Estudis dEconomia i Empresa

01.514 Fiscalitat Empresarial

Semestre 2014-2015/ febrer 15

Solucions orientatives
Prova davaluaci continuada 1. Introducci al mn de fiscalitat
Exercici 1. Classificaci dels ingressos fiscals

a) Argumenta la correcci o incorrecci de les segents afirmacions.

1) De les tres classes dingressos tributaris, noms les taxes tenen el carcter obligatori.
Incorrecte. Els ingressos tributaris, a diferncia dels ingressos no tributaris, deriven del poder coactiu
de les administracions pbliques, s a dir, de la seva fora per a obligar a efectuar determinades
prestacions. Per tant, el carcter coactiu, s a dir, obligatori, s una caracterstica comuna a les tres
figures tributries.

2) Les contribucions especials i els impostos sn pagaments derivats duna prestaci individual.
Incorrecte. Ni les contribucions especials ni els impostos tenen aquesta caracterstica de prestaci
individual.
Les contribucions especials consisteixen en el pagament per part dun collectiu (aix s, forma
individualitzada) de ciutadans com a contraprestaci al benefici que experimenta el valor del seu
patrimoni degut a una actuaci concreta de ladministraci pblica.
Per altra banda, els impostos sn ingressos de naturalesa i dret pblic de caire coactiu, sense
contraprestaci directa i que tenen per objectiu finanar la major part de les despeses suportades per
lAdministraci Pblica.
3) Les contribucions especials consisteixen en un pagament determinat bsicament dacord amb el
benefici rebut.
Correcte. Com hem comentat abans, el benefici que experimenta el valor del seu patrimoni degut a
una actuaci concreta de ladministraci pblica determina lobligaci de pagament duna contribuci
especial.

4) Les taxes estan fonamentades en el principi de capacitat de pagament, igual que els impostos.
Incorrecte. A diferncia dels impostos, que s estan fonamentats en el principi de capacitat de
pagament, les taxes sn uns ingressos de naturalesa i dret pblic que sorgeixen arran la
contraprestaci dun determinat servei o obtenci de benefici provinent de ladministraci.
b) Posa 3 exemples de taxes i impostos que hagis satisfet alguna vegada en el teu dia a dia. Fonamenta
la resposta i identifica en cadascun dells quin dels dos principis rectors de la distribuci de la crrega
impositiva entren en joc.

1/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

1) Impostos

Impost sobre el Valor Afegit: ingrs tributari sense contraprestaci directa que grava una manifestaci
de la capacitat de pagament com s el consum. Per exemple, la compra duna tablet a lFNAC per
250 euros + 21% dImpost sobre el Valor Afegit.

Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques: ingrs tributari sense contraprestaci directa que
grava la manifestaci de la capacitat de pagament com s lobtenci de renda. Per exemple, la meva
declaraci anual de lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques pels rendiments obtinguts pel
desenvolupament de la meva activitat econmica dassessor fiscal

Impost sobre Bns Immobles; ingrs tributari sense contraprestaci directa que grava una
manifestaci de la capacitat de pagament com s la riquesa. Per exemple, el pagament de lImpost
sobre Bns Immobles per ser propietari del 50% del meu habitatge habitual.

2) Taxes

Tasa por el ejercicio de la potestad jurisdiccional en los rdenes civil, contencioso-administrativo y

social: ingrs tributari amb contraprestaci directa basat en el principi del benefici, ats que noms
s exigible a aquells contribuents que volen accedir a determinats procediments judicials.

Taxes de renovaci passaport: ingrs tributari amb contraprestaci directa basat en el principi del
benefici, ats que noms s exigible a la persona que vol renovar el seu passaport ja sigui per
prdua, robatori o deteriorament.

Taxes per obtenir un certificat acadmic a la Universitat: ingrs tributari amb contraprestaci directa
basat en el principi del benefici, ats que noms s exigible a la persona que vol tenir un certificat
acadmic de la seva Universitat acreditatiu dhaver realitzat determinats estudis.

Exercici 2. Principals conceptes impositius

Identifica, els impostos que graven cada situaci, els ndexs utilitzats per a mesurar la capacitat de
pagament , defineix el fet imposable, el subjecte passiu , la base imposable, i calcula exclusivament amb les
dades facilitades, la base liquidable, la quota tributria i el deute tributari resultant.

2.1.

LAna s ambientloga i treballa a una administraci pblica. El seu sou s de 40.000 euros bruts.
s propietria dun local llogat pel qual percep uns ingressos de 12.000 euros. Limpost sobre Bns
Immobles, aix com altres despeses de manteniment, sumen un total de 3.000 euros.
La normativa actual preveu una reducci general de la base imposable per import de 3.000 euros.
Ha efectuat un donatiu a la Fundaci Arrels per import de 200 euros, el qual genera una deducci a la
quota del 25%
Lescala de gravamen s la segent:

2/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

BASE

QUOTA

RESTA BASE

TIPUS

LIQUIDABLE

INTEGRA

LIQUIDABLE

APLICABLE

FINS EUROS

EUROS

FINS EUROS

PERCENTATGE

0,00

0,00

17.707,20

24,75%

17.707,20

4.382,53

15.300,00

30,00%

33.007,20

8.972,53

20.400,00

40,00%

53.407,20

17.132,53

66.593,00

47,00%

120.000,20

48.431,24

55.000,00

51,00%

175.000,20

76.481,24

125.000,00

55,00%

300.000,20

145.231,24

En endavant

56,00%

Lndex per mesurar la capacitat de pagament a lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques s
lobtenci de renda, com ara lobtenci de rendes de treball o lobtenci de rendes del capital
immobiliari.

Exemple: obtenci de rendes del treball per import part de lAna.

- Fet imposable: obtenci de rendes del treball i obtenci de rendiments del capital immobiliari
- Subjecte passiu: Ana
- Base imposable: 49.000 euros (40.000 rendiments del treball + 9.000 rendiments del capital
immobiliari)
- Base liquidable: 46.000 euros (49.000 euros 3.000 euros de reducci)
- Tipus de gravamen: Segons escala de gravamen
- Quota tributria: 14.169,65 euros (8.972,53 + (46.000 33.007,20 x 40%))
- Deduccions de la quota: 50 euros (200 x 25%)
- Deute tributari:14.119,65

2.2.

La Societat ROCK MUSIC, S.L. ha obtingut uns beneficis de 80.000 euros. Sobre el benefici obtingut
saplica un tipus del 20%, en tant que es tracta duna micropime.
La normativa aplicable preveu una deducci del 5% per limport de les inversions realitzades en
immobilitzat. Les inversions en immobilitzat realitzades durant lexercici han estat de 20.000 euros.
Lndex per mesurar la capacitat de pagament a lImpost sobre Societats s lobtenci de renda, com
ara lobtenci dun benefici (ingressos - despeses) de 80.000 euros.

Exemple: obtenci dun benefici per import de 80.000 euros per part de la societat ROCK MUSIC, S.L.
-

Fet imposable: obtenci de benefici.

Subjecte passiu: ROCK MUSIC, S.L.

Base imposable: 80.000 euros

Base liquidable: 80.000 euros

Tipus de gravamen: 20%

Quota tributria: 16.000 euros (80.000 euros x 20%)

Deducci de la quota: 1.000 euros (20.000 euros x 5%)

Deute tributari: 15.000 euros.

3/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

2.3.

La societat TAX LEGAL, S.L.., ha llogat unes noves oficines pel desenvolupament de la seva activitat
professional a la societat REAL STATE, S.L. per import de 15.000 euros al mes. La societat TAX
LEGAL, S.L.. rep la primera factura de lloguer de REAL STATE, S.L.
El tipus dIVA aplicable en aquesta operaci s el tipus general del 21%
Lndex per mesurar la capacitat de pagament a lImpost sobre el Valor Afegit s el consum, com ara la
compra dun ordinador

Exemple: el lloguer dun local per part de la societat REAL STATE, S.L. a la societat TAX LEGAL, S.L..
per import de 15.000 euros a mes.
-

Fet imposable: prestaci de serveis

Subjecte passiu: REAL STATE, S.L.

Base imposable: 15.000 euros

Base liquidable: 15.000 euros

Tipus de gravamen: 21%

Quota tributria: 3.150 euros (15.000 euros x 21%)

Exercici 3. Impostos progressius, proporcionals i regressius; tipus mig de gravamen i tipus marginal

Els impostos poden ser regressius, progressius o proporcionals segons la relaci que hi hagi entre el tipus
mig i el tipus marginal. Suposem 3 impostos, segons les segent taules:

Base liquidable

Quota tributria
IMPOST 1

IMPOST 2

IMPOST 3

40.000

15.000

4.000

11.000

70.000

35.000

7.000

15.000

Argumenta a partir del clcul del tipus mig i del tipus marginal de quin tipus dimpostos (progressiu, regressiu
o proporcional ) es tracta.
IMPOST 1
Base liquidable

40.000,00

70.000,00

Quota

15.000,00

35.000,00

Increment de renda ((70.000 -40.000) / 40.000)

75,00%

Increment de quota ((35.000 - 15.000)/15.000)

133,33%

4/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

Tipus mitj

38% (15.000 / 40.000)

Tipus marginal

67% (35.000 - 15.000)/(70.000 - 40.000)

La variaci de la renda (75%) s inferior que la variaci de la crrega tributria (133%). Per tant, estem davant
dun impost progressiu, ats que el tipus marginal s superior al tipus mitj. Dit duna altra manera, la crrega
tributria augmenta ms rpid que laugment de la renda.
IMPOST 2
Base liquidable
Quota

40.000,00

70.000,00

4.000,00

7.000,00

Increment de renda ((70.000 -40.000) / 40.000)

75,00%

Increment de quota ( (7.000 - 4.000))/4.000)

75,00%

Tipus mitj

10% (4.000 / 40.000)

Tipus marginal

10% (7.000 - 4.000)/(70.000 - 40.000)

La variaci de la renda (75%) s igual que la variaci de la crrega tributria (75%). Per tant, estem davant
dun impost proporcional, ats que el tipus marginal i el tipus mitj coincideixen. Dit duna altra manera, la
crrega tributria anir en augment en la mateixa proporci que la renda.
IMPOST 3
Base liquidable

40.000,00

70.000,00

Quota

11.000,00

15.000,00

Increment de renda ((70.000 -40.000) / 40.000)

75,00%

Incrememt de quota ( (15.000 - 11.000))/11.000)

36,36%

Tipus mitj

28% (11.000 / 40.000)

Tipus marginal

13% (15.000 - 11.000)/70.000 - 40.000)

La variaci de la renda (75%) s superior que la variaci de la crrega tributria (36%). Per tant, estem davant
dun impost regressiu, ats que el tipus marginal s inferior que el tipus mitj. Dit duna altra manera, la
crrega tributria disminueix a mida que augmenta la renda.

5/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

Exercici 4. Reforma Fiscal

Com ja sabeu de llegir la premsa general i econmica, estem en ple procs del que sha anomenat Reforma
Fiscal, la qual pretn portar a terme una modificaci significativa de les principals figures impositives del
sistema tributari espanyol.
4.1.

Identifica i descriu breument quin s el document que serveix de punt de partida daquest procs
de reforma del sistema tributari espanyol. A quins impostos feia referncia el document?

El Consell de Ministres, mitjanant lAcord de 5/7/2013, va decidir constituir una Comissi dExperts per la
Reforma del Sistema Tributari, amb la finalitat de formular propostes per aconseguir un sistema tributari
ms senzill i neutral, que garanteixi el principi de suficincia dels ingressos, potenciar la eficincia de
leconomia i el desenvolupament social.
Aquesta Comissi dExperts va ser integrada per 8 professionals econmics i tributaris de prestigi
reconegut en lmbit acadmic professional i presidida pel catedrtic Manuel Lagares. La Comissi havia
de lliurar al Govern les seves conclusions mitjanant un informe abans de finals de 2014.

Finalment, el dijous 13/03/2014 el President de la Comissi va lliurar al Ministre dHisenda i

Administracions Pbliques Sr. Cristbal Montoro lInforme de la Comisin de Expertos para la Reforma
del Sistema Tributario Espaol, de data febrer 2014. El document, de 444 pgines, cont 125 propostes
de reforma i 270 modificacions impositives, desglossades segons aquest ndex:
0)

Resumen Ejecutivo

1)

Marco general de la reforma del sistema tributarioespanyol

2)

Reforma del Impuesto sobre la Renta de las PersonasFsicas

3)

Reforma del Impuesto sobre Sociedades

4)

Reforma de la imposicin patrimonial

5)

Reforma del Impuesto sobre el Valor Aadido

6)

Reforma de la imposicin especial y mediambiental

7)

Reforma de las cotizacionessociales

8)

Lucha contra el fraude fiscal

9)

Imposicin, unidad de mercado y neutralidad fiscal

De la simple lectura de lndex ja es pot veure que les propostes de reforma i/o modificacions impositives
abarquen a la prctica totalitat del sistema tributari espanyol, com ara lImpost sobre la Renda de les
Persones Fsiques, Impost sobre Societats, Impost sobre Patrimoni, Impost sobre Transmissions
Patrimonials i Actes Jurdics Documentals, Impost sobre Successions i Donacions, Impost sobre el Valor
Afegit, Impostos Especials, Impostos Mediambientals i la prpia Llei General Tributria, principalment.

6/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

4.2.

El Govern, prenent com a punt de partida aquest document, ha iniciat els trmits parlamentaris
pertinents per tal que la Reforma Fiscal entri en vigor, amb carcter general, l1 de gener de 2015.
Podries descriure breument en quin trmit parlamentari es troba aquesta Reforma Fiscal a
cadascun dels impostos afectats? Quins impostos no sn objecte de reforma, tot i les
recomanacions del document inicial?
Una vegada analitzades per part del Govern les propostes de reforma del sistema tributari de lanomenat
Informe Lagares, el Consell de Ministres de 20/06/2014 va presentar les lnies bsiques de la reforma
fiscal que just en aquell moment iniciava el trmit parlamentari corresponent, amb la publicaci en data
23/06/2014 a la pgina web del Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques dels segents
Avantprojectes de Llei:
-

Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques i Impost sobre la Renda de No Residents.

Impost sobre Societats.

Impost sobre el Valor Afegit i Impostos Especials.

Llei General Tributria.

Tot i les recomanacions de lInforme Lagares, no es planteja la modificaci ni de lImpost sobre el

Patrimoni, lImpost sobre Successions i Donacions i lImpost sobre Transmissions Patrimonials i Actes
Jurdics Documentats, presumptament a lespera de desenvolupar un nou sistema de finanament de les
Comunitats Autnomes.
Aquests Avantprojectes de Llei van seguir el seu trmit parlamentari i en data 06/08/2014 es va publicar
al Butllet de les Corts Generals (BCG) els segents Projectes de Llei:
-

Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques i Impost sobre la Renda de No Residents.

Impost sobre Societats.

Impost sobre el Valor Afegit i Impostos Especials.

No hi ha cap menci a la publicaci del Projecte de Llei de reforma de la Llei General Tributria, tot i que
sespera que el primer semestre de 2015 es pugui publicar el Projecte de Llei.
Per tant, a data davui tenim 3 projectes de Llei (IRPF, IVA, IS), els quals tenen prevista la seva
aprovaci per les Corts Generals abans que acabi lexercici 2014, per la seva entrada en vigor l1/1/2015.
Exercici 5. Projecte de Llei dImpost sobre Societats

Llegeix atentament lExposici de motius del Projecte de Llei de lImpost sobre Societats i identifica quins sn
els principis poltico-econmics i jurdico-tributaris que es posen de manifest de manera ms evident com a
principis inspiradors de la nova llei.
Els apartats I i II del Projecte de Llei de lImpost sobre Societats contenen les referncies als principis polticoeconmics i jurdico-tributaris que serveixen com a eixos vertebradors de la reforma de limpost.

7/8

Solucions PAC1. Introducci al mn de la fiscalitat

Respecte dels principis poltico-econmics, sembla clara la voluntat de ser un impost de carcter neutral, que
minimitzi la intervenci tributria en lesfera privada i que eviti el dirigisme fiscal cap a determinats sectors
econmics, com abans es va fer amb limmobiliari, o models de negocis basats, com en el passat, en
lendeutament de les empreses i la seva baixa capitalitzaci.
Es preveu que el nou impost estimuli el creixement econmic i millori la seva competitivitat, mitjanant la
disminuci del tipus de gravamen general del 30% al 25%.
Respecte dels principis jurdico-tributaris, est clara la voluntat de que la nova llei ha de recuperar les bases
de la congruncia i sistematitzaci amb les quals va ser aprovada la llei anterior de 1995, ats que de 1995 a
2014 les modificacions legislatives constants i parcials del text original li havien fet perdre aquest carcter.
De fet, s lnic projecte de llei que aprova una llei totalment nova. Els altres projectes de llei (IRPF, IVA) el
que fan s modificar determinats apartats de les llei dIRPF (Llei 35/2006) i llei dIVA (Llei 37/1992).
Aquesta congruncia i sistematitzaci permetr augmentar la seguretat jurdica dels contribuents a lhora
daplicar la normativa, ats que la llei guanya en transparncia. Altres principis tamb citats a lExposici de
motius (simplificaci, adaptaci al dret comunitari) ajuden a que els agents econmics se sentin segurs a
lhora daplicar la normativa.

8/8