Professional Documents
Culture Documents
El procés d'online grooming pot incloure diferents components que podrien intuir-se al vídeo,
incloent-hi:
En aquesta resposta, també es podria referir a la tipologia d'O’Connell (2003) que inclou les fases
de formació d'amistat, formació de la relació, valoració del risc, exclusivitat, fase sexual i fase
d'abús i agressió sexual.
2. Descriu les potencials conseqüències per a les víctimes del tipus de ciberdelinqüència
que s'observa al vídeo.
Les conseqüències poden incloure, entre les més importants, les següents:
A més de l'exposició i explicació del llistat de conseqüències, s'ha tingut en compte en l'avaluació
d'aquesta pregunta la cerca i explicació d'algun estudi o estudis addicionals sobre les conseqüències
potencials per als menors.
Les principals raons per prevenir aquesta problemàtica inclouen les següents:
A més, cal assenyalar les conclusions d'alguns dels estudis previs, com per exemple el
següent:
- Wolak, J., Finkelhor, D., Mitchell, KJ, i Ybarra, ML (2010). Online “predators” and
their victims: Myths , realities, and implications for prevention and treatment.
Psychology of Violence, 1, 13-35 doi:10.1037/2152-0828.1.S.13
Això situa els menors en situació de desavantatge a l'hora de negociar amb l'adult sobre
temes que afecten la sexualitat, podent sentir-se pressionats o intimidats per dur a terme
conductes que no desitgen o sobre les que no tenen cap experiència.
A més, diversos estudis exposen que l'activitat sexual primerenca de nens i nenes es
relaciona amb diverses conductes problemàtiques com abús de substàncies o delinqüència, així
com amb conductes de risc de tipus sexual com tenir múltiples parelles, parelles grans, no
utilitzar protecció i embarassos no desitjats.
Aquesta resposta és d'elaboració personal, per tant, no és possible proporcionar una solució
universal. S'hi inclouen, a continuació, algunes de les estratègies de prevenció sobre les que heu
reflexionat.
- Abordatge i educació sobre els mites referits a l'online grooming (p.ex., el mite de la
immunitat masculina; el mite de la víctima ingènua o molt petita; el mite de
l'agressor fàcilment reconeixible, etc.)
- Educació sexual dels menors, que inclogui l’educació sobre el sexting segur i la
minimització de riscos.
- Destacar els processos de manipulació psicològica subtils (p.ex., sexualització
progressiva, implicació emocional), més que els aspectes més evidents i cridaners
(agressió explícita, abús sexual).
- Informar també els agents socials implicats, com a educadors i pares, per ajudar a
afrontar aquesta situació en cas que tingui lloc.
- Proporcionar mecanismes ràpids de reconeixement i denúncia a diferents xarxes
socials i aplicacions.
- Educar sobre comportaments de risc, com ara la interacció amb persones
desconegudes a través d'internet, l'ús compulsiu d'aplicacions, estar passant un mal
moment o tenir problemes interpersonals, participar en sexting amb estranys, etc.
- Èmfasi en factors de risc: dones, minories sexuals, adolescents de més edat (> 15
anys).
- Difusió de programes preventius específics a col·legis.
En la resposta a aquesta pregunta cal fer una síntesi dels components inclosos en els programes
de tractament (més que reproduir els programes un a un), incloent-hi:
a) Dur a terme una avaluació psicològica inicial, que permeti identificar àrees
problemàtiques, necessitats i fortaleses.
b) Avaluació i intervenció sobre la motivació per al canvi de l’individu.
c) Anàlisi funcional dels comportaments (tenint en compte antecedents i conseqüències
dels mateixos).
d) Enfocament del tractament, principalment segons l’evidència empírica disponible,
cognitiu conductual. Teràpia sexual en cas necessari.
e) Èmfasi en l'autoregulació emocional i la intervenció en el funcionament psicològic i
emocional de l'individu.
f) Avaluació i intervenció en les actituds i les creences disfuncionals.
g) Seguiment del cas, per analitzar la progressió de la problemàtica, dificultats i
necessitats.
h) Avaluació d'altres àrees importants (consum de substàncies, ús d'internet, relacions
interpersonals, etc.)
i) Prevenció de recaigudes i reconeixement de situacions de risc.
En aquest apartat cal esmentar i explicar els principals aspectes del mètode científic, de manera
que es dugui a terme una avaluació rigorosa de la intervenció en qüestió. Cal assenyalar, en primer
lloc, la formulació d'objectius específics de la intervenció, que siguin operatius i avaluables (p.ex.,
la modificació de determinades variables individuals). En segon lloc, l'establiment d'hipòtesis
específiques sobre què s'espera aconseguir en la intervenció i en quin grau. Tercer, la selecció
d'eines concretes d'avaluació (p.ex., qüestionaris o entrevistes semiestructurades). En quart lloc, cal
el disseny i l'aplicació de la intervenció (la intervenció hauria de ser recollida en un protocol ben
descrit i replicable). Cinquè, cal fer una avaluació pre-intervenció a tots els participants. A més,
idealment, es podria comptar amb un grup experimental amb assignació de participants a l'atzar als
quals se li aplica la intervenció en qüestió, i un grup control que no rep aquesta intervenció. Així
mateix, és convenient fer una avaluació post-intervenció i una de seguiment a tots els participants
per analitzar l'estabilitat dels canvis (p.ex., als tres o sis mesos d'acabar la intervenció). Finalment,
cal fer una anàlisi rigorosa de les dades estadístiques examinant si hi ha diferències entre els grups
experimental i control entre el pre i el post tractament en totes les variables d’interés. Aquesta
anàlisi podria complementar-se amb una avaluació de la satisfacció amb la intervenció entre les
persones que ho han completat i l'avaluació d'altres qüestions rellevants (p.ex., motius
d'abandonament del programa; mòduls que resulten més útils; benefici percebut per part de els
participants, etc.)