NORMATIVA DE REFERÈNCIA: EUROPEA, ESPANYOLA,

CATALANA I DE BARCELONA

Jerarquia normativa:
Quan es parla de lleis, lleis orgàniques, decrets legislatius, decrets llei, reglaments o
directives de la Unió Europea (UE) pot semblar complex establir l'ordre de prioritat
entre unes i altres i saber quina és la que s’ha d’aplicar (afortunadament aquestes
estan jerarquitzades d'una manera concreta en virtut de l'article 1.2 del Codi Civil,
que aclareix que "no tindran validesa les disposicions que contradiguin una altra de
rang superior." )

Simplificant una mica, podríem parlar que existeix una piràmide jeràrquica que
estableix el rang de les diferents normatives de la següent manera.

Legislació de la UE
↑↓
Constitució Espanyola
↓
Lleis orgàniques i Lleis ordinàries
↓
Decrets Legislatius i Decrets Llei
↓
Reglaments del Govern
↓
Lleis de les Comunitats autònomes (CA)
↓
Decrets legislatius i Decrets llei de les CA
↓
Reglaments de les CA
↓
Ordenances i Reglaments municipals

1.- Normativa de la Unió Europea (els estats membres tenen l’obligació a incorporar
en el seu ordenament jurídic la legislació que s’aprovi a la UE).
 • La Directiva és una norma que obliga als estats a la consecució d’uns
resultats u objectius concrets en un termini determinat, deixant-los escollir la
forma i els mitjans per portar-ho a terme.

• El Reglament és una norma directament aplicable a tots els estats, sense que
sigui necessària cap norma jurídica del propi estat perquè sigui vinculant.

2.- La Constitució Espanyola regula l’ordenament jurídic de l’estat espanyol (article 9

de la Constitució).

3.- Les lleis promogudes per les Corts Generals (Parlament i Senat), que es
divideixen en dos:

• Lleis Orgàniques: És un determinat tipus de llei que requereix l'aprovació (per

majoria absoluta) del Congrés dels Diputats.

• Lleis Ordinàries: No necessiten majoria absoluta per a la seva aprovació al

Congrés dels Diputats.

4.- Les normes reglamentàries amb rang de llei com el Reial Decret Llei i el Reial
Decret Legislatiu (estan promulgades pel Govern i no per les Corts).

• Reial Decret Llei : Es dicta pel Govern en casos d’urgència o d'extrema

necessitat.

• Reial Decret Legislatiu: És un procés més lent subjecte a tràmit parlamentari

5.- Els reglaments que desenvolupen les Lleis de les Corts i del Govern de l’estat

6.- Les lleis ordinàries de Generalitat de Catalunya promogudes pel Parlament. *

7.- Les normes reglamentàries amb rang de llei com el Decret Llei i el Decret
Legislatiu (estan promulgades pel Govern de la Generalitat i no pel Parlament). *

• Decret llei : Els decrets llei són disposicions legislatives provisionals,

aprovades pel Govern, que tenen una vigència de trenta dies hàbils. Dins
d'aquest termini, el Parlament els pot validar, amb la qual cosa mantenen la
vigència, o els pot derogar (anular)

• Decret Legislatiu: Es un procés promogut pel Govern subjecte a tràmit

parlamentari
8.- Els reglaments que desenvolupen les Lleis de la Generalitat de Catalunya *

9.- Ordenances i reglaments municipals

Com a cas particular trobaríem la normativa especifica de la ciutat de Barcelona que

és base amb La Carta municipal de Barcelona i que li permet tenir un estatus jurídic
propi respecte la resta de corporacions locals de Catalunya.

* Encara que estiguin col·locades en aquesta posició, la relació entre les normes
autonòmiques i les estatals depèn de les competències de cadascuna en els
diferents temes (si la competència de l’estat a estat delegada a la comunitat
autònoma, la norma que preval és l’autonòmica).

Estructura d'una llei, RD, D

Simplificant una mica podríem dir que les lleis tenen principalment tres parts, la part
expositiva, la part dispositiva i la part final.

En la part expositiva, anomenada preàmbul, s’exposen les raons per les quals es
considera necessari fer la nova llei i s’explica quin és l’estat present de la matèria
que es vol regular. També es presenten l’estructura i el contingut de la llei i se’n
destaquen les parts més innovadores.

En la part dispositiva (també anomenada articulat) hi ha els articles on s’estableixen

les obligacions, prohibicions i autoritzacions, és a dir, les regles que els destinataris
de la llei han de complir.

Després de l’articulat hi ve l’anomenada part final, composta per disposicions de

diferents tipus (addicionals, transitòries, derogatòries i finals).

• Disposicions addicionals: S’utilitzen per regular temes com els règims

jurídics especials o les excepcions d’aplicació de la norma (s’utilitza quan no
és possible o adequat regular-ho en l’articulat).

• Disposicions transitòries: Tenen per objecte establir un règim especial i

provisional d’aplicació de la nova llei respecte de situacions anteriors o
posteriors
 • Disposicions derogatòries: Tenen com a finalitat declarar la pèrdua de
validesa de la norma que deroguen.

• Disposicions finals: Les regles sobre l’entrada en vigor de la llei.

Tot i que no és tant habitual, també ens podem trobar casos en que després de les
disposicions s’afegeixin annexes (aquests incorporen informació que per la seva
extensió o pel seu caràcter tècnic no es convenient que estiguin dins del text
normatiu).

Evolució de la normativa:

Pel que respecte a les activitats, antigament les autoritzacions o permisos per
exercir les activitats a l’Estat Espanyol es basaven amb el Decret 2414/1961, de 30
de novembre, pel qual es va aprovar el Reglament d'activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses (normativa estatal).
Aquest Reglament va estar vigent molts anys però arrel de l’entrada d’Espanya a la
Unió Europea i de l’aprovació per part d’aquesta de la Directiva 96/61/CE, del
Consell, del 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la
contaminació (IPPC) aquest decret va quedar obsolet i calia adaptar-lo.
Com que les competències en matèria de medi ambient d’acord amb l'Estatut
d'autonomia de Catalunya eren compartides amb l’Estat i que aquest no havia
desenvolupat la matèria, la Generalitat va aprovar la Llei 3/1998, del 27 de febrer,
de la intervenció integral de l'Administració ambiental (LIIA) que establia a Catalunya
el model de prevenció i control integrats de la contaminació (aquest regulava medi
ambient, espectacles o activitats recreatives i incendis).
L’any 2002 l'Estat va aprovar Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control
integrats de la contaminació que fixava el control sobre els contaminants més
importants però que no entrava amb com s’havia de tramitar (les normes no es
contradeien).
L’any 2008 es substitueix la Directiva 96/61/CE per la Directiva 1/2008, del 15 de
gener, de prevenció i control integrats de la contaminació.
L’any 2009 la Generalitat aprova la Llei 20/2009 , del 4 de desembre, de prevenció i
control ambiental de les activitats (LPCAA) que substitueix la Llei 3/1998 (aquesta
només regula activitats amb incidència ambiental i es desvincula de les activitats
recreatives o espectacles públics així com de les matèries d’incendis).
Per regular les matèries d’activitats recreatives apareix la Llei 11/2009, del 6 de
juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives
(LEPAR) i per regular les matèries d’incendis apareix la Llei 3/2010, del 18 de
febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats,
infraestructures i edificis.
Posteriorment apareix la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat
administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya
i d'impuls de l'activitat econòmica que regula les activitats sense incidència
ambiental.
Per últim apareix la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de
l'activitateconómica que substitueix la Llei 16/2015 i que preten simplificar encara
més la tramitació de les activitatsamb poca incidencia (entre altrespuntspreveu que
les activitatsnoméshagind’aportar una única vegada les sevesdades i que
aquestesserveixin per totselsseustràmitsamb les diferentsadministracions)