2020

IDEA PROJECTE
INTERCULTURAL

DENISA SUCIU
ACCIÓ COMUNITÀRIA I MIGRACIONS
PROF: NEUS ALBERICH GONZALEZ
2N TREBALL SOCIAL
13/05/2020
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................2

2. EXPLICACIÓ I PLANTEJAMENT DEL PROJECTE (5 pàgines màxim).........................3

2.1. Títol del projecte:...................................................................................................................3

2.2. Descripció general.................................................................................................................3

2.3. Anàlisis de la realitat.............................................................................................................3

2.4. Justificació.............................................................................................................................5

2.5. Persones destinatàries............................................................................................................6

2.6. Ubicació.................................................................................................................................6

2.7. Objectius: generals i específics.............................................................................................7

2.8. Activitats i calendari..............................................................................................................7

2.9. Recursos humans, col·laboracions i aliances.........................................................................8

3. LES DIMENSIONS INTERCULTURALS I COMUNITÀRIES DEL PROJECTE...........9

3.1. Dimensió interculturalitat: igualtat/equitat............................................................................9

3.2. Dimensió interculturalitat: interacció positiva.....................................................................10

3.3. Dimensió comunitària..........................................................................................................10

3.4. Dimensió interculturalitat: reconeixement i valoració de la interculturalitat......................11

4. COMENTARIS O OBSERVACIONS FINALS (CONCLUSIONS)...................................12

5. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA............................................................................................12
1. INTRODUCCIÓ
Aquest treball es basa en la creació i desenvolupament d'una idea de projecte intercultural, basada
en les tres dimensions que hem estudiat, però li sumem la dimensió comunitària. Aquest
plantejament ha d'incloure els col·lectius de persones culturalment diverses i/o amb bagatges
migratoris en un context determinat. A l'hora d'escollir el projecte, tindré de referència el document
"Context Espai on desenvolupar un projecte intercultural", i des d'allà escolliré una situació de base,
a través de la qual plantejaré les meves idees. Triaré alguna de les situacions que es presenten i que
estan explicades, i a partir d'aquesta i el context que s'especifica, plantejaré la meva idea del
projecte.
Per fonamentar la meva proposta i els meus coneixements, hauré de comprendre el model
intercultural per a la intervenció, així com comprendre els eixos de desigualtat i com es creuen, en
la vida dels individus i els col·lectius. Per últim, reflexionar sobre els enfocaments educatius i
d'intervenció social que aborden la immigració i la diversitat des de la perspectiva comunitària, és
fonamental per saber guiar el projecte cap aquest àmbit.
2. EXPLICACIÓ I PLANTEJAMENT DEL PROJECTE (5 pàgines màxim)
2.1. Títol del projecte: FAW: ensenyem sobre l’amor i la sexualitat. (From Around the World:
des de tot el món)
2.2. Descripció general
Aquest projecte que m'agradaria proposar està relacionat amb diferents tallers sobre l'educació
sexual tenint en compte el context de les diferents realitats de les persones immigrades. A part
d'abordar i ensenyar sobre aquest àmbit, també procurarem que hi hagi una relació dinàmica entre
els diferents grups culturals i que en el procés d'aprenentatge sobre la sexualitat, s'influeixin de
manera recíproca, per tal que aquest aprenentatge sigui molt més ric. El que volem, és que els grups
i les persones de diferents orígens socials i culturals estableixin relacions mútues i dialogants, i
aprendre els uns dels altres. Moltes persones que arriben al nou país no han tingut l'oportunitat
d'estudiar, i en aquell cas que si, en la nostra societat tampoc s'ha donat una educació sexual als
alumnes, fins ara, que s'estan implementant a algunes escoles assignatures relacionades amb aquest
tema. En aquest projecte m'agradaria involucrar, sobretot, les persones joves immigrants i els
autoctons, tant nois com noies, ja que és un tema molt important a tractar avui dia i gran part d'ells
estan confosos. En moltes llars, els fills no acostumen a parlar amb els seus pares sobre aquests
temes, ja que resulten "tabús", i el que nosaltres pretenem és crear aquests espais segurs, on les
persones puguin resoldre els seus dubtes, investiguin i es coneguin més. En un principi, el que
caldria fer és conèixer i fer una anàlisi de com viuen la sexualitat les persones immigrants en el seu
país d'origen, per tal de saber com abordar aquests temes sense que ningú se senti incòmode o ofès.
Això és clau, ja que a l'hora d'implantar taller de sexualitat als instituts, aquests estan projectats des
d'una perspectiva eurocèntrica, sense tenir en compte la diversitat sexual, relacionada en els
diferents contextos culturals.
2.3. Anàlisis de la realitat
La situació que he triat dins del cas Espai Jove, tracta sobre un grup de nois marruquis, que
acostumen a molestar de diferents maneres als altres joves, tot i que hi ha unes normes que
prohibeixen aquest fet, ja que tothom s'ha de sentir a gust. Aquestes molèsties van més cap als més
joves, on hi ha germans i cosins, però també cap a les noies. En referència a elles, aquests joves
acostumen a portar un joc de provocació per tal de cridar la seva atenció, però també hi ha moments
en els quals les incomoden. Malgrat això, va arribar el dia en el qual es va traspassar els límits, i un
dels nois d'origen marroquí, que formava part d'aquell grup, li va tocar el cul a una noia que no era
d'origen marroquí. El que va fer la noia va ser insultar-lo, però el noi s'estava rient davant d'ella. El
que va passar l'endemà és que va venir el pare de la noia a l'Espai Jove, i davant dels professionals i
els altres nois i noies, va començar a dir que "volia matar al moro", i demanant que li apliquessin
unes mesures més greus, com pot ser la denúncia. Tot i les peticions del pare furiós, els
professionals volien evitar-ho, ja que, segons ells, el noi ja tenia bastants problemes.
Tal com sabem, existeix una gran diversitat en la població. Per una banda, hi ha moltes persones
diferents, amb les seves característiques individuals, la seva pròpia història, les seves arrels i
experiències en el país d'origen, etc. Els diferents i diversos estereotips que podem tenir sobre ells,
fan que ens oblidem que no hi ha cap persona que sigui igual a l'altra. Cada persona, sigui
immigrant o no, és única. Per altra banda, si ens fixem en les circumstàncies personals, aquestes
varien molt en la població immigrant. Ens podem trobar amb persones immigrants amb un alt nivell
de qualificació, amb un bon nivell de vida, amb una bona xarxa de suport familiar i social i que han
pogut accedir a uns estudis superiors. Però, desgraciadament, també ens trobem amb persones poc
qualificades amb problemes de carències, persones que han estat aïllades i que no han pogut accedir
ni tan sols a una educació bàsica. Amb això el que vull dir que, alhora que el noi va cometre aquest
error, hauríem de mirar el conjunt de la seva situació, no per justificar-lo, sinó per comprendre
millor la complexitat de la seva realitat.
A la nostra societat hi ha una estigmatització cap al col·lectiu dels joves immigrants, i molt més cap
aquells que són d'origen marruqui, asiàtics entre d'altres. Aquests han patit diferents episodis de
racisme, i tal com se'ns diu en el document de l'Espai Jove molts d'aquests joves es consideren
racialitzats, ja sigui pel color de pell, per la procedència que se'ls hi atribuïa o per les seves
creences. La majoria d'ells han sigut tractats de manera diferent i en alguns casos es va arribar a un
cert grau de violència pel seu origen. Aquestes discriminacions que pateixen van des de mirades o
comentaris que els fan en l'àmbit escolar, tant els companys com el professorat, però també al carrer
o quan van a comprar a un supermercat. Ens trobem també amb un grup amb el qual hem de
treballar l'escepticisme, ja que segons ells, van prenent consciència que aquestes situacions no
aniran canviant i que l'únic que poden fer és aprendre a sobreviure amb això.
En el cas concret del noi, crec que podem trobar una estreta relació entre el racisme i el sexisme.
Per una banda, aquest noi, el segur, és que ha estat racialitzat, i aquest exerceix alguna actitud
masclista cap a les noies, de la mateixa manera que ell rep racisme per part d'altres persones de la
societat. Podem trobar alguns factors de risc que coincideixen en el fet de ser una víctima i un
agressor. En especial, vull fer referència als factors de risc sociodemogràfics, com per exemple
pertànyer a un grup minoritari, tenir un nivell d'escolarització i socioeconòmic baix. Amb això el
que vull dir és que hi ha un alt nivell de possibilitat que aquest noi estigui en una situació d'exclusió
social, per diferents raons. Aquí m'agradaria parlar sobre la interseccionalitat entre els eixos de
desigualtats, i fer referència a la classe, l'ètnia, i el gènere. Aquests eixos tenen molt pes a la nostra
societat, i són molt importants per entendre la situació real de les altres persones.
L'exclusió social que pot experimentar aquest jove, és causada per diferents branques. Per una
banda, ens trobem amb una discriminació per l'origen ètnic, la qual influeix en diferents aspectes de
la vida d'una persona que arriba a un nou país. Pot tenir dificultats en la recerca de treball, en
accedir a un habitatge, però també en formar una xarxa social i tenir accés als recursos socials. Si a
aquest fet li sumem la classe, veiem que cada vegada la situació de la persona empitjora més, quan
hi ha un dèficit econòmic, el qual ve determinat per les dificultats que tenen aquests joves en la
incorporació laboral. Vull fer referència en especial a les noies d'origen immigrant, que en la seva
vida es creuen els 3 eixos de desigualtat, el de gènere, l'ètnic, i el de la classe social. Crec que tenen
moltes més traves en la societat, que altra noia que sigui d'occident. Algunes de les dones
immigrants amb menys recursos, es troben exercint la prostitució, situació que els col·loca en una
especial situació de vulnerabilitat de cara a l'aïllament, contagi d'infeccions), explotació, poques
possibilitats d'aconseguir un treball diferent.
Tornant al cas que tenim, el del noi marruqui, podem dir que la seva cultura té una altra concepció
sobre la dona, la vida en parella i la sexualitat. La majoria dels nois d'origen marroquí, s'intenten
adaptar a la cultura nova, i volen experimentar, però pot ser que la seva família no presenta una
actitud tan oberta com ells. Llavors, aquests temes relacionats amb la vida sexual, curiositats que
poden tenir, representen un tema tabú o ho tenen prohibit. Llavors aquest jove el que necessita és un
espai segur on resoldre els seus dubtes i també aprendre sobre la salut sexual i tot el que això
comporta. Crec que també podríem dir que té una necessitat de cridar a l'atenció dels seus grups
d'amics, família, o inclòs el dels professionals, ja que necessita sentir que algú li presta atenció per
la cosa que sigui. També pot ser que els seus pares estiguin treballant tot el dia, i no sent afecte en la
seva llar, per aquest motiu el busca en altres persones, com pot ser el grup d'iguals, i acaba fent
coses que sap que a ells els farà gràcia. Crec que si aquestes necessitats no es cobreixen, exposem
als nens i joves a una situació de vulnerabilitat enfront de les conductes sexuals negatives i a
l'explotació sexual, a causa de la falta d'informació, afecte, i un lloc segur on poder expressar els
seus dubtes.
2.4. Justificació
A l'hora de fer aquest projecte relacionat amb la diversitat cultural i la sexualitat, hem de conèixer la
manera en la qual es viu la sexualitat en les distintes cultures que conviuen avui dia a Espanya.
Quan abordem els drets de la sexualitat d'una persona immigrant, és necessari tenir en compte la
seva situació social, la seva cultura de procedència, la situació legal i jurídica en la qual es troba,
així com la seva situació psicològica, ja que el segur és que les seves pràctiques i experiències vitals
seran bastant més diferents que les experiències de la població autòctona. La sexualitat abasta molt
més que el genital i el reproductiu. Aquesta està imbricada amb les relacions personals, de parella i
amoroses, amb la cerca i el gaudi del contacte físic, amb estimar simplement, i amb estimar i
gaudir, amb l'autoestima, amb la imatge corporal, amb els rols de gènere, amb la mateixa identitat
com a home o com a dona. Hem de tenir en compte la que la persona pot portar del seu país
d'origen una determinada visió sobre els temes que he esmentat anteriorment, i que aquesta visió
seran bastant diferents de la visió que podem tenir a Espanya. Crec que tota persona té el seu dret a
mantenir la seva perspectiva i les seves pròpies creences sobre aquests temes, sempre que no vagin
en contra dels drets sexuals. Per aquest motiu, hem d'ensenyar als joves les diferents maneres de
viure aquesta sexualitat en les diferents cultures i procurar que hi hagi una acceptació d'aquestes
persones, grups i cultures.
Considero que l'educació sexual és necessària per tothom, però molt més per a les persones que es
troben en una situació de màxima vulnerabilitat com poden ser els joves immigrants, entre d'altres.
Avui dia el fenomen migratori s'associa a la crisi i a la pobresa. Per aquest motiu, crec que és molt
important impulsar la investigació, realitzar programes i accions, publicar i difondre experiències i
coneixements que aprofundeixin en l'atenció de la sexualitat en les persones immigrants. Com hem
comentat abans, la situació personal i familiar de cada jove pot ser molt diferents, i crec que hi ha
molts que necessiten un espai segur on poder parlar sobre els temes de la sexualitat, o simplement
escoltar allò que ha de dir els professionals sobre això. Perquè també sóc conscient que hi haurà
persones que tinguin més facilitat en parlar-hi i d'altres no tantes. També crec que és molt important
apoderar als joves perquè prenguin decisions fonamentades pel que fa a les relacions i la sexualitat,
ajudant-los a moure's en un món on la violència i les desigualtats basades en el gènere, els
embarassos precoços i no desitjats, i el VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS)
continuen plantejant greus riscos per a la seva salut i benestar. També crec que és clau contribuir al
fet que les persones es coneguin, s'acceptin i visquin bé, en les seves relacions sexuals i en les seves
relacions afectives, com a dones i com a homes únics i irrepetibles.
 2.5. Persones destinatàries
Pel que fa als agents directes, aquest projecte va destinat cap al col·lectiu de joves migrants interns,
joves residents d'origen estrangers, fills i filles de famílies migrades i els joves autòctons del barri
de 12 a 25 anys, encara que normalment accedeix la franja més jove de 12 a 19 anys. La majoria
d'aquests joves presenten una condició socioeconòmica baixa, i sovint es troben en situacions de
precarietat, pobresa o risc de pobresa. Si parlem de les qüestions acadèmiques i laborals, la majoria
d'aquests joves que busquen un lloc de treball, no han acabat l'ESO, o bé no ha continuat els estudis
més enllà. Els altres agents socials que es podran beneficiar són la resta dels professionals que
participaran en la planificació, els dissenys de les activitats, i el seu desenvolupament. Com és un
nou projecte, aquests es podran enriquir i aprendre nous coneixements, els quals s'intenten adaptar a
les noves necessites de la població.
En referència a l'agent indirecte, podríem dir que és el govern i la societat en general, perquè també
es pretén conscienciar a la població sobre la importància que té el fet de parlar amb els fills sobre
els aspectes de la sexualitat, el sexe en si i la reproducció, sense oblidar-nos d'ensenyar que hi ha
diverses cultures que ho viuen de diferents maneres i s'ha de respectar. També s'ha de conscienciar
al govern del fet que l'educació sexual no només s'ha de donar en la llar, sinó que ha de ser un tema
que s'abordi des de l'ensenyament formal, a part de l'àmbit privat. Ha d'haver-hi una modificació en
el sistema educatiu que s'està impregnant fins ara, ja que no es té en compte ni tampoc representa la
diversitat de les cultures ni dels processos històrics. Segurament, hi ha moltes famílies que tampoc
tenen els coneixements suficients o sàpiguen com fer-ho, i per aquest motiu aquesta educació sexual
s'ha de donar des que els nens són petit, però suficientment preparats i conscients d'aquest tema.
2.6. Ubicació
Aquest projecte el portaré a terme dins de l'Espai Jove, i la majoria dels tallers o les activitats es
realitzaran en l'aula de tallers o cursos, tot i que algunes activitats es podran realitzar al carrer. Crec
que hem de crear un entorn càlid, si tenim un grup de "x" persones que les classes no siguin per a
moltes més persones i ens sobri espai per tot arreu. Crec que ha de ser un lloc més íntim per tal
d'expressar molta més seguretat i confiança als joves, com una classe petita, d'acord amb les
persones que són al grup. Un aspecte organitzatiu que podria afavorir el treball en els tallers
d'educació sexual podria ser que els grups siguin mixtos, però en algunes activitats, es podria fer
una divisió en funció de sexe. En altres projectes he vist que en aquests projectes les noies d'origen
marroquí, acostumen a demanar si podria haver-hi un canvi en els grups, és a dir que no siguin
mixtes.
2.7. Objectius: generals i específics
Objectiu general: Promoure la vivència de la sexualitat positiva, la igualtat social dels gèneres,
l'autonomia i la responsabilitat, la convivència solidària i tolerant i la salut sexual, entre els joves
migrants, així com ensenyar les diferents maneres de viure-ho en les diferents cultures.
Objectius específics:

 Potenciar les relacions positives entre els grups i les persones de diversos orígens, a través d'allò
que els uneix, com podrien ser les inquietuds que poden tenir sobre la sexualitat.
 Contribuir al fet que les persones es coneguin, s'acceptin i que visquin bé les seves relacions
sexuals en les seves relacions afectives tenint en compte els aspectes culturals de cada
comunitat.
 Augmentar la capacitat crítica dels joves migrants interns, joves residents d'origen estrangers,
fills i filles de famílies migrades i els joves autòctons, a l'hora de valorar l'organització i l'ús que
en les diferents societats i cultures es fa sobre la sexualitat, analitzant críticament els rols de
gènere, abusos sexuals, la prostitució.
2.8. Activitats i calendari
El projecte el portaré a terme durant l'any acadèmic, i en concret en el segon semestre, des de gener
fins al mes de juny. Crec que en el primer semestre, les persones que acostumen a acudir a l'Espai
Jove estaran coneixent o almenys de vista. Les sessions tindran una durada d'una hora i mitja, amb
la possibilitat d'allargar-la una mica més, en funció de l'interès dels joves. Els tallers es plantejaran
com a diàlegs sobre la sexualitat, ja que permet conèixer als assistents i les assistents, saber com
pensen, crear reflexions conjuntes, fomentar l'esperit crític, i en definitiva, crea llaços, i permet que
el monitor o la monitora també aprengui. A més, sol produir menys rebuig, i se sol reduir el xoc
cultural. Si és possible, seria una bona idea comptar amb un mediador o una mediadora
intercultural, preferiblement, del mateix país d'origen que les persones assistents, i fins i tot del
mateix sexe.
Es faran tallers 2 dies a la setmana: dimecres i divendres, al matí i a la tarda.

 Una eina clau en l'elaboració i tramitació d'aquests projectes és la comunicació, ja que és clau
per diverses raons, per una banda arribar a diverses entitats i promoure la seva participació i
col·laboració i, per altra banda, per donar a conèixer la situació i allò que es fa en el barri per tal
de promoure la situació d'aquests joves que hi viuen allà, amb els diferents problemes i
dificultats que poden tenir a causa d'una sèrie de desigualtats, i que tothom participi. Exemple:
la difusió de cartells, impresos o telemàticament, difusió en les diferents xarxes socials (Twitter,
Facebook, Instagram), la difusió en els mitjans de comunicació generals i especialitzats.
 Les primeres setmanes, es portaran a terme diverses activitats, per crear un vincle de confiança
entre tots els joves i promoure la cohesió del grup. A través de jocs, on es puguin conèixer
millor entre ells. Alguns exemples: coses en comú, on el grup es dividirà en diferents subgrups i
hauran de posar-se en comú per apuntar aquelles coses que comparteixen. Queda prohibit
mencionar les parts del cos o la roba. Alguns d'aquests jocs també es podran realitzar en l'espai
públic. D'aquesta manera el diàleg es posa en marxa i els monitors podran veure amb més
claredat quines coses tenen en comú i fer les futures activitats en relació amb els interessos
compartits.
 Després d'això, quan hi hagi un bon clima, i s'hagi establert el grup amb el qual treballarem, tot i
que aniran venint uns i sortint d'altres, portarem a terme les activitats i tallers que hem elaborat a
través de l'anàlisi dels joves en les primeres setmanes. Començarem amb el concepte de la
sexualitat, però abans d'explicar tot el que engloba aquesta paraula, mirarem que entenen els
joves, ja que en haver-hi una diversitat cultural tan gran, la sexualitat s'entén de distintes
maneres. Això farà que els joves, vegin que hi ha altres maneres de viure la sexualitat, i que per
ser diferent de la nostra, no significa que sigui incorrecta. S'aniran aportant coneixements els
uns als altres, i l'aprenentatge serà molt ric.
 Sessions per tractar la prevenció de VIH, ITS, i parlar sobre els rols de gènere. Aquí podrem
tenir l'ajuda d'algun especialista de la prevenció. A l'hora de parla dels rols de gènere, podrem
analitzar les diferents concepcions que tenen els diferents joves, i després buscar allò que tenen
 en comú. No volem imposar a ningú la nostra concepció, simplement volem que el coneixement
d'ells es nodreixi d'uns als altres, i a partir d'aquí decidir.
 A mesura que la confiança avança en el grup, es tractaran els temes relatius al plaer, les
relacions de parella, la sexualitat femenina i masculina, les actituds cap a l'homosexualitat, la
igualtat de gènere. El nodriment d'aprenentatge és molt gran tant per part dels joves com per
part dels professionals, ja que els dos van coneixent coses noves, i a partir d'aquí podran tenir
una mirada crítica ben fonamentada, sempre des del respecte. Crec que en algunes d'aquestes
activitats hauríem de separar els grups per sexe, ja que ens podem trobar amb alguns joves, que
a causa de la seva cultura, vivències i experiències, ho prefereixen així, i d'aquest amanera se
sentiran molt més còmodes. També comptarem amb la presència d'algunes persones de
referència, i mediadors interculturals els quals faran xerrades sobre aquests temes.
 Per últim, una vegada s'acaba aquest projecte, porten a terme una valoració detallada sobre les
actuacions que es van portar a terme, així com els tallers i les activitats, però també sobre
l'impacte que ha tingut. En finalitzar procedeixen a elaborar un informe de cara als pròxims
anys.
2.9. Recursos humans, col·laboracions i aliances
El paper de l'educador social pot resultar clau en aquest projecte. Però també resulta de gran
importància la comunicació entre aquests i tots aquells professionals que treballen aquest tema, el
d'atenció a la sexualitat, com poden ser els treballadors socials, els mediadors, agents de salut,
sexòlegs, els quals tenen molt per aportar.
L'educador el que tracta fer és ajudar a buscar respostes, més que trobar-les o donar aquestes
respostes. Han d'estimular la reflexió per a motivar a continuar aprenent, i afavorir que sorgeixin les
preguntes de cadascun i les pugui anar resolent. Cada un d'aquests joves s'han de convertir en una
font d'aprenentatge, que aprengui a escoltar els altres i que vagi construint els seus propis
aprenentatges i coneixements. Que els professionals tinguin uns mínims coneixements de sexologia
i pedagogia ajudarà molt en postrar a terme les activitats d'aquest projecte. Segons algunes guies, un
element que faciliti les activitats i la participació de tots aquests joves, és que, a mida del possible,
els professionals que tractis amb nois sigui una figura masculina, i el professional que tracti amb les
noies sigui una figura femenina. Crec que resulta molt més còmode i genera molta més confiança
parlar sobre aquests temes amb aquella persona amb la qual et pots identificar, simplement per
compartir els mateixos genitals. També es podria contactar amb l'Associació Catalana per la
Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI), i tenir algunes
xerrades amb aquelles persones que han participat activament i que expliquin les seves
experiències, aportant nous punts de vista, i que puguin obrir la mirada a aquests col·lectiu.

3. LES DIMENSIONS INTERCULTURALS I COMUNITÀRIES DEL PROJECTE

3.1. Dimensió interculturalitat: igualtat/equitat
Amb aquest projecte es pretén, entre altres coses, lluita contra l'exclusió social i la discriminació, ja
que molt d'aquests joves d'origen migrant, es troben en una posició inferior respecte la majoria dels
joves autòctons. A causa del moviment migratori, les famílies i els seus fills que acaben arribant al
nou país han perdut molt, i es poden trobar en una situació precària. Ens trobem davant un eix de
desigualtat que té molta força en la nostra societat, i és l'ètnia o l'origen de procedència d'aquestes
persones, que en nombroses ocasions representa una gran trava a l'hora de portar una vida digna,
així com l'eix de la classe, el qual és clau per satisfer les necessitats bàsiques. Tal com sabem, els
joves que acudeixen a l'Espai, es troben en aquesta situació, on els dos eixos es creuen i apareix
l'exclusió. Nosaltres volem que tothom tingui dret a una educació, en aquest cas l'educació sexual,
indiferent de si estudia, té una bona economia, xarxa socials que li doni suport o no. També
pretenem treballar el creixement personal i col·lectiu, pel que fa a les relacions sexuals, i que siguin
molt més forts a l'hora de viure la seva sexualitat com ells vulguin. Nosaltres el que volem és que a
través de diàleg i la interacció es vagi reconeixent i valorar les diferents cultures i maneres de viure
la sexualitat.
L'ideal seria que els joves que participin en els tallers, tinguin un nivell bàsic del castellà/català,
però sabem que no és possible, i que també acostuma a venir gent a aprendre l'idioma, i que el seu
nivell és una mica baix. Llavors per tal de comunicar-nos amb tots ells, es podria adaptar les
activitats perquè no provoqui desigualtats en el grup i utilitzar altres eines perquè es puguin
expressar. Per exemple, per expressar emocions i com se senten en aquell moment, es podria
identificar un color amb cada sentiment, d'aquesta manera, si alguna persona no sap explicar-ho,
tindrà l'ajuda d'aquestes eines. Una altra forma seria el dibuix, una eina d'expressió que l'entén la
majora de persones. I d'aquesta manera, tothom tindria l'oportunitat d'expressar-se, ja sigui amb el
dibuix, els colors, o la mímica.
Pel que fa a l'anti-racisme, es portaran a terme algunes activitats que contempli els diferents
moments que poden haver patit aquests joves. Molts d'ells han pogut presenciar el racisme sexual, a
l'hora de buscar una parella, o simplement passar l'estona. Per exemple, ens trobem amb l'estereotip
que les persones li agraden mantenir relacions sexuals amb els de color és perquè estan dotats, i
d'aquesta manera veiem la sexualitat com a únic valor de les persones de color. En algunes
aplicacions de cites i trobades sexuals, ens trobem amb moltes persones que especifiquen molt el
que volen, com port ser "només homes blancs" o "transsexuals no", i això pot fer molt mal a les
persones, tot i que representa les preferències i els gustos de les persones.
3.2. Dimensió interculturalitat: interacció positiva
Ens trobem davant un grup molt divers en l'àmbit cultural, però el que nosaltres volem fer és posar
èmfasis i treballar en allò que tenen en comú. Però, el primer que hem de fer és generar confiança i
simpatia entre el grup, i això es podria fer a través de les activitats lúdiques. Això és molt important,
ja que si no, els joves no tindran confiança en parlar sobre ells i compartir les seves experiències,
llavors crec que es podria aconseguir gràcies als diferents jocs que promoguin aquest sentiment. A
través del diàleg i la creació d'aquest vincle de confiança que volem aconseguir, tant entre els
professionals i joves, com entre ells. És un grup que té moltes coses en comú com per exemple el
moviment migratori i aquest dol que han hagut d'alleujar d'alguna manera, tenir famílies amb arrels
culturals diverses i patir discriminacions i racisme, tot i ser joves catalans. També podem fer
referència a les franges d'edat amb els canvis que ha experimentat el seu cos i com ho han viscut en
les seves cultures.
El coneixement mutu entre les diferents cultures seria un element clau en el procés, sempre
reconeixent i valorant aquesta diferència que pot haver-hi sobre les pràctiques sexuals i la
sexualitat, però un cop més, posar l'èmfasi en allò que tenen en comú. En totes les civilitzacions,
tribus, i societats existeix la sexualitat, tot i que es viu de manera diferent, i les practiques varien.
Crec que és molt important que s'influeixin els uns als altres de manera recíproca, i portin a terme
un procés de construcció conjunta sobre aquests coneixements, ja que gràcies a aquest grup cultural,
l'aprenentatge, la cooperació i l'intercanvi serà molt més ric. No hem d'oblidar el respecte per les
diferents cultures a l'hora de voler saber més sobre les diferents formes de viure i pensar sobre la
sexualitat. Gràcies a aquest fet els joves podran reflexionar i dialogar sobre les diferents
possibilitats que obren o tanquen certes idees o creences, incloent-hi aquelles de llarga tradició
històrica. També hem de tenir en compte que els altres també podran opinar i reflexionar sobre la
nostra cultura, i fer un intercanvi de coneixements.
També es treballarà per crear un sentiment de pertinença al grup amb el qual es treballarà. És molt
important crear aquest vincle, ja que fa que es predisposin a tenir una conducta proactiva per
defensar i donar suport al grup. Crec que un gran nombre d'aquests joves d'origen migrant, no se
senten identificats amb el país d'acollida, ja que tenen la sensació que les lleis, els valors, creences i
característiques culturals i humanes ja estan fixades i preestablertes i ells s'han d'adaptar al que ja
està fet, sense poder donar la seva opinió sobre allò que pensen, o criticar allò que els hi agradaria
canviar. Per aquest motiu, penso que fomentar el sentiment de pertinença podria ser molt positiu
tant a escala individual com col·lectiu. Hem de tenir en compte que el sentiment de sentir-se
vinculat és una decisió individual sobre la qual nosaltres no podem intervenir, però sí que podem
realitzar diferents accions que facilitin el sorgiment d'aquests sentiments. Tot i això, sabem que
cada persona és diferents, amb les seves característiques, cultura i que el que ens pot servir per a
alguns, per als altres ens haurem d'adherir a una altra metodologia.
3.3. Dimensió comunitària
En aquest projecte influeix la dimensió comunitària, ja que es pretén generar de manera col·lectiva i
comunitària la convivència ciutadana intercultural. La nostra idea, no només és canviar i fer una
transformació individual i grupal, sinó que també comunitària. A través de les diferents activitats
que es portaran a terme sobre la sexualitat, pretenem empoderar aquests joves i fomentar el
sentiment de pertinença al grup. La integració d'aquests joves d'origen migrant al grup, és molt
important i s'ha de fer a través de la interacció i un ajustament recíproc dels seus membres. Segons
Solère-Queval (2003) també hem de tenir clar que la integració modifica tant l'element a integrar
com el conjunt que integra. En aquesta dimensió comunitària podem dir que els participants són el
grup format pels joves d'origen migrant, els recursos tècnics, els quals serviran de suport per al
coneixement científic, i les administracions, siguin locals, publiques o privades.
Es pretén que amb aquest projecte, una vegada els nois que formen part del grup estiguin
empoderats, i d'aquesta manera sensibilitzar i qüestionar allò que pretenen canviar. Per una banda
volem que l'entorn proper com, la família o els amics, siguin conscients de la necessitat d'aquesta
educació sexual i el fet de poder parlar amb algú. També s'hauria de sensibilitzar aquest problema a
la població, i es podria fer a través de la presentació del projecte en alguna fira o teatre municipal, i
d'aquesta manera atreure l'atenció de les altres fundacions i associacions per treballar en conjunt.
Per últim, i els que més poder tenen a l'hora de transformar les coses són els polítics, i per això es
presentarà el treball i les demandes.
3.4. Dimensió interculturalitat: reconeixement i valoració de la interculturalitat
Aquest projecte també es proposa treballar per tal de reconèixer activament la diversitat, i per tant
valorar la gran riquesa que ens pot aportar cada un d'aquests joves. Pel que fa als tallers de
sexualitat, ens trobem amb joves d'origen migrant, els quals ens poden fer diferents aportacions
sobre aquesta pràctica, així, com els joves autòctons els poden fer aportacions molt riques sobre
com la nostra societat entén i viu la sexualitat. El que volem és que aprenguin a viure en aquest món
tan plural, en comptes d'intentar construir-les. Les persones tenen les seves trajectòries, vivències,
experiències i habilitats que les han desenvolupat en un context concret. Per aquest motiu, hem de
saber aprofitar al màxim i treure el màxim potencial a les diferències que tenim entre nosaltres, per
tal que l'aprenentatge sigui molt més ric. Hem de tenir clar que les cultures poden aportar idees
noves i experiències, les unes a les altres, però en la nostra societat eurocèntrica predomina la
mirada colonial, és a dir, la civilització occidental moderna és la més desenvolupada i per tant,
superior. El posicionament eurocentrista és l'única perspectiva de coneixement i viabilitats, i altres
coneixements que no siguin els dels homes blancs europeus o europeïtzats, no estan ben vistes ni
tampoc acceptades. Per aquest motiu, crear aquests espais socials és clau en la transformació, però
que ha de partir de nosaltres mateixos.

4. COMENTARIS O OBSERVACIONS FINALS (CONCLUSIONS)

Després d'haver realitzat aquest treball, puc dir que em va costar una mica tenir en compte la
interculturalitat i allò que realment significa. Estava molt confosa sobre aquest terme, i al principi
crec que vagi plantejar d'una manera errònia el projecte, però així i tot, penso que he tirat
endavant.

Penso que ha sigut un treball que ens ha ajudat a enriquir-nos de coneixements molt importants i
que ens podrà servir en molts aspectes en l'àmbit professional, però també en l'àmbit personal. És
molt fàcil caure en l'error d'encaminar el projecte cap a una concepció assimilacionista, i no pas
intercultural. He de dir que els professionals que volen portar a terme projectes d'aquesta mena,
necessiten molta formació en aquest camp, i han d'estar en aprenentatge continu, perquè les
societats i les seves necessitats van canviant.

En referència al projecte que he proposat, crec que pot ser viable, però es necessitarien bastants
recursos i algunes que altres col·laboracions, per fer un treball en condicions, si realment volem
que aquests joves aprenguin el que ens hem proposat. M'ha agradat investigar el concepte de la
interculturalitat i la diversitat cultural, ja que tenia una altra percepció, totalment equivocada.
Crec que ens trobem en una societat on des de sempre s'hi ha promogut la visió colonial, i això ha
influenciat de manera negativa en el pensament crític de les persones, tot i que hi ha molts altres
que ho tenen molt clar com per exemple Ramon Grosfoguel.

Sempre he pensat que nosaltres com a persones i joves immigrants, ens hem d'adaptar a les noves
condicions i intentar passar desapercebuts, ja que les diferències entre nosaltres i els autòctons
poden provocar conflictes. Però, a través de diverses lectures que he fet, m'he adonat que el que
s'ha de fer és conscienciar a les persones a viure i respectar aquestes diversitats, buscar de quina
manera podem viure en aquesta societat tan plural i diversa, i no intentar canviar. Tots aquests
joves de l'Espai, provenen de diferents llocs, i presenten la riquesa més gran que pot tenir una
societat, aquesta diversitat que ens pot servir a tothom per aprendre els uns dels altres,
compartint experiències, visions del món, i que ens podran ajudar per resoldre els nostres
problemes.
5. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA
De la Cruz, M., R., Carlos; Ramírez C., María Victoria; Rubio, C., Belén A., UNAF (2007). “Su
sexualidad es importante. Claves para aproximarse a la sexualidad de las personas inmigrantes”
Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Recuperat a
https://campus.peretarres.org/pluginfile.php/115475/mod_resource/content/1/ACM_
%20Perspectiva%20intercultural%2025_03_2020.pdf
Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Recuperat a
https://campus.peretarres.org/pluginfile.php/115756/mod_resource/content/1/ACM_
%20Enfocament%20Intercultural%201_%204_2020.pdf
Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Recuperat a
https://campus.peretarres.org/pluginfile.php/116231/mod_resource/content/1/ACM_Projectes
%20Interculturals%2015_%204_2020.pdf
Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (2020). Recuperat a
https://campus.peretarres.org/pluginfile.php/116231/mod_resource/content/1/ACM_Projectes
%20Interculturals%2015_%204_2020.pdf
Gómez-Suárez, Á. (2015). “Multiculturalidad Y Educación Sociosexual”
I Alarcón, Amado, ed. II. Lurbe, Kàtia, ed. III. Alcalde, Rosa IV (2010). “Joves d’origen
immigrant a Catalunya :Necessitats i demandes. Una aproximació sociològica.” Col·lecció: Estudis
(Catalunya. Secretaria de Joventut).
Instituro Asturiano de Administración Pública (2015). “Material didáctico para la educación sexual
en centros de menores”
Kerner, I. (2009). “Más allà de la unidimensionalidad: Conceptualizando la relación entre el
racismo y el sexisme”
VV aa: Su sexualidad también es importante. “Claves para aproximarse a la sexualidad de las personas
inmigrantes”. UNAF. Madrid, 2012