“EL FORAT DE LA

VERGONYA”
ANÀLISIS DOCUMENTAL

DENISA SUCIU
ESTRUCTURA I DESIGUALTATS SOCIALS
PROF: : JORDI PUEYO TAPIAS
2N TREBALL SOCIAL
13/04/2020
ÌNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................... 2

2. PREGUNTES SOBRE EL DOCUMENTAL EL FORAT (2004) DE FALCONETTI PEÑA .......... 3

2.1. Eixos de desigualtats........................................................................................................................ 3

2.2. Àmbits d’exclusió............................................................................................................................. 4
2.3. Formes de participació .................................................................................................................... 5
2.4. Tipus de violència. ........................................................................................................................... 6
2.5. Exemple de com interseccionen diferents eixos de desigualtats i opressions al documental. .... 6
3. CONCLUSIONS SOBRE LA SITUACIÓ DEL DOCUMENTAL ..................................................... 7

4. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................................... 8

5. WEBGRAFIA .......................................................................................................................................... 8

1
1. INTRODUCCIÓ
Per tal d'elaborar el treball, hem de veure el documental "El Furat De la Vergonya" que es va gravar el 2004,
al barri de la Ribera en el Barri antic de Barcelona. Segons els ciutadans hi havia dues parts en el barri de la
Ribera, per una banda ens trobem el cantó bonic, i per altra banda, està la part on resideixen els immigrants, la
zona amb reformes urbanístiques, on el mercat està tancat...

En aquest documental podem veure que moltes les persones que viuen a la perifèria de la Ciutat Vella de
Barcelona, ha passat per un moviment que és l'èxode rural. Aquests fluxos migratoris es van donar entre l'any
1950 i 1970, on van haver-hi un nombre molt elevat d'emigrants. Hi havia moltes regions amb dificultats
socioeconòmiques originades per la poca productivitat de la terra i pel predomini de latifundis/ minifundis i la
forta presència de població jornalera amb problemes d'atur. A causa del desenvolupament de les
comunicacions i davant la demanda de mà d'obra abundant i barata que necessitava la indústria, gran part de
la població rural es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. Les Comunitats que van guanyar
població van ser les arrees industrialitzades com Catalunya (BCN), Madrid, València i País Basc.

La millora de l'economia espanyola va afavorir un procés de mecanització de la terra que va originar una
disminució de la necessitat de mà d'obra agrícola. En conseqüència l'atur va incrementar i també les
emigracions a ciutats en cerca de treball.

A partir dels anys vuitanta, les ciutats pateixen una nova configuració socioterritorial, ja que el govern local,
regional i nacional adopten el denominat "urbanisme neoliberal". S'implementen una sèrie de polítiques
públiques que afavoreixen els grans interessos econòmics, provocant especulació immobiliària i la
privatització dels serveis públics. A conseqüència de tot això, s'ha generat la polarització, que posa n'evidencia
el desenvolupament desigual de la ciutat i que repercuteix als sectors menys afavorits.

En el documental, podem veure com tots aquests fets han influït de manera negativa a aquesta part de la ciutat
de Barcelona, i on es pot destacar diversos eixos de desigualtats que pateix la població.

2
2. PREGUNTES SOBRE EL DOCUMENTAL EL FORAT (2004) DE FALCONETTI PEÑA
2.1. Quins eixos de desigualtat es veuen en el documental?
Com a primer eix de desigualtat que podem destacar és la classe social. La zona on viuen les persones a la
zona perifèrica de Barcelona. Tal com hem vist abans, les persones que viuen en aquest barri, són de classe
baixa i en alguns casos en situació de risc. El fluix migratori dels anys setanta són claus a l'hora de dir a la
classe social a la qual pertanyen. Són gent que han sigut obligats a emigrar cap a les zones industrialitzades
per tal de treballar, deixant de banda els seus estudis, amb un sou i condicions bastants precaris. Amb l'arribada
massiva d'aquests emigrants, molts d'ells no tenien lloc de treball i van haver de viure a les barricades en unes
condicions molt dolentes i que més endavant es van transformar en blocs de pisos, però hi havia una gran
densitat de població. Amb el pas del temps, la societat ha anat modernitzant-se i va aparèixer el sector terciari
generant nous llocs de treball, però aquestes persones com que no tenen estudis es van veure afectats a l'hora
d'aconseguir un lloc de treball digne, i es van conformar amb el que tenien i tenen en aquest moment.

L'edat, l'ètnia i el lloc de procedència són unes característiques de l'individu que en funció del context històric
d'un país, adquireixen una transcendència social i permeten determinar desigualtats en diferents àmbits
d'exclusió (salut, treball...), i que en conseqüència aquests estaran lligats a processos de discriminació i
segregació. Avui dia, en la majoria de les societats occidentals, les persones d'edat avançada pateixen una
discriminació per la seva edat, a causa dels estereotips que tenim sobre la gent gran i generalitzem aquest
col·lectiu. Tal com veiem en el documental, les persones grans són les més afectades, ja que molts no tenen
altres familiars que els ajudin, només tenien la xarxa de veïns, o també són els més afectats per les demolicions,
ja que aquestes influeixen de manera negativa en la seva salut. La seva baixa contribució remunerada és un
altre factor que afecta les persones grans, ja que han de mantenir-se amb un sou molt baix i a part pagar els
medicaments i altres despeses. Pertànyer a una ètnia com la gitana/musulmana/romaneses, a Espanya suposa
patir processos de discriminació interpersonal i d'exclusió social i econòmica amb grans impactes. En el
documental, podem veure una persona d'origen àrab que vivia en un dels pisos i els veïns la discriminaven per
la seva procedència, i ella se sentia molt malament, ja que no estava fent mal a ningú, només intentava passar
desapercebuda.

La desigualtat de gènere també es fa visible al llarg del documental. Malgrat tots els avenços que s'ha fet fins
al dia d'avui sobre la igualtat entre homes i dones, el masclisme encara segueix en les nostres societats, i molt
més evidents en les persones grans. Aquestes diferències estan molt lligades a la socialització de les dones si
els homes que determina els diferents valors, actituds i conductes, però també les desigualtats de poder, l'accés
als recursos i la divisió sexual del treball. Això ho podem veure en els moments en els quals, el portaveu dels
veïns és un home. Això no vol dir que les dones no hi participin en el procés, però podem destacar les seves
labors en els dinars solidaris que es fa, on les encarregades de cuinar són elles.

També existeixen alguns recursos susceptibles que genera desigualtats. Un d'ells és la desigualtat de la renta.
En el documental podem veure que els ingressos de les persones que viuen al barri són bastant baixos o en
alguns casos són inexistents. Com aquesta part del barri obrer de la Ribera estava formada pels immigrants
que van arribar amb els fluxos migratoris, llavor, en aquells moments el cost de la mà d'obra era molt baixa.
Tal com diuen els veïns, es passava molta gana, i el seu somni no era tenir una mansió o un palau, sinó tenir
un plat de menjar calent.

Pel que fa a la desigualtat de la riquesa, podem dir que la situació econòmica familiar afecta molt en les futures
generacions a l'hora de tenir diferents oportunitats en la vida. La situació de les persones que viuen en el barri,
ha estat marcada per la situació econòmica de les seves famílies. La majoria d'ells vénen del sud d'Espanya, ja
que on vivien abans les condicions de vida/treball no eren massa bones. Si les famílies tenien un bon estatus i
riquesa familiar, els seus fills estaven obligats a estudiar més enllà dels cursos obligatoris, i aquesta acabaven
anant a les universitats, en canvi aquelles famílies que no tenien tants recursos econòmics, es veien obligats a

3
introduir els seus fills al món laboral molt aviat, amb la qual cosa les seves oportunitats de millorar la seva
vida i pujar d'estatus, estaven molt afectades.

La desigualtat de salut i supervivència també es fa evident en el documental. Aquestes desigualtats són el

resultat de les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que tenen les persones en funció de la
classe social, el sexe, territori o ètnia, el que provoca una pitjor salut entre els col·lectius menys afavorits. Els
recursos materials com poden ser les condicions de treball, el treball domèstic, els ingressos i la situació
econòmica, l'habitatge i l'entorn residencial, com també el context socioeconòmic i polític són decisius en les
desigualtats de salut. Al documental es veu clar que tots aquests recursos materials dels quals haurien de
disposar els veïns, són molt nefastes, llavors, influeixen molt en la seva salut física i psíquica.

Crec que també hi havia una desigualtat en relació amb l'educació, ja que, tal com hem esmentat abans, la
majoria de les persones que vivien al barri eren persones que van arribar a la ciutat industrialitzada, gràcies als
fluxos migratoris. Llavors aquests van haver de deixar els seus estudis i introduir-se al món laboral per tal de
poder viure mínimament de manera digna, i també, si fos possible, mantenir la seva família que estava lluny.
Llavors, aquests fets han influït molt negativament en les oportunitats de les persones per tenir un futur millor.
Al documental es pot veure com les persones passaven molt de temps al bar, i els joves molt de temps al carrer.

En referència a les desigualtats d'estatus, crec que sempre estaran presents a les nostres vides, sobretot en les
classes obreres i mitjanes, ja que en la majoria de les vegades en sentim inferiors a unes persones o altres. En
aquest cas, els veïns se senten com molt infravalorats per l'Ajuntament, ja que es pensen que els poden prendre
el pèl, i aquest fet afecta molt a la seva autoestima. Aquestes persones automàticament se situen en un estatus
inferior, que també influeix en l'autoavaluació de cadascun. També existeixen les desigualtats de consum entre
la població, ja que les persones que viuen en aquesta part de Ribera, els seus pisos estan en molt males
condicions i molt petits, els electrodomèstics eren material de luxe, així com la roba de marca.

Per últim, podem detectar desigualtats en l'ús del temps, és a dir les hores que han dedicat al treball remunerat
aquestes persones és molt gran, sobretot, les persones grans, que avui dia no reben una remuneració molt alta
per poder sobreviure. En el moment del documental, es veu a les persones com molt "cremades", a causa de
les hores de treball en conjunt amb les males condicions i el sou baix, que els impedia mantenir la seva família.
Això els ha impedit dedicar massa temps al treball reproductiu per a un mateix.

2.2. Quins àmbits d'exclusió es mostren en el documental? Raona breument la teva resposta.
Àmbit econòmic. Aquest és un dels diversos àmbits que es dóna en les dinàmiques d'exclusió social i que es
pot identificar en el documental. És molt evident l'estat de pobresa que estan vivint els ciutadans de la part
dolenta del barri de Ribera, allà on hi ha molta presència d'immigrants, els mercats estan tancats i les obres no
paren. Aquestes persones pateixen una pobresa absoluta, ja que l'ajuntament els ha deixat sense aigua ni llum,
per obligar-los a abandonar els seus pisos. Això influeixen a la seva salut, a causa de la poca higiene que poden
tenir, però també a la seva autoestima.

Àmbit laboral. Quan es va fer el documental, la jubilació estava molt més avançada que avui dia. Llavors, hi
havia molta gent gran que estava cobrant la seva pensió, després d'haver cotitzat a la Seguretat Social. Les
feines que feien eren molt precàries, cosa que a la llarga els va influir en la seva salut física i psíquica. La
majoria dels contractes eren temporals, i els sous molt baixos, fet que impedia poder pagar el lloguer/hipoteca
i després aguantar les altres despeses de la llar.

Àmbit formatiu. Moltes d'aquestes persones no tenen els estudis bàsics, ja que han hagut d'emigrar i buscar-
se la vida per poder sobreviure. Llavors, es van incorporar al món laboral molt d'hora. Han sigut obligats a fer
això, per les diverses circumstàncies que no afavoria la seva vida. Això els ha influenciat molt a l'hora de trobar
feina i desenvolupar altres activitats de la vida diària.

4
Àmbit sociosanitari. Moltes de les persones que surten al documental es veuen mal parades, i ho podria
relacionar amb la dècada dels 80-90 quan va aparèixer una gran problemàtica que és el consum d'heroïna.
Llavors, es veuen a diferents persones que estan afectades per diferents drogues com pot ser el cànnabis,
/alcohol/heroïna, etc. Això pot tenir diferents detonants que fan que la persona no aguanti per si sola totes les
desgràcies de la seva vida. En el documental es pot apreciar que en aquell barri hi ha també persones amb
diversitat funcional, i entre els veïns les cuiden bastant.

Àmbit residencial. Per culpa de les demolicions que es van portar a terme per al projecte del pàrquing, va
haver-hi algunes persones que es van quedar sense a casa, i que tampoc tenien altres familiars que els poguessin
ajudar. L'entorn residencial estava molt degradat a causa del pas del temps, i a part, a causa de les demolicions
que es portaven a terme i que debilitaven les estructures dels blocs de pisos. Si mirem avui dia, podem dir que
també hi havia infrahabitatge, ja que semblaven unes xaboles en comparació amb els pisos d'avui dia. En
alguns casos també existia la sobreocupació, on en un pis bastant petit vivien moltes més persones de les que
hi podien i cabien. A part d'això, els habitatges estaven en unes condicions bastant degradants, que influïa en
la salut de les persones.

Àmbit relacional. Aquest afecta sobretot a les persones grans, que veuen afectades les seves relacions amb
els altres membre de la família, o simplement s'han quedat soles, i només tenen com a xarxa social els veïns.
Aquestes persones que es troben i se senten soles, acostumen a fer molta vida comunitària, tal com es veu en
el documental, on en les activitats i festes del barri les persones grans estan presents. Els veïns també tenen
molt reconeixement per a aquestes persones, ja que segons ells, són els que van aixecar i construir el barri.

Àmbit polític/de ciutadania. Crec que aquí podem fer referència al fet que els veïns del barri volien espais
verds, i en un principi se'ls va prometre això. Llavors amb el pas del temps ha anat sortint la veritat, i no s'ha
tingut en compte la seva opinió, com tampoc es va buscar una altra alternativa per tal que aquestes persones
no hagin de marxar de les seves cases a causa de les demolicions. Llavors, podia dir que és com la democràcia
que existeix avui dia, es fan projectes per millorar la vida de les persones, però sense tenir en compte la seva
opinió. Tot i que, el projecte que volien fer al barri només tenia com a principal objectiu augmentar la butxaca
d'uns quants..

2.3. Dins del documental es veuen diferents formes de participació entre:

Les i els veïns del Col·lectiu del Forat de la Vergonya: aquest col·lectiu estava format pels habitants i
residents del Barri antic des de fa molt de temps, i també per la gent jove que acabava d'arribar al barri i estaven
vinculats al moviment okupa. La gran part del veïnal era molt activa pel que fa a la comunitat. La solidaritat i
empatia es va fer present entre els veïns. Aquest no van perdre els costums i hàbits, com pot ser les festes, per
tal d'entretenir la gent i riure una estona, els dinars solidaris entre els veïns.

Entre aquests/es veïns/es i altres plataformes veïnals, com el PERI o la FAVB: Els veïns del Barri antic
estaven descontents, ja que no es va considerar la seva opinió, i va incrementar la indignació veïnal a causa
del fet que el PERI va fer unes modificacions que implicaven la disminució de la superfície del jardí que en
teoria anava a construir. Amb la FAVB no hi havia bona relació, ja que els responsabilitzen de tot el que
passava. Segons els veïns, aquests formen part de l'especulació mobiliària i cobren diners de l'ajuntament. Els
veïns dels barris que rodejaven el Forat, es van unir a la seva lluita, i els van acompanyar a les manifestacions
davant dels jutjats, de l'ajuntament. Es va mostrar una gran solidaritat entre aquests veïns que formaven part
de diferents barris de Barcelona, i aquest fet va que no paressin de reivindicar-se. Els veïns de la plaça de la
Vergonya se sentien forts. Es realitzaven diferents assemblees on participaven la gent del Forat, juntament
amb el suport d'altres veïns de diferents barris.

Entre els i les veïnes del Forat i l'Ajuntament: Algunes vegades es fan assemblees entre persones
responsables del projecte del Forat, el pàrquing, però l'alcalde mai dona la cara. La participació i relació directa

5
amb l'Ajuntament és gairebé nul·la, tot i que al barri accedeix persones que treballen a l'ajuntament, però mai
el màxim reposable. Els veïns en diferents episodis acudeixen a l'Ajuntament i es manifesten davant, però els
guàrdies els impedeix entrar a dins, llavors, la tensió creix.

2.4. En el documental es veu violència estructural, violència cultural/simbòlica i violència física.

Violència estructural: en el documental podem veure reflectida aquesta violència quan l'ajuntament deixa els
blocs de pisos del Furat sense llum i aigua, i no permet la satisfacció de les necessitats bàsiques d'aquestes
persones. Ho fan per tal que la gent deixi els seus habitatges i puguin continuar amb les demolicions. Però els
veïns no uneixen i s'oposen al projecte, i com a reprimenda es produeix un dany en la satisfacció de les
necessitats humanes més bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) com a resultat dels processos
d'estratificació social.

Violència cultural/simbòlica: el gran símbol que surt al documental és l'arbre plantat al mig de la plaça i que
representa la lluita veïnal, la resistència, així com les seves ideologies. L'únic que volien una plaça al centre
del barri que serveixi com a lloc on els veïns s'ajuntin i convisquin i no un simple pàrquing basat en unes obres
especulatives i pensat per a un turisme constant. En el moment en el qual s'atempta contra aquest arbre, també
s'atempta contra la dignitat d'aquestes persones i els seus ideals.

Violència física: aquest tipus de violència el podem veure quan es dóna un ultimàtum als veïns per deixar les
seves cases, i el que fan com a resposta és plantar molts més arbres a la plaça i es manifesten. Comencen les
càrregues policials cap a les persones i molta violència física, com cops de porres. Uns quants van ser detinguts,
i aquests acusen la policia d'haver-los pegat durant el trasllat cap als jutjats. En les imatges es veuen les marques
de les porres. També podem dir que hi ha violència física contra la naturalesa, quan es planten els arbres i, no
se sap qui, els maten de diferents maneres.

Sovint, les causes de la violència directa està relacionada amb les situacions de violència estructural i
justificades per la violència cultural. Moltes d'aquestes situacions són conseqüències d'un abús de poder que
recau sobre un grup oprimit, o d'una situació d'injustícia social i reben el suport de diferents discursos que
aproven i justifiquen aquestes violències. Crec que la relació entre aquests tipus de violència és que un provoca
l'altre i així es transforma en una roda que mai pararà.

2.5. Explica algun exemple de com interseccionen diferents eixos de desigualtats i opressions al
documental.
Ètnia i gènere: al documental es veu una senyora d'origen musulmà que viu a uns pisos nous, però que els
veïns la vigilen i l'espien, directament li diuen que no volen musulmans al seu bloc de pisos. El fet de ser dona
també influeix molt en la seva vida diària, encara que directament no es vegin opressions contra les dones,
però sabem que des de sempre aquestes han estat presents. Aquests dos eixos de desigualtat actuen i intervenen
en la dignitat de la persona, debilitant-la. La dona se sentia doblement oprimida, per una banda per ser dona, i
per altra pel seu lloc de naixement. Aquests eixos atempten contra la dignitat de les persones.

Classe, ètnia, desigualtat d'educació, desigualtat en ocupació, desigualtat en la renta/riquesa: totes

aquestes desigualtats influeixen de manera negativa en la salut de les persones del Forat. També podem veure
que es donen a la vegada, potser no totes en la mateixa persona, ni en el mateix ordre, però el que si veiem que
repercuteixen la seva salut. La seva situació econòmica, ja ve determinada en gran manera per la situació de
la seva família, i tal com ens diuen al documental, molts d'ells van venir del sud d'Espanya a les ciutats
industrialitzades en cerca d'una vida millor, deixant de banda els estudis. Però veiem que la majoria no ho han
aconseguit, o si ho han fet, la seva vida s'ha anat deteriorant. Aquest fet també determina que les feines que
han tingut i tenen són molt precàries. Molts d'ells no tenen ni els estudis obligatoris, llavors tenen grans
limitacions a l'hora de buscar altres feines o simplement tenir diverses habilitats com per saber moure's pel
món. Tots aquests factors determinen la classe social, i com sabem avui dia hi ha una gran opressió contra

6
aquestes persones i més encara quan són d'una determinada ètnia, com per exemple gitana/musulmana. Per
últim, parlant de la salut, sabem que la classe baixa/obrera tenen pitjor salut que els altres, a causa de les
condicions en què viuen, per les preocupacions que tenen uns i altres, per l'accés als recursos, etc..

3. CONCLUSIONS SOBRE LA SITUACIÓ DEL DOCUMENTAL

La situació que es va donar el 2004 en el barri de la Ribera, crec que va afectar de manera negativa al seu
conjunt. Segons he llegit, és un barri cèntric, però hi ha moltes persones que tenen por en diferents ocasions
de passar-hi per allà. Crec que les persones que estaven en contra de les demolicions i els nous projectes que
es volien fer, era més per culpa d'un sentiment, ja que allà van viure diferents generacions de les seves famílies.
Llavors, era com trencar una part de la seva història personal. Aquell barri representava els millors i pitjors
moments de les seves vides, la seva infància, el seu pare, la seva mare. Tot el que aquelles persones van tenir
a la seva vida passava per aquell lloc.

Personalment, penso que modernitzar el barri era una molt bona idea, però amb el que no estic d'acord és amb
els enganys que feien cap a les persones, i més cap a les persones grans, que la majoria d'elles acabaven al
carrer. Crec que les alternatives i opcions que donaven a les persones que deixaven els seus pisos, haurien de
ser molt més segures i a llarga durada.

Avui dia, aquest barri es caracteritza pel seu deteriorament i els seus blocs de pisos molt antics, en comparació
amb els altres barris del costat, que sí que van acceptar en el seu moment les obres sense protestar. També és
veritat que moltes persones es van beneficiar amb les obres que es van dur a terme, però avui també passa, i
realment a mi no m'estranya, ja que sempre hi haurà algun que es beneficiï d'allò que fa.

Una cosa que m'ha sorprès molt del documental és la solidaritat que hi havia entre els veïns, i la gran
participació en les activitats que es feien al barri. Tothom es coneixia entre ells i això em va semblar molt
important, ja que segurament hi havia molta gent que se sentia sola, i la xarxa de la comunitat era molt
important per ell. A la nostra societat vivim de manera molt individual, la majoria dels veïns no es coneixen
entre si. Però la cosa ha canviat amb la situació actual que estem passant a causa de la Covid-19. També ha
augmentat la solidaritat entre les persones, per exemple hi ha persones que s'ofereixen a ferles compres a les
persones que no poden sortir, i això em fa pensar que els problemes ens uneixen, indiferent de la nostra edat,
ètnia, classe, religió, gènere, etc.

7
4. BIBLIOGRAFIA
Peña, F. (2004). El Forat de la Vergonya. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=_vrfSn0dLKQ

Pueyo, Tapia, J. (2020). Mòdul 2: Eixos de desigualtat social i processos d’exclusió social. Desigualtat i
exclusió social

Pueyo, Tapia, J. (2020) Mòdul 2: Eixos de desigualtat social i processos d’exclusió social. Procés exclusió
social

5. WEBGRAFIA
https://web.ua.es/es/iudesp/documentos/publicaciones/comision-para-reducir-lhttps-vuala-ua-es-index-php-
as-desigualdades-en-salud-en-espana-2010.pdf

https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/56660/El%20forat%20de%20la%20vergonya.pdf?sequence=4&is
Allowed=y

http://observatoritreball.gencat.cat/web/.content/generic/documents/treball/estadistica/atur/2005/pdf/arxius/d
oc_46015629_1.pdf

https://www.diagonalperiodico.net/movimientos/ayuntamiento-barcelona-quiere-tapar-forat-la-
vergonya.html

http://filosofiaparatodos-cejapo.blogspot.com/2012/05/triangulo-de-la-violencia.html