tlpo de viV1endas, en trminos generales y salvando la
casustica, que existe y que es muy variada, gozan de exencin
total en ellmpueslo de Transmisiones Patrimoniales y Actos
Jurdicos Documentados, tambin se pueden beneficiar en
Idnticos trminos en ellmpueslo General sobre el TrjflCo de las
Empresas. En el caso de la Contribuci6n Territorial Urbana
gozaran durante un pIuo de velrlte aos, a partir de la fecha de
termlrlacin de la construccin, de una bonificacin de la base
Imponlble del noventa por Cl8nlO, asi" como de todo recargo,
arbltrio, derecho o tase establecldes por los diferentes Entes de
la Administracin del Estado.
Las bonificaciones prevlstas, para dlferentes conceptos y
sltuaciones, en ellmpuesto sobre la Renta de Sociedades y
demas Entidades Jurdlcas y en ellmpuesto sobre las Rentas del
Capilal no han sido asimilados en los Impuestos hom6logos en
vigencla desde el uno de Enero de 1979.
4. De especial significacin, por su importancia intrinseca, desde
una perspectiva tributaria, cabe calificar el Reglamento sobre el
Impuesto sobre el TrAfico delas Empreses, Real Decreto 2609/
1981, de 19 de Octubre, al recog&f en el articulo 34, exenciones,
letra Bt aparlado 4", los dos parra fos que ya hemos comentada
en esta misma reseila del Real Oecreto-Ley 12/1980, de 26 de
Diclembre, en relacin a la rehabilitacin y obras de reduccin de
consumo energtico en viviendas.
154
5. En lo que allmpuesto sobre Transmisiones PatrimOnlales y
A"Clos Juridicos Documentados se refiere, tanto en el Texto
Refundldo como en el Reglamento, Real Decl"eto Legislativo
J(Y5fJ/198O y Real Decreto 3494/1981, respectivamente, el
ar1lCulado que recoge las exenciones hace referencia,
exclusJVamente, al concepto de viviendas de proteccin ofICial
Siri hacer mencln exprese a la rehabilitacin ni a las acciones
tendentes a la raduccln del consumo energtico.
6. El MinlSteno de Obras Pblicas y Urbanismo, al publicar en el
B.O.E. del3de Mar:zo de 1982, el Real Decreto 375, de 12 de
Febrero, guiado por el espi'ritu que anim la publicaci6n en su dia
del Real Decreto-Lev 12/1980, tal como indica la exposici6n de
motivos, instrumenta una serie de medidas de tipo financiero al
liampo que delimita Qu aluaciones podran entenderse como
rehabilitacin de viviendas, susceptibles de acog8fS8 a la
protecci6n oficial a los efectos de esta norma.
Las obras o actuaciones de rehabilitacin con proteccin oficial,
a los efectos enunciativos, por lo tanto no limitativo ni
exhaustivo, comprende:
'"-Mejora, sustitucin o nuevas instalaciones de ascensores,
electricidad (tensi6n a doscientos veinte, refuer:zo de
potencia, potencia reactiva, etc.), fontaneria, gas,
calefacci6n y equipos senitarios.
-Incremento de la seguridad del edificio por adaptaci6n a
las reglamentaclOO8S contra Incendios V por refuerzos de
las estructuras y los forjades.
.... Otllenci6n de ahorros energticos paf mejora de los
alslamientos del adlficlo (impermeabilizacin de cubiertas,
cerramientos, alslamlentos, carpintena exterior, etc.).
-<:onsolldacin y tratamlento de fachadas, cubiertas y
elementos Slngulares en Inmuebles destinados
pnnClpalmente a vJVlenda declaradas monumentos
hlstficos-artistlCos o Sltuados dentro de los conjuntos
hlst6rlCo-artstices. ,.
7. Como desarrollo de la norma anterior se tranSCrlbe en el B.O.E.
de 30 de A.brll la Orden de 23 de Abril de 1982.
En su articulo prlmero se espeCifica, ampliando, Qu actuaciones
comprende la rehabilitacln, al tiempo que nos indica, en su
articulo quinto, que:
'"La Direccl6n Provincial del Ministerio de Obras PUblicas y
Urbanlsmo a la vista de la documentacin remltlda por la
Entldad finanClera, expedira certificacin cualificativa que la
operacin reune las condiciones de rehabilitacin
protegida'".
8. La PreSldencla del Gobierno promueve la publicaci6n en el B.O.E.
de 11 de Octubre de 1982 del Real Decreto 2555, de 24 de
septlembfe, del mlSmo ao, por el Que se arbitran medldas para
la rehabdllaci6n Integrada del patnmonio arqultectlllco en
centres urbanos, ncleos rurales y conjuntos hlstrico-artstICOs.
Esta norma al delimitar el alcanca de '" Area de Rehabilitaci6n
Integrada" yal transcnblr excluSlvamente como beneficlOs
determllladas bonlficaclOnes en los tlpoS, de Pfstamos y
subvenciones, Sln hacer menci6n a medidas de tipo fiscal. no
aporta nmgn elemento nuavo a este comentario.
9. La Drden de 24 de Novlembre de 1982, B.O.E. de 6 de Dlciembre
del Mlnisterio de Obras Pbllcas y Urbanismo, desarrolla el Real .
Decreto 2555/1982 con el fin de hacer operativa su apllcacin.
Desde la perspectiva de este comentario debemos conceptuar
esta norma de la mlsma manera que el Real Decreto que viene a
desarrollar.
10. La Generalitat de Catalunya atendlendo a lo previsto en el
Estatuto de Autonomia, y sin contradecir lo previsto en la Ley de
Traspasos, desarrolla la normativa sobre al tema al establecer
subvenciones para la rehabllltacin de viviendas, Decreto 281/
1982, de 2 de Agosto, del Departament de Poltica Temtorlal I
Obres Pbliques, B.O.E. de 20 de A.gosto.
Esta Decreto prev la concasin de subvenciones en funcin del
presupuesto total de obras de rehabilitacin en los edificios
comprendidos en las areas de poblaciones que delimite por
Orden la Conselleria de Politiea Territorial i Obres Pbliques, y las
edificaciones que resulten obligadas a la realizacin de obras por
los servicios Territoriales de la Direcci General d'Arquitectura i
Habitatge.
1,. La Orden de 19 de Octubre de 1982 de la Conselleria de Poltica
Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya,
desarrolla el Decreto 281/1982 al delimitar las areas de
poblacin a las que se haca referencia en la norma en cuesti6n.
12. la Generalitat de Catalunya. atendiendo lo previsto en el
Estlltuto de Autonomia, no puede introducir modificaciones en
la reglamentacin de los impuestos existentes, con lo cual, a los
efectos de este asunto que motiva nuestro inters, se debera
estar a lo previsto en la normativa general.
13, El Ayuntamiento de Barcelona ha introducido, para el ejercicio de
1983, en la Ordenanza fiscal nmero lO, reguladora de la
Ucencia para la construccin e instalacin y para la apertura de
zanjas y renovacin del pavimento, una importante novedad al
conceder la eXencin por esta Ordenanza, siempre que se
solicite y se obtenga la licencia preceptiva y previa,
cumplindose las condiciones que en su caso se indique, a las
obras en "restauraci6n, renovacin, rebozado, estucado y
pintado de fachadas y tribunas y cuerpos salientes, as como
tambin las instalaciones, modernizacin o ampliacin de
sanitarios y cocinas en las viviendas existentes, siempre que no
afecten la estructura del edificio y se soliciten adjuntando
croquis y direccin facultativa, y las otras obras de rehabilitacin
previstas en el art, 3del Decreto 281/1982, de la Generalitat de
Catalunya",
14, la Ordenanza fiscal nmero 2, del mismo Ayuntamiento,
introduce tambin la no sujecin por ocupacin de la via pblica
para la restauracin, la renovacin, el rebozado, el estucado yel
pintado de fachadas, tribunas y cuerpos salientes, y las otras
obras de restauracin definidas en el art, 3del mismo Decreto,
siempre que se hubiera solicitado y obtenido la exencin por la
Ucencia de Dbras y la ocupacin no sobrepase un mes,
15, En un plazo conceptual especfico, con una dinamica legislativa
propia, la norma basica sobre la Conservaci6n y Ahorro de la
Energia, Ley 82/1980, de 30 de Diciembre, y Real Decreto 8121
1982, de 5 de Mayo, sobre tramitacin de expedientes de
solicitud de beneficios creados por la ley, abordan directamente
tambin aspectos fiscales en la rehabilitaci6n de las viviendas
existentes,
El articulo 2, uno, de la misma transcribe:
"Podran acogerse a los beneficios que se contem plan en la
presente Ley las personas fisicas y jurdicas que acometan
actividades comprendidas en alguno de los siguientes
apartados del presente articulo:
d) El perfeccionamiento de las condiciones de aislamiento
trmico de viviendas, edificios e instalaciones,
e) El acondicionamiento o renovacin de equipos de agua
caliente o climatizacin de viviendas, edificios e
instalaciones,
i ) Insta lar equipos de uso domstico que utilicen energias
renovables y especialmente la solar,"
Las personas fisicas o juridicas que realicen actividad de las
previstas en el articulo 2, para acogerse a los beneficios
fiscales, financieros, de subvenciones o de tramitacin de
expropiaciones, habrn de suscribir con la Administracin un
Convenio de 105 previstos en el articulo 2, nmero 7, de la ley
155
de Contratos del Estado, con el fin de colaborar en la politica de
ahorro energtico, que deber contener como minimo una serie
de condiciones que el articulo 3, uno, enumera,
16, los beneficios fiscales previstos en la ley de Conservacin y
Ahorro de la Energia, para los sujetos que emprendan acciones
susceptibles de apoyo, atendiendo lo previsto en el articulo 2de
la misma son, a grandes rasgos, los siguientes:
al Reduccin del 50 por ciento de la base en los actos y
contra tos relativos a los emprstitos que emitan las
empresas espaolas con organismos internacionales o con
instituciones financieras, cuando los fondos se destinen a
reales tendentes a los fines de la Ley, a los
efectos dellmpuesto General sobre Sucesiones y sobre
Transmisiones Patrimoniales y Actos Sndicos
Documentados,
b) Bonificaci6n del95 por ciento de la cuota, del Impuesto
sobre Sociedades, que corresponda a los rendimientos de
los emprstitos que emitan y de los prstamos que
concierten con Organismos internacionales o con bancos
e insti tuciones financieras extranjeras, cuando los fondos
obtenidos se destinen a los fines que persigue esta Ley,
c) Atendiendo lo previsto en el artculo 13, letra fI, dos, de la
Ley 61/1978, de 27 de diciembre, dellmpuesto sobre
Sociedades, se considerara que las amortizaciones de las
instalaciones sustituidas o de las prdidas sufridas en su
enajenacin, conforme a un plan libremente formulado por
la empresa beneficiaria, cumplen los requisitos de
efectividad,
dI Las inversiones realizadas por los sujetos pasivos del
Impuesto sobre Sociedades, podrn acogerse a la
deduccin por inversiones, atendiendo a lo previsto en el
articulo 26 de la ley reguladora dellmpuesto sobre
Sociedades,
el Exenci6n de la Licencia fiscal dellmpuesto Industrial que
pudiera derivarse por la realizacin de estas actividades,
dentro de los cinco primeros aos de devengo del tributo.
f I En ellmpuesto General sobre el TrMico de las Empresas,
Derechos Arancelarios e Impuesto de Compensacin de
Grav\menes Interiores, reduccin de hasta un 95 por
ciento de estos impuestos, por Jas importaciones de
bienes de equipo y utillajes necesarios para la realizacin
de las instalaciones y actividades previstas en la ley,
previo informe del Ministerio de Industria y Energia, en el
que se acredite que tales bienes no se fabrican en Espaa.
17. El B.O.E. de 6 de Mayo de 1982 contiene el Real Decreto812, por
el que se delimitan los beneficios fiscales, financi eros, de
subvenciones y de expropiaciones que se habian previsto en la
Ley para la Conservacin de la Energia, al tiempo que se
especifican los rganos de la Administracin competentes para
tramitar las solicitudes de los interesados y los mecanismos para
acceder a stos.
Curiosamente el articulo tercero, uno, transcribe "para gozar de
los beneficios a que se refiere la Ley de Conservacin de la
Energia, salvo los supuestos dI, el, il los interesados habrn de
suscribir con la Administracin un Convenio". Recordamos que
los supuestos dI, el, i) hacen referenda precisamente al tema de
las acciones en viviendas. Con lo cual nos encontramos ante una
falta de reglamentacin de los mecanismos pr<cticos para poder
acogernos a unos beneficios regulados por Ley.
18. Sagn la ley 44/1978, de 8 de Septiembre, dellmpuesto sobre
la Renta de las Personas Fsicas, en su articulo 29, apartado fI,
nmero 1, la cuota resultante de la aplicacin de la tarifa
progresiva se deducira el15 por dento por las cantidades
invertidas en la adquisicin de la vivienda que constituya o vaya
a constituir la residencia habitual del contribuyente o unidad
familiar.
"Se considerara, tambin. adQuisicin de vvienda habItuat la
ampliacin de sta cuando. mediante cerramienlo de superficie
dese ubi erta o por cualquier Olro medio, se amplie la superficie
habitable de aquella, de forma permanente V durante todas las
epocas del ao", segn se transcribe en el articulo 125, del
Reglamento dellmpuesto sobre la Renta de las Personas Fsicas
de 3 de Agosto de 1981.
No tendra en ningn caso la consideracin de adquisicin de
vvienda, a los efectos de beneficiarse de la deduccin de la
cuota del 15 por ciento de la inversin realizada, "las cantidades
destinadas a:
Conservacin (pintado, revoco V similares)
Reparacin (arreglo de calefaccin, ascensor. baja das de
agua. fontaneria y similares)
Majora Imobiliario, puesto de seguridad, instalacin de
contraventanas y similares)"
Las consultas de carcjcter vinculante que ha resuelto la Direccin
General de Relaciones con los Contribuyentes sobre este tema,
de las que tenemos conocimiento, no nos permiten avanzar el
hilo con.ductor de esta interpretacin en otro sentido,
Por otro lado, el Real Oecreto-Ley 24/1982 de 29 de Diciembre,
de medidas urgentes en materia presupueslaria, financiera y
tributaria, aunque ha variado la redaccin del arliculo 29,
apartado fl. numero 1, de la Ley dellmpuesto sobre la Renla de
las Personas Fisicas, no lo ha hecho en aquellos prrafos o
apartados que puedan afectar la esencia de lo transcrito,
Resumiendo, a los efectos de los sujetos pasivos dellmpuesto
sobre la Renta de las Personas Fisicas que emprendan obras
tendentes a la rehabilitacin de viviendas no podra acogerse a
ninguna ventaja fiscal especial que no sea a la extensin del
concepto de adquisicin a la ampliacin de vivienda, siempre
que se cumplan las condiciones previstas en el art, 125 del
Reglamento,
19, Los su;etos pasivos dellmpuesto sobre Sociedades que realicen
obras de rehabilitacin en las viviendas que utilicen, o bien
mantengan en rgimen de explotacin econmica, podran
deducir en conceptos de gastos en la cuenta de explotacin,
atendiendo a lo previsto en la normativa general por este
impuesto contenida en la Ley 61/1978 de 27 de Oiciembre, en el
Real Decreto 2631/1982 de 15 de Octubre, Reglamento del
Impuesto y en el Real Decreto-Ley 24/1982 de 29 de Diciembre,
que introduce variaciones en el texto de la Leya partir del
ejercicio de 1983,
Los sujetos pasivos dellmpuesto sobre la Renta de las Personas
Fisicas que obtengan rendimientos de actividades profesionales
y empresariales, previstos en la seccin tercera de la Ley 44/
1978 dellmpuesto sobre la Renta de las Personas Fsicas, que
realicen obras de rehabilitacin bien porqu utilicen la vivienda
para desarrollar su actividad econmica o porqu la mantengan
en rgimen de arrendamiento como fuente de ingresos
econmicos, podrn acogerse a lo previsto en el parrafo
anterior, segun se indica en el artculo 9, del Real Decreto-Ley
23/1982 de 29 de Diciembre.
20. El Proyecto de Ley dellmpuesto sobre el Valor Aadido,
publicado en el Boletn Oficial de las Cortes Generales del 14 de
Septiembre de 1981, nmero 208-1, en su exposicin de
motivos, nos indica que el ambito de e.enciones queda
notoriamente reducido respecto allmpueslo General sobre el
Trafico de las Empresas, dado que este tipo de impuestos al
gravar el valor aadido, por su propia lgica o mecnica interna,
son refractarios al establecimiento de e.enciones que perturben
su funcionamiento y hacen precisa la introduccin del
mecanismo compensatorio de la prorrata.
Efectivamente, el proyecto prev un reducido nmero de
e.enciones entre las que no se encuentran las viviendas de
proteccin oficial. El tipo impositivo para las viviendas de
156
proteccin oficial es, no obstante, el reducido, el4 por ciento. El
normal o general alcanza el 11 por ciento y el especial se cifra en
un 22 por ciento. Esta cuantificacin de tipos debe considerarse
como meramente informativa.
21. Recordemos que el texto del Anteproyecto de la Ley reguladora
del IVA en nuestro pas, y no los tipos, tiene fuertemente
acotadas las posibilidades de modificacin a la existencia de la
Sexta Directriz de la Comisin de las Comunidades Europeas,
para la armonizacin dellmpuesto sobre el Valor Aadido en la
CE.E.
22. Tras realizar anotaciones que hemos efectuado en los apartados
anteriores, a las normas fiscales que afectan directamente a la
actividad tendente a la rehabilitacin del parque de viviendas
existentes o las acciones en las mismas produzcan una
reduccin del consumo energtlco, veremos que es el momento
de realizar una valoracin de tipos mas general que nos permita
poseer una visin globalizadora de la realidad actual y de su
posible desarrollo a corto y medio plazo, desde la ptica
concreta en que nos hemos movido.
Todo empez y deber necesariamente desarrollarse, de no
variar sustancialmente los presupuestos basicos de enfoque del
asunto, para decirlo de alguna manera, con la extensin
conceptual del concepto de proteccin oficial en materia de
vivienda a las obras de rehabilitacin y reduccin de consumo
energtico que introduce el Real Decreto-Ley 12/1980, de 26 de
Septiembre,
Los beneficios fiscales que permite esta conceptuacin de las
obras de rehabilitacin representan utilidades netas importantes
para los interesados. La exencin, por ejemplo, del 4 por ciento
del importe de la rehabilitacin por ellmpuesto General sobre el
Trafico de las Empresas, constituye una realidad positiva que
puede incentivar, junto a otras medidas, la actuacin de los
sujetos interesados.
La operatividad de esta norma pasa, necesariamente, por regular
qu Ente o Entes de la Administracin expedira la certificacin
que permita acogerse a las ventajas fiscales previstas, al tiempo
que se concreten los mecanismos y contenidos de presentacin
de los e.pedientes.
La normativa sobre la Conservacin de la Energa debe, en el
caso de las actuaciones relacionadas con la vivienda,
desarrollarse con el fin de hacerla operativa, tal como hemos
intentado poner en evidencia,
23. La iniciativa emprendida por el Ayuntamiento de Barcelona para
estas dos Ordenanzas Fiscales, a partir del ejercicio de 1983,
constituye una interesante propuesla a generalizar en Olros
municipios, an reconocien.do la reducida area de aplicacin que
posibilita,
La fiscalidad municipal esta adquiriendo un grado de entidad
propia, en todos los sentidos, que no puede ni debe mantenerse
al margen de esta problematica, maxime cuando el propio
municipio es el mas interesado, o beneficiario, de las
actuaciones en rehabilitacin.
24. El impuesto basico que grava la renta de las personas fsicas no
puede permanecer al margen de las grandes opciones de poltica
econmica. La poltica de rehabilitacin del parque de vivien.das
e.istente, por sus repercusiones en la creacin de empleo, en los
ndices de consumo y bienestar constituye una pieza clave de la
poltica econmica de muchos paises de la Comunidad
Econ6mica Europea. Francia, por poner un pas prximo, tiene
regulada la existencia de deducciones para la actuacin sobre las
vivlen.das existentes" desde el ao 1965.
Ellmpuesto sobre la Renta de las Personas Fsicas regula la
deduccin deliS por ciento, de la cuota. exclusivamente en
concepto de "adquisicin de vivienda'" y por "ampliacin'" de la
misma, y no por "conservacin, reparacin y mejora",
mantenindose al margeno asr. de unos criterios de actuacin
econ6micos aparentemente asumidos como esenciales por la
Administracin. Para el caso de las acciones tendentes a la
reduccin del consumo energtico. la situacin de olvido. en
relacin a este Impuesto. mereceria calificativos fuertes Que
preferimos no pronunciar.
25. las cantidades que destinen los sujetos pasivos dellmpuesto
sobre Sociedades en rehabilitacin no podran conceptu8rse
como "gastos de conservacin o reparacin", sino como de
"ampliacio o mejora del activo materia''', con lo cual no podran
deducirse como gastas del ejercicio.
las canti dades aplicadas en abras de rehabilitacin, atendiendo
a la legislacin ... gente, deberan consider8rse como una
inversin en "activos fljos", aunque no podran aprovecharse de
la deducci6n por inversiones, al no ser "activos nuevos",
Esta situaci6n debera replantearse atendiendo a los mis mos
motivos que guiaron la reglamentacin V el mantenimiento de la
deduccin por inversiones en esta Impuesto.
Los sujetos pasivos por ellmpuesto sobre la Renta de las
Personas Fsicas que desarrollen actividades empresariales o
profesionales, a los electos de las obras de rehabilitacin en
estas actividades, deberan atenerse a lo previsto en ellmpuesto
sobre Sociedades.
26. Los incentivos fiscales constituyen un elemento mas, con un
peso especfico en alza, en relacin al conjunto de instrumentos
a disposicin de la Administracin para impulsar las acciones de
rel'labilitacin que provocan efectos de distinto signo, segn los
casos, sobre los distintos agentes econ6micos.
A nuestro entender, el apoyo financiero por parte de la
Administracin es un importante instrumento que posibilitara la
incentivacin de los agentes privados al tipo de acciones que se
pretenden. No obstante, su articulacin con medidas de tipo
fiscal aseguraria efectos multiplicadores que parece que no han
sido suficientemente valorados, o en todo caso reglamentados.
Siguiendo, as, el camino emprendido por otros paises prximos.
157
Conclusiones
t.a primera dificultad a superar para la determinacin de las
necesidades y viabilidad de la rehabilitacin de viviendas se
encuentra en la falta de la informacin cualilativa suflclente,
resultado tant,) de la escasez informativa con que se elaboran los
Censos de Vivienda y Edificios, como de las dificultades para poder
realizar explotaciones territorialmente desagregadas {municipio y
comarca} y cruzar los Censos de Poblacln, Vivienda y Edilcios a
nivel de la uniclad censal.
La linanciacin de la rehabilitacin de viviendas parece hoy
Inadecuada tanto a nivel de su enfoque general (medidas
covunturales, .ausencia de programa, desvlnculaci6n del rgimen de
Proteccin Oficial)' como de las condiCiones especificas de los
prstamos (rigidez Irente a una demanda muy diversificada, Que
eKige la instrumentacin de la financiacin a la persona, las
adaptacionesen cuanto a tipes de inters, plazos de amortizacin,
instrumentacin de cuotas crecientes e incorporacin de nuevos
mecanismos cie acceso al prstamo como, por ejemplo, las cuentas
ahorro-vivienda),
A nivel de EstHdo se acusa la ausencia de una poltica de
subvenciones de capital (la Generalitat ha dado unos primeros pasos
en esa direccin), imprescindible en operaciones de rehabilitacin de
cierta magnitud {operaciones concertadasl que, por otra parte, son
las Que precisan de un abaratamiento del coste del dinero. Por el
conlrario, las operaciones ligeras precisan de una mayor apertura en
los canales de acceso al prestamo V la superacin de las dificultades
existentes para la constitucin de garantias personales asi como la
simplificacin v unificacin de la tramitacin necesaria.
Dadas unas condiciones de linanciacin determinadas, la variacin
de la rentabiliclad interna de una Inversin en la rehabilitacin de un
edilicio de viviendas {operacin concertada} de renta antigua parece
depender baslcamente de dos lactores:
-Incremento,je rentas (lo que plantea la ampliacin de la
repercusin de las obras regulada por la L.A.U.).
- EKlstencia viviendas vacantes alqulladas despues de rehabilitar.
La venta de las viviendas vacantes para financiar la rehabilitacin
supone una dEK!uccin en el ingresa {valor capitalizado de las rentas
a ligeramente superada por la deduccin en el gasto
(ahorro del costo financiero del prestamo) que no se traduce en
aumentos sustanciales de la rentabilidad.
Por su parte, la instrumentacin financi era que de la subvencin de
capital ha realizado la Generalitat, dispone de margen suficlente (del
20 al 50% de subvencin del presupuesto de obras) para olracer
rentabilidades mnimas a las operaciones concertadas con lo que la
regulacin de la excepcionalidad del 50% constituye una medida
inaplazable para el despague de este tpo de operaciones.
La fiscahdad es hov la gran ausente de la rehabilitacin de vlvlendas.
Como medida mas general, parece imprescindible la eKtensin del
concepto Proteccin Oficial a la rehabilitacin, y de manera mas
concreta. la arnpliacin de los supuestos de deduccin dell.R.P.F. y
ampliacin de los supuestos de exencin deII.G.T.E. cuVas
repercusiones no se reducen a la figura impositiva vigente SlnO
principalmente al futuro LV.A. (lmpuesto sobre el Valor Aadido)
cuvo tlpo impositivo general sera del 11 % Irente al reducldo{4%)
aplicable, en principio, a viviendas de proteccin ofiCial.
El ahorro enerlletlco constituye un captulo Que la flscalidad puede
incentivar con el desarrollo pendiente de la normativa SObre la
Conservacin,je la Energia. Y por ltimo, el lomento de la
rehabilitacln travs del trato preferenCial dado por las
Corporaciones Locales a travs de sus Ordenanzas Fiscales (el
ejemplo de Barcelona es una primera muestra) debe cerrar el drculo
de medidas fisca\es que la Adminlstracin puede y debe articular.
Cap a una norma genrica de rehabilitaci. Els
mnims exigibles
Antan Checa i T arres
Presentaci
Oualsevol habitatge pero.ue sigui considerat com a ta!, ha d' oferir un
conjunt de condicions de manera que els seus habitants puguin
desenvolupar les activitats familiars en comu o individualment, amb
garantia d'espai, seguretat, higiene I confort.
Actualment , el nivell normatiu d' exigncia per als habitatges de nova
planta s elevat i en alguns aspectes moh elevat si el traspassem al
camp de la rehabilitaci.
cal temr en compte la preeXistnCia del suport edificatori i
urbanstiC, la impossibilitat fSica de determinades adequacions, la
Implicaci del component econmic ... , entre d'altres. tS per ai)(
que el cas de la rehabilitaci es regeix per criteris ben diferents. Per
tant SI entenem la rehabilitaci com el conjunt d' accions Que
permeten adequar l'objecte, d' acord a un determinat nivell
d' exigncia, ens caldra establir un nivell r1()f"matiu que reflecteixi
aquestes consideracions.
Es tracta, per una banda, de determinar aquest niven respecte a les
condICIOns d' habitabilitat, que anomenarem NiveU Mnim
d' Acompliment .
L' habitabilitat d' un habitatge est en funci de l'acompliment de la
r"IOrmetlva per part d'un conjunt de condiCions, i la rehabilitaci
procura d'adequar a aquella les Que r"IO compleixen els mnims
establerts,
No totes les condicions que det6fmmen l'habitabilitat sn
susceptibles de modificaci, A d.ferncla de l'obra nova, en la
rehabtlitacl existeixen condicions, el nivell de les quals r"IO es pot
vanar degut a la preexistncia del suport ,
Aix es consideren tres tipus de condiCIOns, Aquelles Que sn
fonamentalment inalt6f'ables i amb un l'IIvell mnim exigible, (p,e, la
superfcie til), les inalterables a les quals no es pot exigir nivell
restrictiu perqu el seu concurs r"IO s imprescindible, encara Que hi
aporten qualitat, (p,e, el nivell d'assolellamentl. i finalment les
condicions Que poden sser modificades a voluntad, (p,e,la dotaci
del servei higinic),
La segona part d'aquesta proposta tracta d'establir els diferents
nivells d' habitabilitat en els habitatges o rehabilitar, en funci de la
valoraci d' aquest conjunt de condICions Que la determinen.
Aquestes COndicIOnS sn:
" CondiCIOns de l'espai habitable,
2, CondiCions de confort,
3, Condicions dels espais comuns,
4. Condicions dels serveis,
5, Condicions de l'equipament.
Es considera que totes aquestes condicions poden adoptar tres
nivells de qualita el nivell CD que designarem com a Nivell Mnim i
els llivells <l> i @I , respectivament de major Qualitat,
Obllndrem l'avaluaci de l' habitabil.tat valorant en pnmer lloc la de
cada condici, i en funci d' aquestes la global de l'habitatge,
El mtode, basat en una pond&faci a favor de les condicions no
susceptibles de modificaci, ens permetr establir una qualificaci
dels habitatges en funci da les condicions aportades pel suport i les
incorporades per la rehabilitaci.
l, Condicions de l 'espai habitable
1. 1. De programa funcional
Nivell mnim d'acompliment
L' habitatge est format per un espai interior tancat, continu o
discontmu, Que permet la creaci d' un medi habitable.
Aquest medi possibilita:
Privacitat, independncia i intimitat,
Preparar el menjar i menjar.
La neteja I les evacuacions del cos,
Gaudir de les condicions extenors favorables i protegir-se de les
condicions exteriors adverses,
Valoraci
L' Incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
En cas d' acompliment la valoraci ser <D.
1.2, De composici
L' espai de l'habitatge es divideix en peces, La seva delimitaci ve
definida pels tancaments i les obertures clausurables,
Les peces de l'habitatge es classifiquen en habitalcions d'us comu,
privades, de 5efVei , i passos.
Una habitaci es considera d' us com, si:
T una superfcie de 8 m!.
Disposa d' una obertura d' I m
2
de superfcie situada entre 0,80 m i
1,80 m d' alria, que dna a l'exterior o a una galeria,
Es comunica amb l'entrada sense passar per cap habiteci privada o
de servei,
Una habitaci es considera privada, si:
Admet la coHocaci6d'un llit de 0,85 m x 1,90 m (individual), o de
1,40mx 1,90 m (doble),
Disposa d' una oberture, a l ' e x t ~ f o a una galeria, deO,25 m2.
No serveix de pas nic a cap altra pea que no sigui anne)(8.
S'admetr, com a mxim. que una habitaci privada no ventili
directament a l'exterior o a una galeria. sempre que ho faci a una
altra pea ventilada, i l'obertura entre ambdues sigui Pf OU gran.
Una habitaci es considera de servei, si:
Disposa de ventilaci a re)(terior, directa o a travs d'un coducte
activat.
Habitai de servei higinic s la que cont com a mnim un wter.
s l'nica pea de l'habitatge que el pot tenir.
Nivell Mnim d'Acompliment
L'h{lbitatge consta de les peces seglen!s:
Una habitaci d's com.
Una o ms habitacions privades.
Una habitaci de servei higiniC.
S'admet en concepte d'habitatge redut, el que COnsta d'una
habitaci d's com i una habitaci de servei higinic.
Valoraci
L'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@.
En cas d'acomoliment la valoraci ser CD,
1.3. De superfcie til
La superfcie til entesa com la limitada per les cares internes dels
tancaments exteriors, excloent l'ocupada per parets, envans,
.elements estructurals i conductes de recorregut vertical, ens permet
establir una valoraci en funci de la qualitat d's implcita a la
disponibilitat de superfcie.
Aquesta superficie ha d'estar d'acord amb un criteri fisic mesurable,
que relacioni l'espai disponible amb el nombre d'ocupants de
l'habitatge.
Determinem l'espai necessari, segons l'ocupaci mnima de
cadascuna de les habitacions privades.
No es compta com a superficie til, la que no tingui una alria lliure
d'l,50m.
Nivell Mnim d'Acompliment
Oualsevol habitatge disposa d'una superfcie til de 26 m
2
Si l'habitatge s redut, la superficie til s de 18 m
2
.
Veloraci
l'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@.
En cas d'acompliment la valoraci ser CD.
Aquesta valoraci pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segUent:
'60
valoraci
nombre d'habitacions privades
habitatge redut sup > 20 m
2
sup > 31 m'
sup > 32 m
2
sup > 41 m'
2 sup ;;.. 42 m
2
sup > 49 m
2
3 sup ;;.. 50 m
2
,"p > 57 m
2
4 sup ;;.. 58 ml ,"p ;;.. 65 ml
1.4. De permetre de tancament a l'exterior
Respecte a la superfcie til (SuI. qualsevol habitatge cal que tingui
un permetre (P) de tancament a l'exterior que garanteixi t'habitabili
tat de l'espai.
Aquest permetre s la suma dels de cada faana a l'exterior.
Nivell d'Acompliment
No es considera nivell mnim.
Valoraci
Obtindrem l'avaluaci en funci de l'acompliment dels nivells de la
taula segent:
valoraci
valor de P P < 3 +..fUL
'0
P > 3 +..fUL
'0
Valoraci de les condicions de l'espei habitable
P > 3 , 5 + ~
9
En funci de les valoracions de cadascuna de les condicions
obtindrem l'avaluaci global a la taula segent:
valoraci
I
programa funcional
O @
,
-
composici
O (O
,
,
superficie til
O O
,
(,
2 -
3 3
permetre de tancament
a l'exterior - 2
2 2
3
2. Condicions de confort
2.1. D'jlluminaci6 natural
S'avaluar la iHuminaci6 natural en funci de les preel(istncies
locals de llum, tot considerant que el valor dels factors correctors.
obstruccions, relaci de superfcies finestra/ local. amplria finestra/
locaL .. etc. es mouen dins d'un interval petit.
Nivell d'Acompliment
No es considera nivell mnim.
Valoraci
Obtindrem l'avaluaci en funci de l'acompliment dels nivells de la
taula segUenl:
Nivell 2
Cas d'obstrucci lineal frontal regular, carrers, o d'obstrucci frontal
i lateral mitja, patis o similars.
Carrers: cf a = 1-2, a = 30"-45
0
amb faanes clares; oc/ a = 0,5-1
amb faanes fosques.
Patis: cI a '" 0,5-1 i b/ a> 2 amb acabats miljans; o cf a <OI; 0,5 i b/ a
< 2 amb acabats mittos.
Nivell 3
Cas d'obstruccilineal frontal baixa, carrers, o d'obstflJcci frontal i
lateral molt baixa, patis o similars.
Carrers: cf a = 0,5-1, a = 45-60" amb faanes clares; oc/ a "" 0,5
amb faanes fosques.
Patis: cf a "" 0,5 i b/ a> 2 amb acabats mitjos.
161
" " " ~
, , I
!
a +
2.2. D'obertura visual
b
----------71
, I
a
,..,.
Savalua robertura visual segons un escalat de graus, en funci de
les preexistncies tant d'obertura com d'obstrucci,
Nivell d'Acompliment
No es considera nivell mnim.
La taula segent ens dna ravaluaci:
Valoraci
Obtindrem ravaluaci en funci de l'acompliment dels nivells de la
taula segent:
Nivell 2
l'obertura visual s acceptable, amb obstruccions a una distncia al
voltant dels 20 m, Finestres &mb una amplria del 20-30% de la del
local i ampits d' 1 m.
Nivell 3
L' obertura visual s bona, amb obstflJccions a una distncia entre 20
i 100 m. Finestres amb una amplria del 30-50% de la del local i
ampits de 0,90 m.
2.3.D'assolellament
L'avaluaci de l'assolellament es far en funci del temps real
d'assolellament i orientaci, segons les preexistncies locals.
Nivell d'Acompliment
No es considera nivell mnim.
La taula segent ens dna l' avaluaci:
Valoraci
Obtindrem l'avaluaci en funci de l'acompliment dels nivells de la
taula segent:
Nivell 2
Orientaci sense obstruccions a est / sud-ester o oest/ sud-oest (sud
:1: 63 a sud 7JO).
Orientaci a sud en un carrer amb relaci h/ d = 0,40. (h = alria
dels edificis, d = amplria del carrer). En general qualsevol
orientaci entre sud-est i sud-oest amb una obertura al sol sense
obstrucci de l'ordre de 45.
Assolellament equivalent :::: 2 h 40'.
Nivell 3
Orientaci sense obstruccions a sud-est o sud-oest (sud. 40" a
sud :1: 53).
Orientaci a sud en un carrer, amb una relaci h/ d = 0,35.
En general qualsevol orientaci entre sud-est sud-oest amb una
obertura al sol sense obstflJccions de rordre de 60".
Assolellament equivalent :::: 4 h.
Valoraci de les condicions de confort
En funci de les valoracions de cadascuna de les condicions
obtindrem l'avaluaci global o la taula segent:
valori!lci6
iHuminaci natural
I-
2
I-
3
obertura visual
- I;
2 I
3
assolellament
- (I
"
:1:><'
2
<i
(
3
2 Q (3
3. Condicions dels espais comuns
3.1. De protecci
Nivell Mnim d'Acompliment
la construcci que conforma l' habitatge:
s estable i capa de resistir les accions gravitatries a les quals est
sotmesa per al seu s.
Est protegida contra les aigOes pluvials.
Disposa de les proteccions necessries, en forma i dimensi, que
impedeixen la caiguda de persones i objectes.
Valoraci
L'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient.
En cas d'acompliment ta valoraci ser <D.
Aquesta valoraci pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segent:
Nivell 2
L'espai que permet el trasps de l'exterior a l'interior de l'edifici
disposa d'un element de tancament a voluntat.
La construcci est protegida de l'ascensi d'humitats del sl.
Els habitatges sota rasant disposen d'una garantida instaHaci de
desgus,
Nivell 3
Les instaHacions de serveis, en aquests espais, satisfan els nivells de
protecci que assenyala la normativa vigent,
3,2, D'accessibilitat
Nivell Mnim d'Acompliment
l ' accs a l'habitatge es fa a travs d'un espai pblic, un espai comu,
o un espai privat annex,
Aquests espais disposaran de:
162
PavImentaci contnua i no pedregosa,
II-Iuminaci mentre es recomn.
Valoraci
L'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
En cas d'acompliment la valoraci ser <D.
Aquesta valoraci pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segent:
Nivell 2
Existeix accs franc a la coberta,
El nucli d' escales disposa de ventilaci,
s possible l'entrada i sortida de mobiliari mitjanant una obertura
practicable d'l ,S ml, amb una amplria de 0,90 m,
Nivell 3
No ha de ser l'accs unic de qualsevol espai que no sigui d' us
exclusiu dels habitatges,
Ouan la diferncia d'alria entre el nivell d'accs i l'ul tim habitat, s
ms gran de 14 m, hi ha servei d'ascensor, (Sempre que no hi hagi
manifesta impossibilitat),
Els graons no tenen ms de 19 cm d'alria i l'estesa menys de 26
cm; i l'amplria lliure de l'escala no s ms petita de 0,90 m,
Valoraci de les condicions dels espais comuns
En funci de les valoracions de cadascuna de les condicions
obtindrem l'avaluaci global a la taula segent,
valoraci
protecci
O 2 3
accessibilitat
O
<D <D <D
2
<D
3
<D
@ @
4, Condicions dels serveis
4, t, D' evacuaci d'aiges residuals
Nivell Mnim d'Acompliment
Qualsevol habitatge disposa d' un sistema d'evacuaci d'aiges
residuals que est connectat a la xarxa publica de clavegueres, En el
cas que no n'hi hagi, es del>\lren abans d'abocar-se,
Tot aparell que utilitza l'aigua es connecta a la xarxa de desgus,
Tot desgus t un dispoSitiu sifnic,
Valoraci
L'incompliment del nivell mnim avaluar la condici con insuficient
En cas d' acompliment la valoraci ser <D.
4. 2. D'aigua corrent.
Ni vell Mnim d'Acompli ment
Qualsevol habitatge t una instaHaci d' aigua corrent que subminis-
tra tots els punts de consum.
El cabal de la connexi d' entrada s de IOI / min.
Si existeix en el subministrament, es disposa de
reserva per a un dia.
Val or aci
Lncompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@
En cas d' acompliment la valoraci ser <D.
Aquesta" valoraci pot augmentar-se en fUr'lCi6 de l'acompliment
dels nivells de la taula segUen!:
Nivell 2
El cabal de la connexi d'entrada s la suma dels cabals de l'aigera,
el lavabo i el safareig.
La instal-raci disposa d'una aixeta de pas accessible, a la derivaci
de l'habitatgp
Ni vell 3
Es compleb(en tots els aspectes de la normativa vigent.
4.3. D'energia elctrica
Nivell M ni m d'Acompl i ment
Qualsevol habitatge que t la possibilitat d'estar connectat a una
xarxa exterior de sumbinistrament, disposa d'una installaci interior
amb els dispositius privats de comalldament i protecci que
assenyala la normativa vigent .
Valor aci
l 'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@
En cas d'acompliment la valoraci ser <D.
Aquesta valoraci6 pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segent:
Ni vell 2
la instaHaci t dos circuits, un per a enllumenat i l'altre per a presa
de corrent d'altres aplicacions.
Totes les peces tenen un punt de llum i un endoll.
Ni vell 3
Es compleixen tots els aspectes de la normativa vigent.
Valoraci de l es condi cions de servei s
En f unci de les valoracions de cadascuna de les colldicions
obtilldren I" avaluacio global a la raula segUent:
163
valoraci
evacuaci d'aiges
residuals
O
,
aigua corrent
O \Qt
,
<D
2
3
energia elctrica
O (O (O
,
D D
2 i) ( 2
3 2
5. Condi ci ons d'equi pament
5.1. O'equipament higinic
Ni vell Mni m d' Acompliment
Qualsevol habitatge disposa d'equipament higinic format per un
lavabo, un wter i una dutxa.
Val oraci
l'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@
En cas d'acompliment la valoraci ser <D.
Aquesta valoraci pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segent:
Nivell 2
la dutxa disposa d' aigua calema amb un subministrament continu
de 50 I a una temperatura entre 50" i 58.
Els parament s de l'habitaci de servei higinic. tenen un acabat
impermeable fins a una alria d'I,80 m.
Nivell 3
La dutxa i el lavabo disposen d'aigua calenta, amb un subministra-
ment continu de 75 I a una temperatura entre 50 i 58.
L' equipament consta de banyera, lavabo, wter i bidet.
5.2. D' equipament de cuina i rentador
Ni vell Mnim d'Acompliment
Qualsevol habitatge t installat o previst installar un equip de cuina
f ormat per una aigera i uns fogons.
Tot l'equip est nstallat en una mateixa habitaci, d's com o de
servei, que no inclou cap element de l'equip sanitari.
L'habitatge disposa d'un element especfic per a rentar.
Valoraci
L'incompliment del nivell mnim avaluar la condici com insuficient
@.
En cas d'acompliment la valoraci ser <D.
Aquesta valoraci pot augmentar-se en funci de l'acompliment
dels nivells de la taula segent:
Nivell 2
Si l'equipament est situat en una habitaci d's com, disposa d'un
conducte activat pel" a evacuaci de fums.
Els paraments tenen un acabat impermeable fins a una alria d'1.50
m.
l'equipament inclou una cuina de dos focs i una longitud de taulell
de 0,60 m.
Nivell 3
L'aigera disoosa de subministrament d'aigua calenta.
El revestiment impermeable s a tota alria.
L'equipament inclou una aigera de dues piques, una cuina de tres
focs i una longitud de taulell de 0,90 m amb D,50 m d'amplria.
Valoraci de les condicions d'equipament
En funci de les valoracions de cadascuna de les condicions
obtindrem l'avaluaci global a la taula segent:
valoraci
equipament higinic
o 2 3
equipament de
cuina i rentador O @ @ @ @
@ (j)
<D <D
2 @
<D
@ @
3 @
<D
@ @
Valoraci da l'habitabilitat
Obtindrem la valoraci de l'habitabilitat, avaluant les codicions
lligades al suport, i les condicions modificables.
Si qualsevol condici est avaluada com insuficient, @, la valoraci
de l'habitabilitat ser insuficient, @.
164
valoraci
L' espai habitable
1
2
3
confort
- (1
P
(
2 (I 1) (3
3
G ~
valoraci
espais comuns
1
_cD
2
3
serveis
1 (1 1
2
3
equipa-
ment
I 1
D
1 1
2 (2 2
~
3
3 (2 1)
~ ~
La valoraci definitiva s' obtindr a la taula seguent:
valoraci
espais comuns 1
serveis
equipament 2
3
L' espai habitable 1
Q>
~
( 2
confort
2
<
(
~
3
~ ~
j)
Els diferents problemes jurdics en les formes
de tinena de l'habitatge
Jos Lus Prez del P'ulgar
Aspectos Jurdicos de la Rehabititacin de viviendas
ndice:
- Introduccin
La normativa juridica \ligenta como obstaculizadora de las
rehabilitaciones. Necesidad de una nueva normativa, Su posibilidad
sin implicar la compleja reforma general de la LAU.
- Normativa jurdi ca \l iganta
En el rgimen de alquiler: Para obras de conservacin, posibilidades
de repercusi6n en la renta, casos y cuanta. Posibilidad de iniciativa
del usuana. Obras de mejora. ellibre acuerdo de las partes.
Necesidad de superar la dicotomia conservaci6n/mejora.
Proyectos legislativos no realizados: Provecta de LAU de Alianza
Popular, enmienda a la totalidad del PCE.
Normativa especfica sobre rehabilitacin: Los Decretos estatates de
1982. Resumen de su contenido. Et Decret de agosto de 1982 de la
Generalitat de Catalunya. Resumen de su contenido.
En viviendas protegidas: Mencin especialidades.
En propedad horizontal: Simplificacin de la problemiitica.
Necesidad de facilitar la adopcin de acuerdos por las Juntas de
Propietari os.
-Insufi ciencia da asa normativa
Iniciativa exclusiva del propietario. Falta de regulacin del contenido
de los Convenios entre propiedad y usuario. Insuficiencia de la
frmula econmica de repercusin en la renta. Falta de
diferenciacin entre los conceptos conservacin/mejora, con
consecuencias en las posibilidades de repercusi6n. Rigidez de las
reglas sobre adopcin de acuerdos por las Juntas de Propietarios.
- Posibles criterios de una nueva regulacian
Inexcusabilidad de la nuava ordenacin. Posibles criterios:
Reglamentaci6n mnima no renunciable por las partes. Definicin del
contenido de las rehabilitaciones. Superaci6n del esquema
conservacin/mejora. Iniciativa indistinta propietario/usuario.
Frmulas de compensacin en caso de iniciativa del usuario.
Posibilidad de actuaciones costeadas conjuntamente por uno y otro.
Posibilidad de repercusi6n en todos los contratos. Necesidad de
aumentar el porcentaje de repercusin. Distribucin de la
repercusin entre los afectados con m6dulo superficial. Adopcin
de acuerdos en Juntas de Propietarios, por mayoria.
Introduccin
Dos premisas elnmarcan las notas que siguen: la primera. como
dato de hecho, la vigente y acusada necesidad de actuaciones
rel'labilitadoras que afecta un gran nmero de viviendas, a
consecuencia de una serie de factores. cuyo aniilisis no viene at
caso. La seguncla. la conviccin de que el marco jurdico regulador
de la materia ne, debe ser una mera superestructura formal. a
remolque de los agentes y circunstancias sociales y econmicas en
juego. sino que por el contrario, ese marco jurdico deba adelantarse
a la realidad y c,:)nstituir un elemento de primera imPQftancia para
operar en esta temiitica. A la inversa, tal conviccin supone que la
inadecuaci6n dI! una normativa, implica no s610 la desincentivacin
de las iniciativas particulares, sino lo que es peor, la existencia de
trabas V obstiiculos que imposibilitan esas iniciativas.
En ese sentido, aparece clara la conclusin de que es inexcusable
una nueva normativa en la materia. Y, repetimos, esa necesidad
legislativa no dt!be ser una rmora para la aplicacin de las polticas
concretas, sino uno de sus primeros instrumentos.
Seria un error contemplar esas medidas legislativas en el marco de la
reforma genera! de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU). Los
Pfoblemas implicadosen sta son tantos V tan graves, que hemos
vista consumirs,e aos y aos en la elaboracin de sucesivos
provectos que nunca vieron la luz. No deba, pues, vincularse la
remocin de los obstaculos jurdicos que hoy fre nan la
retjabilitaci6n, a todos esos otros problemas. Convenclra una norma
que se dirigiera exclusivamente a regular las consecuencias que las
actuaciones rehabilitadoras impongan en el regimen juridico
regulador de las. relaciones entre propietario y usuario de la vvienda
o entre los distintos propietarios, en los casos de comunidad de
dominio,
A continuacin, se seala el marco juridico actual. comentando sus
miis graves inSllficiencias, V algunos criterios que podran inspirar su
reforma.
la normativa vigente:
En el rgimen do alquiler, el principio rector de nuestro derecho
vigente es la obligatoriedad para el arrendador de realizar, a su
cargo, las obras de reparacin necesarias para conservar la vivienda
"en estado de servir para el uso convenido".
En compensaci6n, el propietario podrii exigir a los inquilinos
afectados, el abono delS% anual del capital invertido, en
proporcin a las, respectivas rentas y sin que el aumento pueda
e)(ceder del 25 % de la renta anual. Estos porcentajes fueron
elevados en 19S'.o a112% y 50%, respectivamente.
En todo caso, la posibilidad de la compensacin esta limitada a las
viviendas cuyo alquiler estuviese concertado con anterioridad a la
Ley de 1964. En definitiva, las de renta mas baja en el momento
presente.
En el caso que el arrendador no tomara la iniCiatIVa, cabe que el
usuario. despus de requerir al propletano con plazo de treinta dias.
realica por s ffiisrno las obras, con tal que estas hayan venido
ordenadas por la autoridad competente, o se trate de reparaciones
urgentes encaminadas a evilar dao inminente o incomodidad
grave. En este supuesto. el propielario debe abonar al inquilina el
importe de la obra de una sola vez, pudiendo repercutir el importe en
los porcentajes sealados.
Ntese que lo hasla ahora dicho regula las obras de conservacin,
concepta que ya hemos dicho abarca las necesidades para
conservar la viviendB en estada de servir para el uso convenido.
Opuesto a este concepta de "conservacin", tenamos el de
"mejora" cuyo rgimen legal se remite al acuerdo entre propielaria e
inquilina o a los 3/ 5 de stos. cuando se trate de obras de mejora
comunes.
Apuntemos Va que la dicotomia tradicional entre los conceptos de
conservacin y mejora, necesariamente tiene que venir superada por
el rgimen que se d a la rehabilitacin, porque sta debe participar
de uno y otro, y porqu no sirve de criterio delimitador "el estado de
servir para el uso convenido. sino que se impone una de'inicio
imperativa de los elementos y condiciones mnimos e)(igibles a
toda vivienda, con un rgimen especial para regular las actuaciones
dirigidas a dotaria de esos elementos y condiciones mnimas y otro.
mas fle)(ible, para aquellas otras actuaciones que e)(cedan de esos
mnimos. pero sin caer en la mera remisin a la libertad de pactos
entre propiedad y usuarios, aunque slo 'uera por la simple razn de
que esa libertad ha e)(istido siempre y se ha revelado ineficaz para la
solucin del problema.
Volviendo a la descripcin de rgimen vigente, y siempre dentro de
la forma de tenencia alquiler. es precisa una referencia a alguno de
los proyectos legislativos que se han ido sucediendo V que si bien no
han lIegado a cuajar. e)(presan la postura de distintos sectores sobre
la cuestin.
A finales de 1979, el Grupo Parlamentario de Coalicin Democratica
formul al Congreso una proposicin flO de ley, que comprometia al
Gobierno a remitir a la camara en un plazo de seis meses un
proyecto de LAU. Incumplido ese plazo, el Grupo citado formul una
proposicin de ley (Boleln Oficial de las Cortes Generales, Serie B, 7
abril 1981). En su e)(posicin de motivos se hablaba de la
obsolescencia prematura de nuestro patrimonio inmobiliario y la
necesidad de incentivar la rehabilitacin. En el captulo dedicado a
las obras de reparacin y mejora se prevea la repercusin del inters
anual del capital invertido en los casos de reparacin. a razn del
inters basico del Banco de Espaa mas cuatro enteros. En cuanto a
obras de mejora, se remita al acuerdo entre las partes obligatorio
para todos los inquilinos, si era suscrito por los 3/5 de ellos. En
definitiva, salvo e)(tender la posibilidad de repercutir el inters de la
inversin a todos los contratos. cualquiera que fuera su fecha, no
aportaba innovacin alguna, ademas de introducir la duda sobre si
subsista la posibilidad de iniciativa de obras de reparacin por el
inquilino. Dejemos anotado que la principal preocupacin del
proyecto era acabar con la prrroga forzosa. que se reduca a tres
aos y revisar las rentas congeladas, disminuyendo los limites para
sucesivas elevaciones.
El Grupo Parlamentario Comunista formul enmienda a la totalidad,
y proponia la elaboracin de un nuevo te)(to que tratara la materia en
p'rofundidad, para el que se sealaban unos principios. Entre stos
no se contenia ninguno especialmente dirigido a la cuestin de
rehabilitacin. si bien se mencionaba e)(presamente el acuerdo entre
propietario y usuario para las obras de mejora.
Acabada la legislatura, ni la proposicin ni la enmienda cristalizaron,
y hoy el nuevo Gobierno anuncia la elaboracin de otro proyecto de
LAU, cuyos cnterios no conocemos.
A lo largo de '1982 han aparecido diversas normas, tanto del
Gobierno del Estado, como de la Generalitat de Catalunya.
especialmente refendas a la rehabilitacin.
En el ambito estatal. se trata de los Reales Decretos 375/82, de 12
de 'ebrero. y 2555/82 de 24 de setiembre, en cuya ejecucin se
han dictado dos Ordenes Ministeriales (BDE 6 diciembre 1982
ambas).
166
El Real Decreto de 12 de febrero de 1982 regula la proteccin oficial
a la rehabilitacin. comprendiendo las actuaciones sobre
ascensores, electricidad, fontaneria, gas. calefaccin y equipos
sanitarios: las relativas a seguridad del edificio contra incendios y
por refuerzo de las estructuras y los forja dos; obtencin de ahorro
energtico por mejora de los aislamientos y consolidacin y
tratamiento de fachadas. esta ltima al parecer restringida a
viviendas en inmuebles declarados monumentales o situados en
onjuntos histrico-artsticos {y decimos al parecer porque se ha
sealado la duda de si se limita o no a esos inmuebles de especial
inters histrico-artstico. (Vid. "La rehabilitacin de viviendas",
Juan Fuentes Lojo. Revista de Decreto 'Instancia. nm. 41.
La iniciativa para promover la rehabilitacin corresponde al
propietario. fiandose que los acuerdos con los arrendatarios se
someteran a la legislacin de arrendamientos urbanos. que antes
hemos visto, permitindose que promuevan y asuman la
rehabilitacin los arrendatarios. mediante convenio con el
propietario, sin que la norma limite de ninguna forma el contenido de
esos convenios, que quedan por tanto allibre pacto de las partes.
Aunque pasamos por alto los aspectos financi eros, no puede dejar
de sealarse que los intereses fijados a los prstamos a conceder
por las Entidades Crediticias, son del 1496, mientras que la
posibilidad de repercusin como hemos visto se Imitaba al 1296.
El Real Decreto de 24 de setiembre de 1982 se dirige a ordenar las
actuaciones pblicas y a fomentar las privadas, estableciendo la
declaracin de" Area de Rehabilitacin Integrada" (ARt). que
delimita el espacio objeto de las actuaciones, y cuya declaracin se
produce previa realizacin de un estudio basico de rehabilitacin que
se desarrolla en programas anuales de actuacin. La iniciativa
privada puede promover las actuaciones. siempre que se trate de
viviendas. Se prev que esa iniciativa corresponda al propietario, o
bien a los arrendatarios, en este caso mediante convenio con el
arrendador. El inters de los prstamos de financiacin sera del
1496, si bien en determinados casos se subvencionara publicamente
en tres puntos.
Por Orden Ministerial de 24 de noviembre de 1982 se declararon una
serie de ARI. Dtra Orden de la misma fecha desarrolla el Decreto de
setiembre de 1982, fijando los requisitos para que un ARI pueda ser
objeto de rehabilitacin, estableciendo normas de procedimiento
sobre la solicitud para la realizacin del estudio bsico, su
aprobacin, la declaracin de ARI, y la elaboracin del programa
anual de actuacin. Aprobado el estudio, declarado el ARI,
constituida su Comisin Gestora y elaborado el programa anual de
actuacin. los particulares podnn promover actuaciones concretas,
que se refieran a la seguridad, funcionalidad y adaptacin a normas
vigentes de los elementos comunes. o a la seguridad. funcionalidad,
mejora, habitabilidad y adaptacin a las normas vigentes de los
elementos, espacios, servicios e instalaciones de cada vivienda, o
que se refieran, en fin. a la conservacin o reposicin de las
condiciones estticas de fachadas. cubiertas u otros elemelltos de
inters arquitectnico.
Aqu de nuevo aparece una referencia a los acuerdos y convenios
entre propietarios y usuarios, sin que tampaco se regule de ninguna
forma su contenido, es decir, dejandolo a la libertad de pactos de las
panes. En cuanto a las disposiciones de la Generalitat de catalunya,
se trata del Decret 281/82 (DOG 20 agosto 1982) y de la Ordre
de 19 octubre 1982 (DOG 22 octubre 1982},
Es de inters destacar lOS criterios que se enuncian en su Ecposicin
de Motivos, que son los siguientes: El objetivo de la poltica sectorial
es el mantenimiento y mejora del parque de viviendas, que a la vez
es un imponante factor para mantener el nivel de actividad del
sector de la construccin; coincidencia frecuente en las areas con un
contigente de viviendas en mal estado, con una trama urbana y un
patrimonio arquitectnico de inters: necesidad de alargar la vida
util de las viviendas y referencia a las "e)(igencias actuales de
habita,bilidad" como standard a obtener.
El Decret se dirige a regular subvenciones a fondo perdido a los
propietarios, para costear las actuaciones rehabilitadoras. Es
aplicable a inmuebles destinados a viviendas de uso habitual que se
incluyan en areas de poblaci6n que la propis Generalitat delimite o
bien que estn sujetas a expediente administrativo del que se derive
la obligacin de efectuar obras.
Se enlienden como obras de rehabilitacin: La correccin de
deficiencias higinico- sanitarias, la consolidacin de elemantos
estructurales, la reparacin, renovacin o dotacin de instalaciones
y aislamientos en los edificios, el tratamiento de fachadas V
cualquier otra obra que tanda a la conservacin V adecuaci6n a las
exigencias actuales de edificacin.
Para obtenar la subvencin se exige el consentimiento de los
ocupantes, y queda prohibida al beneficiaria de la subvencin la
enajenacin inter- vivas del nmueble, en los cena aos siguientes a
su percepcin, a menos que se restituya dicha subvencin, con sus
intereses al tipo t><Jsico del Banco de Espana,
Se articulan garantias de derecho hipotecario en favor de la
Generalitat, mediante la configuracin como crdito refaccionario
susceptible de anotacin en el Registro de la Propiedad, que en
definitiva vienen a vincular la finca, con eficacia frente a terceros, al
cumplimiento de las obligaciones asumidas por el subvencionado,
La citada Ordre de fecha 19 de octubre de 1982 delimita las areas de
poblacin donde pueden obtenerselos beneficios, sealando en
concreto en cuanto a Barcelona-ciudad el ambito del PERI: Nucli
antic, Grcia, Barceloneta y Raval. para edificios de mfis de cua renta
aos de antiguedad V el ambito del PERI de Torrebar para todas las
edificaciones destinadas a vivienda, E incluVe por Ultimo todos los
edificios de las cuatro capitales catalanas, insertos en Catalogos
municipales del patrimonio arquitectnico e histrico-artstico.
Obviamente, la limitacin de recursos serfi la principal dificultad de
esta normativa, concebida en subvenciones a fondo perdido.
Nos hemos referido hasta ahora a la vivienda en rgimen de alquiler
V especficamente al rgimen libre, es decir, al sometido a la LAU.
Especiales caracterfsticas se dan en ls supuestos de viviendas
protegidas, en las distintas modalidades que se han ido sucediendo
a lo largo del tiempo. La normativa estatal especfica de
rehabilitacin fija igualmente el 12% como lmite de la repercusin
en las rentas del inters del capital invertido. Otras especialidades
resultaran, por ejemplo, el rgimen de acceso a la propiedad, en que
el usuario se convertira en propietario, con lo que la rehabilitacin
incrementara en definitiva su patrimonio.
En lo que se refiere a los supuestos de propiedad horizontal, la
cuestin se simplifica al desaparecer la contraposicin de intereses
entre propietario que soporta la inversin V de cuya propiedad
quedan las obras hechas, y usuario, que viene obligado a admitir la
repercusin del inters del capital invertido V que es como tal
usuario el beneficiado inmediato por la actuacin rehabilitadora. AI
coincidir propiedad y uso, la problemfitica en el terreno de lo juridico
queda reducida a las reglas sobre formacin de voluntad de ese ente
pluripersonal que es la comunidad de propietarios. Con arreglo al
juego de las actuales normas de propiedad horizontal (como seala
Juan Fuentes Lojo, en el artculo citado). si la actuacin afecta los
elementos comunes del inmueble (naturalmente, no sera el caso si
se trata de elementos privativos) bastara la mayoria de propietarios
si consiste en algo necesario; si son nuevas instalaciones, servicios o
mejoras no requeridas por la adecuada conservacin V habitabilidad
del inmueble, segun su rango, o cuva cuota de instalacin e)(ceda
del importe de una mensualidad ordinaria de gastos comunes, el
disidente no resultara obligado, incluso en el caso de que no pueda
privarsele de la mejora o ventaja. Por Ultimo, cualquier modificacin
que altere el titulo constitutivo de la propiedad horizontal o los
estatutos, requerira la unanimidad. Parece obvio que el rgimen legal
dificulta enormemente la formaci6n de la voluntad cornun favorable
a la rehabilitacin.
Insuficiencia de esa normativa:
Hemos relacionado hasta aqu los principales rasgos del conjunto de
normas que noy regulan la matena, incluyendo un comentario li
167
iniciativas legislativas no consagradas. En el esquema adoptado, se
trataria ahora de enumerar los obstaculos y dificultades que esa
normativa supone para las a.tuaciones rehabilitadoras.
La e)(periencia na evidenciado que las iniciativas privadas para
actuaciones rehabilitadoras se producen en una medida
infinitamente inferior a la que sera deseable.
Ademas de dificultades de financiacin o de otro orden,
concretandonos a las cuestiones jurdicas que son el prop6sito de
este trabajo, observamos en primer lugar que la iniciativa
rehabilitadora recae siempre sobre el propietario y cuando se
permite esa iniciativa al ocupante. se le e)(ige un convenio con la
propiedad, no sometido a limitacin alguna o previsin en cuanto a
sus contenidos posibles o mnimos, y como ocurre que las
circullstancias imperantes a menudo nacen carecer al propietario de
todo inters en la renabilitacin, o no toma la iniciativa, o veta
cualquier posibilidad de convenio.
El ejemplo paradigmatico de esa situacin es el inmueble de
considerable antig9dad, en el que la propiedad na visto deteriorarse
la rentabilidad ao tras ao, nasta el punto de que la e)(plotaci6n es
deficitaria: El mantenimiento mnimo V los tributos son superiores a
lo obtenido por rentas de inquilina to. Por otra parte, las posibilidades
legales del arrendatario de subrogar a familiares en el contrato
dificultan la rotaci6n de los ocupantes y la apetecida posibilidad de
concertar un nuevo contrato con rentas actuales de mercado. En
esas condiciones cuanto mas pr)(imo se encuentre un edificio a la
ruina, antes marcnaran voluntariamente los ocupantes, o se daran
las circunstancias legales que posibilitan la resoluci6n de los
contratos y desanucio mediante la declaracin administrativa de
estado ruinoso.
Pues bien. en esa situaci6n que es tpica a fuerza de repetirse, la
atribucin al arrendatario de facultades para iniciar la actuacin, en
trminos reglados, daria lugar a numerosas renabi1itaciones que noy
no se producen. Claro esta que ello abre un abanico de problemas
sobre las consecuencias que tendria en el rgimen juridico del
contrato, a lo que nos referiremos despus, pero esas cuestlones
son abordables y resolubles sin necesidad de alterar todo el r60imen
arrendaticio actual. Basta partir del principio de que todo contrato
supone una equivalencia entre las prestaciones de una y otra parte, y
si el usuano aporta una inversin en la vivienda mediante las mejoras
objeto de la rehabilitacin, cuya propiedad pasa al arrendador, las
prestaciones de ste para con el arrendatario deben modificarse de
forma equivalente, ya sea alterando el precio, garantizando en todo
caso la estabilidad, incluso en algunos supuestos e)(ceptuados de
prrroga, etc,
Por otra parte. es de toda evidencia que la posibilidad de
repercusi6n en la renta, en el porcentaje fijado, es insuficiente. Aun
el tipo aumentado del 12% no cubre ni siquiefa el coste de las
financiaciones protegidas, que nemos visto como se fijan en el 14 %.
Pero es que ademas, la posibilidad de esa repercusin del 12% slo
e)(iste para aquellos contratos anteriores a la Ley de 1964 V no para
los posteriores.
La falta de una ntida diferenciacin entre obras de conservacin V
de mejora, remitidas las primeras como ya sealamos " al estado de
servir para el uso convenido" naran temer al propietario que una
actuaci6n rellabilitadora sea conceptuada por los inquilinos como de
mejora, rechazando los aumentos de renta si no se obtuvo acuerdo
previo, en el que deberi! obtenerse la conformidad de 3/ 5 de los
arrendatarios.
En cuanto a edificios en rgimen de propiedad t\onzontal , la facultad
para disentir cuando la cuota de instalaci6n eKceda del importe de
una mensua!idad ordinaria de los gastos comunes. unida a la
imposibilidad practica que en la mayor parte de los casos se da al
privar al disidente del aprovecnamiento de la mejora, acta como
elemento disuasoro de acometer esas innovaciones. y no digamos
va los supuestos que por modificar el ttulo constitutivo de la
propiedad horizontal 6Kigen unanimidad de los propietarios, tan
difcil de conseguir en la practica.
Posibles criterios de una nueva regulacin:
Visto Que la actual situacin legal constituya de hecho un obstaculo
en la realizacin de actuaciones rehabilitadoras, entendemos
inexcusable una nuava oormativa sobre la cuesti60.
La reflexin sobre los eriterios que podran utilizarse en esa
regulacin. lleva a las siguientes consideraciones:
En primer lugar. la regulacio debe ser de caracler imperativo, no
quedando pues al arbitrio de las panes modificar el rgimen legal
establecido. Queremos decir que una vez que resulte procedente
una actuaci6n de rehabilitacin, sea a iniciativa del propietario o del
usuario, su rgimen V consecuencias deberiin adaptarse al eSQuema
que con caraeter mnimo tije la ordenacin. La contratacin
arrendaticia urbana tiene una 'lieja tradici6n en materia de pactos
enervadores de derechos legalmente reconocidos. Es usual
encontrar una clausula tipo en la que el arrendatario renuncia a todos
los derechos que le concede la ley, salvo el de pr6rroga forzosa. De
la misma forma, en materia de rehabilitaci6n podrian llegar a
imponerse habitos similares que haran ilusoria la reglamentacin.
As pues, deba fijarse cuiindo una u otra parte pueden promover la
rehabilitacin y en qu trminos mnimos no modificables por la
voluntad de las partes.
El mbilo de las actuaciones deberia ser concebido con criterios
amplios. En este sentido parece adecuada la enumeracin hecha por
el Decret de la Generalitat de 2 de agosto de 1982, cuya
enumeracin acaba con una inclusin de cualquier "otra obra
lendente a la conservacin y adecuacin a las exigencias actuales de
edificacin". No obstanle, con el fin de evitar todo conflicto de
interpretacin, convendra una enumeracin detallada, pero que no
fuese cerrada, exhaustiva.
Como se habia apuntado antes, parece conveniente tambin
queia regulacin tije una serie de instalaciones, elementos y
condiciones, reputados como mnimo exigible a toda vivienda
para reputaria habitable. Cualquier actuacin dirigida alienar esos
niveles mnimos de habitabilidad, debaria saf contemplada en un
rgimen especialmente favorecido, que eliminara todo obstculo a
su realizaci6n.
En general, las actuaciones rehabilitadoras formaran una categoria
propia, distinta y al margen de la divisin conservacin/me;ora y
estaria sometida a un rgimen nico. AI fijarlo as, ser preciso
excluir el debar de conservacin a cargo del propietario en viviendas
cuyas rentas se encuentren por encima de una pauta a determinar y
que represente cotas de mercado, para evitar que se encubra como
rehabilitacin, con las consecuencias econmicas repercutibles en el
arrendatario, lo que no seria considerado como tal.
R.especto a la iniciativa para promover las actuaciones, debaria estar
indistintamente atri buida al propietario o al usuario. Cuando sea ste
el que promueva la actuacin y soporte su coste, nos
encontraremos con que se estilO incorporando a la propiedad del
inmueble, con cargo al usuario, una serie de elementos casi siempre
no separables del propio inmueble y que por lo tanto producen un
incremento de su valor, un incremento patrimonial de su titular. Es
preciso aqu imaginar frmulas que supongan una compensacin
para el usuario. En este sentida cabria manejar alguna o varias de las
siguientes posibilidades: Fijar un periodo de tiempo durante el cual el
168
propietario o quienes le sucedan por tansmisin inter-vivos o mortis
causa, no puedan hacer uso de la pr6rroga por motivo de necesidad
propia. Establecer una compensacin gradual de la cantidad
invertida con cargo a la renta. de modo que sta se redulca en lo
necesario, o incluso se destine ntegramente a dicha compensacin
con el importe invertido. durante el tiempo que sea necesario.
Ampliar las posibilidades de subrogacin en favor de familiares,
extendiendo SU ambito, reduciendo requisitos de convivencia, etc.
En cualquier caso, establecer mecanismos de garanta -como la
anotaci6n registral de crdito refraccionario- en favor del usuario y
sobre la propia finca, por el valor de la inversin, para los supuestos
en que por causas aienas a la voluntad del arrendatario no pueda
compensarse la inversin por alguna de las vas apuntadas.
Parece til que quede prevista la posibilidad de frmulas conjuntas,
en las que el esfuerzo econmico de soportar el coste de
rehabilitacin se comparta por la propiedad y el usuario.
melchindose uno y OlrO rgimen para procurar las compensaciones
porporcionales.
En los supuestos de iniciativa por parte del propietario, la
compensacin frente al usuario, 5610 puede venir por incremento de
renta, incremento que a todas luces ha de rebasar los limites
actuales, que no son compensatorios. Es cierto que habra que
ponderar con exquisito cuidado cuanto y cmo podra incrementarse
la renta, y que se daran situaciones particulares frecuentes que slo
tendran solucin por via de subvencin publica (pensionistas,
desempleados, etc). pero no es menos cierto que con los limites
actuales no hay compensacin a la inversin del propietario. y por lo
tanta no hay iniciativas.
En cualquier caso, la posibilidad de repercusin regira para todos los
contra tos. sin distincin de fecha. con la nica excepcin antes
citada de lo que no sea propiamente rehabilitacin sino
conservaci6n con rentas a niveles de mercado, en cuyo caso deba
ser al exclusivo cargo del propietario.
La congelacin de rentas ha dada lugar a situaciones de
coexistencia en un mismo inmueble de inquilinos con precios del
arriendo notoriamente desiguales, pese a tratarse de viviendas
similares.
De ah que no tenga sentido el criterio de la LAU de distribuir la
repercusin entre los inquilinos en proporcin a la renta satisfecha.
El criterio valido s10 puede ser la participacin en el
aprovechamiento de los elementos rehabilitados. que vendra dada
por la superficie de las respectivas viviendas.
En materia de propiedad horizontal, se entiende que el acuerdo de la
mayora de propietarios deba ser suficiente para obligar a la
rehabilitaci6n al conjur.!o de ellos. a menos que sea practicamente
posible privar al comunero disidente del uso del elemento
rehabilitado.
Para acabar, insistiremos en que nos encontramos ante una
tematica que para el derecho positivo es nuava, y en la que la actual
ordenacin, pensada para otros supuestos de hecho, es un serio
inconveniente para la satisfaccin de las necesidades reales, por lo
que se impone abordaria y hacer de esa regulacin un instrumento
de incentivacin. evitando que la ley llegue unos cuantos aos
desp8s de la necesidad y cuando ya estan extendidas prcticas
viciadas que habra que corregir.
Conclusions
Amb motiu de les JORNADES DE REHA81LIT ACI DE L'HABITATGE
organitzades per l'ITEC amb el patrocini de la Generalitat,
desenvolupades dins la seu de Construmat 83, s'han arribat a
perfilar, com a resultat de les ponncies nacionals i estrangeres, i
dels debats organitzats entorn dels aspectes: d'ordenaci i
urbanstics, jurdics, i econmics, cOnstructius i J'IOrmatius, les
conclusions segents;
al Sobre l'abast deia rehabilitaci
l'experincia europea demostra Que la rehabilitaci permet la
recuperaci de la ciutat i canalitza una nova dinmica en el
sector de la construcci. Sn aquests efectes generals els que
reclamen una major dedicaci de la despesa pblica en les
intervencions de rehabilitaci urbana. Es reconeix per la gran
complexitat del tema i en conseqncia la necessitat d'estudis
especlfics adequats al nostre context ms immediat.
b) Sobre el contingut
S'avana la hiptesi entorn del fet que existeix un potencial da
rehabilitaci molt ampli i que una gran part de les actuacions es
concantren en les zones residencials populars. El contingut
principal de la rehabilitaci s aconseguir la millora de les condicions
urbanes i d'habitatge d'aquelles rees, fins i tot assegurant el
manteniment dels actuals residents, La rehabilitaci esdev
doncs un procs de reordenaci rasidenciat. amb forta
importncia pel que fa a la gesti i a la participaci ciutadana.
Aquest procs d'altra banda demana tant el concurs de
l'edministraci central, autonmica i municipal en les seves
competncies prpies, com la de la resta d'operadors que
intervenen en el sector residencial: promotors, constructors,
tcnics, usuaris, inversors i financers.
cI Problemes que ha d'afrontar la rehabilitaci
Sembla que la rehabilitaci ha de permetre afrontar problemes
residencials de diferents tipus i que per tant exigiran instruments
d'intervenci especfics. les arees d'habitatge massiu modernes,
els barris antics del XIX i els barris marginals de les perifries,
poden sser rehabilitats tot emprant alguns instruments comuns a
aquestes rees residencials i d'altres adequats a la n.aturalesa de
cadascuna d'elles,
dJ mbits
Els estudis i experincies iniciades arreu d'Espaya permeten
assenyalar que l'mbit ms adient p8f a la rehabilitaci no s el da
cada habitetge amat sin el de l'edifici i fins i tot el del conjunt
urb ms directament vinculat a aquell habitatge. Si b aquest s
l'mbit de treball prioritari , cal considerar tamb com a positives
les mesures d'ajut dirigides a la modernitzaci da l 'habitatge i que
canalitzen l'estalvi del propi usuari.
e) Escala d'Actuaci
Sembla convenient actuar per arees que responguin als problemes
residencials detectats per una diagnosi general previa. A niveU
d'aquesta escala caldr coordinar les competncies de les
diferents rees de l'administraci. Tamb, caldr afrontar els
problemes de rehabilitaci social dels barris ms degradats.
f) Marc econmic en general
El marc jurldic, financer i fiscal de la rehabilitaci, t avui un
carcter estrictamente cojuntural que cal superar amb la
incorporaci plena de la rehabilitaci en el marc de la protecci
oficial i amb la millora i diversificaci de les mesures de foment a la
rehabilitaci, cap dels instruments de foment a la rehabilitaci
(Poltica financera de rendes o fiscal) pot per si sola garantir la
Viabilitat econmica de la millora dels habitatges. s per aix que
cal un ampli ventall de mesures que, en conjunt, obrin camins de
Viabilitat a la rehabilitaci.
Des d'una ptica financara el quadre actualment vigent necessita
mesures d'abaratiment dels prstecs, instrumentalitzaci de
noves mesures (Poltica de subvencions al capital, Incorporaci
dels comptes Estalvi-Habitatge) i flexibilitat d'aquestes adaptant-
se a les situacions de cada famnia i habitatge.
la fiscalitat constitueix un captol amb una incidncia creixent que
cal incorporar al foment de la Rehabilitaci a travs de l'aplicaci
de l'exempci de l'I.G.T.E. li en el futur, de l'I.V.A.), desgravaci en
l'I.R.P.F. i l'Impost Sobre Societats, i la coordinaci amb les mesures
vigents per a l'estalvi energtic.
La potenciaci de l'activitat Rehabilitadora requereix una adaptaci
de les amprases del sector que reclama un tractament especfic
a nivell fiscal de finanament i de transferncia de tecnologia.
gl Marcjurdic
s precs, abordar la reforma puntual de la LAU per tal que no sigui
un obstacle de cara a la Rehabilitaci dels habitatges, Aquesta
condici s quasi imprescindible pel' tal d' afrontar seriosament un
millorament dels barris antics i de les zones residencials
desenvolupades en el segle XIX i primera meitat del XX tan
importants a les nostres ciutats. cal cuidar per, que la reforma no
obri les portes a operacions unicament especulatives i a l'expulsi
dels actuals residents.
h) Marc normatiu
La rehabitaci s un fat constructiu bsicament diferant de l'obra
nova. No as pot sotmetre doncs als mateixos procediments
d'aquella, les normes i ordenances de r edificaci han esdevingut
molt complexes i fins i tot contradictries, Cal pensar en nous tipus
de normes que facin referencia a uns estindards mnims per a la
Rehabilitaci i que p8fmetin un procs de millora dels barris
residonsials existents, en la seva major part recuperables, Si b
resulta convenient l'exigncia de control i seguiment de les obres
de rehabilitaci per l'administraci local, llurs acles administratius
s'hauran de produir amb rapidesa per no fer ms llarg un procs que
per si mateix ja s difcil.
i J Sobre l'actuaci
En la mesura que la rehabilitaci s'ha de dirigir cap a situacions
residencials problemtiques i relativament complexes, cal comptar
8mb els avantatges quo des del planejament es poden introducir. Fa
falta que els plans incorporin la recuperaci urbana i la
rehabilitaci residencial entre llurs objaC1ius prioritaris.
D'altra banda el planejament 8 ascala de barri ilo de districte
sembla l'instrument ms adient per a canalitzar les actuacions de
rehabilitaci per arees urbanes. Doncs s necessari un projecte
general assumible del sector, i fa falta coordinar les intervencions
sobre l'habitatge amb d'altres de reequipament i d'urbanitzaci,
s aquesta l'escala on formular les ordenances per a fer possible la
rehabilitaci. I sobretot aquest nivell ha de permetre un tr.ball
tecnic molt a prop dels problemes i de la poblaci impliceda en el
procs.
il Sobre el sector de la construcci en general
Per a canalitzar les iniciatives pbliques i/o privades en les
actuacions de rehabilitaci s'ha de comptar amb una adequaci del
sector.
170
El constructor ha de posar en marxa metodes de racionalitzaci
que facin viables les operacions, en la mesura que aquestes
esdevindran ms estables i deixaran d'sser obres singulars, S'haur
d'incorporar a la dinmica de l'obra un seris pla d'operacions i un
sistema de control efica que fins i tot permeti afrontar processos
que no e)(igeixin el buidat total de l'edifici' s urgent preparar
especielistes adequats per a afrontar les noves tcniques
constructives.
Els projectes tcnics i el desenvolupament de les obres han
d'adaptar-se a les exigncies de cada cas, Cal ajustar les
responsabilitats dels tcnics en les obres de rehabilitaci.
Les Escoles Tcniques han d'incloure el coneixement d'aquestes
noves matries per a poder atendre adequadament aquesta
demanda.
k) Altres requisits de cara al desenvolupament de la
rehabilitaci
Cal sensibilitzar l'opini pblica dels avantatges d'afrontar la
rehabilitaci urbana com una politica general d'intervenci. Tamb
fer veure a l'usuari que les mnimes tasques de conservaci d'un
habitatge en bon estat, de forma continuada, sn una garantia del
manteniment d'un habitatge digne,