C AMINS

D'HISTRIA
I DE LLEURE

Recorregut histric i paisatgstic

pels voltants de SANT VICEN DELS HORTS

Edita i promou Amb el suport

CENTRE
D'ESTUDIS
LOCALS
SANT VICEN DELS HORTS
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 02

Aquests Camins d'histria i de lleure que teniu a les mans La voluntat d'un itinerari comentat era sumar una activitat 03 Mapes

parteixen de la "Caminada comentada per l'entorn de Sant d'oci saludable amb una altra de cultura i de coneixement
06
L'arribada del tren
Vicen dels Horts", que es va fer el diumenge 27 de gener de de l'entorn. Aconseguida aquesta primera fita pel permetre a Sant Vicen dels Horts
2013, organitzada conjuntament pel Centre d'Estudis Locals de les nostres muntanyes, quedava pendent que l'itinerari
08
Ermita de Sant Roc i masia de
(CEL) i pel Club Excursionista de Sant Vicen (CESV). no rests nicament en el record dels seus participants ni can Mallol de la Muntanya
en l'arxiu d'activitats anuals de les dues entitats organitza-
09
Gran alzina i aprofitament
s de justcia fer esment aqu de tots els collaboradors que dores. I aquella possibilitat s'ha fet real amb aquesta edici de la muntanya
van intervenir-hi amb les seves explicacions: Merc i Maite que teniu a les mans o a la pantalla.
11
El castell Nou
Aymerich, Elena Ferreiro, Albert Jornet, Jess Blanco, Miquel de Cervell i la Torratxa
Rocher i FALTA NOM Escofet. La informaci especfica que A partir d'ara, tothom qui ho vulgui, amb el mnim de con-
cont aquest document es fonamenta directament en la dicions fsiques per caminar, podr seguir aquesta ruta o 12 La misteriosa inscultura

seva aportaci, per la qual cosa els expressem la nostra gra- eixamplar-la a noves descobertes que els camins i senders
titud. que anirem seguint ens oferiran. 13 L'ermita de Sant Antoni

15
Histries que envolten
Bon cam! el pla de les Bruixes

20 Els colors de la muntanya

21 Can Costa de la Muntanya

 C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 03

Carrer de Garca Lorca

03
Av. del Millenari
Cementiri Mapes
Carrer de Claverol Av. de Torrelles
Carrer de Linares
SORTIDA
06
L'arribada del tren
Carrer del Shara Estaci FGC a Sant Vicen dels Horts
Carrer de Pere Ferrs-Costa
ta

08
Ermita de Sant Roc i masia de
can Mallol de la Muntanya
tzaci Sant Vicen dels Horts
09
mei Gran alzina i aprofitament
de la muntanya

11
BV-2005 El castell Nou
de Cervell i la Torratxa

Riera de Torrelles
12 La misteriosa inscultura

13 L'ermita de Sant Antoni

Carrer de Pablo Picasso

15
Histries que envolten
el pla de les Bruixes
Carrer de Goya

Carrer de lOnze de Setembre

Carrer del Raval de lErmita
20 Els colors de la muntanya

a Contraselva
Carrer dAgustina dArag
Carrer de Mallol
Sant Roc
Can Mallol de la Muntanya
21 Can Costa de la Muntanya

Carrer de la Moreneta

lva
Riera de Torrelles

BV-2005
350 m
Sant Roc
Can Mallol
de la Muntanya
Riera de Torrelles Can Costa
Carrer de la Ginesta
Cementiri
SORTIDA

DESCARREGA EL TRACK
0m 3,3 km 6,7 km 10 km 13,3 km
Variant B
 Carrer de Goya

Carrer de lOnze de Setembre

C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE

Carrer del Raval de lErmita

Passatge de la Contraselva
Carrer dAgustina dArag
Carrer de Mallol
Sant Roc
Can Mallol de la Muntanya
04

Carrer de la Moreneta

Carrer de la Contraselva
Riera de Torrelles
03 Mapes

06
BV-2005 L'arribada del tren
a Sant Vicen dels Horts

08
Ermita de Sant Roc i masia de
can Mallol de la Muntanya
Carrer de la Ginesta

09
Gran alzina i aprofitament
de la muntanya

11
El castell Nou
de Cervell i la Torratxa
Variant B

Zona de barbacoes
Parc de les Camanyes 12 La misteriosa inscultura

Variant A

PR-C 161
La gran alzina
13 L'ermita de Sant Antoni

15
Histries que envolten
La Torratxa el pla de les Bruixes

Imatge de la
Mare de Du
Petrglif
20 Els colors de la muntanya
de Montserrat

21
El castell Nou de Cervell
i lermita de Sant Antoni Can Costa de la Muntanya

Pla de les Bruixes

Ermita de Sant Antoni

350 m Petrglif Pla de les Bruixes
La Torratxa
La gran alzina

Zona de barbacoes
Parc de les Camanyes

0m 3,3 km 6,7 km 10 km 13,3 km

 C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 05

Carrer de Garca Lorca

Cementiri
Av. del Millenari

Av. de Torrelles
03 Mapes
Carrer de Linares Carrer de Claverol

06
L'arribada
SORTIDA del tren
Carrer del Shara a Sant Vicen
Estaci FGC dels Horts
Carrer de Pere Ferrs-Costa
Can Costa

08
Ermita de Sant Roc i masia de
can Mallol de la Muntanya

Sant Vicen dels Horts

09
Carrer Urbanitzaci Gran alzina i aprofitament
Ciutat del Remei
de la muntanya

11
El castell Nou
de Cervell i la Torratxa

12 La misteriosa inscultura

BV-2005
13 L'ermita de Sant Antoni

Carrer de Pablo Picasso

15
Histries que envolten
Riera de Torrelles
el pla de les Bruixes
Carrer de Goya

Carrer de lOnze de Setembre

20 Els colors de la muntanya
Carrer del Raval de lErmita

Passatge de la Contraselva
Carrer de Mallol 21
Sant Roc
Can Costa de la Muntanya
Carrer dAgustina dArag Can Mallol de la Muntanya

Carrer de la Moreneta

Carrer de la Contraselva
Riera de Torrelles

350 m BV-2005

Can Costa
Carrer de la Ginesta Cementiri

0m 3,3 km 6,7 km 10 km 13,3 km

Variant B
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 06

Som a l'estaci dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

de Sant Vicen dels Horts. De la banda del carrer de Pere Ferrs Larribada del tren 03 Mapes

Costa sortim en direcci sud-est en parallel a la via del tren. a Sant Vicen dels Horts
06
L'arribada del tren
De seguida caminarem pel mateix pont del tren, a la dreta a Sant Vicen dels Horts
de les vies, per un passads amb barana metllica i veurem a El primer tren que va arribar a Sant Vicen dels Horts ho va fer
08
Ermita de Sant Roc i masia de
baix, a la dreta, la carretera i la riera de Torrelles. Continuem el dia 29 de desembre de 1912. Lestaci era plena, els vicentins can Mallol de la Muntanya
de dret en la mateixa direcci per la pista que s'eixampla i no van envair la via frria, no portaven roba blanca perqu els ho
09
Gran alzina i aprofitament
farem cap cas del senyal que trobarem una mica ms endavant havien recomanat, ja que la bafarada del carb embetumava de la muntanya
a la dreta, que ens indica el GR 92 i el PR-C 161 en direcci a tot lambient. Lexpectaci era mxima, el tren especial estava
11
El castell Nou
Sant Antoni i Sant Climent de Llobregat. Fins aqu estem de format per una locomotora adornada amb flors i banderes de Cervell i la Torratxa
cinc a set minuts. catalanes, espanyoles i belgues. Havia sortit de Magria, estava
previst que passs per Sant Vicen cap a tres quarts de tres i 12 La misteriosa inscultura

finalment havia d'arribar a Martorell.

13 L'ermita de Sant Antoni

Al principi, el carrilet tenia una horari fora redut: un tren al

15
Histries que envolten
mat i un altre al vespre. Aquells que anaven a treballar amb el pla de les Bruixes
tren tenien lhorari fet a mida de la jornada laboral. Cap als
anys vint es va incorporar un altre tren al migdia, i aleshores 20 Els colors de la muntanya

tamb va servir desbarjo perqu la gent anava a comprar i a

passar el dia a Barcelona. Diuen que durant el trajecte el mareig 21 Can Costa de la Muntanya

era assegurat. El preu del bitllet no arribava a la pesseta i els

vagons eren fets de fusta, fins i tot els seients.

Els treballadors ferroviaris van passar a ser personatges molt

populars: el guardaagulles que tocava la trompeta per donar
el toc de sortida, el revisor que tenia fora feina perqu el tren
sempre anava ple i la gent aprofitava fins i tot els esglaons
d'accs per seure, o el maquinista que premia fort el xiulet
quan passava pel pont per saludar.

El carrilet ha suposat una via de comunicaci fonamental per Larribada del carrilet sha de vincular amb el procs
a la nostra vila
dindustrialitzaci. Lany 1854 ja shavia inaugurat el primer
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 07

ferrocarril al Baix Llobregat, la lnia Barcelona-Molins, i un any vehicles rodats (tres minuts). Agafem el carrer del pintor cap
ms tard ja arribava a Martorell. A ms a ms, hi havia tres a l'esquerra i arribem al carrer de Goya, pel qual continuem. 03 Mapes

colnies txtils molt importants a la zona: la colnia Sed a Creuem el carrer de Velzquez i seguim pel carrer del Raval
06
L'arribada del tren
Esparreguera, la Colnia Bros a Martorell i la Colnia Gell a de l'Ermita, sense asfaltar, fins a trobar-nos la masia de can a Sant Vicen dels Horts
Santa Coloma de Cervell. Per altra banda, amb la inauguraci Mallol de la Muntanya, possiblement la casa ms antiga que
08
Ermita de Sant Roc i masia de
del carrilet, prop de lestaci es traa un nou barri anomenat es conserva dempeus del terme municipal de Sant Vicen can Mallol de la Muntanya
el Poble Nou, una zona destiueig per a famlies barcelonines dels Horts. Aquest carrer desemboca al carrer de Mallol, on
09
Gran alzina i aprofitament
benestants que grcies al tren poden arribar a Sant Vicen hi va haver l'era de la masia fins que va desaparixer a causa de la muntanya
dels Horts. de la urbanitzaci del barri de Sant Roc. Fent cantonada,
11
El castell Nou
enganxada gaireb paret per paret amb la masia, ens trobem de Cervell i la Torratxa
Un dels carrers daquest nou barri porta per nom Pere Ferrs- davant l'ermita de Sant Roc, construda en vot de poble el
Costa, poeta, pedagog, corresponsal de guerra i aventurer 1946 perqu l'epidmia tifodal de 1945, que va causar estralls 12 La misteriosa inscultura

nascut a Sant Vicen dels Horts. El carrer Ferrs-Costa va quedar

inaugurat el dia 31 de juliol de 1920, per dos mesos abans ja 13 L'ermita de Sant Antoni

estava prevista una festa dhomenatge al patriota mort en

15
Histries que envolten
la Primera Guerra Mundial. D'una banda, es volia celebrar la el pla de les Bruixes
inauguraci del carrer parallel a la via, i, d'una altra, els seus
amics volien fer-li un homenatge com a lluitador mort en 20 Els colors de la muntanya

defensa de les llibertats. La gurdia civil va acudir massivament

a lacte perqu preveien que la inauguraci esdevindria una 21 Can Costa de la Muntanya

manifestaci nacionalista catalana. Finalment, els censors de

la festa noms van permetre un banquet en el qual no es va
poder ni brindar per ordre expressa de les autoritats. Daquesta
manera, a les vuit del vespre, lestaci era lescenari del brogit
damics de Pere Ferrs-Costa que sacomiadaven.
La modesta ermita de Sant Roc dona nom al barri que
va crixer al seu voltant

La pista que estem seguint i que continua recte en pujada s en un bon nombre de famlies vicentines, havia rems fins a
la tradicional d'anada a l'ermita de Sant Roc, que dna nom desaparixer. Des de l'entrada al carrer de Pablo Picasso fins
al barri. Aquesta pista va a parar a un giravolt pronunciat aqu noms han passat uns cinc minuts.
del carrer de Pablo Picasso. Una cadena impedeix el pas dels
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 08

coneguda amb el nom de Sant Antoni), que veiem davant, al

Lermita de Sant Roc fons. Caminem deixant cases a banda i banda. No fem cas dels 03 Mapes

i can Mallol de la Muntanya carrers que baixen (dels Reis Catlics i d'Alfons VIII). Avancem
06
L'arribada del tren
fins a trobar un revolt ben remarcat amb dos carrers. El que ve a Sant Vicen dels Horts
Lany 1945, Sant Vicen dels Horts va patir una epidmia tifodal de baix, que es diu d'Agustina d'Arag i que tamb continua
08
Ermita de Sant Roc i masia de
que va causar molts estralls. En aquella poca la parrquia es amunt, a la dreta, indicat amb un senyal de "sense sortida per can Mallol de la Muntanya
va comprometre a construir una ermita en honor a sant Roc si a vehicles"; i el que surt cap a l'esquerra, que s l'avinguda de
09
Gran alzina i aprofitament
la malaltia cessava. El sant era invocat contra la pesta i altres les Flors. Pugem pel tros curt i empinat del carrer d'Agustina de la muntanya
malalties, ja que durant la seva vida el pelegr occit tenia cura d'Arag i, al final, hi trobem unes escales que ens permeten
11
El castell Nou
de tots aquells malalts empestats que es trobava pel cam. l'accs al carrer de dalt, anomenat de la Moreneta. Anem cap de Cervell i la Torratxa

Lelecci de la ubicaci va recaure a can Mallol de la Muntanya, 12 La misteriosa inscultura

ja que Josep Mallol, el propietari, en va cedir un tros de terreny.

Es van recollir molts diners dels feligresos per costejar-ne la 13 L'ermita de Sant Antoni

construcci, i a ms, en van sobrar per comprar una imatge

15
Histries que envolten
del sant. En el moment en el qual es va construir lermita, per el pla de les Bruixes
la zona noms hi havia dues masies: lesmentada can Mallol
de la Muntanya i can Pascual. Actualment, el barri que formen 20 Els colors de la muntanya

les cases properes a lermita rep el nom del sant.

21 Can Costa de la Muntanya

Lera de can Mallol de la Muntanya va ser el lloc escollit per

celebrar els aplecs de Sant Roc, ja que el terreny era fora gran
per a fer-hi activitats diverses i, a ms a ms, era un lloc adient
per ballar sardanes i fer-hi els pats pertinents. El primer aplec
data del dia 16 dagost de 1946, que coincideix amb larribada
de la imatge de sant Roc a lermita.
Continuem pel carrer de Mallol deixant a l'esquerra el carrer
de Carles I i el de Joan XXIII, que baixen. Anem en direcci
sud-oest cap a la muntanya del Montpedrs (popularment
Des del carrer del Bon Pont tenim aquesta magnfica vista
del Montpedrs
a l'esquerra per aquest mateix carrer que puja. No agafem el
carrer Verge de la Llum, que baixa. Fins aqu, des de l'ermita
de Sant Roc, hem caminat uns deu minuts. Quan s'acaba el
carrer de la Moreneta ens trobem amb el carrer de Bona Vista.
El creuem i continuem pel carrer del Bon Pont, sense asfaltar.
A l'esquerra ens van sortint al pas tot de garrofers que ens
recorden l'aprofitament del fruit d'aquest arbre en poques
no massa allunyades. Anem seguint el carrer de terra fins que
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 09

deixem a l'esquerra un caminet, barrat al trnsit per una porta

de ferro. Seguint la pista, de seguida enllacem amb una crulla 03 Mapes

de camins o carrers: el de Jaume I, que ve de la part alta del

06
L'arribada del tren
barri de Sant Roc; el que s'enfila cap al Montpedrs, carrer de a Sant Vicen dels Horts
la Ginesta; i el que en davalla cap a la zona del barri de Sant
08
Ermita de Sant Roc i masia de
Antoni de la dreta de la riera de Torrelles, carrer Tallat. Hem can Mallol de la Muntanya
sumat uns deu minuts ms fins aqu.
09
Gran alzina i aprofitament
de la muntanya
Agafem la pista que s'enfila amunt (aquest vial s'anomena carrer
11
El castell Nou
de la Ginesta, per b que de carrer no en t res). Mentre avancem de Cervell i la Torratxa
per una rampa bastant pronunciada, a la dreta tenim bones
12
Els murs de pedra seca en llocs tan allunyats del nucli urb
vistes sobre el barri de Sant Antoni, la Contraselva i la muntanya ens mostren fins on va arribar l'aprofitament de la muntanya La misteriosa inscultura
per plantar-hi vinya
del Remei. La pista fa un revolt fort cap a l'esquerra. No agafem
el cam que surt cap a la dreta des del giravolt. Pujant, a uns 13 L'ermita de Sant Antoni

cent metres o menys, deixem la pista principal i ens desviem a

15
Histries que envolten
la dreta per un cam costerut. No anem cap a la torre elctrica el pla de les Bruixes
que ens queda a la dreta. El caminet fa una petita ziga-zaga, Gran alzina
desprs de la qual trobem, a l'esquerra, un repetjonet de pedra i aprofitament de la muntanya 20 Els colors de la muntanya

que s l'entrada al cam de les Tres Senyores (cam recuperat

pel Centre Excursionista de Sant Vicen -CESV). Aqu tamb Els segles XVIII i XIX s quan saprofita ms la muntanya, ja 21 Can Costa de la Muntanya

hi trobem les franges groga i blanca, que indiquen el PR-C 161
(petit recorregut circular que recorre el permetre de muntanyes
de Sant Vicen dels Horts). Agafem aquest caminet i, envoltats
de vegetaci autctona, sense massa pi, ens anem enfilant fins
que trobem un gran pi caigut enmig del cam, que permet de
passar-hi per sota tranquillament (uns set minuts). Just superat
el pi, a l'esquerra, hi ha un nou senyal que indica el PR-C 161, el
qual, en aquest itinerari que estem fent, no seguirem pas. s a
dir: desprs del pi caigut no trenquem a l'esquerra. Nosaltres
continuem recte. Encara no a un centenar de metres, divisem
un bonic mur de pedra seca, un de tants de construts en el
seu moment amb gran esfor per sostenir el marge de terra i
poder-hi tenir bancals o terrasses on conrear vinya.
que per mitj de la intervenci humana es transforma el
bosc en terreny conreable. La majoria de vinyes i terrasses de
pedra seca que s'enfilen pels vessants es fan al segle XVIII.
s un perode de creixement demogrfic i econmic, i, dalguna
manera, tot va millorant: lalimentaci, lagricultura, etc. La
poblaci menja ms i millor i, aix, significa ms esperana
de vida, ms creixement i, per tant, es necessita ms terreny
cultivable per tal de sostenir la gent. I, al seu torn, aquesta realitat
tamb significa ms beneficis amb el comer; per exemple,
en aquell moment, el comer transatlntic daiguardent s
molt important. Cultius com la vinya de baixa categoria sn
essencials per fer aiguardent i exportar-lo a les Amriques.
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 10

indefinidament. Els propietaris senfadaven i es queixaven

fins que lAudincia nacional, finalment, el 1756, va prendre-hi 03 Mapes

part i va estipular que els contractes serien de cinquanta anys.

06
L'arribada del tren
Molts anys desprs, el 1922, es va fundar la Uni de rabassaires, a Sant Vicen dels Horts
que lluitava contra aquest contracte que considerava injust.
08
Ermita de Sant Roc i masia de
Existeixen contractes de lpoca que encara es conserven en can Mallol de la Muntanya
actes notarials de Martorell: de can Costa, de can Mallol, i del
09
Gran alzina i aprofitament
mas Duran. Tres de les grans famlies que feien contractes de de la muntanya
rabassa morta.
11
El castell Nou
de Cervell i la Torratxa
Aquesta tendncia danar a cultivar cada vegada ms amunt
es va continuar fent al llarg del segle XIX, per a ms altitud 12 La misteriosa inscultura

les terres tenien pitjors condicions i eren ms dificultoses a

lhora de treballar. 13 L'ermita de Sant Antoni

15
Histries que envolten
L'aprofitament dels terrenys elevats tamb es manifesta en el pla de les Bruixes
el canvi dels animals que tenien les famlies: es passa del bou
Aquest exemplar d'alzina centenria ha estat testimoni de
les transformacions en l'explotaci forestal i els usos agrcoles
a la mula. El bou s bo per al terreny pla. En canvi, la mula s 20 Els colors de la muntanya

dels ltims segles ms eficient per als terrenys en pendent. Cada vegada, per
tant, hi haur menys bous i ms mules. 21 Can Costa de la Muntanya

Per convertir el bosc en vinyes es fa un contracte de rabassa
morta; s a dir, un lloguer de la terra que es fa durant el temps
de vida dels ceps que es planten. En el moment en qu es
moren dos teros dels ceps que es van plantar, el contracte
sacaba i la terra torna al propietari. Els ceps duraven ms o
menys cinquanta anys, per feta la llei feta la trampa. Per
tal dallargar el contracte els pagesos feien servir la tcnica
dels capficats, que consistia a deixar crixer les branques i,
daquesta manera, es capficaven a dins i tornaven a nixer.
Aleshores la discussi era si es tractava dun cep nou o no.
Daquesta manera, s'allargava el contracte de rabassa morta
Arriba un moment en qu la 'bombolla' especulativa de la
rabassa morta per fer vinyes i aiguardent comena a esclatar
de dues maneres. Una, amb l'entrada en funcionament del
canal de la Dreta del Llobregat, lany 1885. El canal ajudar
a lexpansi de lhortalissa, que ser molt ms rendible que
laiguardent. I una altra, es necessitar ms m dobra per a
ls intensiu.
A ms, la crisi de la filloxera s'encarregar de la resta. Es deixen
les vinyes i es produeix labandonament massiu del camp a
la ciutat. No obstant aix, a Sant Vicen dels Horts ja shavia
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 11

canviat de la vinya a lhortalissa, i aquest abandonament del

camp no es va notar tant com al Peneds o al Priorat. 03 Mapes

Cap a comenaments del segle XX hi ha un nou canvi d'animals:

06
L'arribada del tren
la mula s substituda pel cavall, perqu va ms lluny i fa a Sant Vicen dels Horts
distncies ms llargues per transportar, per exemple, els
08
Ermita de Sant Roc i masia de
productes de l'horta cap a Barcelona. can Mallol de la Muntanya

09
Gran alzina i aprofitament
de la muntanya

11
El castell Nou
En aquest punt val la pena d'admirar tant la gran alzina que de Cervell i la Torratxa
centra aquesta raconada, situada just per sota del cam, com
els diferents marges de pedra seca que testimonien el rgim de La Torratxa, la Torrassa o torre de guaita, segurament d'origen 12 La misteriosa inscultura

producci agrria al segle XVIII (boom demogrfic i econmic) rab, servia per vigilar la Marca Hispnica

i XIX. Es tractava de conreus de vinya de baixa categoria, per 13 L'ermita de Sant Antoni

el producte resultant era bo i fora preuat: l'aiguardent catal. senyor de Cervell, esdevenint el castell Nou dels comtes
15
Histries que envolten
Som davant d'una de les alzines ms boniques i fermes de la de Cervell. Som a la frontera de la Marca Hispnica, la lnia el pla de les Bruixes
muntanya del Montpedrs. divisria de la qual s el mateix riu Llobregat.
20 Els colors de la muntanya

Reprenem la marxa pel mateix cam, que puja lleugerament

fins a sortir a un altre cam fressat que s el que segueix la El castell Nou de Cervell 21 Can Costa de la Muntanya

carena des des del vessant nord, abocat al terme de Sant
Vicen dels Horts, i que va ascendint cap al cim. En el punt
d'intersecci dels dos camins hi ha una fita de pedres. Tirem
carena amunt, cap a l'esquerra.
Al cap d'un moment, just a la dreta del cam, hi descobrim la
torre anomenada de la Torratxa. Som al s. IX, X i XI. Ben a prop,
al cim del Montpedrs, hi havia hagut molt probablement un
poblat ibric, desprs una fortificaci rab i, a partir del segle IX,
un castell fet construir per Guifr I en conquerir aquesta zona.
La Torratxa n'era una torre de guaita exterior, de vigilncia.
El castell del cim va passar a mans d'nnec Bonfill, el primer
i la Torratxa
Les dades de les quals disposem avui en dia no sn massa
precises i la manca de documentaci fa feixuga la feina de
reconstrucci de les runes que queden al cim de la muntanya,
per es pot assegurar que al cim del Montpedrs hi va haver
fortificacions des del segle IX.
Es diu que a lpoca de Guifr I, el comte es va fer construir un
nou castell a les terres que havia conquerit, ja que eren una
talaia estratgica molt privilegiada perqu es podia veure tota
la part baixa del Llobregat.
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 12

Just acabada la Guerra dels Segadors, la fortificaci va ser s sorprenent el bon estat dels dibuixos. s possible que el motiu
abandonada perqu havia quedat molt malmesa, per desprs pel qual es mantinguin gravats tan clars encara avui, sigui per la 03 Mapes

els rectors de la parrquia de Santa Coloma van demanar qualitat de la roca que va servir de suport de les traces, ja que
06
L'arribada del tren
al bar de Cervell i al de Sant Vicen, Dalmau dIvorra, la ha venut lerosi i la destrucci grcies a la seva composici, a Sant Vicen dels Horts
reconstrucci de la capella de sant Antoni i la construcci a la seva forma i a les condicions climtiques favorables del
08
Ermita de Sant Roc i masia de
duna habitaci per a lermit. lloc on es troba situada. Aix, o en opini daltres experts, can Mallol de la Muntanya
que fos reesculpida, respectant les formes que ja presentava
09
Gran alzina i aprofitament
Actualment es conserva una part duna torratxa o torre de dantic, en el segle X o en segles immediatament posteriors. de la muntanya
vigilncia, situada fora del que seria la muralla de la fortificaci
11
El castell Nou
i de les parts de murs que formaven el castell. Tanmateix, de Cervell i la Torratxa
les restes que encara sobserven en el permetre del cim no
corresponen totes a les runes del castell Nou, sin a daltres 12 La misteriosa inscultura

construccions ms antigues sense identificar i que es considera

que anteriorment podrien haver estat habitades per ibers. 13 L'ermita de Sant Antoni

15
Histries que envolten
el pla de les Bruixes

Deixant enrere la Torratxa, continuem el cam de la carena durant 20 Els colors de la muntanya

uns quatre minuts fins que trobem a l'esquerra un cam que

baixa: s el del PR-C 161 que hem comentat anteriorment. Entre 21 Can Costa de la Muntanya

aquest que puja de baix i el cam d'on venim, que ressegueix

la carena, hi ha un corriol que surt ms pla que ens permet
d'accedir cmodament a la inscultura d'aparena neoltica. El bon estat dels gravats d'aquest petrglif fa pensar en la
posibilitat que fos reesculpit entre l'alta i la baixa edat mitjana
(s. IX, X o XI)

La misteriosa inscultura
Just abans darribar al cim del Montpedrs ens topem amb
un vestigi arqueolgic dall ms curis, es tracta duna roca
amb gravats prehistrics, es diu que del neoltic o de ledat de
Ferro, per no en podem concretar lorigen del cert per manca
de documentaci.
La roca t forma de prisma. Si observem amb deteniment la cara
est de la inscultura podem veure com en el centre de la roca
hi ha dibuixat un cercle amb una incisi just al mig. Daquest
cercle en surten vuit lnies que s molt possible que representin
els raigs solars. De la part superior de la roca surten dues lnies
que segurament simbolitzen, de manera ms abstracta, les
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 13

banyes dun crvol. Segons els experts s fora com en els

petrglifs representar un crvol que arrossega el sol. Per tant, Lermita de Sant Antoni 03 Mapes

s possible que representi una figuraci de lastre solar: podria

06
L'arribada del tren
ser el Carro del Sol, un concepte fora ests en lart prehistric. a Sant Vicen dels Horts

08
Ermita de Sant Roc i masia de
A la cara nord de la inscultura hi destaca una doble espiral que can Mallol de la Muntanya
fa dos tombs i mig i acaba amb un conjunt de lnies paralleles
09
Gran alzina i aprofitament
que semblen un cargol. Aquest gravat es completa amb cinc de la muntanya
cavitats situades a la part superior, una delles separada de
11
El castell Nou
les altres. En aquests orificis hi ha una peculiaritat, ja que si de Cervell i la Torratxa
situem el nostre palmell de la m dreta en aquestes cavitats ens
adonem que encaixa perfectament. A la part inferior trobem 12 La misteriosa inscultura

una altra espiral, aquest cop molt ms petita, i al costat hi ha

un seguit de lnies indefinides que poden semblar una altra L'tima reconstrucci de l'ermita de Sant Antoni s de 1958, 13 L'ermita de Sant Antoni

vegada el tos dun crvol. de planta rectangular de nau nica, coberta amb volta de can

15
i coronada per una creu Histries que envolten
el pla de les Bruixes
Daquesta inscultura tot s una incgnita. A ms a ms, el
lloc on es troba no ha estat excavat i no ha pogut ser estudiat 20 Els colors de la muntanya

per arquelegs, per tot i aix se nha parlat fora i hi ha qui Al cim del Montpedrs hi ha lermita dedicada a sant Antoni
diu que la roca va ser gravada per experts en coneixements Abat, construda a finals del segle XIII. El nom de Sant Antoni 21 Can Costa de la Muntanya

tellrics, daltres li atribueixen poders sobrenaturals... per
la veritat del petrglif s un misteri com tants d'altres que
probablement continuaran sent-ho fins que no disposem de
la mquina del temps.
Des del petrglif pugem al cam de la carena, que est just a
sobre, i, amb pocs minutets ms, arribem al cim del Montpedrs,
on hi ha l'ermita dedicada a sant Antoni. L'edifici actual s fruit
d'una reconstrucci feta l'any 1958 en plena efervescncia del
nacionalcatolicisme.
ha prevalgut damunt de loriginari Montpedrs i va servir per
donar nom al barri dividit per la riera de Torrelles.
El 17 de gener de 1292, Guerau de Cervell va fundar un
benefici, que va dotar amb la meitat del delme que percebia
dels molins que tenia a la parrquia de Sant Vicen, del terme
del dit castell, i amb altres censos. D'aquesta manera, la capella
o ermita estava subvencionada a compte daquest benefici
a favor del capell/ermit que la regentava, amb la condici
que el capell/ermit havia de ser fill daquesta terra. Lermit
oferia auxili espiritual a tothom que acudia a la muntanya.
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 14

Les vicissituds i les inclemncies del temps i les guerres van mares que tenien els fills fent el servei militar, etc.
fer que el castell queds en runes per lermita era aixecada 03 Mapes

una i altra vegada per la fe dels avantpassats. Un cop a la setmana es provea daliments que carregava damunt
06
L'arribada del tren
dun ase i pujava cap al cim on els fills lesperaven amagats a Sant Vicen dels Horts
Lermita s de forma rectangular duna sola planta amb una entre els matolls i miraven qu portava a les alforges per crrer
08
Ermita de Sant Roc i masia de
faana coronada per una creu. Hi ha una inscripci que data a dir a la mare: Mare, mare, avui el pare ens porta pa i figues can Mallol de la Muntanya
de 1958, any en qu se situa lltima reconstrucci moderna. seques. I tamb li explicaven all que havia passat mentre
09
Gran alzina i aprofitament
no hi era: un conill atrapat en una trampa, les gallines que de la muntanya
De la capella est documentat que el 1671 i tamb el 1777 hi havien fet ous... Tamb cuidava un hort que regava amb dues
11
El castell Nou
havia un ermit. Es diu que els ermitans van tenir perms per grans cisternes que encara es podien apreciar fa pocs anys. de Cervell i la Torratxa
conrear el solar enrunat del castell, agafar llenya i proveir-se
de laigua de la cisterna. 12 La misteriosa inscultura

Per existeix una histria no documentada que diu que el 13 L'ermita de Sant Antoni

darrer ermit no va ser el 1777, sin ms tard, ja que al voltant

15
Histries que envolten
de 1809 hi vivia una famlia de Sant Vicen dels Horts (cal el pla de les Bruixes
Crous i Casa Alta) que van passar a custodiar lermita per un
fet original, segons expliquen les llegendes. 20 Els colors de la muntanya

El bar de Cervell, Ramon Francesc de Copons, va tenir un fill 21 Can Costa de la Muntanya

que va nixer molt dbil i els metges dubtaven que sobrevisqus.

Llavors la senyora del matrimoni Crous i Casa Alta va fer de
dida del fill de bar. Aquesta senyora el va cuidar com si fos
A vista d'ocell no ens costa d'imaginar com devia ser de bonica
fill seu i el nen va sobreviure. En agrament, el bar els va dir la part baixa del Llobregat tan sols cent anys enrere
que els complauria donant-los all que ms desitgessin. I, com
que sabien que lantic ermit de Sant Antoni marxava, van
sollicitar d'ocupar-ne la plaa vacant. El bar els va complaure
i els va oferir tot el suport. La famlia vivia dels diversos oficis
que feia el pare (que era un home instrut) i van viure prou b El cim s un magnfic mirador als quatre vents. Si el temps
tot el temps que hi van estar. Lermit i pare de famlia baixava acompanya, val la pena d'aturar-s'hi i gaudir del conjunt de
cada dia a algun dels pobles que tenia als seus peus i exercia perspectives paisatgstiques que ens ofereix: del riu al mar, de
de mestre particular, de perruquer, escrivia les cartes de les la gran concentraci urbanstica del Baix Llobregat i Barcelona
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 15

La llegenda de les Bruixes

03 Mapes

Aquest pla sanomena del Bon Punt, per dun temps en

06
L'arribada del tren
s'ha rebatejat popularment amb el nom de la plaa de les a Sant Vicen dels Horts
Bruixes perqu hi ha una llegenda transmesa de pares a fills
08
Ermita de Sant Roc i masia de
que li dna nom. can Mallol de la Muntanya

09
Gran alzina i aprofitament
Es diu que fa molts anys els pagesos anaven a conrear terres de la muntanya
allunyades del nucli urb com ara el Bon Punt i passaven all
11
El castell Nou
ms dun dia, de manera que acostumaven a dormir al lloc i a de Cervell i la Torratxa
emportar-se el menjar en un sarr per a un parell o tres de dies.

Tresquem per camins fressats des de la prehistria

Un bon home que treballava en aquest pla, un dia de feina es 12 La misteriosa inscultura

va quedar a dormir en una barraca de pedra, i sembla ser que,

a mitjanit, quan ja estava mig endormiscat, es va deixondir 13 L'ermita de Sant Antoni

a les serralades litorals, del Garraf a l'Ordal, de Montserrat sobresaltat perqu se sentien crits i xiulets molt estridents.
15
Histries que envolten
a la Mola i el Collserola. Horroritzat, va sortir corrents de la barraca i, just en aquest el pla de les Bruixes
pla, hi havia centenars de bruixes que ballaven i cridaven de
Reprenem l'itinerari per la pista que davalla per la banda manera desaforada. Lhome va comenar a crrer i va arribar 20 Els colors de la muntanya

sud-est, amb una gran ziga-zaga inicial, per de seguida baixar al poble sense al, encara esparverat, pensant en all que
fins a una esplanadeta que acaba amb un dipsit d'aigua ben acabava de presenciar. 21 Can Costa de la Muntanya

visible. Pocs metres abans, a la dreta, al costat d'un banc per

seure, hi ha el cam que va baixant en pendent fins a la plaa
o pla de les Bruixes.
Histries que envolten
el pla de les Bruixes
Aquest faldar anomenat popularment com el pla o la plaa
de les Bruixes, actualment s un indret que fa de crulla de
camins i que est dotat de diverses histries conegudes per
la gent de la zona.
Els crims del mol del mas Duran
Les dades que tenim de lexistncia daquest mol i del mas
es remunten al 1688 per una acta de compra-venda amb la
qual passa a ser-ne propietari un tal Salanoba. Per s molt
possible que el mol del mas Duran fos molt ms antic. En
poder de Josep Pahisa notari, i jurats de la Cort de la Vegueria
de Barcelona, als 22 de juliol de 1688, prengu acta de compra
que fu Josep Salanoba, del Mas Durn, en el cual acta est
obligat dit Salanoba en tenir soldats i pagar talls com els dems
de la present Vila, i dit acta, s en arxiu de la present Vila.
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 16

El mol i el mas estaven situats a la vora dreta de la riera de mas Duran i va entrar precipitadament, va veure un bressol
Torrelles (abans darribar a la font del Saltador) sobre una amb el fill de la noia de la qual ell havia estat enamorat, va 03 Mapes

planta argilosa i amb gran extensi de terreny al seu voltant, agafar bruscament el nen i el va matar de manera despietada,
06
L'arribada del tren
propietat de la famlia Duran. El mol era prop de la font del colpejant-lo contra la paret un i altre cop. a Sant Vicen dels Horts
Saltador, on hi havia una presa de contenci daigua enclavada
08
Ermita de Sant Roc i masia de
una mica ms amunt. La funci era fer moure el mol que can Mallol de la Muntanya
molia blat dun sector de Sant Vicen dels Horts, de la mateixa
09
Gran alzina i aprofitament
manera que ho feia el mol dels Frares (un altre mol que va de la muntanya
ser adquirit pels frares de Sant Pau del Camp a un tal Claschari
11
El castell Nou
lany 1370, i que actualment s un equipament municipal). de Cervell i la Torratxa
El mol del mas Duran era conegut per tota la rodalia de Sant
Vicen dels Horts, ja que pertanyia a una de les propietats 12 La misteriosa inscultura

importants. S'hi triturava el blat que era abundant en lpoca,

i hi arribava la producci dels pagesos dels masos de Torrelles, 13 L'ermita de Sant Antoni

de Sant Vicen i daltres llocs.

15
Histries que envolten
el pla de les Bruixes
Aquest mas s lescenari duna histria trgica que va passar
fa molts i molts anys. Es diu que una tarda de Dijous Sant de 20 Els colors de la muntanya

finals del segle XVIII no sabem exactament lany, els carrers

de Sant Vicen eren plens de gent que havia vingut per veure Les penyes i els roquerars que anem trobant donen ple sentit 21 Can Costa de la Muntanya

passar la process. Entre aquesta gent hi havia els de mas
Duran, tota la famlia menys la pubilla i el fill della, que era
un nad de pocs mesos.
En aquell temps, a la process hi participaven els deixuplinats,
uns homes que anaven amb mig cos nu i sassotaven sense
pietat. Un daquests homes era un jove que havia prets la
pubilla del mas Duran feia uns quants anys, per que no va
aconseguir casar-shi, perqu havia estat rebutjat per pobre.
La process feia el seu recorregut habitual, per en una
cantonada aquest deixuplinat va fugir corrents. Va arribar al
al topnim catal de la muntanya: Montpedrs
Quan la mare es va adonar del que passava va intentar defensar
com va poder el seu fill, per en veures perseguida va pujar les
escales rpidament. Lassass la va seguir portant encara el nen
sagnant, la mare va veure com lassass del seu fill relliscava amb
la sang del nad i, de manera fortuta, es clavava lespasa que
portava a la m dreta per matar-la a ella, per que el dest tenia
preparada per travessar-lo a ell. Es veu que la impressi de veure
morir el fill daquella manera va ser tan gran per a la mare que no
ho va poder resistir i va morir al cap de poca estona. Els amos del
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE
mol van arribar tard per salvar la mare i el fill, per a temps per
veure agonitzar lassass que shavia clavat lespasa a si mateix.
Sembla que desprs daquesta tragdia la casa es va anar
perdent i del mol del mas Duran noms en quedaven escasses
runes els anys 50, i va desaparixer del tot durant la segona
meitat del segle XX.
Els amics de la colla del Remei recuperen indrets i racons
bonics de la muntanya desbrossant-los i endreant-los
17
03 Mapes
Aquest punt tamb s'ha convertit en una crulla de camins:
06
L'arribada del tren
el que surt recte va cap a Torrelles de Llobregat i el que baixa, a Sant Vicen dels Horts
en direcci a Santa Coloma de Cervell. Nosaltres agafem el
08
Ermita de Sant Roc i masia de
sender de la dreta en direcci nord-oest. Aqu retrobem els can Mallol de la Muntanya
senyals del PR-C 161 grocs i blancs. Uns dos minuts desprs,
09
Gran alzina i aprofitament
bo i baixant, hi ha un trencall a la dreta. L'agafem noms per de la muntanya
acostar-nos a un indret bonic, endreat i net grcies a l'acci
11
El castell Nou
dels membres de la colla del Remei de Sant Vicen dels Horts, de Cervell i la Torratxa
els quals tamb van fer la decisiva intervenci en els murs de
pedra seca que envolten la gran alzina (pgina 9). Es tracta 12 La misteriosa inscultura
d'una penya en el cim de la qual ha crescut un pi falcat per
la mateixa massa ptria. Als seus peus hi ha un entrant de 13 L'ermita de Sant Antoni
roca que aixopluga una petita imatge de la Mare de Du
15
Histries que envolten
de Montserrat. Tornem enrere fins a retrobar el cam d'on el pla de les Bruixes
venem i anem avall que fa baixada. Durant uns cinc minuts
descendirem sense desviar-nos per cap dels corriols que puguem 20 Els colors de la muntanya
anar veient fins a topar amb un nou trencall, un cam a la dreta
que puja. Est marcat amb el groc i blanc del PR-C 161 i amb 21 Can Costa de la Muntanya
franges verdes i blanques. Aquest s el cam que hem d'agafar.
No tirem pel que seguem nosaltres i que va avall. Desprs
d'uns quatre minuts ms ens surt al pas una nova divisi de
senders. Nosaltres tirem pel de l'esquerra, que correspon al
PR-C 161 i continua avall en direcci oest, cap a la dreta de la
riera de Torrelles. Anem perdent altura fent ziga-zagues per
un cam bastant dret. Passem pel costat del Roc Major, una
penya notria, de proporcions considerables, i continuem
baixant. Pocs metres desprs, a un minut aproximadament,
veiem una fita de pedres amuntegades amb les marques del
PR-C 161 i el seguim cap a la dreta. No anem cap a l'esquerra,
que ens menaria directament a la carretera. El caminet
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 18

que agafem puja primer i desprs fa lleugers desnivells ara

amunt ara avall, amb tendncia a baixar. Seguim les franges 03 Mapes

grogues i blanques. A uns quatre minuts ens surt al pas un

06
L'arribada del tren
altre cam perpendicular. No anem cap a l'esquerra, sin a la a Sant Vicen dels Horts
dreta. Immediatament desprs apareixer un altre cam que
08
Ermita de Sant Roc i masia de
nosaltres prendrem en direcci de descens, cap a l'esquerra. can Mallol de la Muntanya
En una roca al davant mateix d'aquesta bifurcaci hi ha el
09
Gran alzina i aprofitament
senyal groc i blanc. Uns dos o tres minuts desprs trobem un de la muntanya
nou desviament, amb el cam marcat, que va recte, i un altre
11
El castell Nou
que trenca cap a la dreta. Enmig de tots dos camins hi ha una de Cervell i la Torratxa
fita de pedres amuntegades.
12 La misteriosa inscultura

En aquest punt tenim dues alternatives. Variant A: baixar fins a

les barbacoes de l'esquerra de la riera de Torrelles, a l'anomenat El parc de les Camanyes ens convida a reposar una estoneta
i a fer-hi un mos
13 L'ermita de Sant Antoni

parc de les Camanyes, per aprofitar el servei de bar i les taules

15
Histries que envolten
de l'indret per menjar, beure i reposar una estona. O variant B: el pla de les Bruixes
continuar pel vessant dret de la riera i de la muntanya del compostatge i, al costat, la carretera. Si no la volem creuar per
Montpedrs per anar a trobar la carretera BV 2005 i creuar-la dalt, podem baixar a la riera per un corriol que hi ha just al 20 Els colors de la muntanya

una mica ms endavant, en direcci a Sant Vicen dels Horts, costat del pont. Aneu amb compte que s un tram curt, per
parant molt de compte a l'hora de traspassar-la perqu hi ha dret i relliscs. A la mateixa riera trobem una pedra amb les 21 Can Costa de la Muntanya

fora trnsit. Qualsevol de les dues variants alternatives es
tornen a trobar una mica ms enll, superada la riera.
Variant A
per les Camanyes
Agafem el cam que baixa de dret marcat amb els senyals del
PR-C 161. Deixem a la dreta la fita de pedres amuntegades
esmentada anteriorment. Aquest cam est fora descompost.
Una mica ms avall trobem una nova bifurcaci i seguim els
senyals del PR-C 161 cap a l'esquerra. No seguim el cam de
la dreta. A sota mateix hi ha la pista que puja a la planta de
marques, la creuem, passem el pont per sota i, just on s'acaba
la paret del pont, trobem novament el senyal del PR-C 161.
Pugem directament a l'altra banda de la carretera enganxats
a la mateixa paret del pont. Aquest pas s recomanable de
totes passades, sobretot si anem amb nens o amb grups fora
nombrosos. L'altre pont que ara descobrim darrere del que
acabem de passar s el vell de la carretera de Torrelles, d'abans
de l'ampliaci, bastant ms estret que l'actual. Si acabssiu
creuant per dalt, per la carretera, estigueu ben atents al trnsit.
Tant si ens aturem al parc de les Camanyes pel servei de bar
com si no, just haver entrat i deixat l'asfalt, veurem un cam
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 19

que puja a la dreta. Aquest s el cam per on reprendrem la esmentada anteriorment. Tot i que uns metres ms endavant
nostra ruta. Al comenament est fora malms i deixat, amb hi ha una aspa pintada amb blanc i groc en una pedra a terra, 03 Mapes

pedres descompostes, producte tant de l'erosi de les pluges nosaltres, si no volem passar per la installaci de les Camanyes,
06
L'arribada del tren
com de la forta presncia humana per la proximitat de la zona agafarem aquest cam que est prou fressat i segueix el a Sant Vicen dels Horts
d'esbarjo. Una mica ms endavant, amb fort pendent, presenta vessant de la muntanya, sense perdre massa altura durant
08
Ermita de Sant Roc i masia de
escorrancs profunds producte de l'acci de l'aigua quan plou. can Mallol de la Muntanya
A l'esquerra deixeu una torre elctrica i la vista del cobert de
09
Gran alzina i aprofitament
l'establiment de les Camanyes. Anirem trobant senyals grocs de la muntanya
i blancs en algunes pedres. La pujada s forta durant uns
11
El castell Nou
quatre minuts. Creuem un cam i continuem pujant, seguint les de Cervell i la Torratxa
marques. Tan sols un minut desprs arribem a una esplanada
que fa de distribudora de camins. No hem d'agafar ni el que 12 La misteriosa inscultura

continua recte ni el de la dret del tot, sin un sender que surt

entre aquests dos per la dreta, en direcci nord-oest. Aquest 13 L'ermita de Sant Antoni

cam segueix una torrentera, dins el bosc de can Rfols, on,

15
Histries que envolten
abans de fer un revolt cap a la dreta, trobarem uns magnfics el pla de les Bruixes
pltans. De seguida continuem cap avall per un cam ben
aixaragallat. A uns nou o deu minuts de l'esplanada on hem 20 Els colors de la muntanya

agafat el cam per on avancem, ens trobem en la intersecci

d'un altre caminet que agafarem cap a l'esquerra. Els senyals La riera de Torrelles s l'ltim afluent important del marge dret
del riu Llobregat abans d'arribar al mar
21 Can Costa de la Muntanya

del PR-C 161 aix ho indiquen. No agafem el trencall a la dreta.

Ara ens enfilem per un autntic canal de terra durant un o dos
minuts fins a trobar un revolt pronunciat. Nosaltres agafem el
cam de l'esquerra. No agafem el de la dreta, que ens portaria
novament a creuar la riera i s per on arriben els caminants
que no han passat per les Camanyes i han fet la variant B.
Variant B
pel vessant de la muntanya que segueix la dreta de la riera
Des del punt indicat a la pgina 18, agafem el cam que surt cap
a la dreta. Deixem a l'esquerra la fita de pedres amuntegades
el seu recorregut. Caminem durant uns nou minuts fins a
trobar-nos un revolt pronunciat a l'esquerra. Deixem el cam
que continua per la dreta: hi ha una aspa que ens diu que no
hi passem i, en aquesta ocasi, fem cas del consell. Amb unes
petites ziga-zagues baixem fins a la carretera BV 2005. Abans
de creuar-la fixeu-vos que a l'altra banda, a la dreta, a uns 25
metres, hi ha un pas obert en la tanca metllica de protecci.
Heu d'anar fins all. Compte!!! La visibilitat del tram de carretera
no s gaire bona i hi passa fora trnsit. Havent creuat, baixem
per la mica de pista i de seguida trobem un pal indicador de la
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 20

Ruta per la Torrassa PR-C 161. Nosaltres l'agafem en direcci

a Sant Vicen dels Horts / can Costa. Seguim les marques Els colors de la muntanya 03 Mapes

que veiem i, en uns tres minuts, haurem de passar la riera de

06
L'arribada del tren
Torrelles a gual, pel mig d'un canyar. Normalment hi baixa La flora i la fauna del Montpedrs s ben variada i forma a Sant Vicen dels Horts
poc cabal d'aigua. Agafem el cam ple d'escrrecs i reguerots part de la zona que comprn el Parc natural del Montbaix-
08
Ermita de Sant Roc i masia de
que puja per l'altra banda de la riera, amb tendncia a anar Montpedrs-Puig Vicen. can Mallol de la Muntanya
cap a l'esquerra. Amb dos minuts trobem un nou cam que
09
Gran alzina i aprofitament
seguirem cap a la dreta. El cam que no agafem de l'esquerra La vegetaci ms caracterstica daquest paratge s el pi blanc, de la muntanya
s per on haurem arribat si hagussim escollit la variant A el roure i lalzina. Ara b, sota aquests arbres tamb hi creixen
11
El castell Nou
per les Camanyes. plantes com laladern, el marfull, el llentiscle, el galzeran, de Cervell i la Torratxa
larbo, lesparreguera, etc.
12 La misteriosa inscultura

Pel que fa a la fauna shi poden observar aus com la mallerenga

cuallarga, el mussol, la trtora, el gaig, la merla, el pit-roig, 13 L'ermita de Sant Antoni

el tud, lliba, el gamars o el xoriguer. Aix com tamb hi

15
Histries que envolten
podem veure diversos rptils com la sargantana, el llangardaix, el pla de les Bruixes
algunes serps i diverses espcies de papallones. Es poden trobar
animals com el porc senglar, lesquirol, el teix, el conill, leri 20 Els colors de la muntanya

o la guineu. Ara b, per tal dobservar totes aquestes espcies

cal una gran dosi de temps i una altra de pacincia. I cal una 21 Can Costa de la Muntanya

clara conscincia que aquest entorn s l'hbitat natural de la

fauna i la flora que hi viu. Per tant, nosaltres, els humans, hi
estem de pas, la qual cosa significa que hem d'evitar al mxim
de deixar rastre de la nostra presncia temporal: enduem-
nos les deixalles a casa (llaunes, brics, bosses, envasos, etc.) i
respectem en tot moment l'entorn natural on ens trobem.

El pi blanc, el roure i l'alzina constitueixen els arbres caracte-
rstics del parc natural del Montbaix-Montpedrs-Puig Vicen
...
Tant si hem fet la variant A o B, des d'aquest mateix indret
prenem la pista cap a l'esquerra, amunt. Quatre o cinc minuts
desprs ens trobarem una nova bifurcaci. Ara seguim el cam
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 21

de la dreta i arribem, dos minuts desprs, a una altra pista XVI, per shan fet diverses reformes i ampliacions al llarg del
ampla que seguirem avall cap a la dreta. Uns quatre minuts temps. Originriament era de planta rectangular i constava 03 Mapes

desprs sortirem a una carretera asfaltada (el carrer de la duna planta baixa i dos pisos ms, i tenia una teulada a dues
06
L'arribada del tren
Contraselva) que agafem cap a la dreta. Prop de dos minuts aiges. Encara es pot observar com a la faana originria hi a Sant Vicen dels Horts
ms enll trenquem a l'esquerra pel passatge de la Contraselva. resta un rellotge de sol orientat cap a migdia.
08
Ermita de Sant Roc i masia de
Un cop ms, anem seguint els senyals grocs i blancs del PR-C can Mallol de la Muntanya
161. Aquest passatge est asfaltat i fa un fort pendent. A uns
09
Gran alzina i aprofitament
quatre o cinc minuts deixem a l'esquerra una pista que baixa de la muntanya
(no l'agafem) i continuem pujant per l'asfalt que just aqu
11
El castell Nou
esdev encimentat. Desprs d'un revolt a la dreta seguim de Cervell i la Torratxa
endavant un tros planer per la pista de terra fins que un nou
giravolt a l'esquerra ens situa davant un repetj empinat, per 12 La misteriosa inscultura

curt. Acabat el repetj trobem un senyal de prohibit el pas,

excepte a propietaris i serveis. Deixem les cases i anem seguint 13 L'ermita de Sant Antoni

els senyals grocs i blancs. Avancem rectes i no agafem la pista

15
Histries que envolten
que baixa cap a la dreta. Entre dos i tres minuts desprs, la el pla de les Bruixes
pista es bifurca i agafem la que baixa cap a la dreta. Quatre
minuts ms tard, havent passat per una zona obaga i humida, 20 Els colors de la muntanya

deixem un caminet a la dreta, que no agafem, i continuem per

la pista ampla per on venem, sense fer cap cas dels diferents 21 Can Costa de la Muntanya

camins que anirem trobant a banda i banda. Uns cinc minuts
desprs sortim a una carretereta encimentada (s la que va del
barri de la Gurdia al Remei passant per can Costa). En aquest
punt, a l'esquerra, en un pilar de ciment, trobem un senyal
de la Ruta per la Torrassa. Seguim la carretera cap a la dreta,
amb tendncia a baixar. D'aqu a can Costa, que trobarem a
l'esquerra, hi ha de quatre a cinc minuts caminant.
De finals del s. XVII, a can Costa de la Muntanya s'hi han fet
diverses reformes i ampliacions fins al dia d'avui
Juntament amb la masia de can Mallol de la muntanya, la
masia de can Costa s de les cases ms antigues del municipi
que encara resten en peu.

Els terrenys de la serra on se situa la masia eren coneguts amb

Can Costa de la Muntanya el nom de Teixoneres. Era un terreny de vinyes que proliferaven
per tot el cam del Remei, el cultiu tenia una extensi de 31
La masia de can Costa s una construcci de finals del segle mujades (15 hectrees, aproximadament).
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE
La primera referncia escrita que trobem de can Costa data
de lany 1545, un document en el qual se cita un reverend
anomenat Miquel Vives que apunta que la masia de can
Costa s propietat de Felip Castany. El reverend anomena la
masia com a mas Aravitx i diu que es troba en un lloc amb
fruits. Pertany en propietat amb rgim dalou, que consisteix
a tenir un domini complet i lliure de les terres, s a dir, que
les terres estan sense fiscalitzar per part del senyor feudal.
Tamb consta que la propietat t un benefici de Sant Miquel,
un benefici eclesistic que consisteix a fer un donatiu anual a
una capella que es trobava a Barcelona.
Camps d'oliveres prop de can Costa de la Muntanya
La segona referncia que trobem del mas apareix en un capbreu,
una escriptura pblica on consta el reconeixement que fa
lemfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els seus
immobles que el primer t en domini til amb lobjectiu de
recordar els drets del senyor i les obligacions dels emfiteutes.
22
De fet, el capbreu en el qual apareix citada la masia de can
Costa sha recuperat i actualment es pot consultar a larxiu 03 Mapes
histric de Sant Vicen dels Horts. Aquest capbreu data de lany
06
L'arribada del tren
1693, i el va fer el bar de Cervell, Guillem Ramon dIvorra, a Sant Vicen dels Horts
la tomba del qual es va trobar a lesglsia de Sant Vicen
08
Ermita de Sant Roc i masia de
mrtir en una restauraci recent. En aquest capbreu, Jaume can Mallol de la Muntanya
Costa i Maria Castany reconeixien tenir el mas Aravitx al lloc
09
Gran alzina i aprofitament
anomenat a la muntanya. Sembla ser que la famlia Castany de la muntanya
era la propietria de la masia i de la superfcie de terra del
11
El castell Nou
voltant. Labsncia dhereu i el casament de Maria Castany de Cervell i la Torratxa
amb Jaume Costa va suposar la introducci del cognom del
marit com a propietari compartit. 12 La misteriosa inscultura
La segent referncia que trobem s de lany 1852 i es troba 13 L'ermita de Sant Antoni
en uns registres de les escriptures de can Costa, on es constata
15
Histries que envolten
que la famlia Costa s la propietria de la masia. Francesc el pla de les Bruixes
Costa, amo de la masia en aquella poca, era un senyor
molt favorable als carlins, moviment poltic conservador i 20 Els colors de la muntanya
tradicional que pretenia donar el tron a una branca alternativa
dels borbons, a Carles V, germ de Ferran VII. Es van produir 21 Can Costa de la Muntanya
diferents carlinades, per en la que t un paper important
Francesc Costa s la de lany 1833. Just abans de la mort de
Ferran VII, en Josep Tabasca, anomenat el Tell, que era un
dirigent carl, es volia apoderar de les armes que hi havia en
un fort de Molins de Rei, i lalcalde de Molins, en Josep Tort,
volia aturar aquest intent, per no ho va aconseguir. Francesc
Costa, que era capit dels voluntaris reials, va donar refugi
lendem a les tropes den Josep Tabasca, aproximadament
una partida de trenta homes, que es van repartir les armes
i ho van fer a can Costa de la Muntanya. Lalcalde de Molins
de Rei va enviar dues companyies del regiment dAmrica
que estaven a Barcelona a escorcollar la casa de can Costa,
C AMINS D'HISTRIA I DE L LEURE 23

on van trobar quaranta-set fusells, una carabina, trenta-vuit dreta, que seguirem sempre avall fins al cementiri municipal.
portafusells i vint-i-set cartutxos de munici. Al dia segent, en Desprs, des de la faana principal del cementiri, baixarem 03 Mapes

Tell, amb vint homes es va presentar a Rub, amb el crit de Visca pel carrer del mateix nom fins a la via de sota, l'avinguda del
06
L'arribada del tren
la religi, visca el rei i mori la constituci! Van ser empaitats Millenari, i continuarem recte creuant una rotonda a partir de a Sant Vicen dels Horts
i Josep Tabasca va ser atrapat i ajusticiat al garrot. Francesc la qual la via urbana s'anomena carrer de Claverol. A la dreta
08
Ermita de Sant Roc i masia de
Costa es va refugiar als boscos de Cervell, per va ser delatat deixem el complex esportiu municipal Montserrat Canals can Mallol de la Muntanya
per uns pastors, detingut i condemnat a mort. Tanmateix no primer i un dels edificis d'oficines de l'Ajuntament de Sant
09
Gran alzina i aprofitament
es va acabar complint la sentncia. Es va estar molts anys a Vicen dels Horts. Els blocs d'habitatges que veiem a l'esquerra de la muntanya
la pres, des don escrivia nombroses cartes demanant el seu pertanyen al barri de la Vinyala, el topnim del qual indica la
11
El castell Nou
alliberament. Aquestes cartes estan recollides en un relat presncia de vinyes en aquest entorn. El segent carrer que de Cervell i la Torratxa
sobre el Carlisme ahir i avui, de Xavier Quintana, grcies a la creua el de Claverol es diu carrer de Sant Vicen. L'agafem cap
troballa que en va fer la famlia Costa lany 2011, a les golfes de a l'esquerra. Ens trobem la plaa de Carme Llins, la creuem, 12 La misteriosa inscultura

la casa que tenen al poble. Una casa que van comprar a finals continuem pel mateix carrer de Sant Vicen i ja som a l'estaci
del segle XVIII, situada a l'actual carrer Nou de Sant Vicen dels FGC de Sant Vicen dels Horts on hem comenat aquesta 13 L'ermita de Sant Antoni

dels Horts. Les masies acostumaven a estar allunyades de la ruta. De can Costa a l'estaci del carrilet hi ha poc ms de dos
15
Histries que envolten
poblaci, i era una mostra de poder econmic comprar una quilmetres que podeu fer tranquillament... sempre que no el pla de les Bruixes
segona residncia a la vila perqu, a ms, daquesta manera se us escapi el tren!
tamb tenien ms relaci amb la resta de vens. 20 Els colors de la muntanya

Durant la Guerra Civil la masia de can Costa es va collectivitzar, 21 Can Costa de la Muntanya

entre la primavera i lestiu de lany 37, fins que un incendi

va arrasar el terreny i va acabar amb aquest projecte de
collectivitzaci.

Actualment, la masia ja no s propietat de la famlia Costa,

que se la va vendre recentment.

De can Costa continuarem per la mateixa carretereta fins El parc de Manuel Boga, situat al costat del cementiri,
a desembocar al carrer del Shara. Anem cap a l'esquerra. Quan rep el nom del qui va ser president de l'associaci de vens
de la Gurdia durant molts anysGurdia durant molts anys
trobem una rotonda, enfilarem el carrer de Linares cap a la