Presentació - U08 1 El Comerç Internacional. La Unió Europea

1
12 El comerç internacional 1. El comerç internacional
Els factors que expliquen el comerç internacional.

Els països intercanvien béns i serveis, comercien, els uns amb els altres, per a
obtenir aquells béns i serveis de què no disposen.
Aquesta carència o escassetat té l’origen en diversos factors:
© McGraw-Hill
2
En les operacions de comerç internacional es distingeix entre:
- Exportador: qui entrega els béns i serveis a un país estranger.
- Importador: qui rep els béns i serveis.
També s’ha de diferenciar entre:
- Comerç exterior: operació d’exportació-importació dins un mateix territori duaner,

àrea geogràfica amb lliure circulació de mercaderies. Actualment els països
tendeixen a agrupar-se en blocs de comerç, com la Unió Europea, del que forma part
Espanya, formant un únic territori duaner enfront de la resta del món. Per exemple,
Espanya i França.
- Comerç internacional: la resta de les operacions d’exportació-importació. Per

exemple, Espanya i EEUU.
© McGraw-Hill
3

La teoria de l’avantatge comparatiu.
Els països, com les persones, van descobrir fa segles els avantatges
d’especialitzar-se en produir aquells bens o serveis en els quals superen els altres
(són millors) o en l’obtenció dels quals són relativament més hàbils o competents.
Per una altra banda, cal especialitzar-se en allò que és valuós als mercats
internacionals, en cas contrari, ningú voldrà comerciar amb aquest país.
I en activitats que generen la major riquesa possible.
Si un país és millor que els altres en la producció de certs béns té avantatge

comparatiu.
Aquesta teoria va ser formulada el segle XIX.
© McGraw-Hill
4
1. El comerç internacional
12 El comerç internacional
El comerç internacional a l’actualitat: Teories que amplien l’avantatge

comparatiu.
La teoria que explica els avantatges del comerç internacional, teoria de l’avantatge
comparatiu presenta a la pràctica limitacions, degut a diversos factors que
distorsionen (o n’impedeixen) l’aplicació:
- L’existència de:
costos de transport,
barreres comercials,
diverses monedes.
- la mobilitat del capital entre països.
- la diferenciació de productes.
A l’actualitat hi ha dues teories més recents que amplien la teoria de l’avantatge

comparatiu amb la intenció d’explicar millor les diferències que existeixen entre
països a l’hora de comerciar internacionalment.
© McGraw-Hill
5
1. El comerç internacional
Teories que amplien l’avantatge comparatiu
© McGraw-Hill
6
1. 2. Lliure comerç vs proteccionisme
El lliure comerç. Arguments a favor.
A les economies globalitzades que tenim avui en dia, el lliure comerç es concreta en
l’absència de barreres comercials entre els països, que permet portar a la
pràctica la idea sobre la qual es fonamenta la teoria de l’avantatge comparatiu:
El lliure comerç porta a fer que cada país s’especialitzi a produir allò que produeix
millor i amb menys costos, a partir de tenir recursos més abundants.
quan un país produeix béns i serveis en els quals no té avantatge comparatiu, està
malbaratant recursos, perquè podria obtenir aquests mateixos béns i serveis a un
preu menor en el mercat internacional.
Així estalviaria recursos, que podrien destinar-se a augmentar el consum d’aquest o

d’altres béns.
Partint d’aquesta reflexió, els arguments a favor del lliure comerç són els següents:
© McGraw-Hill
7
12 Arguments
El comerç internacional
a favor del lliure comerç.
Inditex (grup d’empreses amb Zara) o Freixenet són algunes de les empreses que
aprofiten amb èxit les economies d’escala donades les característiques dels seus
processos productius. A l’obrir-se als mercats mundials, poden vendre més, i poden
créixer, de manera que poden produir més barat i reduir preus.
© McGraw-Hill
8
1. 2. El lliure comerç vs proteccionisme
El proteccionisme. Arguments a favor.
Els productors nord-americans de motocicletes, com, per exemple, la mítica

Harley-Davidson, suporten un aranzel del 25% sobre el preu dels seus productes per
a accedir als mercats de la UE.
En els països subdesenvolupats, amb escassetat de mà d’obra qualificada i de

maquinària tecnològica avançada, si no s’apliquen mesures proteccionistes (com
els aranzels o «impostos a la importació») serà difícil que es pugui desenvolupar les
seves economies.
Hi ha una sèrie d’arguments a favor del proteccionisme:
© McGraw-Hill
9
1. 2. El lliure comerç vs proteccionisme
12 Arguments
a favor del proteccionisme
1. No dependre de l’exterior.
© McGraw-Hill
10
12 Mesures
proteccionistes
Les principals mesures proteccionistes que actualment es fa servir als
països,frenant les importacions de productes d’altres països, són:
lli = lino i cànem = cáñamo són materials per fabricar teixits.
© McGraw-Hill
11
1. 3. La balança de pagaments
12 LaElbalança
comerç internacional
de pagaments
El comerç internacional genera intercanvis amb altres països.
La demanda agregada d’un
país ja vam veure que és la
despesa total feta pels
agents econòmics d’un
país, però també pels
estrangers.
La naturalesa d’aquestes transaccions va més enllà de les compravendes de béns i

serveis «tradicionals».
La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions

econòmiques portades a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món
durant un període de temps determinat, normalment un any.
Estructura de la balança de pagaments: per motius de transparència i a efectes de

realitzar comparacions, l’estructura de la balança de pagaments és la mateixa per a
tots els països del món, amb tres apartats o comptes principals.
© McGraw-Hill
12
12 Estructura
de la balança de pagaments
© McGraw-Hill
13
Compte corrent i compte de capital
© McGraw-Hill
14
Compte financer
© McGraw-Hill
15
12 Saldo
de la balança de pagaments
El saldo de la balança de pagaments ha de donar zero, s’ha de complir que:
CC + CK + CF + Errors i omissions = 0.
L’anotació de les transaccions es realitza utilitzant la tècnica de la partida doble,
sistema de registre que anota totes les transaccions dues vegades, es a dir, s’han
realitzar dos apunts per cada transacció econòmica: un apunt a la subbalança
corresponent pel valor del què es rep o s’entrega i un altre a la fila Variació de
reserves pels diners físics entregats o rebuts.
Per a cadascun dels comptes i subbalances de pagaments és possible calcular-ne el

saldo.
Amb 3 possibilitats: superàvit (saldo positiu), dèficit (saldo negatiu), equilibri (saldo
zero).
Els saldos parcials dels diversos comptes i subbalances indiquen

la major o menor dependència d’un país respecte de l’exterior.
© McGraw-Hill
16
1. 4. El mercat de divises
4. El mercat de divises.
El comerç internacional es realitza utilitzant divises, monedes que no són la del
propi país. Per exemple, l’euro és una divisa pels EUA, però no per Espanya; i a la
inversa, el dòlar és una divisa per Espanya, però no pels EUA.
El tipus de canvi d’una moneda és el seu preu o valor respecte d’una altra.
Peculiaritat del mercat de divises: el tipus de canvi d’una moneda s’estableix sempre
en relació amb una altra, i per això s’expressa mitjançant les dues.
Exemples:
- el tipus de canvi de l’euro respecte al dòlar s’expressa:
0,91€/$ (5 maig): per obtenir 1 dolar (per comprar a EEUU...) hem de donar a canvi
0,91 €.
el tipus de canvi del dòlar enfront de l’euro s’expressa 1,10$/€ (5 maig): una persona
dels EEUU per obtenir 1 € (per comprar a Espanya...) ha de donar a canvi 1,10 $.
© McGraw-Hill
17
Cada tipus de canvi està subjecte a la llei de l’oferta i la demanda (d’una moneda en
relació a l’altra), es a dir, variarà a causa del lliure joc d’aquesta oferta i demanda:
a major quantitat demanada d’una moneda (per ex. el dolar), major serà el seu preu,
i viceversa:
si puja el tipus de canvi, la moneda es deprecia (per exemple, a 0,92 €/$, l’euro s’ha
depreciat), ja que ha augmentat la demanda de canvi de dòlars per euros o ha
disminuït la demanda de canvi (demanda) d’euros per dòlars.
i si baixa, s’aprecia (per exemple, a 0,90 €/$).
Però també pot variar per l’actuació de l’autoritat monetària (com el Banc Central
Europeu): si puja el tc, la moneda es devalua, i si baixa el tc, es revalua.
La pèrdua o el guany de valor d’una moneda en relació a una altra, tant per
circumstàncies del mercat com per l’actuació de les autoritats monetàries, no són
necessàriament situacions negatives ni positives per a una economia.
Per ex., una devaluació propiciada pel Govern d’un país en crisi, possibilitarà que
augmentin les seves exportacions al ser més barates (per exemple, l’Euro es
devalua en relació al dolar): com a nosaltres ens costen més € comprar un dolar, per
a EEUU costa menys dòlars comprar un €, de manera que s’incrementarà la
demanda de béns europeus per part d’EEUU (augmentarà la nostra demanda
agregada), interessant quan un país o zona és bastant exportador i exporta més que
importa. És el que s’anomena devaluació competitiva.
© McGraw-Hill
18
Tipus de canvi del mercat. Els motius principals pels quals uns països demanden
major o menor quantitat de divises estrangeres són:
1. Si EEUU demanda molts euros per poder comprar més béns de la U.E., llavors l’euro tendirà a
encarir-se (s’apreciarà) respecte al dolar.
2. Si tenim més inflació a la U.E. que als EEUU, llavors EEUU baixarà la demanda d’euros, llavors l’euro
tendirà a depreciar-se respecte al dolar (serà més barat).
3. Si en època de crisi augmenta el tipus d’interès a la U.E. més que a EEUU, llavors EEUU comprarà més
euros per obrir més depòsits a la U.E. (remuneren millor), llavors a la llarga l’euro tendirà a encarir-se
(s’apreciarà) respecte al dolar.
4. Si hi una moneda hi ha perspectives que es devaluï, ja que per la crisi no s’està exportant, es voldrà
canviar per altres monedes abans d’aquesta devaluació, més oferta, per tant tendirà a depreciar-se.
5. Si el BCE compra dòlars, a l’augmentar la seva demanda per euros es deprecia l’euro respecte al dolar.
© McGraw-Hill
19
Divises en acció: variacions de tipus de canvi i valor.

El 5 de març, l’empresa HPE va importar ordinadors dels EUA per valor de 10.000 $
en un moment en el qual el tipus de canvi era de 1,08 €/1 $. Es va acordar el
pagament el 5 d’abril.
a) Quants euros hauria hagut de pagar HPE el març si hipotèticament el pagament

de l’operació es fa el dia de la compra?
b) Quants euros va haver de pagar HPE el 5 d’abril si la cotització era de 0,98€/1 $?

(apreciació de l’euro) I si la cotització és, hipotèticament, de 1,14€/1 $ (depreciació
de l’euro)?
c) Indiqueu si l’euro puja o baixa de valor respecte del dòlar en l’interval de temps
entre el 5 de març i el 5 d’abril, i també a quina cotització li hauria convingut a HPE
pagar l’operació.
© McGraw-Hill
20
(1) 10.000 $ a 1,08 = 10.800 €.

(2) L’euro baixa el tipus de canvi (de 1,08 € a 0,98 € per dòlar), el seu valor puja: és
possible comprar més dòlars, perquè el 5 d’abril cal entregar 0,98 € per cada dòlar,
quan el 5 de març calia entregar 1,08 € per dòlar.
(3) Respecte del 5 de març, l’euro puja de tipus de canvi (de 1,08 € a 1,14 € per
dòlar), el seu valor baixa, perquè el 5 d’abril cal entregar 1,14 € per cada dòlar, quan
el 5 de març calia entregar 1,08 € per dòlar.
© McGraw-Hill
21
Altres mirades de ’economia
El comerç just
El comerç just és un sistema de compra i venda ètic i alternatiu amb l’objectiu que els productors més
desfavorits puguin accedir al mercat en condicions justes o, almenys, no abusives.
Els 10 manaments del comerç just
1. Crea oportunitats per als productors.

2. Existeix transparència i rendició de comptes.
3. Genera pràctiques comercials equitatives.
4. Assegura un pagament just.
5. Garanteix la inexistència de treball infantil o forçós.
6. Garanteix la no discriminació i igualtat de gènere.
7. Garanteix condicions de treball adequades.
8. Desenvolupa capacitats en ajudar els productors a
incrementar competències.
9. Promociona el comerç just.
10. Respecta el medi ambient.
© McGraw-Hill
22
5. De la cooperació econòmica internacional
13 Unió Europea i globalització
a la integració econòmica
5. Cooperació econòmica internacional.
Després de la Segona Guerra Mundial, els països van ser conscients que un dels
motius desencadenants del conflicte havia estat la manca de cooperació entre ells.
En conseqüència, van acordar la constitució d’organismes internacionals per a
fomentar la cooperació i evitar reincidir en errors del passat.
Es van crear dos tipus d’organismes de cooperació internacional, uns de tall polític
(l’ONU) i altres de tipus econòmic, principalment el Fons Monetari Internacional
(FMI), el Banc Mundial (BM), l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i
l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
© McGraw-Hill
23
LECTURA ALUMNES: Evolució dels organismes econòmics internacionals.
El G8 és la reunió formal dels països més industrialitzats del món (Alemanya, Canadà, EUA,
França, Regne Unit, Itàlia, Japó i Rússia) per debatre sobre les grans qüestions econòmiques
mundials. Per altra banda, el G20 inclou aquests països i també 12 economies emergents que,
en total, representen el 85% de l’economia mundial. Espanya és invitat permanent.
© McGraw-Hill
24
1. 5. De la cooperació econòmica
internacional a la integració econòmica
El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Organismes vinculats a l’ONU que van néixer el 1944, amb objectius com:
- Aconseguir l’estabilitat dels tipus de canvi.
- Assegurar la liquiditat internacional després de la 2a Guerra Mundial.
- Concedir préstecs internacionals als països, sobretot als que estan en vies de
desenvolupament. Per a això, utilitza fons addicionals que alguns Estats membres es
comprometen a aportar. Aquests préstecs seran reemborsats tan aviat com el país
receptor millorarà la situació o, com a molt tard, als tres o cinc anys de la concessió,
depenent de la quantia.
© McGraw-Hill
25
L’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Organisme que va sorgir el 1995 amb la intenció de convertir-se en la referència del
comerç internacional i regulant i homogeneïtzant les relacions de comerç
internacional entre els països membres, valent-se d’una sèrie d’instruments
normatius (normes). Els principis bàsics que persegueix l’OMC són:
© McGraw-Hill
26
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Organisme creat el 1961. És un fòrum de consulta i coordinació entre els governs de
països, on es discuteixen i s’analitzen les polítiques econòmiques, financeres,
ambientals, industrials, tecnològiques, científiques, educatives, laborals i comercials
dels 38 països que el componen (2022), així com d’altres interessats en les
recomanacions o comentaris de l’OCDE.
El requisit principal per ser membre de l’OCDE és liberalitzar progressivament els
moviments de capitals i de serveis, incloent els serveis financers.
En general, la missió de les institucions de l’OMC, l’FMI i el BM és mirar de regular

l’economia global i ajudar els països més necessitats. Però la globalització, a la
pràctica un mercat mundial sense fronteres on empreses i capitals es mouen sense
restriccions al llarg del món, escapa a la regulació i al control pretesos.
El G8 és la reunió formal dels països més industrialitzats del món (Alemanya,

Canadà, EUA, França, Regne Unit, Itàlia, Japó i Rússia) per debatre sobre les grans
qüestions econòmiques mundials. Per altra banda, el G20 inclou aquests països i
també 12 economies emergents que, en total, representen el 85% de l’economia
mundial. Espanya és invitat permanent.
© McGraw-Hill
27
La integració econòmica.
Després de la Segona Guerra Mundial, la liberalització del comerç va propiciar
l’enlairament de les multinacionals i l’estrenyiment de les relacions econòmiques
entre països. Els avantatges del comerç internacional es van posar de manifest de
tal manera, que els països van emprendre diferents processos d’integració
econòmica per a formar blocs de comerç.
La forma d’integració més senzilla és el

comerç preferent: acord mitjançant el
qual dos o més països acorden reduir
aranzels entre ells. Les altres fórmules ja
suposen la desaparició d’aranzels entre
els països implicats i altres mesures que
segueixen un esquema acumulatiu de
menys a més. Els tipus d’integració
econòmica, de menor a major nivell els
tenim a la dreta.
© McGraw-Hill
28
© McGraw-Hill
29
Avantatges de la integració econòmica.
Les principals raons que justifiquen els processos d’integració econòmica les trobem
a la taula següent:
3. Cada país de l’àrea s’especialitza encara més en productes i serveis que millor se’ls dona.
© McGraw-Hill
30
1. 6. La Unió Europea. Espanya a la Unió
Europea.
La Unió Europea.
LECTURA ALUMNES
La Unió Europea (UE) ha estat la primera i fins al moment més reeixida unió
econòmica del món.
Evolucionant des d’un mercat comú, els països de la UE han superat amb èxit les
diferències que tenen, i malgrat l’alentiment del procés i dels problemes que va
portar la gran crisi mundial de finals de la primera dècada del segle XXI, avui és un
exponent clar de les virtuts que proporciona la integració econòmica.
L’eina fonamental per a aconseguir aquesta integració han estat els tractats, acords
vinculants respecte de l’objectiu, però que deixen llibertat als països sobre la forma
d’aconseguir-lo.
En el tractat germen de l’actual Unió Europea, el Tractat de Roma, els països van
acordar atribuir a les institucions europees competències globals sobre sectors
complets d’activitat per a aconseguir la integració socioeconòmica i millorar la
competitivitat enfront de tercers països.
Va néixer així la política comuna europea el 1957, que manté vigència plena, si bé
actualment el nombre d’àmbits intervinguts per la Unió Europea és superior, com a
conseqüència d’una major integració.
© McGraw-Hill
31
Europea.
Unió Europea dels 28.

Els països candidats en procés de
«transposar» (o incorporar) la legislació de
la UE al seu dret nacional són Islàndia,
Albània, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i
Turquia.
No compleixen encara els requisits
Bòsnia-Hercegovina i Kosovo.
© McGraw-Hill
32
Europea.
La UE té establertes polítiques específiques per àmbits: agricultura, regional,

economia i moneda, medi ambient, defensa dels consumidors i un llarg etcètera.
La política comuna regional està relacionada amb el desenvolupament econòmic i el
nivell de vida de les regions, i la política comuna d’economia i moneda és essencial
per al bon funcionament de la UE, atès que afecta qüestions claus, com el dèficit
públic o el preu del diner.
Els objectius de la política regional i econòmica que es deriven de l’aplicació de les
polítiques comunes de la U.E. són:
© McGraw-Hill
33
Europea.
El Consell Europeu reuneix els caps d’Estat de tots els països membres de la UE,
definint les orientacions i prioritats polítiques generals de la UE.
Les reunions del Consell Europeu són les anomenades «cimeres europees».
Per una altra banda, la UE a la seva regulació estableix que els països membres
han de respectar les decisions judicials de la U.E. en matèria de valors i drets
humans per a gaudir dels beneficis econòmics, com per exemple dels fons de
recuperació.
© McGraw-Hill
34
Europea
La política regional.
Cohesionar, equiparar el nivell de vida i de desenvolupament econòmic en les
diverses regions i nacions de la UE és, des de fa anys, una de les principals
preocupacions dins la U.E.
Malgrat els èxits econòmics de la UE, encara hi ha grans contrastos pel que fa al
nivell de vida. Exemples: el PIB per capita d’Irlanda és el triple que el de Croàcia; el
de la regió de París, una de les més riques d’Europa supera en més de sis vegades
a la de Severozapaden, a Bulgària.
Convergència: Aproximació dels índexs econòmics de diversos països a uns

mínims consensuats que suposen un punt de partida homogeni.
L’Europa de les regions: La unitat territorial de la regió (en general la comunitat

autònoma a Espanya) es considera actualment la unitat bàsica de l’ordenació
territorial europea. La seva menor dimensió permet conèixer millor la realitat i poder
prendre mesures més adequades que corregiran els desequilibris entre regions.
Els fons europeus: Eliminar els desequilibris regionals és un procés llarg, pot durar
molts anys. Les intervencions comunitàries que persegueixen aquest objectiu es
denominen «estructurals» o «a llarg termini», i s’articulen a través de fons.
© McGraw-Hill
35
Europea
Hi ha quatre tipus de fons estructurals o a llarg termini (el principal és el FEDER,

Fons Europeu de Desenvolupament Regional).
Per una altra banda, hi ha l’anomenat Fons de Cohesió que, per a assolir la
convergència, dona suport a accions concretes en àmbits específics, com el medi
ambient i les infraestructures de transport.
La UE pot aprovar també fons extraordinaris per a afrontar circumstàncies o crisis
concretes, p.ex. el fons Next Generation (ajuda als països membres a recuperar-se
de la deterioració econòmica i social provocada per la pandèmia mundial de la
COVID-19).
© McGraw-Hill
36
Europea
El PIB per habitant (PIB per càpita) és l’indicador utilitzat per a mesurar el nivell de
vida en els països i les regions.
En els últims anys, Espanya s’ha apropat a la mitjana (però s’ha de tenir en compte
la incorporació d’altres països d’Europa de l’Est, amb un nivell de vida inferior al
d’Espanya).
Índex PIB per capita UE 2020 (%). Mitjana UE = 26.370 € (índex 100).
(Font: EUROSTAT)
© McGraw-Hill
37
Europea
A la UE hi han dues àrees econòmiques fonamentals: la política monetària (sobre

l’estabilitat dels preus i del preu del diner, que ja es va explicar) i la política
pressupostària. Política econòmica pressupostària de la U.E.: el pressupost
comunitari és de milers de milions d’euros, representa al voltant d’un 1,5% del PIB
del conjunt dels seus estats, i sosté les polítiques comunes, sent la política agrària
comuna (PAC) i els fons estructurals i de cohesió les partides de despesa principals.
La majoria de les despeses derivades de la intervenció pública (defensa, seguretat,
educació, sanitat...) segueixen sent assumits pels Estats nacionals.
Els fonts d’ingressos de la UE,

els classifiquem així:
© McGraw-Hill
38
Europea
El Pacte d’Estabilitat i Creixement.
Els Estats de la zona euro van consensuat fa uns anys uns criteris comuns, el Pacte
d’Estabilitat i Creixement.
Per assegurar el seu compliment, els programes econòmics dels països de la zona
euro són supervisats pel Consell de la Unió Europea (la «supervisió multilateral»).
Les àrees objecte de supervisió són les següents:
- El pressupost a mig termini, que ha de ser respectat de manera que
s’aconseguiran situacions pressupostàries pròximes a l’equilibri, o bé de superàvit.
- Les mesures correctores que s’adoptaran per a assolir els objectius establerts en
els seus programes d’estabilitat o convergència.
- Els dèficits excessius que, si es produeixen, han de ser corregits el més aviat
possible. Incórrer en un dèficit superior al 3% del PIB pot suposar sancions per a
l’Estat en qüestió.
Les vinculacions amb antigues colònies, les aliances estratègiques o la dependència
energètica són factors que condicionen les decisions dels membres de la UE, sent
difícil aconseguir el consens quan es tracta de política exterior.
© McGraw-Hill
39
Europea
La crisi mundial desencadenada el 2008, i la crisi de la zona euro a partir del 2010,
van mostrar la insuficiència del Pacte d’Estabilitat i Creixement per a resoldre els
problemes que van sorgir, i va ser necessari un compromís més ampli i estricte, amb
mesures de reforç. Va cristal·litzar el 2012 amb el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i
Governança de la Unió Econòmica i Monetària (Pacte Fiscal Europeu), acord signat
per gairebé tots dels membres de la UE.
Els seus punts bàsics són:

- «La regla d’or»: Límit d’un dèficit estructural (permanent o crònic en el temps)
anual del 0,5% del PIB (1% països amb deute públic inferior al 60% del PIB).
- Obligació de reducció de deute públic en una vintena part a l’any per part dels
països amb un deute superior al 60% del PIB.
- Obligació de manteniment del dèficit públic sempre per sota del 3% del PIB (tal
com ja exigeix el Pacte d’Estabilitat i Creixement).
- Implantació de mecanismes automàtics per a corregir els desviaments dels
objectius de dèficit, que tindran en compte l’impacte acumulatiu en el deute.
- Sancions per incompliments de fins el 0,1 % del PIB.
© McGraw-Hill
40
Europea
Si un país de la zona euro té un deute elevat, això té efectes negatius sobre tots els
altres, perquè debilita l’euro.
Aplicar polítiques que reforcen la moneda única pels problemes d’algun país
suposaria prendre mesures que afecten a tothom. Se solucionarien les dificultats
d’aquest país, però podrien crear-se problemes en altres.
El Pacte Fiscal Europeu vol garantir que els països de la UE mantindran uns nivells
de deute manejables i que no obligaran a prendre mesures dràstiques pel que fa a la
moneda comuna.
Exercici: Donades les dades macroeconòmiques següents (en milions d’euros) de
quatre països de la UE, identifiqueu el possible incompliment d’un o diversos dels
punts bàsics del Pacte Fiscal Europeu, i el límit de la possible multa.
© McGraw-Hill
41
Europea
Espanya a la Unió Europea.
Llastada per quaranta anys de dictadura i un model econòmic antic i improductiu,
Espanya es va incorporar trenta anys tard a la UE.
Les circumstàncies en el moment de l’adhesió, el 1986, no convidaven a l’optimisme:
- Democràcia incipient: La jove democràcia espanyola, nascuda el 1975, acabava de
superar un cop d’Estat el 1981.
- Estat de benestar gairebé inexistent: Espanya no tenia un estat del benestar
homologable al dels altres membres de l’actual UE.
- Indicadors econòmics molt baixos respecte dels altres països membres.
- Empreses i activitats poc competitives: Els productes espanyols eren de pitjor qualitat
i més cars que els dels altres socis comunitaris.
a. Repercussions de l’entrada d’Espanya a la UE.
L’adaptació a l’Europa desenvolupada ha requerit grans esforços i sacrificis, però
necessaris, en cas de no haver-se realitzat, la distància hauria estat cada vegada més
gran.
La integració en les institucions democràtiques europees ha suposat, al seu torn, el
reforç de les institucions democràtiques espanyoles.
A més, i a costa d’un gran esforç de despesa pública, Espanya ha creat i consolidat un
estat del benestar que, d’una banda, ha universalitzat serveis públics bàsics, com la
sanitat i l’educació, i, de l’altra, proporciona un ventall ampli de prestacions públiques.
© McGraw-Hill
42
Europea.
Ajudada pels fons europeus, dels quals Espanya ha estat la principal receptora durant
anys, el balanç econòmic després de més de trenta anys de pertinença a la UE ha estat
el següent:
La integració econòmica a la Unió Europea, malgrat les distàncies que encara

existeixen amb altres països membres, ha suposat per a Espanya l’obertura de
l’economia al món després de dècades d’aïllament i de viure d’esquena als països de
l’Europa occidental: només a Europa, Espanya ha accedit a un mercat de més de 500
milions de consumidors.
© McGraw-Hill
43
Europea.
b. Implicacions de l’entrada d’Espanya a la UE.

- Espanya s’ha convertit en una potència econòmica mitjana en la UE, per darrere
d’altres països (més poblats), com Itàlia, França o Alemanya.
La participació i vot en les institucions de la UE segueix condicionada per aquesta
baixa densitat de població.
- L’ampliació abordada per la UE cap als països d’Europa central i oriental implicarà
menor assignació de fons estructurals per al període 2021-2026, a causa que els
indicadors econòmics d’aquests països són més baixos que els espanyols.
- La posició estratègica d’Espanya a l’extrem sud-oest del continent europeu,

afavoreix el seu paper de mediació entre la UE i els àmbits mediterrani i atlàntic,
sobretot per les tradicionals relacions històriques que manté amb els països
llatinoamericans.
© McGraw-Hill
44

Altres mirades de l’economia
LECTURA ALUMNES: La nova economia
L’economia digital ha estat definida com la La nova economia és un model econòmic basat
branca de l’economia que estudia el cost marginal principalment en l’aplicació de les tecnologies de
nul de béns intangibles via Internet. la informació i el món digital.
La cadena de valor és una descripció segmentada

de tots els processos a través dels quals una
empresa afegeix valor als seus béns i serveis.
La nova cadena de valor de les empreses

externalitza segments concrets del seu procés
productiu cap a empreses especialitzades.
© McGraw-Hill

Presentació - U08 1 El Comerç Internacional. La Unió Europea

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Presentació - U08 1 El Comerç Internacional. La Unió Europea

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

12 El comerç internacional 1. El comerç internacional

Els factors que expliquen el comerç internacional.

12 El comerç internacional 1. El comerç internacional

En les operacions de comerç internacional es distingeix entre:

- Exportador: qui entrega els béns i serveis a un país estranger.

- Importador: qui rep els béns i serveis.

També s’ha de diferenciar entre:

- Comerç exterior: operació d’exportació-importació dins un mateix territori duaner,

- Comerç internacional: la resta de les operacions d’exportació-importació. Per

12 El comerç internacional 1. El comerç internacional

I en activitats que generen la major riquesa possible.

Si un país és millor que els altres en la producció de certs béns té avantatge

Aquesta teoria va ser formulada el segle XIX.

El comerç internacional a l’actualitat: Teories que amplien l’avantatge

A l’actualitat hi ha dues teories més recents que amplien la teoria de l’avantatge

El lliure comerç. Arguments a favor.

Així estalviaria recursos, que podrien destinar-se a augmentar el consum d’aquest o

El proteccionisme. Arguments a favor.

Els productors nord-americans de motocicletes, com, per exemple, la mítica

En els països subdesenvolupats, amb escassetat de mà d’obra qualificada i de

Hi ha una sèrie d’arguments a favor del proteccionisme:

lli = lino i cànem = cáñamo són materials per fabricar teixits.

La naturalesa d’aquestes transaccions va més enllà de les compravendes de béns i

La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions

Estructura de la balança de pagaments: per motius de transparència i a efectes de

Compte corrent i compte de capital

Per a cadascun dels comptes i subbalances de pagaments és possible calcular-ne el

Els saldos parcials dels diversos comptes i subbalances indiquen

Divises en acció: variacions de tipus de canvi i valor.

a) Quants euros hauria hagut de pagar HPE el març si hipotèticament el pagament

b) Quants euros va haver de pagar HPE el 5 d’abril si la cotització era de 0,98€/1 $?

(1) 10.000 $ a 1,08 = 10.800 €.

Els 10 manaments del comerç just

1. Crea oportunitats per als productors.

5. Cooperació econòmica internacional.

El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

- Aconseguir l’estabilitat dels tipus de canvi.

- Assegurar la liquiditat internacional després de la 2a Guerra Mundial.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

En general, la missió de les institucions de l’OMC, l’FMI i el BM és mirar de regular

El G8 és la reunió formal dels països més industrialitzats del món (Alemanya,

La forma d’integració més senzilla és el

Unió Europea dels 28.

La UE té establertes polítiques específiques per àmbits: agricultura, regional,

Convergència: Aproximació dels índexs econòmics de diversos països a uns

L’Europa de les regions: La unitat territorial de la regió (en general la comunitat

Hi ha quatre tipus de fons estructurals o a llarg termini (el principal és el FEDER,

A la UE hi han dues àrees econòmiques fonamentals: la política monetària (sobre

Els fonts d’ingressos de la UE,

Els seus punts bàsics són:

La integració econòmica a la Unió Europea, malgrat les distàncies que encara

b. Implicacions de l’entrada d’Espanya a la UE.

- La posició estratègica d’Espanya a l’extrem sud-oest del continent europeu,

13 Unió Europea i globalització

LECTURA ALUMNES: La nova economia

La cadena de valor és una descripció segmentada

La nova cadena de valor de les empreses

You might also like