BRANQUES DE LA FILOSOFIA

METAFÍSICA

La paraula ‘metafísica’ deriva del grec que significa el més enllà de la natura o més enllà de la física.
Es planteja qüestions sobre la naturalesa del món, sobre l’existència en general i sobre la manera
com el que existeix ha arribat a existir. Preguntes sobre l’estructura de la realitat, sobre l’ànima, sobre
Déu, el temps i l’espai.
Orientant el coneixement cap a temes que la ciència empírica no pot comprovar, ja que es tracta
d’assumptes no observables en que no té cabuda cap tipus.

EPISTEMOLOGIA

És la branca de la filosofia que estudia el problemes relacionats amb el coneixement, és a dir, les
condicions que el fan possibles, els seus límits, i els criteris de veritat i de certesa.
La paraula ‘epistemologia’, prové del grec (episteme: coneixement, logos: discurs)
Es relaciona amb les diferents justificacions que l’home té sobre les creences i coneixements.

PLATÓ➜ doxa: opinió

➜ episteme: coneixement

Tres Fonts Principals Del Coneixement:

1. Percepció
2. Raó
3. Autoritat

És possible la veritat:

a) Dogmatisme: exigir que una veritat sigui acceptada sense possibilitat de qüestionament.
b) Escepticisme Radical: l’ésser humà no pot arribar a conèixer la veritat.
c) Escepticisme Moderat: no pot assolir la veritat absoluta però si relatives.
 ANTROPOLOGIA

L’Antropologia és la branca de la filosofia que s’encarrega de trobar respostes de l’ésser humà com a
unitat, en totes les seves dimensions, serà una definició del que es ser-ho.

Immanuel Kant formula 4 preguntes:

1) Què puc saber? -> Epistemologia

2) Què he de fer? -> Ètica
3) Què puc esperar? -> Religió
4) Què és l’ésser humà? -> Fonamental per la filosofia, aquesta pregunta alberga les altres 3.

Kant fa una distinció

- Antropologia biològica: allò que la natura fa de nosaltres

- Antropologia cultural/filosòfica: Es refereix a les accions que fem lliurement (sense control
de la natura)

ÈTICA

L’ètica també anomenada filosofia moral planteja preguntes i ofereix raonaments sobre els ideals i
principis morals, sobre la felicitat, la justícia i, en general, sobre el que és valuós i desitjable per als
humans.
Prové del nom grec êthos, significa caràcter.

Moral -> prové del llatí, que significa costum. És el conjunt de valors i principis.
Moralitat -> Conjunt de decisions que pren i les accions que duu a terme, conductes que
suposadament es basen en el seu codi moral.

L’ètica pregunta: perquè no penso d’aquesta manera?

Teories ètiques:

- L’utilitarisme: allò que està bé, és el que beneficia al màxim de persones

- Deontologica: té a veure amb les normes, amb les restriccions.
- Kant -> Imperatiu categòric
 POLÍTICA

La política prové de la paraula grega “polis”, es tradueix com ciutat. La concepció de la política en
l’antiga Roma feia referència a la República, “les coses públiques”

És l’activitat humana relacionada amb l’organització i la gestió de l’Estat. Té una vinculació

necessària amb el poder.

Com tota reflexió filosòfica, s’aproxima a aquests problemes a través de preguntes molt generals i
que fan referència a allò que és valuós.

6 autors

1) Plató: Anti-demòcrata, rebutjava la democràcia. Ell considera que no totes les persones
poden prendre decisions de tots els temes. Planteja una política que ha d’estar lligada a
l’ètica perquè la millor forma de governar pot portar a una societat més justa possible. Un
govern ha d’assegurar una política social.
2) Maquiavel: Tindrà un plantejament oposat sobre el que ha de fer la política. Defensa que la
política no té res a veure amb l’ètica, ha de ser una estratègia, un càlcul de probabilitats.
Pensava que la millor manera de governar era calculant els beneficis, i lligat amb una moral
utilitarista.
3) Thomas Mobbes: L’ésser humà és dolent per naturalesa, per això necessita un govern que el
castigui, una monarquia absoluta.
4) Jhon Locke: Un dels primers pensadors liberals, defensava que l’estat havia de defensar i
garantir la vida, llibertat i propietat privada. Percussor de la separació de poders.
5) Aristòtil: Anti-demòcrata, no totes les persones tenen la mateixa legitimitat per governar,
han de ser filòsofs.
6) Marx: Defensa que l’estat és un apartat que existeix per mantenir aquesta desigualtat social,
l’estat limita, qualsevol lluita possible.