PRÀCTICA 2: LA CORRELACIÓ ENTRE LA RENDA DELS

RECURSOS NATURALS I LA RIQUESA

Assignatura i Grup: Entorn Econòmic, C1

Alumne i NIUB: Pol Rabanal Cajal, 20346045

És un fet conegut que, en comerciar amb mercaderies, hi ha la possibilitat d’obtenir superbeneficis. Això és, po-
den haver-hi Rendes Mineres positives. Aleshores, sembla raonable pensar que si una formació social presenta
reserves d’un recurs natural, té la possibilitat d’extreure rendes mineres i doncs, més probabilitats té de ser un
país més ric en relació a un altre sense recursos naturals. Aquest fet ens porta a plantejar la següent hipòtesis:
Hi ha una correlació positiva entre la riquesa derivada dels recursos naturals i la riquesa relativa de la
formació social. Les figures anteriors ens mostren si aquesta correlació existeix i, si és així, si aquesta és posi-
tiva o negativa. Amb tal objectiu, a cada gràfic es mostra una funció de regressió potencial (calculada amb les
formacions socials agregades per tal d’extreure una llei el més general possible) i el seu corresponent coeficient
R2 , que prenem com una mesura de correlació de les dades.

La figura 1 mostra un coeficient R2 molt pròxim a 1, fet que corrobora, com esperàvem, una clara correlació
per part de les formacions socials entre la seva riquesa (mesurada amb el PIB per càpita) i la seva renda
dels recursos naturals totals (mesurada com a % del PIB). Ara bé, aquesta correlació dista de ser positiva,
sinó que clarament és negativa: A mesura que creix la dependència de la renda dels recursos naturals, menys
rica és la formació social i viceversa.
Per tal d’afegir un grau més de concreció a l’anàlisi, les següents figures mostren el mateix contingut particu-
laritzant a diferents tipus de recursos naturals. Per a les rendes dels boscos i les mines les conclusions que
se’n desprenen són les mateixes: Una correlació negativa molt forta. Per al carbó, el gas natural i el petroli, la
situació és lleugerament diferent: El carbó resulta un cas excepcional, ja que es tracta d’un mercat monopolista
on les rendes mineres típicament es comptabilitzen on no s’extreu el mineral. Aquesta podria ser la causa del
coeficient de correlació baix que no permet extreure amb molta seguretat una llei general. Així i tot, allà on es
comptabilitzi la renda minera, hi ha una correlació negativa però amb una excepció: Els països de rendes baixes
no depenen del carbó. Pel que fa al petroli i al gas natural, l’estructura és similar: Una correlació negativa i
forta a excepció dels països de rendes baixes, que depenen en menor mesura de la producció de petroli i/o gas
natural. Una possible explicació d’aquest fet podria ser que, donat que típicament l’existència de reserves de
petroli o gas natural resulta prou lucrativa com perquè la formació social no tingui rendes baixes, el més segur
és assumir que si un país té rendes baixes, és perquè no posseeix reserves de tals recursos.

Si ara hom es fixa en els dos països assignats, a les figures 1 i 2 s’observa que aquests també són víctimes de
la forta correlació: Uganda, un país altament dependent de les rendes mineres (en particular, de les rendes dels
boscos, de les que en depenia el 2020 més d’un 7,5 %) té un PIB per càpita molt menor que el del Regne Unit,
formació social en la qual la seva riquesa no depèn pràcticament de les rendes mineres. Pel que fa a les rendes
de la mineria, del gas natural i del petroli, el Regne Unit respecta la correlació negativa i, en ser un país amb
un PIB per càpita relativament elevat, la seva riquesa no depèn fortament de les rendes mineres comentades. En
aquests casos, Uganda presenta una excepció a la correlació, ja que, tot i tractar-se d’un país amb uns ingressos
molt baixos, el fet que s’hagi especialitzat en l’explotació forestal fa que no depengui d’altres rendes. Aquest
cas es manifesta sobretot en el cas de les rendes de la minería, però en els casos del carbó, el gas natural i el
petroli, segueix el comportament dels països d’ingressos baixos.

En conclusió, hi ha una correlació entre la riquesa derivada dels recursos naturals i el nivell de riquesa
d’una formació social, però en contra del que semblava suggeir la llògica, aquesta és negativa i no positiva.
Això afecta també als paísos assignats d’Uganda i del Regne Unit.