ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024

Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

CONTINGUT
5. La integració econòmica i les seves modalitats
5.1 Modalitats d’integració econòmica
5.2 Efectes estàtics i dinàmics de la integració

Integració econòmica es el procés pel qual dos o més països eliminen els obstacles a les
relaciones econòmiques entre ells.

5.1. Modalitats d’integració econòmica

A/ L’àrea de comerç preferencial (Preferential trade area) és el grau més dèbil

d'integració econòmica. Dos o més països rebaixen entre ells els aranzels, però no els
eliminen completament.

Exemples:
 Sistema de preferències imperial entre Gran Bretanya i les seves colònies i dominis
posat en marxa a inicis del segle XX

 L’Acord Preferencial CEE-Espanya del 1970 (en vigor fins al 1986).

 Asia-Pacific Trade Agreement, vigent des de 1975, entre Bangladesh, Filipilnas,

India, Corea del Sud, Laos, Sri Lanka, Nepal i Xina.

B/ El segon grau d'integració econòmica és l'àrea de lliure comerç (Free-trade area). Es

tracta de dos o més països que han acordat eliminar tots els obstacles (aranzels, quotes,...)
a la circulació dels productes que produeixen. Cadascú dels països membres, però, te
aranzels i altres barreres al comerç propis amb altres països que no en són membres
(tercers països). La lliure circulació de productes nomes és per les mercaderies produïdes
a un país membre, no per les importades. Les regles d’origen, enteses com el conjunt de
característiques que ha de reunir un producte per ser considerat com originari d’un país,
són importants en els acords de lliure comerç doncs la lliure circulació sols s’aplica als
productes originaris dels països que en formant part.

Des de fa anys els acords de lliure comerç són també acords de lliure inversió doncs
incorporen la igualtat de tractament entre inversors nacionals i inversors de la resta de
països de l’acord.

Exemples:
 United States–Mexico–Canada Agreement (USCMA) entre Estats Units, Canadà i Mèxic
(negociat al 2018-2019 i en vigor des de 2019) i que substitueix el North American
Free Trade Agreement (NAFTA) en vigor des de 1994.
 A més a més del USCMA, els EEUU tenen 13 altres acords de lliure comerç: Israel
(1985), Jordània (2001), Singapur (2003), Xile (2003), Austràlia (2004),
Centreamericà i República Dominicana (2006), Marroc (2004), Perú (2006),
Bahrain (2006), Oman (2009), Colòmbia (2012), Corea del Sud (2012) i Panamà
(2012)
 La Unió Europea té acords de lliure comerç en vigor amb
o Noruega, Islàndia i Suïssa (des de 1973 en el marc de l’Espai Econòmic
Europeu);
o Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Tunísia i Marroc (en el marc de la
Política Euro-Mediterrània);
o Mèxic (2000), Sud-àfrica (2004), Xile (2003), Colòmbia, Equador i Perú
(2013), Amèrica Central (2013), Corea del Sud (2015), Canadà (2017),

Pàgina 1
 ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024
Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

Singapur (2019) i Japó (2019).

A més a més n’està negociant amb ASEAN, Consell de Cooperació del Golf Pèrsic,
Indià, Malàisia, Singapur, Ucraïna i MERCOSUR.
 European Free Trade Association (EFTA), creada al 1960 per 7 països d’Europa com
alternativa a la Comunitat Econòmica Europea. Avui està integrada per Islàndia,
Noruega, Suïssa i Liechtenstein.
 Trans-Pacific Partnership Agreement

Requadre 1: Aliança Transpacífica o Trans-Pacific Partnership Agreement

 Firmat el 5 d’Octubre de 2015. EEUU es retira al 2017.
 Ara 11 països: Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda,
Perú, Singapur i Vietnam.

Contingut:
 Acord de lliure comerç: eliminació de reducció d’aranzels i barreres no
aranzelàries i harmonització de normatives per béns i serveis.
 També inclou un acord per harmonitzar normes sanitàries i fitosanitàries així
com barreres tècniques al comerç.
 Acords per liberalitzar la prestació de serveis incloent-hi els serveis financers i de
telecomunicacions
 Acord de lliure inversió: establiment de normes per no discriminació els
inversors a fi efecte d’obrir els països a la inversió estrangera.
 També inclou un procediment d’arbitratge internacional per les disputes sobre
inversió
 Protecció de la propietat intel·lectual
 Compromís de totes les parts pels drets laborals fonamentals reconeguts per la
Organització Internacional del Treball

Pàgina 2
 ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024
Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

C/ Una unió duanera (Custom union), és una àrea de lliure comerç que, a més, estableix
una tarifa duaneres comuna per a tots els estats membres per al comerç amb la resta dels
estats no membres.

Exemples:
 Mercado Común del Sur (Mercosur), integrat per Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai
i Veneçuela i creat al 1991.
 La Unió Europea tÉ una unió duanera amb Turquia (des de 1995).
 Comunidad Económica de Estados de África Occidental (CEDEAO) integrat per Benín,
Burkina Faso, Cap Verd, Costa de Marfil, Gambia, Ghana, Guinea Bisau, Guinea,
Liberia, Mali, Niger, Nigeria, Senegal, Sierra Leona, Togo. Encara que no es
formalment una Unió Duanera se la pot considerar ja que té un aranzel comú (es
crea el 1975)

D/ El quart grau d'integració econòmica és el mercat comú (Common market), una unió
duanera més la lliure circulació de tots els factors de producció (capitals i mà d'obra) i
algunes polítiques comunes.

Exemple:
 La Comunitat Econòmica Europea creada al 1958 per Alemanya, Bèlgica, França,
Itàlia Luxemburg i Països Baixos. Ara està formada per 27 països que, des del
Tractat de Maastricht de 1992 integren la Unió Europea i la sortida del Regne Unit.
 Mercat Comú d’ África Oriental i Austral (COMESA) format per 21 països entre ells
Kenia, Uganda, Tanzania, Zambia, Zimbabwe y Madagascar, entre otros (des de
1994) (és un mercat comú en procés).

E/ Finalment una unió econòmica (economic union) és un procés pel qual dos o més països
a més a més de crear un mercat comú, unifiquen polítiques econòmiques i eventualment
creen una moneda única. En aquest cas estarem davant d’una unió econòmica i monetària.

Exemple:
 La Unió Econòmica i Monetària Europea creada pel Tractat de Maastricht de 1992
 La Unió Econòmica i Monetària de África Occidental (UEMOA), si bé el nivell
d’integració no és complert ja s’ha creat una moneda comú el CFA, moneda vinculada
a l’euro i li proporciona estabilitat i fomenta el comerç entre la regió. Els països que
la formen són Benín, Burkina Faso, Costa de Marfil, Guinea-Bissau, Malí, Níger,
Senegal y Togo.

Finalment dir que sovint en comptes de parlar de modalitats de integració (de l’àrea de
comerç preferencial a la unió econòmica) es parla de integració superficial o negativa
(eliminació de barreres) i de integració profunda o positiva (polítiques comunes). El
Requadre 2 presenta diferents nivells de integració.

Pàgina 3
 ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024
Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

Requadre 2: integració superficial versus integració profunda

Nivell de integració Modalitat de Característiques Exemples
integració
Acord de lliure Eliminació de Acord EEUU-Israel
INTEGRACIÓ comerç barreres a la
SUPERFICIAL circulació de
mercaderies i serveis
Acord de lliure Eliminació de NAFTA
comerç plus barreres a la
circulació de
mercaderies i serveis
més harmonització
d’algunes normes
(laborals,
ambientals,...)
Unió duanera Lliure circulació de MERCOSUR
mercaderies i factors
productius
Unió monetària Moneda comuna i UE
política monetària
única
INTEGRACIÓ Unió fiscal i bancària Política fiscal i UE en el futur
PROFUNDA supervisió del sistema
financer comunes

5.2. Efectes estàtics i dinàmics de la integració

A/ Efectes estàtics: creació i desviació de comerç

La reducció o eliminació dels obstacles al comerç entre països que formen una àrea
d’integració (àrea de lliure comerç o unió duanera) incrementarà els fluxos de comerç,
crearà comerç en la terminologia normalment utilitzada. El quadre següent il·lustra aquest
cas.

Abans de la integració no hi ha comerç de la mercaderia A entre Espanya i França malgrat

que França es el productor mes eficient ja que l’aranzel ho impedeix. EEU també es un
productor mes eficient que Espanya (però menys que França) però també l’aranzel fa
impossible vendre a Espanya..

La integració fa que ara el producte A entri a Espanya a un preu de 8 (no aranzel), es a dir,
hi ha creació de comerç (les exportacions d’A des de França a Espanya) i ara Espanya
s’abasteix del productor mes eficient el que es valora positivament.

Pàgina 4
 ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024
Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

Taula 1: Un exemple de creació de comerç per un procés de integració.

Espanya França EEUU
Cost de producció de 10 8 9
la mercaderia A
Preu a Espanya amb 10 12 13,5
aranzel del 50%
Preu a Espanya amb 10 8 13,5
integració amb França

El quadre següent il·lustra una altre situació. En aquest cas, abans de la integració i amb un
aranzel del 50%, Espanya comprava la mercaderia B a EEUU que es el productor mes
eficient.

Amb la integració ara Espanya compra a França que es un productor menys eficient que els
EEUU però es beneficia de la discriminació que suposa no pagar aranzel. Ara no hi ha creació
de comerç (Espanya ja importava la mercaderia B). Hi ha desviació de comerç: abans
Espanya importava dels EEUU, ara ho da de França. Aquesta desviació es valora
negativament dons ara importem d’un productor menys eficient.

Taula 2: Un exemple de desviació de comerç per un procés de integració.

Espanya França EEUU
Cost de producció de 10 8 6
la mercaderia B
Preu a Espanya amb 10 12 9
aranzel del 50%
Preu a Espanya amb 10 8 9
integració amb França

En termes generals se suposa que l’efecte creació de comerç serà mes important que l’efecte
desviació de comerç si l’àrea de integració manté aranzels baixos per tercers països.

[A classe farem algun exercici]

B/ Efectes dinàmics

Més enllà dels efectes estàtics de la integració, és a dir, els què resulten de comparar la
situació de no integració amb la de integració, cal esperar que els processos d’integració
generin efectes dinàmics:
 augment de la competència doncs la integració pot trencar o reduir posicions de
domini de mercats d’un país (sempre que no es creïn noves posicions de domini a
escala del bloc de integració);
 aprofitament de les economies d’escala per l’ampliació del mercat
 més possibilitats de diferenciació de productes per l’ampliació de mercat

RECAPITULACIÓ: les condicions perquè es donin majors guanys en un procés

d’integració són:

1. Els guanys d’una unió duanera seran majors quan els preus mundials estiguin més
propers als preus dels socis de la unió.
2. A major elasticitat de la demanda d’importacions  més grans seran els guanys ja
que la creació de comerç en resposta a una reducció de preu intern serà molt més
gran.

Pàgina 5
 ECONOMIA INTERNACIONAL Curs 2023-2024
Tema 5. La integració econòmica i les seves modalitats

Altres guanys de la integració comercial:

3. El bloc comercial genera un major mercat nacional on les empreses poden vendre
els seus productes amb pràcticament cap barrera aranzelària.
4. Un augment de la competència que porti a reduir preus: es pot donar que abans de
la integració del país en el bloc comercial, la producció de determinats béns es
donessin en condicions de competència imperfecta (monopolis, etc.) i, per tant, a un
preu de venda superior. Amb la integració s’introdueix competència reduint
d’aquesta forma els preus finals.
5. Un augment de la competència pot reduir els costos de producció: les empreses en
competència tenen més al·licients per utilitzar de forma eficient els inputs i
incorporar millores tecnològiques que en situacions de monopoli.
6. Les empreses poden reduir costos expandint la seva producció dins del bloc
comercial. Amb la integració s’aprofiten les economies d’escala.
7. L’augment de les possibilitats d’inversió degut a l’expansió del mercat
8. Pot provocar una injecció de dinamisme empresarial i en alguns casos social.

CONCEPTES CLAU (definits als apunts)

Àrea de comerç preferencial (Preferential trade area)

Àrea de lliure comerç (Free-trade area).
Creació de comerç
Desviació de comerç
Efectes dinàmics de la integració
Integració econòmica
Unió duanera (Custom union),
Unió econòmica (Economic union)

PER A SABER-NE (ENCARA) MÉS:

Calvo Hornero, A. (2019), Fundamentos de la Unión Europea, Capítulo 1. Fundamentos de

la integración económica, Editorial Universitaria Ramon Areces, pp. 3 a 22, accessible a:
https://www.cerasa.es/media/areces/files/book-attachment-2111.pdf

Tugores Ques, J, (2006): Economía internacional. Globalización e integración

económica”, 6º ed., Mc Graw-Hill, Capítol 4, pàgines 109 a 143.

Pugel, T.A, (2004): Economía internacional”, Mc Graw-Hill, Capítol 11.

Pàgina 6