Conflicte de Lleis

BLOC I.
INTRODUCCI
TEMA 1. CONCEPTE I EVOLUCI HISTRICA DELS CONFLICTES DE LLEIS

07/01/15
1. NOCI DE CONFLICTE DE LLEIS

El Conflicte de Lleis (CdL) s una de les qestions bsiques del Dret Internacional Privat (DIPr),
juntament amb la Competncia Judicial Internacional (CJI) i el Reconeixement i Execuci de
Sentncies (RES). Com van veure en lassignatura de Dret Processal Civil Internacional, la CJI
sn un seguit de criteris o normes que ens permeten determinar quin tribunal s competent
per conixer dun litigi que presenta elements vinculats a diferents pasos, segons el tipus de
matria. Laltre sector bsic que tamb vam estudiar va ser el RES, s a dir, les normes que
regulen les condicions o requisits que ha de complir una sentncia dictada per un tribunal
estranger que resol una controvrsia amb elements vinculats a diferents pasos i que es vol
que tingui efectes fora del pas en que va ser dictada.
Per el DIPr tamb socupa de com sha de resoldre el litigi,s a dir, quin dret sha daplicar per
resoldre el fons de la controvrsia. Aquestes normes que indiquen quin s el dret que el
tribunal competent ha daplicar per resoldre el litigi s el secor del CdL.
Aix, per exemple, imaginem que davant dun tribunal espanyol es presenta una demanda
successria en que uns fills impugnen el testament que ha atorgat el seu pare de nacionalitat
anglesa per domiciliat a Espanya, lloc on va acabar morint, on ha deixat tots els seus bns a
un amic i res als seus fills. La primera pregunta que ens formulem s si sn competents els
tribunals espanyols per conixer del cas. La resposta la trobarem en el sector de la CJI. Com el
Reglament 650/2012 sobre successions mortis causa encara no est en vigor, ens haurem de
dirigir a la LOPJ que ens indica que, en matria successria, sn competents els tribunals
espanyols si hi ha bns immobles a Espanya o lltim domicili del causant est a Espanya. Com
en el nostre exemple, el causant angls ha mort a Espanya, el tribunal espanyol esdev
competent.
Ara b, aix no vol dir que la normativa aplicable al cas sigui lespanyola. s clar que si la
controvrsia hagus tingut lloc entre un senyor espanyol i els seus fills el testament no seria
vlid, doncs, segon la normativa espanyola cal respectar les llegtimes als fills. Per com no es
tracte duna relaci interna, caldr veure primer quina s la llei aplicable. En lexemple
plantejat, el jutge espanyol haur daplicar larticle 9.8 CC que diu: 8. La sucesin por causa
de muerte se regir por la Ley nacional del causante en el momento de su fallecimiento,
cualesquiera que sean la naturaleza de los bienes y el pas donde se encuentren. Aix doncs
ens haurem dadrear a la llei anglesa, que s permet deixar sense llegtima als fills. Per tant, el
testament s vlid.
2. ELS ORGENS HISTRICS DEL DIPR

No s de ms veure quina ha estat levoluci daquest sector concret perqu permetr
comprendre les diferents tipus de normes que es troben vigents per resoldre els conflictes de
lleis.
Alguns autors consideren que abans del s. XIX no es pot parlar de conflictes de lleis o normes
reguladores del dret aplicable en una relaci privada internacional amb el sentit que donem
avui en dia a aquet sector. Altres creuen que ja hi ha constncia de normes que es plantegen la
qesti de com shan de regular (quin dret regeix) les relacions jurdiques de carcter privat
quan aquestes no estan vinculades a un sol ordenament. Fins a tal punt que els historiadors
situen els orgens del CdL en lpoca clssica de Grcia i Roma. El que passa es que al analitzar
les normes de CdL hem de tenir en compte que les estructures orgnica i social daquestes
societats era molt diferent a les existents avui en dia dins un pas.
Bsicament, a part de que no existia la noci destat, en aquestes societats els ordenaments
jurdics no estaven situats en un pla digualtat: hi havia uns pobles, Grcia i Roma, en que el
BLOC I. INTRODUCCI
seu dret era el de la potncia dominant i el dret dels pobles sotmesos que no estava en un pla
digualtat.
Tanmateix, en el cas de Grcia, per exemple, lestructura girava entorn de ciutats o polis que
eren independents. En aquest sentit, cada ciutat grega tenia el seu sistema jurdic, amb la
peculiaritat que aquestes normes jurdiques saplicaven noms als ciutadans daquestes
ciutats. Est confirmada lexistncia de tractats entre aquestes ciutats (simbolae) que deia que
els ciutadans duna de les ciutats part del tractat gaudeixen en el territori de laltre ciutat part
dels mateixos drets que els seus ciutadans. Per tant, podem dir que existien unes normes que
equiparen els ciutadans duna polis part del tractat amb els ciutadans de les altres polis part.
Aix ens recorda, ms que normes de conflicte de lleis, el que seria la condici jurdica
destranger. En canvi, les persones que no eren daquestes ciutats no tenien cap dret, no
tenien personalitat jurdica, eren com esclaus.
Sota lImperi Rom, la poblaci es divideix entre els ciutadans romans, les persones
pertanyents a pobles o comunitats vinculades a Roma i els brbars (aquells que vivien fora dels
lmits de lImperi Rom). En els ciutadans romans sels aplica el ius civile, en els que es troben
a Roma per sn de pobles vinculats a Roma (els peregrinis) sels aplica al ius gentium, que s
un dret creat pels jutge dels peregrins (civitates peregrinae), per regular les relacions entre un
ciutad rom i els peregrinis o entre peregrinis.
Per una altra banda, els historiadors han afirmat que en limperi roma podem trobar normes
materials especfiques que regulaven aquelles relacions que no eren nica i exclusivament
entre ciutadans romans sin que eren entre ciutadans romans i peregrins o entre peregrins.
Aix es mant fins que sestn la ciutadania romana a tots els habitants de zones sota lImperi
Rom. Amb aix aquesta distinci entre ius civile i ius gentium desapareix.
-L'poca clssica: Grcia i Roma
Tractats entre diferents ciutats o polis gregues (simbolae)
Un dret especfic (ius gentium) per a les relacions entre ciutadans romans i peregrins
(membres de diferents pobles vinculats al poder de Roma)
Amb la caiguda de lImperi Rom al s. V com a conseqncia dels pobles brbars, es produeix
un fraccionament entre una branca de lImperi Rom que subsisteix (lImperi Bizant), que
continua aplicant el ius civile, i una altra que es desintegra. A lImperi Bizant, en el s.VI, hi ha
un cert creixement del dret rom grcies a lemperador Justini, que recopila el dret rom en
una obra Corpus Iuris Civilis, que s la que ens ha arribat a nosaltres.
En la part Occidental, els pobles brbars van ocupant les terres sotmeses a Roma i aquests
pobles porten amb ells els seus propis costums, sent bsicament un dret consuetudinari. En
una primera etapa, aquests pobles continuen regint-se per la seva llei, encara que es van
establir en diferents parts del territori. Aix, doncs, en aquest perode regeix el principi de la
personalitat de manera que cada comunitat es regeix pel seus usos i costums encara que
comparteixin el territori. En el cas de relacions entre persones pertanyents a diferents
comunitats, sels hi aplica a cada un la seva llei i si sorgeixen conflictes es crea un tribunal amb
representants de cada comunitat afectada. No obstant, amb el temps es fa difcil saber quin s
lorigen de cada persona i per aix sels hi pregunta sempre al principi quin s el seu origen.
Per aix es parla de la professio iuris.
Per amb la progressiva barreja, aquest mecanisme s cada cop ms arbitrari, per aix
sacompanya amb que, parallelament, la societat es va transformant en una societat feudal en
que les persones es divideixen en estaments. s una poca de guerres contnues, sense gaire
comer i on la majoria de la poblaci viu assentada en un determinat territori i sotms al poder
dun determinat senyor feudal. I, per sobre daquests costums procedents del pobles brbars,
es va imposant el dret feudal o de lesglsia. Per tant, en la baixa edat mitjana el principi rector
s la territorialitat, de manera que a totes les persones duna zona sels hi aplica la llei feudal
de la terra del senyor.
-La personalitat i la territorialitat de les lleis durant lAlta Edat Mitjana
BLOC I. INTRODUCCI
Caiguda de lImperi Rom (s.V): organitzaci poltica dels pobles brbars basada en la
poblaci La professio iuris
Consolidaci del feudalisme: submissi de les persones a les lleis i a les autoritats del
territori on resideixen.
A partir del s.XI-XII es produeix un canvi econmic i social en les ciutats, sobretot del nord
dItlia i sud de Franca, en que neix el moviment del Renaixement a les ciutats. Comena a
proliferar el comer i amb aix es va creant una riquesa que es basa, no en la terra, sin en
lintercanvi, creant una nova classe la burgesia, que sorganitzen i van dotant-se de normes,
que a la seva vegada van conformant estatus daquestes ciutats que es van independitzant
dels senyors feudals. En aquests estatuts hi ha normes de dret privat. Parallelament, tamb hi
ha una revoluci del mn antic (Grcia i Roma) i aquests estatuts sinspiren en el dret rom. I
es comena a plantejar un problema ms modern: els comentadors del corpus iuris civiles
sobre quin s el dret que regula les relacions de persones sotmeses als estatuts de diferents
ciutats. A mesura que creix el comer, aquest problema cada vegada s ms freqent i amb
aix neix el que alguns consideren lembri del DIPr.
Sn nombrosos el s autors que afirmen que hi ha un mtode com en tots els comentaris o
propostes de soluci dels CdL, quan en una relaci hi han elements vinculats a aquestes
ciutats.
Hi ha una primera diferenciaci important entre els estatus (lleis duna ciutat) q tracten sobre
com ha dorganitzar un procediment i les normes que fan referencia com sha de resoldre la
controvrsia. Aquesta distinci encara perdura avui en diu quan distingim entre el dret
processal civil internacional i el conflicte de lleis. Es interessant destacar que entenien que el
procediment per resoldre la controvrsia shavia de basar en el dret de la ciutat on esta situat
el tribunal que coneix del litigi, i pel que fa a com sha de resoldre el fons de a competncia es
classificar els estatus (les normes en matria de dret privat de cada ciutat) entre estatuts reals
(que fan referencia a les coses) i els persona les (que fan referencia a les persones). Pel que
feia als estatuts reals tenien una eficcia purament territorial (el regim jurdic de les coses
nomes saplica al lloc del territori on aquestes coses es trobin), mentre que els estatuts que es
refereixen a es persones tenen eficcia extraterritorial (serveixen a les persones encara q es
trobin fora del seu territori). El q passa es que desprs cada autor posa subdivisions.
A vegades la divisi entre real i personal es bastant aleatria. Aix per exemple, en el cas de
successions, si en una ciutat lestatut que regula la successi comena dient que els bens de
lherncia passen pel primognit. Es tracta dun estatut real de forma que nomes saplica en el
marc daquella ciutat. En canvi, si una altra ciutat regula que lestatut digui que lhereu rebre...
ens robem amb una regulaci personal de manera que se li aplica encara que sortint del
territori.
Els estatuts referents a les persones, si resulta que lestatut de la ciutat restringeix facultats
que hi havia en el dret oma i en quest estatut estan prohibits si es una prohibici favorable
(afavoreix una part de la controversia) es extraterritorial. Si en compte perjudica, quest estatut
es territorial. PEro a lhora de decidir si un estat es favorable o no, tmb hi haven problemes q
per un podia ser favorable i altres no.
Aixi doncs, es classificava els estatuts entre reals (territorials) i personals (en principi
extraterritorials), i aquests ultims entre restrictius i permisius (en principi extraterritorials). Els
restrictius es classificavena la vegada entre favorables (extraterritorials) o perjudicials
(territorials).
Aixo neix a Itlia i passa a Frana a traves de les relacions que h havia entre les universitats
italianes i francese. Ara be, en entrar amb contacte la societat francesa, aquests estatuts, ates
que lorganitzacon economica i social de Frana es diferent, es transforma amb una nova
escola estatutaria, pero que mante aquesta distincio entre reals i personals. Aquesta escola
francesa passa en el s. XVII a lescola holandesa q comena a introduir novetats en aquesta
distincio degut en part a linici daquesta epoca de conqueriment que viu europa.
BLOC I. INTRODUCCI
Les diferents escoles estatutries a partir de la Baixa Edat Mitjana: La estatutria

italiana (S. XII i XIII). La estatutria francesa (S. XVI). La estatutria holandesa (S. XVII) .
o Mtode com de soluci dels conflictes de lleis . Classificaci dels estatuts de les
ciutats , les costums locals i les lleis nacionals en reals, personals i mixtes.
Delimitaci del seu lmbit daplicaci en a lespai: territorials i extraterritorials.
Carcter consuetudinari, jurisprudencial i doctrinal dels criteris per resoldre els
conflictes de lleis.
[FALTA] Aquelles relacions vlidament creades fora dels pasos fctics no per una obligacio sino
simplement per cortesia o convenincia reciproca: els altres no respectaran les nostres normes
si no respectem nosaltres les seves. Per tant si volem una confiana mtua entre les nacions
que ajudi al comer es necessari que aquells actes realitzats dacord un deet estranger puguin
considerar-se validsa Holanda. Per tant, la comitas gentium va a ser el fonament del dret d
CdL. Aixo es important q d'Holanda es va exportar a les universitats escoses i dalla als EEUU.
Aquesta territorialitat de la llei mitigada per la conita sentium ha configurat e bna part els CdL
en el dret angosaxo posterior. En principi cada estat aplica les seves lleis en e seu territori pero
per raons d reciprocitat pot ser oportu tenir en compte institucions, actes relacions validament
creades de conformitat amb un dret estranger i reoneixer daquests actos o relacions.
A finals dels s. XVII es produeix un __ fonamental que dalguna manera condiciona o replanteja
el dret internacional privat i, en especial,les normes de CdL que es la Pau de Westfalia i
laparicio de una nocio destat modern, com a ens sobira, iguals e independents. Fins aleshores
els CdL era entre estatuts de ciutats, conflictes entre costums i lleis amb frana i lleis diferents
amb holanda.
Es configura la nocio dEstat com lentenem davui en dia La primera consequencia que ja no hi
ha ordenaments dominants i dominats sino que cada Estat es dota del seu propi sistema jurdic
i aquests estats exerceixen la seva sobirania legislativa amb igualtat de condicions i
independncia dels altres. Una d les primeres coses que fan els Estats moderns es codificar el
seu dret durant el s.XVIII-XIX. Sinicia a finals del S. XVIII amb el Codi prussi de 1794, seguit
del Codi de Napole de 1804, el Codi Itali de 1865 i el C.C. espanyol de 1889 i CC Alemany de
1900. Aquestes codificacions inclouen disposicions sobre conflicte de lleis (p.e. els arts. 8 a 12
del Ttol Preliminar del CC espanyol de 1889). Cada Estat es dota del seu propi sistema
conflictual.
-
La formaci del Estats moderns, la codificaci estatal del DIPr. i les diferents
concepcions doctrinals durant el S. XIX
o Creaci de lEstat modern. La Pau de Westfalia de 1648 consagra el concepte
modern dEstat com entitat dotada de sobirania i independncia . Els conflictes
de lleis deixen de ser conflictes entre costums i lleis vigents en diferents
territoris, per passar a ser conflictes de lleis internacionals, es a dir, de lleis
emanades de diferents Estats sobirans, iguals i independents.
o Procs de codificaci del dret nacional. Sinicia a finals del S. XVIII amb el Codi
prussi de 1794, seguit del Codi de Napole de 1804, el Codi Itali de 1865 i el
C.C. espanyol de 1889. Aquestes codificacions inclouen disposicions sobre
conflicte de lleis (p.e. els arts. 8 a 12 del Ttol Preliminar del CC espanyol de
1889). Cada Estat es dota del seu propi sistema conflictual
Els CdL ja no son conflictes de lleis locals sino que son autentics conflictes de lleis
internacionals. Al s.XIX es presenten diferents perspectives del DIPr.
Les principals son aquelles corrents dctrinals que consideren que el DIPr, i especialment de
CdL, tenen per misio resoldre un conflicte de sobirania (qin es lestat competent per rgular una
determinada relacio privada internacional). Aixi, per exemple, quan la norma diu que lestat de
capacitat dun espanyol es regula per la llei espanyola sigui on sigui, el que esta fent lestat es
fe prevaldre la seva sobirania legislativa sobre els seus sbdits encara que es trobin fora del
BLOC I. INTRODUCCI
territori. Per tant, els criteris per resoldre els CdL resolen un conflicte de sobirania. CONCEPCIO
PUBLICISTA
Aquesta corrent anterior senfronta amb un altre corrent doctrinal que coexisteix que podriem
dir privatista i que el maxim representant va ser SAVIGNY. Per Savigny les normes de CdL no
resolen conflictes de sobirania dels estats sino que busca la solucio mes apropiada (la llei mes
vinculada al cas) per un cas particular, tenint en compte es linteres de les persones privades
implicades en la relaci.
Hi ha un altre aspecte que divideix la doctrina del s.XIX entre universalistes i particularistes. Els
primers creuen que, malgrat que els Estats tenen el seu ordenament propi, quan es tracta d
buscar la solucio mes adequada a un conflicte internacional, es posible trobar elements
comuns o construir un model comu de solucio de CdL bastas en la tradicio romana i cristiana
que fagin que aquestes solucions siguin acceptades per tots els estats. En contra, els
particularistes creuen que no es pot arribar a un model comu per resoldre els CdL, sino que el
dret conflictual no es nomes q una conequencia del dret civil de cada pas. De manera que hi
ha tants sistemes de resoluco de CdL com ordenamets hi ha, doncs nomes fan que reflectir a
nivel internacional les diferents concepcions que te cada dordenament de les diferents
institucions.
Es cert que en el S.XIX es produeix una ruptura del model universalista que Savigny defensav,
pero tmb es veritat q en el S.XIX es creen alguns organismes (com la conferencia de la Haya
1883) q tenne per funcio elaborar convneis internacionals que unifiquin les normes sobre dret
aplicable dels diferents Estats. Per tant, si be el punt de partida es que hi ha tants sistemes de
DIPr com Estats, tambe es veritat que paralelament assistim a un esfor per a que mitjannt
convenis internacionals adoptar normes comunes per resoldre els CdL . De manera que el
particularisme coexisteix amb lesfor per superar-lo.
o
Diferents concepcions del Dret conflictual:

Concepci publicista (la funci del dret conflictual es resoldre un
conflicte de sobiranies) v. concepci privatista (la funci del dret
conflictual es oferir una resposta adequada a les relacions privades
internacionals tenint en compte els interessos de les persones implicades
i els vincles daquestes relacions amb diferents Estats)
Universalisme (possibilitat delaborar un model com de soluci dels
conflictes de lleis basat en la tradici romana i cristiana dels estats
europeus (Savigny) v. Particularisme (el dret conflictual esta estretament
vinculats a les institucions nacionals ja que defineix els seu mbit
daplicaci: Kahn i Bartin)
LES FONTS DEL DRET CONFLICTUAL ESPANYOL (LES FONTS NORMATIVES DEL DIPR
ESPANYOL DORIGEN EUROPEU, INTERNACIONAL I INTERN)
Aquesta intent per superar el particularisme dels sistemes conflictuals en el marc de la UE, des
del moment que la UE assumeix competencies en materia de dret internacional privat veiem
com sestan regulant instruments de dret europeu que contenen normes sobre CdL. En el
trimestre passat, latencia la vam centrar sobre Brusselles I i Brusselles II. Per a mes a mes la
UE tmb ha adoptat altres reglaments que contenen normes sobre CdL:
-
Reglamento (CE) n 4/2009 del Consejo, de 18 de diciembre de 2008, relativo a la

competencia, la ley aplicable, el reconocimiento y la ejecucin de las resoluciones y la
cooperacin en materia de obligaciones de alimentos.
REGLAMENTO (UE) No 1259/2010 DEL CONSEJO de 20 de diciembre de 2010 por el que
se establece una cooperacin reforzada en el mbito de la ley aplicable al divorcio y a la
separacin judicial
REGLAMENTO (CE) No 593/2008 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 17 de
junio de 2008 sobre la ley aplicable a las obligaciones contractuales (Roma I)
BLOC I. INTRODUCCI
REGLAMENTO (CE) No 864/2007 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de

julio de 2007 relativo a la ley aplicable a las obligaciones extracontractuales (Roma II)
REGLAMENTO (UE) No 650/2012 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 4 de
julio de 2012 relativo a la competencia, la ley aplicable, el reconocimiento y la ejecucin
de las resoluciones, a la aceptacin y la ejecucin de los documentos pblicos en
materia de sucesiones mortis causa y a la creacin de un certificado sucesorio europeo
Aiixi donc veiem que encara que es veritat que existeix aquesta segmentaritzacio del DIPr en
que cada estat te el seu sistema conflictual, tmb sestan duent a terme accions per establir un
metode comu de solucio de CdL.
-Diferents nivells de producci jurdica:
o Cada Estat estableix les normes que regulen les relacions privades internacionals, ja sigui
de forma autnoma, ja sigui de forma concertada amb altres Estats per tal destablir una
regulaci harmonitzada o uniforme.
o Lelaboraci de normes o directrius comunes pot tenir lloc a travs dun tractat
internacional o de latribuci de competncies a una organitzaci internacional, com es el
cas de la Uni Europea, per tal que sigui aquesta la que reguli el trfic extern mitjanant
un acte comunitari (Reglament, Directiva).
o En definitiva, el sistema de DIPr. est integrat per principis i normes que provenen de tres
nivells diferents de producci jurdica
Un primer nivell : Dret internacional privat institucional o de la Uni
europea
Un segon nivell : Dret internacional privat convencional
Un tercer nivell : Dret internacional privat autnom o nacional
-Jerarquia entre els diferents nivells de producci jurdica. --> En cas de que disposicions de
diferent origen pretenguin regular una mateixa relaci privada internacionals, els
Reglaments comunitaris prevalen sobre els Convenis internacionals i aquests ltims sobre
les disposicions del DIPr. Autnom
4. EL PODER REGULADOR DELS PARTICULARS EN EL SECTOR DELS CONFLICTES DE
LLEIS
Es interessant subratllar la diferencia entre es fonts normatives del CdL i les fonts normatives
de la CIJ i RES es la importancia creixent que en relacio els CdL te el poder regulador dels
particualrs. La intervencio de persones privades en lelaboracio de normes destinades a regular
els CdL. Aixo es una novetat perque tradicionalment les fonts eran creade per un legislador,
excepte la costum.
Tanmateix el dret acutal com a consequuencia de a globalitzacio els particulars tenen cada cop
una participacio mes rellevant en la crecio de normes juridiques. Pero no tindirem una visio real
de la regulacio de les relacions privaades internacionals que els Estats van reconeixent en els
particulars.
Les manifestacions mes importants son:
-
Lautonomia conflictual: facultat dels particulars delegir la llei aplicable a les situacions
o relacions privades internacionals. Les normes que dicta el legislador per determinar el
dret aplicable saplica nomes supletoriament als casos en que les parts no han exercit la
seva autonomia conflictual. En un principi aquesta autonomia es limitava a lambit
contractual, pero poc a poc sha anar estenent progressiament a altres ambits
materials: successions, regims matrimonials, etc. El que passa es que aquesta llibertat
es mes restringida xq se li permet triear alguna de les lleis vinculades al cas.
Lex mercatoria: fins ara el dret havia de ser un dret de lestat ja sigui vinculat a la
relacio o qualsevol altre. PEro ja es comencen a veure textos normtius elaborats per
catedratics i profesionals que ofereixen una regula alternativa a la dels Estats a les
quals les parts es poden remetre per regular la seva relaci. Principis comercials
internacionals (NTERCOM)
BLOC I. INTRODUCCI
Creaci dinstrument opcionals a disposici dels particulars com alternativa al dret

nacional designat aplicable per les normes de conflicte o del dret material uniforme
contemplat en un Conveni internacional o en un instrument europeu q recullen les
practiques o costums de la materia (p.e. Principis de UNIDROIT sobre contractes del
comer internacional (2010) o Proposta de Reglament relatiu a un normativa com de
compraventa europea (2011).
L estudi de les fons formals de producci jurdica es incomplert si no es destaca la

contribuci dels particulars en la regulaci substantiva dels conflictes de lleis i la seva
importncia actual.
Les manifestacions daquest poder regulador son diverses i responen a la necessitat
devitar o atenuar la inseguretat que genera la diversitat normativa a la que senfronten
les relacions privades internacionals. En les operacions internacionals els costos de
transacci i els riscos son molt mes elevats que en les operacions purament
domestiques:
o La autonomia conflictual: facultat dels particulars delegir la llei aplicable a les
situacions o relacions privades internacional. Tradicionalment circumscrita al
mbit contractual sha ests progressivament a altres matries: rgims
matrimonials, divorci, successions, obligacions extracontractuals etc.
o Lex mercatoria Conjunt de regles i principis elaborats pels particulars per tal
devitar la inseguretat que provoca la pluralitat i diversitat dels dret
eventualment aplicables a una mateixa relaci privada internacional o per
canalitzar els riscos que comporten les transaccions transfrontereres cap a
professionals especialitzats en dites transaccions (p.e. CREDOC, viatges
organitzats etc.)
o Creaci dinstrument opcionals a disposici dels particulars com alternativa al
dret nacional designat aplicable per les normes de conflicte o del dret material
uniforme contemplat en un Conveni internacional o en un instrument europeu
(p.e. Principis de UNIDROIT sobre contractes del comer internacional (2010) o
Proposta de Reglament relatiu a un normativa com de compraventa europea
(2011).
BLOC II. DRET APLICABLE
TEMA 2. TCNIQUES DE REGLAMENTACI DE LES RELACIONS PRIVADES

INTERNACIONALS
12/01/15
1. EL DRET APLICABLE A LES RELACIONS PRIVADES INTERNACIONALS

DISTINCI ENTRE EL SECTOR DE LA CJI I EL SECTOR DEL CONFLICTE DE LLEIS
Un cop establerta la competncia judicial internacional dels tribunals espanyols per conixer
duna relaci privada internacional (frum) s precs determinar la norma material que sha
daplicar per resoldre els fons de la controvrsia (ius).
CORRELACI ENTRE EL FRUM I EL IUS .
Els tribunals i autoritats de cada Estat, per determinar la norma material que ha de resoldre els
litigis que plantegen les relacions privades internacionals, apliquen les normes sobre conflictes
de lleis del frum (= sistema conflictual de lEstat al que pertany el tribunal cridat a conixer).
Ex. Lart. 22.3 LOPJ regula la CJI dels tribunals espanyols en matria de successions. Lart.
9.8 CC determina quina s la llei aplicable a les diferents qestions successries que
plantegi la controvrsia (validesa del testament, llegats, llegtimes, causes de
desheretament, ordre de les persones cridades a succeir en la successi intestada etc...)
No obstant, a partir del s.XIX en cada Estat va anar sorgint el seu propi sistema conflictual i,
segons el principi bsic del DIPr, a lhora de determinar la llei aplicable al fons de la
controvrsia els tribunals competents sempre ho han de fer dacord amb el seu sistema
conflictual. De manera que, encara que s veritat que les normes sobre CJI i sobre dret
aplicable sn diferents, en certa manera, quan determinem el tribunal competent per conixer
de la controvrsia, estem tamb determinant quin sistema conflictual saplicar per determinar
la llei aplicable al fons.
2. LES TCNIQUES DE REGLAMENTACI DIRECTES I INDIRECTES

-Les normes sobre conflictes de lleis utilitzen diferents tcniques normatives per determinar el
rgim material aplicable a les relacions privades internacionals.
-Tcnica de reglamentaci directa: s la utilitzada per aquelles normes en que la resposta
jurdica al supsit de fet contemplat en la norma es troba en la prpia norma. La majoria de
disposicions materials de Dret privat (civil i mercantil) i de DIPr responen a aquest model de
regulaci.
Ex. Segons lart. 315 CC, el fet de complir 18 anys (supsit de la norma) t com a
conseqncia jurdica ladquisici de la majoria dedat.
-Tcnica de reglamentaci indirecte: s la utilitzada per aquelles normes que es limiten a
designar lordenament jurdic en el s del qual trobarem la resposta jurdica al supsit de fet
contemplat en la prpia norma.
Ex. Segons lart. 9.1 CC, la majoria dedat es determina dacord amb la llei nacional de la
persona interessada.
CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS:
-
Tecnica directa:
o Normes materials de dret privat
o Normes Materials Especials
Tecnica indirecta:
3. LES NORMES MATERIALS DE DIPR O NORMES MATERIALS ESPECIALS

CONCEPTE I ESTRUCTURA DE LES NORMES MATERIALS DE DRET INTERNACIONAL
PRIVAT
Una norma material s aquella que indica directament (s a dir, sense fer cap remissi a
una disposici externa a la mateixa) el rgim material aplicable al fets, actes o relacions
contemplats en la prpia norma.
Tota norma material esta composada per dos elements bsics:
-El supsit de fet o hiptesis que es vol regular i que pot ser un fet, un acte o una relaci o
part de la mateixa.
-La conseqncia jurdica o rgim material aplicable al supsit de fet contemplat en la norma
(ex. un mandat de fer, de no fer, lobligaci dobservar una determinada conducta,
ladquisici de cert drets, etc.).
DIFERNCIA ENTRE LES NORMES MATERIALS DE DIPR I LES NORMES MATERIALS DE
DRET PRIVAT (DRET CIVIL I MERCANTIL)
Malgrat que lestructura en ambds casos s la mateixa, el supsit de fet de les normes
materials de DIPr s una situaci o relaci privada vinculada a ms dun ordenament jurdic
(relaci privada internacional o heterognia), mentre que el supsit de fet de les normes
materials de Dret privat s una situaci o relaci vinculada a un nic ordenament (relacions
privades internes o homognies).
Aix, doncs, la conseqncia jurdica de les normes materials de DIPr s diferent de la prevista
en les normes materials de Dret privat, malgrat que ambdues es refereixin a una mateixa
qesti jurdica.
Exemple. Lart. 135.2 de la Llei 19/1985 canviaria i del xec disposa que el xec ems a
lestranger i que shagi de pagar a Espanya ha de presentar-se en el termini de 20 dies, si
sha ems a Europa, i de 60 dies si sha ems fora dEuropa (norma material de DIPr o
norma material especial). En canvi, quan el xec sha ems i sha de pagar a Espanya, lart.
135.1 preveu un termini ms curt de 15 dies (norma material de dret privat-mercantil).
Una pregunta que ens pot sorgir s per qu el legislador opta per regular un supsit de fet
mitjanant una norma material de DIPr i no una NdC. Les normes materials de DIPr obeeixen a
la preocupaci del legislador per donar a les relacions privades internacionals un rgim jurdic
propi i diferenciat de les relacions purament internes.
Exemple. Quan la norma diu que lestranger que adquireix la nacionalitat espanyola pot
mantenir els cognoms tal i com els tenia en el seu pas dorigen, el legislador espanyol vol
donar una resposta clara i particular per aquest supsit concret en que un estranger
adquireix la nacionalitat espanyola. Si el legislador espanyol no volgus resoldre de forma
especfica aquesta qesti, simplement dictaria una norma que digus que el nom i
cognoms de les persones va determinades per la seva llei nacional.
Per en aquest cas, la norma ens remetria a una norma que resol el fons de la qesti, per
que va ser dictada noms per regular relacions purament internes, i no por supsits
internacionals com s fan les normes materials de DIPr. Aquesta ha estat una de les grans
crtiques a la tcnica de reglamentaci indirecta.
DIFERENT
ORIGEN
DE
LES
CONVENCIONALS I EUROPEES
NORMES
MATERIALS
DE
DIPR:
NACIONALS,
-Les normes materials de DIPr nacional:
En el DIPr espanyol, les normes materials de DIPr nacionals sn escasses. El legislador

espanyol ha preferit les NdC que utilitzen una tcnica indirecta. Respecte les normes
materials de DIPr, la majoria delles tenen un origen convencional o europeu.
Ex. Algunes disposicions de la Llei 19/1985 canviaria i del xec o de la Llei 54/2007
dadopci internacional.
-Les normes materials de DIPr convencionals:
Denominaci:
Els convenis que contenen normes materials de DIPr comunes als Estats part sanomenen
generalment Convenis sobre llei uniforme, per distingir-los dels convenis que contenen
normes de conflicte o Convenis sobre llei aplicable.
mbit material de la unificaci:

Els convenis sobre llei uniforme socupen generalment de matries relacionades amb el
comer internacional (transports, contractes, garanties reals i personals, mitjans de
pagament, propietat industrial, responsabilitat per danys derivats dels transport de
hidrocarburs, etc.)
Exemples. Conveni de Viena sobre contractes de compraventa internacional de
mercaderies de 1980 i Conveni de Montreal de 1999 per a la unificaci de certes regles
per el transport aeri internacional (ambds ratificats per Espanya).
Carcter incomplert i fragmentari dels convenis sobre llei uniforme:

Per regla general, els convenis sobre llei uniforme es limiten a regular alguns aspectes de
la matria contemplada, degut a les dificultats per arribar a un consens en aquells
aspectes on les diferncies entre els drets interns dels Estats sn ms acusades (degut a
que reflecteixen poltiques legislatives diverses en aspectes de especial inters econmic,
poltic o social).
Ex. La Convenci de Viena de 1980 sobre compraventa internacional de mercaderies
es limita a regular la formaci i el contingut del contracte (drets i obligacions del
comprador i venedor), per no diu res respecte de la capacitat de les parts, la validesa
del contracte (vicis del consentiment) o la transmissi de la propietat.
El fet de que el Conveni de llei uniforme no reguli tots els aspectes de la matria
contemplada fa necessari recrrer a les normes de conflicte.
Ex. En lexemple anterior, correspon a les normes de conflicte sobre capacitat dobrar
(art. 9.1 CC) sobre validesa substancial del contracte de venta (art. 10 del Reglament
Roma I) i sobre transmissi de la propietat (art. 10.1 CC) determinar la llei aplicable .
mbit daplicaci en lespai: criteris daplicabilitat:

Els convenis sobre llei uniforme acostumen a regular noms les relacions privades
internacionals, malgrat algun exemple de convenis on el rgim material uniforme tamb
saplica a les relacions internes (Convenis de Ginebra de 1930 i 1931 sobre lletres de
canvi, pagars i xecs, incorporats al dret espanyol per la Llei canviaria i del xec de 1986).
Els convenis sobre llei uniforme defineixen els vincles que la matria contemplada ha de
tenir amb els Estats part en el conveni per que aquest resulti aplicable.
Ex. La Convenci de Viena de 1980 sobre compraventa internacional de mercaderies
noms saplica quan comprador i venedor tenen el seu establiment en Estats
contractants diferents (art. 1.1. a).
Ex. El Conveni de Montreal de 1999 sobre transport aeri noms saplica quan laeroport
de sortida i el d'arribada estan situats en dos Estats part o , si malgrat estar situats en
10
un mateix Estat, est prevista una escala en el territori dun altre Estat encara que no
sigui un Estat part (art. 1).
La qesti de laplicaci dependent o independent de les normes materials de DIPr. respecte de
les normes de conflicte.
La norma material de DIPr. es independent quan defineix el seu mbit daplicaci en a lespai.
La norma material es dependent quan la seva aplicaci esta condicionada a que formi part de
la llei designada per la norma de conflicte.
P.e. El Conveni de Viena de 1980 ens proporciona un exemple daplicaci de les seves normes
materials, tan dependent com independent en el art. 1.1 a) i b). Ja que resulta aplicable no tan
sols quan el venedor i el comprador tenen el seu establiment en diferents Estats contractants ,
si no que tamb, quan les normes de conflicte designen la llei dun Estat contractant
NOTA. Quan es tracte de normes materials de DIPr nacionals la qesti de la seva aplicaci
dependent o independent de la norma de conflicte es ms problemtica. Tanmateix lopini
majoritria sinclina per la seva aplicaci dependent.
P. e. Lart. 135.2 de la Llei 19/1985 canviaria i del xec (vid. diapositiva n. 6) nomes resulta
aplicable quan la llei espanyola s la designada aplicable per la norma de conflicte de lart.
167.2 (la llei del pas en que sha de pagar el xec ser laplicable per determinar... el termini de
presentaci). Aix doncs, noms quan el xec shagi de pagar a Espanya resultar aplicable lart.
135.2
3. Les normes de conflicte bilaterals i unilaterals

5. Les lleis de policia
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
Les normes de conflicte unilaterals i bilaterals
CONFLICTES
DE
LLEIS
Les normes de DIPr. que utilitzen la tcnica de reglamentaci indirecte reben el nom de normes
de conflicte i es divideixen en dos grans categories:
Normes de conflicte unilaterals. Es limiten a indicar lmbit daplicaci en a lespai duna norma
o duna llei del propi ordenament jurdic.
P.e. Lart. 3 de la Llei 24/1988 de juliol, del mercat de valors estableix que Les disposicions de
la present llei seran aplicables a tots els valors que semetin, negocin o comercialitzin en el
territori espanyol.
Normes de conflicte bilaterals o multilaterals. Indiquen quin dels diferents ordenaments jurdics
(estatals o sub estatals) vinculats a una relaci o situaci privada internacional sha aplicar per
resoldre el fons de la controvrsia
11
P.e. Lart. 9.8 del C. civ. disposa que La successi per causa de mort es regir per la llei
nacional del causant en el moment de la seva defunci...
- Si el causant es espanyol son les nomes del dret successori espanyol les aplicables (arts. 657
i ss del CC)
- Si el causant es estranger, les normes del dret successori que shan daplicar son les de
lEstat de la seva nacionalitat
NOTA: Aquestes dos classes de normes de conflicte (bilaterals i unilaterals) responen a les
diferents concepcions DIPr. (publicista i privatista) que shan succet al llarg de lhistoria.
Actualment, les normes de conflicte unilaterals reflecteixen la creixent intervenci de lEstat en
lmbit de les relacions privades internacional (lleis de policia) .
CLASES
DE
NORMES
Les normes de conflicte unilaterals
SOBRE
CONFLICTES
DE
LLEIS
Lunilateralisme.
En el s. XIX i primera meitat del s. XX , lunilateralisme responia a una concepci publicista
del DIPr. segons la qual la funci de les normes de conflicte era resoldre un conflicte de
sobiranies, es a dir, la concurrncia de la competncia legislativa dels diferents Estat sobre una
mateixa relaci privada internacional.
Cada Estat pot determinar quan les seves lleis son aplicables , per no quan shan aplicar les
lleis dun altre Estat, ja que aix suposaria usurpar la sobirania dels Estats estranger (J.P.
Niboyet, autor frnces (1886-1952)
Aquest concepci va influir en la formulaci unilateral de les normes de conflicte dels primers
codis civils europeus. (CC francs , EGBGB alemany) .
Lart. 9 del Codi civil en la seva redacci originaria (1889) disposava que les lleis relatives als
drets i deures de famlia o a lestat, condici i capacitat de les persones obliguen als espanyols
encara que resideixin en un pas estranger
Tanmateix, la jurisprudncia va procedir molt aviat a la seva bilateralitzaci. interpretant que al
igual que als espanyols residents a lestranger se'ls hi aplica la llei espanyola, als estrangers
residents a Espanya se'ls hi ha daplicar la seva llei nacional .
Amb la reforma del Ttol Preliminar del CC de 1974, lart. 9 es objecta duna redacci bilateral
que sha mantingut, amb lleugeres modificacions, fins a lactualitat .
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
CONFLICTES
DE
LLEIS
El legislador delimita lmbit daplicaci en a lespai de les normes o lleis del seu ordenament
jurdic. Aix significa que els legislador indica els vincles (personals, reals o circumstancials)
que la matria regulada en dites normes o lleis han de tenir amb el propi lordenament jurdic
perqu resultin aplicables. Tcnicament, lunilateralisme entronca amb les escoles estatutries
encara que el seu fonament es diferent.
Quan les normes del propi ordenament no volen ser aplicades a una determinada relaci
privada internacional (espais buits), el respecte a la voluntat daltres ordenaments vinculats
a la mateixa relaci, facilita lharmonia internacional de solucions mes que no pas les n. de c.
bilaterals
Les normes de conflicte unilaterals provoquen cmuls (dos o ms Estats vinculats a una
mateixa relaci privada internacional poden considerar simultniament que les seves lleis son
aplicables) i llacunes (cap dels Estats vinculats a la mateixa relaci considera que les seves
lleis son aplicables).
12
P.e. En matria de responsabilitat civil derivada de productes defectuosos, lEstat X considera

que les seves lleis son aplicables si la vctima es un nacional seu i lEstat Y considera que les
seves lleis son aplicables si el producte defectus sha adquirit en el seu territori. Hiptesis 1:
Un nacional de lEstat Y adquireix un producte defectus en a lEstat X (llacuna: tant els
tribunals de X com de Y consideraran que les seves lleis no son aplicables). Hiptesis 2. Un
nacional de lEstat X adquireix un producte defectus en a lEstat Y (cmul: tant X com Y
consideraran que les seves lleis son aplicables).
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
CONFLICTES
DE
LLEIS
Les normes de conflicte unilaterals en el Dret positiu

En el sistema conflictual espanyol les normes unilaterals es troben bsicament en lmbit del
Dret pblic (penal, financer, administratiu i de la seguretat social) . En aquests mbits els
Estats es limiten a indicar quan els seu dret es aplicable. i els tribunals nomes son competents
per aplicar el dret pblic del seus Estat
En matries de Dret privat, les normes de conflicte unilaterals espanyoles son escasses. (art. 3
de la Llei 24/1988 del mercat de valors)
Tanmateix la tcnica unilateral continua present en les anomenades lleis de polica o
overriding mandatory provisions (que sestudiaran un cop analitzades les normes de conflicte
bilaterals), la importncia de les quals a augmentat a conseqncia del creixent
intervencionisme de lEstat en el lmbit del dret privat amb lobjectiu de salvaguardar o
protegir determinats bens comuns i interessos generals.
Tamb cal esmentar les normes daplicabilitat dels Convenis sobre dret material uniforme, ja
que al delimitar el seu mbit daplicaci en a lespai utilitzen la tcnica unilateral (p.e art. 1.1
a) del Conveni de Viena de 1980 sobre compraventa internacional de mercaderies)
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
Les normes de conflicte bilaterals o multilaterals
CONFLICTES
DE
LLEIS
Origen histric: F.C. de Savigny. Sistema de dret rom actual. Vol. VIII (1849).
Amb Savigny es produeix una ruptura amb les escoles estatutries (S.XII-XVIII). El centre
datenci deixa de ser lmbit daplicaci de les lleis en el espai (territorials o extraterritorials) i
passa a ser la relaci jurdica
Agrupaci de les diferents institucions de dret privat en categories jurdiques molt amplies
A cadascuna daquestes categories lhi correspon una sitz (seu), es a dir, lordenament jurdic
considerat com el mes apropiat per regular-la, atesa la seva naturalesa.
- Persones (estat i capacitat): domicili
- Drets reals (mobles i immobles): lloc de situaci
- Dret dobligacions (contractual i extracontractual) : lloc dexecuci
- Dret de successions : ltim domicili del causant
-Dret de famlia (matrimoni i efectes, filiaci, tutela): domicili del marit/pare
NOTA. Es tracta dun plantejament molt conceptual i dogmtic que actualment es pot
considerar superat . Tanmateix, lestructura bsica de la n. de c. bilateral, tal com fou
dissenyada per Savigny continua vigent, malgrat que el criteri delecci de la llei mes
apropiada ja no sigui la naturalesa jurdica de la relaci. Entre altres factors, es t en compte:
els vincles ms estrets, la protecci de la part dbil, lautonomia de la voluntat etc.
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
Les normes de conflicte bilaterals o multilaterals
CONFLICTES
DE
LLEIS
13
Estructura bsica:
Supsit de fet + Punt o criteri de connexi + Conseqncia jurdica
1) N. de C. clssica
Ai va donar que General i abstracta Rgida Neutra
(categories jurdiques molt amplies) (un nic punt de connexi) (tracte igualitari de la llei del
frum i de la llei estrangera/ indiferncia pel contingut de la llei aplicable)
(continua)
-
Rgida: quan noms ten compte un criteri. s a dir, quan el legislador tria un punt de
conexin en la norma el que segons ell s el ms apropiat. (ex: art. 9.8 Successions per
causa de mort: dels elements de la successi qe el legislador podria tenir en compte
noms escogeix un la nacionalitat del causant perqup creuq es el mes important i el
que ha de determinar la llei aplicant. Podria haver triat el lloc del patrimoni relicte, el
domicili del causant. Aixo vol dir que en la practica, ens podem trovar, que la norma a
que ens porta no sigui la mes propera al cas. Al legislador no li preocupa. Nomes
estableix un sol criteri.) Exemple: fill despanyols que neix a lextranger. Mentre no
renuncii a la nacionalitat espanyola el fill de pares es espanyol Imaginem-nos que el fill
ha nascut a Sussa i que nomes ha viscut all. La seva herncia, consistent en valors
dispositats en un banc suis i una casa uinosa perduda a espanya. No te cap tipus de
famlia. Nomes te un cosi germ que vol quedar-se la seva herncia. Es dirigeix a un
tribunal espanyol (CIJ en materia successria, abans de laplicacio del reglament, hem
danar a la LOPJ que diu tribunals espanyols competents si causant ultim domicili a
espanya o el patrimoni es troba a espanya [caseta reduda]. Per tant, competents i
veura quina es la llei aplicable, per fer-ho hem de veure el art.9.8 CC que diu que la llei
aplicable es la de la nacionalitat del causant. Per tant, sense tenir gaire connexi amb
espanya se li acaba aplicant la llei espanyola.)
Neutralitat: quan el legislador espanyo, designa com a llei aplicable la llei nacional del
causant, en el legislador espanyo no li preocupa que diu la llei (considera que totes les
lleis son intercanviables) sense tenir en compte que diu en realitat). La norma que
designa el dret aplicable es neutra.
Exemple: art. 9.4 CC la filiaci es regula per la llei de la nacionalitat del nen. Imainem
que neix a Spain un nen fruit duna relaci extramatrimonial duna dona argelina i,
sense saber qui es el pare, el nene adquireix la nacionalitat de la mare (es argeli).
Resulta que el eventual pare es espanyol. La mare en representaci del nen posa una
demanda perqu es determini la filiaci amb el pare espanyol. La norma aplicable es la
llei argelina, que en aquest cas no permet establir un vincle de filiaci extramatrimonial
i per tant els nens argelins no poden exigir la determinaci de la filiaci paterna xq la
llei ho prohibeix. Ara be, tenim lexepcio de lordre pblic.
En els anys 60 es va produir una critica a aquests fets que van venir de EEUU. Per aix aquesta
corrent critica es diu conflicte revolution.
CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS :Les normes de conflicte bilaterals o
multilaterals
2) Renovaci de la n. de c (arran de les critiques formulades a partir del anys 60 del segle XX
per part de la doctrina nord americana principalment: Conflict revolution)
Van proposar un altre tipus de norma amb la mateixa estructura:
Supsit de fet +
Punt o criteri de connexi +
Conseqncia jurdica
14
Especialitzaci
Flexibilitzaci
Orientades materialment
-Especialitzaci: referncia a qestions concretes.

-Flexibilitzaci: normes amb una pluralitat de punts de connexi.
-Orientades materialment:
La importncia daquesta critica es que no es nomes una teoria sin que va influir en les
normes de conflicte que shan adoptant posteriorment a Europa.
-
Especialitzaci: aquesta normes de nova generaci no ha estat tant per la labor del
legislador sin per la ratificaci dEspanbya de normes. Fins aquell moment a Espanya
nomes hi havia una norma de conflicte que ddeia que les relacions extracontractuals es
determinava per la llei del lloc on havia esdevingut el dany. A partir del moment que EsP
ratifica els Convenis de la Haya ja te dues normes concretes per danys per
responsabilitat extracontractual.
Amb el reglamnt Roma II aquesta especialitzaci saccentua. Trobem normes de
conflictes especialitzades per diferents tipus de danys (derivats de infringir les normes
de lliure competncia, de propietat intellectual, per enriquiment injust, per ruptura por
culpa in contraendo, etc.).
En materia de contractes ha passat el mateix. Art. 10.5 CC llei aplicable lescogida per
les parts, la comuna de les parts o la de la residencia de les parts. Roma I te una
pluralitat de n.d.c. segons el tipus de contracte.)
Tendencia: especialitzaci.
Flexibilitzaci: pluralitat de punts de connexi per flexibilitzar la norma de conflicte i
evitar que la norma ens porti sempre, sigui quin sigui el conflicte, ens porti a la mateixa
llei aplicable. Per tal que poguem arribar a la llei de lEstat mes apropiat pel cas shan
desenvolupat sigui
o Principals i subsidiaris (art. 9.2. CC): la NDC no inclou un sol un punt de conexio
sin que poden tenir diferents punts de coneixo amb la intenci que el punt de
conexio sigui relament operatiu (normes conflicte espanyoles han preferit
tradicionalment en mbit familiar i successions la conexio de la llei nacional i el
problema ha estat quan la persona que rete per detemrinar la llei aplicable son
apatris o tenen doble nacionalitat. El legislador ha previst criteris per pot ser
que. Abans del hi havia una NDC que la llei aplicable del matrimoni era la llei
nacional del marit. Amb el temps es va considerar conexio discriminatria
perqu suposava un tracte desigual a lhora de determinar punt de conexio. El
tema era com substituirla per un altre. El 90 es va introduir una altra que intenta
recollir les noves tendncies. 9.2 CC preveu una pluralitat punts de conexio i els
ordena de forma jerrquica o en cascada. Pel que fa a la formulaci continua
sent molt general (el que fa al supsit de fet), per estableix que saplica
primerament la llei nacional dels esposos, en defecte, la que ells trien entre la d
la nacionalitat dun o laltre o la de la residencia de lun o laltre. En la practica es
molt raro el cas perqu si ja es raro que determinin el regim matrimonial mes
estrany encara es que designin una llei aplicable pels conflictes. En defecte de
les dues altres, aplicaci de la residencia habitual comuna. Pero pot passar que
un feina a Belgica i laltre a Espanya i, per tant, no residencia habitual comuna.
En defecte, aplicaci llei del lloc de celebraci del matrimoni.
o Alternatius (art. 11.2 Reglament 593/2008 Roma I)
o Agrupaci de punts de connexi)art. 5 Reglament 864/2007 Roma II) Altres
vegades el que el legislador preten no es donar una resposta quan el punt de
connexi principal no es operatiu, sin que a vegades el que vol es que el dret
aplicable sigui el mes conectat al cas, es a dir te mes punts de conexio. Aixo
saconsegueix establint diversos punts de conexio per que la llei aplicable sigui
la d lEstat que te mes punts de conexxio al cas, sobretot en materia que
acostumen a tenir vincles amb diversos estats. (exemple: responsabilitat de
productes). Avui e ndia consuminat productes que han estat produts fora
dEspanya i que consumim en un altre pas, per exemple.
15
El reglament diu que qualsevol per si sola es poc rellevant, nomes agrupant o
aplicant la llei de lestat on conflueixen diversos punts de connexi. Lloc de
comercialitzaci del producte ser la norma aplicable si conflueix que es tmb el
lloc on esta la residencia de la vctima, on sha sofert el dany. Daquesta manera
es logra aplicar la norma amb mes vincle amb el cas.
o NDC obertes (art. 4.4 Reglament 593/2008 Roma I). Tipica dEEUU. Diu que es
el jutge qui ha d determinar en cada cas la llei mes estretament vinculada.
o La clusula dexcepci o escapatria (art. 4.3 Reglament 593/2008 Roma I).
Preval la proximitat sobre la previsibilitat. Mecanisme mes efica per aplicar la
llei mes propera al cas. La clusula dexcepcio es una disposici que permet que
el el jutge saparti i apliqui un dret diferent si ateses les circumstancies del cas
esta mes vinculat que el previst pel legislador. Les clusules escapatries en
mbit despanyoles nomes aplicables en convenis internacionals que les
contenguin. Reglmanet Roma I i Roma II en tenen. En alguns drets nacionals es
preveu en carcter general la clusula dexcepcio, com per exemple la llei
federal sussa sobre normes de conflicte.
Exemple: Roma I art. 4 preveu NDC en funci de diferent tipus de contracte. Hi
ha un criteri general que en materia contractual el punt principal es lautonomia
de la voluntat (apartat 1). En apartat 2 hi ha llista de NDC per diferents tipus de
contractes. Apartat 3 ens diu si del conjunto de circunstancias... Aquesta
clusula nomes fa referencia a contractes previstes en lapartat 1. Art.6
contracte de venta al consumidor no inclou clusula dexepcio. Art. 7 dret
treballador si inclou. Dret successions inclou clusula dexcepcio.
Orientades materialment: En alguns mbits del dret privat el legislador a lelaborar la
norma de conflicte indica quin es lobjectiu q es vol aconseguir i sha daplicar la llei que
permeti obtenir un resultat material que el legislador precisa en la norma de conflicte. A
ESP tenem una ndc en materia daliments. Els aliments es regularan per la llei nacional
comuna del creditor i del deutor sempre i quan aquesta permeti obtenir els aliments
que es demanen. Si la llei nacional no ho permet aplicarem la llei de la residencia
habitual del creditor dels aliments i si no es poden tampoc, saplica la despanya (el
foro). Quan es tracta de determinar els requisits formals que ha d tenir un contracte per
ser vlid, la NDC del Roma I els contractes CHaya 61 regula forma dels testaments
per ser vlids. Parteix del favor testamenti art. 1. Testament . Roma II llei lloc on shagi
originat el fet causal o la llei del lloc on es sufreixen els perjudicis (Favor lesi).
* Determinats PDC: element que ens permet determinar la llei aplicable. Hi ha PDC que tenen
el problema del conflicte mbil. Que poden ser modificats per les persones en el transcurs
del temps. En materia de persones, normalment sutilitza com a PDC la nacionalitat, la
residencia, etc dalguna persona del cas. Si nomes diuen que la llei aplicable es la llei
nacionalitat del nen o la comuna dels esposos, pot sorigir el conflicte de en quin moment ens
hem de fixar x determinar la nacionalitat: quan els esposos es van casar o quan presenten la
demanda? Art. 10.1 CC. PDC dels bens mobles el lloc on es troba.
En cas nen que diu llei nacional del nen i aquetsa canvia entre que neix i posa la demanda,
sescogeix la que sigui mes favorable. En aquest el criteri per resoldre el problema sha
establert per jurisprudncia.
Es important que el legislador precisis quin es el moment en que sha de ternir en copte el PDC
quan aquest es susceptible de modificaci en el temps. Aixo passa en el 9.2 CC de matrimoni
evita el conflicte mbil. En aquest cas la llei aplicable en el moment de la celebraci dle
matrimoni.
* Cas 9.8 CC materia successria. Si doble nacionalitat 9.9 i 9.10 ho resolen. 9.9 CC cas
dapatrides hem d substituir el criteri de la nacionalitat per el d la residencia habitual. 9.10 CC
cas de doble nacionalitat: si una delles es lespanyola, saplica lespanyola. Si no es
lespanyola saplica la que coincideix amb lultima residencia. Si no hi ha coincidncia, saplica
16
lultima nacionalitat adquirida. Llevat que hi hagi tractat de doble nacionalitat entre ESP i altre
pas.
CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS: Lleis de polica o overriding mandatory

provisions
Precisions terminolgiques: preferncia pel terme lleis de policia utilitzat en el dret positiu (art.
8 CC i Preglaments europeus)
Estructura de les lleis de policia:
-
En una primera aproximaci, es tracte de normes imperatives de la lex fori que resulten
aplicables a les relacions privades internacionals amb independncia de que la llei
designada per les normes de conflictes bilaterals sigui una llei estrangera.
Distincio entre normes imperatives simples i lleis de policia:
o Normes imperatives simples: en una relaci privada internacional els
particulars estan obligats a respectar les normes imperatives de la lex causae, es
a dir, la llei designada por la norma de conflicte. P.ex., les normes imperatives
referents a les legitimes son les previstes en la llei que regula la successio; les
nroems imperatives sobre extinci de lobligacio per prescripci son les previstes
en la llei que regula el contracte o la responsabilitat per danys, etc.
o Lleis de policia: laplocacio de les lleis de policia no ve determinada pel fet de
formar part art. de la llei designada per la norma de conflicte (lex causae), si no
pel fet destar dotades dun mbit daplicacio en a lespai propi i especfic.
(continua)
Quan la relaci es una relaci privada intl aquestes normes es divideixen entre:
-
Normes imperatives simples: normes imperatives del DPrivat espanyol que estan
sostretes de lautonomia de la voluntat nomes sapliquen quan la norma de conflicte
ens diu que es el dret espanyol.
Per contra, les lleis de policia sapliquen sempre amb independncia de quina sigui la
llei assignada per la norma de conflicte. Te el seu propi mbit daplciacio.
Lex causae: llei que designa la norma de conflicte per regular una determinada relaci
internacional privada.
48:00
LA Directiva preveu que els Estats la indemnitzaci per clientela o x perjudici de la finalitzaci
del contracte en els agents.
En el cas Ingmar un contracte daggencia entre un angles i una empresa de california. LA
copaa anglesa assumia la funcuo de lagent (negociar i concloure en nom del principial en
exclusiva). El contracte contenia una clusula de determinacio de la llei por la de california.
Dacord amb la llei de coalifornai aaquesta indemnitzaci no tenia aquesta indemnitzaci. Es va
posar demanda en UK. La 1 instancia va donar rao empresa california. Recore i QPrejudicial si
malgrat llei aplicable . El TJUE aix ho va considerar. Xq a considerar que lobjectiu de la norma
era protegir a lagent en el cas de finalitzaci
En el cas UNAMAR, resoecte arts. 17 i 18 de Directiva dagents independents. Principal:
empresa bulgaria, Agent: empresa belga. Operacion de transport de contenidors. Tots dos
havien transposat la Directiva correctament. Que passava? Directava nomes cobria i (2) es una
Directiva de mnims i Blgica havia augmentat el llindar de protecci dels agents: els agents
tenien dret a Indem per clientela + x reparaci per la finalitzaci del contracte si la Indem de
clients no ho incloa. El cas es va presentar davant tribunals belgues, que es on es tenia que
executar el contracte i el tribunal va dir q la llei aplicable era bulgaria. El TJUE va dir q si es
tracta duna directiva que unifica la llei dels EM de tal manera que assegura que el llindar d
protecci es igual en tots els Estats, xo com es de mnims el fet que la llei designada aplicable
17
protegeix menys sempre i quan aquesta ajor protecci estigui justificada pe rmotius dinteres
general i expliqui xq el legislador belga vulgui protegir mes a lagent que la llei de Bulgaria.
Introdueix un element q es q les lleis han de perseguir un objectiu dinteres general, una
voluntat de protegir valors o interessos mes enll de les parts en conflite, sin que tinguin una
repercussi
Estructura de les lleis de policia.
Les lleis de policia son el resultat de combinar una norma material imperativa del frum
amb una norma de conflicte unilateral destinada a definir el seu mbit daplicaci en a
lespai. El legislador ens diu quins vincles ha de tenir amb la nroma del foro x a qu aquesta
sapliqui.
Lleis de policia acompanyades dun delimitaci expressa dels seu mbit

daplicaci. El legislador indica els vincles que han dexistir entre el supsit de la
norma material imperativa i el seu ordenament jurdic per que la norma material
imperativa resulti aplicable
P.e. La Llei 15/2007 de defensa de la competncia es una llei de policia ja que resulta
aplicable als acords o prctiques que restringeixen o falsegen la competncia en tot o part art.
del mercat espanyol (teoria dels efectes) amb independncia de quina sigui la llei designada
per la norma de conflicte al acord o contracte en qesti
NOTA: En el Dret espanyol bona part art. de les lleis de policia han estat adoptades en
transposici de Directives europees sobre protecci dels consumidors. P.e. Art. 3 (3) i (4) de la
Llei 22/2007 sobre comercialitzaci a distncia de serveis financers destinats als consumidors.
Delimitaci implcita del seu mbit daplicaci . Atribuci del carcter de lleis de
policia a determinades normes materials imperatives per obra de la jurisprudncia.
(STJUE de 9.11.2000, As. C-381/98 Ingmar i STJUE de 17 octubre 2013, C- 184/12
Unamar
Objectius i funci de les lleis de policia
Mitjanant les lleis de policia el legislador vol garantir leficcia de determinades

politiques legislatives (econmiques. socials o culturals) considerades
essencials per salvaguardar un determinat model de societat. Es tracta de
poltiques legislatives destinades a protegir bens comuns o collectius aix com valors i
interessos pblics o generals. Les lleis de policia al servei daquests objectius es troben
en els ms diversos sectors de lordenament.
La funci de les lleis de policia pot consistir en
reforar la poltica exterior dun Estat o grups dEstats (embargaments i boicots contra
pasos que no respecten els drets humans o contra governs no democrtics) ;
controlar el comer exterior i les exportacions de determinats productes (control de
canvis, protecci del patrimoni histric i cultural, exportaci de tecnologies de doble us,
gesti de residus perillosos etc)
garantir leconomia de mercat (lleis sobre lliure competncia, o sobre competncia
deslleial)
regular el mercat de treball
18
Protegir determinats collectius (infants, gent gran, consumidors etc)
Definici de les lleis de policia : Els vincles amb les politiques legislatives del
Estat.
Els vincles entre les lleis de policia i els objectius de poltica legislativa de lEstat esta present
en la definici de Francescakis (1966) , un dels primers autors que va identificar aquests tipus
de normes imperatives en el si del drets estatals. Per aquest autor es tracte de lleis que es
necessari respectar per tal de salvaguardar lorganitzaci poltica, econmica o
social dun pas.
Una definici semblant es la que recull lart. 9 del Reglament 593/2008 (Roma I) , encara que
circumscrita a lmbit dels contractes :
Una llei de policia es una disposici que un pas considera essencial per a la salvaguarda dels
seus interessos pblics, tals com la seva organitzaci poltica, social o econmica, fins al punt
dexigir la seva aplicaci a tota situaci inclosa dins del seu mbit daplicaci, sigui quina sigui
la llei aplicable al contracte en virtut del present Reglament
Naturalesa Les lleis de policia son lleis que sovint es troben en a la frontera del dret
pblic i del dret privat (p.e. dret econmic) i que correspon a les autoritats
administratives, mes que no pas als jutges, procedir a la seva aplicaci (dret de la
competncia, assistncia educativa, protecci social ect). Per aquesta ra sovint es
considera que son una manifestaci del creixent intervencionisme de lEstat en a
lmbit del dret privat i, concretament, en les relacions privades
internacionals, impedint el normal funcionament de les normes de conflicte
bilaterals.
En principi, hem parlat de les lleis de policia del foro. La qesti que es pot plantejar es si el
jutge espanyol en un suposit que no hi ha cap llei de policia aplicable espanyola, pot aplicar
lleis de policia estrangeres? Dos escenarisdiferents:
1. La llei de policia forma part art. de la llei designada per la norma de conflicte. La majoria
considera que s.
2. Ara b, si la llei de policia no forma part art. de lordenament designat per la norma de
conflicte (ex. Al contracte posem llei aplicable es de california, per tu de belgica i jo
despanya). No es ni de la lex foro ni de la lex causae. Aqui depn:
a. Exemple, hi ha determinades lleis de policia que responen a objectius de poltica
exterior i que tenen per objecte pressionar a Estat o governs q no respecten els
DDHH o no son democrtics. Sovint, aquestes lleis de policia adopten la forma de
mesures dembargament o de boicot. EX. Resolucions de la ONU que decreten
embargaments contra Estats que no respecten els DDHH. Aquestes normes no
son normes de dret privat xo si una de les mesures que contempla
lembargament es la ph de comer amb aquell estat o suposa que aquell
patrimoni q empreses daquell estat tenen fora siguin inmovilitzat. Tot aix
afecta les relacions privades.
Exemple, reaccioni contra serbia? Empresa sussa que va vendre a empresa UK
yute (es un tipo de teixit) i aquesta fibra procedia de la india i estava destinada
South Africa. Quan el YUTe estava en el port de genova carregat, el gorven de la
india va ordenar lembargament xq dacord amb una llei india (llei de policia)
estava prohibit . LA empresa anglesa va dir que no podia pagar aquest yute xq el
contracte no es podia executar (havia estat embargat pel govern de la india). Es
va presentar demanda davant tribunals anglesos sent la llei aplciable al
contracte era la sussa. Considerava q les parts quan van celebrar el contracte el
dest de la mercaderia del qual era surafrica ja sabien.
19
b. Cas senso (1982) president Reagen va adoptar decisi que ph la exportaci a la

URSS material quan aquest material estigues destinat dun gaseoducte que
pretenia portar gas de siberi a els pasos de la europa oriental. Una empresa
holandesa que fabricava sismgrafs es va comprometre a vendre sismgrafs a
una empresa francesa que estaven destinats a utilitzar-se pe rla construcci .
Lempresa holandesa va dir que no podia complir el contracte xq era filial duna
empresa americana. Emrpesa francesa va reclamar compliment del contracte
davant tribunals holandesos. Si malgrat que la llei aplicable era la holandesa si el
venedor podia allegar coma fora major aquesta llei de policia de exportar
material a la URSS. En aquest cas, els tribunals holandesos va dir que la
pretensi de la llei americana de ph de un material fabricat a EU per una
empresa holandesa no es podia acceptar.
3. No hi ha obligaci del jutge, sin que atesa la finalitat la llei de policia i dels vincles
entre els ordenaments
Fonament: Reflecteixen les poltiques intervencionistes o dirigistes del legislador estatal en

matries tradicionalment subjectes al Dret privat.
Finalitat Mitjanant aquestes normes imperatives cada Estat vol garantir la consecuci de
determinats objectius de poltica legislativa considerats dinters general (defensa de la lliure
competncia en el mercat, prohibici de comercialitzaci de determinats productes (bens
declarats patrimoni histric o cultural, tecnologies de doble us), protecci del medi ambient), o
de determinats collectius (protecci del consumidor, del treballador, dels menors etc.)
Estructura mixta : material i unilateral
Son normes materials imperatives. Ats el seu contingut i finalitat resulten aplicables tant a les
relacions jurdiques privades internes com internacionals.
Utilitzen una tcnica unilateral per delimitar els seu mbit daplicaci en a lespai. Contenen
indicacions (implcites o explicites) respecte de quan resulten aplicables a les situacions
privades internacionals.
P.e. La Llei 15/2007 de defensa de la competncia es una llei de policia ja que resulta
aplicable als acords o prctiques que restringeixen o falsegen la competncia en tot o p art art.
del mercat espanyol (teoria dels efectes) amb independncia de quina sigui la llei designada
per la norma de conflicte al acord o contracte en qesti
(continua)
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
Lleis de polica o o overriding mandatory provisions
CONFLICTES
DE
LLEIS
Normes de Dret pblic i lleis de policia

Les normes de Dret pblic s'ocupen directament de l'organitzaci de l'Estat sense mediaci
dels particulars; estan dirigides als seus diferents rgans (judicials, administratius, penals,
tributaris ect); o organitzen la prpia estructura de l'Estat (organitzaci de la justcia,
persecuci dels delictes, recaptaci d'impostos)
Les lleis de policia o normes materials imperatives tenen per funci aconseguir organitzar la
societat duna determinada manera, impedint o imposant als particulars un determinat
comportament.
Referncia a les lleis de policia en lart art. 8.1 C.civ.CC
20
La referncia conjunta a les lleis penals, les lleis de policia i de seguretat pblica resulta poc
clarificador .
Tampoc resulta del tot encertada lafirmaci de que obliguen a tots els que es trobin en
territori espanyol ja que, per regla general, es requereix algun vincle rellevant amb el territori
espanyol per que una llei de policia espanyola resulti aplicable a les relacions o situacions
privades internacionals
(continua)
CLASES
DE
NORMES
SOBRE
Lleis de polica o overriding mandatory provisions
CONFLICTES
DE
LLEIS
Definici de llei de policia en el dret positiu

Lart. 9 (1) del Reglament 593/2008 sobre llei aplicable a les obligacions contractual (Roma I)
ofereix una definici de llei de policia susceptible de ser extrapolada a altres mbits:
Una llei de policia es una disposici que un pas considera essencial per a la salvaguarda dels
seus interessos pblics, tals com la seva organitzaci poltica, social o econmica, fins al punt
dexigir la seva aplicaci a tota situaci inclosa dins del seu mbit daplicaci, sigui quina sigui
la llei aplicable al contracte en virtut del present Reglament .
CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS

Lleis de polica o overriding mandatory provisions
Distinci entre normes imperatives simples i lleis de policia: Diferent grau de imperativitat.
Les normes materials imperatives simples noms sapliquen a les situacions privades
internacionals quan formen part art. de la llei designada per la n. de c. (lex causae) P.e les
normes imperatives referents a les legitimes son les previstes en la llei que regula la successi;
les normes imperatives lextinci de lobligaci per prescripci son les previstes en la llei que
regula el contracte etc. .
Les lleis de policia son normes materials imperatives que, atesa la seva importncia per
garantir la consecuci de determinats objectius de poltica econmica, social o cultural, no
poden quedar excloses com a conseqncia de laplicaci del dret estranger designat per la
norma de conflicte bilateral
P.e.. Art. 3 (3) i (4) de la Llei 22/2007 sobre comercialitzaci a distncia de serveis financers
destinats als consumidors. Les normes de protecci als consumidors contingudes en aquesta
llei sapliquen quan la llei elegida per les parts per regular el contracte es la dun Estat que no
es part art. de lUE sempre que el contracte tingui un vincle estret amb el territori dun Estat
membre de lEspai Econmic Europeu (EEE).
Es considera que hi ha un vincle estret quan el provedor exerceix les seves activitats en un o
ms Estats part art. del EEE o dirigeix, mitjanant qualsevol medi de publicitat o de
comunicaci les seves activitats a un o mes Estats part art. del EEE i el contracte estigui incls
en el marc daquestes activitats.
TEMA 3. LA QUALIFICACI
PROBLEMES DAPLICACI DE LA NORMA DE CONFLICTE

-Qualificaci
-Els criteris de connexi: el conflicte mbil
21
-Reenviament
-Remissi a un ordenament plurilegislatiu
-La qesti preliminar
-Excepci dordre pblic
-Frau a la Llei
-La adaptaci
-Allegaci i prova del dret estranger
MATERIAL DE PREPARACI
Bibliografia bsica
ABARCA JUNCO, P. (Dir.) Derecho internacional Privado, UNED, 2013
ESPLUGUES MOTA, C / IGLESIAS BUHIGUES, J.L. Derecho internacional Privado, 8 ed.

Valencia: Tirant Lo Blanch, 2014.
FERNNDEZ ROZAS, J. C.; SNCHEZ LORENZO, S. Derecho internacional privado, 7 ed.

Madrid: Civitas, 2013.
GARCIMARTIN ALFEREZ F.J. Derecho Internacional Privado, 2 ed. Madrid: Civitas, 2014.
Textos normatius
BORRS, A.; BOUZA, N.; GONZLEZ CAMPOS, J.; VIRGOS, M. Legislacin bsica de
derecho internacional privado. 24 ed. Madrid: Tecnos, 2014
Bibliografa complementaria
CALVO CARAVACA, A. L.; CARRASCOSA GONZLEZ, J. Derecho internacional privado. Vol.
I. 14. ed. Granada: Comares, 2013
PROBLEMES DAPLICACI DE LES NORMES DE CONFLICTE BILATERALS
Lart. 12 del CC. estableix els criteris per resoldre els problemes daplicaci que poden
plantejar les normes de conflicte del dret espanyol.
Els criteris per resoldre els problemes daplicaci de les normes de conflicte
europees i convencionals sn els previstos en el respectiu Reglament o Conveni i poden
ser diferents dels contemplats en lart. 12 CC,
Els problemes daplicaci regulats en el lart. 12 CC. son:
La qualificaci (12.1)
El reenviament (12.2)
Lexcepci dordre pblic (12.3)
El frau de llei (12.4)
La remissi a un ordenament plurilegislatiu (12.5)
Laplicaci dofici de les n. de c. espanyoles (12.6)

A aquestes disposicions cal afegir-hi lart. 281.2 de la LEC/2000
Lallegaci i prova del dret estranger

Problemes daplicaci no previstos en el Dret positiu espanyol
Qesti preliminar
Adaptaci.
LA QUALIFICACI
22
-Noci: Qualificar significa interpretar o precisar el significat dels conceptes o categories

jurdiques utilitzats en el supsit de fet de la norma de conflicte per tal de poder decidir si
una determinada qesti o pretensi es pot subsumir o no dins dalgun daquests conceptes
o categories .
P.e. si en un procs de divorci es reclama una pensi compensatria es planteja la qesti
de si es tracta duna obligaci extracontractual, dun efecte del matrimoni o duna obligaci
daliments.
-La qualificaci es una operaci necessria per poder individualitzar la norma de
conflicte aplicable, ja que, en el exemple anterior, dependr de com es qualifiqui la pensi
compensatria que la NdC aplicable sigui la que regula les obligacions extracontractuals
(Reglament 864/2007:Roma II), la que regula els efectes del matrimoni (art. 9.2 C.civ.CC) o
la que regula els aliments (Protocol de La Haia de 2007).
NOTA: Com ms generals i abstractes sn els supsits de les normes de conflicte ms difcil
resulta identificar quina de les diferents normes de conflicte resulta aplicable a una qesti
jurdica concreta.
Aquest problema va ser analLitazat per primera vegada pel Bartin en la seva obra escrita en
1897 i per Kahn en la seva obra de 1891. Es important perqu aix els va servir per criticar
la NdC de Savigniy, Aquesta reflexi de Bartin va sorgir duna sentncia dAlger 1889. El cas
consistia en que una catlana contrau matrimoni amb un francs i decideixen fixar la seva
residncia a Barcelona. Al cap dels anys el marit es mor i la dona presenta demanda
sollicitant la quarta vidual. EL jutge haur de veure si aquesta petici encaixa amb alguna
instituci en el dret catal. Per no pot aplicar directament. s la quarta vidual una instituci
successria o s derivada del rgim matrimonial. Si considera que s una qesti
successria, la NdC diu que la llei aplicable ser la del marit amb el moment de la mor. Si s
dle rgim, la llei nacional comuna dels esposos.
-El problema de la qualificaci: la selecci de la norma de conflicte aplicable.
La qualificaci lege fori. Aquest s el criteri previst en lart. 12.1 CC
La selecci de la norma de conflicte aplicable ve precedida de la valoraci

jurdica dels fets en els que es recolza la demanda.
Quan es tracta de normes de conflicte espanyoles, el jutge ha de recrrer

al dret espanyols per establir el significat dels conceptes i categories jurdiques
contemplats en la norma.
Ladagi eius est interpretari legem cuyus est condere (qui estableix la llei
s el ms autoritzat per interpretar-la) reflecteix aquest criteri. Quan la norma de
conflicte del CC (art. 9.5) parla dadopci, el jutge espanyol atribueix a aquesta noci el
significat que t en el dret espanyol i lo mateix succeeix amb el concepte de matrimoni
(art. 9.2) , de divorci (art. 10.1) etc.
Tanmateix la qualificaci lege fori, no resol totes les dificultats que pot
plantejar la qualificaci en el Dret internacional privat. La qualificaci necessria per
identificar la norma de conflicte aplicable es noms una primera fase (qualificaci
primria) dun raonament ms ampli que haur de seguir loperador jurdic fins trobar
en el si de la llei designada la norma material que li permetr resoldre el cas
(qualificaci secundria o de segon grau).
La qualificaci lege causae i el conflicte de qualificacions.

Alguns autors han defensat (WOLFF) que la qualificaci sha de fer dacord amb la lex
causae,. Tanmateix aquest criteri condueix a un cercle vicis. No es possible
qualificar segon la lex causae (dret designat aplicable) quan encara no se sap quina s
la norma de conflicte que sha daplicar.
23
Per fer front a aquesta critica, el defensors de la qualificaci lex causae han precisat
que aquest criteri noms resulta aplicable en la segona fase del procs de
qualificaci quan es tracta de seleccionar la norma material que permetr resoldre la
qesti litigiosa
En aquesta segona fase pot succeir que la llei estrangera designada aplicable (lex
causae) atribueixi a la qesti o pretensi litigiosa una naturalesa jurdica diferent de la
que li ha atribut la lex fori en el moment de determinar la norma de conflicte aplicable
(conflicte de qualificacions)
Un exemple tpic es el de la prescripci de les obligacions. Mentre que a Espanya, igual
que en altres pasos de Dret civil, es considera que la prescripci s una qesti
substantiva (una causa dextinci de les obligacions) i per tant, que la norma de
conflicte aplicable s la que regula lobligaci contractual o extracontractual de la que
es tracti. En el pasos del common law es considera que la prescripci s una excepci
processal i per tant, una qesti subjecte a la norma de conflicte que regula les
qestions processals (lex fori regit processum).
Criteri per resoldre el conflicte de qualificacions
Respectar la qualificaci lex causae pot comportar que el jutge del frum
hagi daplicar una norma de conflicte diferent de la que inicialment havia considerat
aplicable
Tanmateix, en a la prctica, la qualificaci lex causae t un significat

diferent ja que no posa en entredit la norma de conflicte aplicable. Simplement
permet que el jutge tingui en compte la qualificaci de la lex causae per poder
identificar en el si daquest ordenament la norma material aplicable .
EXEMPLE. Davant duna demanda de rescabalament de les despeses realitzades en
vistes a la celebraci del matrimoni, interposada per una espanyola contra el seu
proms de nacionalitat francesa que de forma intempestiva ha trencat pocs dies abans
del casament el comproms matrimonial, el jutge espanyol qualificar la pretensi de la
demandant dobligaci extracontractual, ats que aquesta es la qualificaci que es
desprn dels arts. 42 i 43 CC. Un cop feta la qualificaci per la lex fori, aplicar la norma
de conflicte espanyola que regula les obligacions extracontractuals (lex loci delicti
commissi). Si la ruptura ha tingut lloc a Frana, i segons la llei francesa la ruptura de la
promesa de matrimoni es qualifica com una qesti contractual o matrimonial, aquesta
qualificaci es pot tenir en compte per identificar dins del dret francs la norma material
aplicable, per en cap cas per qestionar la competncia de la llei francesa per regular
la pretensi litigiosa .
La qualificaci funcional. Les institucions estrangeres desconegudes
Qualificar segon la lex fori no significa que en cas dinstitucions estrangeres

desconegudes en el dret espanyol (p.e. kafala marroquina, trust anglosax, adopci
simple peruana o repudi islmic etc). no es pugui tenir en compte el dret estranger
que les regula (lex causae)
En aquest casos el jutge espanyol ha desbrinar quina s la funci i finalitat de la

instituci en qesti en lordenament jurdic en la qual en forma part art. i veure si hi ha
una instituci anloga o equivalent en el dret espanyol (p.e, lacolliment en el cas de la
kafala, el divorci en el cas del repudi, la substituci fidecomissria en el cas del trust
etc.) per tal de procedir, a continuaci, a subsumir-la en la norma de conflicte espanyola
corresponent (aquesta operaci rep el nom de transposici)
La transposici es veu facilitada quan les normes de conflicte utilitza categories

molt amplies i sinttiques per definir el seu supsit de fet (p.e. mesures de protecci
de menors, dissoluci del matrimoni, successions per causa de mort etc..)
24
La qualificaci autnoma.
Atribuci als conceptes i categories utilitzats en les normes de conflicte comunes

europees i convencionals dun significat propi i independent del significat que aquests
mateixos conceptes tenen en el dret intern dels Estats
En el marc del Dret europeu quan el legislador no defineix els conceptes i

categories utilitzats en les normes de conflicte europees, correspon al TJUE
proporcionar una definici autnoma i uniforme (P.e. el TJUE ha qualificat de dret
daliments a les pensions compensatries derivades de crisis matrimonials (separaci
o divorci), malgrat que en alguns EEMM, com es el cas dEspanya, tenen una
naturalesa extracontractual.
Pel que fa als Convenis internacionals sn nombrosos el exemples de

definicions autnomes de les nocions empleades per les normes de conflicte
comunes o uniformes. Entre altres, lart. 5 del Conveni de La Haia de 1961 sobre
forma de les disposicions testamentaries ha posat fi al debat sobre si la prohibici de
fer un testament holgraf que trobem en el dret holands o en el dret portugus es
una qesti de forma o una qesti de capacitat.
La manera ms adequada per evitar conflices de qualificaci es per la via dinstruments.
CLASE 02/02/15
TEMA 4. REENVIAMENT I REMISSI A UN ORDENAMENT PLURILEGISLATIU

-Qualificaci
- Reenviament
- Remissi a un ordenament plurilegislatiu
- La qesti preliminar
-Frau a la Llei
-La adaptaci
-Allegaci i prova del dret estranger
REENVIAMENT
Manca duniformitat de les normes de conflicte estatals: la norma de conflicte de

la lex fori i la norma de conflicte de la lex causae utilitzen diferents punt de connexi per
designar el dret aplicable a una mateixa relaci privada internacional.
Conflicte de sistemes negatiu. La norma de conflicte de la lex causae

considera que el seu dret intern no resulta aplicable.
El reenviament es regula en larticle 12 CC. [Copiar]
El reenviament pretn resoldre el conflicte que es genera quan les normes de conflicte del
frum i aquestes utilitzen un punt de connexi que ens porta a una llei estrangera i en aquest
dret estranger, la norma de conflicte que regula aquesta relaci privada ens reenvia a un altre
ordenament. Es produeix un conflicte negatiu quan la noma de conflicte espanyola reenvia a
una llei estrangera i la norma de conflicte daquest estat considera que s un altre ordenament
la llei aplicable.
Exemple: Larticle 9.4 CC ens diu que la filiaci es regula per la llei nacional del nen. Un fill de
mare sussa, residents a Espanya, posa una reclamaci de filiaci a Espanya. Com el nen t la
nacionalitat sussa, al aplicar la norma de conflicte espanyola, la llei aplicable ser la sussa.
Ara b, la norma de conflicte sussa que regula la filiaci utilitza un riteri de connexi diferent
i , en concret lqrticle 68.1 de la Llei Federal sussa, diu que la llei aplicable era la del Estat de
25
residencia habitual del fill, s a dir, lespanyola. Davant aquest supsit podrem fer dos coses:
(1) si tenim en compte les normes de conflicte i no noms apliquem la llei material sussa. En
el segon cas utilitzem la tcnica del reenviament, on la norma de conflicte sussa no vol que
sapliqui la sussa.
P.e. La norma de conflicte espanyola (lex fori) declara aplicable a les accions de filiaci la llei
nacional del fill (art. 9.4 CC). La norma de conflicte sussa (lex causae) considera que la llei
aplicable es la de la residncia habitual del fill (art. 68.1 de la Llei Federal sussa de DIPr
(1987).
Si un sus resident a Espanya presenta davant dun tribunal espanyol una demanda de filiaci
art. 22.3 de la LOPJ) respecte dun presumpte progenitor que resideix a Espanya, el dret
espanyol no resulta aplicable ja que lart. 9.4 C.civ.CC remet al dret sus (nacionalitat del fill).
Ara be, en aquest cas, el dret sus rebutja regular aquesta relaci, ja que segons lart. 68.1 de
la Llei federal sussa sobre DIPr., la llei aplicable es la espanyola de la residencia habitual del
fill.
CLASSES DE REENVIAMENT
Exemple: Successi dun nacional francs que mort domiciliat a Espanya amb bens mobles a
Espanya i immobles a Dinamarca
Lexemple anterior, s el
que es coneix com a
reenviament de 1r grau
o de retorn.
A
part,
hi
ha
reenviament de 2n grau
o
posterior
o
reenviament circular.
Exemple:
nacional
francs
que
mort
domiciliat a Espanya i
deixa
bns
mobles
(accions en un banc
espanyol i un compte corrent en un banc espanyol) i bns immobles a Dinamarca. Lart. 22
LJPC diu que tribunals competents si... La NdC espanyola diu que la successi es regula per les
normes de successi de lultima nacionalitat del causant. Per si apliquem el reenviament,
tenim en compte el que diu la NdC francesa de manera que no apliquem la norma material
francesa si la NdC francesa no permet que la seva llei es pugui aplicar al cas. En aquest cas la
NdC en matria de successions entn que la llei aplicable depn de la naturalesa dels bns
relictes, de manera que si es tracta de bns mobles es regula per la llei de lltima residncia
del causant i si sn bns immobles, cal aplicar la llei del lloc de situaci dels immobles. De
manera que la NdC francesa, diu que els bns mobles shan de regular per la llei espanyola
(reenviament de retorn o de 1r grau) i pels bns immobles per la llei de Dinamarca
(reenviament de 2n grau). Per la NdC de Dinamarca diu que la successi sha de regular per la
llei de lltim domicili del causant, de manera que hauria de ser lespanyola (reenviament
circular).
En materia de reenviament, Tribunal Superior francs. La NdC bilateral s una NdC va ser
proposada per resoldre els CdL a mitjans del S.XIX per Savigny. Va ser la prctica la que va
posar sobre la taula lexistncia daquesta qesti. Cas FORGO: Un fill natural de Baviera de
1842, per des dels 8 anys va anar a viura a Po (Sur de Frana). Aquest nen que tenia pare
desconegut, va morir la seva mare per va acumular una important fortuna immobiliria. Forgo
va morir a Frana i no tenia ascendents, descendets ni parents coneguts. Uns germans de la
26
mare que vivien a Baviera es van enterar. El problema era que el fisc francs pretenia tamb
pendre possessi daquest patrimoni perqu no hi ha havia parents cridats a lherncia. I
lAdvocat de lEstat Francs considerava que aquests collaterals, dacord amb el dret francs,
cap tipus de dret dherncia. A lepoca i, dacord amb la llei francesa, calia obtenir autoritzaci
de lemperador per poder adquirir el domicili legal a Frana. Com no lhavia obtingut, el domicili
legal que tenia era el de Baviera.
Aquest argument era lutilitzat pels parents de Forgo. LEstat Francs va dir que shavia
daplicar lOJ de Baviera no noms...
Anys desprs, al 1900 es va presentar un cas a Espanya sobre la successi dun escocs que
havia fet el testament a Barcelona i que va morir domiciliat a Barcelona. D urant tot el S.XX, no
sinclou la teoria del reenviament fins la nova...
EL DEBAT EN TORN A LA QESTI DEL REENVIAMENT
El reenviament ha estat objecte de debat fins la meitat del segle passat.
Labast de la remissi a un dret estranger. La qesti fonamental que planteja el

reenviament consisteix en determinar si la remissi que la n. de c. fa a una llei estrangera
sha dentendre feta al OJ estranger globalment considerat, incloses les seves normes de
conflicte, o nicament a les seves normes materials de dret privat.
Concepci del DIPr com un conflicte de sobiranies
Argument contrari al reenviament (Bartin). Cap Estat pot delegar en un

altre Estat la determinaci del dret aplicable a una relaci privada internacional. Aix,
des de la perspectiva de respecte a la sobirania dun Estat..
Argument favorable al reenviament. Quan un Estat declara aplicable una

llei estrangera a una relaci privada internacional significa que es desentn de la
seva regulaci. Ara b, si la llei estrangera designada per la norma de conflicte del
frum rebutja ser aplicada, la llei del frum recupera la seva competncia , ja que el
jutge del frum no pot dictar un non liquet.
Independncia dels sistemes estatals de DIPr
Indivisibilitat dels ordenaments jurdics
Argument a favor del reenviament. Les normes de conflicte i les normes

materials formen un tot indivisible. Si preguntem quan sadquireix la majoria dedat,
la resposta correcta no s als 18 anys, si no els espanyols adquireixen la majoria
dedat als 18 anys, ja que lart. 315 CC. noms saplica quan la llei nacional
designada per la norma de conflicte de lart. 9.1 CC s la llei espanyola
Arguments de pura lgica jurdica
Argument contrari al reenviament (Vallindas). Cada Estat t el seu propi

sistema de normes de conflicte. La seva aplicaci s rigorosament territorial. Els
jutges i autoritats dun Estat noms poden aplicar les normes de conflictes
establertes pel legislador del seu Estat (lex fori)
Argument contrari al reenviament. Ladmissi del reenviament condueix a

remissions sense fi. Es produeix una mena de joc de ping-pong. Es genera un
circulus inextricabilis si tant la lex fori com la lex causae admeten el reenviament.
Critica als plantejaments apriorstics anteriors.

Hans Kelsen, ja va manifestar lany 1917 que davant la manca dindicacions precises per
part art. del legislador respecte del significat de la remissi a un dret estranger, el jutge tant
pot optar per admetre el reenviament com per rebutjar-lo. Es tracta duna qesti de poltica
27
legislativa i no dun problema susceptible de ser resolt amb criteris dogmtics o de pura
lgica jurdica
Plantejament analtic, funcional i selectiu del reenviament (a partir dels anys

trenta del Segle XX ). El reenviament s vist com un mecanisme que en ocasions permet
millorar els resultats a que condueix laplicaci de les normes de conflicte bilaterals. De
manera que el jutge lha daplicar si la seva utilitzaci permet obtenir resultats ms
satisfactoris, segons els interessos del cas.
Ladmissi selectiva del reenviament permet obtenir resultats mes satisfactoris o
solucions ms sanes que no pas el seu rebuig ( A. Miaja de la Muela):
Ateses les circumstancies del cas i la matria de la que es tracti, el reenviament pot
permetre:
La continutat i permanncia de les relacions privades a travs de les fronteres.
El respecte a drets vlidament adquirits
Lharmonia internacional de solucions (permet que el jutge del frum apliqui la

mateixa llei que aplicaria el jutge estranger de la llei designada per la norma de
conflicte si fos ell qui tingus que resoldre el cas).
La flexibilitzaci de normes de conflicte rgides i neutres.
Una justcia de major qualitat, sempre que es tracti dun reenviament de primer
grau, ja el jutge coneix millor la seva llei que no pas la llei estrangera . Argument
utilitzat pel legislador per tal dincloure larticle 12 CC.
Exemple (roche de bronze): Un oncle i una neboda susos volen conraure matrimoni a
Russia. Per saber si s vlid o no vlid, la NdC sussa ens diu que la validesa del
matrimoni es regula pel lloc de celebraci del matrimoni i la NdC russa diu que la validesa del
matrimoni es regula per la llei del lloc de celebraci del matrimoni. Dacord amb la llei russa, el
matrimoni entre un oncle i una neboda s vlid. Passen els anys i canvien la seva residncia a
Alemanya i la neboda vol instar la nullitat del matrimoni. La NdC alemanya diu que la validesa
del matrimoni es regula per la llei nacional comuna dels cnjuges en el moment de celebraci
del matrimoni (sussa). Les normes materials de Sussa no considera vlid aquest matrimoni i,
per tant, els tribunals alemanys declaren el matrimoni nul. Ara b, si reflexionem sobre aquesta
soluci: t sentit que quan noms , en incorporar-se
EL REENVIAMENT EN EL DRET POSITIU ACTUAL
Plantejament actual: Tant la doctrina com el dret positiu son contraris a ladmissi
indiscriminada del reenviament. La tendncia actual s a rebutjar-lo llevat en els supsits
expressament previstos pel legislador (p.e. lart. 14.2 de la Llei federal sussa de DIPr. de
1987 noms admet el reenviament de primer grau en matria destat civil)
Identificaci de les normes de conflicte on no sacostuma a admetre el

reenviament.
Les normes de conflicte que utilitzen com a punt de connexi lautonomia de la

voluntat (les parts poden elegir el dret aplicable). Quan NdC tingui com a punt de
connexi lautonomia de la voluntat, sentn que quan la gent decideixen una llei s pel
seu contingut material i no per les seves NdC.
Les normes de conflicte orientades materialment (aquelles en que el dret

aplicable depn de lobtenci dun determinat resultat material) tamb exclouen el
reenviament: favor filii, favor lesi, favor testamenti, favor negotti etc.)
Les normes de conflicte contemplades en un Reglament europeu o en un

Conveni internacional
28
i)
Exclusi expressa (p.e art. 20 Regl (CE) 593/2008 (Roma I); art. 24
Regl.864/2007 (Roma II); art.11 Regl. 1259/2010 (divorci); art. 12 del Protocol de
La Haia 2007 (aliments)
ii)
Exclusi implcita. La n. de c. convencional es refereix a la llei interna

designada aplicable (art. 1 del Conveni de La Haia sobre formes testamentaries de
1961, entre altres), el que ens indica mplicament es que cal aplicar la norma
material de lOJ sense tenir en compte les NdC de lOJ.
El Reglament de successi t una norma que exclou el reenviament, per t una excepci.
Aquest Reglament, igual que Roma I i Roma II, cont NdC erga omnes quan les NdC seran
aplicables amb independncia que la llei designada sigui la dun Estat no part. Sobre aquesta
base, s lgic que un Reglament sobre llei aplicable exclogui el reenviament quan el dret
aplicable s el dun Estat part. Per com sn NdC erga omnes,
Ara b, quan la llei aplicable s la dun tercer Estat, sacceptar el reenviament quan daquest
sigui aplicable la llei material dun Estat membre (reenviament de retorn) o quan la llei
aplicable del tercer Estat reenvia a un altre OJ no EM i aquest ltim aplica el mateix punt de
connexi i solucionen el cas de la mateixa manera (diferent de la NdC del Reglament)
(reenviament de 2n grau).
EL REENVIAMENT EN EL DIPr. NACIONAL ESPANYOL
Lart. 12 (2) CC noms admet el reenviament de primer grau o retorn. Aquesta

disposici fou introduda arran de la Reforma del Ttol Preliminar del CC de 1974.
Justificaci segons la Comissi de Justcia de les Corts generals : Ladmissi excepcional
del reenviament de primer grau proporciona certesa i seguretat ja que permet aplicar la llei
espanyola en aquells casos en que el dret estranger no accepta la remissi que li fan les
nostres normes de conflicte.
Excepci: Arts. 98 (1) i 162 (1) de la Llei 19/1985 de 16 de juliol, canviaria i del xec.
Aquestes normes de conflicte designen la llei aplicable a la capacitat duna persona per
obligar-se mitjanant una lletra de canvi o un xec. Al fer-ho admeten tant el reenviament de
primer com el de segon grau. La ra daquesta excepci al criteri general del art. 12.2 CC
rau en que la Llei 19/1985 es limita a reproduir, en aquest punt, lart. 2 dels Convenis de
Ginebra de 7.06.1930 i de 19.03.1931 sobre conflictes de lleis en matria de lletra de canvi,
pagar i xec; Convenis que Espanya va signar per que mai va arribar a ratificar.
EL REENVIAMENT EN LA JURISPRUDNCIA ESPANYOLA POSTERIOR A LA REFORMA

DEL TTOL PRELIMINAR DEL CC DE 1974
Abans no hi ha casos dacceptaci del reenviament i els pocs que hi ha sn de Jutges de
Primera Instncia.
Acceptaci del reenviament
STS de 23.09.2002, As. W.s (successi) (unitat de la llei aplicable i justcia del cas
concret)
Resoluci de la Direcci General de Dret i dEntitats jurdiques de 18.09.2006

(DOGC nm. 4748 de 26.10.2006) (successi) (unitat de la llei aplicable i harmonia de
solucions
SAP de Guipscoa de 11.04.2008 ( divorci)
SAP de Alacant de 28.05.2012

Rebuig del reenviament
29
STS de 15.11.1996, As. Lowenthal (successi) (evitar el fraccionament de la llei

aplicable)
STS de 21.05.1999, As. Denney (successi) ( preocupaci per lharmonia de

solucions i la justcia del cas concret)
SAP de Tarragona de 13.05.2004 (successi)
SAP Granada de 19.07.2004 (successi)
SAP Madrid de 10.09.2012
NOTA. En matria successria ladmissi o no del reenviament de retorn depn ; bsicament,

de si laplicaci de la n. de c. de la lex causae provoca o no un efectiu fraccionament de la llei
aplicable als bens mobles i immobles; ja que es considera que laplicaci de diferents lleis
estatals en funci de la naturalesa dels bens que integren el cabdal relicte es contrari al
principi dunitat i universalitat del dret successori espanyol.
09/02/15
REMISSI A UN ORDENAMENT PLURILEGISLATIU
PRECISIONS PRVIES
Plurilegislaci de base territorial i de base personal
LEstat esta dividit en unitats territorial dotades dun dret propi (Estats federal,
cantons sussos, comunitats autnomes, provncies, departaments, etc.) P.ex. USA,
Canad, Austrlia, Regne Unit, Sussa, Espanya etc.
Sapliquen diferents lleis civils a la poblaci constitutiva dun Estat en base al seu
diferent origen tnic o la seva confessi religiosa. P.ex. en els pasos islmics (Marroc,
Egipte, Algria, Pakistan, Tunsia, Etipia, etc..) el dret de famlia aplicable als seus
nacional varia en funci de les creences religioses (cristians-coptes, musulmans, jueus,
etc.)
Vessant interna i externa dels conflictes de lleis que provoca la plurilegislaci
La vessant interna fa referncia a la determinaci del dret aplicable a les

relacions o situacions privades vinculades als diferents ordenaments que coexisteixen
en el si dun mateix Estat (conflictes de lleis interns, interfederals o interregionals ).
p.ex. art. 16 del CC.
La vessant externa es refereix a la problemtica que es planteja quan el dret

aplicable a les relacions o situacions privades internacionals s el dret dun Estat
plurilegislatiu de base personal o territorial. p. ex. art. 12.5 del CC.
A diferncia del que passa a Espanya que tenim les mateixes NdC... Hi ha estat, en canvi,
com USA en que o tan sols cada estat te cadaun el seu dret material propi sin tamb el
seu dret conflictual propi. De manera que aquests estats sn plurilegislatius de dret
mateiral i de dret conflictual.
TIPUS DE REMISSI
La vessant externa dels conflictes de lleis t dues dimensions:
Remissi ad extra (art. 12.5 del CC) La norma de conflicte espanyola designa
aplicable la llei dun Estat estranger plurilegislatiu.
Remissi ad intra. Lordenament espanyol (lex fori), --que com se sap es un

ordenament plurilegislatiu--, s el designat per la norma de conflicte o resulta aplicable
com a conseqncia dun reenviament de primer grau o de retorn o de la manca
d'allegaci i prova de la llei estrangera designada aplicable per la norma de conflicte.
30
LA REMISSI AD EXTRA A UN ORDENAMENT PLURILEGISLATIU DIPR. NACIONAL:

ARTICLE 12.5 CC
Remissi indirecta. cCorrespon a lEstat plurilegislatiu designat per la norma

de conflicte espanyola individualitzar mitjanant les seves normes de conflicte internes
quin dels diferents ordenament que coexisteixen en el seu si s laplicable.
Regulaci unitria. El criteri de la remissi indirecte saplica per resoldre els

conflictes de lleis interns tant de base territorial com de base personal. dels conflictes
de lleis de base territorial i de base personal
NOTA: En a la prctica el criteri de la remissi indirecta no sempre s operatiuDificultat del

criteri de la remissi indirecta: Absncia dun sistema conflictual unitari per resoldre els
conflictes de lleis interns en lEstat plurilegislatiu designat aplicable. Cada ens territorial dotat
dun dret privat propi t el seu propi sistema conflictual (p.e. EEUU, Canada, Australia, Regne
Unit).
Criteris de soluci:
i) Una part de la doctrina considera aplicable, per analogia, el criteri previst en lart. 9.10 del CC
per els aptrides i persones de nacionalitat indeterminada i que consisteix en substituir la
connexi nacionalitat per la de la residencia habitual.
No obstant, pot portar a resultats no desitjats. En el cas del Sr. de Maryland, com la seva
residncia habitual era Anglaterra, seria aquest el dret aplicable (un dret que el legislador
espanyol no volia!). el que cal fer, aleshores, s aplicar el dret ms vinculat al cas.
ii) Tanmateix, la jurisprudncia no sempre segueix aquest criteri de lanalogia . En ocasions aplica
la llei, que en el si del ordenament plurilegislatiu, resulta ms vinculada al cas (STS de
6.1.1996 i SAP de Madrid de 10.9.2012) o simplement ignora el carcter plurilegislatiu del
ordenament designat aplicable (STS de 6.1.1996 i SAP de Madrid de 10.9.2012).
LA REMISSI AD EXTRA A
CONVENCIONAL I DIPR. EUROPEU
1.
UN
ORDENAMENT
PLURILEGISLATIU
DIPR.
Regulaci unitria dels conflictes interterritorials i interpersonals
Remissi indirecta + connexi subsidiria dels vincles ms estrets.

P.e. Art. 1 ap. 2, del Conveni de La Haia sobre conflictes de lleis en matria de forma de les
disposicions testamentries de 1961
2.
Regulaci diferenciada dels conflictes interterritorials i interpersonals

a)
Conflictes interterritorials (en termes generals)

Remissi directa: Cada unitat territorial dotada dun dret propi es considera
un Estat als efectes de determinar el dret aplicable. Es pot utilitzar sempre que
aquest criteri ens permeti determinar la llei de quin territori hem daplicar. Aix ser
aplicable, per exemple, quan la llei aplicable sigui la llei dun lloc concret. Quan la llei
utilitzi un punt de criteri territorial.
P.e. Art. 22.1 del Reglament (CE) 593/2008 (Roma I) sobre llei aplicable a les
obligacions contractuals
P.e. Art. 25.1 del Reglament (CE) 864/2007 (Roma II) sobre llei aplicable a les
obligacions extracontractuals
Excepci: quan la connexi es la nacionalitat: remissi indirecte + connexi
subsidiria dels vincles mes estrets
P.e. Art. 14 del Regl. (UE) 1259/2010 sobre llei aplicable al divorci.
31
b)
Conflictes interpersonals
Remissi indirecta + connexi subsidiria dels vincles mes estrets.
P.e. Art. 15 del Regl. (UE) 1259/2010 sobre llei aplicable al divorci.
REMISSI AD INTRA A LORDENAMENT PLURILEGISLATIU ESPANYOL

La remissi ad intra es pot plantejar arran dun reenviament de primer grau o retorn al
Dret espanyol o degut a laplicaci subsidiria del Dret espanyol en cas de manca
d'allegaci i prova del dret estranger designat aplicable per la n. de c. Laplicaci en
ambds supsits del dret espanyol planteja la qesti de quin dels diferents drets que
coexisteixen en el s del Dret espanyol s laplicable.
NOTA: El criteri indirecte previst en lart. 12.5 del CC no resulta operatiu quan el punt
de connexi de la n. de c. interna per resoldre els conflictes interns es el venatge civil.
P.e. Un francs mort domiciliat a Barcelona. Tots els seus bens mobles i immobles es troben a
Barcelona llevat duna finca situada a Valencia. Sadmet el reenviament que la llei nacional del
causant fa al dret espanyol (reenviament de 1er grau) ats que no hi ha fraccionament del dret
aplicable (l'ltim domicili del causant i tots els seus bens estan a Espanya).
Conforme el criteri de remissi indirecte de lart. 9.5 CC per individualitzar quin dels diferents
ordenaments que coexisteixen en el si de lEstat espanyol sha dutilitzar la norma de conflicte
prevista per resoldre els conflictes interns. En aquest cas la llei aplicable es la llei del venatge
civil del causant en el moment de la defunci (en virtut de la remissi que lart.16 del CC fa a
lart. 9.8 CC). Ara b, aquest criteri de connexi s refereix a una condici que noms
tenen els nacionals espanyols.
Possible soluci. Aplicaci per analogia de lart. 9.10 CC: substituci del venatge civil del
causant en el moment de la defunci per el de la seva ltima residncia habitual. En lexemple
utilitzat el dret successori catal saplicar a tots els bens dels causant incls el situat a
Valencia
LA QESTI PRVIA
Noci: La qesti prvia s aquella de la qual depn la resposta a la qesti que

constitueix lobjecte principal del litigi. Sovint per poder gaudir dun determinat dret
subjectiu (qesti principal) s necessari estar investit duna determinada qualitat o
condici (qesti prvia)
P.e.
Per poder celebrar un segon matrimoni s necessari que el primer shagi dissolt
vlidament, s a dir, tenir la condici de divorciat.
Per poder obtenir aliments s necessari ser fill/a, esps/a, progenitor etc. de la
persona obligada a prestar-los.
Per poder ser cridat a succeir, en cas de successi intestada, s necessari un

vincle de parentiu amb el causant (esps/a, fill biolgic o adoptiu, etc.).
En el DIPr la norma de conflicte que determina la llei aplicable a la qesti principal

(matrimoni, aliments o successi ) pot ser que no sigui la mateixa que la norma de conflicte
que determina la llei aplicable a la qesti prvia (divorci, filiaci, adopci). I, en
conseqncia, pot ser que qestions ntimament vinculades entre si, fins el punt de que
no s concebible luna sense lexistncia de laltre o que luna s causa dels efectes de
laltre , puguin veures regulades per les lleis dEstats diferents.
32
Aquesta possibilitat es deguda a que el legislador quan formula les diferents normes de
conflicte no t en compte els vincles i relacions que existeixen entre les relacions jurdiques
que dites normes regulen.
Ex: Una mare soltera que resideix a Espanya i que t un fill coneix a un nacional Marroqu. El
pare Marroqu es mort i t bns al Marroc. T uns parents a Espanya que impugna davant
dun jutge espanyol. Saplica la llei nacional del causant, la llei marroquina. I aquesta, en cas
de successi intestada, diu que primer
LA TEORIA DE LA QESTI PRVIA
La qesti prvia ha estat objecte de dos plantejaments oposats:
La tesis de la connexi independent ignora la especificitat de la qesti prvia

i li aplica la llei designada per les normes de conflicte de la lex fori.
Afavoreix lharmonia i coherncia interna de solucions, ja que la llei aplicable sempre s
la mateixa amb independncia que es plantegi com una qesti prvia o com una qesti
principal.
La tesis de la connexi dependent t en compte que la qesti prvia s

condici o pressupsit de la qesti principal i, per aquesta ra, aplica a la qesti prvia
la llei designada per la norma de conflicte de la lex causae (llei aplicable a la qesti
principal).
Afavoreix lharmonia internacional de solucions, ja que el jutge del frum aplica la
mateixa llei que aplicaria el jutge de la lex causae si tingus que resoldre la controvrsia
i, en conseqncia, facilita el reconeixement i execuci de les decisions del frum en
lEstat les lleis del qual regulen la qesti principal .
NOTA: La qesti prvia posa de relleu la tensi entre lharmonia interna i lharmonia
internacional i la impossibilitat de pronunciar-se a priori a favor de la connexi independent o
de la connexi dependent, ja que tot depn de les circumstncies del cas.
Pressupsits necessaris per a laplicaci del criteri de la connexi

dependent
La disjuntiva entre laplicaci a la qesti prvia de les normes de conflicte de la lex fori o de
les normes de conflicte de la lex causae noms es planteja quan concorren els segents
pressupsits:
Que la llei aplicable a la qesti principal, segons la norma de conflicte de la lex fori,
sigui un dret estranger.
Que la llei designada per la norma de conflicte del frum per regular la qesti prvia
sigui la llei dun Estat diferent del designat per les normes de conflicte de la lex causae.
Que la normes de conflicte del frum aplicables a la qesti prvia i a la qesti

principal designin les lleis de Estats diferents .
LA QESTI PRVIA EN EL DIPr. ESPANYOL
Criteri de la connexi independent. El legislador espanyol no ha cregut necessari

introduir en lart. 12 del CC un criteri especfic per resoldre la qesti prvia. Davant
daquest silenci del legislador la opini majoritria s favorable a mantenir el principi
general, segons el qual, llevat que el legislador disposi al contrari, els jutges espanyols han
daplicar sempre les normes de conflicte espanyoles per determinar el dret aplicable a les
relacions privades internacionals amb independncia de que es plantegin a ttol principal o a
ttol previ o incidental.
Aquest criteri t algunes excepcions en el DIPr. convencional. Certs Convenis dels que
Espanya s part contenen normes sobre la qesti prvia favorables al criteri de la connexi
dependent. Ex:
33
Art. 1 del Conveni de Munich sobre llei aplicable als noms i cognoms de 1980. La
llei aplicable als noms i cognoms (qesti principal) segons les normes de conflicte del
Conveni tamb saplica a les situacions (matrimoni, filiaci, etc.) de les que depenen els
noms i cognoms duna persona.
NOTA. Observis que aquest criteri no es correspon exactament amb el criteri de la connexi
dependent, ja que la qesti prvia no es regula per la llei designada per les normes de
conflicte aplicables a la qesti principal (lex causae), si no que es regula per la llei interna
aplicable a la qesti principal.
CLASE 22/02/15
TEMA 6. ALLEGACI I PROVA DEL DRET ESTRANGER

-Qualificaci
-Reenviament
-Remissi a un ordenament plurilegislatiu
-La qesti preliminar
-Frau a la Llei
-La adaptaci
- Allegaci i prova del dret estranger
LAPLICACI DEL DRET ESTRANGER DESIGNAT PER LA NORMA DE CONFLICTE
34

Conflicte de Lleis

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Conflicte de Lleis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BLOC I.

TEMA 1. CONCEPTE I EVOLUCI HISTRICA DELS CONFLICTES DE LLEIS

1. NOCI DE CONFLICTE DE LLEIS

2. ELS ORGENS HISTRICS DEL DIPR

Les diferents escoles estatutries a partir de la Baixa Edat Mitjana: La estatutria

Diferents concepcions del Dret conflictual:

Reglamento (CE) n 4/2009 del Consejo, de 18 de diciembre de 2008, relativo a la

REGLAMENTO (CE) No 864/2007 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de

Creaci dinstrument opcionals a disposici dels particulars com alternativa al dret

L estudi de les fons formals de producci jurdica es incomplert si no es destaca la

BLOC II. DRET APLICABLE

TEMA 2. TCNIQUES DE REGLAMENTACI DE LES RELACIONS PRIVADES

1. EL DRET APLICABLE A LES RELACIONS PRIVADES INTERNACIONALS

2. LES TCNIQUES DE REGLAMENTACI DIRECTES I INDIRECTES

BLOC II. DRET APLICABLE

3. LES NORMES MATERIALS DE DIPR O NORMES MATERIALS ESPECIALS

-Les normes materials de DIPr nacional:

BLOC II. DRET APLICABLE

En el DIPr espanyol, les normes materials de DIPr nacionals sn escasses. El legislador

mbit material de la unificaci:

Carcter incomplert i fragmentari dels convenis sobre llei uniforme:

mbit daplicaci en lespai: criteris daplicabilitat:

BLOC II. DRET APLICABLE

3. Les normes de conflicte bilaterals i unilaterals

BLOC II. DRET APLICABLE

BLOC II. DRET APLICABLE

P.e. En matria de responsabilitat civil derivada de productes defectuosos, lEstat X considera

Les normes de conflicte unilaterals en el Dret positiu

BLOC II. DRET APLICABLE

Supsit de fet + Punt o criteri de connexi + Conseqncia jurdica

Punt o criteri de connexi +

BLOC II. DRET APLICABLE

-Especialitzaci: referncia a qestions concretes.

BLOC II. DRET APLICABLE

BLOC II. DRET APLICABLE

CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS: Lleis de polica o overriding mandatory

BLOC II. DRET APLICABLE

Estructura de les lleis de policia.

Lleis de policia acompanyades dun delimitaci expressa dels seu mbit

Objectius i funci de les lleis de policia

Mitjanant les lleis de policia el legislador vol garantir leficcia de determinades

La funci de les lleis de policia pot consistir en

BLOC II. DRET APLICABLE

Protegir determinats collectius (infants, gent gran, consumidors etc)

BLOC II. DRET APLICABLE

b. Cas senso (1982) president Reagen va adoptar decisi que ph la exportaci a la

Fonament: Reflecteixen les poltiques intervencionistes o dirigistes del legislador estatal en

Normes de Dret pblic i lleis de policia

BLOC II. DRET APLICABLE

Definici de llei de policia en el dret positiu

CLASES DE NORMES SOBRE CONFLICTES DE LLEIS

PROBLEMES DAPLICACI DE LA NORMA DE CONFLICTE

BLOC II. DRET APLICABLE

ESPLUGUES MOTA, C / IGLESIAS BUHIGUES, J.L. Derecho internacional Privado, 8 ed.

FERNNDEZ ROZAS, J. C.; SNCHEZ LORENZO, S. Derecho internacional privado, 7 ed.

PROBLEMES DAPLICACI DE LES NORMES DE CONFLICTE BILATERALS

Laplicaci dofici de les n. de c. espanyoles (12.6)

Lallegaci i prova del dret estranger

BLOC II. DRET APLICABLE

-Noci: Qualificar significa interpretar o precisar el significat dels conceptes o categories

La qualificaci lege fori. Aquest s el criteri previst en lart. 12.1 CC

La selecci de la norma de conflicte aplicable ve precedida de la valoraci

Quan es tracta de normes de conflicte espanyoles, el jutge ha de recrrer

La qualificaci lege causae i el conflicte de qualificacions.