1

EL COMERÇ INTERNACIONAL

En aquest tema veurem els apartats següents:

1. El comerç internacional

2. El proteccionisme

3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments

5. Mercat de divises

6. Els sistemes monetaris internacionals

 2
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Origen del comerç

Actualment, com en l’antiguitat, la raó que justifica la necessitat de comerciar

amb altres països és l’obtenció de béns i serveis de què no disposa el país propi.
Aquesta carència o la seva escassetat té l’origen en els factors següents:
 Els costos de producció interns del país.
 La demanda del país.
 3
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Diferències entre comerç internacional i exterior

 4
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Especialització i avantatge comparatiu

La teoria de l’avantatge comparatiu

il·lustra que els països intenten
especialitzar-se en la producció
d’aquells béns i serveis que poden
intercanviar de manera més eficient
en el mercat internacional.
 5
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 1

Imagina que a Espanya s’elaboren 8 peces de ceràmica o 2 camises per cada hora de
treball, mentre que a França es fabriquen 3 peces o 1 camisa en el mateix temps.

? Preguntes

1. Determina en quin bé o servei convé que s’especialitzin ambdós països, identificant el

cost d’oportunitat per a cada producte i per a cada país, si no hi hagués comerç exterior.
2. Detalla els avantatges que reporta l’especialització.
3. Representa gràficament la frontera de possibilitats de producció de França amb
comerç exterior i sense.
 6
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 1 - Solució

1. Als països els convé especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis en què
tinguin més avantatge comparatiu. Per saber si són les camises o les peces de ceràmica
els productes que reporten més avantatge comparatiu, recorrerrem al concepte de cost
d’oportunitat explicat en la Unitat 1. A Espanya, un treballador obté 8 peces de ceràmica
o 2 camises. Això significa que per cada camisa que es produeix es deixen d’obtenir 4
peces de ceràmica. Per tant, sense comerç exterior, a Espanya s’intercanvia una camisa
per 4 peces de ceràmica. A França, un treballador produeix 3 peces de ceràmica o 1
camisa. En aquest cas, per cada camisa que es produeix es deixen de fer 3 peces de
ceràmica. Sense comerç internacional, a França s’intercanvia una camisa per un terç de
peça de ceràmica.
 7
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 1 - Solució

2. Amb el comerç exterior, tots sortiran guanyant si Espanya s’especialitza en ceràmica i

França, en camises. A Espanya n’hi ha prou amb lliurar a França 3 peces de ceràmica per
obtenir 1 camisa, mentre que en el seu propi territori ha de lliurar-ne 4. Alhora, França
també es beneficia d’aquesta situació, perquè produïnt 2 camises pot comerciar-ne 1
amb Espanya i obtenir a canvi 4 peces de ceràmica.

3. En la taula pots veure com millora la frontera de possibilitats de producció de França

gràcies al comerç exterior.
 8
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Objectius de les mesures proteccionistes

Protecció d’indústries estratègiques per a l’interès públic.

Foment de la industrialització i la creació d’ocupació.

Desenvolupament d’indústries emergents.

Recaptació de diners (via aranzels).

 9
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Mesures per frenar les importacions

Gravar amb impostos les importacions.

Fixar quotes o contingents limitats de
productes estrangers.
Establir polítiques comercials i industrials que
afavoreixin les indústries nacionals.
Crear barreres no aranzelàries (traves
administratives).
 10
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Aranzels específics i ad valorem

 11
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

La Relació Real d’Intercanvi (RRI)

La RRI és la posició relativa d’un país enfront

d’aquells altres amb què comercia.

Per saber si la RRI ha millorat o empitjorat en un determinat període, es

compara la variació del preu dels productes que s’importen amb la variació

del preu dels que s’exporten.

 12
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 2 i solució

Suposant que el valor de les importacions i les exportacions de Xile i Brasil sigui el
que veus a la taula, calcula la Relació Real d’Intercanvi (RRI).
 13
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Què és el lliure comerç?

Absència de barreres comercials entre els països

Lliure
comerç

Lliure competència entre empreses a nivell

internacional
 14
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Arguments a favor del lliure comerç

Més eficiència dels recursos Increment i foment de la

productius competència

Més varietat i quantitat de

Èxit d’economies d’escala
béns i serveis
 15
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

El preu d’una tassa de cafè

 16
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Què és la balança de pagaments?

Per registrar les exportacions i les importacions d’un país amb la resta del món
s’utilitza un document anomenat balança de pagaments:

La balança de pagaments és un
document comptable que registra les
transaccions econòmiques dutes a
terme entre els residents d’un país i
els de la resta del món durant un
període de temps determinat,
normalment un any.
 17
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Tècnica de la partida doble

Com altres documents de contingut econòmic, es refereix a un determinat període de

temps. S’utilitza a l’hora d’anotar les transaccions.

Això vol dir que totes les transaccions econòmiques provoquen dos apunts en la balança:
un, en la columna d’ingressos (pel valor de la mercaderia, el servei o el que s’hagi rebut), i
l’altre, en la columna de pagaments (pel valor dels diners o allò que s’ha lliurat a canvi).
 18
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Subbalances

La balança de pagaments es divideix en tres balances més petites o subbalances:

Activitats
 19
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Estructura de la balança de pagaments

 20
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 3

L’Anna és espanyola i viu ben a prop de Portugal,

on fa les operacions següents durant el mes de
maig:
a) Cobra 50 € per fer de cangur una nit.
b) Compra un disc de música valorat en 20 €.
c) Té un compte en un banc portuguès que li
rendeix 5 € d’interessos.
d) Revèn el disc per 18 € a una amiga portuguesa
que hi tenia molt d’interès.
L’Anna guarda tots els seus diners en una
guardiola. A final de maig les seves reserves de
diners són de 53 €.
?
Tenint en compte aquestes dates:
1. Descriu els fets segons els principis de
la partida doble comptable.
2. Registra els fets conforme a la partida
doble comptable.
3. Registra els fets conforme al format
de la balança de pagaments.
 21
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 3 - Solució

1. La tècnica de la partida doble anota tota operació dos cops: d’una

banda, els diners, i de l’altra, el concepte a què correspon l’ingrés o el
pagament.
a) L’Anna rep 50 € per prestar els seus serveis com a cangur. La prestació
de serveis es valora en 50 €.
b) L’Anna rep un disc de música valorat en 20 € i paga en efectiu 20 €.
c) L’Anna rep 5 € en concepte d’interessos bancaris, els quals es valoren en
5 €.
d) L’Anna rep 18 € en efectiu pel seu disc de música: es valora en 18 €.
 22
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 3 - Solució

2. Per sistematitzar l’anotació, ja en el segle XV es va convenir que la informació
detallada s’organitzaria en dues columnes: els ingressos s’anotarien a l’esquerra i els
pagaments, a la dreta. En la columna contrària a l’anotació dels diners s’apunta el
concepte amb què es correspon aquest ingrés o pagaments. A més a més, se
sintetitza la informació en qüestió i se sumen ambdues columnes per comprovar que
el registre és correcte.
Així doncs, primer
s’anota en la columna
corresponent l’ingrés o
el pagament i després,
en la columna
contrària, el concepte a
què obeeix.
 23
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Cas pràctic 3 - Solució

3. La informació registrada segons els principis de la partida doble en l’apartat

anterior es reordena conforme a la seva naturalesa en les corresponents
subbalances de la balança de pagaments. Els diners (€) s’anoten en la balança
financera i els diversos conceptes (disc, cangur i interessos) en la balança per
compte corrent. Observa que hi ha dues anotacions per cada operació de l’Anna
(vuit en total) i que, fins a cert punt, podem comprovar que són correctes,
perquè el saldo de la balança és 0. A més a més, assignem a cada operació una
lletra entre parèntesis, per comprovar ràpidament que les anotacions es
corresponen amb l’operació.
 24
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Les divises (moneda estrangera)

DIVISES = moneda diferent a la nacional o pròpia d’un país

Dos aspectes a tenir en compte

Convertibilitat de Comissió per canviar

les divises les divises per altres
 25
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Tipus de canvi d’una divisa

Tipus de canvi central: fixat oficialment, en la zona

euro és competència del BCE.
Tipus de
canvi
Tipus de canvi del mercat: fixat lliurement en el
mercat de divises.
 26
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Apreciació i depreciació d’una divisa

Quan una divisa (així com una mercaderia) és escassa,

Apreciació puja de preu (s’aprecia), bé perquè és molt demandada
o bé perquè n’hi ha poca quantitat comparada amb
altres divises.

Les divises es deprecien quan són abundants perquè hi

Depreciació
ha un excés d’oferta o perquè n’hi ha una gran
quantitat en relació amb l’escassa oferta d’altres
divises.
 27
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Oferta i demanda d’una divisa

 28
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Motius de la demanda de divises

Les exportacions o les La taxa d’inflació

importacions

El tipus d’interès

Les previsions d’apreciació o L’actuació de les autoritats

depreciació monetàries
 29
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Efectes d’una depreciació de l’euro

 30
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals
Els sistemes monetaris

Tot i que l’autoritat monetària Compra divises

estableix el tipus de canvi
central, després és el lliure joc Autoritat Influeix en el
de l’oferta i la demanda el que monetària tipus de canvi
determina el valor de cotització Ven divises
de mercat.
 31
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals

Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)

Flotació libre No intervé l’autoritat monetària. El preu es fixa per

l’oferta i la demanda de la divisa.

Flotació bruta L’autoritat monetària intervé en el mercat en

determinats casos.
 32
EL COMERÇ INTERNACIONAL
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals
Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)

Ajustable Només intervé l’autoritat monetària quan la cotització

de la divisa es troba fora d’una banda de topalls mínim i
màxim.

S’estableix una divisa de referència respecte a la qual es

Fix fixa la cotització de la pròpia.

Activitats