Escola Sagrada Família Viladecans Filosofia 4t ESO

Unitat 5 Fitxa 2:Treball en equip.

PART 1: «Tots els condemnats a pena de mort són criminals?»

«Es pot ser condemnat a pena de mort per diferents delictes. A la majoria de casos
es tracta de crims greus. Tot i això, en diferents moments de la història de la humanitat
s’ha executat persones per la seva confessió religiosa, raça, cultura, orientació sexual,
ideologia... De fet, actualment, encara podem trobar estats en els quals es condemna a la
pena capital per aquests motius.
Per exemple, a la Xina pot imposar-se la pena de mort per diferents delictes.
Alguns poden ser molt sorprenents: per exemple, van penjar a un home per haver
organitzat festes "immorals" a casa seva. A països com Somàlia, Mauritània o Aràbia
Saudí encara es castiga l’homosexualitat amb la pena de mort.
També hi ha moltes persones que pateixen aquest càstig per raons polítiques. Els
governs utilitzen la pena de mort per a acabar amb l'oposició. A Indonèsia, tres persones
van ser executades per ser dissidents polítics. A l'Iran s'ha condemnat a mort a moltes
persones per les seves creences.
Tradicionalment, les persones que d'una forma o una altra són "diferents" -per la
seva religió, raça, idees polítiques, orientació sexual etc, són sovint considerades com
una amenaça. En molts països es pot ser executat per ser "diferent” .

Font: Amnistia Internacional

«La pena de mort existeix malgrat...»

«Després dels horrors de la segona guerra mundial, tots els països membres de
les Nacions Unides van signar l’any 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans. En
aquesta Declaració es parla dels drets que tenen totes les persones. Són els drets
humans. Per exemple, el dret a la llibertat d'expressió i el dret a un judici just, però també
el dret al treball i a un habitatge digne.

Dos articles d'aquesta Declaració són: Article 3: Dret a la vida. Article 5: Dret a un
tracte humà i digne. La pena de mort es contradiu amb aquesta Declaració: no respecta la
vida i és a més un càstig inhumà. Molts països que han promès complir la Declaració
Universal contemplen en les seves lleis la pena de mort.»

Font: Amnistia Internacional

Escola Sagrada Família Viladecans Filosofia 4t ESO

Pregunta:

a) Després de llegir el text i comentar-ho a classe quin és el vostre posicionament sobre la

pena de mort? Justifiqueu la vostra resposta. Si sou 2 o 3 membres del grup i manteniu
opinions diferents, expliqueu-les totes.
Escola Sagrada Família Viladecans Filosofia 4t ESO

PART 2: «Serveix la pena de mort per alguna cosa?»

Molta gent creu que l'índex de delictes greus disminuiria si s'implantés la pena de
mort. Augmentaria llavors la delinqüència si s'abolís la pena de mort? Semblaria una cosa
lògica tot i que potser també hi ha d’altres factors que poden influir en la criminalitat.
Veiem-ho:

El professor Essat A. Fatta ho va investigar al Canadà. L'estudi analitzava el

període comprès entre 1962 i 1970. El 1962 es va condemnar a pena de mort a algú per
última vegada al Canadà. El professor va descobrir que:

• El nombre de delictes comesos era diferent cada any (independentment de

l’existència de la pena de mort)

• Un cop abolida la pena de mort, el nombre d'assassinats va disminuir així com la

delinqüència en general.

• Prenent dades més modernes l’any 2019 es van cometre al Canadà 678
assassinats (1,8 per cada 100.000 habitants) Canadà té una població de 37.6
milions d’habitants. Canadà no contempla la pena de mort en el seu codi penal.

• L’any 2019 als EUA la taxa era de 5 assassinats per cada 100.000 habitants. EUA
té una població de 328 milions d’habitants. EUA contempla la pena de mort en el
seu codi penal.

• L’any 2019 a Espanya la taxa era de 0,6 assassinats per cada 100.000 habitants.
Espanya té una població de 47 milions d’habitants. Espanya no contempla la pena
de mort en el seu codi penal.

• L’any 2019 a Mèxic la taxa era de 19 assassinats per cada 100.000 habitants.
Mèxic té una població de 126 milions d’habitants. Mèxic no contempla la pena de
mort en el seu codi penal.

• L’any 2019 a Brasil la taxa era de 30 assassinats per cada 100.000 habitants. Brasil
té una població de 47 milions d’habitants. Brasil no contempla la pena de mort en el
seu codi penal.
Escola Sagrada Família Viladecans Filosofia 4t ESO

• L’any 2019 a França la taxa era de 1,3 assassinats per cada 100.000 habitants.
França té una població de 67 milions d’habitants. França no contempla la pena de
mort en el seu codi penal.

• L’any 2019 a Finlàndia la taxa era de 1,4 assassinats per cada 100.000 habitants.
Finlàndia té una població de 7 milions d’habitants. Finlàndia no contempla la pena
de mort en el seu codi penal.

Feu un cop d’ull a aquest web: Països del món en els quals encara s’aplica la pena de
mort:

https://elpais.com/internacional/2016/08/09/actualidad/1470755894_660801.html

«Gairebé tots els condemnats a mort als EUA provenen de les classes més baixes
de la societat»

«Dos catedràtics de Florida van investigar durant tres anys les sentències de mort i
van concloure que 25 de les persones executades en el segle XX eren innocents. Hi ha a
més 318 persones que han estat jutjades per delictes greus que no han comès. Segons
els
catedràtics, això passa perquè en els judicis sovint s'utilitzen testimonis i coartades
falses.»

Font: Amnistia Internacional.

Preguntes:
a) Quina conclusions extraieu de la lectura dels resultats dels textos anteriors?

b) Consideres que una societat en la qual s’aplica la pena de mort és necessàriament

més segura o creus que hi ha d’altres factors que intervenen en la criminalitat d’un país?
Justifica la teva resposta (pots buscar informació sobre els països que apliquen la pena de
mort)

c) Opines que la pena de mort hauria de continuar existint si amb això disminuís la
Escola Sagrada Família Viladecans Filosofia 4t ESO

delinqüència?