Llibre Roig Dels Països Catalans

LA
NOSTRA
PTRIA S
LA NOSTRA
LLENGUA
JOAN
FUSTER
Primera edici
abril de 2014, 10.000 exemplars
Ttol
El llibre roig dels Pasos Catalans
Edici
Pollen edicions
c/ La plana 8 (08032)
Barcelona, PPCC
Telfon: 93 357 00 50
info@pol-len.cat
www.pol-len.cat
Collecci
Llibres per la Unitat Popular
llibresperlaunitatpopular.cat
Disseny grfic
Diego Muoz
www.milvietnams.com
contacte@milvietnams.com
Correci
Nria Argem
Impressi
El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)
www.eltinter.com
Carrer la plana 10, 08032 Barcelona
Telfon: 933570050 / 933570604
eltinter@eltinter.net
ISBN: 978-84-86469-64-1
Dipsit legal: B 8426-2014
El llibre roig dels Pasos Catalans est

subjecte a una llicncia Creative Commons
en la modalitat de Reconeixement-No
comercial-Sense obres derivades 2.5
*Aquest llibre no t una finalitat comercial,
i el seu preu de venda al pblic est limitat
als 5 pels seus autors.
El
llibre
roig
dels
Pasos
Catalans
Llibres per la Unitat Popular s un projecte en xarxa amb diferents editorials.

Una collecci de pensament, de reflexi i de crtica des de lesquerra independentista:
per aquells i aquelles que volen uns Pasos Catalans lliures i justos.
Llibres que expliquen coses que rarament sexpliquen des de les editorials convencionals.
Llibres incmodes per a una societat que volem diferent.
O ENS RECOBREM
EN LA NOSTRA UNITAT
O SEREM DESTRUTS
COM A POBLE.
O ARA, O MAI.
JOAN FUSTER
LA FI DEL RGIM
ELS PASOS CATALANS
DAVANT LA
REESTRUCTURACI
DEL CAPITALISME
ATLES DELS
PASOS CATALANS
MANUAL PRCTIC DE
DESOBEDINCIA
pgina 12
pgina 30
pgina 112
SOM PASOS CATALANS
WWW.SOMPAISOSCATALANS.CAT
A que tens entre mans s un recull darticles i infografies que tenen la

lluita sociopoltica per objectiu i els Pasos Catalans com a marc nacional.
Den del naixement del projecte de Som Pasos Catalans, hem tingut clar
que la defensa del marc nacional no pot implicar noms el fet de dibuixar
una frontera, parlar una llengua o onejar una bandera.
La defensa dels Pasos Catalans passa de forma principal i indefugible per
la defensa dels drets de les persones que hi viuen, independentment del
lloc on hagen nascut, del color de la seua pell o de la llengua materna. La
participaci poltica i la defensa dels drets poltics individuals i collectius
han estat histricament mancades de dades analtiques que tinguen els
Pasos Catalans com a referncia. A ha estat aix per dos grans factors. Primer, pel fet que les institucions poltiques pbliques dels Pasos
Catalans viuen desquena a la realitat nacional catalana, fomentant les
divisions estatals, regionals i provincials, i per tant neguen la possibilitat
de dotar de cos estadstic el conjunt del pas. La negaci del subjecte nacional catal ha estat tant histricament com en lactualitat una de les noses
ms grans que els estats han tingut sobre el fet nacional catal. Negant
la pertinena de les comarques al nord dels Pirineus a la mateixa unitat
poltica que la resta del pas, imposant la batalla de Valncia a sang i foc
durant la transici, balearitzant les illes, i aix negant-los la seua personalitat prpia, diferents entre elles. Fent invisible lexistncia duna comunitat catalanoparlant sota administraci aragonesa, negant-li oficialitat i
reconeixement social i poltic. Un estat sencer, que viu al Pirineu a partir
de lstatu quo que els estats li han atorgat, ni francs ni espanyol ni catal.
Finalment, i no menys important, el sentiment de melic del catalanisme
que des de la Comunitat Autnoma de Catalunya es t de manera paternalista cap a la resta del pas. El catalanisme poltic hereu de la transici va
triar poltrona en lloc de barricada, va triar legitimar estructures de poder
a combatre-les, va triar jugar amb cartes marcades en lloc destripar la
baralla. Avui encara en paguem les conseqncies, tant del regionalisme
imposat pels estats com dun catalanisme regional que sha fet el vestit a
la mida de les seues mancances, de les seues vergonyes.
SOM PASOS CATALANS
Daltra banda, i en segon terme, tamb hem de fer autocrtica i saber situar la nostra part de responsabilitat en cada camp. En cada xicoteta lluita
hem de poder ser capaces i capaos de buscar la dada de referncia amb
el subjecte nacional complet; no caure en la temptaci de la dada fcil i
facilitada per estaments que ens neguen com a poble, que ens imposen
la provncia, la comunitat autnoma i el marc estatal. Si no tenim present
ni previst que aquella faena que fem nosaltres no la far ning, mai dotarem de
dades imprescindibles el moviment dalliberament. Establir parmetres nacionals
de referncia en qestions socioeconmiques, lingstiques, de lassociacionisme
popular, histric, comunicatiu, cultural, doci recreatiu, entre molts daltres, forma
part de la barricada en la qual es defensen els drets socials. Fer-ho amb conscincia nacional dna coherncia al nostre projecte dalliberament, combat el model
imposat per estats i oligarquies i esdev referncia per a sectors socials en lluita
que tot i no tindre el marc nacional dels Pasos Catalans com a fet prioritari veur
en la nostra tasca informativa i dinvestigaci, arguments vlids per a dotar de continguts les xicotetes lluites de barri, poble o comarca, les que en definitiva sn les
grans lluites del pas.
Les dades tretes de context perden la fora que dna el conjunt. Saber que latur
augmenta al nostre barri o poble, i constatar que al conjunt dels Pasos Catalans
tamb ho fa, ens fa veure que compartim diagnstic. Saber que la banca ens ha
estafat globalment ha de contribuir a generar una xarxa de suport mutu davant de
cada desnonament, cada preferent, cada nou rescat amb diner pblic. Cada lluita
t la seua dada, i darrere de cada dada hi ha una persona, una famlia, un sector
social, dones, joves i majors. Omplint de dades les problemtiques del pas ens
acostem a la soluci compartida, a dotar el conjunt del pas deines, recursos i mitjans per a fer-lo lliure, no noms en clau nacional sin de poble lliure, emancipat
i sobir.
Construir aquesta llibertat, la del pas i la seua gent, no s fcil, i ning

que toque de peus a terra ho afirmaria. Tenim davant una maquinria perversa i entrenada al llarg dels anys, capa de fer creure que les engrunes
sn el pasts en si mateix; acostumada a imposar grans retallades i recular un pam a favor de la convivncia i la pau social. Corrupteles que sovint
no investiguen, sovint no condemnen, i si ho fan sempre indulten. Entre
poderosos no es fan mal. Davant da, com a poble no ens podem quedar
parats, no podem restar a lespera dun futur prsper per obra de Du, la
Caixa i lesperit sant. De la mateixa manera que en els darrers anys la vaga
dels docents a les illes, la primavera valenciana, les assemblees a les places, la lluita per la sanitat pblica, contra els desnonaments, per labolici
de les pilotes de goma i ganivetes a les fronteres, han necessitat el poble
organitzat; el procs nacional demancipaci tamb necessitar a cadasc
de nosaltres per sumar-hi el nostre gra darena. A mesura que les lluites
populars es cohesionen nacionalment, partisquen danlisis compartides
i posen conclusions a debat sobre la taula, ms difcil ser que una altra
volta ens venguen bou per bstia grossa, ms difcil ser patir la segona
part de la traci dels lders, de la poltica parlamentria. Ms quan no tinguem dependncia dells per a construir el futur collectiu.
s en aquest context dorganitzaci social, per tamb de negaci de drets,
quan s imprescindible tindre present que caldr desobeir, caldr que ens
enfrontem a les nostres pors, i ser conscients que de la mateixa manera 11
que cap instituci pblica ha aturat un desnonament sense pressi popular, cap instituci pblica far cap pas substancial emancipador si el poble
que la legitima no est preparat per a assumir-ne les conseqncies, i cap
poble que no estiga disposat a desobeir les injustcies ser capa de forar
les institucions del poder a enfrontar-se amb les que ens neguen el futur
i el marc nacional. Si no hi ha poder popular no hi haur confrontaci ni
victria possible.
s ac on pren rellevncia lestratgia de desobedincia civil, de no reconixer els marcs poltics imposats, de les lleis que els sostenen i de
la pau social que ens expliquen per televisi mentre xiquets no es poden
escolaritzar en valenci, la taxa de pobresa creix exponencialment, leducaci resta en mans delits i es potencia per a elits, ens apugen el rebut de
la llum, laigua i el transport pblic. Deneguen beques i desnonen de les
cases.
Experincies de lluita, de formaci, de conscienciaci collectiva que naixen al territori i que arrelen. Bra a bra pugem barreres al transport
pblic, defensem ocupacions, combatem desnonaments, construm coneixement lliure, cooperatives de consum, treball, habitatge o energia; fem
plataformes per defensar aquelles persones que fruit de la lluita han patit
repressi, i ho fem localment. Perqu s localment on patim la majoria
SOM PASOS CATALANS
BRA A BRA PUGEM

BARRERES AL TRANSPORT
PBLIC, DEFENSEM OCUPACIONS, COMBATEM
DESNONAMENTS,
CONSTRUM CONEIXEMENT
LLIURE, COOPERATIVES DE
CONSUM, TREBALL,
HABITATGE O ENERGIA
de les injustcies i perqu s ac on hem decidit combatre-les, des de la

base, empoderant els nostres venats per transformar la societat, des del
territori, des dels barris, dels pobles i el municipalisme combatiu, base
del poder popular que ens ha dajudar a construir els Pasos Catalans del
segle XXI, un poble mediterrani de lEuropa dels pobles, i del mn.
Documents com aquest sn noms leina, lexcusa, per a posar els Pasos
Catalans al centre del debat social i no renunciar mai al marc nacional
quan parlem de drets socials. Fer-ho possible noms depn de cada persona, de cada activista de cada front de lluita. Comptem amb tu per a fer-ho
possible.
13
FOTOGRAFIA JORDI BORRS
Anlisi:
La fi
del rgim
15
ELS PASOS CATALANS

DAVANT LA
REESTRUCTURACI
DEL CAPITALISME.
PER CANVIAR-HO TOT HEM
DENTENDRE-HO.
LARREL SISTMICA
DE LA CRISI
ANLISI / LA FI DEL RGIM
A lagost de 2007 sencenien els senyals dalarma arreu dels centres de poder
del capitalisme. El mecanisme de desplegament del capitalisme global, que
tenia com a pea clau la finanaritzaci tocava a la seva fi. Qu significa aix?
Quin model de societat s el que collapsava en aquest moment? Repassem
una mica els fets i el processos, els que han definit la nostra societat tal com
s avui.
Nhem de ser conscients, el capitalisme s un sistema social permanentment
revolucionari. El conjunt de relacions que suposa aquesta forma de funcionament de la societat han destar renovant-se de forma permanent. Lestancament en el capitalisme equival a la seva mort. En el capitalisme lelement fonamental que el valida i el reprodueix de forma ampliada s la inversi que genera
beneficis. Aix doncs per tal que el capitalisme sobrevisqui com a sistema hegemnic en la nostra societat, necessita que de forma permanent es generin els
beneficis suficients per assegurar un creixement i una expansi del model que
sha de reproduir, segons la seva lgica, de forma eterna. Compte! el volem dir
que all que cal assegurar en el capitalisme per tal de garantir la seva vigncia
sn els beneficis per linversor, aix doncs que les persones aconsegueixin viure
amb dignitat o que la producci i el consum esdevinguin congruents amb els

equilibris ecolgics no sn objectius que vulgui cobrir el sistema. En tot cas,
si les persones aconsegueixen unes condicions dignes en el capitalisme o si
saconsegueix preservar els ecosistemes i el territori, s perqu lorganitzaci poltica i social, a travs del conflicte de classe, aconsegueix posar aquests
pals a les rodes en la dinmica infernal del capitalisme que, com una piconadora, ho arrasa tot transformant-ho en mercaderies, preus i beneficis.
I els beneficis don surten? Per nosaltres est clar que de lexplotaci. Aquest
s un mecanisme complex que, grcies a la propietat privada, es basa en poder
concentrar tota la riquesa que collectivament produm en mans dels propietaris. La pea angular del mecanisme dexplotaci en el capitalisme es basa
en la capacitat dels propietaris de desposseir els treballadors i treballadores
del valor de tot el que han produt per sobre del seu cost (el salari). Cal tenir
en compte que en el capitalisme, grcies a la incorporaci de la tecnologia,
els i les treballadores shan tornat molt productius per que majoritriament
aquesta millora no sha vist traduda en una redistribuci ms justa. Al contrari, el fruit resultant daquest procs collectiu i altament cooperatiu, que s la
millora de la productivitat, ha anat a parar a mans duna minoria i ha servit per
generar societats cada cop ms injustes i desiguals.
Cal ser conscients que el procs dexplotaci en el capitalisme samplifica i
senriqueix a partir de mltiples processos de desposessi. Aqu hi trobarem 17
la desposessi que pateixen les dones del seu cos i del seu treball grcies a
la nefasta combinaci del patriarcat i el capitalisme. A la vegada que tamb hi
haurem dafegir tots els mecanismes de despossessi dels recursos naturals
i dels bns comuns que al llarg de la histria shan anat consolidant. Aix, des
de lacumulaci originria, el colonialisme i limperialisme, tots ells han consolidat processos despoli i de saqueig que han servit per afermar i enfortir la
dinmica explotadora del capitalisme. Lluny desgotar-se en un determinant
moment histric, aquesta lgica de funcionament sistmic, sha anat reproduint
fins arribar a lactualitat en la qual, com veurem, continua totalment vigent en
els mecanismes que es desencadenen a travs de la gesti social que suposa
lajust i lausteritat de les nostres societats endeutades.
En el capitalisme, quan les condicions socials i econmiques existents no asseguren els beneficis adequats per als inversors, tot el funcionament del sistema,
i per tant totes les relacions socials que comporta queden aturades. El sistema
sestanca i entra en crisi. Pot ser que la inrcia del model o la capacitat per sobreposar-se als problemes que ha ocasionat la crisi facin que aquesta se superi
sense gaires entrebancs, per hi ha moments en els quals la crisi posa sobre
la taula les greus contradiccions del capitalisme que limpossibiliten continuar
generant els beneficis adequats. Quan aix succeeix cal un canvi social i poltic,
de gran abast, que permeti generar novament les condicions adequades per tal
que les inversions generin beneficis.
A lagost de 2007 el que va collapsar va ser el model de funcionament de leconomia i la societat que havia perms al capitalisme superar la greu crisi que
es va desencadenar durant la segona meitat de la dcada dels 60. El procs de
reestructuraci social i econmica que va permetre al capitalisme recuperar
el seu vigor s el que hem conegut com la Globalitzaci econmica. Aquesta sobretot ha suposat una expansi horitzontal del capitalisme, ja que ha fet
possible convertir el mn en una fbrica. A travs de la divisi internacional
del treball que suposa la globalitzaci els processos productius (des de lengreix de porcs fins a la fabricaci dautombils) es fraccionen i es colloquen
en aquella part del mn on s possible produir-los amb els costos ms baixos.
Les empreses transnacionals seran les entitats protagonistes daquest procs.
La globalitzaci tamb suposa una expansi vertical de la possibilitat dobtenir
beneficis. A partir daquest moment tots els espais de la nostra vida susceptibles de generar beneficis seran objectiu de la inversi capitalista. Des dels
drets socials (educaci, sanitat, pensions), fins a la mateixa essncia de la vida
a travs de la manipulaci gentica. Tot el nostre temps de vida es torna temps
per al capital.
Lestratgia de poltica econmica que servir per gestionar el nou escenari

que representa la globalitzaci ser el que coneixem com a Neoliberalisme.
Aquesta forma de gesti de la societat sexperiment a la Xile de Pinochet de
la m dels Chicago Boys de Milton Friedman i posteriorment simplement a
la majoria de pasos del mn a travs de limpuls de diferents organitzacions
supranacionals com ara el Banc Mundial, el Fons monetari internacional o la
Uni Europea.
Els models de poltica econmica de carcter neoliberal se centren en potenciar i aplicar les mesures necessries per facilitar lobtenci dexcedents en
lmbit intern de cada pas (privatitzacions, mercantilitzaci de drets socials,
flexibilitzaci laboral, mesures fiscals regressives). El discurs que serveix per
sustentar aquesta dinmica s el que es basa en la manca deficincia i eficcia
de la gesti pblica envers la privada. El mercat s doncs, segons lptica neoliberal, qui juga el paper clau com a mecanisme dassignaci de recursos. Per
tant, i de forma congruent amb el neoliberalisme, la llibertat de circulaci del
capital aix com la reducci dels controls sobre la circulaci del capital financer
esdevenen dos elements clau que permeten explicar el sentit i la direcci de la
dinmica dexpansi del capitalisme dels propers anys fins arribar al collapse
del 2007.
LLIGAT
I BEN LLIGAT.
DESPRS DE FRANCO:
FRANQUISME
NEOLIBERAL.
19
Cal tenir present que leconomia espanyola, igual que la resta de les economies occidentals, en el moment en qu es produeix la mort del dictador, es troba immersa
en una situaci de crisi profunda. En el cas de lEstat espanyol, i sobretot pel que
fa al perode del 1975 fins al 1977, el fort conflicte de classe existent va afavorir
importants increments salarials que, juntament amb el deteriorament econmic
que suposava la crisi, dificultaven encara ms la posada en marxa del projecte de
modernitzaci capitalista. La signatura dels Pactes de la Moncloa el 1977 significaria el viratge definitiu i la constataci evident que a partir daquest moment, la
lgica neoliberal seria la protagonista del procs de modernitzaci de leconomia
espanyola i de retruc del conjunt del Pasos Catalans. Un cop es van aconseguir
neutralitzar les possibles sortides del franquisme considerades radicals, el cam
que es va iniciar amb els Pactes de la Moncloa va significar la recerca dun model
dacumulaci apropiat a la democrcia capitalista que es pretenia afermar, adscrita
a leix occidental en el context de la Guerra Freda.
Cal tenir clar doncs que a partir dels Pactes de la Moncloa, i sobretot desprs del
cop destat del 1981, es feia evident que la Monarquia espanyola serigia com linstrument que havia de servir per consolidar el nou rgim capitalista. El comproms
EL CAM QUE ES VA
INICIAR AMB ELS PACTES
DE LA MONCLOA VA
SIGNIFICAR LA RECERCA
DUN MODEL DACUMULACI APROPIAT A LA
DEMOCRCIA CAPITALISTA
QUE ES PRETENIA AFERMAR, ADSCRITA A LEIX OCCIDENTAL EN EL CONTEXT
DE LA GUERRA FREDA.
de les elits econmiques i tamb de les cpules sindicals i poltiques desquerres

i nacionalistes en el procs fou total. Aix doncs, de la m de lanomenada transici, sabandonava la idea de fer justcia amb els assassins i repressors del rgim
franquista i davanar cap a un model de societat de carcter no capitalista, a la
vegada que sofegava qualsevol possibilitat davanar cap al ple reconeixement
del dret dautodeterminaci dels diferents pobles, que ara quedaven empresonats en lestructura legal i constitucional que emergia a lEstat espanyol.
Des del punt de vista econmic, amb el consens de totes les forces vives de
lestat, es van iniciar un seguit de mesures que representaven el seguiment
fidel de les directrius marcades des de les institucions internacionals (OCDE,
BM). La recepta que es va proposar, des daquestes institucions, s lanomenat
ajust positiu.
Aquestes orientacions de poltica econmica es van basar en dos eixos principals que van determinar la dinmica futura de leconomia espanyola. En primer
lloc sha de destacar la clara opci per reforar el paper i el poder del capital
privat, en detriment del sector pblic, com a agent central de la dinamitzaci
de leconomia. I, en segon lloc, com a segona caracterstica definitria, cal remarcar la voluntat dinserir leconomia espanyola en el capitalisme mundial.
Per reforar aquesta tendncia jugar un paper clau el fet de facilitar lentrada
del capital internacional, que sespera que representi un impuls clau per a la
21
modernitzaci productiva.
Amb el vistiplau de les forces sindicals ms representatives, el mtode que es va
considerar ms adequat per aconseguir aquests objectius va ser lestabliment de
durs programes dajust basats en la moderaci salarial i la reestructuraci del
mercat de treball. Es pretenia que la disminuci dels costos que portarien aparellades aquestes poltiques permets controlar la inflaci, millorar la competitivitat
i els beneficis empresarials, a lhora que sestabls lestructura social adequada
per atreure el desitjat capital internacional.
A partir del 1981, sota el govern de la UCD, es va constatar clarament lenduriment
de les poltiques socials que tindria com un dels seus pilars fonamentals una dura
i agressiva poltica de salaris.
Aquestes mesures van suposar un fort descontent social que va cristallitzar lany
1982 amb lentrada al govern espanyol del PSOE de Felipe Gonzlez. Aquest, malgrat va arribar al poder amb leslgan por el cambio, a lhora de concretar les
mesures de govern no va diferir en absolut de les mesures dajust iniciades en
letapa anterior. A ms, a lausteritat anterior, lanomenat govern socialista hi va
afegir una dura poltica dajust estructural dirigida al sanejament de laparell
productiu, la liberalitzaci dels intercanvis amb lexterior i, molt especialment, la
flexibilitzaci del mercat de treball. El PSOE se situava, per tant, en el marc de
lortodxia neoliberal que simposava a pas ferm.
FOTOGRAFIA ENRIC BORRS ABELL
Sense una poltica decidida de potenciaci interna de la inversi, el govern anomenat socialista va continuar apostant fermament perqu lanhelada modernitzaci
vingus de la m del capital privat internacional. Resulta paradigmtica la sentncia
del ministre dEconomia del primer govern del PSOE, Carlos Solchaga, qui afirmava que la millor poltica industrial s la que no existeix. Seguint aquesta tendncia
durant aquest perode es va consolidar un fort procs despeculaci en el qual molts
empresaris van aprofitar linters del capital internacional per entrar a lEstat espanyol per vendre les seves empreses al millor postor. LEstat espanyol se situava com el
quart pas venedor dempreses del mn. Cal tenir present que les desitjades millores
procedents de la inversi estrangera no acabaran darribar mai i, per tant, fruit de tot el
procs de reconversi i especulaci que es va generar en aquests anys, la societat enfilava la dcada dels 80 amb el 22% de la poblaci activa a latur, amb un teixit productiu
molt deteriorat i amb el bistur neoliberal com a nica proposta dintervenci social i
econmica. Amb relaci a latur, cal dir que ja en aquest moment es va abandonar per
sempre la idea de generar llocs de treball estables que asseguressin la possibilitat
als i a les treballadores de projectar la seva vida amb dignitat a travs del treball assalariat. Des de la primera reforma del mercat de treball el 1984, fins a la darrera del
2014, totes les modificacions en la llei laboral aniran orientades a transformar latur
en ocupaci, a partir de massificar la precarietat, que ser clarament la caracterstica
definitria del mercat de treball de lanomenada democrcia espanyola.
Pel que fa a lassentament dels pilars que han de permetre la reestructuraci neoliberal del rgim, cal remarcar el paper central que ha jugat la internacionalitzaci
de leconomia, a partir de la inserci del conjunt de lEstat espanyol en el projecte de
construcci de la Uni Europea. La rbrica daquest procs ser la signatura el 1986,
durant la primer legislatura del PSOE, del Tractat dAdhesi a la CEE (Comunitat Econmica Europea). Aquest ser lelement fonamental que definir levoluci de leconomia de lEstat espanyol fins a lactualitat i que en bona mesura permetr entendre la
consolidaci duna estructura econmica absolutament desequilibrada que patir de
forma molt rigorosa i contundent els efectes del collapse econmic del capitalisme
finanaritzat de lany 2007. A partir del 1986, els dos partits PSOE i PP, que salternaran
en el govern, sidentificaran plenament amb les grans fites que determina la integraci
europea i hi subordinaran el conjunt de la poltica econmica i social. Aix, si fou el govern del PSOE el que entom tot el procs de reconversi industrial i afermament del
neoliberalisme, ser el govern del PP, encapalat per Aznar, el que haur dassegurar
lacompliment de les condicions dajust neoliberal que representaven les anomenades condicions de Maastricht, com a peatge sine qua non per accedir a formar part
del pasos que adoptarien lany 2002 lEuro com a moneda corrent. Desprs, un cop ja
incorporats a la zona euro, el Pacte dEstabilitat, el conjunt de condicions macroeconmiques que han dacomplir tot els pasos que formen part de leurozona, significar
reblar el clau de la gesti neoliberal pel conjunt de la societat.
Aix doncs la poltica dajust neoliberal ve de lluny, de fet podrem afirmar que pel cas
de lEstat espanyol aquesta ha estat lnica forma de gesti de leconomia i la societat
en tot el perode de lanomenada democrcia.
s evident que, prenent com a punt de partida la mort del dictador i fins el moment
de lesclat de la crisi el 2007, la situaci de la majoria de la poblaci que habita els
Pasos Catalans ha millorat les seves condicions materials de vida, en termes generals. Aix no era gaire difcil daconseguir si tenim en compte quin era el nivell de
partida. Per fer-nos-en una idea, cal tenir present que durant el perode franquista
els nivells de redistribuci de la renda eren pitjors desprs de pagar impostos que
abans de fer-ho. No obstant aix, aquesta millora en les condicions de vida de la
majoria de la poblaci durant el perode de la democrcia ha estat el fruit de lexpansi econmica que ha experimentat leconomia mundial i lespanyola en aquest
perode, i no la dun model basat en criteris de justcia social.
Si analitzem els fets des de la perspectiva de les classes populars hem de concloure que la factura de tot el procs de modernitzaci de leconomia i la societat sha
suportat sobre les esquenes del conjunt de la classe treballadora.
Tal com ja hem assenyalat, lestratgia de desenvolupament sha bastit al voltant
de limpuls que havia de representar el capital privat internacional, en el marc del
procs dinternacionalitzaci de leconomia que representa el projecte de lEuropa
del Capital. Sense una indstria potent que pogus servir de senyera del model
econmic, amb un agricultura absolutament malmesa per les dures condicions
procedents dEuropa, ha estat el sector de la construcci a crdit, amb un fort carcter especulatiu, el que ha servit per dinamitzar leconomia espanyola durant
aquest perode. Recordar que aquest sector ha arribat a representar el 17% del 23
conjunt del PIB espanyol el 2007, any en el qual el total del crdit concedit al sector
immobiliari fou superior al conjunt del PIB. Juntament amb el sector de la construcci, el sector turstic, el de lautombil i lagroalimentari han completat a grans
trets la precria matriu productiva de les darreres dcades.
El model de desenvolupament que ha caracteritzat leconomia espanyola noms ha
estat possible i comprensible a partir dentendre lestructura econmica, absolutament desequilibrada, que es consolid a escala europea a partir de la implantaci
de leuro. La moneda nica, i la credibilitat que suposa el Banc central Europeu
com a banc emissor, suposen a la prctica la gestaci dun escenari europeu en el
qual Alemanya, grcies a una dura poltica de precaritzaci social i laboral, aconsegueix uns nivells de productivitat que la converteixen en leconomia ms competitiva de leurozona. Aquest fet li permet inundar el mercat europeu amb les seves
exportacions. Les economies perifriques, i en concret lespanyola, acumulen uns
dficits comercials creixents que noms sn sostenibles grcies a lendeutament
via crdit a tots el nivells que prov dels bancs, sobretot alemanys, que disposen
denormes quantitats de recursos grcies als excedents que els proporcionava la
situaci de supervit permanent i continuat de la seva balana comercial.
Podem afirmar per tant que, pel conjunt de lEstat espanyol, el rgim de la totxocrcia safermava grcies a lestructura econmica definida a escala europea, a la
vegada que el neoliberalisme passava el ribot sobre el conjunt del patrimoni pblic
LA FACTURA DE
TOT EL PROCS DE
MODERNITZACI DE
LECONOMIA I LA
SOCIETAT SHA SUPORTAT
SOBRE LES ESQUENES DEL
CONJUNT DE LA CLASSE
TREBALLADORA.
a partir dun agressiu procs de privatitzaci que, poc a poc, tamb san centrant
en el conjunt dels drets socials fins arribar al moment de la crisi. A partir daquest
instant, com veurem, la gesti duna economia deficitria que sendeutar a un ritme creixent, esdevindr el marc perfecte per consolidar la narrativa de lofensiva
de privatitzaci i espoli total sobre el conjunt del patrimoni i dels drets collectius
que encara restaven en mans de la poblaci.
Aix doncs, el conjunt de la societat arribava absolutament exhausta a lagost de
2007. A nivell laboral la precarietat a lEstat espanyol triplicava la mitjana de la UE,
latur juvenil se situava ja per sobre del 40%, en un societat en la qual la pobresa
ja afectava al voltant del 20% de la poblaci. Aquesta era la situaci social per una
poblaci que havia vist com el preu de lhabitatge shavia triplicat durant la dcada
dels 90. Aquest fet es corresponia amb el nivell dendeutament de les famlies que
va passar de representar el 42% de la seva renda disponible a representar-ne el
110% el 2005. En el perode que va del 1995 al 2007, mentre els salaris reals prcticament no es van incrementar, la pujada de la quota hipotecria va ser del 265%,
gaireb es va triplicar.
Lesclat de la crisi a nivell internacional lagost del 2007 es va contagiar rpidament
a escala domstica a travs del tancament dels mercats de crdit. A partir daquest
moment es va fer evident que una economia absolutament gregria de leconomia
financera i especulativa, que seguint el dogma neoliberal, havia consolidat una estructura fiscal cada cop ms regressiva, tindria greus dificultats per poder fer front 25
a totes les despeses que es comenaven a generar a propsit de la crisi. El supervit en el dficit pblic que leconomia espanyola presentava el 2006, es transform
en un dficit de l11% al 2009. Per fer front a aquesta situaci, sinici un procs
dendeutament pblic que, partint duna situaci en la qual el deute pblic complia
amb escreix les condicions del pacte destabilitat, far que leconomia espanyola,
a mar de 2014, se situ amb un endeutament pblic proper al 94% del seu PIB.1
Cal tenir ben present que el gruix de lendeutament que ha assumit el conjunt de
la ciutadania, a travs de lendeutament pblic, no sha utilitzat per fer front a les
moltssimes i molt greus situacions de desesperaci vital que la crisi ha comportat
a milions de persones. Just al contrari, lendeutament ha servit per rescatar el
sector financer a travs de mltiples i variats mecanismes ( FROB, Avals, Adquisici dactius txics en mans dels bancs, SAREB, etc.) a la vegada que tamb shan
finanat mltiples plans de rescat de sectors industrials poderosos considerats
estratgics. El plan E o la Llei de sostenibilitat, com tamb concretament el Plan
VIVE i el PIVE, han servit per donar suport pblic directe i indirecte a les grans empreses de la construcci i del sector de lautombil. Podrem dir que lendeutament
pblic ha servit per desenvolupar una mena de keynesianisme asimtric en el qual
Pel que fa al conjunt dels Pasos Catalans el deute total acumulat en aquests moments assoleix la xifra de 100.702
milions deuros. Pel que fa a lEstat espanyol levoluci del deute pblic ha estat fulgurant. Partint duna situaci dendeutament del 36% a lany 2007, sestima que a finals del 2014 ja se situ al voltant del 100% del seu PIB.
les condicions socials per la majoria de la poblaci sendureixen cada cop ms, a
la vegada que no es dubta, per part de lestat, en assumir nivells dendeutament
creixents per rescatar els poderosos, els mateixos que shavien enriquit a mansalva durant els anys gloriosos del capitalisme finanaritzat.
Dficit creixent i endeutament massiu sn les condicions que permeten establir el

teorema de lausteritat i les retallades que comporta el saqueig ms gran que mai
ha patit la societat del conjunt dels Pasos Catalans i de lEstat espanyol. A partir de
les condicions que dicta la Troika (FMI, Banc Central Europeu i UE) sescomet una
reforma constitucional que, concretament a partir de la modificaci de larticle 135,
al setembre de 2011, acordada amb el vistiplau dels dos partits majoritaris, i laprovaci, a labril de 2012, amb el suport de CIU, de la llei destabilitat pressupostria
i sostenibilitat financera, estableix de forma prctica que la primera prioritat de la
despesa pblica s fer front al pagament del deute. Cal tenir en compte que bona
part daquest deute shaur de retornar a bancs espanyols, que a travs del mecanisme que suposa demanar crdit al Banc Central Europeu a un tipus dinters
entre el 0,5% i el 1%, comprar ttols de deute emesos pel govern de lEstat, i exigir
el pagament duns interessos que han oscillat entre el 4 i el 7%, shan embutxacat
ms de 36.000 milions deuros que, com no pot ser daltra manera, han provingut
del conjunt del impostos pagats per la ciutadania.
Amb bona part dels magres ingressos pblics hipotecats en el pagament del deute,
la resta de necessitats i projectes socials queden sense recursos per finanar-se.
Amb aquest escenari legitimat i acceptat, per ara, pel conjunt de la ciutadania,
sobre clarament la possibilitat de plantejar que lnica possibilitat daconseguir
mantenir el subministrament dels serveis pblics passa per acceptar-ne la privatitzaci a travs de mltiples mecanismes entre els quals destaca lanomenat
partenariat publicoprivat.
En resum, la reestructuraci que el capitalisme ha hagut dassumir per tal de superar la situaci de crisi est comportant canvis profunds en molts aspectes de
la nostra societat. La gesti de la crisi est suposant loportunitat perfecta per tal
que els voltors que representen els gran inversors puguin saquejar tot el que li
resta a una societat exhausta, que veu com ha dempassar-se la consolidaci dun
escenari que permet al conjunt dels poderosos la possibilitat de privatitzar a mansalva, reestructurar de forma permanent el mercat de treball, les pensions, i tot el
conjunt de drets socials.
Si no ho evitem, la sortida de la crisi que el capitalisme ens proposa s la consolidaci duna societat de consumidors precaris i no de ciutadans amb tants drets
com diners tindrem en el nostre compte corrent.
EL QUE TENIM
AL DAVANT.
REPTES I PERSPECTIVES
PER NO SER ANORREATS
PEL CAPITALISME
DEL SEGLE XXI.
27
A escala global, la reestructuraci del capitalisme suposa la necessitat dacceptar

i adequar-se a una situaci en la qual els nivells de creixement es consolidaran en
magnituds molt minses. Sense nivells de creixement elevats, amb una capacitat
de produir absolutament sobredimensionada, tenint en compte els pobres nivells
dabsorci de la producci que pot assumir la massa salarial duna societat explotada de forma creixent i sense accs al crdit, lescenari que es planteja per tal
dassegurar la viabilitat del capitalisme resulta aterrador des duna perspectiva
social. A ms hem de ser conscients que la reestructuraci que est experimentant el capitalisme sest afermant sobre unes bases molt febles. Sense aconseguir superar els seus greus problemes de sobreacumulaci, part de les solucions
sestan centrant en reeditar una bombolla, ara del deute pblic, que si b ha servit
per donar aire a les institucions financeres privades, en aquests moments es troba a punt desclatar novament. Els nivells dendeutament que han assumit molts
pasos resulten impagables, i en la mesura en qu sincrementin mnimament els
interessos a escala global ens podem trobar, com de fet ja est succeint en molts
pasos emergents, amb un increment de les tensions que fcilment pot significar
el default per a molts pasos en situaci dendeutament massiu, com s el cas de
lestat espanyol.
A aquesta diagnosi cal afegir-hi un increment de costos evident, si tenim en

compte la necessitat daconseguir disposar dunes fonts denergia, sobretot
les energies fssils no renovables, cada cop ms costoses dextreure. A ms,
en aquesta direcci, el capitalisme del segle XXI cada cop haur dassumir uns
nivells de despesa creixents a lhora dinternalitzar tots els costos que suposa
lescalfament global. Aix doncs, avancem cap a un capitalisme molt ms agressiu, violent, i explotador que integrar en condicions dignes a cada cop menys
poblaci. Noms la poblaci altament preparada i disposada a donar-ho tot en la
competncia a mort que la dinmica del capitalisme planteja, ser la que podr
integrar-se en la seva lgica triomfant. A la resta de la poblaci, la majoria, noms ens queda viure installats en la precarietat i langoixa permanents, efectes
que sense la cobertura social necessria es traduiran de forma clara en un descens de lesperana de vida.
A nivell de lEstat espanyol, en el marc dun model productiu esgotat i difcil de

regenerar sense un potent programa dinversi pblica, que resulta absolutament impossible de desenvolupar sota les tesis de lausteritat que imposa la
Troika, aquest escenari es tradueix en una situaci de clar collapse social que es
fa pals a partir de constatar les impressionants xifres datur, per sobre del 26%
de la poblaci activa, sobretot les de latur juvenil (per sobre del 55%). En un Estat
en el qual prcticament 2 milions de llars tenen a tots els seus membres a latur, i
en el qual la desigualtat creix a gran velocitat. En aquest sentit en el perode que
va del 2008 al 2012 la desigualtat a lEstat espanyol sha incrementat un 11,9%,
cosa que el situa com el ms desigual dEuropa noms superat per Letnia i per
davant duna economia com la grega.
Aix doncs, una societat amb un nivell dendeutament pblic desbocat, sense
model productiu que permeti fer front a la generaci dels recursos necessaris
per pagar el deute, i amb una poblaci que pateix nivells inadmissibles datur
i precarietat, s una societat fracassada. A dia davui, el model de gesti de la
societat que ha caracteritzat el perode posterior a la dictadura toca a la seva fi.
En aquest moments lEstat espanyol s un estat que es desf per totes les seves
costures. La desfeta a ms est fent aflorar a la superfcie tota la putrefacci que
aquests anys sha pogut camuflar sota els espectaculars, per finalment ficticis,
nivells de creixement de leconomia. Ara es fa evident que, en bona mesura, les
relacions econmiques que shan consolidat en tot aquest perode danomenada
democrcia, han estat relacions caracteritzades per importants nivells dopacitat
i corrupci que travessen, de soca-rel, totes les esferes de poder poltic i econmic.
Si la desfeta s evident en tot el que referncia a la viabilitat social i econmica
del model, pel que fa a la costura nacional tamb resulta clarament constatable
que el model de construcci de lEstat de les autonomies comena a trontollar
a partir del moment en el qual no es disposen de tots els recursos necessaris
per acontentar a totes les elits existents. En aquest moment, sinicia un procs
de desencontre entre les elits de lEstat espanyol, que entronca netament amb la
nova dinmica de reestructuraci a escala global que planteja el capitalisme del
segle XXI. En un capitalisme en el qual el dinamisme est en les regions geogrfiques liderades per centres metropolitans dinmics, la lgica estatal perd fora. Aix
doncs, per les elits econmiques, sobretot de matriu internacional i internacionalitzada, ja no s rellevant lEstat sin lrea transnacional concreta en la qual poder
inserir el seu projecte expansiu. A escala europea resulta evident que lrea geogrfica que concentra un major dinamisme s lanomenada Blue Banana o Dorsal
Europea1. Amb relaci a all que afecta lmbit dels Pasos Catalans, lanomenat
Corredor Mediterrani s una de les gran apostes de connexi amb aquesta rea
centreuropea, que deixa de banda de forma total la lgica i el projecte dinserci
plantejat des de lptica de lEstat espanyol, que tindria Madrid com el centre metropolit a partir del qual bastir la connexi europea, i al qual shauria de subordinar la resta del territori, i per tant dinversions en infraestructures. Sembla fora
clar doncs que en aquests moments, lentitat institucional que representa lEstat
espanyol sha convertit en un element prescindible, i en alguns casos fins i tot un
obstacle, pel que fa al dinamisme econmic que els Pasos Catalans poden assumir en el marc de futur de lespai europeu. Per tant, no ens ha de sorprendre que
cada cop existeixi una part ms important de lempresariat i dels sectors influents
a nivell econmic que opera als Pasos Catalans, que consideri oportuna, o si ms
no, que no vegi com un problema una eventual ruptura institucional, en aquest cas,
del Principat respecte a lEstat espanyol.
Des de la nostra perspectiva de classe, lactual situaci de fractura en la qual es
troba immers lEstat espanyol, representa una oportunitat immillorable que hem
de saber aprofitar per ajudar a ensorrar definitivament el rgim postfranquista neoliberal. Hem de ser conscients per que en aquest context, i tenint en compte
quin s el rumb que est prenent la reestructuraci del capitalisme, est clar que
cap aposta reformista s possible. El capitalisme del segle XXI no est disposat a
negociar res. Cap pacte social pot ser acceptat per un capitalisme que ho necessita
tot i ms per aconseguir assegurar una taxa de beneficis que li permeti albirar la
mnima possibilitat de reproducci ampliada. Hem de tenir clar que, el que existeix actualment, s un pols entre dues concepcions de com ha de ser la societat
del futur, i concretament la dels Pasos Catalans. Per una banda existeix el model
agressiu i ultraexplotador del capitalisme de l1%, la natura del qual ja sha exposat
anteriorment, i per laltre el model de societat que hem de ser capaos de plantejar nosaltres, el 99%. A grans trets el que ens toca plantejar, i compartir com amb
ms gent millor, s que avui la independncia dels Pasos Catalans s un projecte
que ha de proposar de forma ferma i decidida la plena capacitat de decidir de la
ciutadania en tots aquells aspectes que determinen les nostres vides. Aix doncs,
tot all que garanteix la reproducci de la vida en la nostra societat (sectors productius estratgics, infraestructures, energia, finances, etc.) ha destar controlat
per la ciutadania a travs de processos radicalment democrtics i cooperatius. La
base material que garanteix la vida en una societat lliure no es pot deixar en mans
dels mercats i sota la lgica del benefici privat.
29
LA BASE MATERIAL
QUE GARANTEIX LA VIDA
EN UNA SOCIETAT
LLIURE NO ES POT DEIXAR
EN MANS DELS MERCATS I
SOTA LA LGICA DEL
BENEFICI PRIVAT.
s per aix que nosaltres no ens conformem amb un Estat independent que serveixi per bastir el nou escenari dexplotaci que les elits dominats preparen pel
conjunt de persones que habitem els Pasos Catalans. Nosaltres entomem el repte
que suposa bastir, des davui i des dara, una societat de persones lliures. Una societat oberta, inclusiva i solidria amb els pobles darreu del mn sencer, articulada
a partir dun model econmic caracteritzat per la democratitzaci total de la presa
de decisions, en el marc destratgies de desenvolupament autocentrades. Aix
significa que, a partir del conreu i foment de les nostres potencialitats internes com
a societat, ens cal bastir un projecte de desenvolupament que tingui en compte que
leconomia s una eina que ha de servir per satisfer els interessos i necessitats
de la poblaci, en el marc de processos productius construts des de la sobirania,
sense explotaci de cap tipus, ni econmica ni patriarcal, i dacord amb els equilibris ecolgics que garanteixen i sostenen la vida futura en el planeta. En definitiva
nosaltres volem la independncia per canviar-ho tot.
31
La Blue Banana correspon a lrea que sextn aproximadament des del nord-oest dAnglaterra fins a Mil. La
curvatura daquest corredor inclou ciutats com Manchester, Londres, Brusselles, Amsterdam, Colnia, Frankfurt, La
Conca del Ruhr, Luxemburg, Estrasburg, Zuric, entre daltres. Aquesta rea representa una de les majors concentracions dhabitants, productiva i de diners del mn.
Atles
dels
Pasos
Catalans
33
ATLES DELS PASOS CATALANS / MODEL ECONMIC
Un model
econmic
insostenible
ACTIVITATS INDUSTRIALS
variacions en % del perode 2007-2012
CAIGUDA
<-20
-20- -10
AUGMENT
-10 -0
0-10
10-20
>20
Les explotacions agrries shan redut de 315.000

a 195.000 entre el 1999 i el 2009.
La indstria ha caigut cinc punts des de lany 2000

i el 2012 representava el 17,3% del PIB.
El pes dels serveis en leconomia ha augmentat

del 57% lany 2000 al 66% el 2012.
Del 2002 al 2011 shan construt 210.000 habitatges de segona residncia.
En 10 anys shan creat ms de 100.000 places

hoteleres fins arribar a les 600.000.
35
El petit comer ha perdut 35.000 establiments
des del 2000. La superfcie dedicada a centres
comercials sha duplicat.
Des del 2001 les llars shan endeutat un 133%.
La bombolla immobiliria i la crisi han deixat

100.000 aturats a la construcci i ms dun mili
dhabitatges buits.
El salari mnim ha passat dels 424,8 euros lany
2000 als 645,3 euros al 2014.
Variaci
nulla
Sense dades
Lestalvi tic sha multiplicat per 7 i els prstecs,

per 4,5 en el perode 2007-2012.
PAGESIA
en milers de persones del sector primari, per territori en el perode 2000-2012

Illes Balears
Catalunya
Pas Valenci
SUPERFCIES DE CENTRES COMERCIALS

en m2 i per territori
Illes Balears
Pas Valenci
Catalunya
PES DE LA INDSTRIA EN EL PIB

en percentatge i per territori
Illes Balears
Pas Valenci
Catalunya
37
EXPEDIENTS DE REGULACI DOCUPACI
per treballadors afectats i territoris entre el 2007 i el 2012

Illes Balears
Pas Valenci
Catalunya
La
depredaci
del territori
i els recursos
comuns
11
21
1
9
45
50
34
26
41
CAMPS
DE GOLF
PARC
TEMTIC
ESTACIONS
DESQU
PO
ESPO
ORTS
ORTIUS
Les intervencions sobre el territori sn, en la majoria dels casos,

irreversibles. s per aix que la manera com els pobles lusen
dna una bona pista sobre el seu model de desenvolupament.
La crisi i la cerca contnua de beneficis per part dempreses que
acumulen capital i poder deixen una petjada de destrucci. El
mapa recull solament alguns dels punts calents de la nostra geografia. Tot i aix, reflecteix ls i abs dels recursos collectius:
sl, aigua, energia, etc.
La tradici de lluites pel territori, del Jard Botnic de Valncia
a la MAT, constitueix la millor garantia per la pervivncia de les
formes de vida, paisatges i imaginaris dels diferents llocs dels
Pasos Catalans.
PARC DE SEGONES RESIDNCIES

I LA DCADA DE LA CONSTRUCCI
evoluci temporal i valor absolut per territori el 2013

Evoluci
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
1985
39
55
CONFLICTES
MUNICIPIS AMB
EN LA GESTI DE MAJOR URBANITZACI
LAIGUA I LENERGIA
LITORAL
MEGAPROJECTE
FALLIT
PROJECTES
DE FRACTURA
HIDRAULICA
CENTRAL
NUCLEAR
La
dependncia
energtica
LES 4
NUCLEARS
EN TERRITORI
CATAL SN
PROPIETAT
DENDESA I
IBERDROLA
Prop duna cinquena part de lelectricitat consumida als Pasos Catalans sobt
actualment a partir de fonts denergia renovable (hidrulica, elica i solar, entre
daltres). Ara b, lelectricitat representa amb prou feines una quarta part del
consum energtic total, que depn en ms dun 90% dels combustibles fssils importats darreu del mn i de lurani utilitzat en els reactors nuclears. Aix, tot i una
lleugera reducci del consum energtic com a conseqncia de la crisi econmica
i duna certa aposta per algunes energies renovables al llarg dels ltims anys, el
model energtic actual s ecolgicament insostenible i absolutament dependent
de lexterior.
EVOLUCI DEL CONSUM DENERGIA PRIMRIA PER PERSONA
en tones equivalents de petroli en el perode de 1990 a 2012

Residus no renovables
Altres renovables
Hidrulica
Petroli
Biomassa i biocarburants
Gas natural
Nuclear
Carb
FONTS DENERGIA PRIMRIA I CONSUM PER SECTORS

en percentatge sobre el total i per territori
41
ATLES DELS PASOS CATALANS / DESPOSSESSI
El
tsunami
financer
PARADS
FISCAL
CAIXES I BANCS
DESAPAREGUTS
AJUTS A
LA BANCA
RESCAT BANCARI
en milions deuros
EL COST DEL
RESCAT BANCARI
S, FINS AVUI, DE
3.600 EUROS PER
HABITANT
43
ABSORCIONS DELS BANCS I AJUTS REBUTS
Desequilibri
fiscal i frau
fiscal: dues cares
de la mateixa
moneda
15.700
16.000
2.800
12.600
1.800
8.900
FRAU
FISCAL
en milions
deuros
ESPOLI
FISCAL
en milions
deuros
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
El frau fiscal que pateixen els Pasos Catalans el protagonitzen en la seva major part les grans empreses i elits catalanes
que tot i representar noms l1,8% del teixit empresarial sn
responsables del 72% del frau. Noms les grans riqueses
tenen la capacitat de configurar un entramat empresarial i
trampejar la legalitat per eludir impostos. El sistema tamb
collabora en aquesta estafa social pel fet de ser lax, permissiu i insuficient en el control.
TEIXIT EMPRESARIAL I FRAU FISCAL ANUAL

per tipologia dempresa als Pasos Catalans
Autnoms
Societats
i PIMES
Coorporacions
empresarials i
grans fortunes
Altres
45
TIPUS DEMPRESA
% DEL FRAU FISCAL TOTAL
RELACI ENTRE FRAU FISCAL I TIPOLOGIA DEMPRESES

als Pasos Catalans
Tipus
dempresa
57.000
MILIONS
DEUROS S
LA SUMA DEL
FRAU I LESPOLI FISCAL
Lendeutament
dels municipis:
un pretext per
privatitzar
els serveis
pblics
DEUTE VIU DELS

AJUNTAMENTS
en euros per habitant. D

>3.500
2.000-3.500
1.000-2.000
Sense deute
Els serveis de neteja i sanejament urb i de recollida de residus sn

obligatoris per a tots els municipis. La seva gesti pot ser pblica o
privada i aix incideix en el cost per als vens.
COST DE LA NETEJA VIRIA I RECOLLIDA DE RESIDUS
en euros per habitant dels municipis de fins a 20.000 habitants

lany 2011
Servei de neteja viria
Servei de recollida de residus
47
Dades de 2012
500-1.000
<500
Sense dades
El mn local constitueix una pea fonamental per a la democrcia i la solidaritat. s un nivell molt immediat de participaci
ciutadana i un espai de cohesi social, especialment idoni per a
la prestaci de serveis pblics. En lactualitat la capacitat dactuaci dels municipis s seriosament atacada amb el pretext del
deute. Un deute que ni afecta tots els municipis ni s comparable
al daltres administracions. Seliminen les competncies associades a lestat del benestar i la capacitat general dintervenir en
el seu territori segons les prioritats poltiques de la comunitat.
Lobjectiu s reduir-los a elements merament simblics i forar
una privatitzaci generalitzada dels serveis (recollida de residus,
neteja viria, aigua, enllumenat, etc.) per part dempreses que
aspiren a fer-se amb uns negocis que es consideren de risc baix
i amb retorns peridics. Aix mentre proliferen les evidncies de
problemes amb les privatitzacions (per la no-consecuci dobjectius pblics, costs deficincia, costs de supervisi, apropiaci de
beneficis, precarietat laboral, etc.) i en un moment en qu grans
ciutats darreu del mn han iniciat un procs de remunicipalitzaci dels serveis bsics.
Deute:
rescatar bancs
contra
la dignitat
de les persones
El deute illegtim s aquell deute contret en detriment de la poblaci, per al
benefici o preservaci del poder de les elits i amb complet coneixement de les
circumstncies per part de qui el concedeix. Lauditoria del deute s un procs
dapoderament ciutad en qu sen determina el volum i sen rebutja el pagament. Malgrat ser un tab en lactual conflicte entre classes a escala europea,
nexisteixen nombrosos casos al llarg de la histria i s una possibilitat emparada
pel dret internacional.
RESCAT BANCARI I CREIXEMENT DEL DEUTE PBLIC
en milions deuros entre el 2000 i el 2012
DEUTE DELS SECTORS RESIDENTS
per cpita en milers deuros entre el 2000 i el 2012

Administraci central
Com. Autnomes
Corp. Locals
Seguretat social
Empreses
Sector financer
Llars
DEUTE PBLIC CORRESPONENT A LES COMUNITATS AUTNOMES

en milions deuros entre el 2000 i el 2012
49
Deute
i retallades
als Pasos
Catalans
Amb larribada de la crisi, els pressupostos autonmics entren en un dficit creixent i continuat. Limport del retorn del deute i els interessos que genera ascendeix, des del 2010, a 38.000 milions. Es tracta dun flux de diners que alimenta
el negoci bancari i que significa desmantellar les poltiques de salut, educaci,
benestar social, dependncia, habitatge, ocupaci, etc. Les retallades, la caiguda
dels salaris i la falta de feina generen un espiral de precaritzaci.
Interessos del deute
Retorn del deute
Despesa social
EVOLUCI DELS INTERESSOS DEL DEUTE I DE LES RETALLADES
a Catalunya en milions deuros entre el 2010 i el 2014

al Pas Valenci en milions deuros entre el 2010 i el 2014
51
a les Illes Balears en milions deuros entre el 2010 i el 2014
ATLES DELS PASOS CATALANS / TREBALL
La
precaritzaci
i latur
als Pasos
Catalans
TAXA DATUR REGISTRAT

en municipis i percentatge
>20
15-20
10-15
5-10
0-5
El canvi de model de desenvolupament econmic, que ha anat

substituint -sobretot a la costa- el pes del sector industrial a
favor de lactivitat turstica, en la qual lextracci dunes majors
taxes de benefici s ms immediata; i les paulatines reformes
laborals que han anat abaratint els acomiadaments i precaritzant
les condicions laborals, han expulsat del mercat de treball a una
gran part de la poblaci. Si durant la segona meitat dels dos mil,
la situaci datur afectava a menys duna de cada deu persones,
des que sinici la crisi financera la taxa datur sha triplicat fins
assolir el 27% actual. Un exrcit de reserva que no t ms remei
que acceptar unes condicions laborals precries derivades duna
activitat econmica altament estacionalitzada; situaci que s
especialment accentuada a les Illes.
La taxa datur ms elevada es recull al Pas Valenci i s tamb en
aquest territori on es registra ms atur en les dones, un 29% enfront del 26% que es registre als homes. Una diferncia de 3 punts
que tamb es recull a les Illes, mentre que a Catalunya la diferncia de la poblaci aturada entre homes i dones s dun punt.
EVOLUCI DE LA TAXA DATUR
als Pasos Catalans en percentatge sobre la poblaci activa

Catalunya
Pas Valenci
Pasos Catalans
Sense dades
Illes Balears
53
Reformes
laborals per
acabar amb
els drets de
la classe
treballadora
ATLES DELS PASOS CATALANS / TREBALL
REFORMA
LABORAL,
de la negociaci
collectiva i SS
del PSOE
(2010-2011)
DRETS
LABORALS
Enduriment
de les condicions per a laccs
a les prestacions datur.
ACOMIADAMENT
El contracte amb acomiadament de 33 dies, amb un lmit de 2
anualitats sestn a quasi tots els
collectius.
Lempresari pot acomiadar amb
20 dies per possibles prdues
futures.
La classe treballadora catalana

ha perdut drets
laborals durant
gaireb 4 dcades
de monarqua
parlamentria
espanyola.
DRETS LABORALS
Sincorporen nous
tipus de contractes
eventuals i precaris.
(1985)
DRETS
LABORALS
Saugmenta
de 10 a 15 anys
mnims de
cotitzaci per a
tenir dret a la
jubilaci.
(2007)
(2011)
GRAN
REFORMA
LABORAL
ETTs
(1994)
DRETS LABORALS
Enduriment de
les condicions per
a laccs de les
prestacions de
jubilaci i reducci
de les prestacions
dinvalidesa.
ACOMIADAMENT
Ampliaci dels
casos daplicaci
d acomiadament objectiu,
amb indemnitzaci de 20 dies.
DECRETAZO
(1994)
DRETS LABORALS
Ampliaci de ledat de jubilaci als
67 anys.
Reducci general de les pensions en
un 20%.
Ampliaci de la possibilitat de no
complir el Conveni Collectiu.
ACOMIADAMENT
Nou contracte nic amb
indemnitzaci
de 20 dies per
any treballat (o
encara menor).
PROPOSTA
PATRONAL
(2013)
DRETS LABORALS
Nova retallada de les pensi
anticipada.
Reducci subsidi datur pel
Ms poder a les mtues Pa
mdiques.
Les ETT podran formalitzar
Contractes a jornada parcia
ACOMIADAMENT
Indemnitzaci de 45 dies per any
treballat amb el lmit de 3,5 anualitats.
El treballador ja no t lopci dincorporar-se de nou a lempresa.
ESTATUT
DELS
TREBALLADORS
(1980)
ACOMIADAMENT
Indemnitzaci de 60 dies per any
treballat amb el lmit de 5 anualitats.
(1976)
El treballador t lopci dincorporar-se de nou a lempresa o doptar
per la indemnitzaci.
DRETS LABORALS
Legalitzaci del prestamisme laboral, les ETTs.
Nova ampliaci dels contractes temporals, amb ms tipus
de contractes dobra i eventuals.
Incorporaci del contracte daprenentatge, sense cotitzaci
a la seguretat social.
Legalitzaci de lacomiadament dels treballadors en situaci de baixa mdica.
DRETS LABORALS
Els treballadors en situaci de baixa
acomiadats ja no reben prestaci dIncapacitat Temporal, sin la datur.
Augment de les bonificacions a la
Seguretat Social per a les empreses.
REFORMA
LABORAL
DEL PP
com a canvi
de model
(2012)
r contractes en prctiques.
al encara ms precaris.
ACOMIADAMENT
Nou contracte bonificat (per a
collectius de dones, aturats i aturades,
i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un lmit de 2
anualitats.
Nova ampliaci dels casos daplicaci
dacomiadament objectiu.
ACOMIADAMENT
El contracte amb acomiadament de 33 dies, amb un lmit de 2 anualitats ser lnic existent, i saplica tamb als contractes anteriors.
Lempresari pot acomiadar amb 20 dies amb noms reduccions
dingressos de 3 trimestres.
Supressi dels salaris de tramitaci.
Eliminaci de les limitacions a les ETT, que poden actuar amb
funcions dINEM.
ions. Retallada jubilaci
ls majors de 55 anys.
atronals per donar altes
ABARATIMENT DE
LACOMIADAMENT
(1997)
(2013)
(1995)
(2012)
DRETS LABORALS
Els convenis collectius dempresa poden reduir drets i
salaris dels convenis de sector.
Les empreses poden no complir els salaris i drets dels
convenis collectius amb noms dos trimestres de disminuci dingressos.
Nou contracte per a empreses de menys de 50 treballadors amb un perode de prova dun any.
55
Encariment
de la vida:
energia
i aigua
LESTAT
ESPANYOL S EL SIS
A LA LLISTA DELS 27
ESTATS DE LA UNI
EUROPEA AMB EL
PREU MS ALT DE
LELECTRICITAT PER
KW/H.
Den que els ciutadans han estat despossets de drets comuns bsics com
laccs a laigua o a lenergia per convertir-los en lucratius negocis en mans duns
pocs oligopolis, els preus shan disparat, fruit dels processos de privatitzaci
impulsats per les directives de la UE i les lleis espanyoles i franceses en el cas
de lenergia, i pels diferents governs locals en el cas de laigua. Fenmens com la
pobresa energtica sn cada vegada ms estesos, aix com els talls daigua i llum
a centenars de milers de persones que no els poden pagar.
EL PREU DE LAIGUA
ATLES DELS PASOS CATALANS / ECONOMIA DOMSTICA
preu mitj en euros dalguns municipis dels Pasos Catalans 2013
LINCREMENT DE PREU DE LAIGUA

en percentatge i segons perode
+46,6%
+34%
+11,6%
BARCELONA
2008-2013
VALNCIA
2010-2013
PALMA
2012-2013
+65,6%
CATALUNYA
2008-2013
ELS PREUS ABSOLUTS I LINCREMENT EN EL COST DE LENERGIA

Mitjana UE
Pasos Catalans
(estat espanyol)
Pasos Catalans
(estat francs)
EL PREU DE LELECTRICITAT
preu mitj en euros per kilowat el 2013
LINCREMENT DEL PREU DE LELECTRICITAT

entre el perode 2008-2013
57
EL PREU DEL GAS
preu mitj en euros en Kw/h 2013
LINCREMENT DEL PREU DEL GAS

en percentatge pel perode 2008-2013
Encariment
de la vida:
productes
bsics
Pasos Catalans
Catalunya
PUJADA DE LIPC
en percentatge entre 2002 i 2012
ALIMENTACI
HABITATGE, LLUM, GAS I AIGUA

Pas Valenci
Illes Balears
MEDICAMENTS I SALUT
TRANSPORT
59
ROBA I CALAT
EDUCACI
Els rics
cada vegada
ms rics,
i els pobres
cada vegada
ms pobres
Lactual sistema econmic
capitalista, afegit al model
econmic imposat als Pasos Catalans per la UE, els
estats i les elits locals, com
a perifria dEuropa, han
suposat un creixement de
la desigualtat cada cop ms
accentuat, i que ja sinici
abans de la crisi. La riquesa
sha concentrat en cada
vegada menys mans, i cada
vegada sn ms els catalans
en situacions de pobresa.
VARIACI DE LA DESIGUALTAT
Lndex Gini, que mostra la

desigualtat en el repartiment
dels ingressos disponibles, ens
indica que als Pasos Catalans
s on aquests es troben ms
mal repartits de tota la UE.
DESIGUALTAT EN ELS INGRESSOS DISPONIBLES
La desigualtat en la distribuci
de la renda evidencia que als
Pasos Catalans el 20% ms
ric de la poblaci t una renda
6,9 vegades superior respecte
al 20% ms pobre, la major
desigualtat dEuropa.
en la distribuci de la renda entre 2007 i 2011
index Gini del 2012

Mitjana UE
Pasos Catalans (estat espanyol)
QU POSEEIX L1% MS RIC

DE LA POBLACI?
percentatge del PIB, 2013
POBLACI QUE VIU AMB MENYS

DEL 50% DELS INGRESSOS
MITJANS
2013
DESIGUALTAT EN LA DISTRIBUCI DE LA RENDA A EUROPA

al 2011
Mitjana UE
Pasos Catalans
(estat espanyol)
Pasos Catalans
(estat francs)
61
S A EUROPA
Pasos Catalans (estat francs)
Les dificultats
per arribar a
final de mes
de les classes
populars
CAIGUDA DEL PODER

ADQUISITIU
per territoris i en el perode

de 2008 a 2013
*descomptant la inflaci
-7,37%
-4,47%
La caiguda del poder de compra els darrers 5
anys ha estat dun 6,33% al conjunt dels Pasos
Catalans, a conseqncia de latur i dels baixos
salaris causats per les diferents reformes
laborals. Aquesta caiguda dingressos ha estat
acompanyada per lencariment dels preus dels
productes i serveis bsics: el transport (+51%
en 10 anys); lhabitatge, lenergia i laigua
(+63,8% en 10 anys); lensenyament no obligatori (+65,5% en 10 anys) com luniversitari,
escola bressol o cicles formatius; o els medicaments i molts serveis sanitaris necessaris, i ha
suposat un progressiu empobriment de parts
cada vegada ms grans de la poblaci.
Avui ms del 67,1% de la poblaci catalana t
alguna, bastanta o molta dificultat per arribar a
final de mes, un increment de ms del 15% respecte fa una dcada. El nombre de persones en
risc dexclusi ha pujat fins al 26,3% al conjunt
del pas, 6 punts ms que fa 10 anys.
-7,75%
-6,33%
EVOLUCI DE LES DIFICULTATS PER ARRIBAR A FINAL DE MES

pel conjunt dels Pasos Catalans entre el perode de 2004 a 2012
Amb molta dificultat
Amb dificultat
Amb certa dificultat
Amb certa facilitat
Amb facilitat
Amb molta facilitat
63
QUANTA POBLACI ES TROBA EN RISC DEXCLUSI SOCIAL?
taxa de risc de pobresa (amb lloguer imputat) i evoluci en percentatge per territori. Valor absolut el 2012 i evoluci entre 2004 i 2012.
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
Pasos Catalans
Lera
del ciment
als Pasos
Catalans
no disp
40
58%
39%
ATLES DELS PASOS CATALANS / HABITATGE
40%
23%
46%
CONSTRUCCI DHABITATGES FAMILIARS

entre 2001 i 2012
59%
grau durbanitzaci de la costa
1-1.000 1.000-5.000
5.000-10.000
10.000-20.000
20.000-53.178
Des de finals dels cinquanta, el model econmic ha estat marcat pel ciment. La construcci sha convertit en molt ms que
un sector econmic i al seu voltant sha estructurat un veritable
sistema dacumulaci. Lespeculaci, lenriquiment injust, les
corrupteles i el balafiament han format part de la mateixa lgica
que ha sustentat les possibilitats docupaci i consum de les
persones. El consens poltic entorn del creixement immobiliari
es pot seguir des del franquisme fins als nostres dies.
Ley del Impuesto de la Renta

de las Personas Fsicas
Deducci fiscal per la compra dhabitatge en propietat.
2013
Ley de Centros y Zonas de

Inters Turstico nacional
Urbanitzaci lliure a les
zones dinters turstic.
Ley de Costas
Reducci de la franja protegida.
Ley del Suelo
Reorganitzaci del sector
promotor que afavoreix la
concentraci de capital.
1998
Ley del Suelo

Neix el promotor com a figura
dintermediaci entre propietaris, mercats i arena poltica.
2007
LES BASES LEGALS DE LA BOMBOLLA IMMOBILIRIA
Ley Reguladora de las

Haciendas Locales
Finanament insuficient
dels ajuntaments i amb
dependncia de limpost a la
construcci.
Ley sobre Sociedades y Fondos
de Inversin Inmobiliaria
Hipoteques i mercat immobliari es connecten a gran
escala amb el circuit financer global
1998
Decreto Boyer (RDL 2/1985)

Liberalitzaci dels lloguers
urbans.
1994
0%
En tot el perode:
Planificaci territorial: inexistncia de plans dordenaci territorial, laxitud o inconcreci dels mateixos.
1989
1985
1963
1956
1978
1992
ponible
Ley del Suelo

Liberalitzaci general del
sl, llei del tot urbanitzable (tot s susceptible de
ser urbanitzat llevat que
existeixin raons especfiques de preservaci).
Tractat dAmsterdam
El Banc Central Europeu
queda fora del control
democrtic. La poltica
de tipus dinters baixos
facilita lendeutament.
Llei Reguladora de
lActivitat Urbanstica
del Pas Valenci
Lagent urbanitzador pot
substituir ladministraci
en funcions com ara expropiar i desenvolupar sl.
65
Lhabitatge:
dret o
mercaderia?
ENTRE LES
3 COMUNITATS
AUTNOMES
CATALANES DE
LESTAT ESPANYOL
HI HA 1.024.640
DHABITATGES BUITS
VARIACI DELS PREUS DE LHABITATGE
en diferents estats i en el perode 1975 a 2013
Estat espanyol
Gran Bretanya
Frana
Alemanya
EUA
HABITATGES BUITS
per territri i percentatge respecte a lEstat
EVOLUCI DELS PREUS DE COMPRA I LLOGUER
en relaci al 30% del salari mitj (dedicaci mxima tolerable)

Compra
Lloguer
30% Salari home
30% Salari dona
67
Execucions
hipotecries
als Pasos
Catalans
Enmig dun context social

precari, excloent i violent, el
gran capital continua ampliant
els seus beneficis. La mxima
dacumulaci per despossessi
es fa ms que palesa en laccs
a un habitatge. Aix, mentre
als Pasos Catalans continua
el dessagnament de milers de
famlies en forma de desnonament, els principals bancs,
molts dells responsables
directes dels contractes abusius, han quadruplicat els seus
beneficis noms el 2013. El cas
paradigmtic s Bankia, lentitat
rescatada per lEstat espanyol,
ha tingut un benefici net de 509
M deuros. Aquesta socialitzaci de les prdues no ha anat
acompanyada duna socialitzaci
dels beneficis, sin que a ms,
la mateixa entitat ha acumulat el
percentatge de desnonaments
i execucions hipotecries ms
gran, de quasi el 20%.
TOTAL DEXECUCIONS HIPOTECRIES

des del 2007 al 3r trimestre de 2013
96.927
89.222
13.700
PERCENTATGES DEXECUCIONS HIPOTECRIES I DESNONAMENTS

per entitat financera
Execucions hipotecries
Desnonaments
EVOLUCI DE LES EXECUCIONS HIPOTECRIES

en nombres absoluts per any i per territori
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
69
ATLES DELS PASOS CATALANS / GNERE
Desigualtat
de gnere:
usos del
temps
Els homes dediquen ms

temps que les dones al mercat
laboral, per dediquen molt
menys temps que elles al
treball domstic i de cures.
Les dones, per contra, malgrat
dediquen temps al mercat
laboral (tot i que en menor
proporci que els homes), dediquen molt temps a les tasques de la llar. Aix fa que, si
sumem treball remunerat (el
del mercat laboral) amb el treball no remunerat (el domstic
i de cura) al llarg del dia, les
dones treballin moltes ms
hores que els homes. Aquesta
doble jornada que realitzen les
dones (al mercat laboral i a la
llar) fa que tinguin molt poc
temps personal per dedicar-se
a si mateixes. En canvi, els
homes, en tenir un volum total
de treball inferior, tenen ms
temps que elles per dedicar-se a activitats personals:
oci, esport, etc.
TREBALL REMUNERAT I TREBALL NO REMUNER

en hores i minuts per territori el 2013
temps de treball remunera
DISTRIBUCI DACTIVITATS EN UN DIA DE MITJA

en hores i minuts i per territori el 2013
Illes Balears
Catalunya
Pas Valenci
RAT
at + treball no remunerat (llar i famlia) = TREBALL TOTAL
ANA SEGONS ACTIVITATS PRINCIPALS
71
ATLES DELS PASOS CATALANS / GNERE
Diferncia
salarial per
gneres:
el maltracte
econmic
La violncia salarial estructurada des dun model econmic desigual en el qual es

maltracta a les dones s una
realitat actualment als Pasos
Catalans. La diferncia salarial que diferencia la meitat
de la poblaci amb el sou que
reben per fer la mateixa feina
arriba actualment all 26%.
Aquesta diferncia noms es
redueix lleument a les illes
on les dones cobren un 17%
menys pel mateix treball que
fan els homes. Tanmateix s
al Pas Valenci on les dones pateixen ms maltracte
econmic i indistintament del
tipus de contracte (determinat
o indefinit) perceben menys
euros a final de mes. Les diferncies en els guanys saccentuen sobretot en els contractes de durada indefinida en
els quals els homes perceben
entre 5.000 i 8.000 euros ms
en relaci amb les dones.
COBRAR MENYS FENT LA MATEIXA FEINA

desigualtat en el salari mitj respecte el salari
mitj mascul en percentatge
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
GUANYS ANUALS PER TREBALLADOR SEGONS EL CONTRACTE

dades del perode 2008-2011, per contracte i gnere
Catalunya
Pas Valenci
Salari mitj (homes)
Illes Balears
Salari mitj (dones)
73
El catal
en els
diferents
sistemes
educatius
dels Pasos
Catalans
CATALUNYA
Sistema dimmersi lingstica. El catal s la llengua vehicular de lensenyament.
ATLES DELS PASOS CATALANS / EDUCACI
La darrera sentncia del TSJC obre la porta a la presncia del

castell com a llengua vehicular en un 25% de lhorari lectiu a
petici de les famlies.
ILLES
BALEARS
Model en transici. Des de lantic Decret de mnims a la progressiva i polmica implantaci del TIL.
Decret de mnims: com a mnim la meitat de les assignatures
shavien de fer en catal, sense cap mxim. A la prctica, ms
del 90% del sistema pblic oferia un model dimmersi lingstica, essent aix ms matisat en el cas de les escoles concertades.
TIL: dues llenges vehiculars inicials, catal i castell, amb
progressiva introducci duna tercera llengua vehicular, langls.
Com a mnim el 20% de lhorari lectiu ha de ser en una de les
tres llenges.
PAS
VALENCI
A les comarques valencianoparlants, sistema de doble lnia.

La lnia en castell (PIP - PPEC) noms ofereix lassignatura de valenci i la seva consideraci de llengua vehicular en
alguna altra assignatura dels cursos superiors.
La lnia en valenci (PEV/PIL - PPEV) suposa la immersi
lingstica a infantil i primria, i ms de la meitat dassignatures en valenci a la secundria.
El decret de plurilingisme, que simplantar progressivament fins el curs 2020-2021, preveu que en cada model simparteixi com a mnim una assignatura no lingstica en laltra
llengua cooficial i en angls.
CATALUNYA
NORD
Sistema educatiu en francs amb una minoria dalumnat

que cursa diverses modalitats densenyament del catal:
Iniciaci: assignatura de catal i cultura catalana.
Filera bilinge: 50% de matries en catal a la primria /
una o dues matries en catal com a llengua vehicular a la
secundria.
Immersiu: catal com a llengua vehicular.
ANDORRA
Tres sistemes educatius diferenciats:

Sistema andorr: el catal s la llengua vehicular de la
majoria de lhorari lectiu. En la resta de lhorari, el francs
exerceix de llengua vehicular.
Sistema espanyol: ensenyament en castell i assignatura de
catal.
Sistema francs: ensenyament en francs i assignatura de
catal.
FRANJA
DE PONENT
Ensenyament totalment en castell, amb possibilitat de

seguir una assignatura voluntria de catal, i lexistncia de
poques escoles amb un projecte lingstic que fa cursar alguna altra assignatura en catal.
75
La
presncia
del catal
en els
models
opcionals
EL
PERCENTATGE
DESTUDIANTS QUE
PODEN ACCEDIR A
LAPRENENTATGE DEL
CATAL S MOLT MS
REDUT QUE NO PAS
LA DEMANDA SOCIAL
(Catalunya Nord)
Els models en qu lalumnat

pot escollir lopci destudiar
catal o destudiar en catal
-amb diversos graus-, no
sn models neutres, en qu
loferta sadeqi a la demanda.
Totes les dades, tant les
oficials com les enquestes
realitzades per diversos
organismes, conclouen
que loferta s inferior a la
demanda. Els poders poltics
no estan disposats a satisfer
la llibertat delecci que
ells mateixos pregonen, i
actuen de manera activa
per a mantenir loferta
densenyament en catal en
una posici minoritria.
EST VOST DACORD QUE ELS SEUS

FILLS APRENGUIN CATAL A LESCOLA?
Enquesta dusos lingstics a la Catalunya
Nord (2004), Generalitat de Catalunya.
A favor
En contra
Indiferent
Cap ensenyament
en catal
Iniciaci al catal
Filera bilinge
Immersiu
77
La
presncia
del catal
en els
models
opcionals
(Pas Valenci)
LENSENYAMENT
EN VALENCI S
SOSTINGUT
PRINCIPALMENT
PER LESCOLA
PBLICA
El fet doferir lnies en valenci no s exigit com a requisit per a determinar la

concertaci descoles privades en llocs on la demanda densenyament en valenci no
s satisfeta per loferta.
ESTUDIANTS DE LA LNIA DE VALENCI
segons la titularitat del centre en el curs 2011-2012
Pblica
Privada
ALUMNAT DE LA LNIA EN VALENCI
en 4 ciutats mitjanes del Pas Valenci

Noms la voluntat i lactivisme dels equips docents, les associacions de pares i
els collectius locals permeten fer avanar lensenyament en valenci. Loferta
densenyament en valenci a cada ciutat depn dun seguit de variables (govern
municipal, rtio densenyament concertat, organitzaci del professorat, entorn
sociolingstic) que demostre la manca total de planificaci.
Valenci
Castell
ALS
3 ANYS
32%
ALS
12 ANYS
30%
TORRENT
(HORTA OEST)
19%
60%
83%
11%
49%
GANDIA
(SAFOR)
82%
VILA-REAL
(PLANA BAIXA)
SANT VICENT
DE RASPEIG
(ALACANT)
MOLTA MS DEMANDA QUE NO PAS OFERTA
sobre la lnia densenyament als fills en el curs 2009-2010

Valenci
Castell
NO HI HA CAP
TIPUS DE
PLANIFICACI
PBLICA PER A
ESTENDRE
LENSENYAMENT
EN VALENCI
79
CAP
CONTINUTAT
GARANTIDA ENTRE
ELS DIFERENTS
NIVELLS EDUCATIUS
Ladministraci no vetlla per la continutat de loferta en valenci en els diferents

nivells educatius. Aquesta manca de planificaci fa que per a molts alumnes sigui
difcil seguir tot lensenyament en la lnia en valenci i obre la porta a moltes famlies
a matricular directament els seus fills a la lnia en castell per a poder optar a ms
oferta de centres.
LENSENYAMENT EN VALENCI A LA CIUTAT DE VALNCIA
percentatge dalumnat en les lnies en valenci matriculat a les escoles

pbliques i concertades al curs 2012-2013.
17
17
17
17
18
15
16
4
14
5
6
1
7
13
11
12
8
9
10
81
19
El
moviment
popular
en defensa
del catal
a lescola
LES ILLES
EN PEU DE GUERRA
PEL CATAL A LESCOLA
Municipis que han aprovat una
moci contra el TIL i han adoptat
la senyera com a smbol oficial
Municipis que han aprovat una
moci contra el TIL
Municipis que han adoptat la

senyera com a smbol oficial
La protesta per aturar lofensiva contra el catal a lensenyament a les Illes va

prendre una magnitud poltica i social de dimensions histriques. La manifestaci
del 29 de setembre, que apleg unes 100.000 persones, s la ms multitudinria
de la histria de Mallorca. A reds daquesta mobilitzaci, i de lxit de la vaga
indefinida de docents, molts municipis de Mallorca van aprovar mocions contra el
TIL, el programa que amb lexcusa del plurilingisme retallava la presncia del
catal a les aules. Aquestes mocions depassaren lmbit dels partits de loposici
i arribaren a comptar amb el suport de molts crrecs electes del PP, empesos
sens dubte per la pressi social.
Entre la multitud de respostes agressives del PP, destac laprovaci de la Llei de
Smbols, que prohibia penjar smbols no oficials als edificis pblics. Lobjectiu era
fer retirar els llaos amb la senyera que lluen moltes escoles i instituts de les
Illes en protesta contra el TIL. Com a resposta, molts municipis aprovaren declarar
la senyera com a smbol oficial local, i aix burlar lobjectiu daquesta llei.
LES TROBADES DESCOLA

EN VALENCI 2014
Des de 1986, una de les

mobilitzacions populars ms
massives del Pas Valenci
s la Trobada dEscoles en
Valenci. Aquestes trobades,
organitzades per la federaci
dentitats Escola Valenciana,
es desenvolupen durant tota
B la primavera en una vintena
dindrets darreu del pas. En
total, apleguen unes 200.000
persones en una proposta
dactivitats ldiques, culturals
i festives.
83
A.Gata de Gorgos 5 dAbril

B. Benicarl 6 dabril
C. Olocau 6 dabril
D.Vinalesa 6 dabril
E. Corbera 6 dabril
F. Alacant 6 dabril Trobada de primria
G. La Romana 6 dabril
H. Sant Joan dAlacant 11 dabril
O
L
E
J
I
A
N
P
G
H
K
Trobada de secundria i batxillerat
I. Blgida, Beniatjar, Otos

12 dabril
J. Llocnou den Fenollet
10 de Maig
K. Elx 11 de Maig
L. Catarroja 17 de Maig
M. Benirredr 17 de Maig
N.Orxeta 31 de Maig
0. Ciutat Vella (Valncia)
1 de Juny
P. Onil 7 de Juny
Q. Benlloch 8 de Juny
R. Algar de Palncia 15 de Juny
Retallant
el futur
Les retallades en ensenyament als Pasos Catalans hipotequen el seu futur. Amb
un sistema educatiu segregat en dos models diferents, la manca dinversi en
lensenyament pblic aboca una part molt important del nostre jovent a la roda de
la precaritzaci i a convertir-se en la m dobra barata que el model especulatiu
que reiteradament simpulsa des de les administracions necessita.
QUANT GASTEM EN EDUCACI?
percentatge del PIB destinat a educaci entre el 2007 i el 2009

Un sistema educatiu infradotat ha hagut de respondre a canvis socials profunds:
arribada de nous immigrants, canvis en lestructura familiar, canvis tecnolgics,
metamorfosi de laccs al mn del treball.
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
Mitjana UE
LES RETALLADES A CATALUNYA.

LA DOBLE XARXA ESCOLAR
El sistema de concertaci escolar s un sistema anmal. La doble xarxa escolar
suposa una discriminaci classista de lalumnat i a la prctica la consideraci de
lensenyament pblic com un ensenyament de segona.
LA DESPESA
PBLICA PER
ESTUDIANT ES VA
REDUR EN 715
EUROS DES DEL
2010 FINS AL 2012
LES RETALLADES AL PAS VALENCI.

AUGMENT DE RTIOS EN EL CURS 2012-2013
Laugment de rtios a les aules suposa enterrar la qualitat educativa, latenci a

la diversitat i incentivar les famlies amb recursos a marxar cap a lensenyament
concertat.
Augment dalumnat per classe
Alumnat mxim un cop comenat el curs
UNA UNIVERSITAT PER A TOTHOM?
Laugment dels preus de les matrcules universitries, aix com la major importncia
adquirida pels estudis postuniversitaris, fan que estudiar a la universitat no estigui a
labast de totes les economies familiars.
Catalunya
Pas Valenci
Illes Balears
El salari mitj ha augmentat en aquest perode al voltant del 15%.
85
Despesa
sanitria
i transacci
entre el
sector pblic
i privat
IMPORT PBLIC DESTINAT A LA CONCERTACI P
per territori, % del pressupost sanitari dedicat a la priv
PRIVAT
526/any
CONCURSOS ADJUDICATS A LA SANITAT PRIVAD

per any i en euros
200M
8.409.822
300M
11.921.929
400M
22.346.466
500M
511.368.138
ATLES DELS PASOS CATALANS / SANITAT
PBLIC
1.126/any
2008
2009
2010
2011
100M
0
IMPORT PBLIC DESTINAT A LA SANITAT
en milions deuros, per territori i variaci anual

Catalunya
PRIVADA
Pas Valenci
Illes Balears
PRINCIPALS EMPRESES PRIVADES
vada
de sanitat i mbit dactuaci territorial

als Pasos Catalans
Pas Valenci
2.856.615
112.817.464
DA
2012
2013
Catalunya
Illes Balears
87
ATLES DELS PASOS CATALANS / SANITAT
La gesti
dels hospitals
als Pasos
Catalans
El dret a la salut est sofrint
lenvestida neocon: reducci
del pressupost en un 12% i
recursos pblics a disposici
de la lgica de la maximitzaci del benefici.
La dinmica de provisi
privada de serveis sanitaris
ja representa una quarta part
del pressupost sanitari a
Catalunya, i es troba en una
dinmica creixent a les Illes i
al Pas Valenci, on la significaci dels recursos pblics
que es dediquen al sector
privat ha crescut un 10,9% i
un 16,2% respectivament i la
transferncia a travs de la
concertaci des de linici de la
crisi fins a lactualitat ascendeix a gaireb 670MEUR,
xifra a la qual cal sumar els
9,3MEUR que shan concedit
a travs de concursos per al
perode 2009/11.
Com a conseqncia, els hospitals pblics dels Pasos Catalans representen solament
el 37,8% del total i el 54,5%
de la totalitat dels llits.
GESTI DELS CENTRES HOSPITALARIS

per territori
Privada
Pblica
DISTRIBUCI TOTAL DELS LLITS ALS HOSPITALS

dels Pasos Catalans
Pblics
Mtues
Benfics
28.412
0%
10%
20%
30%
Privats
644
40%
50%
9.430
60%
70%
13.652
80%
90%
100%
TIPUS DE DISTRIBUCI PATRIMONIAL DELS LLITS

per territori
Sistema
Salut
Estatal
Comunitat Administraci
Autnoma
local
Altres
pblics
Mtues
89
Lestructura
institucional
de lestat,
podrida per
la corrupci
CAS
NOS
CAS
BRCENAS
CAS
GRTEL
CATALUNYA
Governat pel PP
Cas Palau
Governat pel PSOE

Governat per independents
desquerres o nacionalistes
Governat per CiU
Cas ITV
Cas Treba
PAS VALENCI
ILLES BALEARS
Cas Cooperaci
Cas Orange Market
Jaume Matas
Cas Over Marketi
Casa Reial espanyola

ALACANT
Cas Brugal
VALNCIA
CASTELL
Cas Emarsa
Cas Fabra
FORMEN
ATLES DELS PASOS CATALANS / CORRUPCI
MALLORCA
MENORCA
Cas Maquillatge
Cas Voltor
Cas Can Domenge
Cas Peatge
TARRAGONA
ALACANT
ELX
Alcaldessa
imputada en el
Cas Brugal
CASTELL
VALNCIA
BARCELONA
LLEIDA
HOSPITALET
DE
LLOBREGAT
LLEIDA
Cas Hotel
del Palau
Alcalde imputat
en el Cas Grtel i
Orange Market
SANTA
COLOMA
Cas Pretria
PALM
BADALONA
ADMINISTRACI ESTATAL
Cas Nos
Estafes a diverses administracions pbliques perpetuades per Iaki Urdangarn.
Cas Brcenas
Sistema de finanament
parallel del PP organitzat
pel seu tresorer.
Cas Grtel
Trama dempreses que
obtenia contractes fraudulents dadministracions
del PP.
ADMINISTRACI AUTONMICA
all
ing
Cas Palau
Derivat del saqueig del
Cas Palau perpetuat
per Flix Millet.
Cas ITV
Adjudicaci irregular
de concessions per
intallar ITVs.
Cas Treball
Desviaci de fons
europeus destinats a
locupaci cap a UDC.
Cas Cooperaci
Xarxa de desviaci de
fons pblics destinats a
la cooperaci.
Cas Orange Market

Orange Market s la
empresa imputada al
Cas Grtel que operava
al Pas Valenci.
Cas Over Marketing

s la versi balear del
cas Grtel. Hi ha imputat lexpresident Jaume
Matas.
DIPUTACIONS I CONSELLS INSULARS
NTERA
Cas Brugal: Soborn,

i recaptaci de
fons pblics per la
recollida descom-
EIVISSA
BARCELONA
Delictes
urbanstics
GIRONA
Cas
Torramad
Mallorca: Diversos casos de

desviaci de fons
pblics cap a Uni
Mallorquina.
TARRAGONA
Cas Innova
SABADELL
Cas Mercuri
TERRASSA
Barcelona: El
vicepresident
imputat per delictes urbanstics
i prevaricaci.
Cas Fabra: Soborn,

trfic dinfluncies i
frau fiscal.
Torramad:
President acusat
dagressi sexual contra una
assesora
CIUTATS DE MS DE 100MIL HABITANTS
REUS
MA
braries.
Cas Emarsa: Frau
perpetrat a la gestora daiges.
MATAR
Cas Innova: Diversos alts crrecs locals estan

acusats de gesti fraudulenta del holding municipal Innova.
Cas Hotel Palau / Pretria: Delictes
relacionats amb la corrupci urbanstica i
la requalificaci de terrenys pblics.
Cas Mercuri: Alcalde imputat per trfic
dinfluncies i prevaricaci.
91
ATLES DELS PASOS CATALANS / DRETS CIVILS
Militaritzaci
dels Pasos
Catalans
Exrcit espanyol de terra

Exrcit de laire espanyol
Armada espanyola
Exrcit francs de terra
Base de lOTAN
El canvi en lestratgia militar operat amb la fi de la Guerra Freda, la poltica dintervencions rpides de lOTAN i el
canvi en el model repressiu intern dels estats han fet que
el paper de lexrcit hagi canviat en aquests darrers anys.
Lexrcit ha delegat les seves funcions de repressi interna a
altres organismes de lestat, fet que ha provocat que la seva
presncia passi inadvertida i que el desplegament territorial
ja no sigui de fora docupaci. Als Pasos Catalans hi tenen
aquarterament diverses unitats dintervenci rpida, tant a
Btera, amb el comandament de lOTAN, com a Montllus,
amb lacadmia de forces especials.
TOTAL DEFECTIUS PER TERRITORI

Catalunya
Illes Balears
Catalunya Nord
Pas Valenci
93
PRESSUPOST DE LEXRCIT ESPANYOL

en milions i per tot lestat espanyol
2013
2014
45,18
45,27
Inversions
militars
769,18
900,64
I + D militar
363,44
506,84
ELS
HABITANTS DELS
PASOS CATALANS
PAGARAN AQUEST
ANY 4.928.000
DEUROS NOMS EN
DESPESSA MILITAR
ESPANYOLA.
Forces
repressives
als Pasos
Catalans
PRESNCIA POLICIAL PER TERRITORIS I COS POLICIAL

en nombres absoluts i percentatges totals
ATLES DELS PASOS CATALANS / DRETS CIVILS
Policia nacional
Gurdia civil
Mossos desquadra
Policia local
EFECTIUS POLICIALS PER CADA CENT MIL HABITANTS

a Europa
+ 700
600-700
500-600
400-500
300-400
200-300
100-200
95
9 doctubre
primera edici del Correllengua al Pas Valenci.
11 de setembre
la delegaci del PP ha de sortir escortada de lofrena
floral a Rafael de Casanova, a Barcelona.
6 de maig
ms de 150.000 persones es manifesten a Valncia en
defensa de la llengua, davant limminent victria del PP.
30 de mar
30.000 persones es manifesten a Alacant en defensa
de la llengua i la seva valencianitat
28 doctubre
es constitueix a Morella la Xarxa Vives, que reuneix
totes les universitats dels Pasos Catalans.
1 de juliol
es constitueix Joves de Mallorca per la Llengua.
Govern Illes B
ATLES DELS PASOS CATALANS / CRONOLOGIA NACIONAL
(1994-2014)
Generalitat Valenciana
Generalitat de Catalunya
Govern espanyol
La mobilitzaci del 6 de maig de

1995 va donar el tret de sortida a
les manifestacions en commemoraci del 25 dabril, que any rere
any han aplegat desenes de milers
de persones a Valncia, en defensa
de la llengua i la identitat nacional.
Pas a pas,
creix la
conscincia
nacional
97
Govern dArag
23 dabril
la manifestaci independentista a Barcelona acaba
amb forts enfrontaments amb la policia espanyola.
10 de novembre
homenatge nacional a les Brigades Internacionals
a Barcelona.
21 de setembre
primera edici del Correllengua a Catalunya.
Balears
PP i CiU signen el Pacte del Majestic, que obrir les portes a una col
laboraci estable entre aquestes
dues formacions dretanes fins el
2002, i ajudar a la consolidaci de
lhegemonia poltica del PP arreu
de lestat.
La creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua respon a lintent

de crear una tercera via entre la
unitat de la llengua i el secessionisme. Impulsada per Zaplana,
amb lacord del PSPV i CiU, ha
esdevingut un exemple ms del
fraccionament dinstitucions culturals en espais autonmics.
Consell General dels Pirineus Orientals
Govern Francs
14 de gener
desenes de ferits en una brutal crrega policial a
la UAB durant la visita de Jos Maria Aznar.
9 de juliol
concentraci a Barcelona amb el lema Prou repressi al poble catal.
18 de maig
dos joves independentistes dElx sn jutjats a lAudincia Provincial de Valncia. Campanya de solidaritat
arreu dels Pasos Catalans.
Govern Illes B
Govern espanyol
Els festivals musicals i aplecs, que

sorgeixen o revifen a finals dels 90,
esdevindran un espai de polititzaci de desenes de milers de joves
i una magnfica plataforma per
als grups musicals reivindicatius
darreu dels Pasos Catalans.
99
18 de juliol
es celeba a Berga el primer Rebrot, aplec de joves
dels Pasos Catalans
Govern dArag
25 de febrer
ms de 100.000 persones es manifesten a Barcelona contra el Pla Hidrolgic i el transvasament de
lEbre.
4 de novembre
primera edici del Correllengua a Catalunya Nord
27 de maig
la desfilada militar a Barcelona provoca diverses
mobilitzacions i un rebuig social majoritari.
Balears
Durant la primera meitat dels anys

2000, la xarxa de casals independentistes sestn arreu dels Pasos
Catalans. Sobren ms de 100
locals, que esdevenen un factor
clau de mobilitzaci, socialitzaci
i difusi poltica i cultural de lesquerra independentista.
Durant el febrer i mar de 2001,

48 vens de Benimaclet sn detinguts per haver tractat dimpedir
la destrucci de lhorta del barri.
Les mobilitzacions en defensa de
lhorta valenciana i daltres indrets
emblemtics de la ciutat es convertiran en un motor de creaci de
conscincia nacional i de mobilitzaci social.
Govern Francs
Govern espanyol
15 de febrer
les multitudinries manifestacions contra la guerra dIrac arreu dels Pasos Catalans posen contra
la corda la dreta.
16 de mar
protesta antiglobalitzaci que reuneix centenars
de milers de persones a Barcelona.
La confluncia de mobilitzacions
antiglobalitzaci i en defensa
del territori, aix com lauge de
lesquerra independentista, fan
que la qesti nacional dels Pasos
Catalans es faci cada vegada ms
present a lagenda i a les prctiques dels moviments socials i
populars.
Govern Illes B
101
Govern dArag
8 doctubre
ms de 8.000 persones es manifesten a Perpiny contra el canvi de nom de la regi Llenguadoc-Rossell pel de Septimnia.
26 de novembre
en una reuni a als EUA, la Federaci Catalana
de Patinatge s desposseda del dret a competir
internacionalment.
Balears
La derrota del PP a les eleccions,

desprs del cas 11M provoca
que lesquerra de Catalunya -ara
governant- inici una operaci
federalista, mentre el PP del Pas
Valenci i les Balears senroca en
una posici de victimisme regionalista similar al que sempre ha
usat CiU.
Govern Francs
1 de desembre
la PDD convoca 100.000 persones a Barcelona per
protestar contra el maltracte poltic i econmic del
govern espanyol vers Catalunya.
13 de setembre
dues persones cremen una fotografia del rei a Girona. La
posterior citaci daquests joves per part de lAudincia
Nacional iniciar una espiral de desobedincia.
17 de mar
50.000 persones es manifesten a Mallorca sota el
lema Prou de destrucci. Salvem Mallorca.
1 de maig
de la fusi entre Alternativa Estel i la CEPC, neix el
Sindicat dEstudiants dels Pasos Catalans.
18 de febrer
80.000 persones es manifesten a Barcelona per a
demanar la inclusi del dret a decidir en la nova
reforma de lestatut.
11 de febrer
ms de 5.000 persones es manifesten a Barcelona
contra la reforma dels estatuts dautonomia i per
la independncia.
Govern Illes B
Govern espanyol
La campanya 300 anys docupaci, 300 anys de resistncia

impulsa mobilitzacions arreu
del Pas Valenci i a Lleida, com
a commemoraci de la derrota
dAlmansa i com a crida a recuperar la independncia dels Pasos
Catalans.
La reforma dels estatuts dautonomia del Pas Valenci i de
Catalunya van activar diversos
moviments en defensa del dret
dautodeterminaci. Aix, la CUA
va convocar mobilitzacions tant a
Barcelona com a Valncia, mentre
que la PDD es convertia en una de
les primeres grans organitzacions
sobiranistes.
22 de desembre
saprova la Llei de Llenges dArag, que fa un tmid
reconeixement dels drets dels catalanoparlants.
7 de novembre
massiva mobilitzaci a Perpiny en commemoraci
dels 350 anys del Tractat dels Pirineus.
13 de setembre
Arenys de Munt celebra el primer dels referndums sobre la independncia.
25 dabril
lesquerra independentista en solitari aplega ms de
5.000 persones a la ciutat de Valncia en favor de la
independncia dels Pasos Catalans.
16 de desembre
el Teatre Tvoli de Burjassot somple per lhomenatge
popular a Guillem Agull, assassinat 15 anys abans
per feixistes.
Govern Francs
Govern dArag
Balears
Des del setembre de 2009 fins

labril de 2011, es convoquen a 516
municipis de Catalunya consultes
sobre la independncia organitzades pel moviment popular, on hi
participen 881.564 persones.
103
Govern espanyol
Les mobilitzacions contra la crisi i

contra el sistema poltic esclaten
al carrer en lanomenat moviment
15M alhora que els partits poltics
safonen en un mar de corrupci.
La percepci de la necessitat
duna regeneraci democrtica
darrel sestn a una majoria de la
poblaci.
17 de febrer
ACPV es veu obligada, per la pressi de les multes,
a tancar les emissions de TV3 al Pas Valenci.
10 de juliol
ms de mig mili de persones es manifesten a
Barcelona contra la retallada de lestatut i pel dret
a lautodeterminaci.
Amb la victria electoral de CiU

a Catalunya, sinicia un bienni de
collaboraci amb el PP, de fortes
retallades i despossessi, que
tanmateix CiU intentar maquillar
amb una poltica aparentment
sobiranista i amb la reivindicaci
de pacte fiscal.
Govern Illes B
Lxit de la mobilitzaci independentista de l11 de setembre obre

un nou cicle poltic a Catalunya.
Noves eleccions i nou govern amb
el comproms dexercir el dret a
decidir. Lanomenat Procs obre
tamb diversos interrogants sobre
larticulaci final dels Pasos
Catalans.
105
19 doctubre
15.000 persones es manifesten a Barcelona en la
presentaci de la campanya Independncia per
canviar-ho tot
11 de setembre
Fabra clausura Canal 9. Lendem, desenes de milers
de persones surten al carrer i en les setmanes posteriors la protesta acompanya Fabra en totes les visites
oficials.
11 de setembre
la via catalana ressegueix part del pas, del Vol a
Vinars. Al mateix temps, lesquerra independentista aplega ms de 30.000 persones a Barcelona.
11 de setembre
un mili i mig de personen es manifesten a Barcelona per la independncia
10 de mar
es crea lAssemblea Nacional Catalana.
13 de febrer
la mobilitzaci estudiantil a Valncia deriva en les
protestes al carrer de la Primavera Valenciana.
21 de gener
180.000 persones es manifesten a Valncia, Alacant i Castell contra les retallades a lensenyament en valenci.
Govern Francs
Govern dArag
Balears
de cada 3 alumnes valencians

estudien a lescola privada
118%
s el deute ppersones han perdut un ull durant els 3 blic que corresdarrers anys a causa de les actuacions dels pondria a totes
mossos desquadra les administracions
11
dones assasinades per violncia de

gnere lany 2014
18,5%
han pujats els preus dels

medicaments i la salut als
Pasos Catalans des de 2012
3.000
euros per habitant s el cost total del rescat

bancari en concepte dajudes pbliques
40% 2.930
dels treballadors industrials han perdut la seva

feina des de lany 2000
euros s el cost del

pagament dinteressos
del deute per habitant
750.000
segones residncies als Pasos Catalans
1.250.000
6% 22
habitatges es van construir entre 2002 i 2011
sha redut el poder adquisitiu des de 2008

bases dexrcits estrangers hi ha
en territori catal
55%
s la potncia
nuclear de tot
lestat installada al territori
llocs slids de
treball sn destruts per un
precari que es
crea en una
gran cadena de
distribuci
9.000
pagesos perden
la feina cada any
26,3%
de la poblaci catalana es troba en risc de pobresa
1.024.640
sn els habitatges buits als Pasos Catalans
90%
71%
del
consum
energtic prov
de combusti- ms cara s la neteja viria privatitbles fssils
zada respecte a la municipal
37,8%
representen els hospitals catalans

respecte el total de lEstat
29,6%
de dones del Pas

Valenci estan a
latur
11.325 1.844.000
persones van ser internades en CIEs
lany 2012 a lEstat espanyol
de persones aturades hi havia al primer

trimestre de 2013 als Pasos Catalans
8 18
68,3%
ha crescut la despesa per habitatge, llum i gas en els darrers 10 anys
4.928.000
euros pagaran aquest any els habitants dels Pasos Catalans en
sucidis directaconcepte de despeses militars dels exrcits francs i espanyol

ment relacionats
amb els desno- km s la distncia mitjana entre cada
naments als Pa- port esportiu dels Pasos Catalans
sos Catalans
107
50
milions deuros s el deute que

van acumular el 2011 CIU,
ICV, PSC, PP i ERC
2.000.000
de persones es van manifestar lonze de setembre de
2012 a favor de la independncia
145.763 6.410,5
treballadores afectades per EROs lany 2012
als Pasos Catalans
120
casals i ateneus organitzats

arreu del territori
milions deuros shan retallat en

despesa social des de 2010
als Pasos Catalans
25
rees dels Pasos Catalans

amenaades pel fracking
74
445
camps de futbol s la superfcie que ocupen tots els centres comercials
desnonaments diaris durant 2013 al conjunt dels Pasos Catalans
26%
s la diferncia entre el sou duna dona i un home per la

mateixa feina al Pas Valenci i Catalunya
68,1%
de la poblaci t problemes per arribar a final de ms
65.700
desnonaments entre 2008 i 2012
12%
sha redut el
pressupost sanitari dels Pasos
Catalans
72%
del frau fiscal el fan les grans empreses
3.600
euros s el cost del rescat bancari per

habitant fins el dia davui
669.877.925
euros shan destinat a concursos per la sanitat privada des de linici de la crisi
492%
s el valor del deute sobre el PIB de

lEstat espanyol
13.000
euros per habitant s limport del

deute illegtim contret des del 2000
80%
de les inspeccions dhisenda es fan
a ciutadans i petites empreses
52%
686
municipis per la
independncia
300 2.400
anys docupaci
espanyola des de Km2 entre la costa valenciana i
1714
Eivissa sotmesos a prospeccions
petrolferes aprovades pel Govern
Espanyol.
dels interns en Centres dInternament dImmigrants van ser expulsats durant el 2012
109
El
nostre
alliberament
quotidi
73
100
57
88
12
82
47
29
5
98
46 55
30 48
6 104 105
81
11
87
96 86 85 95 94 93 80
78 79 76 52 35 84 120
64
65 103
58
62
53
68 37 38 33 61
60 13 10
117
90 69 63
116
45
54 8 9 92
114 41 91
39
3
97
50 51
32
75
56
42 77
83
118
102
101
74 107
67
89
27
70
106
59
115
108
7
36
119
XARXA DE CASALS I ATENEUS DELS PASOS CATALANS
99
28
71
31 49
111
112
109
34
110
43
113
4
44
25
66
40
26
72
16
21
22
23 24
20
14 15
17
19
18
ELS CASALS I ATENEUS POPULARS

ALS PASOS CATALANS
Els espais socials sn projectes collectius que teixeixen el territori dexperincies emancipadores, cultura, convivncia, comunitat, cooperaci, noves realitats, nous imaginaris, poder popular 111
i sn les llavors del nou pas de lavui i del dem, que es fa pas a
pas. Sn la rereguarda dels moviments i les lluites que tenyeixen
de color roig el pas. Sn lassalt quotidi al sentit com i construeixen a partir dels fets menys tangibles noves maneres de fer,
de pensar i desdevenir. Sn lespai per la construcci permanent
de totes aquelles persones que hi participen. El fer converteix
a qui fa en subjecte actiu i tamb responsable, i sn aquests refugis escampats pel territori on es fan infinitat dactivitats dall
ms diverses esdevenint fbriques de converses, coneixements i
experincies per crixer. Sn espais on sensenya i saprn cada
dia que la vida no s all que ens pretenen imposar, la vida no
s consumir sin ser partcip; que el treball, no s esllomar-se,
sin fer amb la resta de persones del nostre entorn; que la
cultura no es consumeix, es crea i es comparteix; que el menjar
no sengoleix, sin que sassaboreix i que nosaltres som cada dia
ms i volem ser entre tots els nics protagonistes de les nostres
vides.
Als casals, ateneus i altres espais populars, aprendre, gaudir,
ensenyar, conviure, construir, pensar, viure... sn els verbs que
s conjuguen, ho fan en primera persona del plural i amb ells
descobrim que noms alliberant-nos avancem cap a la llibertat.
XARXA DE CASALS I ATENEUS DELS PASOS CATALANS
ALACANT
1. Casal Popular Tio Cuc
ALCANAR
2. Casal Aixumara
ALCOVER
3. Casal Popular la Bretxa
ALZIRA
4. Casal Popular Alzira
ARBCIES
5. Ateneu Popular lArbo
ARTS
6. Ateneu Popular la Fal
ATZENETA DEL MAESTRAT
7. Casal Popular
dAtzeneta del Maestrat
BADALONA
8. Casal Antoni Sala i Pont
9. Casal Carme Claramunt
BADIA DEL VALLS
10. Casal de lEsquerra
BALAGUER
11. Casal Pere III
BANYOLES
12. Casal Popular i Independentista del Pla de lEstany
BARBER DEL VALLS
13. Ateneu de Barber
BARCELONA
14. Ateneu Popular Layret
15. Casal Independentista
La Crulla
16. Ateneu Popular de Les Corts
17. Casal Popular Tres Voltes Rebel
18. Ateneu Popular Octubre
El Noi Baliarda
20. Casal Popular
Tres Lliris
21. Casal Independentista de
Sants Jaume Comte

22. Ateneu Popular de Vallcarca
23. Ateneu Independentista
La Barraqueta
24. Ateneu La Torna
BENIARRS
25. Ateneu Popular Arrels
BENISSA
26. Casal Popular de Benissa
BERGA
27. Casal Panxo
BTERA
28. Ateneu de Btera
BORDILS
29. Ateneu Popular La Pioixa
BREDA
30. Casal Terra Roja
BURJASSOT
31. Ca Bassot
CALAFELL
32. Ateneu la sala de baix
CALDES DE MONTBUI
33. Ateneu Mol den Ral
CARCAIXENT
34. Ateneu Popular la Forca
CARDEDEU
35. Casino Popular
CASTELL DE LA PLANA
36. Casal Popular de Castell
CERDANYOLA DEL VALLS
37. Casal Popular La Clau
38. Casal Popular Buirac
CORNELL DE LLOBREGAT
39. Ateneu Popular KNY
EIVISSA
40. Ateneu Popular dEivissa
EL VENDRELL
41. Ateneu la Trinxera
FALSET
42. Casal Popular Pere Joan
Barcel Carrasclet
FELANITX
43. Ateneu Popular de Felanitx
GANDIA
44. Jaume I
GAV
45. Centre Social La Mquia
GIRONA
46. Ateneu 24 de Juny
el Forn
48. Centre Social La Mquia
GODELLA
49. Ateneu Popular
la Cantarella
GRAMENET DEL BESS
50. Ateneu Popular
Jlia Romera
51. Local Social Krida
GRANOLLERS
52. Casal lEsquerda
IGUALADA
La Teixidora
LHOSPITALET
54. Casal Popular
Independentista de lHospitalet
LA BISBAL DE LEMPORD
55. Casal Estel Roig
LA CANONJA
56. Ateneu Popular la Mina
LA SEU DURGELL
57. Casal Popular de lAlt Urgell
LLEIDA
58. Casal de Joves de Lleida
MANLLEU
59. Casal Popular Boira Baixa
MARTORELL
60. Centre Social la Vila
MATAR
61. Casal Popular
Flix Cucurull
62. Casal Popular
Independentista el Teler
MOLINS DE REI
63. Ateneu Mulei
MOLLERUSSA
64. Ateneu Popular
Plana dUrgell
65. Casal Popular lArreu
MONVER
66. Casal de Monver
MONTBRI DEL CAMP
67. Casal el Lluert de Montbri
MONTCADA I REIXAC
68. Casal Popular el Brot
OLESA DE MONTSERRAT
Popular la Fona
OLVAN
70. Ateneu Popular Olvans
PALMA
71. Ateneu Popular de Palma
72. Casal Popular Voltor Negre
PERPINY
73. El Casal de Perpiny
REUS
74. Casal Despertaferro!
RIBES
75. GER
RIPOLLET
76. El Local
RIUDOMS
77. Casal Popular la Calderera
SABADELL
i Popular Can Capablanca
79. Ateneu lEscletxa
SALITJA
de Salitja
SALLENT
81. Ateneu Popular Rocaus
SALT
82. Casal Saltenc Independentista
SANT BOI DE LLOBREGAT
83. Casal Cultural Popular
el Baluard
SANT CELONI
84. Casal Popular Quico Sabat
SANT CUGAT DEL VALLS
85. Casal Popular la Guitza
SANT QUIRZE DEL VALLS
86. La Impremta
SANT HILARI SACALM
87. Casal Popular el Trabuc
SANT JOAN DE LES
ABADESSES
88. Casal Independentista i
Popular lEspurna
SANT LLOREN DE MORUNYS
89. Casal Popular lEstaca
SANT MART SARROCA
90. Casal Popular
lEscletxa Fosca
SANT SADURN DANOIA
91. Casal Popular
Independentista el Carrs
SANT COLOMA DE GRAMANET
92. A.C.P. Aramateix
SANTA COLOMA
DE FARNERS
93. La Sega de 1640
SANTA EULLIA DE
RONANA
94. Casal Popular lArrencada
SANTA MARIA
DE PALAUTORDERA
95. Ateneu Popular lEsbarzer
SETMENAT
96. Casal Popular el Renadiu
SITGES
97. Ateneu Popular de Sitges
SOLSONA
98. Casal Popular la Fura
SLLER
99. Casal la Victria
SORT
100. Ateneu de la Muntanya
TARRAGONA
101. Ateneu Popular lEspina
102. Casal Popular
Sageta de Foc
TRREGA
103. Casal Popular el Rostoll
TERRASSA
104. Casal Popular lAtzur
105.El Kasalet
TONA
La Traca
TORREDEMBARRA
107. Casal Popular Cua Roja
TORTOSA
108. Casal Popular Panxampla
VALNCIA
109. Casal Obrer i Popular
Francesc Santacatalina
110. Ca Revolta
111. Centre Social Terra
112. Centre Social lHorta
113. El Rac de la Corbella
VALLS
114. Casal Popular La Turba
VIC
Manel Vius
VILAFRANCA DEL
PENEDS
116. Ateneu Popular X
el Cep
VILANOVA I LA GELTR
118. Ateneu Vilanov
VILA-REAL
119. Casal Popular de Vila-Real
VILASSAR DE MAR
120. Casal Popular Atzari
113
Fent
cam cap
a un pas
nou
115
Independncia
MANUAL DE DESOBEDINCIA PEL CANVI POLTIC I SOCIAL
ALL QUE VAL

S LA CONSCINCIA
DE NO SER RES SI NO
SS POBLE.
VICENT ANDRS ESTELLS
Els Pasos Catalans conformem un espai com de llengua i cultura, de dinmiques socials i destructura econmica. I s sobre aquest espai com
que proposem construir un projecte poltic sobir, per autogovernar-nos
amb justcia i amb independncia.
La conscincia nacional no s ni pot ser un simple exercici de patriotisme
tronat, ni una cortina de fum per amagar les vergonyes de la classe dirigent. La conscincia nacional ha de ser el convenciment que som un subjecte sobir i que hem dexercir aquesta sobirania, sense lmits. La conscincia nacional s saber que la ptria s el poble, que el futur de cadascun
de nosaltres est lligat al futur de la nostra collectivitat.
Lexercici de la sobirania als Pasos Catalans, passa, a dia davui, per la
construcci dun estat independent on el poder sigui democrticament
exercit per una majoria de la poblaci. La independncia ha de ser la clau
de volta del canvi, de la nova societat dhomes i dones lliures.
Pasos
Catalans
SEREM NOMS SI EL CORATGE

ENS FA ANAR MS LLUNY DAQU,
SEREM NOMS SI ENS EXALTA
GUANYAR TANT PER COMPARTIR.
LLUIS LLACH
117
La histria de les nacions sense estat, dels pobles sense sobirania, s una
histria marcada per la seva desestructuraci interna. El cas dels Pasos
Catalans no s cap excepci. Hem viscut dcades i dcades de poltiques
intensives per a dividir aquesta realitat comuna, i tot i aix, no han aconseguit enterrar la nostra conscincia comuna.
La nostra realitat no s un somni de velles glries ni dirredemptismes
tronats, sin la conscincia de saber que noms junts la nostra gent podr
viure lliure. La nostra realitat ens la certifiquen dia a dia aquells que tant
treballen per a separar-nos; quan ens han de clavar urpada, ens la claven
a tots alhora. Ells, conscients que som un sol poble, ens ataquen com un
tot. Nosaltres, conscients que som un sol poble, cal que avancem plegats.
I mentre avancem, construm una nova catalanitat. Plural, en xarxa, arrelada a la terra i a la gent. Els Pasos Catalans del segle XXI.
Unitat
Popular
A LATZAR AGRAEIXO TRES DONS:

HAVER NASCUT DONA, DE CLASSE BAIXA
I NACI OPRIMIDA. I EL TRBOL ATZUR
DE SER TRES VOLTES REBEL.
MARIA MERC MARAL
La histria lescriuen els de dalt per la canvien els de baix. Si volem canviar la nostra histria, noms la gent treballadora t la fora per a fer-ho. Ni
la independncia ni la transformaci social vindran de la m daquells que
avui ens governen, daquells que han viscut, han defensat i shan enriquit
amb lactual status quo.
La Unitat Popular s la uni de tots els sectors conscients de les classes populars entorn un programa poltic de canvi profund. Independncia,
justcia social, democrcia participativa, defensa del territori, feminisme,
sobirania econmica.
Quan les classes populars dels Pasos Catalans shan subordinat als interessos de les elits dirigents, poc o res ha canviat. Quan les classes populars han pres conscincia que eren elles qui havien de governar el seu
futur, aquest pas ha tocat el cel amb els dits. Noms des de la nostra
sobirania com a poble treballador, i no des duna posici subordinada a les
elits de sempre, s possible engegar el motor del canvi.
DesobedinLA GENT NO SADONA DEL PODER QUE T:

ciaAMB
UNA VAGA GENERAL DUNA SETMANA
NHI HAURIA PROU PER A ENSORRAR LECONOMIA, PARALITZAR LESTAT I DEMOSTRAR

QUE LES LLEIS QUE IMPOSEN NO SN
NECESSRIES.
JOAN BROSSA
119
Si mai ning no shagus rebellat contra la llei vigent, encara existiria

lesclavitud. Si els obrers de La Canadenca no haguessin desafiat la prohibici governamental de vaga, no haguessin conquerit la jornada laboral
de 8 hores. Si Francesc Maci o Vicent Marco no haguessin dinamitat lordenament constitucional, la Repblica no hagus significat cap bri desperana per a les classes populars dels Pasos Catalans.
La construcci del nou pas independent, de la nova societat, no es pot fer
cenyint-nos a ledifici legal que ens oprimeix i que volem enderrocar. Ferho daquesta manera s treballar per tal que poc o res canvi.
La desobedincia s larma que la majoria tenim per a inutilitzar la imposici de la minoria. No creure, no acatar. Fer el nostre cam emancipador,
lluny de les seves lleis i acompanyats de la nostra tica i del convenciment
que en el cam que fem avui es dibuixa ja all que tindrem dem.
Poder
Popular
LLUITAR, CREAR,
CONSTRUIR PODER POPULAR!
OBRINT PAS
Fora la democrcia dels sbdits, de la separaci entre governants i governats, de la casta poltica professionalitzada i de la representativitat segrestada per les elits i els seus notables! La democrcia, com a mxima
aspiraci de sobirania poltica, i el socialisme, com a mxima aspiraci de
sobirania econmica, han de ser governats per la participaci directa de
la poblaci.
El Poder Popular s lexercici efectiu de la sobirania per part de la poblaci. s lestructura de poder que permet decidir, a la ciutadania, sobre tot
all que lafecta directament. s la implicaci de la gent en el govern de la
seva collectivitat.
Construir poder popular s lluitar i crear. El socialisme no sinstaura per
decret i la nova societat no es conquereix noms en cap text constitucional.
Lluitar perqu no cal esperar a dem per a construir el futur, sin que el
construm ja des dara, conquerint espais de llibertat i autogesti. Crear,
perqu ens caldr tota la nostra intelligncia collectiva per a construir un
model que doni el poder a la gent.
Cap
renncia
VOLER LIMPOSSIBLE ENS CAL,

I NO QUE MORI EL DESIG.
MARI VILLANGMEZ
121
El programa de la Unitat Popular no s cap utopia sin una necessitat per

a poder garantir un futur ms digne, amb ms drets i ms lliure que no pas
el nostre passat o el nostre present. No s cap carta als reis afegida sobre
una acci poltica ms moderada. No s cap illusi de somiatruites ni cap
bafarada de joventut.
El cam el fem pas a pas, per aquests passos noms tenen sentit si ens
acosten als nostres objectius. Sn molts els que ens han precedit i han
bescanviat pel cam els seus ideals per uns altres que semblaven ms
assequibles i igualment necessaris. El seu exemple ens ha de servir per a
no renunciar quan els cants de sirena, les crides al pacte i al dileg, sonin
ms fort i des de llocs diferents.
La independncia, el socialisme, la unitat dels Pasos Catalans, la defensa
del territori, el feminisme, la solidaritat entre pobles, sn objectius que
mereixen la nostra perseverana en la lluita.
Recursos
per fer
aquest
llibre
MODEL ECONMIC
INE
TSUNAMI FINANCER
ADICAE
www.ine.es
www.adicae.net
ANUARI ECONMIC DESPANYA
BANCO DE ESPAA
www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com/java/X?cgi=caixa.anuari99.
util.ChangeLanguage&lang=cat
www.bde.es
OBSERVATORI DE LES FINANCES TIQUES
DEUTE
PLATAFORMA AUDITORIA
CIUTADANA DEL DEUTE
www.fets.org
www.auditoriaciudadana.net/ca/
MINISTERIO DE EMPLEO
Y SEGURIDAD SOCIAL
LA ILEGITIMIDAD DE LOS RESCATES

A LA BANCA EN EL ESTADO ESPAOL
www.seg-social.es/Internet_1/Estadistica/index.htm
PACD (2013)
Disponible en lnia a www.dropbox.
com/s/4yrhbz3q2y-batzt/InformeRescatesBancarios.pdf
LES COULISSES DU
COMMERCE QUITABLE
Jacquiau, C. (2006)
Pars: Mille et une nuits.
DEPREDACI TERRITORI
GREENPEACE.
DESTRUCCIN A TODA COSTA 2013
www.greenpeace.org/espana/es/reports/Destruccion-a-toda-costa-2013/
MINISTERIO DE INDUSTRIA,
ENERGA Y TURISMO
www.minetur.gob.es/energia/petroleo/
Exploracion/Mapa/Paginas/mapSondeos.aspx
GOB - GRUP DORNITOLOGIA BALEAR
LA INSOSTENIBLE EVOLUCIN
DE LA DEUDA DE LA ECONOMA ESPAOLA
C. Snchez Mato (2013)
Disponible en lnia a www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Deuda-economia-espa%C3%B1ola-2012.
pdf
ENERGIA
INSTITUT VALENCI DE COMPETITIVITAT
EMPRESARIAL (IVACE)
www.energia.ivace.es
GOVERN DE LES ILLES BALEARS

www.caib.es
www.gobmallorca.com
INSTITUT CATAL DENERGIA
OBSERVATORI DE PROJECTES
I DEBATS TERRITORIALS DE CATALUNYA
ASOCIACIN EMPRESARIAL ELICA
www20.gencat.cat/portal/site/icaen
www.territori.scot.cat/index.php
www.aeeolica.org/
ECOLOGISTES EN ACCI
MINISTERIO DE INDUSTRIA,
ENERGA Y TURISMO
www.ecologistesenaccio.cat
www.minetur.gob.es
123
LERA DEL CIMENT

FIN DE CICLO. FINANCIARIZACIN, TERRITORIO Y SOCIEDAD DE PROPIETARIOS EN
LA ONDA LARGA DEL CAPITALISMO HISPANO (1959-2010)
Lpez, I.; Rodrguez, E. (Observatorio
Metropolitano) (2010)
Madrid: Traficantes de Sueos.
CONSEJO GENERAL DEL PODER JUDICIAL

www.poderjudicial.es
SOCIEDAD PBLICA DE ALQUILER

www.spaviv.es
ANUARI MDIA CAT 2012 i 2013

www.media.cat/anuari/
GREENPEACE (2013).
DESTRUCCIN A TODA COSTA 2013
PLATAFORMA DAFECTATS
PER LA HIPOTECA
www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Defensa-de-los-oceanos/
Destruccion-a-toda-costa/
www.afectadosporlahipoteca.com
INE
www.epp.eurostat.ec.europa.eu
www.ine.es
GOVERNANA LOCAL
MINISTERIO DE HACIENDA
Y ADMINISTRACIONES PBLICAS
www.minhap.gob.es/ca-ES/Areas%20
Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.
aspx
INFORME DE FISCALIZACIN DEL SECTOR

PBLICO LOCAL, EJERCICIO 2011
Tribunal de Cuentas (2011)
Disponible en lnia a www.minetur.
gob.es/energia/petroleo/www.tcu.es/
uploads/I1010.pdf
HABITATGE
MINISTERIO DE FOMENTO
www.fomento.gob.es
INE
www.ine.es
EMERGENCIAHABITACIONAL
EN EL ESTADO ESPAOL
PAHiDESC (2013)
ECONOMIA DOMSTICA
EUROSTAT
AGNCIA CATALANA DE LAIGUA
www.aca-web.gencat.cat/aca/
ASOCIACIN ESPAOLA DE
ABASTECIMIENTOS DE AGUA
Y SANEAMIENTOS
www.aeas.es
INE
(SRIES HISTRIQUES IPC 2002-2012)
www.ine.es
INE
(ENQUESTA DE CONDICIONS DE VIDA)
www.ine.es
OCDE
www.oecd.org
SANITAT
INFORME IDIS: SANIDAD PRIVADA,
APORTANDO VALOR. ANLISIS DE LA SITUACIN 2014
www.fundacionidis.com
MINISTERIO DE SANIDAD,
SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD
www.msssi.gob.es
CORRUPCI
VIQUIPDIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Puerta_giratoria_(pol%C3%ADtica)#cite_note-13
ANUARI ESTADSTIC
DEL MINISTERI DEDUCACI
www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion.html
ESCOLA VALENCIANA
www.escolavalenciana.com
EDUCATION AT GLANCE.
INFORME OCDE, 2011
Disponible online a www.oecd.org/
edu/eag2013%20(eng)--FINAL%20
20%20June%202013.pdf
OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAA
DRETS CIVILS
MINISTERIO DE DEFENSA
www.observatoriosocial.org/
www.defensa.gob.es
INE
MINISTRE DE LA DFENSE
www.defense.gouv.fr
EDUCACI
LES FORMATIONS EN LANGUES
RGIONALES DANS LACADMIE
DE MONTPELLIER 2013-2014
www.ine.es
LAGENDA DE LA POLTICA EDUCATIVA

A CATALUNYA: UNA ANLISI DE LES
OPCIONS DE GOVERN.
INFORME FUNDACI BOFILL, 2011-2013
www.fbofill.cat/
Autoritat educativa del

Llenguadoc-Rossell (2014)
RETALLADES EN EDUCACI PBLICA
ENQUESTA DUSOS LINGSTICS

A LA CATALUNYA NORD
CRISIS FISCAL, FINANZAS

UNIVERSITARIAS Y EQUIDAD
CONTRIBUTIVA
Generalitat de Catalunya (2014)
INFORME SOBRE LENSENYAMENT

EN VALENCI
Informe FAPA-Valncia
Studia XXI
STEPV (2011)
ALTRES FONTS
LA DIRECTA
OFICINA ESTADSTICA
DE LAJUNTAMENT DE VALNCIA
www.setmanaridirecta.info
www.valencia.es/estadistica
LACCENT
www.laccent.cat
125
Vost s lliure de:

Compartir
copiar i redistribuir el material en
qualsevol mitj i format
El llicenciador no pot revocar
aquestes llibertats, sempre que
seguiu els termes de la llicncia:
Reconeixement
Heu de reconixer l'autoria de manera
apropiada, proporcionar un enlla a la
llicncia i indicar si heu fet algun canvi.
Podeu fer-ho de qualsevol manera
raonable, per no d'una manera que
suggereixi que el llicenciador us dna
suport o patrocina l's que en feu.
No hi ha cap restricci addicional

No podeu aplicar termes legals ni
mesures tecnolgiques que
restringeixin legalment a altres de fer
qualsevol cosa que la llicncia permet.
llibres per la Unitat Popular
(2014)
LA
LLIBERTAT
NO S FER
EL QUE
VULGUIS,
S NO
HAVER DE
FER ALL
QUE VOLEN
ELS
ALTRES.
MANUEL DE
PEDROLO

Llibre Roig Dels Països Catalans

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Roig Dels Països Catalans

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA

El llibre roig dels Pasos Catalans est

Llibres per la Unitat Popular s un projecte en xarxa amb diferents editorials.

SOM PASOS CATALANS

A que tens entre mans s un recull darticles i infografies que tenen la

SOM PASOS CATALANS

Construir aquesta llibertat, la del pas i la seua gent, no s fcil, i ning

SOM PASOS CATALANS

BRA A BRA PUGEM

de les injustcies i perqu s ac on hem decidit combatre-les, des de la

FOTOGRAFIA JORDI BORRS

ELS PASOS CATALANS

ANLISI / LA FI DEL RGIM

amb dignitat o que la producci i el consum esdevinguin congruents amb els

ANLISI / LA FI DEL RGIM

Lestratgia de poltica econmica que servir per gestionar el nou escenari

ANLISI / LA FI DEL RGIM

de les elits econmiques i tamb de les cpules sindicals i poltiques desquerres

ANLISI / LA FI DEL RGIM

ANLISI / LA FI DEL RGIM

FOTOGRAFIA JORDI BORRS

ANLISI / LA FI DEL RGIM

Dficit creixent i endeutament massiu sn les condicions que permeten establir el

A escala global, la reestructuraci del capitalisme suposa la necessitat dacceptar

A aquesta diagnosi cal afegir-hi un increment de costos evident, si tenim en

ANLISI / LA FI DEL RGIM

A nivell de lEstat espanyol, en el marc dun model productiu esgotat i difcil de

ANLISI / LA FI DEL RGIM

FOTOGRAFIA JORDI BORRS

ATLES DELS PASOS CATALANS / MODEL ECONMIC

variacions en % del perode 2007-2012

Les explotacions agrries shan redut de 315.000

La indstria ha caigut cinc punts des de lany 2000

El pes dels serveis en leconomia ha augmentat

Del 2002 al 2011 shan construt 210.000 habitatges de segona residncia.

En 10 anys shan creat ms de 100.000 places

Des del 2001 les llars shan endeutat un 133%.

La bombolla immobiliria i la crisi han deixat

Lestalvi tic sha multiplicat per 7 i els prstecs,

en milers de persones del sector primari, per territori en el perode 2000-2012

SUPERFCIES DE CENTRES COMERCIALS

ATLES DELS PASOS CATALANS / MODEL ECONMIC

PES DE LA INDSTRIA EN EL PIB

per treballadors afectats i territoris entre el 2007 i el 2012

ATLES DELS PASOS CATALANS / MODEL ECONMIC

Les intervencions sobre el territori sn, en la majoria dels casos,

PARC DE SEGONES RESIDNCIES

evoluci temporal i valor absolut per territori el 2013

EVOLUCI DEL CONSUM DENERGIA PRIMRIA PER PERSONA

ATLES DELS PASOS CATALANS / MODEL ECONMIC

en tones equivalents de petroli en el perode de 1990 a 2012

FONTS DENERGIA PRIMRIA I CONSUM PER SECTORS

ATLES DELS PASOS CATALANS / DESPOSSESSI

ATLES DELS PASOS CATALANS / DESPOSSESSI

TEIXIT EMPRESARIAL I FRAU FISCAL ANUAL

% DEL FRAU FISCAL TOTAL

RELACI ENTRE FRAU FISCAL I TIPOLOGIA DEMPRESES

ATLES DELS PASOS CATALANS / DESPOSSESSI

DEUTE VIU DELS

en euros per habitant. D

Els serveis de neteja i sanejament urb i de recollida de residus sn

COST DE LA NETEJA VIRIA I RECOLLIDA DE RESIDUS

en euros per habitant dels municipis de fins a 20.000 habitants

Servei de recollida de residus