TEMA 10

L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA. ELS DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT.
ELS ORGANISMES AUTÒNOMS. LES EMPRESES PÚBLIQUES.

I. L’organització administrativa de la Generalitat de Catalunya.

1.- Introducció.
2.- Regulació.
3.- Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
o Òrgans Superiors.
 Òrgans superiors unipersonals.
 Òrgans superiors col·legiats.
o Òrgans Inferiors.
 Òrgans inferiors polítics.
 Òrgans Centrals. Competències a tot el territori de
Catalunya.
 Òrgans perifèrics. Competències limitades a un territori
concret.
 Òrgans inferiors administratius.

II. Els departaments de la Generalitat.

1.- Introducció.
2.- Funcions dels Departaments.
3.- Determinació dels Departaments.
4.- Estructura dels Departaments de la Generalitat.
 Òrgans Centrals.
 Òrgans Territorials.
5.- Organització de l’Administració de la Generalitat.

III. Els organismes autònoms.

1.- Introducció.
2.- Regulació.
3.- Creació, modificació i supressió dels organismes autònoms.
4.- Estructura.
5.- Funcions.
6.- Classes d’organismes autònoms.

IV. Les Empreses públiques.

1.- Introducció.
2.- Regulació.
3.- Classes d’empreses públiques.
4.- Funció.
5.- Estructura.
6.- Exemples d’administració instit ucional.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 1 de 15

 TEMA 10
L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA. ELS
DEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT. ELS
ORGANISMES AUTÒNOMS. LES EMPRESES
PÚBLIQUES.

I. L’organització administrativa de la Generalitat de Catalunya.

1.- Introducció.
Les institucions polítiques de la Generalitat són;
 El Govern.
 El President.
 El Parlament.
 El Síndic de Greuges.
 El Síndic de Comptes.
 Consell de Garanties Estatutàries.
 Consell Audiovisual de Catalunya.

La Generalitat s’organitza administrativament per tal de portar a terme l’autogovern,

quedant sota la direcció i dependència del Govern.

Segons l’art. 103.1 CE; l’Administració pública serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua; amb submissió plena a la llei i al Dret; d’acord amb
els principis de;
 Eficàcia.
 Jerarquia.
 Descentralització.
 Desconcentració.
 Coordinació.

Segons l’article 71; l’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els

interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
L’Administració de la Generalitat actua d'acord amb els principis de ;
 Coordinació.
 Transversalitat.
 Transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els
ciutadans en puguin avaluar la gestió.
 Desconcentració.
 Descentralització.

L’administració pública de la Gener alitat de Catalunya, de vegades, gestiona

competències que es solapen amb les competències d’altres administracions .
Tenen una estructura jeràrquica que facilita que en cas d’impossibilitat d’un
òrgan per resoldre resolgui el superior.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 2 de 15

2.- Regulació.
 Constitució Espanyola.
 Estatut d’Autonomia de Catalunya.
 Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic
de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
 Llei 3/82 de 23 de març del Parlament, President i Consell Executiu de la
Generalitat de Catalunya.

3.- Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

o Òrgans Superiors. Tenen funcions polítiques i tenen competències
administratives.
 Òrgans superiors unipersonals.
- President o Presidenta de la Generalitat. El President o
Presidenta de la Generalitat dirigeix i coordina l’acció del
Consell Executiu o Govern i ostenta la més alta representació de
la Generalitat i l’ordinària de l’Estat a Catalunya.
- Conseller primer o Consellera primera. El president o
presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un
conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera
primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera
primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions
pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el
conseller o consellera que determini la llei, supleix i
substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els
casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat
i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir
les atribucions del president o presidenta relatives al
plantejament de:
- Una qüestió de confiança.
- La designació i el cessament dels consellers.
- La dissolució anticipada del Parlament.
- Consellers. Dirigeixen els Departaments. En cas de conflicte entre
diferents departaments resol el President de la Generalitat. En cas
d’absència de l’encarregat d’un Departament el substitut és designat
pel President de la Generalitat.
 Òrgans superiors col·legiats.
- Consell de Govern. És un òrgan actiu. Funcions del Consell Comentari [D1]:
També conegut com Consell
executiu; Executiu o Govern. Té una
- Designar els membres del Consell Consultiu de la vessant política i una altra
administrativa. És el màxim
Generalitat. òrgan de l’Administració de la
- Nomenar i separar els Alts Cà rrecs de l’Administració, Generalitat de Catalunya.
amb rang igual o superior al de Director General.
- Exercir la potestat reglamentaria quan no sigui exercida
pel President o pel Conseller corresponent.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 3 de 15

 - Designar els representants de la Generalitat als
organismes econòmics i institucions financeres o
empreses públiques.
- Comissions delegades del Govern. És un òrgan actiu. Són creades
pel Consell Executiu amb caràcter temporal i àmbit variable.
- Consell tècnic. És un òrgan consultiu. Està format pels Secretaris
Generals de cada Departa ment. Dóna suport al Govern
preparant-li els temes.
- Comissió Jurídica Assessora. La Comissió Jurídica Assessora
és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en
regula la composició i les funcions.
- Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. El
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és
l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries
socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del
Parlament en regula la composició i les funcions.
o Òrgans Inferiors.
 Òrgans inferiors polítics. Comentari [D2]:
També coneguts com Alts
 Òrgans Centrals. Competències a tot el territori de Càrrecs.
Catalunya.
- Secretaris Generals. Es nomenen per Decret del Govern.
- Secretaris Sectorials. Es nomenen per Decret del Govern. Es
creen per a departaments amb especial dificultat.
- Secretari General Adjunt al Departament de Presidència.
Amb la mateixa categoria que els Secretaris Generals.
- Directors Generals. Es nomenen per Decret del Govern.
- Directors de Serveis. Es nomenen per Decret del Govern.
S’integren a un o més departaments. Te nen funcions
d’administració i gestió de serveis generals. Amb la mateixa
categoria que els Directors Generals.
- Comissionats. Són òrgans especialitzats que treballen
matèries d’un Departament. Es creen, modifiquen,
suprimeixen, agrupen o divideixen per Dec ret del Govern.
Són nomenats i separats per Decret del Govern.
 Òrgans perifèrics. Competències limitades a un territori
concret.
- Delegats Territorials del Govern. Tenen categoria de
Directors Generals. Representen a un Departament en una o
més províncies.
 Òrgans inferiors administratius.
- Sotsdirector General. Creació per decret del Govern.
- Cap de Serveis. Creació per decret del Govern.
- Cap de Secció. Creació per decret del Govern.
- Cap de Negociat. Creació per ordre del Conseller corresponent.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 4 de 15

II. Els departaments de la Generalitat.
1.- Introducció.
El Govern de la Generalitat s’organitza en Conselleries o Departaments, que
integren l’Administració de la Generalitat. La direcció política i administrativa
de cada Departament correspon a un Conseller nomenat pel President de la
Generalitat. La estructura orgànica de cada departament es fixa per decret del
Govern.

2.- Funcions dels Departaments.

Cada Departament té al cap davant un Conseller. Són funcions del Conseller;
 Són titulars i caps superior del seu departament administratiu.
 Són membres del Consell Executiu o Govern.
 Representen, dirigeixen i organitzen el seu departament.
 Proposen al Consell de Govern; avantprojectes de llei i projectes de
decrets.
 Exerceixen la potestat reglamentària.
 Proposen al Govern el nomenament i la separació dels alts càrrecs.
 Nomenen i separen els alts càrrecs del departament.
 Resol els conflictes d’a tribucions entre organismes immediatament
inferiors del seu departament.
 És la última instància administrativa en la resolució de recursos i
reclamacions.
 Autoritza despeses i signa contractes del seu departament.
 Realitza qualsevol altra funció que li confereixi la legislació o que li sigui
delegada pel president.

3.- Determinació dels Departaments.

La Llei 1/2000, de 30 de març, faculta la Presidència de la Generalitat per tal de
crear, determinar el nombre, denominar i establir per decret l’àmbit de
competència respectiva dels departaments en què s’estructura l’Administració de
la Generalitat.

4.- Estructura dels Departaments de la Generalitat.

Considerant els òrgans per ordre descendent a la jerarquia, tenim;
 Òrgans Centrals.
 Conseller. Titular del Departament. Es creen, modifiquen i
suprimeixen per Decret del Govern . Són nomenats i separats per Comentari [D3]:
L’Administració de la
Decret del Govern. Generalitat està integrada per
 Consell Tècnic. Està format pels Secretaris Generals de cada Conselleries o Departaments
en què s’organitza el Govern. A
Departament. Dóna suport al Govern preparant -li els temes. la Llei 1/2000 es recull que no
hi ha un nombre màxim de
 Secretari General. És el cap administratiu i en matèria de personal. Conselleries i que les
Conselleries es creen,
Coordina les Direccions Generals. Inspecciona els òrgans modifiquen o suprimeixen per
jeràrquicament inferiors. S’estructura en serveis que es poden agrupar decret del president de la
Generalitat i de tot això
en Direccions Generals. Es creen, modifiquen i suprimeixen per s’informarà al Parlament.
Decret del Govern. Són nomenats i separats per Decret del Govern.
 Secretaris Generals Adjunts. Es creen, modifiquen i sup rimeixen
per Decret del Govern. Són nomenats i separats per Decret del

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 5 de 15

 Govern. Tenen la mateixa categoria que els Secretaris Generals.
Actualment només existeix el Secretari General Adjunt al Departament
de Presidència.
 Secretaries Sectorials. Tenen rang de Secretaria General. Es creen en
cas necessitat per la complexitat del Departament. Es creen,
modifiquen i suprimeixen per Decret del Govern. Són nomenats i
separats per Decret del Govern.
 Directors Generals. Cobreixen les necessitats de serveis de cad a
Departament. Es creen, modifiquen i suprimeixen per Decret del
Govern. Són nomenats i separats per Decret del Govern.
 Directors de Servei. Són òrgans d’existència facultativa. Es creen,
modifiquen i suprimeixen per Decret del Govern en els Departaments
que siguin necessaris pel volum de gestió o per la complexitat del
Departament. Són nomenats i separats per Decret del Govern. Tenen
categoria de Director General.
 Comissionats. Són òrgans especialitzats que treballen matèries d’un
Departament. Es creen, modifiquen, suprimeixen, agrupen o
divideixen per Decret del Govern. Són nomenats i separats per
Decret del Govern.
 Sotsdirectors Generals. Han de ser funcionaris de carrera del cos de
titulació superior o grup A. Es creen, modifiquen i suprimeixen per
Decret del Govern. Són nomenats i separats per ordre del Conseller,
a proposta del Director General.
 Caps de serveis. Han de ser funcionaris de carrera del cos de titulació
superior o grup A. Es creen, modifiquen i suprimeixen per Decret del
Govern. Són nomenats i separats per ordre del Conseller, a proposta
del Director General.
 Caps de secció. Han de ser funcionaris de carrera del cos de titulació
superior o grup A. Es creen, modifiquen i suprimeixen per Decret del
Govern. Són nomenats i separats per ordre d el Conseller, a proposta
del Director General.
 Caps de negociat. Han de ser funcionaris de carrera del cos de
titulació superior o grup A. Es creen, modifiquen i suprimeixen per
ordre del Conseller. Són nomenats i separats per ordre del Conseller,
a proposta del Director General.
 Òrgans territorials o perifèrics.
 Delegacions Territorials del Govern depenen de la Secretaria
del Govern del Departament de la Presidència. Els titulars
tenen la categoria de Directors Generals. Es creen, modifiquen i
suprimeixen per Decret del Govern. Són nomenats i separats per
Decret del Govern.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 6 de 15

5.- Organització de l’Administració de la Generalitat . Comentari [D4]:
Decret 421/2006, de 28 de
L'Administració de la Generalitat queda organitzada en els 15 departaments novembre, de creació,
següents: denominació i determinació de
l’àmbit de competència dels
departaments de
l’Administració de la Generalitat
 Departament de la Presidència. de Catalunya.
Funcions.
- El suport directe i assistència al president de la Generalitat de
Catalunya en el desenvolupament de les seves funcions.
- Les funcions de secretaria del Govern, l’assessorament, la
representació i la defensa jurídica del Govern i de l’Administració d e
la Generalitat i els organismes que en depenen, juntament amb les
publicacions oficials.
- La difusió de l’activitat del president i del Govern de la Generalitat.
- L’atenció ciutadana, la informació pública sobre els recursos, els
serveis i els programes de l’administració, així com la coordinació i
direcció dels sistemes d’informació de base i gestió corporativa de la
Generalitat.
- La coordinació interdepartamental i l’impuls d’estratègies conjuntes,
especialment en l’àmbit de les competències connexes o com partides.
- La coordinació de la política informativa del govern.
- L’organització, la coordinació i l’elaboració dels continguts de la
informació corporativa.
- Polítiques i actuacions davant les institucions de la Unió Europea.
- Qualsevol altra que li atribueix in les lleis i altres disposicions.
- Resten adscrits al Departament de la Presidència la Delegació de la
Generalitat a Madrid, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i la
Delegació de la Generalitat davant les institucions europees.
 Departament de la Vicepresidència.
Funcions.
- El conseller de la Vicepresidència substitueix el president en cas
d’absència o impediment i el segueix en l’ordre protocol·lari.
- El conseller de la Vicepresidència presidirà el Consell Tècnic.
- La promoció exterior de la Generalit at.
- El suport a les funcions de representació institucional de la Generalitat
a l’exterior.
- La cooperació al desenvolupament.
- La coordinació de la participació de la Generalitat en els consorcis i
organismes amb altres institucions en l’àmbit de les relaci ons
internacionals.
- La coordinació executiva dels organismes governamentals amb
competències en l’acció exterior de la Generalitat.
- El suport a les comunitats catalanes a l’exterior.
- La direcció de l’activitat de les delegacions territorials del Govern de
la Generalitat.
- La política lingüística de la Generalitat.
- L’esport.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 7 de 15

 - Els afers religiosos.
- Resten adscrits al Departament de la Vicepresidència el Patronat
Català Pro Europa, l’Oficina del Govern de la Generalitat a París, la
Casa de Perpinyà, el Centre d’ Història Contemporània de Catalunya, el
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i l’Institut
Ramon Llull.
 Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Funcions.
a) Les funcions relacionades amb la seguretat ciutadana, la se guretat
pública i el trànsit.
b) Les emergències i la seguretat civil.
c) El joc i els espectacles.
d) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya.
e) Les relacions institucionals i l’impuls del desenvolupament
estatutari.
f) La promoció de la participació social.
g) La recuperació de la memòria històrica, el foment de la pau i els
drets humans.
 Departament d’Economia i Finances.
a) La política econòmica.
b) Les entitats de crèdit.
c) El mercat de valors.
d) La promoció i la defensa de la competència.
e) El consum.
f) Energia i mines.
g) El sector assegurador.
h) Les finances públiques, els pressupostos, la eficiència de la
despesa, el deute públic i la tutela financera dels ens locals.
i) La contractació pública i la Junta Cons ultiva de contractació
administrativa.
 Departament de Governació i Administracions Públiques.
a) L’assistència i cooperació amb el món local de Catalunya.
b) La funció pública i la modernització de l’Administració.
c) L’organització administrativa de l’ Administració de la Generalitat.
d) Els processos electorals.
e) L’acció comunitària i de desenvolupament local.
f) La coordinació i la gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials.
g) La societat de la informació, les telecomunicacions i les
comunicacions electròniques i l’administració electrònica.
h) La sensibilització cívica i social i el suport a les entitats i el
voluntariat.
i) L’execució i el desenvolupament dels sistemes d’informació
corporatius.
Resten adscrits al Departament de Governac ió i Administracions
Públiques l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 8 de 15

  Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
a) La política i la planificació territorial i l’urbanisme.
b) Les polítiques de sòl.
c) Les obres públiques i infraestructures.
d) Les carreteres, els ferrocarrils, els ports i els aeroports.
e) Els transports.
f) Desplegament i aplicació de la llei de barris.
 Departament de Justícia.
a) Les funcions relacionades amb l’Administració de justícia a
Catalunya.
b) Els serveis penitenciaris, la rehabilitació i la justícia juvenil.
c) La conservació, l’actualització i el desenvolupament del dret civil
de Catalunya.
d) Les associacions, les fundacions, els col·l egis professionals, les
acadèmies, notaris i registradors.
 Departament d’Educació.
La política educativa en l’àmbit de l’ensenyament no universitari.
 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
a) La promoció i la difusió cultural.
b) El patrimoni cultural, arxius i museus.
c) Les indústries culturals.
d) L’activitat reguladora dels mitjans de comunicació públics i la
relació amb els mitjans de comunicació de la Generalitat.
e) La cultura tradicional i popular catalana.
f) Els equipaments culturals.
g) La cooperació cultural i biblioteques.
 Departament de Salut.
a) La política sanitària.
b) El Servei Català de la Salut.
c) L’Institut Català de la Salut.
d) Els equipaments sociosanitaris.
 Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
a) Les polítiques d’agricultura.
b) Les polítiques de ramaderia.
c) Les polítiques de pesca.
d) Desenvolupament del món rural
e) La indústria agroalimentària i les polítiques d’alimentació.
 Departament de Treball.
a) Les relacions laborals.
b) L’ocupació.
c) L’economia social, les cooperatives i l’autoempresa.
d) La formació ocupacional i contínua.
 Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
a) El comerç interior i l’artesania.
b) El turisme.
c) La seguretat industrial.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 9 de 15

 d) La indústria.
e) La innovació.
f) Les universitats.
g) El foment de la recerca.
h) La internacionalització de l’empresa catalana.
 Departament d’Acció Social i Ciutadania.
a) La política de serveis socials.
b) Les polítiques de dones.
c) La política de joventut.
d) La política de la gent gran.
e) Les famílies, la infància i l’adolescència.
f) La política d’immigració i suport a la migració catalana.
g) La política de gais, lesbianes i transsexuals.
h) L’acolliment i les adopcions.
i) La política de les persones amb disminució i dependències.
j) Els equipaments assistencials de la xarxa pública de serveis socials.
k) Polítiques per a la inclusió social.
 Departament de Medi Ambient i Habitatge.
a) La qualitat i la planificació ambiental i l’estratègia de sosten ibilitat
davant el canvi climàtic.
b) L’aigua.
c) Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural.
d) Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial.
e) Els residus.
f) Els serveis meteorològics.
g) L’habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d’habitatge
incloses les polítiques de sòl residencial associades.
h) L’ordenació de l’edificació i control de qualitat del procés i
productes d’edificació.
i) L’impuls de les energies renovables.
j) Les polítiques de rehabilitació d’ habitatges en barris i nuclis
històrics.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 10 de 15

III. Els organismes autònoms

1.- Introducció.
Els organismes autònoms són un tipus d’administració institucional que tenen Comentari [D5]:
L’Administració institucional
personalitat jurídica, pressupostos i funcions propis. És un organisme públic, està al servei de l’Administració
adscrit a un Departament, del que depèn en règim de tutela i està controlat per la territorial i té un seguit de
funcions específiques i
Generalitat. La Generalitat nomena els seus òrgans directrius . Està regulat pels determinades.
pressupostos de la Generalitat.

Els organismes autònoms poden tenir caràcter administratiu o bé caràcter Comentari [D6]:
Es regeixen pel dret
comercial, financer o industrial . administratiu.
Comentari [D7]:
Els actes administratius dels organismes autònoms es poden recórrer per recurs Es regeixen per dret privat en
certs aspectes, i en altres per
ordinari davant el Conseller del Departament on s’integren, excepte que la llei dret administratiu. La creació
de les societats de forma
reculli explícitament la seva fermesa privada ha de ser acordada pel
govern, mentre que la
dissolució o pèrdua de posició
2.- Regulació. majoritària ha de ser
 Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text autoritzada pel Parlament.

refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’Empresa Pública

Catalana.
 Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives .
 Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de
l'Administració general de l'Estat .

3.- Creació, modificació i supressió dels organismes autònoms.

Els Organismes autònoms es regeixen pel Dret administratiu . La seva finalitat és
la descentralització funcional i l’execució de programes específics de l'activitat
d'un Ministeri, la realització d'act ivitats de foment, prestacions o de gestió de
serveis públics. Depenen d’un ministeri.

El nomenament dels titulars dels òrgans dels Organismes autònoms es regirà p er

les normes aplicables a l'Administració General de l'Estat.

Per al desenvolupament de les se ves funcions, els Organismes autònoms

disposaran dels ingressos pro pis que estan autoritzats a obtenir , així com de les
restants dotacions que puguin percebre a través dels Pressupostos Generals de
l'Estat. S’inclouen al pressupost general del Ministeri on s’integren.

El personal al servei dels Organismes autònoms serà funcionari o laboral, en els

mateixos termes que els establert per a l'Administració General de l'Estat. La Llei Comentari [J8]:
El personal que hi treballa pot
de creació podrà establir excepcionalment peculiaritats del règim de personal de ser personal funcionari o
l'Organisme autònom en les matèries d'oferta d'ocupació, sistemes d'accés, personal laboral de qualsevol
administració pública d’àmbi t
adscripció i provisió de llocs i règim de mobilitat del seu personal. estatal, autonòmic i local.

Els actes i resolucions dels òrgans dels Organismes autònoms són susceptibles
dels recursos administratius previstos en l es lleis administratives.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 11 de 15

La creació dels Organismes autònoms s'efectuarà per Llei. Aquesta llei recollirà
totes les particularitats referents a l’òrgan que crea. Els estatuts dels Organismes Comentari [J9]:
Normes de funcionament intern
autònoms s'aprovaran per Reial Decret del Consell de Ministres, a iniciativa del de l’organisme. Els estatuts
titular del Ministeri d'adscripció i a proposta conjunta dels Ministres hauran de ser aprovats i
publicats amb caràcter previ a
d'Administracions Públiques i d'Economia i Hisenda. l'entrada en funcionament
efectiu de l'Organisme públic
corresponent.
La modificació o refosa d'Organismes autònoms haurà de produir-se;
 Per Llei quan suposi;
- L'alteració dels seus fins generals .
- L'alteració del tipus d'Organisme públic o de les peculiaritats
relatives als recursos econòmics.
- L'alteració del règim de personal.
- L'alteració del règim de contractació.
- L'alteració del règim patrimonial.
- L'alteració del règim fiscal
- Qualssevol altra alteració que exigeixi norma amb rang de Llei.
 Per Reial Decret acordat en Consell de Ministres . Les modificacions
o refoses d’Organismes autònoms, no compreses en l'apartat anterior , Comentari [J10]:
Per Llei quan suposi;
es duran a terme, encara que suposi n modificació de la Llei de -L'alteració dels seus fins
creació, per Reial Decret acordat en Consell de Ministres, a proposta generals.
-L'alteració del tipus
conjunta dels Ministeris d'Administracions Públiques i d'Economia i d'Organisme públic o de les
peculiaritats relatives als
Hisenda, i a iniciativa del Ministre o Ministres d'adscripció o, en tot recursos econòmics.
cas, d'acord amb el mateix. -L'alteració del règim de
personal.
 Quan la modificació afecti únicament l’ organització de l'Organisme -L'alteració del règim de
contractació.
públic es durà a terme per Reial Decret, a iniciativa del Ministre -L'alteració del règim
d'adscripció, i a proposta del Ministre d'Administracions Públiques. patrimonial.
-L'alteració del règim fiscal
-Qualssevol altra alteració que
Extinció i liquidació dels Organismes autònoms es produirà: exigeixi norma amb rang de
Llei.
 Per determinació d'una Llei.
 Mitjançant un Reial Decret acordat en Consell de Ministres a
proposta conjunta dels Ministres d'Administracions Públiqu es i
d'Economia i Hisenda, i a iniciativa del Ministre d'adscripció o, en
tot cas, d'acord amb el mateix, en els casos següents:
- Pel transcurs del temps d'existència assenyalat en la Llei de
creació.
- Perquè la totalitat dels seus fins i objectius sigui n assumits pels
serveis de l'Administració General de l'Estat o per les
comunitats autònomes.
- Perquè els seus fins hagin estat totalment complerts, de manera
que no es justifiqui la pervivència de l'Organisme públic.

El Govern desplega l’organització i el règim jurídic, aprova els estatuts

corresponents i determina l’adscripció a un departament. El conseller i el
secretari general del departament al qual s’adscriguin tindran potestats de
direcció i inspecció sobre l’organisme autònom.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 12 de 15

Els pressupostos de les entitats autònomes han d'ésser elevats per llur consell
d'administració al Departament d'Economia i Finances, amb informe previ del
departament a què són adscrits, abans de l'1 de maig de cada any.

4.- Estructura.
L’organisme autònom és dirigit per un ò rgan col·legiat de govern. El President Comentari [D11]:
Consell Rector, Consell
pot ser un conseller i poden haver alts càrrecs de l’Administració entre els Directiu, Comissió de Govern,
membres d’aquest òrgan col·legiat. El Govern de la Generalitat nomena un Patronat, etc.

responsable unipersonal que es pot dir Gerent, Director General o altre. El

personal al servei dels organismes autònoms seran funcionaris o laborals.

5.- Funcions.
Realitzen activitats de foment, prestacionals o de gestió dels serveis públics.

6.- Classes d’organismes autònoms.

 Administratiu:
• Escola de Policia de Catalunya / Escola d’Administració Pública
• Junta de Residus/ Junta d’ Aigües.
 Gestors de Serveis Sanitaris:
• Institut Català de la Salut/ Institut Català d’ Assistència Social
 De caràcter comercial:
• Institut Català del Sol
 De caràcter financer:
• Institut Català de Finances
 De caràcter prestacional:
• Institut Català de la Salut.
 Altres:
• Corporació Catalana de Ràdio i T. V.
• Junta de Sanejament (entitats de dret públic sotmeses a
l’ordenament jurídic privat).

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 13 de 15

IV. Les Empreses públiques.

1.- Introducció.
Les Empreses públiques són un tipus d’administració institucional que tenen
personalitat jurídica pròpia. La Generalitat podrà constituir empreses públiques
com a mitjà d’execució de les funcions que siguin de la seva competència. Són
entitats de dret públic, sotmeses al dret privat, adoptant la forma d’una societat
anònima, financera, civil, mercantil, etc. Si els seus estatuts ho recullen poden
regir-se pel dret públic per certs casos.

Depenen de la Generalitat però fan activitats econòmiq ues, industrials o

financeres. La Generalitat té la participació majoritària en la societat. La pèrdua Comentari [D12]:
Per sobre del 50%.
de la posició majoritària en aquestes societats ha d'ésser aprovada per llei del En certs casos la Generalitat
Parlament. La venda de títols que no comporten la pèrdua de la posició participa directament o
indirectament, com a mínim en
majoritària ha d'ésser acordada pel Govern. un 5% del capital social sempre
que ho autoritzi el Parlament
mitjançant una llei. La
El Parlament farà el seguiment anual del pressupost, inversions, finançament , Generalitat tindrà la facultat de
etc. Estan incloses a en l’avantprojecte de pressupostos de l’Executiu. La designar tots o
una part dels òrgans de
creació i dissolució s’ha d’aprovar al Parlament per lle i. Correspon al Govern, direcció.
mitjançant decret, desenvolupar -ne l'organització, el règim jurídic i aprovar els
estatuts, i determinat el departament que s'ha d'adscriure.

L’actuació de les entitats i de les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació

d’aquesta llei, s’ha d’inspirar en criteris de rendibilitat, d’economia, i de
productivitat i en el principi de no discriminació respecte al sector privat, també
ha de procurar de contribuir al foment de l’ocupació i al desenvolupament
tecnològic.

El pressupost ha d 'ésser elevat pel consell d'administració al Departament

d'Economia i Finances, amb informe previ del Departament a què són adscrites,
abans del primer de maig de cada any.

2.- Regulació.
 Estatut d’Autonomia.
 Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’Empresa Pública
Catalana.
 Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives .

3.- Classes d’empreses públiques.

 Organisme autònom comercial, industrial o financer.
 Entitats de dret públic sotmeses al dret privat.
 Societats civils o mercantils, amb participació majoritària de la
Generalitat, dels seus organismes autònoms o de les societats en què la
Generalitat o els seus organismes tenen també particip ació majoritària.
 Societats civils o mercantils vinculades a la Generalitat . Gestionen serveis
públics de titularitat de la Generalitat, o han subscrit convenis.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 14 de 15

4.- Funció.
 Han de gestionar i assolir serveis de part de l’Administració.
 Els preus i tarifes s’han d’autoritzar pel titular del Departament.

5.- Estructura.
 Organisme de govern. Pot ser un Gerent, un Director, un Consell
Directiu... Es nomenat per la Generalitat i estan sotmesos a
incompatibilitats.

6.- Exemples d’administració instituciona l.

Com exemples podem veure; col·legis professionals, Consorcis, Agències,
Fundacions, Societats de participació majoritària de l’ Estat o de la Generalitat.

Cos de Tècnics Especialistes (Grup C) Tema 10 Part General Pàgina 15 de 15