TEMA 2: DEUTE A CURT TERMINI

2
www.bolsamadrid.es 3

Des de gener de 2018 AIAF Mercat de Renda Fixa, gestionat per BME, és l'únic mercat
regulat a Espanya que admet a negociació i cotitza deute públic estatal, autonòmic i local,
així com deute privat
 4

1. INTRODUCIÓ
• L’emissió i la negociació posterior d’actius de renda fixa a Espanya, tant els títols
públics com els títols emesos per entitats privades, tots dos a curt termini, van
començar a negociar-se en la dècada dels 80.

• Des de llavors, el mercat de lletres del tresor ha tingut una importància especial a
Espanya i amb la crisi s’ha reactivat. Les lletres del tresor són emeses pel Tresor
Públic.

• Pel que fa al mercat de títols emesos per entitats privades a curt termini
(pagarés d’empresa), cal assenyalar que la seua negociació de forma
organitzada es du a terme en el mercat AIAF (Associació d’Intermediaris d’Actius
Financers), que és el mercat espanyol en què té lloc la contractació de valors i
actius de renda fixa d’empreses i institucions privades, que forma part dels
mercats financers oficials i organitzats del nostre país.

• Financerament, tant les lletres del tresor com els pagarés d’empresa són
operacions simples (en què la transacció s’efectua en una sola operació), amb
durada inferior a 18 mesos, anomenats títols emesos al descompte i valorades
amb lleis de capitalització (simple o composta).
 5

2. LLETRES DEL TRESOR

2.1. Característiques
Les Lletres del Tresor, juntament amb els Bons i les Obligacions de l’Estat són
productes de renda fixa emesos pel Tresor Públic. Els valors del tresor ofereixen,
teòricament, la màxima seguretat, ja que el pagament dels seus interessos i la
seua amortització són garantits per l’article 135 de la Constitució espanyola,
modificat recentment (BOE 27-09-2011), de restricció de dèficit de les AAPP, i diu
expressament que els interessos i les amortitzacions s’inclouen com a partides
pressupostàries de pagament prioritari.
ØLes lletres del tresor són valors emesos al descompte o de rendiment implícit
que es representen exclusivament mitjançant anotacions en compte.
ØSón emesos mitjançant subhasta a un termini de 3, 6, 9 i 12 mesos. El seu
nominal actual és de 1.000 € i es poden comprar des de 1.000 € o per múltiples
d'aquesta quantitat. No obstant això, el seu preu de compra és sempre inferior a
aquest import ja que les Lletres del Tresor són valors que s'emeten al descompte.
ØEs van crear al juny de 1987 quan es va posar en funcionament el Mercat de
Deute Públic. Actualment, aquest mercat ja no existeix i l'inversor que adquireix
aqueixos valors pot obtindre liquiditat venent-los en el mercat secundari AIAF de
Renda Fixa.
 6

2. LLETRES DEL TRESOR

2.1. Característiques

• Interessos

Els interessos que produeixen les Lletres del Tresor són iguals a la diferència
entre l'import que es rep en el moment de la seua venda o amortització i
l'import pagat en comprar-les.

Descompte C(n)=1000€

C(0)

0 n <18 mesos
• Preus

Els preus de les lletres del tresor es calculen utilitzant la llei de capitalització
simple (si n < 1 any) o composta (n > 1 any) a partir dels tipus d’interès a què
s’emeten. Ambdós càlculs amb l’any comercial de 360 dies
(vegeu punt 2.3)
 7

2. LLETRES DEL TRESOR

2.1. Característiques
• Fiscalitat

ü Qualificació: Els interessos de les Lletres del Tresor han de ser inclosos com a
rendiments del capital mobiliari en efectuar la declaració de l'Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a l'exercici fiscal en què
es va produir la seua venda o amortització.

ü Tributació: El rendiment generat entre l'import de compra i el de venda o

amortització de les Lletres del Tresor, qualsevol que siga el seu termini, es
gravarà com una renda de l'estalvi. A aquestes se'ls aplica un tipus progressiu,
que serà del 19% per als primers 6.000 €, del 21% entre 6.000 € i 50.000 €, del
23% entre 50.000 € i 200.000 €, del 27% entre 200.000 € i 300.000 i del 28%
per a totes les rendes que excedisquen aquesta última quantia.

ü Retenció: Els rendiments de les Lletres del Tresor no estan sotmesos a

retenció a compte de l'IRPF, siga quin siga el seu perceptor.

ü Més informació:
http://www.tesoro.es/deuda-publica/los-valores-del-tesoro/fisc
 8

2. LLETRES DEL TRESOR

2.1. Característiques
Mercado Secundario:

Tots els Valors del Tresor (Lletres, Bons i Obligacions) es negocien en un mercat secundari on
s'intercanvien Lletres ja emeses.

Com puc comprar Valors del Tresor en el Mercat secundari?

• A través d'un intermediari financer: les condicions de compra, preu i comissions es fixen lliurement
entre client i entitat.

•A través de la Borsa: accedint al Mercat Electrònic Borsari de Deute Públic. Bé a través d'un
membre de Borsa o d'un altre intermediari que haurà de tramitar-la en col·laboració amb una de les
Entitats Gestores membres de Borsa.
Cotitzacions AIAF Mercat Secundari:

http://www.aiaf.es/esp/aspx/send/posicionesDPublica.aspx
 9

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta

• El Tresor utilitza la subhasta com a procediment d'emissió dels seus

instruments de Deute públic en moneda nacional (en euros, des de l'1 de gener
de 1999).

• Calendari de subhastes. Al principi de cada any el Tresor publica en el

Butlletí Oficial de l'Estat el calendari de subhastes (lletres, bons i
obligacions), amb vigència durant tots els mesos d'aqueix any i el mes de gener
de l'any següent. El calendari inclou no sols les dates de subhasta, sinó també
les de presentació de peticions i desemborsament.

• Calendari: https://elijo.tesoro.es/subastas

• No obstant això, el Tresor es reserva la possibilitat de convocar subhastes

addicionals o de cancel·lar alguna de les subhastes programades, si ho
estima convenient.

• Convocatòria de la subhasta. Les subhastes es convoquen mitjançant

Resolució de la Direcció General del Tresor i Política Financera, en la qual
s'anuncien uns certs detalls sobre aquesta.
 10

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta

Presentació de peticions

•Qualsevol persona física o jurídica, siga o no resident, pot participar en les

subhastes de valors del Tresor.

•Les peticions dels inversors particulars han d’estar en poder del Banc
d’Espanya, llevat d’excepcions, abans de les 14.00 hores (13.00 hores, si es
presenten a les Canàries) del penúltim dia hàbil anterior al de la celebració de la
subhasta, si es tracta de lletres, o de l’últim dia anterior en el cas de Bons i
Obligacions.
 11

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta
Les peticions es poden presentar:
•En qualsevol de les sucursals del Banc d’Espanya. En aquest cas, els valors adquirits
queden registrats en un “compte directe” de Deute de l’Estat al Banc d’Espanya. Els
comptes directes de Deute de l’Estat són un servei que presta el Banc d’Espanya, que actua
com una Entitat Gestora més. D’aquesta manera, l’inversor es beneficia d’unes comissions
en general més reduïdes que les de les entitats gestores, encara que renuncia també a la
comoditat de mantenir els seus valors del Tresor en el seu intermediari financer habitual.

•En qualsevol intermediari financer (banc, caixa d’estalvis, cooperatives de crèdit, societats de
valors, etc.). Si l’entitat triada és una Entitat Gestora, aquesta ha de registrar els valors adquirits
en el seu “compte de tercers” i lliurar a l’inversor el resguard que acredite que ha realitzat l’anotació
en compte corresponent. Si s’opta per un intermediari financer que no siga entitat gestora, aquest
ha d’encarregar el servei de registre a una entitat gestora, la qual està obligada a lliurar
l’esmentat resguard. Per a les peticions de persones jurídiques, l’apoderat de l’empresa s’ha de
personar en qualsevol sucursal del Banc d’Espanya.

•A través d’internet. El Tresor Públic espanyol és el primer emissor sobirà europeu que utilitza
Internet per a la comercialització minorista dels seus valors tradicionals. Per poder operar en el
servei de compra i venda de valors del Tresor per Internet www.elijo.tesoro.es, és necessari estar
en possessió de qualsevol dels certificats reconeguts per @signatura, entre ells DNI electrònic o el
Certificat Digital Classe 2CA.
 12

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta
Tipus de peticions
La presentació de les peticions es realitzarà en termes de tipus d’interès, tal com
cotitzen les lletres en els mercats secundaris, per facilitar amb això als subscriptors
la formulació de les peticions.

Les ofertes poden ser de dos tipus:

1.Ofertes competitives, en les quals els oferents indiquen el tipus d’interès i el
nominal sol·licitat. El tipus d’interès s’ha d’expressar en tant per cent amb tres
decimals. Les ofertes competitives que no especifiquen el tipus sol·licitat seran
consideraran com a nul·les amb caràcter general. El director general del Tresor i
Política Financera pot limitar el nombre i l’import màxim de les ofertes competitives
que puga presentar cada participant en la subhasta, a més de fixar un tipus
màxim.
2.Ofertes no competitives, en les quals els compradors de deute indiquen el
nominal sol·licitat però no el tipus d’interès, ja que accepten el tipus d’interès
mitjà ponderat resultant de la subhasta. L’import nominal màxim conjunt de les
peticions no competitives presentades per cada peticionari no pot superar amb
caràcter general 5.000.000 euros.
 13

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta
Adjudicació i determinació de preus

• Les peticions presentades es classifiquen per ordre ascendent de tipus ofertats,

que han de respondre als tipus de mercat en aquest moment.
• El Director General del Tresor, a proposta d’una comissió formada per dos
representants del Banc d’Espanya i dos representants de la Direcció General del
Tresor i Política Financera, determina el volum nominal que cal emetre i, a
partir de l’última petició admesa, el tipus d’interès màxim acceptat, o tipus
marginal.
• S’accepten totes les peticions al tipus màxim o per damunt d’aquest, tret que hi
haja prorrateig (en aquest cas, només afecta les peticions realitzades al tipus
màxim); les peticions no competitives s’accepten íntegrament.
• A partir de les peticions competitives acceptades, es calcula el tipus mitjà
ponderat de la subhasta, expressat en percentatge i arredonit per excés a tres
decimals.
NOTA: Les peticions no competitives no seran ateses quan el tipus d’interès mitjà
ponderat de la subhasta siga negatiu.
 14

2. LLETRES DEL TRESOR

2.2. Emissió per subhasta
El tipus d’adjudicació dels valors es determina de la manera següent:
üTipus d’interès ofertat > tipus màxim o marginal
Queden fora de la subhasta
üTipus d’interès ofertat > tipus d’interès mitjà ponderat
S’adjudiquen al tipus d’interès oferit
üTipus d’interès ofertat < tipus d’interès mitjà ponderat i les no competitives
S’adjudiquen al tipus mitjà ponderat
El preu corresponent per pagar per les lletres és el preu equivalent al tipus d’interès ofertat o el
preu equivalent al tipus d’interès mitjà ponderat, segons el resultat de la subhasta.
Encara que els tipus de les peticions es publiquen amb tres decimals, a l’efecte del càlcul de l’import
per pagar pel nominal adjudicat en cada petició els preus s’aplicaran amb tots els decimals.
Finalitzada la fase de presentació de peticions per a cada subhasta de Lletres del Tresor, després de la
resolució d'aquesta, i abans de les 12.00 hores del segon dia hàbil posterior al de la seua celebració, té
lloc la segona volta, a la qual res més poden accedir, en exclusiva, els Creadors de Mercat de Deute
Públic. Totes les peticions s'adjudicaran al tipus d'interés mitjà ponderat resultant de la fase de la
subhasta i existeixen uns límits per a cada Creador de Mercat i de la segona volta en el seu conjunt, de
manera que tinga una importància residual respecte a la subhasta de primera volta.
 15

Tipus d’interès Quantia

ofertat (%) (Milions €)
4,500 80
4,510 140
4,520 180
4,530 100
4,540 80
4,550 120
 16

Tipus d’interès ofertat (%) Tipus d’interès pagat (%)

4,500 4,516 (ateses al tipus mitjà ponderat)
4,510 4,516 (ateses al tipus mitjà ponderat)
4,520 4,520 (ateses al t.i ofertat )
4,530 4,530 (ateses al t.i ofertat )
4,540 No ateses
4,550 No ateses
 17

2. LLETRES DEL TRESOR

2.3. Preus equivalents (associats als tipus resultants)

Interessa saber quin és el preu que es paga per les Lletres. Aquests, s'expressen
en % respecte al nominal i amb 2 decimals.
Partim de tipus d’interés: mitjà i marginal.
Podem obtener els preus: mitjà i marginal.

• Termini ≤ 𝟑𝟔𝟓 diez: Lletres a 3, 6 i 12 mesos. Capitalització simple i 360 dies.

𝑛
𝑃 1+𝑖 =𝑁
360

• Termini > 𝟑𝟔𝟓 diez: Lletres a 18 mesos. Capitalització composta i 360 dies.

!
𝑃(1 + 𝑖)"#$ = 𝑁

On 𝑃 és el preu pagat en comprar la Lletra, 𝑁=1.000 que és el valor nominal de la

Lletra, 𝑛 és el nombre de dies fins a venciment, 𝑖 seria el tipus d'interés de la
inversió.
 18

EXERCICI 2
A continuació es presenta un exemple dels resultats d’una subhasta de lletres del tresor
a 12 mesos. Obteniu el preu mitjà ponderat i el preu marginal de la subhasta a partir dels
seus tipus d’interès respectius (tipus mitjà i tipus marginal).
http://www.elijo.tesoro.es/subastas#2018-09 19
http://www.bmemarketdata.es/ 20

Boletín del 24/8/2018

http://www.bmemarketdata.es/ 21

Boletín del 24/8/2018

 22

Qui compra Deute amb rendibilitat negativa?

• Hi ha inversors que compren deute amb rendibilitat

negativa esperant que aqueixa rendibilitat baixe encara més i, per tant, el
preu dels bons augmente. Expectativa de vendre la lletra en el mercat i
guanyar amb la seua revaloració.
• Els plans de pensions i fons d'inversió especifiquen títols que
necessàriament han de comprar, independentment de la rendibilitat que
oferisquen.
• Tenir en compte l'interès real. Pot donar-se el cas que en una economia hi
haja deflació o esperem que la puga haver-hi en el futur. Si comprara un bo
que cotitza amb rendibilitat negativa, però superior a l'IPC, estaria
augmentant el meu poder adquisitiu. Ex., si l'IPC es troba en -0,30% i jo a
una inversió en lletres li trac un -0,10%, la meua rendibilitat real és de
+0,20%.
 23

EXERCICI 3. Analitzeu els resultats de la subasta de Lletres del Tresor del dia 20/09/2012 (butlletí en pàg. anterior). En concret,
obteniu el tipus mitjà ponderat a partir del preu mitjà ponderat en les emissions: ES0L01309209 i ES0L01402210.
http://www.bde.es/ 24

Boletín del 13/9/2011

 25

2. LLETRES DEL TRESOR

2.4. Modalitats de negociació

Sobre les Lletres s'instrumenta tota l'operativa ja analitzada en el tema 1. Açò és:

a) Operacions simples: compra-venda al comptat (a venciment i amb venda en el

secundari) i compravenda a termini.

b) Operacions dobles: REPOs i simultànies.

 26

2. LLETRES DEL TRESOR

2.5. Tants efectius
Els tants efectius es calculen SEMPRE en capitalització composta i 365 dies, tenint en compte les
característiques comercials que depenen de la via per la qual s’adquireixen els valors del tresor.
Es poden calcular tres tants efectius:
1. El tant efectiu de l'operació pura: El tant efectiu
! anual, constant i valorat en capitalització composta
que no té en compte les comissions. 𝑃(1 + 𝑖𝑒)"#%= 𝑁

On 𝑃 és el preu de la Lletra, 𝑁 el valor nominal de la Lletra, 𝑛 és el nombre de dies fins a venciment i 𝑖 seria
el tipus d'interés de la inversió.
2. El tant efectiu de rendiment: té en compte les comissions que afecten el prestador (és a dir, a
l'inversor que compra aquest tipus d'actiu financer).
!
(𝑃 + 𝐷𝑒𝑠𝑝 𝑖) (1 + 𝑖𝑎)"#$= (𝑁 − 𝐷𝑒𝑠𝑝 𝑓)

• Desp 𝑖 : Despeses inicials, ex. comissió de subscripció

• Desp 𝑓: Despeses finals, ex. comissió d'amortització o de reembossament

3. El tant efectiu de cost: té en compte les comissions que afecten el prestatatari (és a dir, a l'Estat que
ven aquest tipus d'actiu financer). En aquest context en general no es calcula.
27
28
 29

EXERCICI 5. Siga la subhasta següent de lletres del tresor:

Nominal emès: 125 milions d’euros
Peticions no competitives: 50 milions d’euros
ØIMPORTANT: ordenació de les peticions competitives rebudes de menor a major tipus
d’interès:
Tipus d’interès sol·licitat (en %) Nominal sol·licitat
4,800 10
4,850 20
4,900 40
4,950 50
5,000 70
5,100 80
Es demana:
a) Calcular quin ha estat el tipus marginal.
Tipus marginal de la subhasta és de 4,950% . És l’últim tipus d’interès acceptat de la
subhasta.

b) Calcular el tipus d’interès mitjà ponderat de les ofertes competitives acceptades.

Volum per emetre en sol·licituds competitives: 125 - 50 = 75. De tot el nominal que es vol
emetre, cal descomptar-ne el volum de sol·licituds no competitives, ja que aquestes no
entren en subhasta.
Cal prendre únicament el volum de peticions competitives.
30
31
32
33
34
35
36
 37

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.1. Característiques
Els pagarés d’empresa són valors de renda fixa privada, amb venciment a curt
termini (3, 6, 12 i 18 mesos) en general, però no és un estàndard (l’emissor el pot
modificar, si ho desitja) i emesos al descompte per grans empreses amb la
finalitat de diversificar les seues fonts de finançament. Habitualment, el seu
valor nominal unitari és de 1.000 euros i proporcionen una rendibilitat una
miqueta superior a actius financers de similar venciment emesos pel Tresor.

• El mercat espanyol de Deute Corporatiu AIAF, integrat en Borses i Mercats

Espanyols (BME) és un Mercat Secundari Oficial organitzat, la Societat Rectora
del qual és AIAF Mercat de Renda Fixa S.A.

• Creat en 1987, ha experimentat un formidable desenvolupament en les últimes

dècades, donant lloc a les infraestructures i plataformes necessàries per a
donar llit a aquest mercat de finançament empresarial que hui és un dels més
moderns, fluids i transparents del món.

• En l'actualitat compta amb un nombre de membres entorn dels huitanta,

entre els quals es compten els principals bancs, caixes d'estalvis, i societats i
agències de valors del nostre sistema financer.
 38

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.1. Característiques
• La seua estructura de fluxos financers bruts, sense tenir en compte aspectes fiscals,
presenta únicament dos moviments per a un inversor que els adquirisca en el mercat
primari i els mantinga en el seu poder fins al venciment: una eixida d’efectiu en la data
de subscripció (efectiu) i una entrada de diners en la data d’amortització (nominal).

• El rendiment obtingut per l’inversor es troba implícit en la diferència que hi haja entre
el nominal i l’efectiu, en cas de manteniment del títol fins al venciment o entre el preu
de venda i l’efectiu en el cas de venda en el secundari.

ü Fiscalitat. Els rendiments derivats de la inversió en actius de renda fixa tenen la

consideració a l’efecte de l’IRPF de rendiments del capital mobiliari, per la qual cosa
s’integraran a la base imposable de l’estalvi en l’exercici en què es perceben
juntament amb la resta de plusvàlues obtingudes a través de la inversió en altres
productes financers. Els rendiments obtinguts per la possessió de pagarés estan
subjectes a retenció en el cas de persones físiques (19%), i exempts de retenció, en
el cas de persones jurídiques. A aquests se'ls aplica un tipus progressiu, que serà del
19% per als primers 6.000 €, del 21% entre 6.000 € i 50.000 €, del 23% entre 50.000
€ i 200.000 €, del 27% entre 200.000 € i 300.000 i del 28% per a totes les rendes que
excedisquen aquesta última quantia.
 39

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.2. Emissió i negociació
• En l’actualitat, les entitats emissores poden desenvolupar la seva col·locació
mitjançant dos procediments:

1. A càrrec a un programa d’emissió, en el qual s’estableixen les condicions

generals a les quals quedarà subjecta l’emissió; i

2. Sense subjecció a un programa, amb emissions per a captar finançament de

manera puntual.

• Les emissions es poden fer de dues formes:

ü Oferta pública, en la qual l’emissor, juntament amb les entitats que assessoren
l’emissió, opten per fixar el preu a què seran emesos els valors.

ü Emissió per subhasta, en la qual l’entitat emissora fixa una data per a la
realització de la subhasta i un import màxim a què està disposada a emetre. En
aquest cas, el preu és fixat pel mercat.
 40

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.2. Emissió i negociació

Característiques de l’emissió. En el moment de l’emissió cal fixar una sèrie de

característiques generals entre les quals destaquen:

•ISIN (Internacional Securities Identification Numbers). És un codi universal que

identifica qualsevol valor emès per una empresa o institució. Recull les referències
al país d’emissió, de l’empresa emissora i de l’actiu emès.
•Data d’emissió, data de venciment i nominal unitari.
•Ràting. Com que l’emissió d’actius es tracta d’un recurs sol·licitat directament al
mercat, l’emissor pot tenir dificultats en la seua col·locació. Per això, en les
emissions es recorre al ús del ràting.

Negociació. Es du a terme en el mercat AIAF, en el qual la major part de la

negociació se centra en aquests actius. Les operacions que es realitzen amb els
pagarés poden ser simples (comptat i termini) i dobles (repo i simultànies).
 41

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.3. Tipus d’interès (preus)

Segons el Butlletí d'Informació General del Mercat AIAF, (http://www.aiaf.es) les

fórmules per a calcular el tipus d'interès associats als preus negociats dels títols
admesos a negociació en el mercat AIAF seran:

•Emissions amb menys de 376 dies inclusivament al venciment.

Capitalització simple i 365 dies.

•Emissions amb més de 376 dies al venciment.

Capitalització composta i 365 dies.

http://www.bmerf.es/esp/aspx/Documentos/circulares.aspx
 42

3. PAGARÉS D’EMPRESA
3.4. Tants efectius
Sempre es calculen amb capitalització composta i 365 dies.

Ara bé, en el tant efectiu de l’emissor de pagarés d’empresa cal tenir en compte
les possibles despeses: (1) impost sobre actes jurídics documentats; (2) comissió
que rep el mercat AIAF per l’admissió a cotització; (3) comissió d’assegurament,
direcció i col·locació que rep l’intermediari financer per la mediació en la col·locació
de pagarés; (4) despeses de publicitat, administració i gestió de l’emissió.

En el cas del tant efectiu del subscriptor de pagarés cal incorporar les
comissions de subscripció, manteniment i reembors cobrades per l’intermediari
financer.

Per a més informació sobre els pagarés d’empresa negociats en mercats

secundaris, vegeu:
www.aiaf.es (Mercado AIAF)
www.bolsasymercados.es
www.bmerf.es/esp/aspx/Portadas/Home.aspx (BME Renta Fija)
43
 44

BIBLIOGRAFIA
Bibliografia bàsica:
• Navarro, E. (2019). Matemáticas de las operaciones financieras. Editorial Pirámide.
Cap. 1.

• AFI (2012). Guía del Sistema Financiero Español, Biblioteca de Economía y Finanzas.
Ediciones Empresa Global. 6ª Ed. Cap. 8.

Bibliografia complementaria
• Meneu, V., Jordá, M.P., y Barreira, M.T. (1994). Operaciones financieras en el mercado
español. Ed. Ariel. Cap. 10.

Webs recomendadas:
• Bolsas y Mercados Españoles (BME)
• http://www.bolsasymercados.es
• Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Deuda Pública. Mercado y Valores.
Letras del Tesoro.
• http://www.tesoro.es/deuda-publica/los-valores-del-tesoro/letras-del-tesoro
• BME Market Data. Boletín de Operaciones de Deuda Pública.
• http://www.bmemarketdata.es