TEMA 2: LES FONTS DEL SISTEMA PROCESSAL

Índex
1. La constitució / Normes internacionals
2. Les lleis processals
3. El costum
4. Els principis generals del Dret
5. La jurisprudència

1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
És la norma fonamental i la norma magna del nostre ordenament jurídic.
Art. 1 CE→ Té uns valors superiors: llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític.
Art. 9 CE → Principi de legalitat
Art. 24 CE → Tutela judicial efectiva
“Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela de jutjats i tribunals en l'exercici dels
seus drets i interessos legítims, sense que es pugui produir indefensió”
Tutela judicial efectiva: Accés al procediment, dret al procés, obtenir resolució de
fons motivada, accés al recurs legalment previst, dret a l'execució de la resolució.
- Prohibició de la indefensió.
- Garanties del procediment penal.
- Presumpció d'innocència.
Títol VI “Del poder judicial” (Arts. 117 a 127)
• Exercici de la funció jurisdiccional de jutges i magistrats
• Com ha de ser la seva actuació, òrgans de govern...
• Quina és la llei que ha de regular la seva constitució, funcionament i govern.

1.1 NORMES INTERNACIONALS

Art. 1.5 → Els tractats internacional formarà part de l’ordenament jurídic espanyol
sempre que espanya ratifiqui aquest tractat i el publiqui a la BOE.
Exemples de tractats de temes processals:
a) Conveni sobre reconeixement i execució de sentències arbitrals estrangeres, fet a
Nova York el 10 de juny de 1958.
b) Conveni relatiu a la competència judicial i a la execució de resolucions jurídiques en
matèria civil i mercantil, fet a Lugano el 16 de setembre de 1988
Hi ha poca tradició en matèria processal lo qual es molt rellevant a l’actualitat
Per exemple:

• En àmbit civil (cooperació, lliure circulació de sentències, insolvència...)

-Reglament (CE) nº1896/2006 del Parlament Europeu i del consell, del 12 de setembre
de 2006 pel qual s’estableix un procés monitori europeu.
-Reglament (UE) nº 1215/2012 del Parlament Europeu i del 12 de desembre de 2012
relatiu a la competència judicial, el reconeixement y la execució de resolucions
judicials en matèria civil y mercantil

• En àmbit penal
- Directiva 2011/99/UE, del 13 de desembre de 2011, sobre l’ordre europea de
protecció (EPO)
-Directiva 2014/41/UE del Parlament Europeu y del Consell, de 3 d’abril de 2014,
relativa a l’ordre europea de investigació en matèria pena

2. LA LLEI
La llei és la font principal del dret processal i la norma que més informació recull en
matèria processal.
En sentit ampli, és una norma jurídica. En sentit estricte, és una norma amb rang de
llei.
Hi ha dos àmbits:
1) Àmbit organitzatiu
→ LOPJ →Llei orgànica 1/1985, d’1 de juliol, del poder Judicial

• Norma amb rang de llei orgànica

• Regula l’activitat jurisdiccional
• Extensió de la jurisdicció espanyola
• Classes de jutjats i tribunals espanyols
• Regulació bàsica del actes processals, de tot el personal judicial
• Criteris essencials de la constitució i funcionament dels tribunals espanyols...
• Autogovern de jutjats i tribunals
• Altres subjectes intervinents en els processos.
→ LDiPJ →Llei 38/1988, de 28 de desembre, Demarcació i Planta Judicial

• Regula la circumscripció territorial dels òrgans judicials

• Número de jutjats, tribunals, sales i seccions
• Jutges que els integren
2) Àmbit regulador
Processos en els diferents ordres jurisdiccionals (lleis ordinàries) 4

• LEC → Llei 1/2000, de 7 gener, d’Enjudiciament Civil

• LECrim → Llei de 17 de setembre de 1882, d’Enjudiciament Criminal
• LRJS → Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la Jurisdicció social
• LRJCA → Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció
Contenciosa-administrativa
→ LOPM (Llei Orgànica 2/1989, de 13 d’abril)
→ Altres: Llei concursal, Llei de Jurisdicció Voluntària

3. EL COSTUM
És un ús social que es va repetint en un temps i que acaba sent una norma. És una
manera espontània de crear dret.
No és font del dret processal perquè no pot ser que el jutge ha d’actuar segons la
llei, no segons el costum o l’actuació dels ciutadans. Però s’ha introduït en el dret
processal com a “ús forense”, perquè falta claredat legal o hi ha llacunes.
És diferent de la llei ja que en comptes de tenir un procés tasat de creació, el costum
es crea de manera espontània, per repetició.
A vegades, en la practica processal, com que la norma processal no està prou definida
pot donar lloc a interpretació.
Classes:
• Contra legem → Contrària a la llei (no és font de dret)
• Secundum legem → Referida a un extrem regulat a la llei (per interpretar)
• Extra o praeter legem → Referida a una situació no prevista per la llei (la
complementa)

4. PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

Són regles/criteris generals del ordenament jurídic que es traslladen a normes
específiques que serveixen per ajudar a interpretar nomes específiques i per integrar
llacunes legals.
A vegades s’expressen en llatí (no sempre):
→ Nemo iudex sine actore (Principi dispositiu)
→ Da mihi factum, dabo tibi ius (Principi d’aportació de part → les parts tenen dret a
presentar les proves que creguin necessàries)
→Principi d’audiència, principi de bona fe processal...
5. LA JURISPRUDÈNCIA
Art. 1.6 CC (sentit estricte): “la jurisprudència complementarà l’ordenament jurídica
amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el TS en interpretar y aplicar la
llei, el costum i els principis generals del Dret”
Conjunt de sentències/resolucions dels jutges que ajuda a obtenir una correcta
interpretació de les lleis processals. Té una funció complementària.
Són les sentències del Tribunal Suprem, totes no, mínim 2 sentències que resolen el
conflicte per la mateixa llei i de la mateixa manera.