COMPTABILITAT I FISCALITAT

UD.6 SEGONA PART

UD. 6 (SEGONA PART). L’IMPOST DE SOCIETATS

ÍNDEX
1. Introducció a l'Impost de societats
2. Naturalesa i àmbit d'aplicació de l'impost i normativa bàsica
3. Fet imposable de l'impost
4. Contribuents. Residència i domicili fiscal
5. Exempcions
6. Període impositiu i meritació de l'impost
7. Gestió de l'impost
8. Comptabilització de l'impost. Anotacions i exemples
EXEMPLES I ACTIVITATS EXTRETS DELS MANUALS DE COMPTABILITAT I FISCALITAT DE LES
SEGÜENTS EDITORIALS:
• MC-GRAW HILL
• PARANINFO
• MACMILLAN
• ED. M. IBAÑEZ
• DEUSTO
• Enllaços web:
o Supercontable
o Plangeneralcontable
o INEAF
1. INTRODUCCIÓ A l'IMPOST DE SOCIETATS
L'Impost de societats és un tribut pertanyent al sistema tributari espanyol, de caràcter periòdic,
proporcional, directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques.
Estan subjectes a l'Impost de societats tota classe d'entitats, qualsevol que siga la seua forma o
denominació, sempre que tinguen personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils, incloent
algunes entitats mancades de personalitat jurídica a les quals es dona tal tractament.
Per a trobar la quota tributària de l'impost es parteix del resultat comptable de la Societat i altres ens
amb personalitat jurídica, o ens mancats de personalitat jurídica pròpia que reben tractament per part
de l'Impost de societats com a tals.
Aquest resultat comptable s'ajustarà segons els articles 10 a 24 de la Llei de l'Impost de societats i, en
el cas de diferències temporàries referents a les amortitzacions, els articles 1 a 5 del Reglament.
Una vegada obtinguda la base imposable de l'impost es procedirà a compensar amb bases negatives
d'anys anteriors per a, posteriorment, aplicar el tipus impositiu i començar a reduir la quota íntegra
obtinguda, en les bonificacions i deduccions previstes per la llei per a finalitzar llevant les retencions,
ingressos a compte i pagaments fraccionats.
2. NATURALESA I ÀMBIT D'APLICACIÓ DE L'IMPOST. NORMATIVA BÀSICA
Segons el article 1 de la Llei de l'Impost de societats: és un tribut de caràcter directe i de naturalesa
personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques d'acord amb les normes que
estableix la Llei.

1
L'Impost de societats s'aplicarà en tot el territori espanyol.
A l'efecte del que es disposa en el paràgraf anterior, el territori espanyol comprén també aquelles zones
adjacents a les aigües territorials sobre les quals Espanya puga exercir els drets que li corresponguen,
referents al sòl i subsol marí, aigües *suprayacentes, i als seus recursos naturals, d'acord amb la
legislació espanyola i el dret internacional.
El que es disposa en l'apartat anterior s'entendrà sense perjudici dels règims tributaris forals de concert
i conveni econòmic en vigor, respectivament, en els Territoris Històrics de la Comunitat Autònoma del
País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra.

La normativa és la següent:
• Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost de societats.
• Reial decret 634/2015, de 10 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de l'Impost de
societats.
• Llei general tributària i els seus reglaments

3. FET IMPOSABLE
L'Impost de societats té com a fet imposable el gravamen de la renda de les persones jurídiques i
aquelles que, mancant de personalitat jurídica, actuen en l'àmbit de l'impost, siga com siga la naturalesa
o origen de la renda.
La llei de l'Impost de societats, en el seu article 4, defineix el fet imposable de la següent manera:
1. Constituirà el fet imposable l'obtenció de renda, qualsevol que fora la seua font o origen, pel subjecte
passiu.
2. En el règim especial d'agrupacions d'interés econòmic, espanyoles i europees, i d'unions temporals
d'empreses, s'entendrà per obtenció de renda la imputació al subjecte passiu de les bases imposables, o
dels beneficis o pèrdues, de les entitats sotmeses a aquest règim.
En el règim de transparència fiscal internacional s'entendrà per obtenció de renda el compliment de
les circumstàncies determinants de la inclusió en la base imposable de les rendes positives obtingudes
per l'entitat no resident.

4. CONTRIBUENTS. RESIDÈNCIA I DOMICILI FISCAL

Seran contribuents de l'Impost, quan tinguen la seua residència en territori espanyol

2
Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguen, amb independència del lloc on
s'haguera produït i qualsevol que siga la residència del pagador.
Els contribuents d'aquest Impost es designaran abreujada i indistintament per les denominacions
societats o entitats al llarg d'aquesta Llei.
Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concórrega algun dels
següents requisits:
a) Que s'hagueren constituït conforme a les lleis espanyoles.
b) Que tinguen el seu domicili social en territori espanyol.
c) Que tinguen la seua seu de direcció efectiva en territori espanyol.
A aquest efecte, s'entendrà que una entitat té la seua seu de direcció efectiva en territori espanyol quan
en ell radique la direcció i control del conjunt de les seues activitats.
El domicili fiscal dels contribuents residents en territori espanyol serà el del seu domicili social, sempre
que en ell estiga efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. En un
altre cas, s'atendrà el lloc en què es realitze aquesta gestió o direcció.
En els supòsits en què no puga establir-se el lloc del domicili fiscal, d'acord amb els criteris anteriors,
prevaldrà aquell on radique el major valor de l'immobilitzat.
5. EXEMPCIONS

3
Estaran parcialment exemptes les entitats o institucions sense ànim de lucre a les quals siga aplicable el
Títol II de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels
incentius fiscals al mecenatge (Reglament aprovat per Reial decret 1270/2003).
Aplicable a:
• Fundacions.
• Associacions declarades d'utilitat pública.
• ONGS de desenvolupament que siguen fundacions o associacions d'utilitat pública.
• Delegacions de fundacions estrangeres registrades.
• Federacions esportives espanyoles, autonòmiques integrades en elles i *COE.
• Federacions i associacions de les entitats anteriors.
• Creu Roja Espanyola i ONCE.
• Església Catòlica i esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguen subscrits acords de
col·laboració amb l'Estat espanyol.

6. PERÍODE IMPOSITIU I MERITACIÓ DE L'IMPOST

El període impositiu coincidirà amb l'exercici econòmic de l'entitat.

En tot cas conclourà el període impositiu:
a) Quan l'entitat s'extingisca.
b) Quan tinga lloc un canvi de residència de l'entitat resident en territori espanyol a
l'estranger.
c) Quan es produïsca la transformació de la forma jurídica de l'entitat i això determine la no
subjecció a aquest Impost de l'entitat resultant.
d) Quan es produïsca la transformació de la forma societària de l'entitat, o la modificació del
seu estatut o del seu règim jurídic, i això determine la modificació del seu tipus de gravamen o
l'aplicació d'un règim tributari diferent.
El període impositiu no excedirà de 12 mesos.
La meritació de l'impost: L'impost es reportarà l'últim dia del període impositiu

7. GESTIÓ DE L'IMPOST

La gestió de l'Impost de societats està regulada en el Títol VIII de la Llei de l'impost de societats.
Aquest Títol, descriu en profunditat les obligacions formals fiscals i comptables que ha de realitzar
l'entitat subjecte passiu.
L'entitat ha de presentar trimestralment (o mensualment) els pagaments fraccionats, a més de
realitzar els ingressos a compte i les pertinents retencions.
També estarà obligada a declarar l'impost i a portar una comptabilitat per a això, segons la normativa
d'aquest impost, realitzant els corresponents ajustos i les deduccions estipulades.
Una vegada haja declarat l'impost haurà de sol·licitar, en el seu cas, la devolució d'ingressos o abonar el
deute tributari resultant.

Terminis de presentació
La declaració es presentarà en el termini dels 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la
conclusió del període impositiu.
Els contribuents totalment exempts no estaran obligats a declarar.
Els contribuents parcialment exempts estaran obligats a declarar la totalitat de les seues rendes,
exemptes i no exemptes. No obstant això, els contribuents a què es refereix l'apartat 3 de l'article 9 *LIS
no tindran obligació de presentar declaració quan complisquen els següents requisits:
a. Que els seus ingressos totals no superen 75.000 euros anuals.
b. Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superen 2.000 euros anuals.
c. Que totes les rendes no exemptes que obtinguen estiguen sotmeses a retenció.

4
 8. COMPTABILITZACIÓ DE L'IMPOST DE SOCIETATS. ANOTACIONS I EXEMPLES

1. GENERALITATS
En tots els països desenvolupats la hisenda pública estableix impostos (directes) que graven
la renda obtinguda en el seu territori per les persones físiques i jurídiques a conseqüència del
desenvolupament d'activitats econòmiques.
A Espanya, les persones jurídiques estan subjectes al «Impost de societats » i les persones
físiques al «Impost sobre la Renda de la Persones Físiques».
• Liquidació de l'impost de societats (estimació directa)

5
 *

(*) El tipus impositiu és diferent segons la mena de societat de què es tracte

Els criteris de càlcul del resultat comptable abans d'impostos (*RCAI) són els establits en la
normativa comptable (criteris econòmics, amb l'objectiu de proporcionar informació per a la
presa de decisions):
– *RCAI = Ingressos comptables – Despeses comptables.
Els criteris de determinació de la base imposable són els establits en la normativa fiscal (criteris
fiscals, recaptar impostos i generar incentius per a aconseguir objectius de política fiscal).
– *BI = Ingressos Fiscals – Despeses fiscals.
No necessàriament els criteris comptables i fiscals de determinació del resultat coincideixen.
Per això, per a arribar a la base imposable fiscal a partir del resultat comptable han de fer-se
una sèrie d'ajustos. Pot ocórrer que tinguem:
– Ingrés comptable que no és ingrés fiscal → Ajust negatiu.
– Ingrés fiscal que no és ingrés comptable → Ajust positiu.
– Despesa comptable que no és despesa fiscal → Ajust positiu.
– Despesa fiscal que no és despesa comptable→ Ajust negatiu.
A més, si en un determinat exercici l'empresa obté pèrdues, lògicament, no paga impostos
(perquè no obté rendes positives, sinó negatives) ... l'empresa pot restar aqueixes pèrdues als
resultats positius obtinguts en exercicis posteriors per a determinar la base imposable.
El límit per a compensar aqueixes bases imposables negatives és 15 períodes impositius
immediats i successius.
• Deduccions i bonificacions:
Redueixen l'import final de l'obligació tributària. Per exemple:
– Deducció per doble imposició de dividends.
– Deducció per contractació de discapacitats.
• Quota líquida és la despesa per impost corrent.
• Retencions i pagaments a compte: són les quantitats que l'empresa ja ha pagat a
compte dels seus impostos al llarg de l'exercici:
– Retencions suportades Contablemente, tendremos registrado su importe
– Pagaments a compte de l'impost en la cuenta (473) Retenciones y pagos a cuenta

• Quota diferencial: diferència entre quota líquida i retencions i pagaments a compte:

✓ Si és positiva cal pagar (a Hisenda) l'import corresponent.

6
 ✓ Si és negativa és perquè quota líquida < retencions i pagaments a compte →hem pagat
«a compte» més del que finalment suposa la nostra obligació amb Hisenda → hisenda
ens ha de retornar la diferència.

55.000

2. MÈTODES DE COMPTABILITZACIÓ DE L'IMPOSTO DE SOCIETATS

1. Mètode de la quota a pagar: es reconeix com a despesa comptable per impost únicament
el deute tributari (quota líquida) que resulta d'aplicar les normes fiscals.
Despesa per impost (concepte comptable) = Quota líquida (concepte fiscal)
No s'aplica: incompleix el principi de meritació (mescla normes comptables i fiscals).
2. Mètode de l'efecte impositiu: es reconeix com a despesa comptable per impost el deute
generat durant un exercici sobre la base del resultat comptable obtingut durant el mateix
conforme a les normes comptables, i que es denomina «impost reportat».
Despesa per impost (concepte comptable) = Impost reportat (concepte comptable)
Suposa el reconeixement de l'efecte impositiu (actius i passius per impost diferit).

7
 3. EL MÈTODE DE L'EFECTE IMPOSITIU (NORMA 15a. VALORACIÓ DEL PGCPIMES)
Comptes que recullen fets comptables de l'impost de societats:
• Actius corrents:
4709 HP. Deutora per devolució d'impostos.
473 HP. Retencions i pagaments a compte.
• Passius corrents:
4752 HP. Creditora per impost de societats.
• Actius diferits (no corrents)
4740 Actius per diferències temporàries deduïbles.
4742 Drets per deduccions i bonificacions pendents d'aplicar.
4745 Crèdit per pèrdues a compensar de l'exercici
• Passius diferits (no corrents)
479 Passius per diferències temporàries imposables.
La despesa per impost es reconeix de la mateixa forma que els fets que ho produeixen.
Després, tindrem:
Per a l'impost corrent: (6300) Impost corrent
Per a l'impost diferit: (6301) Impost diferit
L'impost corrent:
• És la quantitat que satisfà l'empresa a conseqüència de les declaracions-liquidacions fiscals
del *IS de l'exercici.
• Coincideix amb l'import que l'empresa ha de satisfer aplicant la normativa fiscal (quota
líquida).

A. IMPOST CORRENT

8
9
 B. IMPOST DIFERIT
Concepte de diferències temporàries
El reconeixement de l'efecte impositiu es basa en el càlcul de les diferències temporàries que
són aquelles derivades de la diferent valoració comptable i fiscal atribuïda als actius i passius
de l'empresa, en la mesura en què tinguen incidència fiscal futura. És a dir, en la mesura en
què aqueixes diferències donaran lloc:
– A una major càrrega fiscal futura (més pagaments per *IS o menys devolucions).
– A una menor càrrega fiscal futura (menys pagaments per *IS o més devolucions).
Diferències temporàries imposables i deduïbles

10
11
Diferents orígens de les diferències temporàries
Les diferències temporàries sorgeixen per:
Majoritàriament, diferències temporals entre la BI i el RCAI:
• Sorgeixen per l'aplicació de diferents criteris d'imputació temporal de despeses o
ingressos en l'àmbit comptable i en el fiscal.
• Estan constituïdes per despeses i ingressos comptables que no són despeses i ingressos
fiscals en el mateix període, però que ho seran en exercicis futurs o ho han sigut en
exercicis passats i viceversa.
Es tracta de diferències que es compensen al llarg del temps (reverteixen).
També, generen diferències temporàries:
i) Els ingressos i despeses registrades en el patrimoni net que no es computen en la BI:
Subvencions i actius financers.
ii) Les combinacions de negocis, quan el valor comptable dels elements diferisca del
seu valor fiscal.
iii) El reconeixement inicial d'un element (que no procedisca d'una combinació), si el
seu valor comptable difereix del fiscal (exemple: les permutes no comercials).
Els punts i), ii) i iii) no els veurem.

12
Altres actius per impost diferit: bases imposables negatives d'exercicis
anteriors
• Quan l'empresa té pèrdues, la seua base imposable serà (generalment) negativa, i per tant el
seu deute tributari (quota líquida) serà 0. Després la despesa corrent per *IS és 0.
• Les bases imposables negatives poden compensar-se amb bases imposables positives en
exercicis posteriors → tenen repercussió fiscal futura: suposaran menor pagament d'impostos
futur → donen lloc a la comptabilització d'un actiu fiscal diferit «(4745) Crèdits per pèrdues a

13
compensar de l'exercici», que és igual al tipus de gravamen per la *BI negativa, i que es donarà
de baixa quan es compense la *BI negativa en exercicis posteriors.
• La contrapartida de l'actiu fiscal és una despesa per impost diferit negatiu (és a dir, tenim un
ingrés per impost diferit).
• En virtut del principi de prudència, només es reconeixerà el crèdit impositiu si resulta
probable que l'empresa dispose de guanys futurs que permeten la seua aplicació (és a dir, si
l'empresa espera obtindre beneficis suficients en «els 15 anys següents» per a compensar la
*BI negativa).
• Si una vegada comptabilitzat un crèdit fiscal per aquest concepte sorgeixen dubtes sobre la
seua aplicació futura, haurà de donar-se de baixa i reconéixer pèrdues.

14
 C. DIFERÈNCIES PERMANENTS
– Diferències permanents són aquelles diferències entre la valoració comptable i fiscal que no
reverteixen en períodes posteriors.
– Les diferències permanents ha de ser considerades en el càlcul de l'impost corrent, però no
generen la comptabilització d'actius o passius fiscals.
– Exemples de diferències permanents són:
• Despeses imputades a P i G que fiscalment mai es dedueixen (ajust +).
• Ingressos imputats a P i G exempts de tributar (ajust –).
• Despeses/ingressos que s'imputen al patrimoni net, que formen part de la base imposable i
que mai es traspassen al compte de resultats → en la U. 4 vam veure que les despeses de
constitució i d'ampliació de capital s'imputen directament al patrimoni net (carregant
comptes de reserves) i que mai es traspassen a P i G. Atés que es tracta de despeses fiscalment
deduïbles (formen part de la base imposable) → generen diferències permanents.

D. EXEMPLES
Primer exemple

Tipus impositiu 30%.

15
Realitza els seients dels tres anys.
Solució

16
17