PERSONES SENSE LLAR

Les persones sense llar no són al carrer perquè volen, sinó que han acabat allà per
culpa d'una situació que els ha estat difícil de solucionar. Les persones sense llar
sofreixen agressions i pateixen malalties que no són ateses o ho són de manera
inadequada. Perden els seus drets. No poden empadronar-se, votar, no tenen
targeta sanitària, ni intimitat ni propietat privada, no tenen la seva seguretat
garantida...

Els recursos estan enfocats a atendre l'emergència, no a la integració social. No es

tracta només d'augmentar el nombre de places d'alberg, han d'anar acompanyats
d'altres mesures, si no és així al final només se'ls emporta a albergs massificats.

A més d'aquests problemes esmentats la resta de la societat amb millor sort no

coneixen la situació d'aquestes persones. Són invisibles per a ells i tracten
d'amargar-los. Cal conscienciar mes a la societat perquè també agafi paper en
aquesta situació.

Les persones sense llar són persones que pateixen desarrelament, aïllament social,
pobresa, marginació i a poc a poc van generant una disminució de les seves
potencialitats personals, fins a arribar a un abandó personal que els
impossibilita la seva integració social. Poden presentar un comportament itinerant.
Això es deu, en alguns casos, a un desig d'anonimat i de fugida social, econòmic,
etc. Potser n'hem de mirar més bé el funcionament de l'estat i canviar-ho perquè
aquestes situacions puguin canviar a millor.

El capitalisme genera una divisió entre rics i pobres, febles i poderosos, entre el bé
propi i el bé comú, la qual cosa ocasiona que es presenti l'exclusió de persones pel
seu estatus social.
Quan es parla de persones de baixos recursos, es parla de persones, que poden
dir-se; marginals.
Les persones sense llar, són persones que viuen als carrers de les ciutats, sense
casa, a causa d'una ruptura social, familiar o laboral, que els sotmet a aquesta
condició. És així com, la societat moderna, amb el seu capitalisme, basat en la
diferència de classe, en el poder, en la riquesa, està fent que, la solidaritat, l'alegria
de viure i la compassió cap a uns altres, estigui a la vora de l'extinció, la qual cosa
es pot notar amb la marginalitat existent, vista en les persones sense llar, que van
sense casa pels carrers de la ciutat, els qui estan associades amb la inestabilitat, és
a dir, amb la pobresa errant.
Les persones o grups amb poder, formen la seva riquesa, on la seva fi és enriquir-se
ells a costa del que sigui, igualment, ha generat el nivell màxim d'exclusió social,
com les persones sense llar. La classe assalariada, viu en funció de la classe
capitalista, on aquesta última crea les seves riqueses, i aquesta acumulació de
capital, està a càrrec de treball dels assalariats, els qui encara així, sobreviuen amb
els baixos recursos, que aquests capitalistes donen per la seva labor, creant-se,
d'aquesta manera; la diferència de classes i així mateix l'exclusió social, ja que
aquestes persones de pocs recursos econòmics, així; com els marginats, aturats,
etc., no poden gaudir d'una vida social adequada a les seves condicions personals.
És molt trist saber que la nostra naturalesa és egoista i que moltes vegades pensem
en el nostre benefici, i fins i tot estan satisfets o amb un bon nivell de vida, no
pensem que hi ha moltes persones sense complir les mínimes necessitats bàsiques
d'alimentació, habitatge i ocupació, perquè la distribució dels recursos és irregular,
excloent en totes les seves formes (per color, per estrat, per incapacitat física-
mental, per cultura, entre altres).

Podem dir que els drets no els garanteix una autoritat divina. En resum, aquest
capitalisme, amb el desig incessant d'ampliar la seva valorització, revoluciona
constantment en la creació de riqueses, així, aquesta creació de riqueses, es torna
cada vegada més perjudicial, generant, al mateix temps, desocupació i misèria, la
qual cosa es podria cridar, aplicat a persones, exclusió social, de la mateixa manera,
el desenvolupament d'aquesta classe, provoca la destrucció de la naturalesa,
provocat pel consumisme exagerat dels recursos naturals, amb la finalitat de
desenvolupar els seus mercats, amb tot això, la societat moderna, amb el seu
capitalisme, igual que societats passades, està provocant un caos total.