Pluralitat de models

familiars.

Tema 3.
• Disparitat substantiva en matèria de família i successions
• La determinació de la llei aplicable i l’estatut personal
• Presentació de la pluralitat d’instruments normatius
• Presència de problemes d’aplicació (apunts sobre la qüestió prèvia i
el reenviament).
• Particularitats en la regulació del tràfic jurídic interregional.
 Models de família

• Família monogàmica vs. Família de tradició islàmica

• Família igualitària vs. Família patriarcal

• Família institucional vs. Família de fet

• Família heterosexual vs. Família heterosexual i homoparental

• Família biparental –monoparental – multiparental

 Estatut personal
• Reflex en el CC (arts. 9, 10 i 11)

• Estatut personal (l’objecte del qual fa referència a les persones): extraterritorialitat.

• Estatut real (l’objecte del qual fa referència a les coses): territorialitat.
• Estatut formal (l’objecte del qual fa referència a la forma dels actes jurídics): locus
legit actum o lex loci actus

• Actualment: conjunt d’institucions que es vinculen directament amb la

persona com a subjecte de Dret.

• Estat i condició de la persona; el dret al nom; el dret a l’honor; la capacitat

(problemes i règim de suports a la discapacitat).

• Incidència de la transformació normativa (interna, convencional o UE)

 Estatut personal
• Llei personal: nacionalitat o domicili? dicotomia sistema continental
europeu i països anglosaxons i llatinoamericans.

• Nacionalitat (previsibilitat): caràcter durader, estable, condicionants socio-

culturals, principi d’unitat familiar, política demogràfica
• Domicili (adequació): vinculació socio-econòmica, forum/ius, expectatives i
interessos de 3ers, atenció a la població de fet, compromís entre territorialitat i
extraterritorialitat

• Residència habitual: aproximació entre sistemes

• caràcter fàctic: el centre de la vida social d’una persona
• s’apliquen les institucions del medi social en el que viu la persona (risc de
caure en la manca de respecte o de tolerància).
 Mapa normatiu per resoldre els conflictes més freqüents

• Efectes matrimoni i unions registrades

• Reglament UE 2016/1103: règims econòmics matrimonials
• Reglament UE 2016/1104: efectes patrimonials de les unions registrades
• Art. 9.1, 9.2 i 9.3 CC; art. 11 CC

• Crisi matrimonials
• Reglament UE 2019/111: matèria matrimonial i de responsabilitat parental (LOPJ)
• Reglament UE 1259/2010: llei aplicable al divorci i a la separació judicial
• Art. 107. CC

• Aliments
• Reglament UE 4/2009: obligacions d’aliments
• PLH 2007: llei aplicable a les obligacions alimentícies
• CLH 2007: cobrament aliments
 Mapa normatiu per resoldre els conflictes més freqüents

• Responsabilitat parental i sostracció de menors

• Reglament UE 2019/111: matèria matrimonial i de responsabilitat parental
• CLH 1996: responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens
• CLH 1980: aspectes civils de la sostracció internacional de menors

• Successions
• Reglament 650/2012: successions
• CLH 1961: llei aplicable a la forma de les disposicions testamentàries

• Supòsits interregionals
• Art. 9.2, 9.3 CC
• Art. 9.7 CC: PLH 2007
• Art. 9.4 i 9.6 CC: CLH 1996 responsabilitat parental i de mesures de protecció dels nens
• Art. 9.8 CC
 Guia d’aplicació I
• Anàlisi del cas pràctic

• Sectors regulats (Transformació en la perspectiva: rellevància CJI i CIA):

• competència judicial,
• llei aplicable,
• reconeixement i execució
• cooperació internacional d’autoritats

• Principi de separabilitat: dispersió normativa

• Àmbit d’aplicació
• Material
• Espacial o territorial (R UE de cooperació reforçada – Dk, Ire)
• Personal
•
 Guia d’aplicació II
• Relació amb la normativa interna de DIPr
• Competència judicial internacional: Caràcter exhaustiu?
• Llei aplicable: Efectes erga omnes? Efecte universal
• Reconeixement i execució: inter partes

• Aspiració a la cohesió i la coherència

• “articles passarel·la” en l'àmbit de la competència judicial internacional
• Art. 5 Reglament 2016/1103 sobre règim econòmic matrimonial
• Art. 5 Reglament 2016/1104 sobre efectes patrimonials de les unions registrades
• Art. 3. c) i art. 3.d) Reglament 4/2009 en matèria d'obligacions d'aliments
• Art. 10 Reglament 2019/1111 en matèria matrimonial i de responsabilitat parental
• No hi ha “articles passarel·la” en l'àmbit de la llei aplicable

• Coincidència fòrum - ius

 La qüestió prèvia
• Qüestió prèvia (RJ pre-constituïda amb autonomia pròpia) la validesa de la qual s’ha d’establir prèviament per
poder dictaminar sobre la qüestió principal.
• Exemples: Filiació – aliments // Validesa matrimoni – règim econòmic // Filiació – successions

• Cas: causant espanyol, amb darrera residència habitual a Hongria, divorciat amb dos fill matrimonials i amb un
tercer fill presumpte no reconegut en vida, nacional francès i resident a Suïssa.
• Q PPAL. (successió): llei hongaresa (art. 21 RS 650/2012, darrera residència habitual del causant)
• Q prèvia: el 3er fill, era o no fill del causant? Quina llei ha de regir la filiació?

• DIPr espanyol - Filiació: art. 9.4 CC, RH del presumpte fill – Dret suís (lex formalis fori)
• Caràcter imperatiu de la norma de conflicte del fòrum (art. 12.6 CC, llevat excepcions art. 12.2 i 12.5 Cc.).
• Resol homogèniament les qüestions preliminars que es presentin respecte d’una mateixa matèria

• DIPr hongarès – Filiació: art. 31.1 Llei 28/2012 DIPR, nacionalitat del fill – Dret francès (lex formalis causae)

• Dret hongarès – Filiació: dret material que regeix la qüestió principal – Dret hongarès (lex materialis causae)
 Reenviament
• La remissió realitzada a l’ordenament jurídic estranger implica
• una remissió global: sistema conflictual + normes substantives?
• una remissió parcial: normes materials del Dret designat?

• Els elements necessaris perquè es doni el reenviament són:

• Remissió de la norma de conflicte del fòrum a un Dret estranger
• Remissió a la totalitat del dret estranger (substantiu i conflictual)
• Conflicte negatiu de competències legislatives

• Crítica:
• Risc que el reenviament sigui indefinit o perpetu
• Reenviament: legeforisme, no és una concessió a l’harmonia de solucions
• No s’aplica la llei més justa o adequada, sinó la que millor coneix el jutge
• Revisió de la norma de conflicte: de rigidesa a flexibilització
• De reconeixement material a reconeixement formal
• Es desdibuixa la funció normativa de la norma de conflicte del for
 Classes de reenviament
• Reenviament de primer grau o de retorn:

• La norma Dipr estrangera retorna la competència

legislativa del cas a l’ordenament jurídic del fòrum.

• Reenviament de segon grau:

• La norma Dipr estrangera remet la competència legislativa

del cas a l’ordenament d’un tercer estat.

• Reenviament circular:

• La norma Dipr estrangera remet la competència legislativa

del cas a l’ordenament d’un tercer estat la norma de Dipr
del qual remet a l’ordenament jurídic del fòrum.
 Reenviament de primer grau
• Successió d’un espanyol amb residència habitual a Turquia i béns a Espanya

Ordenament espanyol Ordenament turc

Art. 21 R 650/2012
Art. 20 Llei LDIPr
Residència habitual
Nacionalitat
causant

Norma substantiva
Norma substantiva
Espanyola:
turca
Quina?
Reenviament de segon grau o ulterior
• Successió d’un veneçolà amb domicili a Turquia

Ordenament espanyol Ordenament turc Ord. veneçolà

Art. 21 R 650/2012 Art. 34 LDIPr

Art. 20 LDIPr
Residència habitual Veneçuela
Nacionalitat
causant Domicili

Norma substantiva
Norma substantiva Norma substantiva
Espanyola:
turca veneçolana
Quina?
 Reenviament circular
• Successió d’un nord-americà amb residència habitual a Turquia amb béns immobles
a Espanya
Turquia

Art. 20 LDIPr
Nacionalitat

Espanya EEUU
Norma substantiva DIPr “state of ...”
Art. 21 R 650/2012 turca
Residència habitual Domicili: béns mobles
causant Lloc de situació:
béns immobles

Norma substantiva
Norma substantiva
Espanyola:
EEUU: “state of ...”
Quina?
 Reenviament – art. 12.2 CC
• La remisión al derecho extranjero se entenderá hecha a su ley material, sin tener en
cuenta el reenvío que sus normas de conflicto puedan hacer a otra ley que no sea la
española.

• Reenviament facultatiu (“tener en cuenta”)

• Reenviament funcional (“en relación con la norma específica y concreta que
regula la materia”)
• Reenviament harmònic: “al servicio de la armonización de sistemas jurídicos de
los Estados”
• Reenviament just: “resultado (…) que (…) entrañe una mayor justicia en
relación a los intereses en juego”

• Millores a introduir
• Distinció per matèries, tenint en compte la ratio de la norma de conflicte
• Evitar el reenviament quan s’admet l’autonomia conflictual
• Impedir el reenviament quan es tracti de normes de conflicte materialment
orientades
 Reenviament: Convenis internacionals i Reglaments UE
Convenis internacionals
Exclusió implícita:
P.ex. Artículo 1 CH 61: ”Una disposición
testamentaria será válida en cuanto a la forma
si ésta se ajusta a la ley interna.” (també CH
1971 i 1973)
Solucions singulars:
P.ex. Artículo 21 CLH 1996: “1. A efectos del
presente capítulo, se entenderá por "ley" el
Derecho vigente en un Estado, con exclusión de
sus normas de conflicto de leyes.
2. No obstante, si la ley aplicable en virtud del
artículo 16 fuera la de un Estado no
contratante y las normas de conflicto de dicho
Estado remitieran a la ley de otro Estado no
contratante que aplicaría su propia ley, la ley
aplicable será la de este último Estado. Si este
otro Estado no contratante no aplicaría su
propia ley, se aplicará la ley designada por el
art. 16.”
Reglaments UE
Exclusió expressa:
P.ex. Art. 11 R 1259/2010: “…la aplicación de la ley
de un Estado, se entenderá por ello las normas
jurídicas en vigor en dicho Estado con exclusión de
las normas de Derecho internacional privado”.
(també arts. 20 Roma I, 24 Roma II, …)
Solucions singulars:
P.ex. Art. 34 Reglament 650/2012: “1. La
aplicación de la ley de un tercer Estado designada
por el presente Reglamento se entenderá como la
aplicación de las normas jurídicas vigentes en ese
Estado, incluidas sus disposiciones de Derecho
internacional privado en la medida en que dichas
disposiciones prevean un reenvío a:
a) la ley de un Estado miembro, o
b) la ley de otro tercer Estado que aplicaría su
propia ley.
2. En ningún caso se aplicará el reenvío respecto de
las leyes a que se refieren los artículos 21,
apartado 2, 22, 27, 28, letra b), y 30.
 Conflictes interns de lleis vs. conflictes internacionals de lleis

• Cohesió i unitat de l’ordenament: CE

• Principi d'unitat de jurisdicció (art. 117.5 CE).

• Unitat del D processal (art. 149.1.6 CE)
• Òrgans territorials de cassació (art. 95 EAC: “sigui quin sigui el D invocat com a aplicable” – art. 73
LOPJ)

• Sistema conflictual (art. 149.1.8 CE)

• Competència estatal – sistema unitari (STC 72/1983 de 29 de juliol)
• Principi de paritat vs. Principi de seguretat (STC 226/1993 de 8 de juliol): art. 16.3 CC
• Principi d’unitat (STC 93/2013 de 23 d’abril)
• “sistema estatal i, per tant, uniforme de D civil interregional i va excloure, en la mateixa mesura,
que les CCAA poguessin establir règims peculiars per a la resolució dels conflictes de lleis”
• La manca d’exercici de la competència estatal no configura una habilitació en favor de les CCAA
 Dualitat de sistemes
• Modernització del sistema conflictual mitjançant instruments internacionals
• Desajustos en la remissió indirecta (internacional + interregional)

• Art. 16 CC:
• Veïnatge civil (noció jca): règim unitari de la pèrdua, adquisició (art. 14.5. CC–art. 225 RRC–Prop. Llei)
• Només per a espanyols
• Progressiva residualitat (arts. 9.4, 9.6 o 9.7 CC)

• Els límits a l'aplicació de l'art. 12 CC (ex art. 16 CC)

• Qualificació: ex lege causae o autònoma?
• Frau de llei?
• Qüestió prèvia
• No hi tenen cabuda: Reenviament; Ordre públic; Remissió a sistemes plurilegislatius
 Disfuncions
• S’ignora la pluralitat legislativa i els conflictes de lleis que genera:

• fossilització del sistema conflictual interregional: unions estables de parella; pactes successoris;
testaments en mà comú; efectes del divorci; contractes de consum
• remissió “cega i automàtica” als convenis internacionals: connexions emprades inadequades per a
supòsits interregionals (lex fori) - art. 9.4, 9.6 o 9.7 CC
• ordenació preeminent al veïnatge civil (arts. 14, 9.2 o 9.8 CC), però residual
• joc de l’autonomia conflictual reduït (10.5 CC; connexió subsidiària en l’art. 9.2 CC, inexistent en
arts. 9.8 CC, 10.7 CC o 10.9 CC)
• no es contempla cap clàusula d’escapatòria (general o especial)

• En definitiva, no hi ha un pla normatiu integral concebut seriosament i específicament pel tràfic

interregional.