LA COMISSIÓ EUROPEA

http://ec.europa.eu/index_es.htm

- institució independent dels Estats, representa l’interès comú de la Unió

europea

- originalitat d’aquesta institució: no té equivalent ni en els Estats membres ni

en altres Organitzacions Internacionals (no és una secretaria general tècnica).

- marc jurídic:
o article 17 TUE,
o arts. 244-250 TFUE,
o Reglament intern, última versió consolidada 2020 https://eur-
lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=LEGISSUM%3Ao10004

I. Composició

- Art. 17.4 TUE:

o Permet un nombre de membres equivalent als 2/3 dels Estats
membres, escollits segons un sistema de rotació igualitari que
tingui en compte la diversitat geogràfica i demogràfica. Aquesta
previsió és una de les novetats de Lisboa que respon al debat de
com fer compatible la necessitat d’una Comissió eficaç i per tant
no molt àmplia, i la presència de les diverses nacionalitats de la
UE per donar-li la màxima legitimitat.
o Preveu que el Consell europeu pot decidir una altra cosa per
unanimitat: el Consell Europeu va fer ús d’aquesta possibilitat per
accedir a les demandes de Irlanda, que va plantejar la presència
a la Comissió d’un nacional de tots els estats membres com una
exigència per convocar un nou referèndum al seu país que
permetés ratificar el Tractat de Lisboa: Decisió del Consell
Europeu de 22 de maig de 2013: la Comissió estarà formada per
un nacional de cada Estat membre.
http://eur-
lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:165:0098
:0098:ES:PDF

- Requisits per ser nomenat comissari/a:

o Nacionalitat d’un Estat membre (però no són representants dels
Estats)
o Competència general (aquest requisit posa de manifest que la
Comissió és una institució política, no tècnica, per això no es
demana una competència professional concreta sinó general)
o Compromís europeu
o Garanties d’independència

1
- Elecció: primer són escollits el President i el Vicepresident, després la
resta de comissaris. La intervenció en el nomenament tant del Consell
Europeu i el Consell com del Parlament Europeu busca donar a la
Comissió una legitimitat democràtica i una confiança dels Estats.
o President:
▪ proposta del Consell europeu (tenint en compte el resultat
de les eleccions al PE i després de consultes).
• A les eleccions al Parlament europeu de 2014 els
partits polítics europeus van designar els seus
candidats a presidir la Comissió (procediment
conegut com a spitzenkandidaten). El President de
la Comissió pel periode 2014-2019 va ser Jean
Claude Junker, candidat del Partit Popular Europeu,
grup majoritari al Parlament Europeu.
• A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 es va
repetir el procediment de designació dels candidats
pels partits polítics europeus però el Consell
Europeu va proposar al Parlament un candidat
diferent, Ursula Von der Leyen, que va ser votada
pel Parlament Europeu.
https://www.consilium.europa.eu/es/policies/nominati
on-process-2019/
▪ elecció pel PE per majoria dels seus membres

o Vicepresident (Alt Representant pels Assumptes Exteriors)

▪ Nomenat pel Consell Europeu, per majoria qualificada,
amb l’aprovació del President de la Comissió

o Proposta de comissaris
▪ El Consell, de comú acord amb el President electe, adopta
la llista de candidats a partir de les propostes presentades
pels Estats
▪ Els candidats es presenten davant del Parlament Europeu,
que s’expressa sobre la seva idoneïtat i pot demanar al
President i el Consell que li presentin una nova llista si
algun candidat no obté la seva confiança

o Investidura del conjunt de la Comissió

▪ vot d’investidura col·lectiu del Parlament Europeu
▪ nomenament formal pel Consell Europeu

- Mandat:
o Cinc anys
o Garantia de permanència en el càrrec: només poden ser cessats
per les causes previstes en els Tractats

- L’actual Comissió (2019-2024):

o https://ec.europa.eu/commission/commissioners/2019-2024_es

2
 o https://www.europarl.europa.eu/resources/library/images/2019112
7PHT67525/20191127PHT67525_original.jpg

II. Organització

- Presidència:
o Defineix les orientacions de la institució: les prioritats de l’actual
Comissió Las prioridades de la Comisión Europea | Comisión Europea
(europa.eu)
o Determina l’organització interna (assignació de responsabilitats
als diferents comissaris)
o Nomena vicepresidents (a més de l’Alt Representant, que ve
regulat directament pels tractats)
o Pot exigir la dimissió d’un dels comissaris

- Vicepresidents
o Alt Representant pels Assumptes Exteriors
▪ Doble “barret”: vicepresident de la Comissió+mandatari del
Consell per la Política Exterior i de Seguretat Comuna
(d’aquesta manera es busca garantir la coherència de
l’acció exterior de la UE, agrupant en una mateixa figura
responsabilitats de la Política Exterior i de Seguretat
Comuna i de la resta de les relacions exteriors)
▪ A la Comissió és el responsable de totes les funcions
d’aquesta institució en l’àmbit de les relacions exteriors
▪ Assisteix al Consell en la presa de decisions i en
l’execució de la PESC (Presideix el Consell d’Assumptes
Exteriors)
▪ Exerceix la representació exterior de la UE (juntament amb
el President del Consell Europeu i el President de la
Comissió)
▪ Dirigeix el Servei Europeu d’Acció Exterior (diplomàcia
comuna):
• integrat per antics funcionaris de la Comissió, del
Consell i personal procedent del servei diplomàtic
dels Estats membres
• serveis centrals i delegacions a l’exterior
http://eeas.europa.eu/

o altres vicepresidents:
▪ substitueixen al President
▪ dirigeixen equips de comissaris agrupats sectorialment
(organització més vertical)

3
III. Funcionament

- El Col·legi de Comissaris està assistit pel Secretariat General, els

serveis de la Comissió (Direccions Generals) i els gabinets dels
comissaris https://ec.europa.eu/info/about-european-
commission/organisational-structure/how-commission-organised_es
- sessions:
o setmanals, a porta tancada, amb assistència de Secretari General
i altres membres dels serveis
o reunions prèvies dels caps de Gabinet
o decisions per majoria dels membres (sovint consens)
o procediment de vot per escrit
- principis rectors
o independència
▪ no poden rebre ni demanar instruccions dels governs
▪ no poden exercir cal altra activitat (remunerada o o)
▪ deure de discreció i confidencialitat
o col·legialitat
▪ totes les actuacions són col·lectives, no hi ha decisions
individuals
▪ igualtat dels membres (el President no té vot de qualitat)
▪ existeixen procediments (escrits, d’habilitació de firma) per
poder prendre decisions simples sense haver de passar
per una reunió de la Comissió).
o responsabilitat
▪ la Comissió és responsable políticament davant del PE

IV. Competències d’iniciativa i impuls

- es considera la institució “motor” de la integració com a representant del

interès general (en aquest sentit juga un paper de mediació i equilibri
entre diferents interessos i també de “expertise” i especialització)

- diverses manifestacions:
o pot iniciar el procediment de revisió dels Tractats
o inicia el procediment pressupostari
o pot demanar l’inici de negociacions amb tercers estats o la
participació en conferències internacionals i organitzacions
o llança propostes informals (estudis, fòrums, memoràndums, llibres
blancs, llibres verds, etc.)
o iniciativa en altres procediments (com per exemple els
procediments previstos a l’art. 7 TUE)

- iniciativa legislativa: gran rellevància política de la institució

o quasi monopoli: amb molt poques excepcions expressament
previstes als Tractats, el procediment legislatiu només pot
començar a partir d’una proposta de la Comissió

4
 o al llarg de tot el procediment legislatiu la Comissió pot modificar la
seva proposta i fins i tot retirar-la fins que el Consell no s’hagi
pronunciat (sentència del TJUE de 14 d’abril de 2015)
o el Consell no pot modificar la proposta de la Comissió sinó és per
unanimitat
o incidència d’altres actors (sense substituir-la, però erosió a la
pràctica): Consell europeu, Consell, PE, iniciativa legislativa
popular
- https://ec.europa.eu/info/law/law-making-process/planning-and-
proposing-law_es

V. Competències de control

- el seu caràcter independent li permet exercir la funció de vetllar pel

compliment del dret de la UE
- Els Tractats li atorguen poders generals d’informació i prevenció (art.
337 TFUE)
o pot demanar tot tipus d’informacions i procedir a les
comprovacions necessàries, tant respecte autoritats públiques
com particulars
o a títol preventiu pot dictar recomanacions o emetre informes per
advertir dels riscos d’una infracció
- És competent per declarar la comissió d’infraccions i sancionar als
particulars en determinats àmbits (dret de la competència entre els
empreses). En la resta d’àmbits actuen les autoritats nacionals.
- És competent per obrir un procediment d’infracció contra els Estats (art.
258 TFUE): aquest procediment administratiu vol evitar haver d’arribar a
la fase judicial. Té tres fases:
o Investigació preliminar:
▪ a partir de denúncia, que pot fer qualsevol persona física o
jurídica: sempre es contesta al denunciant.
▪ d’ofici
o S’adreça un requeriment al Estat suposadament infractor i se li
dona un termini per presentar observacions
o Si la Comissió continua convençuda de que hi ha una infracció
adreça a l’estat un Dictamen motivat (és una opinió, l’Estat no
està obligat a complir-lo, però si no ho fa la Comissió presentarà
una demanda davant del Tribunal de Justícia de la UE)
https://ec.europa.eu/info/law/law-making-process/applying-eu-
law/infringement-procedure_es

VI. Competències normatives

- competències per adoptar actes normatius d’execució (no legislatius):

o en virtut de poders autònoms, previstos directament pels Tractats:
molt limitats (exemple: execució del pressupost)

5
 o per atribució del legislador quan siguin necessàries condicions
uniformes d’execució (art. 291 TFUE) : abans d’adoptar l’acte
d’execució la Comissió s’ha de sotmetre al control d’uns comitès
formats per representants dels Estats membres (procediments
coneguts amb el nom de “comitologia”, regulats al Reglament
182/2011 del Parlament europeu i del Consell de 16 de febrer de
2011, DO 55 de 28 de febrer de 2011)

- competències per adoptar actes delegats (art. 290 TFUE)

o un acte legislatiu podrà delegar a la Comissió els poders per
adoptar actes no legislatius que completin o modifiquen
determinats elements no essencials de l’acte legislatiu
o el Consell i el Parlament europeu (els legisladors) poden controlar
la delegació (revocar, formular objeccions)
https://ec.europa.eu/info/law/law-making-process/adopting-eu-
law/implementing-and-delegated-acts_es