TRIMESTRAL FILOSOFÍA 3er TRIMESTRE

L’ACCIÓ
Acció→ intervenció o no-intervenció, intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments.
Agent→ ésser humà que intervé o no intervé, intencionadament en el curs dels esdeveniments.
Només parlem d’acció si hi ha un agent. Algunes intervencions són inconscients, d’altres les fem conscientment. Les
intervencions conscients són les autèntiques accions humanes.
Característiques
● Ha d’haver una conducta causal objetiva entre la conducta de l’agent i l’esdeveniment.
● L’agent ha de creure que la seva conducta provocarà l’estat de les coses (l’atzar no pot provocar accions).
● L’agent ha de desitjar que es produeixi l’esdeveniment que serà causat per la seva conducta.
Requisits per l’acció
- La consciència i la voluntat: aspecte objectiu i valorable (la conducta).
- La deliberació i la decisió: la intenció - aspecte subjectiu i inobservable.
Requisits perquè un agent faci una acció
Requisits objectius:
- S’hagi produït un esdeveniment, un canvi en l’estat de les coses.
- Una conducta observable de l’agent (conjunt de moviments corporals).
Requisits subjectius:
- L’agent ha de creure que la seva conducta provocarà l’estat final de les coses. Si ha estat provocat per l’atzar,
casualitat o ignorància no es pot definir com acció.
- L’agent ha de desitjar que es produeixi l’esdeveniment que la seva conducta causarà.
Aquestes dues últimes condicions pertanyen a la deliberació.
Deliberació→ l’agent assumeix un desig com a finalitat i creu que la seva conducta és necessària per assolir-la.

UNA ACCIÓ NO ÉS ÚNICAMENT UNA CONDUCTA DELIBERADA I DECIDIDA, ÉS A DIR,

UNA CONDUCTA INTENCIONADA.

Acció positiva, acció negativa i absència d’acció

L’acció positiva: agent decideix que la conducta corporal consisteixi en moviments corporals.
L’acció negativa: l’agent decideix no fer cap moviment corporal.
L’absència d’acció: quan l’agent no s’ha decidit ni per fer ni per no fer res, simplement perquè no ha deliberat
sobre la seva conducta: hi ha absència d’acció.

Evitació i omissió
Acció i evitació són conceptes que no es poden produir sense l’altre. Quan originem un esdeveniment, podríem
haver-ne produït molts altres en lloc de la decisió que hem pres.
- Explicar una acció consisteix a buscar les raons que l’han provocat. El motiu d’una acció és assolir la finalitat
de l’acció. Aconseguir el que volem o necessitem, i que ens porta a actuar.
Les creences d’una acció són idees assentides sobre els mitjans d’assolir el fi de l’acció, i són un altre raó de l’acció. El
motiu i les creences sobre els mitjans per assolir-lo constitueixen les raons d’una acció.
Quan coneixem el motiu i les creences d’un agent, podem descriure o interpretar la seva acció.
→ Descripció d’una acció: descripció dels aspectes objectius i subjectius que la configuren.
→ Interpretació d’una acció: hipòtesi sobre el sentit d’aquella acció. Si suposem les intencions de l’agent, estem
interpretant l’acció.
Components socials d’una acció. Tot i que una acció és pròpiament un fenomen individual, té components socials. (És
un ésser social)

Components socials d’una acció

1. Influències socials: És una trama d’accions que produeix un efecte sobre les raons que un agent té per actuar.
Els humans actuem per raons i que hi ha causes que poden explicar aquestes raons. (Estudio medicina perquè
vull ser metge). Les accions tenen un component social, atès que estan afectades per influències socials i són
generadores d’aquestes influències.
2. Impacte social: És una trama d’accions que suposadament produeix un efecte sobre els estats d’un ésser
humà. Com contínuament contribuïm a produir impactes socials, som tant agents com pacients.
(Contribuïm a la contaminació ambiental però també la patim)
3. Instrument social: Els objectes que utilitzem per assolir les nostres finalitats són instruments els quals tenen
un origen social, han estat produïts per altres humans.
4. Convencions i normes socials i legals
- Convenció→ acord entre els membres d’un grup sobre la relació d’equivalència que, en
determinades circumstàncies, s’estableix entre una conducta i la seva finalitat.
En qualsevol societat hi ha unes pautes de conducta i algunes són reforçades per sancions externes:
→ Quan les sancions són informals, les pautes són costums o normes socials.
→ Quan les accions són formals, són lleis o normes legals.
5. Acció cooperativa: l’acció d’un agent que comparteix amb altres agents una mateix finalitat i la creença que
assoleixen amb la contribució de tots.

LA LLIBERTAT
Tipus de llibertat
- Llibertat externa: es refereix a l’aspecte objectiu de l’acció→ la conducta (poder fer el que volem sense que
ningú ens ho impedeix).
- Llibertat interna: és l’aspecte subjectiu→ la deliberació i la decisió (capacitat de decidir).EX: quan votem

Distingim entre llibertat en sentit negatiu (som lliures si no hi ha limitacions) i llibertat en sentit positiu (hi ha opcions
que ens ajuden a l’hora de decidir o actuar).

El determinisme
Aquesta teoria diu que tots els esdeveniments de l’univers tenen una causa. És a dir, una acció és un esdeveniment més
complex, més difícil d’explicar i té una causa, que poden ser el codi genètic de l’individu, les experiències passades o les
condicions del medi físic o social.
→ Si el determinisme és vertader: llibertat i responsabilitat són il·lusòries.
→ Si el determinisme és fals: llibertat i responsabilitat no són il·lusòries. Aquest és el problema de la llibertat.

L’indeterminisme
Interpretacions que sostenen que el comportament dels components bàsics de la matèria és impredictible i només es
pot conèixer amb una certa probabilitat→ l’atzar.
No sempre la causa produeix un mateix efecte, per saber la causa s'explica amb l’atzar.
El problema de la llibertat admet tres alternatives:
1. És veritat la llibertat i fals el determinisme.
2. És veritat el determinisme i falsa la llibertat.
3. No hi cap contradicció entre tots dos conceptes, ja que ambdós són compatibles.

Solucions als problemes de la llibertat

- Determinisme dèbil o compatibilisme: Considera que no hi ha contradicció entre el determinisme i la
llibertat. Llibertat significa «sense coacció». Una acció és lliure si no ha estat forçada. La causa de l’acció lliure
és la decisió de l’agent.
- Determinisme fort: És la teoria que considera que tots els esdeveniments de l’univers són causats, incloent-hi
les accions.
- El llibertarisme: és la teoria que afirma l’existència (en els humans) de la voluntat lliure. Diu que els fets de la
nostra experiència són molt més certs que qualsevol teoria. La llibertat és un fet cert.

→ Persona lliure en sentit positiu extern: en l’ambient extern disposa d’opcions que la faculten per fer determinades
coses.
→ Persona lliure en sentit positiu intern: té les opcions que la faculten psíquicament per deliberar i decidir.
→ Persona lliure en sentit negatiu intern: no hi ha impediments que li impedeixen deliberar i decidir.

Ningú no és completament lliure.