Contingut

Temari d'acord amb el sistema selectiu de concurs oposició en el marc de

la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de
la temporalitat en l’ocupació pública.

Tema 7
L'Administració pública: concepte i principis. El ciutadà i ciutadana com a
titular de drets davant l'Administració, dret d'accés als serveis i la
informació pública, el dret d'accés de les persones a la informació i la
documentació públiques.

Tot i que els preceptes del RAFME enumerats a l’apartat 3 de la seva disposició final
primera només són d’aplicació a l'àmbit estatal, la resta formen part del procediment
administratiu comú o són bases del règim jurídic de les administracions públiques, i per
això són directament aplicables a tots els ens públics estatals, autonòmics i locals.

Per la seva part, la normativa catalana segueix l'esquema de l'anterior LRJPAC estatal,
de manera que la LRJPACat regula tant el procediment com el règim jurídic de les
administracions públiques de Catalunya. Hem d'anar amb compte a l'hora de llegir i
interpretar la LRJPACat, ja que en molts dels seus articles es reprodueix textualment
el redactat d'articles de la LRJPAC que tenien caràcter bàsic. Si llegiu la disposició final
primera de la LRJPCat veureu que es diu expressament que els articles que allà
s'enumeren constitueixen reproducció de legislació bàsica estatal.

Els articles de la LRJPACat que no siguin reproducció de legislació bàsica estatal –és a dir, els
que no surten a l'enumeració de la disposició final primera– són plenament vigents amb el
mateix redactat.

Per contra, el contingut dels articles de la LRJPACat que s'enumeren a la disposició

final primera hem d'entendre que s'ha vist superat per la LPACAP o la LRJSP i, en
conseqüència, la regulació aplicable en aquests supòsits és la que trobem als articles
d'aquestes dues lleis estatals.

De conformitat amb la LRJPACat, s’ha dictat el Decret 76/2020, de 4 d’agost,

d’Administració digital. Aquest Reglament, que va entrar en vigor el 5 de setembre
següent, té la finalitat d’ordenar el desplegament de l'Administració digital i establir, en
l’àmbit d’aquesta, les normes de procediment administratiu que deriven de les
particularitats de l'organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

1.2. Les administracions públiques

de Catalunya
En l'apartat anterior hem emprat el concepte d'administració pública quan hem fet la
introducció sobre el procediment administratiu. Ara veurem què cal entendre quan
parlem d'administració pública, quines són les administracions públiques de Catalunya i
a quines entitats s'aplica la normativa sobre procediment administratiu.
 1.2.1. El concepte d'administració pública
 1.2.2. Quines són les administracions públiques de Catalunya?
 1.2.3. A qui s'aplica la LPACAP?

1.2.1. El concepte d'administració pública

Podem definir l'administració pública com una organització amb personalitat
jurídica pròpia, posada al servei de la comunitat i amb la finalitat d'aconseguir la
satisfacció de l'interès general.

També podem dir que una administració pública és una persona jurídica de naturalesa
pública, és a dir, que es troba inserida dins dels poders públics. Ara bé, cal tenir en
compte que no tots els poders públics són una administració pública.

L'Estat es divideix en tres poders: poder legislatiu (per exemple: el Congrés, el Senat, el
Parlament de Catalunya), poder executiu i poder judicial (els òrgans judicials), i tots són
poders públics. L'administració pública s'insereix dins del poder executiu, poder que és
format pel Govern i per l'Administració. Per tant, podem dir que l'Administració és
l'instrument mitjançant el qual el Govern duu a terme les seves actuacions, executa les
seves potestats.

Així, no són administració pública, a tall d'exemple, ni la Corona, ni una cambra

legislativa (Congrés, Parlament), ni els òrgans judicials, ni els òrgans de govern dels
jutges i tribunals, ni el Tribunal Constitucional, ni el Defensor del Poble o el Síndic de
Greuges.

Exemples d'administracions públiques: l'Administració de la Generalitat de Catalunya,

l'Administració general de l'Estat, un consell comarcal o un ajuntament.

Dins de les administracions públiques hem de distingir entre:

Les administracions territorials: són les que tenen una base territorial, és a dir, que la seva
competència rau en relació amb un territori concret i, a més, desenvolupen la seva activitat
respecte a la totalitat de les persones que es troben en el seu territori. Així, són administracio