TEMA 6: EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT.

1. EL GOVERN
1.1. El Govern
a. Òrgan constitucional (art. 97 CE)  té assignades determinades funcions constitucionals, bàsicament de relacions amb les
Corts Generals i altres òrgans constitucional, i, de fet, el Govern constitueix, juntament amb el Congrés, el centre de direcció
del procés polític. En l’exercici d’aquestes funcions el Govern produeix actes polítics que es regeixen pel dret constitucional i
que estan sotmesos al control polític de les Corts Generals. Ex.: la decisió d’enviar a les Corts un projecte de llei.
b. Òrgan administratiu suprem  exercint funcions administratives (potestat reglamentaria i funció executiva) que es tradueixen
en reglaments i actes administratius, regits pel dret administratiu i sotmesos al control dels tribunals.

Entitat complexa per la seva doble naturalesa i per la magnitud de les tasques que porta a terme, requereix d'una normativa
específica que reguli els aspectes essencials de la seva organització, competència i funcionament, que actualment es troben
recollits en la Llei 50/1997, de 27 de novembre, d'organització, competències i funcionament del Govern, modificada per la
LRJSP.

1.1.1. Composició
El Govern presenta una estructura complexa, integrada per varis òrgans unipersonals i col·legiats. Entre els unipersonals, uns
òrgans son necessaris (President i Ministres) i altres son facultatius (Vicepresident i altres membres). A més, el President, el
Vicepresident i els Ministres es reuneixen en Consell de Ministres o en Comissions Delegades.

1.1.2. Competències
El Govern és el motor principal de la governació de l’Estat. Les seves funcions es poden desglossar en dos àmbits:

- Des d’un punt de vista extern: li correspon la funció de direcció política interior i exterior (art. 97 CE).
- Des d’un punt de vista intern: lligades a les anteriors, correspon al Govern l'Administració civil i militar i la defensa de
l'Estat. Per això ostenta diverses facultats (funció executiva i la potestat reglamentària). Els actes dictats en l'exercici
d'aquestes funcions es presentaran en una de les següents formes jurídiques:
- Reial decret, quan dictin normes reglamentàries o altres resolucions que hagin de tenir aquesta forma jurídica ( art. 25
Llei del Govern)
- Acord del consell de Ministres per als actes dictats per aquest òrgan col·legiat que no hagin d’adoptar la forma de reial
decret.

La diferència essencial entre els dos és que els reials decrets resulten d'aplicació general, havent de publicar així al BOE, mentre
que els acords del Consell de Ministres són actes de caràcter intern que es dirigeixen als òrgans inferiors de la mateixa
Administració (com instruccions ) o bé es tracta d'actes que no són vinculants (com plans o programes sectorials).

1.1.3. Organització
Òrgan col·legiat del qual formen part el president, el vicepresident o vicepresidents (si n'hi ha), els ministres i els altres membres
que estableixi la llei (art. 98 CE). El Govern no es regeix per les regles generals que presideixen el funcionament dels òrgans
col·legiats, sinó que:

1. El principi de direcció presidencial, que atorga al president del Govern la competència per determinar les directrius
polítiques que haurà de seguir el Govern i cadascun dels departaments, presentant així un clar lideratge enfront de la resta dels
membres del govern;
2. La col·legialitat i conseqüent responsabilitat solidària dels seus membres,
3. El principi departamental, que atorga a l'òrgan titular de cada departament una àmplia autonomia i responsabilitat en l'àmbit
de la seva respectiva gestió.

1.2. El president del govern.

Ostenta una posició de supremacia o lideratge sobre la resta dels membres del govern que ve donada per la confiança
parlamentaria que rep mitjançant el procés d’investidura, de manera que el President es el que personifica la legitimació
democràtica del Govern.

Segons la Constitució (art. 98.2) es qui dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions de tots els seus membres. Entre les
seves funcions es troben, entre altres, la de representar el Govern; establir el seu programa polític; proposar al Rei (prèvia
deliberació del Consell de Ministres) la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals; convocar, presidir i fixar
l'ordre del dia del Consell de Ministres; interposar recurs d'inconstitucionalitat, etc. (Art. 2 LG).

Totes aquestes importants funcions atribuïdes al president troben la seva justificació en el fet que és ell, de manera individual, qui
a través del procediment d'investidura, i prèvia proposta del Rei, compareix davant el Congrés dels Diputats i sol·licita la
confiança de la cambra . La resta de membres del Govern seran nomenats a posteriori pel Rei a proposta del president ja investit
(art. 99 i 100 CE).

Per ser nomenat president, s'ha d'obtenir la confiança del Congrés dels Diputats pel vot de la majoria absoluta dels seus membres
i, si aquesta no s'assoleix, es realitzarà una nova votació transcorregudes quaranta-vuit hores, entenent que la confiança ha estat
atorgada si s'obté la majoria simple (art. 99.3 CE). Si des de la primera votació d'investidura transcorreguessin dos mesos i cap
candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei hauria de dissoldre les dues cambres i convocar noves eleccions ( art.
99.5 CE).

El president ha de mantenir la confiança de la cambra mentre estigui en el càrrec ja que. en cas contrari, la Constitució preveu
dues causes específiques de cessament per aquest motiu:

- L'adopció del Congrés d’una moció de censura (art. 113 CE), que ha de ser proposada per almenys la desena part dels
diputats, aprovada per majoria absoluta i que, en tot cas, comporta l'elecció d'un nou president
- O bé perquè el Congrés negui la seva confiança al Govern (qüestió de confiança) (art. 114 CE), que llavors ha de
presentar en bloc la dimissió al Rei, fixant la data per celebrar eleccions.

1.3. El vicepresident del govern.

És un òrgan facultatiu (art. 98.1 CE), es a dir, pot existir o no, ho decideix el president. Així, en el cas que hi hagi un
vicepresident (o més d'un), aquest tindrà un paper subordinat al del president, exercint aquelles funcions que li encomani o
delegui aquest últim, actuant també com el seu substitut en cas de mort, absència o malaltia . En el cas que hi hagi més d'un
vicepresident, es determinarà un ordre de prelació per a exercir les tasques de substitució del president (art. 13.1 LG). Com a
funció pròpia, el vicepresident té encomanada la presidència de la Comissió General de Secretaris d'Estat i subsecretaris,
òrgan col·legiat de coordinació governamental (art. 8.2 LG). En el cas que no existís vicepresident, aquest òrgan serà presidit pel
ministre de la Presidència.

Resulta freqüent que la persona que ostenti la Vicepresidència del Govern sigui, al seu torn, ministre o bé tingui encomanada la
funció de coordinar l'activitat de diversos ministeris en una àrea concreta com, per exemple, l'econòmica.

1.4. Els ministres

Per raons d'eficàcia, el Govern organitza la seva activitat atenent al criteri material, creant així diversos departaments, anomenats
ministeris, als quals s'assigna un determinat sector d'activitat (presidència, sanitat, educació, etc.) i al capdavant de cadascun ells
se situa un ministre (art. 100 i seg. CE i art. 4 LG). Tot el conjunt de ministres conformen el Consell de Ministres, òrgan
col·legiat del Govern les reunions del qual, poden tenir caràcter decisori o merament deliberant però que, en tot cas, tenen caràcter
confidencial, excepte en els acords presos, que són públics. El Consell de Ministres pot delegar les seves funcions en les
comissions delegades del Govern.

D'acord amb el principi de direcció presidencial, correspon al president del Govern, mitjançant un Reial Decret, determinar el
nombre de ministeris, la seva denominació, les funcions que realitza cada un i qui ha de ser la persona al capdavant de cada un
d'ells, que ostentarà la condició de ministre.

Els Ministres presenten una doble condició: son membres del Govern constitucionalment necessaris, i, al mateix temps, s’integren
en la Administració General de l’Estat. De manera que els Ministres constitueixen l’eix d’articulació entre el Govern i els
Departaments Ministerials, i, d’aquí, la seva doble condició, política i administrativa (figura regulada tant en la LG com en la
LRJSP).

D'una banda, els ministres tenen una sèrie d'atribucions «polítiques», dirigint les polítiques sectorials objecte de la seva
competència. Així, al conjunt de ministres, integrats en el Consell de Ministres, els correspon aprovar els reials decrets lleis i els
reials decrets legislatius, aprovar el projecte de llei de pressupostos de l'Estat, acordar la negociació i signatura de tractats
internacionals, etc. (Art. 5 LG).

D'altra banda, els ministres, com a titulars del seu departament ministerial (és a dir, com a òrgan administratiu), dirigeixen els
sectors d'activitat administrativa que s'integren en el seu ministeri, assumint la responsabilitat d'aquesta direcció, i tenint
atribuïdes competències administratives com ara:

- exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del seu departament;

- dirigir l'actuació dels titulars dels òrgans superiors i directius del ministeri,
- impartir instruccions concretes i delegar-los competències pròpies;
- exercir la potestat disciplinària, etc. (Art. 12 i 13 LOFAGE).

1.5. Comissions delegades del govern

El Consell de Ministres pot delegar en les comissions delegades del Govern la major part de les seves competències, quedant fora
d'aquesta regla aquelles que li atribueix expressament la Constitució, les de nomenament i cessament d'alts càrrecs, així com
aquelles que la llei prohibeixi expressament delegar.
Així, les comissions delegades del Govern es configuren com a òrgans col·legiats presidits per un membre del govern que
exerceixen les competències que els siguin delegades, en cada cas, pel Consell de Ministres, que, en última instància, afecten
matèries que requereixen la coordinació de diversos ministeris, pel que estan formades pels ministres o secretaris generals dels
departaments o ministeris afectats. La creació d'una comissió delegada, el membre del Govern que l'ha de presidir, la seva
concreta composició i les seves competències, han de ser determinades per un Reial Decret del Consell de Ministres.

2. ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT

En tractar l'Administració de l'Estat, la norma de referència era la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de
l'Administració de l'Estat (LOFAGE), norma derogada i substituïda per la LRJSP.

En relació a aquests òrgans de l'Administració de l'Estat, (Art. 55 LRJSP) estableix la següent classificació:

a. Òrgans superiors: Tenen aquesta condició els ministres i els secretaris d'estat. Els ministres són els caps superiors del
departament i superiors jeràrquics directes dels secretaris d'estat.
b. Òrgans directius: Els òrgans directius depenen del ministre o del secretari d'estat, i s'ordenen jeràrquicament entre si de la
següent manera:
i. Subsecretaris i secretaris generals.
ii. Directors generals i secretaris generals tècnics.
iii. Subdirectors generals.
c. Altres òrgans: Són aquells que estan subordinats a un òrgan superior o a un òrgan directiu, com ara agències, instituts,
comissions interministerials, etc.

TITULAR NOMBRAME CONDICIÓ/ REQUISITS FUNCIONS

DE NT TRACTAMENT
L’ÒRGAN
Mitjançant Real Alt càrrec/ Aprovació plans d’actuació, fixació dels
Decret del excel·lentíssim objectius i direcció dels òrgans del Ministeri;
MINISTRE President del senyor Membre manteniment de relacions amb les comunitats
Govern del Govern autònomes i convocatòria de les Conferències
sectorials. Els seus actes exhaureixen la via
administrativa.
Mitjançant reial Alt càrrec / Dirigir i coordinar les direccions generals del
SECRETARI decret a Excel·lentíssim Departament que se'ls adscriguin, exerceixen
DE L’ESTAT proposta del senyor les funcions que li delegui el ministre i les que
ministre Col·laborador del li atribueixi la legislació sectorial. Els seus
corresponent Govern actes exhaureixen la via administrativa.

Mitjançant reial Alt càrrec Funcionari de Caps superiors del personal del Ministeri,
decret a 'Il·lustríssim carrera (Doctor, dirigeixen el règim intern dels serveis comuns
SUBSECRET proposta del senyor llicenciat, Enginyer, del mateix, estableixen programes d'inspecció
ARI ministre Arquitecte, i proposen mesures d'organització. En matèria
corresponent equivalent) de personal, les seves acte esgoten la via
administrativa.

Mitjançant reial Alt càrrec / Funcionari de Les mateixes funcions de direcció i

SECRETARI decret a Il·lustríssim carrera (Doctor, coordinació que els secretaris d'Estat.
GENERAL proposta del senyor llicenciat, Enginyer,
ministre Arquitecte,
corresponent equivalent)

SECRETARI Mitjançant reial Alt càrrec / Funcionari de Competències sobre serveis comuns que
GENERAL decret a Il·lustríssim carrera (Doctor, determini el Reial Decret d'estructura del
TÈCNIC proposta del senyor llicenciat, Enginyer, Ministeri i, en tot cas, les relatives a
ministre Arquitecte, producció
corresponent equivalent)
Mitjançant reial Alt càrrec / Funcionari de Proposar, dirigir i controlar l'execució dels
DIRECTOR decret a Il·lustríssim carrera (Doctor, projectes del Ministeri; realitzar propostes de
GENERAL proposta del senyor llicenciat, Enginyer, resolució; impulsar i supervisar activitats de
ministre Arquitecte, gestió ordinària i exercir competències en
corresponent equivalent) matèria personal. En matèria de personal, les
seves acte esgoten la via administrativa.
Mitjançant reial NO és alt càrrec / Funcionari de Execució de forma directa dels projectes,
SUBDIRECT decret a Funcionari carrera (Doctor, objectius o activitats que se'ls assignin.
OR proposta del llicenciat, Enginyer,
GENERAL ministre Arquitecte,
 corresponent equivalent)

2.1. Els ministres (art. 61 LRJSP).

Com «caps» dels diferents departaments en què s'estructura l'Administració General de l'Estat, els correspon la creació i supressió
d'òrgans i el nomenament dels seus titulars o, almenys, la seva proposta, quan hagin de ser nomenats pel Govern, així com la
potestat reglamentària en les matèries pròpies dels departaments que dirigeixin. No tindran aquestes atribucions administratives
els anomenats «ministres sense cartera» als que ja ens hem referit, que, tot i que sí formen part del govern i tenen la mateixa
condició i atribucions polítiques que els altres ministres, des del punt de vista administratiu, per no estar al capdavant de cap
departament, només duran a terme aquelles funcions administratives que, de manera expressa, se'ls atorguin en cada cas.

2.2. Els secretaris d'Estat (art. 62 LRJSP).

Són una figura potestativa i flexible, així, pot ser que en un ministeri no hagi secretari d'estat o que hi hagi més d'un. Als secretaris
d'estat, quan n'hi hagi, se'ls fa responsables de l'execució del Govern en un sector d'activitat específica del ministeri (art. 7.1 LG),
actuant així com càrrec intermedi entre el ministre i el subsecretari. Aquesta figura té sentit, especialment, en aquells ministeris
que engloben diversos àmbits materials d'actuació, de manera que la figura del secretari d'estat coordinant un d'aquests àmbits
permet evitar la proliferació de més ministeris. Ex.: el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques compta amb tres
secretaris d'Estat: el secretari d'estat d'Hisenda, el secretari d'estat de Pressupostos i Despeses i el secretari d'estat
d'Administracions Públiques.

Malgrat que la LRJSP els atorga la condició d'òrgan superior, depenen jeràrquicament del ministre del departament al qual
corresponen i les seves competències van referides al sector d'activitat que té assignat. Els correspon la direcció i coordinació de
les direccions generals situades sota la seva dependència, per al que l'art. 14 LG els atribueix, entre altres, les següents funcions:
supervisar l'activitat dels òrgans directius adscrits a la seva secretaria i impartir instruccions als seus titulars, nomenar i separar els
subdirectors generals de la seva secretaria, celebrar contractes relatius a assumptes de la seva secretaria, etc.

2.3. Els subsecretaris (art. 63 LRJSP).

Es troben al càrrec de les subsecretaries, que ostenten la categoria d'òrgans directius. A diferència del que succeïa amb les
secretaries d'estat, de configuració flexible, l'art. 58 LRJSP exigeix, seguint la línia marcada per la LOFAGE, que cada ministeri
compti amb una (i només una) sotssecretaria, de la qual dependrà, al seu torn, una secretaria general tècnica.

Els subsecretaris tenen un rang inferior al dels secretaris d'estat, però no depenen jeràrquicament d'aquests últims, sinó que
depenen directament del ministre.

Els subsecretaris ostenten la representació ordinària del ministeri, dirigeixen els serveis comuns i exerceixen les competències
corresponents a aquests serveis, entre les quals es troben: proposar les mesures d'organització del ministeri i dirigir el
funcionament dels serveis comuns a través de les corresponents instruccions o ordres de servei; responsabilitzar-se del
assessorament jurídic al ministre en el desenvolupament de les seves funcions, en particular, en l'exercici de la potestat normativa
i producció d'actes administratius objecte de la seva competència, i exercir les facultats de direcció, impuls i supervisió de la
secretaria general tècnica i altres òrgans directius que depenguin d'ell. Com a novetat, se li atribueix la competència d'adoptar i
impulsar les mesures tendents a la gestió centralitzada de recursos i mitjans naturals en l'àmbit del seu Departament.

2.4. Els secretaris generals (art. 64 LRJSP).

Es troben al capdavant de les secretaries generals, l'existència és voluntària, atribuint-los les mateixes funcions que a les
secretaries d'estat, és a dir, la gestió d'un sector de l'activitat administrativa que correspon al ministeri en el qual s'enquadren.
L'única diferència, per tant, entre secretaries d'estat i secretaries generals, és el rang, ja que mentre que les primeres són òrgans
superiors, les segones són òrgans directius. Així, el secretari general tindrà la mateixa categoria que el subsecretari.

2.5. Els secretaris generals tècnics (art. 65 LRJSP).

Depenen immediatament del subsecretari, tenint les competències sobre serveis comuns que determini el reial decret d'estructura
del ministeri i, en tot cas, les relatives a producció normativa, assistència jurídica i publicacions. Quant a la seva categoria, estan
situats al segon escalafó dels òrgans directius, sent assimilats, per tant, als directors generals, i tenint així les mateixes facultats
que aquests sobre els òrgans que estiguin sota la seva dependència.

2.6. Els directors generals (art. 66 LRJSP).

Són els titulars de les direccions generals, és a dir, cadascuna de les àrees funcionalment homogènies del ministeri. A tall
d'exemple, en el Ministeri de Foment ha una Secretaria General d'Infraestructures, en la qual es troba una Direcció General de
Carreteres i una Direcció General de Ferrocarrils.

Per complir amb la seva comesa, els directors generals tenen atribuïdes les següents funcions: proposar projectes per assolir els
objectius del ministeri a què pertanyen, dirigint la seva execució i controlant el seu adequat compliment; realitzar la proposta de
resolució d'aquells assumptes que correspongui resoldre al ministre o secretari d'estat del que depenguin; impulsar i supervisar les
activitats que formen part de la gestió ordinària de l'òrgan directiu i vetllar pel bon funcionament dels òrgans, unitats i personal
que els integren, etc.

2.7. Els subdirectors generals (art. 67 LRJSP).

Sota la supervisió del director general o òrgan del qual depenguin, executen de forma directa els projectes, objectius o activitats
que se'ls assignin que, normalment, es corresponen amb l'execució directa de assumptes corresponents a la gestió ordinària
competència de la subdirecció general en què s'enquadren.

2.8. Altres òrgans.

A més dels esmentats fins ara, en l'Administració central de l'Estat s'integren altres òrgans, ni superiors ni directius, entre els quals
podem destacar aquells òrgans d'assessorament i assistència dels òrgans superiors, que són de confiança política, i aquells òrgans
de caràcter burocràtic que poden dependre tant dels òrgans directius com dels superiors.

a. Els gabinets. Regulats en el art.10.l LG, correspon als seus membres realitzar tasques de confiança i assessorament
especial, no tant a l'òrgan, sinó al seu titular, sense que puguin adoptar actes o resolucions. Al capdavant dels mateixos hi
ha un personal de gabinet, de lliure designació i destitució per part del titular de l'òrgan al que assessoren.

b. De caràcter burocràtic, es troben aquells que tenen encomanada la tramitació o preparació d'assumptes o decisions de
les que té la competència l'òrgan del qual depenen o bé tenen assignada la gestió d'un determinat servei públic, i
s'enquadren sota la tradicional denominació de serveis, seccions i negociats.

3. L’Administració perifèrica de l'Estat

L'Administració perifèrica de l'Estat està conformada per aquells òrgans de l'Administració estatal que, a diferència dels que
integren l'Administració central de l'Estat, no despleguen la seva activitat en tot el territori, sinó que les seves competències es
circumscriuen a una part concreta .del territori, podent ser aquest una comunitat autònoma (delegats del Govern) o una província
(subdelegats del Govern). En qualsevol cas, l'organització de l'Administració perifèrica de l'Estat ha d'estar inspirada en els
principis d'eficàcia i economia de la despesa pública, evitant la duplicitat d'estructures administratives.
3.1. Els delegats del Govern.
Les delegacions del Govern es configuren com la representació del Govern central en el territori de cada comunitat autònoma,
estant adscrites orgànicament al Ministeri d'Administracions Públiques. Es tracta d'un òrgan d'existència obligatòria, ja que així es
preveu en la Constitució (art. 154 CE), i es troba regulat en els art. 72 i 73 LRJSP.

Els delegats del Govern són considerats òrgan directiu i alts càrrecs, equiparant-se en rang als subsecretaris. Són nomenats i
separats per reial decret del Consell de Ministres, a proposta del president del Govern i, amb caràcter general, tenen la seva seu a
la localitat on radiqui el consell de govern de la comunitat autònoma.

Orgànicament, els delegats del Govern depenen de la Presidència del Govern, i correspon al ministre d'Administracions Públiques
dictar les instruccions que siguin procedents en relació a la coordinació de l'Administració General de l'Estat en aquest territori, i
al ministre d'Interior les instruccions en matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana.

A més, cada ministre també podrà dictar instruccions tècniques i criteris operatius relatives a la seva concreta àrea de
responsabilitat. La LRJSP ha reforçat el seu paper polític i institucional.

Entre les competències atribuïdes legalment, destaquem: la direcció de la delegació del Govern, la formulació als ministeris
competents de propostes pertinents sobre els objectius continguts en plans i programes que hagin d'executar els serveis territorials
i els seus organismes públics, o l'elaboració d'informes als ministeris corresponents sobre la gestió dels serveis territorials.

Així mateix, protegeixen el lliure exercici dels drets i llibertats i garanteixen la seguretat ciutadana a través de les forces i cossos
de seguretat de l'Estat i les subdelegacions del Govern, exerceixen les potestats sancionadora i expropiatòria el control de legalitat
i aquelles altres previstes en la LRJSP.

Com a òrgan delegat del Govern a la comunitat autònoma, la seva missió principal és garantir la cooperació i coordinació entre
l'Administració General de l'Estat i la comunitat autònoma, i també amb les entitats locals del territori en el qual despleguen la
seva activitat. Per a això, es dediquen a comunicar i rebre les informacions que necessitin tant del Govern central com de
l'autonòmic i tenen encomanades competències de direcció i coordinació en el territori autonòmic. A més, en la seva condició de
representant del Govern al territori autonòmic del qual es tracti, el delegat del Govern participa en les comissions mixtes de
transferències, en les comissions bilaterals de cooperació, així com en altres òrgans de cooperació quan es determini. Així mateix,
promou la celebració convenis de col·laboració i altres mecanismes de cooperació entre l'Administració central i l'autonòmica.

3.2. Els subdelegats del Govern i els directors insulars.

Els subdelegats del Govern es troben al capdavant de les subdelegacions del Govern, configuren com a òrgans de la respectiva
delegació del Govern. Són els representants del Govern central a cada província, sent nomenats i trobant-se sota la dependència
immediata del delegat del Govern de la respectiva comunitat autònoma. Sent de lliure designació, l'únic requisit que s'exigeix és
que siguin funcionaris de carrera (ja sigui de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals) als quals es demani, per
al seu ingrés, el títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent.

Amb caràcter general, en les comunitats autònomes uniprovincials, no hi haurà subdelegat del Govern, sinó que serà el delegat del
Govern qui assumirà les seves competències. Malgrat l'anterior, podia nomenar un subdelegat atenent a circumstàncies com ara la
població del territori, el volum de gestió o les seves singularitats geogràfiques, econòmiques o socials (art. 29.1 in fine
LOFAGE).

La funció del subdelegat del Govern és, principalment, servir de suport al delegat del Govern, En aquest sentit, i entre altres
competències, correspon als subdelegats del Govern (art. 75 LRJSP) dirigir els serveis integrats de l'Administració General de
l'Estat de acord amb les instruccions del delegat del Govern; mantenir relacions de comunicació, cooperació i col·laboració amb
els diferents òrgans territorials de l'Administració autonòmica amb seu a la província en què actuïn; etc.

Aquestes tasques de suport adquireixen especial rellevància quan el subdelegat del Govern es troba en una província diferent
d'aquella en la qual radica la seu de la delegació del Govern. Per a aquest cas, se li atribueixen unes funcions específiques, com
ara la direcció de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a la província, així com la direcció i la coordinació de la protecció
civil en l'àmbit de la província; competències que en el cas del subdelegat de la província on radica la seu del Govern només
poden exercir-se prèvia delegació del delegat del Govern i sota la seva direcció i supervisió.
Finalment, es preveuen diferents òrgans col·legiats en què participen Delegat i Subdelegat: La Comissió interministerial de
coordinació de l'Administració perifèrica de l'Estat, i la Comissió territorial d'assistència al Delegat del Govern. Tot això, en la
línia de potenciar aquests òrgans que ha dut a terme la LRJSP...

4. L'administració de l'Estat a l'exterior

Llei 2/2014, de 25 de març, de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, regula l'organització de l'Administració General de l'Estat a
l'exterior. Es crea un Servei Exterior de l'Estat, integrat per òrgans, unitats administratives, institucions i mitjans humans i
materials, sota la dependència jeràrquica de l'Ambaixador i orgànica i funcional dels respectius ministeris. D'entre ells destaquem
els següents òrgans:

a. Les missions diplomàtiques, que poden ser permanents o especials. Les primeres representen de manera permanent al
Regne d'Espanya davant els diferents estats amb els quals Espanya manté relacions diplomàtiques. Pel que fa a les
segones, les missions diplomàtiques especials, la seva representació del Regne d'Espanya davant d'un estat es
circumscriu a l'exercici d'una comesa determinada.
Normalment, les missions diplomàtiques s'anomenen ambaixades, i al capdavant de les mateixes es troba un
ambaixador. Els ambaixadors al capdavant de missions diplomàtiques permanents tenen la consideració d'òrgan
directiu.
b. Les representacions o missions permanents, la funció és representar al Regne d'Espanya amb caràcter permanent,
davant d'una organització internacional, i no davant un estat com succeïa amb les missions diplomàtiques.
Les persones que es trobin al capdavant de la representació o missió permanent, tal com succeïa amb els ambaixadors,
tindran la consideració d'òrgan directiu. A més, tant els ambaixadors com els representants permanents davant
organitzacions internacionals, s'encarreguen de la direcció de l'Administració General de l'Estat a l'exterior i
col·laboren en la formulació i execució de la política exterior de l'Estat, definida pel Govern, sota les instruccions del
ministre d'Afers Exteriors, de qui funcionalment depenen i, si escau, del secretari o secretaris d'estat del departament,
coordinant l'activitat de tots els òrgans o unitats administratives que integren l'Administració General de l'estat a
l'exterior, donant compliment al principi de unitat d'acció de l'Estat a l'exterior
c. Les delegacions, que s'encarreguen de representar Espanya en un determinat òrgan d'una organització internacional, o
en una conferència d'estats convocada per una organització internacional o sota els seus auspicis.
d. Les oficines consulars, al capdavant de les quals es troba un cònsol, són els òrgans encarregats de l'exercici de les
funcions consulars, com ara la legalització de documents oficials, poders, atorgament i renovació de passaports, etc. en
els termes que prevegi la llei i els acords internacionals subscrits per Espanya.
A més de les anteriors, també formen part de l'Administració de l'Estat a l'estranger les institucions i organismes
públics de l'Administració General de l'Estat l'actuació es desenvolupi a l'exterior. Així, per tant, el llistat d'òrgans de
l'Administració de l'Estat a l'exterior finalitza amb una clàusula numerus apertus, que deixa oberta la possibilitat que,
amb autorització del Consell de Ministres i amb l'informe previ del ministre d'Afers Estrangers, es creuen aquells
òrgans necessaris per realitzar les activitats que corresponen a l'Administració de l'Estat a l'exterior, sense que aquests
òrgans tinguin caràcter representatiu.
Destaca també la Prefectura de Missió, representant a l'Administració General de l'Estat.
5. L'administració consultiva. El consell d'Estat
Les administracions públiques poden classificar atenent a altres criteris no territorials, com ara el de les funcions que realitzen.

La major part dels òrgans administratius de l'Administració General de l'Estat s'integren en l'anomenada Administració activa
(aquells òrgans que tenen encomanades tasques decisòries, és a dir, prenen decisions, les preparen o les executen).
L'Administració consultiva, conformada per aquells òrgans que s'encarreguen de realitzar un assessorament qualificat als òrgans
decisoris, evacuant informes, dictàmens, etc., per aconseguir un major encert en les decisions. Així, dels òrgans vistos fins ara,
pertanyen a l'Administració consultiva els gabinets i els secretaris generals tècnics. A més d'ells, també són òrgans consultius el
Consell Superior del Ministeri d'Indústria i Energia, el Consell Superior Agrari, la Junta Consultiva de Contractació i, el més
important de tots ells, el Consell d'Estat.

El Consell d'Estat es configura com el «suprem òrgan consultiu del Govern» (art. 107 CE), i es troba regulat en la Llei
Orgànica 3/1980, de 22 d'abril, del Consell d'Estat (LOCE). Exerceix la funció consultiva amb autonomia orgànica i funcional
per garantir la seva objectivitat i independència (art. 1 LOCE), i ha de emetre dictàmens sobre tots aquells assumptes que
sotmetin a la seva consulta el Govern o els seus membres.

Aquesta consulta serà preceptiva quan així ho prevegi una llei o la pròpia LOCE, destacant, entre aquests supòsits: els reglaments
executius generals, avantprojectes de lleis orgàniques de transferències o delegació de competències a les comunitats autònomes,
revisió d'ofici dels actes administratius, nul·litat , interpretació i resolució de contractes i concessions administratives,
reclamacions de responsabilitat a l'Administració General de l'Estat, etc.

Essencialment, les tasques consultives sobre el Consell d'Estat estan circumscrites, normalment, a la realització d'un control de
legalitat, és a dir, comprovar l'adequació a la legalitat (especialment, l'observança de la Constitució) de la norma o acte que se
sotmeti a la seva valoració. Així, la valoració dels aspectes d'oportunitat i conveniència, només es durà a terme quan ho exigeixi
l'índole de l'assumpte o ho sol·liciti expressament l'autoritat

consultant, així com la major eficàcia de l'Administració en el compliment dels seus fins. En qualsevol cas, els dictàmens del
Consell no seran vinculants, llevat que una llei disposi el contrari (art. 2 LOCE).

Hem de ressaltar que, tot i que el Consell d'Estat es configuri com un òrgan consultiu del Govern, també emet dictàmens en
relació a actes o disposicions emanats de l'Administració o el govern autonòmic o local, quan no hi hagi un òrgan autonòmic
equivalent. El Consell d'Estat està compost pel president, els consellers permanents, els consellers nats, els consellers electius i el
secretari general (art. 6 a 10 LOCE).