1

ÍNDEX

1. SITUACIÓ PROBLEMÀTICA 3
2. MARC TEÒRIC 3
3. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 8

2
 1. SITUACIÓ PROBLEMÀTICA

Som el grup format pel Xavier Aguilar, Marina Casas, Oriol Pou i Oriol Sisteré, i titulat Els forasters. El
repte que hem triat és com evitar la despoblació a les zones rurals. Hem escollit aquesta temàtica
perquè considerem que la despoblació és un fenomen que té un efecte negatiu sobre les comunitats
rurals i pot tenir conseqüències significatives per als diferents sectors, social, econòmic i cultural,
d’aquestes zones. La nostra pregunta contextualitzada és com l’efecte capital afecta a les zones
rurals. L’hem escollida perquè creiem que l’efecte capital marca les desigualtats entre les ciutats i les
zones rurals, sobretot les desigualtats econòmiques, fet que provoca una manca de recursos i serveis
en les àrees rurals.

2. MARC TEÒRIC

Considerem que és una situació problemàtica per diverses raons que afecten al conjunt del territori.
Algunes de les raons són, per exemple, l’envelliment de la població, ja que la gent jove tendeix a
traslladar-se a les grans ciutats en cerca de millors oportunitats laborals. Una altra raó és la pèrdua
de serveis i infraestructures en els pobles, a diferència, de les grans ciutats que pateixen una
sobrepoblació. Finalment, la pèrdua de població pot comportar una disminució de l’activitat
econòmica en aquestes àrees. Com menys gent habita en el poble, menys consum local hi ha, menor
demanda de productes i serveis.

El mon experimenta una evolució accelerada en molts aspectes. Un d’aquests és el moviment de la

població de les zones rurals a les ciutats. No obstant això, aquest problema no és recent, sinó que
podríem dir que té l’inici durant la industrialització i la urbanització.

A Espanya (Pinilla i Sáez, 2021), la desigualtat territorial presenta un estret lligam amb el nivell
econòmic de la zona. L’any 2017, LA NUTS2 més rica d’Espanya, Madrid, arribava a un nivell de PIB
per càpita de 137, mentre que la mitjana espanyola es situa a un valor de 100. D’altra banda, la
comunitat autònoma més pobra, Extremadura, registrava un índex de 73. Paral·lelament, les regions
més riques es situen formant un triangle, amb vèrtexs amb la Comunitat de Madrid, País Basc i
Catalunya. En conseqüència, sabent que aquestes ciutats són les més poblades, es fa evident aquesta
relació.

L’economia és un element clau en l’augment o disminució de la població, la societat dona riquesa i

l’empobriment de les zones rurals és un fet real que està passant i el govern ha de ser conscient
d’aquesta problemàtica i cercar solucions, per garantir la qualitat de vida dels habitants. Un atre
element clau consisteix en l’envelliment que pateixen aquestes àrees. A la taula es pot observar que
als municipis més petits (menors de 100 habitants) existeixen 9 persones majors de seixanta-cinc
anys per cada menor de quinze anys. Així mateix, fixant-nos en el conjunt dels menors de 1000
habitants, hi ha 3,3 majors per cada menor. Tanmateix, s’observa en tots els municipis,
independentment de la mida, un envelliment femení superior, degut a la seva esperança de vida més
gran (Sempere-Souvannavong, 2014).

3
 Índex d’envelliment per sexe i mida del municipi

Mida municipi Homes Dones

Igual o inferior 100 9,4 9

101-500 4,4 3,8

501-1000 2,9 2,3

1001-5000 1,9 1,4

5001-20000 1,3 1,0

20001-50000 1,1 0,8

50001-100000 1,1 0,8

Superior a 100000 1,6 1,1

Font: Juan-David Sempere-Souvannavong (2014)

Pinilla (2023) afirma que cal entendre que el descens de la població de les àrees rurals en conjunt o
d’algunes parts d’aquestes, és i serà una realitat i, en conseqüència, les polítiques a desenvolupar
han de tenir-ho en compte. Això destaca la importància de posar al centre unes condicions que
permetin a les persones escollir on volen viure.

Algunes de les propostes que s’han dut a terme a nivell estatal són, per exemple, la Llei 45/2007, de
13 desembre, per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural. Segons Sanz (2023), aquesta es
tracta d’un intent estatal de tractar la política rural, tan ben intencionada com ineficaç. No es varen
complir els objectius d’aquesta degut al poc compromís que va assumir el Govern per aplicar aquesta
Llei estatal, així com el fet que la major part de les competències sobre l'ordenació rural corresponen
a les comunitats autònomes.

En les zones rurals, sovint existeixen menys oportunitats d’ocupació i, en consegüent, els salaris
poden ser inferiors en comparació amb les zones urbanes. Malgrat això, el preu de l’habitatge en les
àrees rurals, sovint és inferior que en les zones urbanes.

En aquest gràfic podem observar el percentatge

del SMI que es destina a cada província per llogar
un pis de 60m². El SMI és el Salari Minim
Interprofessional, és refereix a la quantitat de
diners mínima que pot rebre legalment un
treballador. Aquesta quantitat és fixa i varia
segons el país. El SMI a Espanya és de 1.080€
bruts mensuals amb 14 pagues, el que quedaria
un total de 15.120€ bruts a l’any. En províncies
com Barcelona, Madrid i Guipúzcoa, aquest
lloguer està per sobre del SMI, que és actualment

4
de 1080€. D’altra banda trobem que Zamora, una província amb una capital petita (61.827 hab) el
percentatge és del 38%. La diferència del lloguer en la ciutat on és més elevat, Barcelona (1382.4€) i
on és més baix, Zamora (410.4€) és de 972€, gairebé un SMI.

Ens movem de capa de NUTS1 a NUTS2 i ens centrem amb Catalunya. Seguint les dades d’IDESCAT,
les 8 comarques amb menys densitat de població de Catalunya són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà,
l’Alta Ribagorça, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Priorat, l’Aran i la Terra Alta. Veiem que aquestes 8
comarques representen l’1,1% de la població total de Catalunya.

Relació població de les comarques Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Priorat, l’Aran i
la Terra Alta respecte a la resta de Catalunya. Font: pròpia a partir de dades d’Idescat (2023).

D’altra banda, pel que fa a la superfície, aquestes 8 comarques representen el 23.3%.

Relació superfície de les comarques Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Priorat, l’Aran
i la Terra Alta respecte a la resta de Catalunya. Font: pròpia a partir de dades d’Idescat (2023).

5
Les tres comarques amb més densitat de població són el Barcelonés, el Valles Occidental i el Baix
Llobregat. Aquestes 3 comarques representen el 52% de la població de Catalunya, mentre que només
representen el 3,8% de la superfície.

Relació població de les comarques Barcelonés, Vallés Occidental i Baix Llobregat respecte a la resta de Catalunya. Font:
pròpia a partir de dades d’Idescat (2023).

En aquestes dues gràfiques es veu la relació entre les tres comarques més poblades (Barcelonès,
Vallès Occidental i Baix Llobregat) i la resta de Catalunya. En el primer es veu que aquestes tres
comarques representen el 52% de la població de Catalunya mentre que només representen el 3,8%
de la superficie.

Relació superfície de les comarques Barcelonés, Vallés Occidental i Baix Llobregat respecte a la resta de Catalunya. Font:
pròpia a partir de dades d’Idescat (2023)

6
Finalment, aquest mapa extret de la pàgina de dades obertes d'IDESCAT (2023), ens mostra la renda
familiar disponible bruta per comarques. Podem observar una tendència, la qual es pot relacionar
amb el despoblament de certes zones de Catalunya. Observem que les comarques amb un índex de
milers d'euros més baix, són les comarques on s'esdevé el despoblament rural. Creiem que això
reflecteix la situació què es viu en aquestes zones, i és un dels principals factors pel qual s'esdevenen
aquests èxodes. A més a més, les ofertes laborals en aquestes zones acostumen a ser poc
qualificades, ja que són terres on el sector laboral principal és el sector primari (agricultura,
ramaderia). Per tant, la població activa d'aquestes zones disminueix en cerca d'ofertes laborals amb
certa qualificació (per obtenir més renda econòmica).

Font Idescat (2023)

No obstant això, si analitzem la tendència contrària del mapa, analitzem que les zones on la renda
per habitant més alta, són les zones les quals no estan afectades per despoblament.

A més a més, trobem certes desigualtats territorials, com per exemple a les comarques de les
províncies de Lleida i Tarragona, on la renda acostuma a estar per sota la mitjana (a excepció del
Segrià, Vall d'Aran i la Conca de Barberà que s'aproximen a la mitjana catalana). En canvi, l'AMB
(l'Àrea Metropolitana de Barcelona) que acull al 42% de la població, són les comarques amb més
renda. A més a més, les comarques que formen la província de Barcelona, com per exemple Osona,
Bages i Berguedà també estan per sobre de la mitjana catalana.

Aquestes desigualtats s’observen també en la cultura. En aquest àmbit trobem que Barcelona té 264
espectacles programats, mentre que Girona en té 74, Lleida 42 i Tarragona 36.

7
 3. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bah Nee-Sowe, J. (2022). La gent de comarques i el centralisme barceloní. Revista Angle.

https://www.ub.edu/revistaangle/2022/12/21/la-gent-de-comarques-i-el-centralisme-barcel
oni/

Camarero, L. A. (1991). «Tendencias recientes y evolución de la población rural en España». Política y

Sociedad, 8, 13-24.

Datadicto. [Datadicto_es]. (2023 novembre 25) ¿Qué porcentaje del sueldo necesitaría dedicar una
persona que cobre el SMI para alquilar un piso de 60m2? [Tweet]. Twitter.
https://twitter.com/datadicto_es/status/1728319609529410020

Fernández, F. (2019). ¿ Cómo arreglar el problema de la España vaciada. Soluciones de fondo,

soluciones cosméticas o colonización interior. Papeles de relaciones ecosociales y cambio
global,(147), 131-145.

Idescat. (2023). Densitat de població. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Idescat.

https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15227

Pinilla, V., & Sáez, L. A. (2021). La despoblación rural en España: características, causas e
implicaciones para las políticas públicas. Presupuesto y gasto público, (102), 75-92.

Pinilla, V. (2023). El reto demográfico: políticas frente a la despoblación rural en España. Papeles de
Economía Española, (176), 146-196.

Sanz, F. J. (2023). La prestación de los servicios sociales ante el reto demográfico y la despoblación
rural en España. Cuadernos de Derecho Local.

Sempere-Souvannavong, J. D. (2014). Envejecimiento, despoblación y territorio. Contribuciones al XI

Congreso de la Población Española.