2022

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ
CONTINUADA 1.
DENISA SUCIU
ASIGNATURA: ORGANITZACIÓ D’ENTITATS SOCIAL
PROF: PERE MORA
CURS: TREBALL SOCIAL
ANY ACADÈMIC: 2021-2022
COMPARACIÓ ENTRE ELS PLANS ESTRATÈGICS DE DIFERENTS ENTITATS SOCIALS:
“CARITAS” I “AMIGOS DE LOS MAYORES”.

INTRODUCCIÓ

La planificació estratègica és una eina molt important i poderosa amb la qual compten les
organitzacions per poder donar resposta als canvis i les demandes que sorgeixen en aquesta societat
tan dinàmica i així poder arribar a un màxim d'eficiència i qualitat en les seves intervencions, però
també serveix per a fer propostes sobre aquelles transformacions que l'entorn necessita.

És molt rellevant saber que cada entitat desenvolupa la seva pròpia estratègia en funció de la interacció
d'una sèrie de condicionants (missió, visió, context i marc normatiu, possibilitats, entre d'altres), els
quals han d'impulsar la creació d'una línia diferenciada de qualssevol altra entitat. Tanmateix, el
procés de planificació estratègica segueix els mateixos passos i compta amb diferents etapes.

La fase filosòfica s'encarrega de situar els fonaments de la planificació estratègica, és a dir, s'estableix
qui som, d'on venim, quins són els principis que caracteritzen la nostra entitat i la nostra acció, on
volem arribar en un període de temps determinat, etc. La fase analítica ens ajudarà a fer un balanç
entre la realitat organitzativa versus la realitat de la societat i l'entorn on volem actuar. Amb això
obtindrem un conjunt d'amenaces i oportunitats que l'entorn presenta cap a l'organització, però també
serem coneixedors de les fortaleses i les debilitats que mostra l'entitat amb relació als factors
competitius. Una vegada disposem d'aquesta informació, hem identificat i analitzat les tendències amb
major impacte en l'entorn de l'organització, entrem en la fase operativa on establim els objectius als
quals volem arribar amb la nostra acció, és a dir els resultats finals i els elements organitzatius. En la
mateixa direcció, s'aniria portant a terme les actuacions i l'avaluació d'aquestes.
 Analisis de les semblances i diferecies que inclouen els plans estratègics de les dues entitats.

ANALISI ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”

S
Semblança Al començament dels dos plans estratègics, podem veure com a primer apartat una introducció i
1 presentació que es fa respecte el pla, a través del qual es dona a conèixer quina aportació tindrà.
Les dues entitats fan referencia i parlen sobre la situació actual que ens envolta (COVID-19) i quines
conseqüències ha comportat aquesta pandèmia.
Diferencia No aporta dades concises ni objectives. En Aportació de dades concises que s’han extret de fons
1 el seu pla estratègic es fa referencia al d’informació valides i comprovables, en referencia a
fenomen de la pobresa i el seu augment així la situació del col·lectiu de gent gran. Aquestes fonts
com la destrucció dels llocs de treball i la bibliografies de les dades que han facilitat són
pèrdua o disminució dels ingressos externes a la pròpia entitat, com pot ser INE i informes
econòmics, però en cap moment apareixen d’altres fundacions. Però aquestes dades també es
dades. (analisis entorn) basen en els plans estratègics d’anys anteriors i els
resultats que han tingut. (analisis intern)
Només hi ha una breu descripció de dues Té un apartat anomenat “Historia i acció...” en el qual
línies sobre l’entitat. fa referencia als anys en els quals es va fundar l’entitat
i el motiu. A més parlen sobre la evolució en el temps
de la seva acció.
No inclou cap apartat on es relatin les Inclou un apartat del procés de creació del Pla
etapes i els passos que es van seguir per la estratègic i quines van ser les etapes que van anar
elaboració del pla. seguint

ANALISIS ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”

Semblança La fase filosòfica. Les dues entitats coincideixen en els seus apartats i a més tenen la mateixa
2 terminologia. Aquesta inclou la missió, la visió i els valors
Diferencia Etapa sota el nom “La nostra entitat” Etapa sota el nom de “Marc estratègic”
2

ANALISIS ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”

Semblança Fase analítica: podem observar que apareix un diagnòstic del context i una analisis intern i extern,
3 però no esta sota aquest nom exactament, i de diferents maneres.
Diferencia Fase inclosa en l’aparta “Entorn” Fase inclosa en l’apartat “Introducció” i “Historia i
3 No aportació de dades ni xifres concises acció”. Aportació de dades externes/internes i fons
sobre la realitat que relata. bibliogràfiques que demostren la realitat que estan
relatant.
DAFO. Inclou un apartat específic DAFO. Fa un anàlisis extern (amenaces,
relacionat amb la anàlisis extern de oportunitats) de l’entorn relacionat amb la demografia,
l’organització, en quant a l’entorn establint que hi ha una població envellida i quins
econòmic, on parla sobre l’augment de les problemes manifesta el col·lectiu en general i arrel de
desigualtats social, la precarietat laboral, la pandèmia. No hi ha cap apartat que analitzi la
l’impacte de la COVID, entre d’altres, però competència en el territori.
a nivell general, degut a que atén diferents Apartat relacionat amb la anàlisis intern de la mateixa
col·lectius. No hi ha cap apartat que analitzi organització pel que fa les seves capacitats, com
la competència en el territori. poden ser les debilitats i fortaleses. Aquest és l’apartat
No hi ha cap apartat que faci una analisi on analitzen els resultats de la seva activitat de l’any
interna de l’organització. anterior en diferents àmbits d’actuació, així com els
recursos humans

ANALISIS ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”

Semblança Fase operativa. Aquesta etapa també es pot detectar en les dues entitats, on apareixen els eixos
4 estratègics, els objectius i les accions perspectives, però de distinta manera.
Diferencia 5 eixos cada un compta amb 3 o 4 7 eixos cada un dels eixos té entre 5 i 8 objectius
4 objectius cada objectiu compta a la accions no estan definides en concordança amb cada
vegada amb les actuacions/accions objectiu. És una llista i no se sap a simple vista quina
pertinent. Es poden identificar fàcilment. acció correspon a cada objectiu. No es poden
identificar fàcilment.
Objectius estan ben redactats (infinitiu) Objectius no estan redactats d’acord amb les normes.
Alguns d’ells s’assemblen ser més indicadors que no
pas objectius. (exemple: Increment progressiu del
7%.../)

ANALISIS ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”

Semblança Seguiment i avaluació. En els dos plans esta present aquest apartat, però no en les dos es detalla quins
5 són els responsables de fer-ho, de quina manera i la temporalització.
Diferencia Només es fa referencia a que serà necessària Aporten que es crearà una comissió que avaluarà dos
5 portar a terme accions de seguiment per vegades a l’any els objectius i les línies d’acció.
facilitar l’avaluació del compliment del pla.
ANALISIS ENTITAT: “CARITAS” ENTITAT: “AMIGOS DE LOS MAYORES”
Apartats En la fase operativa dels dos plans estratègics, cap dels objectius estan quantificats, amb el qual no
que no apareix l’apartat dels indicadors. No es mesurar el grau d’acompliment qualitatiu i quantitatiu dels
apareixen objectius i accions.
Cap de les dues entitats inclou en els seus plans un apartat que parli sobre el finançament

Una vegada hem establert quines són les semblances i les diferencies en el pla estratègic de les dues
entitats, procediré a elaborar l'anàlisi sobre l'estructura dels plans i la seva metodologia. Podem dir
que les dues entitats han seguit el mateix procés de planificació el qual s'enquadra en les tres etapes
previstes en els materials consultats i que hem esmentat de forma molt resumida més amunt. Tot i
aquest fet, no totes les etapes compten amb els apartats fonamentals i necessaris, i a més tampoc
comparteixen tots els apartats, ni aquests repeteixen nomenclatura (en la majoria dels casos). Per tant,
no seguir la mateixa línia és el que els fan diferents, però a la vegada incomplets.

Pel que fa al procés participatiu d'elaboració del pla, veiem que si hi ha hagut en ambdues entitats. En
el pla estratègic de "Amigos de los Mayores", a diferència del de "Càritas" sí que s'explica de manera
més concreta i més detallada.

En el pla estratègic de "Amigos de los Mayores" es destaquen les diferents etapes o passos que han
seguit tant en la creació de l'entitat com en l'elaboració del pla estratègic, fent referència a diferents
persones, nivells i també els usuaris. Al final del document concreta quins han sigut aquests
participants que han estat presents en el procés com poden ser les persones grans, els membres del
patronat, l'equip tècnic, el voluntariat, les persones associades i als intermediaris entre l'entitat i les
administracions públiques, altres fundacions i empreses. En relació amb el pla estratègic de "Càritas"
diu que aquesta participació ha sigut portada a terme per nombrosos agents de Càritas, realitzant un
procés intens de reflexió i anàlisis dels diferents espais, on han col·laborat moltes persones en les
diferents fases. Aquest pla es basa en la màxima participació, i que a més han incorporat el procés de
riquesa de reflexió.

En relació amb els objectius, tal com he destacat més amunt, en cap dels dos plans es troben
quantificats els objectius a assolir. Per tant, no hi ha cap indicador que mesuri el grau d'acompliment
qualitatiu i quantitatiu dels propòsits i accions. No obstant això, els dos plans estratègics tenen prevista
una avaluació que els permeti i faciliti la millora continua. D'acord amb l'entitat "Amigos para los
mayores" per tal de poder portar a terme un bon seguiment del pla és important la creació d'una
comissió que avaluarà dues vegades a l'any els objectius i les línies d'acció, i que comptarà amb el
suport tècnic necessari. Tot i aquest fet, encara que l'avaluació estigui prevista i temporalitzada, però
no s'especifica una manera concreta d'avaluar els objectius amb els seus indicadors, no es podran
avaluar els resultats que es volen aconseguir de manera eficient i eficaç. L'altra entitat "Càritas, s'ha
limitat a l'hora d'explicar aquest apartat, i només ha al·ludit a la importància que té el fet de portar a
terme accions de seguiment per facilitar l'avaluació del compliment del pla, però no explica qui ho
farà, de quina manera, i la temporalitat d'aquesta.

Tal com hem avançat abans el contingut és un altre element que s'ha d'analitzar. Abans de començar,
s'ha de dir que l'acció social de "Càritas" està orientada en l'acollida, l'acompanyament i l'atenció de
les persones vulnerables i excloses de la societat, promovent el desenvolupament integral. Es tracta
doncs d'un col·lectiu molt ampli com poden ser les persones vulnerables: els joves, les famílies, la
infància, les persones grans, i els emigrants; i les persones excloses: persones amb addiccions, amb
problemes de salut mental, VIH, els reclusos i exreclusos, les persones sense llar, les persones amb
diversitat funcional i les víctimes del tràfic de persones i de la prostitució (d'acord amb la pàgina web).
En canvi, l'acció social i la intervenció de l'entitat "Amigos de los mayores" està orientada cap a un
únic col·lectiu, el de gent gran i pretenen lluitar contra la soledat no desitjada d'aquests. Amb això vull
dir que pel que fa al contingut dels plans estratègics, aquest pot resultar molt diferent i variables, ja
que un d'ells està enfocat en un col·lectiu concret i l'altre en diferents col·lectius.

Quan fem referència a la missió, entenem que aquesta sintetitza el sentit de l'existència de l'entitat i ha
d'incloure tres dimensions: a qui es satisfà?, què se satisfà?, i de quina manera es farà? A més de
respondre aquestes preguntes, el redactat ha de ser sintètic, fàcil de memoritzar, comprensible i no
molt llarg. En el cas de l'entitat "Amigos de los Mayores" ens trobem amb una missió molt ben
redactada que segueix la pauta i la formula de manera correcta. Posa èmfasis en la necessitat o
problemàtica que volen satisfer així com els usuaris als quals anirà destinada tota la seva acció. A més,
també aporta de manera molt clara de quina manera ho faran, exposant les accions i les eines que
utilitzaran. En el cas de "Càritas", la missió és molt poc específica, ja que a part que la seva acció està
orientada a molts col·lectius, ni tan sols especifica de quina manera ho farà, és a dir, quines eines
emprarà, o a través de quines accions. Aquesta és molt generalitzada i global, però no significa que
sigui errònia, tot i això, considero que es podria especificar de quina manera es vol promoure el
desenvolupament humà integral i amb què. No obstant això, considero que en ser una entitat que volen
donar resposta a totes les necessitats de les persones/comunitats vulnerables i excloses de la societat,
pot resultar bastant complicat concretar.

La visió representa la realitat desitjada a la qual vol arribar l'entitat en un termini determinat (mitja-
llarg), i que pretén respondre a les preguntes: com serem en el futur?, i, com hauríem d'arribar a ser?
Aquesta ha de ser real, assequible, adequada als recursos i a les capacitats de la mateixa organització.
De la mateixa forma que la missió, ha de ser redactada de forma clara, concisa, que englobi totes les
parts interessades, coherent amb la missió i els valors i inspiradora. En aquest cas, les dues entitats
segueixen la pauta i la formulació de manera correcta. L'entitat "Amigos para los mayores" esmenta
quina és la seva visió de manera més esquemàtica i més visible. He de destacar en la redacció, l'ús de
l'anàfora, una figura retòrica que dona major importància a l'aspecte de què s'està parlant. L'entitat
"Càritas" insisteix molt en la comunitat i la labor cristiana, la qual és el centre de totes les seves
accions i intervencions social, així com el compromís que té amb el desenvolupament humà integral,
denunciar causes de pobresa i exclusió, ecologia integral.

En resum, podem dir que la missió i la visió de l'entitat "Amigos para Mayores" són prou sintètiques,
destacant l'extensió i la concreció de les dues. Aquesta entitat opta molt per fer explicacions i separar
els apartats per guionets, el que provoca que el lector estigui més predisposat en llegir. L'entitat
"Càritas" el que sintetitza massa és la seva missió, la qual és explicada en dues línies, a sobre resulta
molt global i poc diferenciada d'una altra entitat. La seva visió també ha sigut redactada amb guionets,
és clara, explicita i concisa.

Pel que fa al diagnòstic de context, tal com he esment en la rúbrica cap de les dues entitats tenen un
apartat específic que s'anomeni així, tot i que en l'apartat principal de "Càritas" es parla sobre l'entorn,
on es recull aquesta anàlisi, però sense aportar dades o xifres concretes. És cert que aporta molta
informació (poc visual) respecte a les dificultats i problemes de les poblacions més vulnerables; així i
tot, el que els lectors volen veure són números no lletra. És com que hi ha molta informació però de
poca qualitat, perquè no està contrastada. El diagnòstic del context de l'entitat "Amigos para los
Mayores" apareix en l'apartat "Introducció" i "Història i acció". Aporten una gran quantitat de dades
concises que s'han extret de fons d'informació valides i comprovables, en referència a la situació del
col·lectiu de gent gran i la soledat. Aquestes bibliogràfiques de les dades que han facilitat són externes
a la mateixa entitat, com pot ser INE i informes d'altres fundacions. Però aquestes dades també es
basen en els plans estratègics d'anys anteriors i els resultats que han tingut.

Per al correcte desenvolupament d'un pla estratègic ens trobem amb diferents variables de l'entorn que
són molt importants. Hem d'entendre l'entorn que envolta l'organització i actuar d'acord amb els canvis
de ritme que es marquen des de fora. Són elements i variables que, en un principi, no es poden
controlar, però si hem d'intentar reaccionar amb major o menor agilitat davant aquests. Hi ha diferents
categories:

 Polític (P): qualsevol tipus d'organisme públic o decisió política que que poden afectar o
influir l'organització. (Externalització de serveis públics, evolució de la despesa social,
tendències de cooperació públic-privades, fiscalitat)
 Econòmic (E): aspectes econòmics que tenen conseqüències socials (Augment de les
desigualtats socials, Precarietat laboral, Dificultat per accedir a l’habitatge, Retallades
prestacions socials, Privatització serveis socials/externalització al sector no lucratiu i empreses
privades, Pensions per sota del llindar de la pobresa, Impacte COVID-19)
 Sociocultural (S): els components de la societat: valors, creences, actituds, estils de vida
dominants, les quals poden repercutir en el desenvolupament d’accions d’organització. (Estilo
de vida, educació, demografia (tipus de població), valors, models familiars, problemes socials)
  Tecnològic (T): fa referència a l'estat actual de coneixement digitals d’una societat que
facilita la integració social de la ciutadania ( Serveis basats en la tecnologia de la informació,
despesa en investigació, accés a las tecnologies (escletxa digital), innovació tecnològica)
 Mediambiental (E): polítiques mediambientals, reciclatge i reutilització, consum d'energia,
Crisis ambiental, contaminació, pandèmies
 Legal (L): Influència legal sobre l’àmbit d’actuació d’una entitat social, com pot ser la
legislació, regulacions de defensa de la competència, legislació laboral, salut i seguretat,
proteccions legals, etc

Els objectius i les línies d'acció de les dues entitats no s'han formulat de la mateixa manera en els
diferents plans. Una de les raons és perquè cap dels objectius estan redactats de la mateixa manera, en
"Càritas", s'utilitzen els verbs en infinitiu a l'hora de redactar-los, especifiquen a qui va dirigida l'acció
i les actuacions que s'hauran d'implementar. En el cas de "Amigos de los Mayores" per definir els
objectius han fet servir noms en lloc de verbs, i s'usen dues accions a les quals es vol arribar. És cert
que es pot determinar a qui va dirigida l'acció professional, però no es pot determinar a simple vista
quines són les seves línies d'acció. En ser dues entitats diferents, presenten estratègies diferents i
pretenen cobrir necessitats diferents, els objectius no coincideixen, però alguna línia d'acció si podria
coincidir en la idea com pot ser el cas de "Càritas" que igual que l'altra entitat que vetllen per la
soledat de les persones grans. Exemple: Eix 1 Càritas objectiu 1.1 Actuació 1.1.2. Contribuir a
l'exercici ple dels drets de les persones participants, des de l'acompanyament i la recollida
d'experiències de les seves realitats (irregularitat sobrevinguda, ocupació decent, solitud, etc.) que
recolzi en la incidència política i la comunicació amb l'Administració.

Un dels objectius que més innovadors m'ha semblat i el qual m'ha cridat l'atenció forma part del pla
estratègic de "Càritas":

EIX 1. ATENCIÓ SOCIOCARITATIVA I PERSONES ACOMPANYADES

Objectius 1.3. Disposar d'una metodologia d'acompanyament que incorpori noves claus, noves visions,
a la llum de les noves encícliques socials, que combini la presència i els mitjans tecnològics i fomenti
la reducció de la bretxa digital de les persones empobrides.

Aquest objectiu és molt important si tenim en compte els avenços de la nostra societat. Les persones
ens comuniquem, interactuen i participem a través de les xarxes socials i els diferents elements
tecnològics. Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) ofereixen molts avantatges com
major accés a la informació, major connectivitat, més accés al món laboral, entre d'altres. Malgrat
això, la digitalització no s'està donant per igual en tot el món, i, per tant, hi ha un desequilibri, que és
la bretxa digital. Això dificulta l'alfabetització digital de les persones, un procés d'aprenentatge que
permet a una persona adquirí competències per entendre i aprofitar el potencial educatiu, econòmic i
social de les noves tecnologies. Per aquest fet, resulta molt rellevant adaptar l'acompanyament des
d'activitats presencials a l'ús dels mitjans digitals i així els usuaris s'adaptin als canvis. A més s'ha
d'identificar quines són les necessitats concretes de les famílies acompanyades com pot ser la cura,
però també la utilització dels nous recursos per a assegurar el seu accés a la informació i als serveis.
Per superar aquesta bretxa cal a més una formació adaptada a les diferents generacions i necessitats.