OBJECTIU DE LA VICTIMOLOGIA

L’ objectiu de la victimologia és, principalment, defensar els drets de les víctimes.

//////////////////////////Indica si aquesta afirmació és V/F i justifica la teva resposta.
Falsa. La victimologia té com a objectiu essencial elaborar un corpus teòric
contrastat
mitjançant l’ús del mètode científic, que permeti explicar els processos de
victimització i desvictimització amb rigurositat.

@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@
****************************************************************************************
Factors, els criminolegs tracten els factors....
Hi ha una multiplicitat de persones i una casuistica i aixo suposa una dificultat de
caracteritzar els ciberdelinquents.
*****************************************************************************************

T1////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Victima IDEAL
La víctima és feble, en comparació del victimari.
La víctima ideal és probablement una dona, està malalta, és molt gran o molt jove –
o presenta una combinació d’aquestes característiques.
Virtuositat.La víctima presenta un comportament virtuós o, com a mínim, en el
moment de la victimització s’encarregava de les seves legítimes i
ordinàries tasques quotidianes.
Inocencia, La víctima no va contribuir a la victimització i no és culpable del que va
passar.
Victima puntual i totalment a l'atzar, La víctima no manté cap relació i no sap qui és
el desconegut que ha comès el delicte –cosa que implica que el victimari és un
individu,
més que no pas una organització, i que la victimització és un incident únic, que es
produeix una vegada i prou.
El cometedor, El victimari és, inequívocament, gran i malvat.
Víctima no amenaçadora, és a dir, la víctima té la combinació justa de poder,
influència o simpatia per a obtenir estatus de víctima sense amenaçar interessos
socials
contraris.

Triada de simptomes caracteristics del trastorn per Estres Postraumatic

trastorns de la personalitat
Trastorns d'abus de substancies
Trastorn obsesivocompulsiu
Trastorn de panic i fobies
Pag26*******************************************************************
Existencia de traumes anteriors,
la percepció de l'esdeveniment com estremadament greu,
i la intensitat de la resposta emocional a aquest esdeveniment son les variables
que
influeixen en el desenvolupament del TEPT.
TEORIES QUE EXPLIQUEN LA VICTIMITZACIO
Teories que expliquen la victimització (SERIEN les teories que s'enmarquen dins
de l'oportunitat com:
Les activitats rutinaries o quotidanes (Cohen & Felson, 1979),

La formulació clàssica de Cohen i Felson (1979) postula que la realització d'un acte
delictiu requereix la convergència en temps i espai de tres elements: i) un possible
ofensor motivat; ii) un “blanc” o objectiu adequat, i iii) l'absència de possibles
guardians capaços.

La teoria de l'estil de vida (Hindelang et al., 1978)

Es relaciona amb la probabilitat de trobar-se en llocs (carrers, parcs i altres llocs
públics) i moments (particularment durant la nit) en què el risc de victimització és
elevat. Aquesta tesi ha estat aplicada a la victimització de les persones en situació
de sense llar, concebent el lloc de pernocta de la persona com un indicador del
seu estil de vida que guarda relació amb el grau d'exposició al risc de ser
victimitzada i, consegüentment, amb els episodis de victimització efectivament
patits. Utilitzant les dades de la més recent Enquesta a les Persones sense Llar,
realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística el 2012, es testa la hipòtesi que
aquelles persones que indiquessin pernoctar de forma habitual en espais públics o
d'ús públic, davant dels que hi refereixin fer-ho en centres assistencials o altres
llocs destinats a aquest efecte, haurien patit més experiències de victimització.

La teoria del patro delictiu.(Brantingham & Brantingham, 1993),

Els delictes no tenen lloc de manera aleatòria o uniforme en els veïnats o grups
socials, ni durant les activitats diàries d'una persona ni durant la vida d'un individu.
Hi ha llocs de conflicte (hot spots) i exempts de conflicte (cold spots); hi ha
delinqüents de reincidència alta i víctimes d'alta victimització reiterada. De fet,
sovint tots dos grups solen estar vinculats. Mentre que les xifres es continuaran
debatent depenent de la definició i la població que se sotmeti a estudi, una
proporció molt petita de persones comet la major part de delictes coneguts i
també representa un percentatge de victimització elevat.

Tema5////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Victimodogmatica, ens referim dins la victimologia l'ambit de la dogmatica penal,
és a dir l'analisi que pot tenir el comportament de la victima en la valoració de la
conducta de l'infractor. Segons la implicació que pugui existir entre victima
facilitadora, precipitadora i provocadora. Això tindra consequencies en la
interpretació i aplicacions penals ja que pot haver contribuit a dur a terme el fet
delictiu, i comportar que no s'hagi de protegir a la victima. La reduccio serà
procedent en els anomenats delictes de relació. I també es planteja la exclusió de
la impuació objectica del resultat al subjecte causant del dany quan aquest dany
es atribuible a la pròpia psada en perill de la victima, es a dir per exemple quan un
puja en un cotxe d'un conductor borratxo i resulta lesionat, tot i saber-ho.
A espanya des del 1983 no figura com atenuant la provocació però no impedeix
que el jutge ho pugui tenir en compte dins la discrecionalitat.

T3 DIFERENCIA ENTRE SER VICTIMA VULNERABLE I VICTIMA DE RISC

Els factors de risc són aquells factors que fan que la víctima sigui atractiva per a
l'agressor, com ara ser jove i consumir substàncies tòxiques, la orientació sexual,
la intel·ligència limit....
d'altra banda els factors de vulnerabilitat fan referència a les circumstàncies
personals, familiars, socials, etc. que té la víctima que influiran en un major dany
psicològic com a conseqüència de la victimització, per exemple, patir una segona
agressió sexual, una dolenta adaptació als canvis, etc...

Pac2014:
La vulnerabilitat de la víctima amb discapacitat
La persona que ha estat víctima d’un delicte i que pateix algun tipus de
discapacitat pot ser una víctima vulnerable. En efecte, els efectes traumàtics que
genera l’experiència de la victimització poden ser tant o més greus per a la
persona amb discapacitat que per a la que no se’n veu afectada. Si bé en el passat
s’havia mantingut que les persones afectades per alguna discapacitat podien
ésser menys sensibles al fet delictiu patit, actualment existeix major consciència
respecte de les limitacions que aquestes persones poden tenir a l’hora de
demanar ajuda, de denunciar i de participar en el procés penal, la qual cosa pot
contribuir a que l’impacte de la victimització sigui encara mes greu que per a
altres víctimes.

T2
Quins són els factors de risc del grooming i quines són les dificultats per a
establir-ne la seva prevalença?
Definició de Grooming, com aquells casos en els quals un adult a través d’internet
contacta amb un menor d’edat i mitjançant la manipulació o l’engany el porta cap a
terrenys sexuals (per exemple, parlar de sexe, compartir fotos íntimes, gravar-lo a
través de la càmera web o concretar una trobada física).

En definitiva es una practica on un menor no es conscient que esta interactuant

sexualment amb un adult, que es camufla adaptant llenguatge i comportament
atractiu pel menor.
Per una banda el poder controlar la dificultat de la seva prevalença es molt difícil ja
que depèn de incontrolables variables com el reconeixement del menor sobre el
problema en si mateix, així com la possibilitat de que l’agressor pugui amenaçar al
menor per dificultar que ho sàpiguen terceres persones, i factors essencials com
la vergonya que pateixen i oculten, existint una xifra negra evident que dificulta la
visibilitat del fet delictiu.
D’altra banda respecte als factors de risc, existeix bàsicament un excés de
confiança en els adolescents, amb l’ús de les noves tecnologies, i la falta o la
percepció de riscos als que estan exposats en internet. La perillositat que suposa
la difusió de les imatges en la xarxa, així com el sentiment d’engany i xantatges als
que estan exposats. També s’ha de destacar el fet de que es poden veure dins del
mon de la pornografia infantil sense tenir coneixement de les implicacions legals i
psicològiques que això comporta. Tant així com la pèrdua de l’autoestima al
sentir-se utilitzats i no haver estat capaços de detectar que eren enganyats.

T4PROSTITUCIO
- La regulació de l’exercici de la prostitució és un tema força complex, i diversos
Estats han optat per models reguladors o sancionadors diversos. A Espanya no es
prohibeix l’exercici de la prostitució (no es tipifica en el Codi penal l’exercici
voluntari però sí la determinació coactiva a exercir la prostitució) però tampoc es
troba regulat. Tanmateix alguns municipis han introduïts ordenances que tipifiquen
com a infracció, amb la corresponent sanció administrativa, l’exercici a la via
pública.

Teoria de les activitats quotidianes***********************

La teoria de les activitats rutinàries relaciona directament la racionalitat de l'opció
de delinquir amb el factor oportunitat. El criminal es guia per aspectes utilitaris,
costos i benefici de la conducta a fer des del punt de vista de les seves pròpies
expectatives.
Teoria de les activitats quotidianes o rutinàries
Segons aquesta teoria, el delicte es produeix quan coincideixen tres elements: el
delinqüent té una motivació per fer-ho, la víctima o objectiu és una cosa
aconseguible, i falla el control social o escut garant que protegiria la víctima o
objectiu.

******4. La victimització de les persones que exerceixen la prostitució pot

explicar-se partint exclusivament dels elements de la teoria de les activitats
quotidianes.

Fals. Si bé aquesta teoria ens pot ser útil per entendre el major risc de
victimització d’algunes persones que exerceixen la prostitució (desprotecció,
objectiu atractiu per al delinqüent), les causes de la seva victimització estan
vinculades també amb l’estigma, el rebuig social i la marginació a la que s’han vist
sotmeses aquestes persones.

T4
ULISES
8.Es coneix com a Síndrome d’Ulisses el quadre clínic propi de les persones que
pateixen un estat de depressió, solitud, por, etc., i es detecta freqüentment en
persones que han emprès un projecte migratori.

Vertader. El síndrome d’Ulisses o síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i

múltiple descriu un problema de salut emergent en els països d’acolliment
d’immigrants, que afecta tant a l’estat físic com psicològic d’aquestes persones

T5 La JUSTICIA RESTAURATIVA
Se li atribueix a Zehr(1985) aquest concepte on sorgeix un nou paradigma al
classic concepte de la justicia retributiva. Es Marshall (1198), qui contribueix amb
una concepció que no es redueix com una practica conreta sino com una serie de
principis orientadors de l'activitat de grups o agencies en relació amb el delicte, i
la defineix com n procés pel qual les parts involucrades en una ofensa específica
resolen
col·lectivament la manera de tractar les conseqüències de l’ofensa i les
implicacions que tindrà en el futur.
Es caracteritza per les premises:
1) El delicte s’entén com una ruptura de les relacions humanes més que no
pas com una infracció de la llei.
2) La comissió del fet delictiu crea una situació en què s’obren riscos, però
també oportunitats per a esmenar les variables
3) Una intervenció reparadora ha d’abordar com a prioritat l’atenció a la víctima
primària i, després, a les víctimes secundàries.
4) La resposta reparadora davant el delicte té com a principis la cooperació i
el restabliment de relacions humanes.
5) La justícia reparadora mira d’establir una estructura cooperativa que afavoreixi
l’assumpció de responsabilitats.
6) La participació de les persones interessades en els processos reparadors
exigeix
que s’asseguri estrictament la seva voluntarietat.
7) El procés reparador exigeix una conducció per un tercer imparcial. Per a això
és clau la figura del facilitador, algú aliè al fet i a les parts que ha de preparar
amb aquestes parts l’escenari del possible diàleg,
8) L’acord reparador que posa terme a un procés reparador d’èxit ha de contenir
compromisos raonables
9) Les estructures de seguiment i responsabilització que se serveixin, en la
mesura que es pugui, de la comunitat natural són necessàries.

Legislativament , l’obligació que imposava l’article 10 de la Decisió marc

europea de 15 de març del 2001 d’introduir la mediació en els processos penals
fou complerta de manera molt desigual pels estats membres. Espanya ha
regulat la mediació només en la Llei orgànica de responsabilitat penal del menor
(2000). En l’àmbit de la justícia d’adults, fins l'any 2015 no s'ha inclòs cap
referència a la mediació, la qual cosa no impedeix que les administracions,
en col·laboració fins i tot amb els jutges i amb la fiscalia, elaborin programes
mitjançant els quals s’ofereixi el servei de mediació a les persones que de manera
voluntària vulguin participar.
La reforma del Codi penal introduïda per la LO 1/2015 ha inclòs el compliment
de l’acord obtingut mitjançant mediació com a mesura que el jutge pot
imposar en cas de suspensió de l’execució de la pena de presó. D’altra banda,
la Llei 4/2015 que aprova l’estatut jurídic de la víctima ha fet un pas endavant
substancial i per primer cop a Espanya es fa referència a la justícia restaurativa
en un text normatiu. En l’article 15 es regulen els serveis de justícia restaurativa.
L’article 15 de la Llei 4/2014 adopta una concepció oberta cap a la justícia
restaurativa,
d’acord amb l’esperit de la Directiva 2012/29. Més enllà dels requisits
previstos, que corresponen bàsicament als enunciats en la norma europea,
introdueix tan sols com a restricció generalitzadora l’al·lusió a “que no estigui
prohibida per la llei per al delicte comès”, la qual cosa s’explica pel propòsit del
legislador de no qüestionar la prohibició de la mediació penal en la LO 1/2004
de violència de gènere. Així, no hi ha una exclusió general de la possibilitat
d’accés a programes restauratius en supòsits com les víctimes menors d’edat.

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////LLEIS///////////////////////////////////////////////////////
/////////////////////
Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de Protecció integral
a la infància i a l'adolescència davant la violència

Segons Ley 4/2015, de 27 de abril, de l’Estatut de la víctima del delicte,

on en el seu art 7 ens diu que te dret a percebre informació sobre la causa
penal, sempre que hagi efectuat la prèvia sol·licitud mencionada en l’article
5.1.m d’aquesta mateixa llei,
******************************************************
8. Fins a quin punt una víctima té dret a saber si el seu agressor ha rebut el
tercer grau penitenciari i oposar-s'hi?
D'acord amb l'article 13 de lo 4/2015 (Estatut de la víctima), la víctima podrà
recórrer
(encara que no sigui part del cas) l'ordre per la qual el Jutge de Vigilància
Penitenciària
autoritzi la possible classificació del condemnat en tercer grau sempre que sigui
per
qualsevol dels delictes indicats (entre els quals s'inclou robatori amb intimidació:
article 13.1 a) 7º).
******************************************************************************************

Llei 35/1995,
d’ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.
En el marc del Consell d’Europa s’aprova el 24 de novembre de 1983 un conveni
en què es recomana als estats que implantin sistemes de reparació pública,
en relació amb els delictes violents. Aquests fons d’indemnització han
d’operar amb caràcter supletori respecte a la responsabilitat civil derivada del
delicte i l’estat s’atribueix un dret de repetició enfront del responsable civil.
Espanya no va aplicar el conveni europeu fins a l’aprovació de la Llei 35/1995,
d’ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. La Llei
reconeix a les víctimes de delictes dolosos violents, amb resultat de mort o lesions
corporals greus o danys greus en la salut física o mental, el dret d’obtenir
una ajuda pública.

------>>>>>
En el dret espanyol l’assistència a les víctimes del delicte en general està prevista
sols en l’article 16 de la Llei 35/1995, que es limita a al·ludir a la implantació
d’oficines d’atenció a les víctimes del delicte en seus judicials.
----->>>>>VAAAAAAAAAAAA JUNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNT
La Llei orgànica 1/2004 preveu un desenvolupament normatiu molt més ampli
respecte a les víctimes de violència de gènere. L’article 19 regula el dret a
l’“assistència social integral”, d’acord amb els principis d’atenció permanent,
actuació urgent, especialització de prestacions i multidisciplinarietat professional.
L’atenció multidisciplinària implica sobretot:
• Informació a les víctimes.
• Atenció psicològica.
• Suport social.
• Seguiment de les reclamacions dels drets de la dona.
• Suport educatiu a la unitat familiar.
• Formació preventiva en els valors d’igualtat dirigida al seu desenvolupament
personal i a l’adquisició d’habilitats en la resolució no violenta de
conflictes.
• Suport a la formació i inserció laboral.
------------------->>>>
La Directiva 2012/29 preveu el dret de les víctimes a rebre suport en el preàmbul,
el paràgraf 37 del qual estableix que “ha d’estar disponible des del moment
en què les autoritats competents tinguin constància de la víctima i durant tot
el procés penal, així com durant el temps oportú després d’aquest, segons les
necessitats de la víctima”.

*******************************************************************
Si que prohibeix la mediació en els supòsits de violència de gènere en el
seu art 44.5 de la LOMPIGV 1/2004 (Llei Orgnica de Mesures de Protecció
Integral contra la Violencia de Gènere) però no prohibeix d’altres de la justícia
restaurativa com per exemple que no hi ha una exclusió general de la
possibilitat d’accés a programes restauratius en supòsits com les víctimes
menors d’edat.

LLEI AMB DISCRIMINACIO POSITIVA

Espanya ha destacat en l’opció per normes de discriminació positiva
en l’àmbit penal, amb l’aprovació de la Llei orgànica 1/2004, de mesures de
protecció integral contra la violència de gènere.
Aquesta discriminació positiva, consistent a preveure una penalitat superior
per als fets de violència, lesions, amenaces i coaccions si els fa un home
contra la seva parella o exparella de sexe femení, es basa en la presumpció que
les dones, com a col·lectiu, experimenten una desigualtat i unes característiques
de vulnerabilitat que la llei ha d’equilibrar. S'ha de reflexionar doncs tenint en
compte que el sistema pel qual ha optat el legislador espanyol s´aparta dels ideals
feministes més arrelats, així com de la idea d´una dona lliure, no inferior i capaç
d´autodeterminar-se, al voltant de la idea d´una dona especialment vulnerable,
que no sap tutelar-se a si mateixa i que l'Estat paternalista ha de protegir.”
Tot això implica una controvèrsia important, sobretot si es tenen en compte
els resultats empírics obtinguts en l’àmbit nacional i internacional, que demostren,
com ja hem vist, que els homes també pateixen aquestes formes de
violència i també han de ser atesos i tractats pel sistema jurídic i assistencial.
Els homes que pateixen violència, violència habitual, lesions, amenaces o
coaccions
de la seva parella, masculina o femenina, reben protecció penal mitjançant
els preceptes assenyalats, però la discriminació que representa que la
penalitat no sigui de tanta gravetat ha estat considerada inconstitucional des
de molts sectors jurídics.

*********************************************
Directiva 2012/29
Directiva 2012/29/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 25 de octubre de
2012, por la que se establecen normas mínimas sobre los derechos, el apoyo y la
protección de las víctimas de delitos, y por la que se sustituye la Decisión marco
2001/220/JAI del Consejo

Un aspecte important d’atendre bé una víctima és entendre que no tots els casos
necessiten el mateix tractament per a tothom. De quina manera preveu la llei que
això
es faci efectiu dins del procés penal?
Mitjançant la Llei 4/2015, de 29 d’abril, de l’estatut jurídic de les víctimes del
delicte,
Espanya ha incorporat al dret intern el contingut de la Directiva 2012/29. La llei
defineix les víctimes directes i indirectes i desenvolupa els seus drets i molt
especialment, manifesta la necessitat d’avaluació de les necessitats individuals de
protecció de la víctima.
L’article 3-1 declara el dret a rebre un tracte respectuós, professional,
individualitzat i
no discriminatori des del primer contacte amb les autoritats i funcionaris, tant en
l’àmbit processal com en l’extraprocessal, concretat aquest bàsicament en els
serveis d’assistència i de justícia restaurativa.
De manera coherent amb la idea d’individualització la directiva requereix que el
suport
que es presti a les víctimes s’adeqüi a les seves necessitats, amb especial atenció
a les persones que hagin patit conseqüències de major gravetat.

DESTACAR DE LA DIRECTIVA
El riesgo de victimización secundaria o reiterada, de intimidación o de represalias
por el infractor o como resultado de la participación en un proceso penal debe
limitarse llevando a cabo actuaciones de forma coordinada y con respeto,
permitiendo a las víctimas ganar confianza en las autoridades

La Directiva de 2012/29, de 25 d'octubre, preveu que les víctimes amb necessitats

de protecció especial tindran a la seva disposició les mesures següents
(art. 23):
a) Que es prengui declaració en dependències concebudes o adaptades a aquesta
finalitat.
b) Que prenguin declaració professionals amb formació adequada o amb la
seva ajuda.
c) Que prenguin declaració les mateixes persones (llevat que això sigui contrari
a la bona administració de la justícia).
d) Que en les víctimes de violència sexual, gènere o en el marc de les relacions
personals, prengui declaració, si és possible, una persona del mateix sexe, si
la víctima així ho desitja.
e) Que s’eviti el contacte visual entre la víctima i l’infractor.
f) Que la víctima sigui escoltada sense ser present a la sala d’audiència.
g) Que s’evitin preguntes innecessàries en relació amb la vida privada.
h) Que se celebri l’audiència sense la presència de públic.

Aquestes mesures són completades amb exigències posterior en cas de víctimes

menors d’edat (art. 24):
a) Que es puguin enregistrar les declaracions per mitjans audiovisuals i que
després es puguin utilitzar com a mitjans de prova.
b) Que es designi un representant del menor en cas de conflicte d’interessos
amb els titulars de la responsabilitat parental.
c) Dret a assistència lletrada i representació legal en cas de conflicte
d’interessos amb els titulars de la responsabilitat parental.
****************************************************************************************
Per la seva banda, la Llei 35/1995, d’11 de desembre, d’ajuda i assistència a les
víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, recull per primera vegada
a Espanya l’assistència que s’ha d’oferir a les víctimes de tot tipus de delictes,
incloent-hi l’acolliment i la informació, l’acompanyament i l’orientació
cap a recursos assistencials i socials, procurant l’accés als tractaments mèdics,
psicològics, socials i jurídics que necessitin mitjançant les oficines i serveis
d’assistència a les víctimes, i també les ajudes econòmiques per a víctimes de
delictes violents (per incapacitat temporal, permanent o per defunció) i contra
la llibertat sexual (incloent-hi sufragar les despeses de tractament psicològic).
El Reglament que desenvolupa aquesta Llei concreta les possibilitats d’accés a
les ajudes i l’assistència previstes, i també els procediments per a concedir-les
o denegar-les.
*******************************************************************************************
**
M2
PROTECCIO A LA INFANCIA
3. Basant-nos en l’article 131 sobre obligacions dels ciutadans i deure de reserva
de la Llei orgànica 1/96, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor (BOE de
17 de gener de 1996)...
b) tota persona que detecti una situació de risc o possible desemparament infantil
ho ha de comunicar a l’autoritat competent, sense prejudici de prestar-li l’auxili
immediat que requereixi.
*******************************************************************************************
NENS de GUERRA
En el Codi penal espanyol també es fa una referència als menors soldat, amb
la denominació delictiva de crims de guerra20, que castiga amb penes de presó,
entre altres conductes, qui violi les prescripcions sobre protecció especial de
dones i nens i nens establertes en els tractats internacionals i, des de la reforma
operada per la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, del Codi penal21, en
particular, qui recluti o allisti persones de menys de divuit anys o les faci servir
per a participar directament en les hostilitats.
*******************************************************************************************
***
VIOLENCIA HABITUAL AMBIT FAMILIAR
La violència habitual en l’àmbit familiar es va tipificar per primera vegada en el
Codi penal espanyol amb la Llei orgànica 3/1989, de 21 de juny. En successives
reformes, de 1995 i 1999, es va ampliar la protecció penal enfront dels diversos
supòsits de violència intrafamiliar i, des del 2003, es qualifica com a delicte fins
i tot la violència no habitual, consistent en la causació d’un menyscabament
psíquic o lesió, o el fet de copejar o maltractar sense causar lesió, quan l’ofesa
sigui o hagi estat esposa, o dona que estigui o hagi estat lligada al victimari
per una anàloga relació d’afectivitat fins i tot sense convivència, o persona
especialment vulnerable que convisqui amb l’autor.
*****************************************************************************************

Llei Orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de

seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers.
Les lleis penals no acostumen a incloure tipus dirigits específicament a oferir
protecció penal a les persones ancianes.
L'extensió de les relacions personals abastades pel tipus de violència domèstica
habitual mitjançant la Llei orgànica 11/2003 va obrir una nova via per a
la resposta penal davant aquesta forma de victimització produïda en centres
geriàtrics, ja que en l’article 173.2 es tipifica la violència física o psíquica habitual
contra:
“Les persones que per la seva especial vulnerabilitat estiguin sotmeses a custòdia
o guarda en centres públics o privats.”
*******************************************************************************************
***
ASSETJAMENT IMMOBILIARI
Tipificació LO 5/2010 de 22 de juny de modificacio de la LO 10/1995 del CP

l’assetjament immobiliari. La resposta

jurídica davant aquestes conductes de pressió dirigides a persones ancianes
amb pocs recursos perquè abandonin l’habitatge passa en part pel dret civil, de
manera que la persona perjudicada pot acudir als mecanismes previstos en el
Codi civil i la legislació d’arrendaments urbans davant la falta de compliment
de les obligacions del propietari enfront de l’inquilí.
La protecció per via penal de la víctima d’aquesta classe d’assetjament ha quedat
facilitada després de la tipificació mitjançant la Llei orgànica 5/2010, de
22 de juny, de dues noves figures delictives.
(21)Art. 195 del Codi penal espanyol.
D’una banda, castiga amb la mateixa pena del delicte de tracte degradant22 qui:
“De manera reiterada dugui a terme actes hostils o humiliants que, sense arribar a
constituir
tracte degradant, tinguin per objecte impedir el legítim gaudi de l’habitatge.”
(22)Art. 173.1-3.
D’altra banda, s’inclou com a supòsit agreujat del delicte de coaccions23 la
coacció exercida amb la finalitat d’impedir el legítim gaudi de l’habitatge.
Pel que fa als casos d’abús econòmic cal tenir en compte que en una bona
part de casos les conductes són comeses per fills, nebots o altres persones del
cercle familiar.

*******************************************************************************************
****
LO 1/2015 per la que es modifica la LO 10/1995 del CP
La LO 1/2015 ha eliminat del Codi penal el terme "incapaç" i l'ha substituït
per l'expressió "persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció".
D'aquesta manera es pretén superar una concepció estigmatitzadora i es
reflecteix
l'opció per un model jurídic de protecció basat en la idea d'assistència
en la presa de decisions i no en la concepció paternalista de substitució de la
voluntat que havia predominat anteriorment.

*******************************************************************************************
*****
ESTATUT JURIDIC DE LES VICTIMES DEL DELICTE
La Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana,
coneguda popularment com a Llei Mordassa, és una llei orgànica espanyola. Va
entrar en vigor l'1 de juliol de 2015.
La Llei 4/2015, que regula l’estatut jurídic de la víctima del delicte, ha introduït
mesures de protecció de les persones amb discapacitat necessitades de
protecció que hagin de participar com a víctimes en el procés penal. També ha
previst mesures pel que fa a les persones a les quals s’hagi detectat l’existència
d’una necessitat de protecció especial. A l’hora d’avaluar aquesta necessitat i
les possibles mesures de protecció la norma demana que es presti atenció, entre
altres, a les víctimes de delictes d’odi, de tràfic de persones o de delictes sexuals.

DESTAQUEM
a) El dret a la informació, que es desenvolupa en el títol I (drets bàsics),
concretament
en els articles 5 i 7.
b) El dret a la participació en el procés penal, desenvolupat en el títol II.
c) El dret a la protecció, desenvolupat en el títol III.
d) El dret al suport (o assistència), desenvolupat en l'article 10 i en el capítol
I del títol IV.
e) El dret d'accés a serveis de justícia restaurativa, amb les garanties davant
d’aquests serveis que preveu l'article 15.

Un aspecte fonamental, ja previst a la directiva, és el dret de les víctimes a

estar acompanyades d’una persona de la seva elecció.

*
El capítol I del títol IV de la Llei 4/2015 està dedicat a les oficines d’assistència
a les víctimes. Segons disposa l’article 27-1, el Govern de l’Estat o, si s’escau, les
comunitats autònomes que hagin assumit competències en matèria de justícia,
organitzaran les oficines en l’àmbit que els és propi.

*
La Llei 4/2015 recull en l’article 28-3 la previsió de l’article 8-5 de la directiva
segons la qual els estats han de garantir que l’accés als serveis de suport a les
víctimes no depengui del fet que la víctima presenti una denúncia formal per
una infracció davant d’una autoritat competent.

*
Una innovació de la Llei 4/2015 és la possibilitat de nomenar un defensor judicial
de la víctima que la representi en la investigació i en el procés penal,
quan es consideri que els representants legals de la víctima menor d’edat o
amb capacitat judicialment modificada tinguin un conflicte d’interessos amb
aquesta o quan aquesta no estigui acompanyada o es trobi separada dels qui
exerceixin la pàtria potestat o càrrecs tutelars (article 26-2). Així mateix en
el procediment d’avaluació de les necessitats de protecció, l’article 24-2 assenyala
que si les víctimes són menors o persones amb discapacitat necessitades
d’especial atenció es prendran en consideració les seves opinions o interessos.

*******************************************************************************************
*
ley 7/2003 de Aznar, clave para traer a los presos

En la fase de compliment de les penes privatives de llibertat, la Llei orgànica

7/2003 va introduir elements reparadors. La reparació del dany és des
d'aquesta reforma un requisit perquè el condemnat pugui accedir al tercer grau
i a la llibertat condicional. La fórmula que es fa servir en l’article 72 de la Llei
penitenciària i en l’article 90 del Codi penal