ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC

Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

Collell,J.,Escud,C.(2006).Maltractamententrealumnes(I).Presentacidunqestionariper
avaluar les relacions entre iguals. CESC Conducta iexperinciessocials a classe,mbitsde
Psicopedagogia,18,tardor2006,pp812.

Maltractamententrealumnes(I).Presentacidun
qestionariperavaluarlesrelacionsentreiguals
CESCConductaiExperinciesSocialsaClasse

JordiCollell(EAPG.10SelvasectorB)iCarmeEscud(EAPG.05SelvasectorA)

Resum: El maltractament entre alumnes (bullying) reclama la intervenci dels

adults. Sabem que s un fenomen de grup i que lxit de la intervenci s
directament proporcional a la definici concreta de cada situaci. Per planificar
lactuaci ens cal conixer els punts febles i els punts forts del grup. En aquest
treball presentem un instrument davaluaci de les relacions entre iguals que
identifica els alumnes implicats en conductes de maltractament, els alumnes que
presentenconductesprosocials,aixcomlestatussocialdecadaalumnedintredel
grup. Lobjectiusproporcionar una einaque permeti dibuixarel mapa relacional
delaclasseperajustarlaintervenci.

Abstract:Peerharassmentorbullyingphenomenonclaimstheadultintervention.It
isknownthatthebullyingisagroupprocess,andthatsuccessoftheinterventionis
directlyproportionaltotheconcretedefinitionofeachsituation.Inordertoplanthe
actionweneedtoknowtheweakpointsandthestrongpointsofthepeergroup.In
thisworkwepresentaninstrumentofevaluationoftherelationsbetweenpeersthat
identifiesthepupilsimpliedinbullyingbehaviors,thepupilswhoshowaprosocial
behavior,as well as the social statusof each pupil in the group. Theobjective is
furnishatoolthatallowsustodrawtherelationalmapoftheclassinordertofitthe
intervention.

Introducci
El maltractament entrealumnes esdna,de manera ms o menys greu,en tots els centres.
Potrevestirdiferentsformes:agressifsica,agressiverbaliexclusisocial.

Sn conductes que fins fa poc han estat considerades inevitables, problemes que havien de
resoldre els alumnes entre ells, sovint aliens a la intervenci del professorat que noms
interveniaenelscasosmsgreusievidents,idesdunpuntdevistabsicamentdisciplinari.

Avui en dia les relacions entre les persones en general i el maltractament entre alumnes en
particular,tenenunaaltraconsideraci.Undelsreptesqueplantejal'educaciperalsegleXXI
saprendreaviurejunts,realitzarprojectescomunsiprepararnospertractarelsconflictesde
manerapacficaiintelligent.Desd'aquestenfocamenttotselscentreseducatiushandedura
terme actuacions adreades a millorar la convivncia entre aquestes, prevenir el
maltractamententrealumnesenlesdiferentsetapes.

Els motius sn diversos. Duna banda sha posat de manifest que els alumnes implicats en
situacionsdemaltractament,tantenelpaperdevctimacomenelpaperdagressor,tenenms
probabilitats de patir alteracions i trastorns psicosocials greus en l'adolescncia i en l'edat
adulta.
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

Ams,lesconductesdemaltractamentincideixennegativamentenelclimad'aula,potencieni
interactuen amb altres formes de violncia escolar com la disruptivitat, la indisciplina o el
vandalisme.Tambtenenrepercussionsnegativessobreelrendimentacadmicilesrelacions
d'ensenyament i aprenentatge i representen una important font destrs per al professorat,
encarapocvalorada.

Cadavegadahihamsveusqueensparlendelanecessitatdafrontaraquestfenomen.Ns
un exemple la Instruccin 10/20051 del Fiscal General de lEstat sobre el tractament de
lassetjamentescolardesdejustciajuvenil,queenlasevaintroduccidiu:

(...)Anennuestrosdashayquienmantienequelasreflexionessobreelacosoescolarson
una moda pasajera. Tales esquemas revelan una clara deficiencia en el diagnstico y en la
terapia de las patologas que afectan a la comunidad escolar, miopa que debe ser
definitivamente corregida,pues su aceptacin lleva al riesgo cierto de minimizar el problema,
ubicndolo en una zona de sombras desde donde oculto siempre se ha mantenido,
disfrutandodetotalimpunidad.Negarorelativizarelproblemaeselmsgraveerrorenelque
sepuedeincurrir.(...)

Tresnivellsdintervenci
Per millorar la convivncia i prevenir situacions de maltractament entre alumnes cal
desenvolupariimplementarpoltiquesglobalsd'escola,queshauriendarticularatresnivells:

Prevenci primria: inclou totes aquelles activitats genriques encaminades a millorar la

convivnciaenelscentres(lagestidemocrticaiparticipativa,laimplantacidelamediaci
entreigualscomunaestratgiaderesolucipacficadeconflictes,l'aplicacid'unadisciplina
positivacoherenticonsistent,lainclusidel'educacisocioemocionalenelcurrculumila
utilitzacidunametodologiad'ensenyamentaprenentatgebasadaeneltreballcooperatiuque
permetiexercitaralldetreballarjuntsenprojectescomuns,perexemple).

Prevencisecundria:esrefereixaaquellsprogramesoactivitatsdetutoriaquetenencom
objectiusensibilitzaralsalumnesverslessituacionsdemaltractament,detectarlesenelsseus
iniciiintervenirenliniciperaevitarqueesconsolidin.

Prevenci terciria: s una intervenci especialitzada, dirigida a posar fi a les situacions

consolidades de maltractament minimitzant l'impacte que hagin pogut tenir en els alumnes
implicats.Estractadebuscaracordsdeconvivnciaentrelespartsdesd'unaperspectivano
culpabilitzadora. Com a exemple daquest tercer nivell podem citar el mtode de mediaci
teraputicaSharedConcernMethod(Pikas,2002),oelmtodeNoBlameApproach(Robinson
iMaines1997).

Totselscentresfanactivitatsmsomenyssistematitzadespermillorarlaconvivnciadinsde
laprevenciprimria,persovintmanquenestratgiesirecursosdinslmbitdelaprevenci
secundria.

Laintervencienprevencisecundria
Hemdeconsiderarelmaltractamententrealumnescomunprocsdinmicentrepersonesque
prenendiferentsrols,comunprocsqueimplicatotelgrup.Totselsalumnesjuguenunrol:el

1
Us recomanem que consulteu el text complet de laInstruccin 10/2005 sobre tratamiento del acoso
escolar desde el sistema de justicia juvenil, de la Fiscala de Menores del Estado a lenlla
http://www.datadiar.com/portal/ultimah/acosoescolar_all.htm
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

quecomenalesagressions,elsquelessecunden,elsquemirencapaunaltrecostat,elsque
defensarienpernohofanpermotiusdiversosielsquedefensenobertamentalavctima.

Diversos estudis mostren que per a contenir els episodis de maltractament entre alumnes la
intervencienelgrupsessencial(Olweus1993Salmivalli,Lagerspetz,Bjrkqvist,Osterman,
i Kaukiainen, 1996). Ms enlld'una intervencipuntual desdelpunt de vista psicopatolgic,
(prevenciterciria)quenodescartemquancalgui,laintervencienelgrupclasseresultams
querecomanableentotselscasos.

En la prevenci secundria es tracta dexplorar el fenomen del maltractament amb el grup

classe,inicialmentsenseferrefernciadirectaacapsituacidelaula.Aixhodeixarempera
msendavant.

La nostra proposta s administrar el qestionari CESC, amb les activitats prvies que
sindiquen, per sensibilitzar els alumnes i identificar les conductes que constitueixen
maltractament.Amblanlisidelqestionariobtenimelmaparelacionaldelaula.Apartirdaqu
farem tres o quatre sessions de tutoria amb diferents activitats2, que permetin als alumnes
acostarsealesmotivacionsilesemocionsimplicades,lescreencesiprejudicisqueintenten
legitimarunaoaltra conducta, etc. Lobjectiudaquestes sessions s la presade conscincia
davantdelfenomenilaposiciqueadoptacadasc.Arribatsenaquestpuntjapodremparlar
delessevesexperinciesifinalmentelaborarpropostesdemilloradelaconvivnciaalaula,
quesaniranrevisantensessionsposteriors.

ElCESCConductaiExperinciesSocialsaClasse
Lxit de la intervenci s directament proporcional a lajustament de la definici de cada
situaciconcreta.Daqulaimportnciadeconixerlesrelacionsentreelsalumnes,elsllocson
passen coses, els alumnes implicats en situacions de maltractament, el rol que hi juga
cadasc,lesatribucionsqueenfa,etc.

ElCESCConductaiExperinciesSocialsaClassesunqestionaridissenyatperavaluar
les relacions entre iguals en alumnes de 9 a 14 anys. Identifica els alumnes implicats en
conductes de maltractament fsic, verbal i relacional, tant en el rol dagressor com en el de
vctima,aixcomelsalumnesquepresentenconductesprosocials.Potsertilpersensibilitzar
elsalumnesialhoradibuixarelmaparelacionaldelaclasseperplanificarlaintervencidavant
dunasituaciinicialdemaltractament.

Tamb es pot aplicar parallelament i com a complement a les actuacions en el camp de la

prevenciterciria,dirigidesaposarfiasituacionsdemaltractamentconsolidades.

ParteixdelatraducciiadaptacidelChildrensSocialBehaviorScalePeerReport(CSBS
P),deCrickiGrotpeter(1995),(Collell,2003)idelChildrensSelfExperiencesQuestionnaire
SelfReport(CSEQSR)deCrick,N.R.iGrotpeter,J.K.(1996),(Escud,2003).

Alhoradedissenyaraquestinstrumenthemtingutencomptediversosaspectes:

a)Queincloguilesdiferentsformesdemaltractament :Lesconductesdemaltractamentes
podenclassificaren:
- Fsic:pegar,donarempentes,donarpuntadesdepeu,estirarelcabell,trencaroamagarels
objectespersonals,etc.

2
TrobareupropostesaGuixDosn320iAulan151peraPrimria,iaAulan152peraSecundria.
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

- Verbal:insultar,burlarse,anomenarambmalnoms,parlarmalamentofercrrerrumors
sobreun,etc.
- Exclusisocial:excloure,nodeixarparticiparenlesactivitats,allar,ignorar,etc.

Lesformesfsiquessnmsempradespelsnoisilexclusisocialperlesnoies.Lalumnatque
mostra conductes d'agressi fsica o verbal oberta, generalment s prou conegut pel
professorat per hi ha conductes agressives indirectes que poden passar inadvertides als
adults per exemple, fer crrer rumors, fer com si alg no exists o fos transparent, etc. i en
generallesconductesrelacionadesambl'exclusisocial.Elsalumnesqueutilitzenaquesttipus
d'agressivitatrelacionalpodenserbonsalumnesiestarbenintegratsenelsistemaescolar.Per
tant cal avaluar els diferents tipus de conductes de maltractament (tant en les seves formes
directesiindirectes)perevitarpossiblesbiaixosdegnereodaltres.

b) Que tingui en compte lestatus social: El rol que un alumne pren en una situaci de
maltractament ve determinatper moltsfactors, tantpersonals com contextualsentre aquests
s important lestatus social dintredel grup (Salmivalli etal.1996). Lacceptaciperpart dels
igualsalescolaprimriaespredictordeladaptacialadolescncia(Morison&Masten,1991).
Elsalumnestendeixenarelacionarseambcompanysambelsquimantenencertasemblana:
elsnoisinoiesimplicatsenelroldagressorsagrupenenxarxessocialsmsmpliesqueels
implicatsenrolsdedefensor,espectadorovctima.Aquestsdarrersquedenmsalmargede
lesdistintesxarxesdiguals.Aix,incloemunsociogramaqueensmostraelsalumnesquesn
populars,rebutjats,ignoratsicontrovertits.

El fet de creuar les dades dagressivitat, victimitzaci i prosocialitat amb lestatus sociomtric
ens informa de lacceptaci i el rebuig de lalumne per part dels seus companys. Aquestes
dades sn molt tils per planificar una part molt important de la intervenci (cercle damics i
altresmodalitatsdesuportiajudaentreiguals).

c)Quevagiadreatalsquimillorconeixenlasituaci:Elmaltractamententrealumness
un fenomen que freqentment t lloc sota la superfcie de les relacions observables, sovint
desconegut pels adults, per ben conegut per lalumnat. La nominaci entre iguals (peer
nomination) sha mostrat la forma ms fiable per conixer les conductes i les relacions dels
alumnes dun grup classe i evita els possibles biaixos individuals que presenten els
autoinformes, com la infravaloraci (tendncia de la vctima a negar el maltractament) o la
sobreinformaciqueavegadessobservaenalumnesquejuguenohanjugatelroldagressor.

d) Que abasti un tram ampli dedat: La majoria dels estudis sobre maltractament entre
alumnes shan dut a terme en la secundria obligatria, on aquestes conductes sn ms
evidents,sobretotenelprimercicle,perhihaestudisquemostrenqueelfenomenjaesdna
en letapa de leducaci infantil (de 3 a 5 anys) (Alsaker, 1993 Kochenderfer, i Ladd, 1996
Alsaker,iValkanover,2001).

Presentemtresversions:de4a8anys,de9a11anyside12a14anys.Laverside4a8
anys t un carcter experimental va mostrar bons resultats i ens va permetre obtenir la
fotografiadelesconductesdelalumnatdetotelcentreenunmomentdonat.Aquestaversi
infantil noms sha utilitzat a efectes dinvestigaci i no proposem generalitzarne ls pels
segentsmotius:
- ladministraci del qestionari requereix fora temps (a lEducaci Infantil sadministra
individualmentialCicleInicialenpetitgrup),
- lescaracterstiquesevolutivesprpiesdelsalumnesdaquestesedats,
- la variabilitat de les relacions entre iguals en aquest tram dedat que es mostren fora
inestablesicanviants

e)Quesiguiunaeinafcildadministrarperquedoniunainformacirellevant:Estracta
dunaintervenciinicial,sunaeinadecribatgeambunnombreredutdtems.Lactuacien
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

una situaci de maltractament requereix altres accions posteriors com entrevistes,

observacions,etc.quepodemorientarapartirdelsresultatsdaquestqestionari.Espassade
manera collectiva sempre que els alumnes tinguin competncia en la llengua escrita. En
alumnes nouvinguts amb poca competncia oral o escrita es pot passar individualment. Les
activitatsprviesiladministracidelqestionariesrealitzaenunasesside45o50minuts.

f) Que no agreugi la situaci de maltractament: Hi ha actuacions poc meditades o fetes

sense prou coneixementque podenagreujar lasituaci de maltractament. Calferho sempre
desdunaperspectivanoculpabilitzadoraievitarlavictimitzacisecundria.Aiximplicaentre
altrescosescentrarnosenlesconductesinoenlespersones.

Els resultats daquesta prova shan dinterpretar com una observaci puntual dun moment
evolutiu del grup, i amb la voluntat dintervenir positivament a favor de tots. Mai no shan
dutilitzarperetiquetaralumnes.

Sha dadministrar duna manera que sigui agradable per als alumnes, per aix cal fer les
activitatsprviesqueinclou.Enpresentaralsalumneselqestionarielshemderemarcarque
lobjectiu s dedicar un moment a pensar en ells mateixos i en les relacions amb els seus
companys.Insistiremenlaconfidencialitatdelesrespostes,quemainoescomentaranenel
grup.

Conclusions
Aquest qestionari est pensat per a ser utilitzat com un dels instruments per avaluar el
maltractamententreigualsalescoladinsdunaaproximacimultimodal.Lsdetcniquesde
multinformants(nominacientreiguals,informesdemestres,etc.)slaformamsadequada
de valorar aquest fenomen per poder fer una intervenci el ms ajustada possible a cada
situaci.

ElsresultatsobtingutssuggereixenqueelCESCConductaiExperinciesSocialsaClasse,
s un instrument molt apropiatquepermetdetectar els nois inoiesque presentenconductes
agressives,conductesprosocialsielsqueviuenexperinciesdevictimitzacidintred'ungrup
classe.

Ams,valoraelstrestipusd'agressivitat(fsica,verbalirelacional)aixcomlessevesformes
directes i indirectes, en un intent d'evitar els biaixos de gnere que es produeixen en els
qestionarisquenoinclouenl'exclusisocialnilesformesindirectesdagressi.

Elfetquehgimescollitlaformadenominacientreigualsesrecolzaenqueelsalumnessn
elsqueconeixenmillorlasituaciqueesdnaenelseugrup.Alhora,lanominacientreiguals
evitaelspossiblesbiaixosquetrobemenelsautoinformes,especialmentdelsnoisimplicatsen
elrold'agressor(quepodenestaresbiaixatscapalasobreinformaci)idelsalumnesimplicats
enelroldevctima(quepodenpresentarelbiaixcontrari).

Lainclusidelsociogramaproporcionaunainformacicomplementriadegranimportnciade
caraadibuixarelmaparelacionaldelaclasseiplanificarestratgiesdeprotecciisuportales
vctimes dintre de les possibilitats que ens ofereix la tutoria entre iguals (cercle d'amics,
companytutor,etc.).

s una escala fcil i rpida d'aplicar, que no sol generar rebuig per part dels alumnes si es
presentatalicomsindicaenlesinstruccionsdaplicaci.Espotaplicardemaneracollectivao
individualquancalguiinorequereixunexaminadorqualificatientrenat:potaplicarloelmateix
professor tutor, per cal que tingui cert coneixement del tema i la suficient sensibilitat per
presentareltemadesdunaperspectivanoculpabilitzadora.
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

Aquestaprovamainohadeservirperetiquetaralsalumnes,sinperajudaralprofessorata
conixerlarealitatdelgrupclasseioferirliunaeinaperplanificarunaintervenciajustadaala
realitat.

Cal fer ms investigaci sobre com afrontar les conductes de maltractament, especialment
sobre lagressi relacional i la indirecta, menys visible. Les conseqncies que t aquest
fenomensobrelajustacadmicipsicosocialdelsinfantsidelsjovessnevidents,aixcomla
nefastainflunciaquetenenaqueststipusdaccionssobreelclimaescolarilasalutlaboraldels
docents.

Finalment, s imprescindible desenvolupar i implementar programes d'intervenci adaptats a

cadarealitat,aixcomrealitzarcampanyesdesensibilitzaciperal'alumnat,peralprofessorati
per als pares. Lafrontament del maltractament entre alumnes s un procs complex que
requereixelcompromsielsuportdetotalacomunitat.

Elscentreseducatius,perasereducatius,hand'oferiralsalumnesunentorniunescondicions
quepossibilitinelcreixementiafavoreixinelsaprenentatgesiaixnomsespotdonarenun
clima de cooperaci i de dileg. Els organismes implicats i el professorat en general han de
procuraruncontextonelsepisodisviolentsentreelsalumnessiguin,enelpitjordelscasos,
espordics i ocasionals, immediatament detectats, collectivament rebutjats i finalment resolts
com millor procedeixi des d'un punt de vista pedaggic i educatiu a favor dels qui hagin
participat en ells (traducci de lInforme del Defensor del Pueblo, 1999). Encara estem lluny
d'aconseguiraquestobjectiu,d'altrabandadeltotimprescindibleperasuperarsenseprendre
himalelsreptesquepresentalasocietatdelsegleXXI.

Nota: Per a qualsevol suggeriment, aclariment o dubte sobre el tema poseuvos en contacte
ambJordiCollelljcollell@xtec.catoCarmeEscudcescude@xtec.cat
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

Fitxa tcnica CESC Conducta i Experincies Socials a

Classe
1.Informacigeneral:

s una nominaci entre iguals que identifica els alumnes implicats en situacions de
maltractament entre iguals (rol dagressor i rol de vctima), aix com els que presenten
conductes prosocials. Inclou un sociograma, segons el model de Coie, J.D., Dodge, K.A., i
Coppotelli, H. (1982) que permet obtenir els alumnes rebutjats, ignorats, populars i
controvertits. Aquestes dades, creuades amb les anteriors, proporcionen una informaci que
enspermetrajustarlaintervenci.
- Nom:CESCConductaiExperinciesSocialsaClasse.Qestionaridavaluacide
relacionsentreiguals.
- Autors:JordiCollelliCarmeEscud(2006)
- Materialnecessari:Fulldinstruccionsperaladministradorifullderespostaillista
numeradaperalsalumnes

2.Propsitinaturalesadeltest:
- Constructesmesurats:agressi,victimitzaci,prosocialitatiestatussociomtric
- Poblacialaqualvadestinat:AlumnesdelsciclesmitjaisuperiordePrimriaiprimer
cicledESO.
- Mtodedadministraci:collectiva
- Forma:Nominacientreiguals
- Fontdinformaci:elscompanysdelgrupclasse
- Subtestsifactors:constade9temsagrupatsen3factors:
- Agressi:4tems(1fsica,1verbali2relacional)
- Victimitzaci:3tems(fsica,verbaliexclusisocial)
- Prosocialitat:2tems
Inclou2temspervalorarlestatussocialihihaundarrertemdegratificaciqueno
savalua.
- Nombredtems:11
- Tipusdescala:elecciforada

3.Avaluacitcnica:

LanlisishadutatermeambelprogramaSPSSversi10.01.
- Mostra:671alumnesde6centrespblicsdeBarcelonaicomarquesgironines,de9a14
anys,nivelleconmicmigbaix.
- Fiabilitat:
- Informacipsicomtrica:proporcionadaperfactors
- Testretest:noshaavaluat
- Consistnciainterna:alfadeCronbachde.82a.88
- Validesa:
- Contingut:grupsdexperts
- Criteri:correlacipositivaentrealumnesrebutjatsialumnesquepresenten
 ConductaiExperinciesSocialsaClasse CESC
Qestionaridavaluacidelesrelacionsentreiguals Collell,J.iEscud,C.(2006)

conductesdagressiinegativaentrerebutjatsiprosocials.Consistnciaambaltres
treballs(Villanueva,Clemente,yGarca,2000Boulton,ySmith,1994).
- Constructe:LanlisidecomponentsprincipalsambrotaciVarimaxmostra3
factors:
- agressivitat(valorpropi=3.475,queexplicaunavarianade30.522%),
- victimitzaci(valorpropi=2.182,queexplicaunavarianade27.226%)
- prosocialitat(valorpropi=1.262,queexplicaunavarianade19.122%)

4.Avaluaciprctica:
- Procedimentdepuntuaci:Lexaminadorintrodueixlesrespostesenunfulldeclculper
processarlesdades.RealitzableambMicrosoftExcel.
- Norequereixunexaminadorqualificatientrenat.

5.Refernciesoriginals:

Boulton, M.J. i Smith, P.K., (1994). Bully/victim problems among middle school children:
Stability,selfperceivedcompetence,peerperceptionsandpeeracceptance.BritishJournalof
DevelopmentalPsychology,12,315329

Coie,J.D.,Dodge,K.A.iCoppotelli,H.(1982).Dimensionsandtypesofsocialstatus:across
ageperspective.DevelopmentalPsychology,18,557570.

Collell,J.(2003).AdaptacidelCSBSP.PsicologiadelaSalutUAB.Treballnopublicat.

Crick, N.R. i Grotpeter, J.K. (1995). Relational aggression, gender & social psychological
adjustment.ChildDevelopment,66,710722

Crick,N.R.iGrotpeter,J.K.(1996).Children'streatmentbypeers:victimsofrelationalandovert
aggression.DevelopmentandPsychopathology,8,367380

Escud,C.(2003).AdaptacidelCSEQSR.PsicologiadelaSalutUAB.Treballnopublicat.

Villanueva, L., Clemente, R. i Garcia, F. (2000).Theory of mind andpeer rejection at school.

SocialDevelopment,9,271283.