ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I DESIGUALTAT SOCIAL

TEMA 1: CONCEPTES TEÒRICS BÀSICS DEMOGRAFIA.

1. INTRODUCCIÓ A L’ESTRCTURA SOCIAL
Què és la demografia?
Terme d’origen grec (demos-grafia) – Estudi de la població
Estudia processos que determinen la formació, la conservació i la desaparició de les
poblacions
La demografia és un concepte bàsic elàstic que engloba des de petites poblacions a grans
per motius; geogràfics, religiosos, ètnics que asseguren la pròpia reproducció i
supervivència
Què és una població?
Una població és un conjunt d’individus, constituïts de forma estable, lligats per vincles de
reproducció i identificats per característiques territorials, polítiques, jurídiques, ètniques
o religioses
- Conjunt d’individus que habiten en un territori en un moment donat
- Requereix de continuïtat en el temps
- Només pot assegurar-se mitjançant la reproducció (successió de generacions
garantida)
Per a que parlem d’una població hi ha d’haver reproducció, continuïtat. Una població es
podria extingir si no hi hagués una taxa de natalitat suficient per compensar les taxes de
mortalitat.
La demografia estudia processos que determinen la formació, la conservació i la
desaparició de poblacions.
L’objecte d’estudi de la demografia és:
- Fecunditat (naixements)
- Mortalitat
- Mobilitat (migracions)
Aquests processos determinen en bona mesura la velocitat de modificació de les
poblacions i la seva estructura
Nigerià es troba en la fase 2: la taxa fecunditat i natalitat és molt alta. Fa que a nivell
mundial la població augmenti molt i s’espera que sigui així durant els següents 30 anys.
Normalment es troben en aquesta fase els països en vies de desenvolupament

1
L’estructura de les poblacions s’estudia a través de criteris que permeten realitzar
classificacions i/o agrupacions d’individus segons determinades característiques:
- Sexe
- Edat
- Estat civil
- Naturalesa i formes de convivència
- Nivell educatiu
- Nivell d’ingressos
- Ocupació
Com estudiem les poblacions?
Entre un moment t i un moment t+1 hi haurà variacions.
En general s’estudien els successos que s’han produït durant un any (stock) o com ha
evolucionat el procés durant l’any (fluxe)
- Exemple: fotografia (stock), vídeo (fluxe)
Concepte de fluxe i stock de la població
- Fluxe: esdeveniments que succeeixen durant un període t (generalment un any)
- Stock: anàlisi en un moment concret de t
Quin és per tant l’objecte d’estudi de la demografia?
- Fecunditat, mortalitat i migracions
- Nupcialitat, salut, ús d’anticonceptius, regulació de l’avortament, estructures i
formes de família, unitats de convivència, divorcis, polítiques públiques
- Ocupació, sistemes de pensions, emancipació dels joves
Les polítiques públiques influeixen en la transformació dels processos

Com podem saber si una població creix, s’estanca o disminueix?

Creixement: canvis positius o negatius en quant al nombre de població
- Creixement natural o vegetatiu
- Creixement real (inclou el saldo natural + migracions)
Com que entre l’01/01/2020 i el 31/12/2020 es produiran modificacions en els processos
(naixements, defuncions, migracions) el creixement de la població es calcula en base a la
població mediana, és a dir la dada a meitat del període 01/07/2020
En cas que no es tinguin les dades s’utilitza: la semisuma (=mitjana aritmètica) de les
dades a l’inici i al final del període que tinguem

2
ELS INDICADORS DEMOGRÀFICS
Com que entre l’01/01/2020 i el 31/12/2020 es produiran modificacions en els processos
(naixements, defuncions, migracions) el creixement de població es calcula en base a la
població mediana, és a dir, la dada a meitat del període 01/07/2020
en vas que no es tinguin les dades s’utilitza: la semisuma (=mitjana aritmètica) de les
dades a l’inici i al final del període que tinguem
La mitjana
Coneguda també com a mitjana aritmètica de totes les observacions. És el valor que
representa a tots els individus de la mostra
Procediment: sumar tots els valors observats i el resultat es divideix pel número total
d’observacions
Un dels inconvenients és la seva sensibilitat els valors extrems (alts i baixos), quan això
passa és preferible utilitzar una altre mesura, la mediana.
La mediana
És el valor que divideix exactament a la meitat una sèrie de valors ordenats de menor a
major. S’agafa la dada que queda just al mig.
Si el nombre d’observacions és imparella farem la mitjana amb les dues xifres del centre.
La moda
És el valor que més es repeteix en una sèrie de dades

INDICADORS DEMOCGRÀFICS:
LES TAXES
- Els més utilitzats s’anomenen taxes
- Mesuren la freqüència de canvi d’un esdeveniment dins d’una població en un període
de temps (ex: anualment)
- S’expressen en fracció (comparació)
Una taxa és una comparació entre el nombre de vegades que es presenta un
esdeveniment estudiat (atur), en un període determinat, entre el temps-persona o temps
poblacional que la persona es troba en edat de treballar
Taxa bruta: informació d’un esdeveniment respecte de la població total a partir del fluxe
total d’un succés durant un any.
Taxes especifiques: corregeixen aquest efecte d’estructura relacionat el fluxe dels
successos amb les poblacions classificades per edat i sexe, en general, s’expressen per
cada 1000 habitants.

3
LA PROPORCIÓ
- És la mesura més utilitzada en estadística
- És el nombre d’observadors amb una característica particular entre la població de
referència
- El numerador sempre està inclòs en el numerador
- S’expressa en percentatges
- Exemple: proporció de dones respecte del total de població
LA RAÓ
Raó: és la comparació a través de la divisió de dos grups d’individus amb atributs
diferents. És utilitzada per visibilitat la desigualtat entre grups

INDICADORS D’ESTRUCTURA PER EDATS

Índex d’envelliment
És la proporció d’individus de 65 anys i més respecte de la població total
Índex de logetitivitat o sobreenvelliment
Proporció de població de 85 anys i més respecte de la població de 65 anys i més.
Aquest índex mesura la intensitat de l’envelliment
Índex o ràtio de dependència
Pot trobar-se per separat pels grups més joves i pels més grans
Població que depèn de la població activa (16-64 anys)
Raó de reemplaçament
Tracta de la relació entre dos grups de població que o bé, s’incorporen o abandonen
l’activitat econòmica

ALTRES CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES

Activitat laboral: indicadors mal denominats taxes
Taxa general d’activitat: proporció de població activa respecte el total de població
Taxa d’ocupació: proporció d’ocupats dins de la població activa
Taxa desocupació: proporció de persones desocupades dins de la població activa

4
LA MORTALITAT, LA FECUNDITAT I EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Taxa de fecunditat global: nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat
reproductiva (15-49 anys)
Indicador conjuntural de fecunditat: nombre de fills que una dona tindrà al llarg de la
seva etapa reproductiva (hipotètic)
Taxa de nivell de reemplaçament de població és d’una mitjana de 2,1 fills/es per sona
(generació fictícia). (Catalunya 2020 = 1,22 fills per dona)

Creixement natural o vegetatiu de la població: El creixement natural o vegetatiu de la

població és la diferència entre el nombre de naixements i defuncions respecte de la
població mitjana
Creixement migratori: El creixement migratori és la relació entre el nombre de persones
immigrants menys els emigrants
Taxa creixement real de població: Inclou el saldo natural i el saldo migratori
Densitat de la població: posa en relació la quantitat de població amb l’extensió d’un
territori. Serveix per estudiar la distribució de la població en un espai
Cada quants anys es duplica la població mundial? Encara que la taxa de creixement
demogràfic descendeix fortament des de la dècada dels 60, la població ha continuat
creixent per l’augment de l’esperança de vida i la reducció de la mortalitat. La disminució
de la població, si té lloc, començarà a partir de la segona meitat del s.XXI (entre 2050 o
2100)

L’ESTUDI DE L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

Només la podem estudiar amb stocks de població (piràmides)
L’objectiu principal dels estudis d’estructura demogràfica és posar en relació la
composició amb el comportament.
Les subpoblacions es poden estudiar com a part d’un tot, sovint ens interessa relacionar-
ho amb el total de població (proporció) i/o amb d’altres subpoblacions (raó).
L’estructura bàsica de qualsevol població es divideix en variables
- Ex: sexe i edat en piràmides de població.
- Es poden creuar altres variables: estat civil, act. Professional, nivell d’estudis...

5
INDICADROS DEMOGRÀFICS: LA COMPOSICIÓ PER EDATS
Es solen mesurar les diferències entre una edat i una altra, sinó per grups d’edat.
Sovint les edats s’expressen de forma agrupada
La agrupació més freqüent és la quinquennal (0-4,5-9,10-14,15-19...)
També, sovint s’agrupa la variable edat per grups:
- Joves (0-19 anys)
- Adults (20-64 anys)
- Persones grans (65 i més)
L’edat té un component fort explicatiu en alguns processos com: fertilitat i mortalitat.
Quan tenim l’edat agrupada parlem de variables qualitatives categòriques.

LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

Anomenats histogrames o gràfics de distribució de freqüències
Les dades les podem trobar en termes absoluts o relatius (%)
- Eix X (horitzontal): tamany dels grups
- Eix Y: edats
- Separats homes (esquerra) i dones (dreta)
- Grups d’edats quinquennals
Com analitzem una piràmide de població?
A) Una sola piràmide
B) Comparar diverses piràmides d’una mateixa població en diferents períodes o
piràmides de diversos territoris
Analitzar les diferents vicissituds que han experimentat diferents poblacions. Tractar
d’esbrinar quina edat tenien els grups rellevants per identificar l’esdeveniment
- Història: a quin moment històric pertany? (any)
- Que va passar en aquest període? Guerres, crisis econòmiques, polítiques
poblacions...
Saber en quin any va néixer un grup de població concret
- Ex: 2015 – (50 anys) = 1965 nascuts (boom demogràfic)
Analitzar la diferència entre homes i dones
- Estadísticament neixen més homes que dones
- L’esperança de vida de les dones és més elevada que la dels homes
- Els homes sovint es veuen més afectats per les guerres
- Migracions (segons nacionalitat)

6
La lectura sempre la farem de baix a dalt
Ens fixem si la piràmide està en nombres absoluts o relatius (%)
La natalitat determina l’amplada de sota. Si hi ha un descens de la natalitat, la piràmide
s’estreny
La mortalitat apropa a les poblacions a l’eix Y. Si l’esperança de vida és molt curta, la
piràmide s’estreny ràpid a dalt.
Les piràmides registren la història passada i futura de les poblacions

La silueta de les piràmides varia segons la natalitat, la mortalitat, els moviments

migratoris i altres esdeveniments (polítiques de població, guerres...)

Què podem observar a les piràmides de població?

- Naixements
- Capacitat reproductiva d’una població
- Migracions
- Esdeveniments històrics
- L’esperança de vida
- L’envelliment
- ...

• LA PROGESSIVA
Molta població jove que va disminuint segons avancen els grups d’edat
Típiques dels països subdesenvolupats
Altes taxes de mortalitat i natalitat (garantir relleu generacional)
Poca esperança de vida
Poblacions molt joves

7
• REGRSSIVA
Menys població a la base, molta població al mig i al cim
Típiques dels països desenvolupats:
- Natalitat reduïda
- Mortalitat controlada
- Llarga esperança de vida
- Poblacions envellides
- No es garanteix el reemplaçament generacional

• ESTANCADA
Situació inter-mitja entre la progressiva i la regressiva
Molta població a la base
Reducció important al cim
Típiques dels països en vies de desenvolupament
- Es controla la mortalitat
- Primers indicis de control de la natalitat
LES VARIABLES D’ESTUDI DE LA POBLACIÓ
Altres característiques demogràfiques
A part de l’edat i el sexe, l’estudi de l’estructura demogràfica també utilitza altres
variables com: l’estat civil, l’ocupació, el nivell d’estudis, ingressos.
Estat civil: solter, casat, vidu, separat, divorciat
Naturalesa i nacionalitat: mesura el percentatge de persones nascudes fora però
residents al país o la proporció de residents nascuts a l’estranger
Podem creuar aquesta informació amb edat, sexe, nivell d’estudis, ocupació, ingressos...
Obtindrem, resultats diferents per la població autòctona i estrangera
Nivell d’estudis: no sap llegir fins a doctorat i, tipologia d’estudis cursats
Taxa d’escolarització: proporció d’estudiants dins d’un grup d’edat i sexe. Proporció de
persones que han cursat determinats estudis segons edat i sexe.
Les variables d’estudi o anàlisi: què són?
Les variables són característiques o atributs que prenen diferents valors d’un individu a
un altre, d’una població a una altre (ex: alçada)
Per descriure una variable s’ha de conèixer la seva escala de mesura
Les variables poden ser quantitatives o qualitatives

8
Quins tipus n’hi ha?
Les variables quantitatives: són numèriques i s’obtenen amb instruments de mesura (pes,
talla, alçada)
- Contínues: no tenen interrupcions en una escala de valors
- Discretes: quan tenen interrupcions en una escala de valors (nombre de fills,
ingressos hospitalaris). Són finites´
L’escala de raó és el nivell més alt de mesura de les variables (podem fer tot tipus
d’operacions), el zero és un valor real i no té valors negatius.
Les variables qualitatives: són característiques que no podem mesurar amb instruments
(color d’ulls, ideologia política, religió, estat civil, sexe gènere...)
- Nominals: poden ser categòriques (ex: ideologia política: dreta, centre, esquerra) o
dicotòmiques (si o no). No es poden ordenar ni fer operacions numèriques
- Ordinals: es poden ordenar però no podem fer operacions numèriques. Ex: podem
classificar per graus de satisfacció (1,2,3,4)
Escala ordinal -> grau de satisfacció 1-2-3-4-5
Escala nominal -> satisfet? -> si o no

La variable sexe:
És molt rellevant per l’estudi dels fenòmens socials. hi ha components que presenten
diferències com per exemple: mortalitat, l’activitat, les migracions (segons nacionalitat),
bretxa salarial, sostre de vida, responsabilitat en la cura, els gustos...

9
10
 TEMA 2: TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA I APUTES DEMOGRÀFIQUES EN LES
SOCIETATS AVANÇADES
TEORIA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (TTD)
Plantejament general explicatiu en el camp de la demografia
Dinàmiques demogràfiques tradicionals es produeixen en totes les societats de la
mateixa manera si es donen les condicions adequades
És una teoria generalista dels països desenvolupats
Les dinàmiques demogràfiques inicialment es fonamentaven en l’escassa supervivència
dels individus (elevada natalitat i mortalitat): 1/5 nascuts moria abans de complís 1 any
de vida. ½ no arribaven a l’adolescència.
Antic règim demogràfic -> trencament (procés econòmic -> avenços: salut, economia,
drets...)

Dinàmica general de la teoria de la transició demogràfica

FASE 1: Alta mortalitat i natalitat
FASE 2: control de mortalitat infantil i elevada natalitat
FASE 3: control de la natalitat
FASE 4: equiparació taxes natalitat i mortalitat -> elevada supervivència i escassa
mortalitat I Augment de l’esperança de vida
FASE 5: reducció natalitat i augment mortalitat edats avançades

11
Els països occidentals van ser els primers en transitar (s.XVIII), però progressivament
s’hi ha anat afegint altres països del món, els últims els països africans, els quals han
iniciat la transició demogràfica a la 2/2 s.XX
En l’actualitat, només la regió de l’Àfrica Subsahariana es troba a la fase II. La TTD
serveix per predir quina serà l’evolució d’aquests països
La TTD no va ser capaç de predir fenòmens com el baby boom després de la II GM, ni
els canvis posteriors en el model de família, podríem parlar d’una II TD
La teoria de la Revolució Reproductiva estableix un marc interpretatiu que unifica
ambdues transicions i explica el procés de canvi demogràfic durant la modernització de
les societats

FASE 1: Antic Règim demogràfic

Fins 2/2 XVIII (1800)- Revolució francesa
- Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades
- No es produeix creixement de població
- Enormes crisis de mortalitat (fams, guerres, epidèmies...)
- Ha ocupat gairebé tota la història de la humanitat fins a la 2/2 s.XVIII
- Economia agrària preindustrial/ pobresa i insalubritat
- La revolució francesa va suposar la caiguda de l’Antic Règim
- Societats estamentals (desigualtats socials)
El creixement de la població ha estat molt condicionat per la conjuntura econòmica:
(crisis de substàncies, guerres, migracions forçoses...) sobretot, en els països
desenvolupats.
Característiques principals:
- Elevada natalitat (assegurar i compensar les pèrdues) – ineficiència
- Elevada mortalitat i sobretot infantil (50% els primers 7 anys de vida)
- Breu esperança de vida al néixer
- No es produeix gairebé creixement de població
Actualment no hi ha cap país que es trobi a la fase I. A la 2/2 del sXX tots els països l’han
superada

12
FASE 2: inici de la transició demogràfica (s.XVIII-XIX)
A la fase 1 taxes de mortalitat molt altres entre mínimes i màximes pot haver-hi molta
variació (20-50%)
Quan s’aconsegueix reduir la mortalitat s’experimenta per primera vegada ->
creixement població
França és el primer país que aconsegueix reduir considerablement la mortalitat – país
més poblat d’Europa a l’època amb diferència
Quines són les causes de la reducció de les taxes de mortalitat?
- Disminució de la mortalitat infantil (malalties infecciones, epidèmies, fam)
- Reducció de l’infanticidi
La fecunditat continua sent elevada (2 fills o més – supervivència)
La mortalitat infantil encara continua sent elevada tot i que comença a reduir-se
Es comencen a observar els primers indicis de control de la natalitat a la societat Europea
preindustrial (es redueix i es controla)
Mecanismes de control de la natalitat:
- Matrimoni tardà (25 anys aprox.)
- Taxa elevada solters (Espanya s.XVII fins el 10%)
- Avortament selectiu (en funció del sexe nadó) i infanticidi
Aquest període de transició demogràfica a Europa coincideix amb la revolució Industrial
(1820) i té repercussions en el model de família i a l’estructura de la població.
Es tracta d’un cicle expansiu de al població amb una tendència a reduir la mortalitat i la
natalitat – període extraordinari de creixement de població
La transició a Europa s’inicia al s.XVIII (1900) i dura fins als anys 60 (s.XX). Durant aquest
període s’ha multiplicat la població entre 1 i 7 vegades.
Causes de la transició demogràfica:
- Desenvolupament econòmic (revolució industrial)
- Control de les taxes de natalitat - mètodes anticonceptius
- Canvis en l’escala de valors
- Costos i recursos destinats a la cura i criança dels fills
- Desenvolupament científic
- Escolarització – reducció treball infantil
- Infraestructures sanitàries
- Millora l’alimentació

13
La fase 2 es pot estructurar en dues etapes:
1) – mortalitat + naixements = creixement de població (fins 1850)
2) – mortalitat – naixements = redueix progressivament el ritme de creixement
poblacionals (1910 aprox)
Thomas Malthus (1776): “Assajos sobre el principi de població (1789)”
Malthusianisme
Exposa que si la població segueix creixent a aquest ritme no hi haurà els recursos
suficients (alimentació, roba, medicaments...) per a tothom.
Justifica l’explotació i importació de recursos de les colònies
La població creix a un ritme exponencial i els recursos a un ritme aritmètic cosa que
generarà conflicte.
La població creixeria més ràpid que la producció d’aliments per tant calia exportar i
augmentar la producció
Es planteja com aconseguir un equilibri entre els recursos i la població
A) Frens repressius: guerres, epidèmies, fam (funcionalisme)
B) Frens preventius:. Mètodes anticonceptius, avortament gratuït, aplaçament
matrimoni i prostitució

FASE 3: Final de la transició demogràfica (s.XX): societats post-industrials

Reducció de la natalitat ½ a occident (3 fills per dona)
Equiparació de les taxes de natalitat i mortalitat (etapa transaccional)
A què es deu la reducció de la taxa de natalitat?
- Reducció mortalitat infantil
- Pressió sobre els recursos existents
- Industrialització
- Disminució del control per part de les institucions
- Estratègies de reducció de la nupcialitat
- Estratègies de reducció de la fecunditat

FASE 4: Etapa d’equilibri demogràfic (1970-1994): període post-transaccional

Taxes de mortalitat i natalitat baixes i controlades (tendència a l’equilibri)
A Catalunya a la dècada dels 90 hi va haver tanta mortalitat com naixements = període
de creixement de població 0.

14
A nivell d’stock = l’estructura d’edats està cada cop més envellida i la piràmide d’edats
és regressiva
A nivell de flux = la natalitat s’estanca a uns nivells mai vistos, la nupcialitat es redueix
constantment, mentre que la mortalitat es manté estable
Molts dels països de la fase IV ja haurien entrar fase V de la transició demogràfica
(creixement vegetatiu negatiu), si no hagués estat per l’efecte de l’arribada de la
població migrant en els darrers anys

FASE 5: D’envelliment
- Llarga esperança de vida (augmenta gruix de població en edat avançada)
- Taxes de natalitat estables (tendència a reduir-se)
- Augment de la taxa de mortalitat – creixement 0
- D’aquí a 2050 aprox -> el creixement serà negatiu
- Alguns països ja experimenten creixement negatiu
Canvis en els models de família / mortalitat infantil quasi inexistent

TTD: RESUM
FASE 1: antic règim democràtic
- Alta mortalitat i natalitat = no hi ha creixement de població
FASE 2: inici de la transició demogràfica
- Reducció de la taxa de mortalitat i alta natalitat = creixement de la població

15
FASE 3: final de la transició demogràfica
- Reducció de les taxes de mortalitat i natalitat = creixement de població més lent
FASE 4: règim demogràfic modern
- Estabilització de les taxes de mortalitat i natalitat – equilibri
FASE 5: de creixement 0
- Reducció de la natalitat i augment de la mortalitat de persones d’edat avançada
- El creixement encara no és negatiu gràcies a les migracions /fills del baby boom

*taxa d’atur a espanya: 15%

16
 TEMA 3: POLITIQUES DE POBLACIÓ
“Les polítiques de població són el conjunt de mesures que pretenen influir sobre la taxa
de creixement, les estructures i la distribució geogràfica de la població”
“Conjunt de mesures adoptades per un govern amb la finalitat d’obtenir determinats
resultats demogràfics (tant qualitatius com quantitatius)”
L’acció de l’Estat ha estat més freqüent en el terreny de la natalitat
Classificació de les polítiques de població
- Pronatalistes: fomentar la natalitat
- Antinatalistes: limitar-la

ANTECEDENTS A LES POLÍTIQUES DE POBLACIÓ I MALTHUSIANISME

Thomas Malthus (1776): “Assajos sobre el principi de població (1789)”
Conservador, en contra dels ideals de la revolució francesa s. XVIII -influent en les
polítiques de població colonials i de Gran Bretanya
Corrent de pensament: Malthusianisme
- L’aliment és necessari per a l’existència de l’home
- La passió entre els sexes es mantindrà intacte
La població creix a un ritme exponencial i els recursos a un ritme aritmètic cosa que
generarà conflicte
La capacitat de reproducció és superior a la de producció
La reproducció es podia controlar (equilibri població – recursos) a través de dos tipus de
frens morals:
A) Frens repressius: guerres, epidèmies, fam, pobresa, malaltia... (funcionalisme)
B) Frens preventius: abstinència sexual, aplaçament del matrimoni, prostitució,
restringir el matrimoni a les persones pobres/defectuoses
Justifica l’explotació i importació de recursos de les colònies (naturalització de les
desigualtats entre rics i pobres)
Darwinisme Social compartia ideals amb els Malthusianisme de manera que es parla de
progrés social biològic

17
LES POLITIQUES DE POBLACIÓ AL S.XIX
Les polítiques pronatalistes
s.XIX i XX conflictes bèl·lics
Polítiques pronatalistes:
- Prohibir o limitar l’ús de mètodes anticonceptius per controlar la fecunditat
- Promoure la natalitat mitjançant incentius econòmics o propaganda política
Els estats consideren que la població és una arma nacional -> guerra
Preocupació -> reducció progressiva de la fecunditat (pèrdua de valors tradicionals I
modernitat) I educació en valors tradicionals (sufragi femení a França, universitat..)
A principis del s.XX menys de 2 fills per dona en molts països europeus (per sota de la
taxa de reposició de la població de 2,1 fills per dona)
Excessiva por a la reducció de la població, els Estats fomenten el desenvolupament de
polítiques de població
Molt utilitzades per:
- Règims totalitaris (Alemanya i Itàlia). Espanya en menor mesura
- Altres països: Bèlgica, suècia, regne unit i sobretot França, prohibició avortament,
anticonceptius i control natalitat
Anys 60, països socialistes europeus:
- Hongria, Checoslovaquia, Bulgaria i sobretot, Rumania

• El natalisme soviètic
Marx va criticar reiteradament a Malthus per la manera de tractar la variable
demogràfica al famós Assaig sobre població;
- La pobresa i la fam no s’expliquen per la pressió demogràfica, la principal causa és la
distribució desigual de la riquesa
- El comunisme igualitari podria alimentar a qualsevol població fos de la mida que fos
Medalles per a les mares amb més de deu fills
De fet, poc després de la revolució soviètica l’avortament lliure va començar a ser
associat amb la URSS, perquè probablement va ser el primer país en legalitzar-lo (1920)
Les idees igualitàries en matèria de gènere, a més, es tradueixen en polítiques com la
promoció del treball extra domèstic femení o la legalització i extraordinària agilització
dels divorcis

18
Stalin: va rehabilitar la família, va legislar sobre el divorci, autoritat paternal i pensions
alimentaries, prohibeix el divorci i la emigració

• Romania: una política natalista extrema ´

En la Romania dels anys 60, després d’uns anys d’una postura clarament
naomalthusiana,
Nicolai Ceaucescu va decidir que el país havia errat en les polítiques que afectaven a
l’evolució demogràfica.
Com en tants països comunistes en l’època del baby boom, s’havia afavorit el control de
la fecunditat, legalitzant l’avortament (gratuït i en clíniques estatals) i la producció i a la
importació de nous anticonceptius, agilitzant els divorcis, perseguint la igualtat laboral i
familiar entre sexes
Però el posterior descens de la fecunditat va ser interpretat com una catàstrofe nacional,
i al 1966 es va iniciar una campanya intensa o coercitiva amb mesures radicalment
oposades a les anteriors
Algunes de les més alarmants van ser les següents: prohibició d’anticonceptius (no es
podien ni fabricar ni importar d’altres llocs), prohibició de l’avortament a totes les dones
amb menys de tres fills i menors de 45 anys, obligació d’exàmens ginecològics mensuals
per dictar qualsevol intent d’interrompre un embaràs (es va implantar les revisions a les
empreses)

Què és el neomalthusianisme?
- Corrent posterior que reclama els drets reproductius de les dones
- Dret a la planificació familiar (dret a triar lliurement, a la informació i als mitjans
anticonceptius)
- És un plantejament més social que econòmic (quantitat vs qualitat)
- S’inclou tota la corrent dels birth controllers i promotores de la planificació familiar
La planificació familiar s’estableix com un dret humà al 1968.
També s’ha qualificat de neomaltusiana la corrent internacional en pro del control del
creixement demogràfic mundial, impulsat inicialment pels EEUU i assumit poc després
per l’ONU -> el descens de la fecunditat dels països en desenvolupament comportarà el
desenvolupament socioeconòmic.
Exemples de polítiques neomaltusianes o antinatalistes:
- Mesures sobre l’edat legal del matrimoni
- Tècniques anticonceptives
- Esterilització
- Avortament
- Mètodes indirectes: inversions en serveis socials

19
Arguments per a la regulació de la natalitat
- La planficació familiar és un DU: 1974 – conferencia mundial de població i
desenvolupament a Bucarest
- La salut de la mare/dona (risc embarassos adolescència, alta freqüència i
avortaments clandestins)
- Factors nutricionals: millor nutrició millor fecunditat, els progressos en alimentació
fan més necessàries les mesures antinatalistes
- Factors econòmics: ràpid creixement demogràfic - pobresa. Origen de de les
polítiques demogràfiques en països en desenvolupament. Necessitat de polítiques
socials i econòmiques unides a les demogràfiques.
- Divergència d'arguments: - natalitat – creixement econòmic / + fecunditat +
probabilitat de supervivència + creixement econòmic / + natalitat menys
desenvolupament (països subdesenvolupats)
- Factors educatius: - fills + oportunitats pels pares i pels propis fills. L'educació redueix
la fecunditat.

• La política del fill únic – China

- La política del fill únic es va implantar al 1979
- Risc de sobrepoblació
- El creixement de població impedeix el creixement econòmic
- S’han evitat 400 milions de naixements, a costa d’envellir dràsticament la població
- Infanticidis femenins – preferència nois
- Xi Jiniping l’aboleix després de 36 anys (2013): el partit comunista permetrà dos fills.
Causa: envelliment, manca de joves – risc de deixar de ser un país amb creixement
econòmic
Causa: augment població -> risc de sobrepoblació
Objectiu: reducció població (taxes natalitat i aturar creixement demogràfic)
Sancions, multes, pèrdua llocs de treball, avortaments forçats (sobretot població
urbana)
Organismes internacionals van denunciar aquesta política atemptar llibertats individuals

• Esterilitzacions forçoses (índia)

Creació de centres de planificació familiar (política antinatalista, 1952)
Èxit molt limitat, escàs compromís pressupostari
Gandhi (1976) obligatorietat d’esterilitzar a partir del tercer fill (èxit escàs)
Les esterilitzacions va ser l’únic que va funcionar
Infanticidis

20
• Notestein
- Finals de la II GM (1945)
- EEUU clara potència mundial interessada en la caiguda del colonialisme i en
l’apertura econòmica internacional
- Calia promoure el creixement de la resta de països del món -> objectius
geoestratègics
- Estudis sobre Àsia -> diagnòstic preocupant i creixement demogràfic accelerat
- Calia promoure el desenvolupament socioeconòmic per frenar el creixement
poblacional i la pobresa (EEUU només vol invertir per obtenir un retorn econòmic)
- La caiguda de la fecunditat era bàsica pel desenvolupament econòmic, si la població
creix ràpidament no permet l’acumulació de capitals -> impuls polítiques de control
de la fecunditat a tot el món
La TDD exposa que el creixement econòmic ha generat el desenvolupament però, què
passa amb aquells països que tenen elevat creixement demogràfic i no suficient
desenvolupament?
Països que no poden transitar com Europa, reducció tardana de la mortalitat, lenta i
progressiva millora de les condicions de vida, avenços mèdics traspassats des d’occident,
ritme creixement demogràfic explosiu sense abandonar àrees rurals
El descens de la fecunditat difícilment es produirà desenvolupament econòmic

SEGONA TEORIA D ELA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (II TTD)

Ron Lesthaeghe i D.J Van de Kaa (1986):
- Canvis en l'escala de valors i en els models de família
- No té tanta importància el descens de la mortalitat com el descens de la fecunditat
-> control ple de la fecunditat | Revolució anticonceptiva
- Té en compte el factor de les migracions (anys 90) que compensen el desequilibri
poblacional
- Valors materialistes i post-moderns (1997)
Canvis en l'escala de valors i en els models de família
- La caiguda de la fecunditat per sota de la taxa de reposició (2,1)
- Més persones solteres, divorcis
- Retràs de l'edat del matrimoni
- Monoparentalitat (monomarentalitat)
- Diversitat sexual
- Creixement personal i professional de les dones
- Migracions...

21
Robert Inglehart - Els valors post-moderns
Valors d’autoexpressió
- Autorealització
- Participació social
- Transparència, democràcia, justícia
- Ecologia
- Qualitat de vida
- Equilibri emocional
- Llibertat sexual i DH
- Feminisme

Fonaments ideològics de les polítiques de població

Les postures des de les que es desenvoluparà una teoria explicativa del descens de la
fecunditat durant la primera meitat del s.XX són dues:
• Natalisme: quantitat, nacionalisme, context pre-històric, augment fecunditat.
Es sosté des de posicions nacionalistes i està lligat a la identitat nacional en una
conjuntura prebèlica.
Exposa la necessitat de fer augmentar la població nacional i per tant, la fecunditat.
El cas més clar és França, país més poblat d’Europa amb diferència
Alemanya i França UK incrementar efectius per a les guerres i per a les colònies "creced
i multiplicaros" catolicisme
• Eugenèsia: qualitat, fecunditat diferencial segons grups socials, deriva de la teoria
del Darwinisme Social i impulsat per Francis Galton a Gran Bretanya
Es preocupa més per la composició i la qualitat de la població més que per la seva
quantitat. El nucli de la seva preocupació és la fecunditat diferencial dels diversos grups
tant socials com racials
La postura eugenista resulta més heterogènia, deriva de la teoria darwinista i sorgeix a
Gran Bretanya amb Francis Galton.
F. Galton: el seu propòsit era el de “perfeccionament” de la població com espècie i va
ser assumida per diverses corrents de pensament: la ideologia nazi, els neomaltusians
anglesos, les polítiques d’immigració als EEUU, et

22
QUÈ ÉS L’EUGENÈSIA?
L’eugenèsia és una doctrina que predica una millora qualitativa, biològicament parlant
“natural” de la població (davant la millora cultural). Els mecanismes poden ser “positius”
pel foment de la reproducció dels més aptes o negatius.
Els seus antecedents són totes les naturalitzacions pseudocientífiques de la desigualtat
humana.
Les diferències humanes s’explicaran amb una teoria biològica recent i molt poderosa:
- Teoria de l’evolució de les espècies 1859
- Darwinisme social
Alguns punts de vista fan referència a la competència entre individus generats pel
capitalisme laissez faire mentre que d’altres incideixen en la lluita entre grups nacionals
o racials, donen suport al nacionalisme, al autoritarisme, al racisme, a l’imperialisme i al
feixisme.
La ideologia del darwisisme social i en concret, les teories eugenèsiques van inspirar els
genocidis de l’Alemanya nazi
Des de els seus orígens l’eugenèsia té vocació política és a dir, no es limita a apel·lar al
coneixement o a la moral, sinó que pretén que els propis països adoptin polítiques que
l’afavoreixin.
El significat d’eugenèsia és literalment “ciéncia del buen hacer” el que els eugenistes
pretenen és que les poblacions humanes progressin i millorin no només en la economia,
el coneixement o la moralitat, sinó també biològicament
Del darwinisme social (F. Galton) a l’eugenèsia: arrels en les corrents higienistes del SXIX
– el darwinisme social especifica una jerarquia natural dels éssers o grups humans i
tendeix a afirmar que tota mesura d’ordre social que tracta de protegir als discapacitats
és perniciosa.
Spencer considera que la supervivència diferencial dels més aptes és el motor de
l’evolució social.
Qui eren els defensors de l’eugenèsia?
Entre els promotors de la eugenèsia destaquen:
- Politòlegs com Theodore Roosvelt o Winston Churchill van ser també defensors de
l’eugenèsia, o personalitats com Henry Ford i J.M Keynes.
- El moviment eugenèsic va ser acceptat per la classe mitjana i intel·lectual

23
Casos d’eugenèsia
1. Llei de 1907 (Indiana, EEUU) d’esterilització obligatòria per prevenir la procreació de
criminals, idiotes, imbècils i violadors.
Al 1914, 12 estats d’EEUU tenien lleis pròpies per esterilitzar obligatòriament a
malalts mentals, persones discapacitades, criminals, agressors sexuals i en ocasions
homosexuals

2. La separació de més de 30.000 recent nascuts de les seves mares republicanes pel
règim franquista “para arrancarlos de las malas influencias maternas y prevenir el
marxismo”
El franquismo en España: la otra guerra de Franco contra el 'gen rojo' de los
"inferiores mentales y deficientes culturales"

3. Esterilització forçosa de més de 400.000 persones a l’Alemanya Nazi

-Antisemitisme (extermini) i mite raça ària (repte d'una societat de 250 milions
d'alemanys de raça pura)
-"El superhome" (F. Nietzsche)
-Llei per prevenir la transmissió de malalties hereditàries, malalts mentals, alcohòlics
i autors de cimens sexuals (1933).
- Préstecs econòmics i subsidis a famílies nombroses, càrrega fiscal als solets i
parelles sense fills (augment fecunditat)
4. Suècia: (1934) llei que autoritza l'esterilització de persones irresponsables, incapaces
d'exercir drets civils (62.000 persones)
5. Noruega: esterilització per motius econòmics, genètics i per a la protecció de la raça
(40.891 persones, un 75% dones)
6. Finlàndia: (1935) esterilització voluntària de persones amb ric de naixement de fills de
"qualitat inferior" i d'individus perillosos. Esterilització obligatòria d'idiotes, imbècils,
bojos en cas de risc de transmissió de les "tares" a descendents i a autors de cimens
sexuals (56.000 esterilitzacions, només 90 castracions).

Migracions internacionals
Les polítiques dels països emissors i receptors són decisives en quant a la dimensió,
durada i orientació dels fluxos migratoris.
Altres mesures derivades de les polítiques eugenèsiques: Fomentar la immigració
procedent de societats millors
Un dels exemples més representatius EEUU:
- 1924 – comencen les mesures restrictives
- 1952 – Sistema d'immigració modern. Límits basats en el país i prioritat a membres
de la família i persones amb habilitats especials

24
- 1986 - Esforços per restringir la immigració il·legal i els matrimonis de conveniència
- procés de regulació
- 1990 - Límit anual per a certes categories d'immigrants. L'objectiu és atraure
treballadors estrangers especialitzats
- Avui dia les migracions clandestines des de Mèxic i la regió del Carib continuen

URBANITZACIÓ
Dades sobre urbanització
- Si l’envelliment és un dels majors problemes demogràfics del SXX, la urbanització és
el segon
- Cada vegada són més les persones que viuen en assentaments urbans
- 1950 només 70% rural i 30% urbà
- 2014 54% urbà
- Al 2050 hi haurà 10.000 milions d’urbanites
Regions més urbanitzades:
- Amèrica del Nord (82%)
- Amèrica Llatina i el Carib (80%)
- Europa (73%)
- Àfrica i Àsia (40 i 48%)

- Índia té la major població rural (857 milions) seguida de Xina (635 milions)
- La població urbana es va quintuplicar des dels 746 milions al 1950 fins 3,900 milions
al 2014
- Àsia presenta nivells modestos d’urbanització, no obstant engloba el 53% de la
població urbana global
- La urbanització seguirà creixent i al 2050, s’hi sumaran més de 2.500 milions de
persones, principalment d’Àsia i Àfrica
Conseqüències de la urbanització
Menor fecunditat influenciada per:
- Possibilitat de mètodes de planificació familiar i major accés a la salut pública
- Societat més permissiva
- Incorporació dona al món laboral
- No es disposa de família extensa que s'ocupi de la cura dels fills
- Major dificultat d'accés i cobertura d'habitatge
- Despeses més elevades per a la cura i criança dels fills
- Major possibilitat d'educació dels fills

25
Influència en la nupcialitat. Retràs de l'edat al matrimoni per:
- Major durada dels estudis
- Treball femení
- Majors exigències econòmiques per a la independència
- Dificultat d'accés a l'habitatge
Influència sobre la mortalitat: un ambient urbà menys sà i més estressant, es veu
compensat per mesures higièniques, de salut pública i més accessibilitat als serveis
públics.
Canvis en el model de família (es redueix)
- Manca d'espai per tenir famílies extenses
- Alts preus del sòl i de l'habitatge
- Família es converteix en una unitat de consum, enlloc d'una unitat de producció
- Proliferació d'habitatges personals / individuals en els països més desenvolupats
La urbanització en els països en desenvolupament
Taxes de creixement similars a les dels països occidentals quan van iniciar el seu procés
d'urbanització. La diferències és el major volum de població en els països en
desenvolupament.
Població centrada en grans ciutats (en ocasions 1/3 de la població del país en una sola
ciutat) davant de la trajectòria dels països desenvolupats: després de concentrar-se la
població en les ciutats més grans, s'expandeix a ciutats mitjanes i petites (reequilibri de
la xarxa d'assentaments)
Atracció de la població no causada principalment pel desenvolupament econòmic
(industrialització, serveis) sinó per la cerca d'oportunitats
- La població que s'atrau és d'origen rural, sense qualificació, sense patrimoni i en
situació de marginalitat, es localitzen principalment en zones perifèriques amb
escassos serveis i equipaments
Problemes derivats:
- Desajustos oferta/demanda del sòl urbà, equipaments, serveis socials...
- Alt percentatge de creixement vegetatiu (creixement natural superior que en àrees
rurals)
- Dificultats per a la incorporació de la població al sistema econòmic (baixa
qualificació)
- Adaptació conflictiva a un medi social estrany i hostil
Chabolisme predominant en algunes ciutats de països en desenvolupament
Marginalitat no només espacial sinó econòmica. Prevalença de l'economia submergida
(del 40% al 70% de la població activa urbana)
El creixement urbà pot ser per migracions o per creixement natural de la població

26
Aspectes positius:
- Incrementa la modernització del país
- Més oportunitats laborals i d'educació i sanitat
- Desocupació elevada però majors possibilitats de treball informal que permet la
subsistència bàsica
Aspectes negatius:
- Urbanització massa ràpida
- Creació d'ocupació molt lenta per tal de garantir habitatges i serveis
- Estructures inadequades de planificació urbana i administració
- Absència de polítiques regionals i de planificació que controlin la urbanització

27
28
 TEMA 4: GLOBALITZACIÓ
Aproximació conceptual – globalització
• La globalització no és un fenomen recent, es r2emunta segles enrere.
• La globalització s'entén com un procés, resultat dels avenços sense precedents de
les forces productives, intensificades cap a finals del SXIX i en especial, després de la
IIGM, cosa que ha contribuït a l’avenç dels intercanvis comercials i financers, a una
major circulació del coneixement i una major interdependència entre economies.
• Els canvis mundials en l’estructura de l’economia i la societat durant el SXX,
impulsats per impressionants avenços tecnològics en tots els camps, van intensificar
i profunditzar de la divisió internacional del treball i la interacció i interdependència
entre les economies nacionals, fenomen anomenat globalització.
• Malgrat els canvis que s’han anat produint, les desigualtats econòmiques i socials
tendeixen a profunditzar-se. Aproximació conceptual - Globalització
• Anys 60 -> idees econòmiques neoliberalisme prenen força
• Neoliberalisme: liberalització dels mercats, privatització, facilitat en la mobilitat de
capitals internacionals, eliminació de barreres aranzelàries, desprotecció -> mesures
orientades a incrementar el comerç internacional, aconseguir una major
competitivitat de les economies i millorar conseqüentment, els nivells de
desenvolupament dels països.
• Parlar de globalització implica una àmplia gama d’ideologies i postures des del punt
de vista econòmic, polític, social i cultural no obstant, gairebé a partir dels anys 60
es pot parlar d’un nou ordre mundial.
• És un procés en el que tard o d’hora s’hi van haver d'incorporar tots els països.
• No només entre els governs de les nacions sinó també, organismes internacionals
com el FMI, el Banc Mundial i la OMC.
El concepte de globalització ha estat definit per primera vegada per Theodore Levitt, de
l’Escola de Negocis de la U. Harvard (1983), hi ha múltiples definicions:
- El concepte de globalització ha travessat tots els aspectes de la vida humana:
economia, política, cultura, ideològic, ecologia, etc.
- Per això, es considera un procés multidimensional, que es va accelerar a partir de la
segona meitat del S.XX gràcies als avenços en la producció sobretot, generat pel
sorgiment de les noves tecnologies i el seu impacte en les comunicacions, les
informacions, el transport, la indústria, el sector agropecuari, els serveis, l’educació,
la ciència, entre d’altres.
- La globalització no és la suma d’economies, regions, països i cultures, sinó un
entramat de forces centrífugues i centrípetes que en el seu accionar profunditzen
nexes de interdependència entre les economies i els països, sense que desapareguin
les desigualtats a escala global.
Segons Friedman (2006) i l'OIT: globalització significa millor integració dels mercats, de
les regions, de les cultures, major flux de mercaderies i de capitals al voltant del món,

29
escurçament de les distancies geogràfiques i augment de la velocitat amb la que flueix
la informació entre els països i les empreses, permetent l’agilització de les negociacions.
Tot l’anterior és possible gràcies a la creixent desregularització dels mercats i l’obertura
de les fronteres.
L’any (2006) la globalització pot definir-se com una fase històrica d’expansió accelerada
del capitalisme de mercat, similar a l’experimentada al SXIX amb l’arribada de la
revolució industrial.
Es tracta d’una transformació sense precedents de les societats, deguda a la recent
revolució tecnològica, que ha conduït a una reestructuració de les forces econòmiques
i les societats en una nova dimensió territorial.

La divisió internacional del treball

• Una de les característiques principals de la globalització és la divisió internacional

del treball (DIT).
• Es modifica el tradicional concepte d'avantatge comparatiu pel d'avantatge
competitiu gràcies a l’aplicació de la tecnologia punta que permet una major
flexibilització de la producció i deslocalització de la mateixa.
• El procés productiu es torna complex de manera que les diverses fases del procés
productiu es duen a terme en països diferents, cosa que esborra l’origen i confon al
consumidor local, qui no s’orienta en l’oferta de marques que hi ha al mercat.
• La globalització no només ha transformat la manera de produir i consumir, sinó
també el comportament quotidià de les persones i els seus valors.
• La majoria dels països participa d’una economia global per blocs (UE).
• La globalització fomenta la precarietat de l’ocupació en els països menys
desenvolupats
Avantatge comparatiu i competitiu
L'avantatge comparatiu: és un dels conceptes bàsics que fonamenta la teoria del comerç
internacional i mostra que els països tendeixen a especialitzar-se en la producció i
exportació d'aquells béns que fabriquen amb un cost relativament més baix respecte a
la resta del món, en els quals són comparativament més eficients que els altres. En canvi,
tendiran a importar els béns en els quals són menys eficaços i que per tant produeixen
amb uns costos comparativament més alts que la resta del món.
L'avantatge competitiu: és una característica diferencial d'una empresa que li permet
sostenir els beneficis a llarg termini. Aquests atributs poden incloure l'accés a recursos
naturals o la disposició de capital humà qualificat. Hi ha dos tipus d'avantatges
competitius respecte als seus competidors: costos més baixos o diferenciació del
producte. Aquest última avantatge prové dels atributs que permeten una organització
superar els seus competidors.

30
Globalització i empreses transnacionals
En el procés de Divisió Internacional del Treball (DIT), les empreses transnacionals (ETN)
tenen un rol crucial.
No només transfereixen el seu model de producció als països menys desenvolupats sinó
que, expandeixen el model de consum "consumisme" que caracteritza als països
desenvolupats. Aquesta expansió va iniciar-se als anys 70.
S'estima que l’any 2004: les 2000 empreses més grans del món van realitzar negocis
equivalents al 60% del PIB mundial (32 bilions de dòlars), les quals van aclaparar el 85%
dels actius mundials i van obtenir beneficis per 760 milions de dòlars

Globalització i ETN
La globalització els permet sovint evadir tot tipus de control fiscal.
Es trasllada la producció a països amb salaris baixos i atractius beneficis atorgats per part
del govern local, cosa que genera una divisió del treball, on els països menys
desenvolupats s’especialitzen en activitats econòmiques que responen als interessos de
les ETN. Els països d’origen abandonen el mercat intern/local i depenen del
desenvolupament expansionista de les principals potencies.
Les ETN posen filials per tot el món i gestionen des de casa, els productes perden el seu
made in. Com a resultats d’aquests canvis l'OMC es planteja promoure el concepte fet
al món - Made in the world
El factor predominant d’aquesta divisió del treball radica en que el control del disseny,
la producció, el comerç, els fluxos de capital i les innovacions tecnològiques corresponen
a les ETN, mentre que la mà d'obra (producció) es realitza en els països en vies de
desenvolupament.

31
Defensors i crítics de la globalització

DEFENSORS CRÍTICS REFORMISTES

La defensen i la presenten
com a única alternativa
per sortir de
l’endarreriment de molts
països (T. Friedman)
Convençuts de la
liberalització de mercats,
incrementa la
permanentment la
productivitat i aquesta
encara augmenta més
quan entren en contacte
amb clients internacionals.
Consideren que la
globalització ha
augmentat i profunditzat
les desigualtats
socioeconòmiques i
tecnològiques, el
deteriorament del medi
ambient, etc.
La globalització és la
radicalització i
universalització del
capitalisme, la dictadura
dels mercats en la fase de
globalització neoliberal no
reconeix cap límit, nou
colonialisme, discursos
orientats a legitimar les
estratègies del capital
imperialista
Són conscients dels límits
de la globalització, però
admeten que si s’estableix
una reforma podria
beneficiar a tothom.
El que podia haver estat el
futur, una economia
integrada on tothom s’hi
pogués veure beneficiat
ha acabat sent absorbit
per ETN que acumulen
capital i que ha reiterat
una sèrie de reaccions en
cadena com crisis
econòmiques, creixents
rivalitats intercapitalistes i
guerr es.

El suport ideològic a la globalització

El procés de globalització s’emmarca dins d’un esquema d’acumulació capitalista a
escala planetària. Es regeix per les forces del mercat que impulsa la ideologia neoliberal,
de limitar la intervenció de l’Estat en la seva regulació.
L'objectiu és propagar el virus neoliberal en les consciències de les escoles superiors i
aplicar les polítiques que aconsella el Consens de Washington per adequar-se a la
reproducció de les exigències del sistema.
La globalització només és possible amb un procés de liberalització econòmica, de
privatització de les empreses del sector públic, de l’obertura al capital estranger, de la
desregulació de les activitats del sector privat nacional i estrange
La recent crisi del capitalisme global provocada per l’especulació financera,
especialment als EEUU, ha posat l’accent en l’obligació de regular en la liberalització i
s’han vist obligats a recórrer a l’Estat per tal que els rescatin de la fallida.
L'Estat no és neutral sinó que respon als interessos dels qui controlen el poder econòmic,
grups econòmics poderosos, que són els qui al final acaben per finançar les campanyes
polítiques a la presidència i al congrés.
És un bon mix entre el gran capital i l'Estat que es coneix com: Capitalisme monopolista
d’Estat

32
Quin argument justifica la globalització?
Argument més utilitzat per justificar un món globalitzar és que la liberalització dels
mercats, l’eliminació de barreres aranzelàries i la privatització són peces claus que tot
país ha d’adoptar, si no només vol incrementar el nivell de les seves exportacions, sinó
també experimentar una major creació d’ocupació.
Una economia oberta permet que els capitals siguin invertits on puguin produir grans
beneficis, i que al mateix temps siguin re-invertits per seguir creant ocupació i, així
consolidar el creixement econòmic essencial per aconseguir el desenvolupament
socioeconòmic d’una nació.
Acords de lliure comerç (més de 230), les lliures forces del mercat seran més eficients i
es convertiran en el motor que permeti accelerar el procés de desenvolupament
econòmic i social que per sí mateix l’Estat no pot dur a terme. Diversos estudis posen en
entredit la veracitat de les idees neoliberals
Per què és important la intervenció de l’Estat?
Els pilars fonamentals de l’EB són: la reducció de la pobresa, l'exclusió social i la
marginació, protecció de les persones front les recessions econòmiques, fomentar la
creació d'ocupació, promoure la igualtat, etc.
Aquests objectius han estat cancel·lats per l’Estat de mínims (racionalització de la
política/despesa pública) que només ofereix oportunitats individuals a qui sigui capaç
d’aprofitar-les i a través de les privatitzacions permet que el sector privat produeixi el
que es consideraven serveis públics.
EL MALESTAR DE LA GLOBALITZACIÓ
El malestar cap a la globalització radica en els principals organismes internacionals com
el FMI, Banc Mundial i OMC per part dels països que han vist com la implementació
universal de les seves polítiques només els ha conduït a:
Crisis econòmiques, incrementar els nivells de pobresa, marginació, desocupació,
pèrdua del control nacional de les seves empreses a mans de grans imperis
transnacionals les quals no han invertit els seus beneficis en els països que els han
enriquit.
La riquesa generada ha emigrat i no genera riquesa en el país productor, excepte pels
llocs de treball que genera (deslocalitzacions)
Les úniques opcions que se’ls ofereix als països en vies de desenvolupament:
1. La creació de llocs de treball de baixa qualificació (industria manufacturera) que
ni incrementen la riquesa (ni redueixen la pobresa), si que fan front a l’atur
2. O bé, es poden mantenir al marge de la globalització i seguir amb la seva
producció del sector primari cosa que manté elevats índex de desocupació,
pobresa i conflicte

33
És la globalització generadora de creixement econòmic dels països desenvolupats?
Algunes estadístiques destaquen que el creixement mundial del PIB durant el període
1960-1969 va ser d’un 3,5%, època en la que encara no es presentava el fenomen de la
globalització.
Entre 1970 – 1979 el creixement del PIB va caure al 2,1% període marcat per les primeres
crisis econòmiques (1973 crisi del petroli – bloqueig petroli als països occidentals entre
d’altres).
El creixement entre 1980 i 1989 només va ser del 1.3%
Durant 1990-2000 va caure al 1%.
Aquestes xifres demostren que no s’ha experimentat un gran creixement econòmic des
de la implementació de la globalització
Riquesa per a uns pocs
- El BM va realitzar una sèrie d’estudis on s’analitzava el PIB per càpita dels 20 països
més pobres amb els 20 països més rics, durant els períodes 1960-1962 respecte al
període 2000-2002.
- Els resultats van demostrar que qui realment s’havia enriquit amb la globalització
havien estat els països rics.
- La mitjana dels 20 països més pobres disposaven de 267$ per càpita al 1960-62 i
248$ l’any 2000.
- Per contra les 20 economies més riques del món 11.417 mil $ i entre 2000-2002 va
triplicar-se 32.339 mil $.
- En termes reals la riquesa va disminuir en els països pobres, mentre que els països
rics s'hi van veure afavorits.
- Entre 1991-2001 només 16 dels països “rics” van aconseguir un creixement superior
al 3%, mentre que els països en vies de desenvolupament experimenten creixements
molt inferiors i en alguns països negatiu.
Globalització – Font de desigualtats
Alguns estudis evidencien que malgrat la reducció de la pobresa extrema en alguns
països, preocupa el creixement de la desigualtat salarial (bretxa salarial), els salaris de la
mà d’obra qualificada augmenten, mentre que els de la mà d’obra no qualificada ho fan
en una proporció molt inferior.
Un dels principals problemes de la globalització és que ha estat acceptada per l’OCDE i
s’experimenten enormes desigualtats, inclús en els països desenvolupats – EEUU la
bretxa salarial va augmentar un 37% entre treballadors qualificats i no qualificats, Regne
Unit 35%.

34
LA GLOBALITZACIÓ EN DADES
Les taxes de desocupació a finals del SXX eren inferiors que al SXXI, malgrat que la
majoria de les economies es van veure afectades per les crisis, la recuperació de l’atur
mai s’ha recuperat al mateix nivell que l’economia.
Malgrat que el discurs de l'economia neoliberal (desequilibris a curt termini i les lliures
forces del mercat estabilitzen – laissez faire | mà invisible).
El creixement de l’ocupació va ser inferior al destruït durant la crisi econòmica.

LA GLOBALITZACIÓ DESIGUAL
Una de les característiques principals és la persistència i aprofundiment de la bretxa que
separa un petit grup de potències de la resta de països del món.
PNUD (2010) la distància entre els països més rics i els més pobres s’ha convertit en un
abisme
La vulnerabilitat d’aquest països davant dels canvis que produeix la globalització és
evident, però encara es fa més evident davant de períodes de crisi econòmica, sobretot
en aquells països que la seva producció depèn de les Empreses Transnacionals (ETN).
És la globalització dels globalitzadors i dels globalitzats. Els primers amb les ETN
exerceixen la hegemonia econòmica, política i cultural sobre la majoria de les nacions
del món i imposen les seves regles del joc.
L'avenç desigual de la globalització està condicionat pel caràcter desigual del
desenvolupament del capitalisme a escala mundial, els qui concentren la producció, els
ingressos i el coneixement en els països més desenvolupats, alguns països s’han unit al
desenvolupament, però en general la tendència sempre és la mateixa.
“la bretxa entre els països desenvolupats i en desenvolupament es manté, un petit grup
de països s’ubiquen al cim de la distribució mundial de l’ingrés i només un petit grapat
dels països pobres han aconseguit entrar al grup dels països rics”.
Un indicador de desigualtat és la concentració del comerç mundial. L'any 2009 només
dues regions (Europa i Amèrica del Nord) van realitzar el 54% de les exportacions, van
rebre el 59% de les importacions. Si afegim a l’Àsia el percentatge s’eleva al 83 i 85%. El
40% de les importacions es concentren a la Xina i al Japó.
- A finals dels anys 90 del SXX, la bretxa entre països rics i pobres: 20% de les persones
amb ingressos alts concentrava el 86% del PIB mundial, mentre que a l’altre extrem,
el 20% de les persones que viuen als països amb baixos ingressos concentraven un
1%.

35
- Els països de l’OCDE concentra el 19% de la població mundial, concentren el 71% del
comerç mundial, el 58% de la inversió estrangera i el 91% de tots els usuaris
d’internet. A l’altre extrem es concentra el 60% de la població amb el 13% PIB
mundial, 17% exportacions, 31% inversió estrangera i 6,5% d’usuaris d’internet.
- Aquestes desigualtats es mantenen al SXXI quan la riquesa de 500 persones més
riques supera la dels 416 milions de persones més pobres del món.
- Al 1999 tres multimilionaris acumulaven la mateixa riquesa que la dels tres països
menys desenvolupats amb una població de 600 milions de persones.
- Al 1998 10 empreses productores de plaguicides controlaven el 85% del mercat
mundial.
- 2500 milions de persones sobreviuen amb menys de 2$ al dia i obtenien només un
5% dels ingressos globals.
- En general, el 10% més ric, residents als països més alts, rebia el 54% dels ingressos.
- Segons el PNUD la quantitat necessària per treure a 1000 milions de persones que
es trobaven sota la bretxa de pobresa extrema (1$ al dia) era de 300 mil milions de
$, el que representa només un 1,6% dels ingressos del 10% més ric de la població
mundial.
- L'any 2009 el total de persones amb grans patrimonis, 53,3% es concentraven en 3
països (EEUU, Japó i Alemanya), si afegim a Xina, Regne Unit i França, es supera el
66,8%.

MÉS DESIGUALTAT A LES ZONES RURALS

- En l’actualitat 8 països (EEUU, Xina, Japó, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i
Brasil) concentren el 61,2% del PIB mundial i si sumem els 27 països de la UE 87,2%.
- On més es manifesten les desigualtats és en el sector rural, on encara hi viuen 3.100
milions de persones (55% de la població mundial).
- Malgrat els avenços en la reducció de la pobresa, especialment a l’Àsia oriental, les
persones d’aquest sector sobreviuen amb 1,25 dòlars al dia (1400 milions de
persones) i prop de 1000 milions no aconsegueixen satisfés les necessitats bàsiques
d’alimentació (subnutrició).
- Es calcula que les dues terceres parts de persones que pateixen subnutrició es troben
en 7 països (Bangladesh, Xina, Rep. Democràtica del Congo, Etiòpia, Índia, Indonesia
i Pakistan), concentrant Índia i Xina més del 40%.
- S’estima que com a mínim el 70% de la població més pobre del món és rural.
Beneficis per als països més pobres?
El que si que ha permès ha estat l’accés a finançament, tecnologies, medicina, a la
informació en alguns països, menys pobresa extrema (persones que viuen amb menys
d’1,25$ al dia).
Xina: 361 milions de pobres amb menys d’un dolar al dia, va disminuir a 204 i una gran
part del sud-est asiàtic (indústria manufacturera).

36
Una situació més alentidora és la que presenta l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH),
un indicador en el qual es tenen en compte: el punt de partida del país, les polítiques
estatals, les institucions locals, geografia, etc.

POSTURES ADVERSES A LA GLOBALITZACIÓ

Nacions que s’oposen: Argentina, Equador, Etiòpia, Uruguai i Veneçuela. I per altra
banda, el BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) els qui s’han convertit en el nou contrapès
econòmic i polític dels EEUU – aquests països han mostrat resistències en seguir
mantenint les actuals polítiques econòmiques i les decisions geopolítiques dels EEUU.
La globalització en sí mateixa, s’allunya molt de la possibilitat d’unificar criteris i
propostes que aconsegueixin aconseguir millors xifres de creixement a nivell mundial.
Aquest fet es posa en manifest per part d’Amèrica Llatina i el Carib -> necessitat d’un
desenvolupament més equitatiu i sostenible (Cimera Mundial sobre el
Desenvolupament Sostenible).
En la última reunió del G7 a Alemanya, Rússia va mostrar-se contrària a les polítiques
impulsades pels organismes internacionals (FMI, BM i OMC) reivindicant que no estan
desenvolupant el paper pels quals foren dissenyats i calia per tant, establir una sèrie de
regulacions que posin fi a l’especulació i al lliure flux de les forces del mercat.
En general, es considera que s’ha arribat a la fi de l’unipolaritat del poder econòmic dels
EEUU.
Les postures adverses a la globalització
Els països d’occident s’han vist molt afavorits per la globalització, mentre que no ha
succeït el mateix en els països menys desenvolupats – la bretxa entre els deu països més
rics en relació a les deu economies més pobres ha crescut de manera significativa durant
les últimes dècades.
El rebuig a la política econòmica neoliberal sorgeix com a conseqüència que els països
menys desenvolupats van aplicar al peu de la lletra les recomanacions polítiques que
sorgien dels organismes internacionals, denominades teràpies de xoc.
Aquestes orientades a transformar el sistema econòmic d’aquests països cap a
l’economia de mercat (obertura) sense tenir en compte que els sistemes econòmics
triguen temps en formar-se i funcionar eficientment.
Aquestes teràpies han demostrat tres conseqüències: inestabilitat econòmica, baixes
taxes de creixement, augment social i regional de la pobresa i una major dependència
i pèrdua de la sobirania nacional a favor del gran capital
En general és ben sabut que en alguns països la liberalització del comerç no ha anat
acompanyada de polítiques que permetin capacitar a aquests països a fer competitius
els seus mercats, la liberalització causa la pèrdua d’indústries local a causa de la falta de

37
competitivitat, sabent que l’obertura, la desregulació afectarà greument a aquests
països caldria dissenyar estratègies per mitigar-los, migrant cap a altres sectors de
l’economia o reconvertint les seves indústries. Però aquestes polítiques no són una
prioritat per l’FMI ni l’OMC.
Stiglitz (2004) exposa que s’ha exigit a les economies en vies de desenvolupament a
liberalitzar els seus mercats així com, promoure una forta privatització i desregulació
dels mateixos, les economies s’han tornat més fràgils i dependents de les nacions més
desenvolupades durant dècades. Aquesta situació es considera una nova forma de
colonialisme i mercantilització de les polítiques socials d’una nació
Soros (2003) un dels grans problemes del sistema capitalista global és que ha permès
que el mecanisme de mercat i afany de lucre penetrin en totes les esferes, qualsevol
cosa es pot mercantilitzar, tot té un preu i es pot negociar. Els resultats han estat
nefastos cosa que fa perdre força al discurs neoliberal que exposava el creixement
econòmic era fruit del lliure funcionament del mercat.
El progrés econòmic dins de la globalització es produeix de manera desigual. Mentre
que als països desenvolupats es fan discursos sobre el lliure mercat, als governs de les
nacions subdesenvolupades, mentre que als països subdesenvolupats se’ls obliga a
desmantellar els seus aparells proteccionistes.
És incongruent el discurs de EEUU quan volia que Xina ingressés a la OMC argumentant
que era un país del primer món i que se li havia de donar un tracte superior que a d’altres
economies. Posteriorment els propis EEUU van reivindicar que se’ls tractés com una
economia en desenvolupament i per tant, necessitava d’uns deu anys per liberalitzar els
seus mercats, els EEUU desitjaven que fessin ús del proteccionisme quan eren
predicadors del lliure mercat.
Algunes opinions en altres continents
La OIT assenyala que la situació dels països de l’Àfrica no s’ha beneficiat dels efectes de
la globalització i on si que s’ha produït, els efectes han estat adversos. La molèstia
d’aquests països cap al FMI, Banc Mundial i OMC és generalitzat.
Les polítiques s’han aplicat de manera taxativa sense tenir en compte la situació
estructural particular de cada país.
Aquestes han causat problemes en l’educació i la salut, ja que se’ls obliga a reduir la
despesa social i a canalitzar els pocs recursos que tenen a controlar la inflació i el deute
La percepció de la globalització en els països en vies de desenvolupament
Llatinoamèrica experimenta un canvi important en matèria ideològica, passa de governs
de dretes (anys 80) a governs d’esquerres (anys 90), han transitat cap a polítiques de
extrema esquerra (Veneçuela i Equador), el rebuig al neoliberalisme degut a que s’han
sentit obligats per part dels països desenvolupats a acceptar les seves regles del joc.

38
Són països que mantenen l’estabilitat econòmica, però amb una elevada pobresa,
malalties, baix nivell educatiu i desocupació.
Són països on ha triomfat la popularització en contra de la globalització de seriosos
problemes socials que han creat guerres i inestabilitat política. Països que no són
capaços de resoldre els seus problemes interns, difícilment es poden beneficiar dels
efectes positius que pugui tenir la globalització.
La globalització a l’orient mitjà: En aquests països no està tant associada a un tema
econòmic, sinó al temor que la globalització transcendeixi en les seves cultures i les facin
canviar de manera que acceptin els postulats de l’occidentalització

EL PAPER INFLUENT DE L’FMI SOBRE LES ECONOMIES

- Per aquest organisme el fracàs no és la implementació de les seves polítiques, sinó
que els països ho fan d’una manera massa lenta.
- L’FMI és acrític sobre els efectes de les seves polítiques en els països menys
desenvolupats.
Sglitz (2004) sobre els interessos que realment dominen el món com és el cas d’Etiòpia.
Va ser un país que tot i complir amb els requisits de l’FMI i de posseir bons indicadors
macroeconòmics, se’ls va anar retirant l’ajut sota a l’argument de l’FMI que els
preocupava la seva situació pressupostària.
Etiòpia va reduir la despesa militar i va canalitzar la despesa social, van utilitzar els
recursos econòmics prestats per al que realment s’havien d’utilitzar: construir escoles i
hospitals i per últim, estaven disposats a anticipar el pagament del deute amb l’FMI.
Malgrat això, l’FMI va retirar el seu suport fins que s’alineés a les seves polítiques.
- Una de les eines més importants de la globalització és la privatització: aquesta pot
ser fonamental com a mecanisme per a produir productes i serveis que l’Estat no pot
produir per sí mateix, la privatització en sí mateixa no és dolenta, excepte quan es
formen monopolis transnacionals o nacionals. No tenen competència per tant
apugen els preus tant com volen i l’Estat no té marge de maniobra (cas Espanya
elèctriques). No promouen ni la competència, ni el benestar col·lectiu.
- En els països més destacats on la globalització no ha aconseguit aportar benestar
són: Corea del Sud, República Txeca, Tailàndia, Rússia, Brasil entre d’altres.
- Perquè es va produir la crisi a Corea del Sud? Per la pressió dels EEUU per permetre
que les empreses coreanes s’endeutessin de més amb els bancs occidentals.
En el cas de Tailàndia? L’atac especulatiu i un important endeutament a curt termini.
On l’FMI va condicionar els recursos per mantenir el tipus de canvi a un nivell irreal coda
que els grans beneficiaris van ser els especuladors i sobretot, els d’occident.
I Rússia? Un país que buscava sortida al comunisme es va trobar amb un sistema encara
pitjor. Errors van produir-se entre els consells d’EEUU i l’FMI, el Banc Mundial i el propi
govern Rus (causant d’una gran corrupció).

39
Rússia va passar molt més ràpidament del comunisme al capitalisme que Xina (encara
en procés) la privatització de totes les empreses públiques va anar a mans d’oligarques
corruptes que preferien invertir en occident que en el seu propi país.
La transició sense les regulacions pertinents va fer que el PIB de Rússia estigués l’any
2000 dos terços per sota del 1989.
En només nou anys la pobresa va passar del 2% al 24% i el seu nivell de desigualtat avui
és comparable amb Veneçuela.

ELS LÍMITS DE LA GLOBALITZACIÓ

El creixement pel creixement: fenomen consumista d’utilitzar-ho i llança-ho, societat del
rebuig, incrementant de manera increïble el gruix de residus no biodegradables que
contaminen el medi ambient. A més, està generant l’esgotament dels recursos naturals
no renovables, la contaminació de l’aire per gasos tòxics o d’efecte hivernacle (C02)
provocant el que es coneix com a canvi climàtic o escalfament global.
El creixement pel creixement ha conduit a suposar que lo important no és la satisfacció
de les necessitats reals de la població, sinó que aquesta es veu obligada a consumir bens
que no necessita i que els llançarà al poc temps, les empreses van reduint la vida útil
dels mateixos procés que es coneix com obsolència programada.
En nom de l’eficiència econòmica i el creixement es contribueix a la depredació dels
recursos naturals, a la contaminació de l’ambient i a l’empitjorament de la qualitat de
vida a causa de l’estrès i les malalties associades.
D’acord amb Max-Neef “el sistema econòmic arriba a confondre’s amb la societat
mateixa, la domina i la determina, fins al punt que la seva expansió ja no ocorre per tal
de satisfer les necessitats de consum de les persones, sinó que aquestes consumeixen
més i més, per satisfer les necessitats de creixement del sistema” (2007, p.48).
Al contrari de l’ideari de l’FMI, qui creu que la globalització és un joc de suma positiva
per a tots els països, ja que totes les economies milloren la seva productivitat i
creixement, en aquest procés no tots guanyen, hi ha guanyadors i perdedors, i com a
conseqüència major polarització entre la opulència i la pobresa a escala global. A això
contribueixen els EEUU qui entra en conflicte pels mercats i les fonts de matèries
primeres, com el petroli.

LA GLOBALITZACIÓ ALTERNATIVA
Es coincideix que dins de l’actual esquema de reproducció capitalista a escala mundial,
les possibilitats que els països que no es beneficien ho facin es redueix
considerablement. S’ha de canviar l’actual model consumista, fent que la economia
funcioni per donar resposta a les necessitats reals de la població i no al contrari, de
manera que les persones es comporten segons les exigències del mercat, orientat a

40
l’interès individual i no per l’interès social, per l’interès dels empresaris i no dels
consumidors.
Es planteja el decreixement econòmic aquest ha d’estar impulsat pels països
desenvolupats. Cosa que implica parlar de creixement social, econòmic i ambientalment
sostenible, amb la finalitat de viure amb molt menys, cosa que va en contra de la lògica
d’acumulació capitalista.
Desglobalització retornar la producció al mercat domèstic, protegir l’economia local
amb tarifes i aranzels, el enfortiment del sector manufacturer local, la redistribució
equitativa dels ingressos i del sòl, fer èmfasi en la millora de la qualitat de vida i no tant
en el creixement, una major participació de la societat civil en la supervisió del sector
privat i l’Estat, la transformació de la propietat en una economia mixta i el
reemplaçament d’institucions globals com l’FMI i el Banc Mundial per organitzacions de
tipus regional, sustentades pel principi de cooperació i no en el lliure mercat capitalista.

CONCLUSIONS
La globalització com a procés és el resultat dels avenços sense precedents de les forces
productives, intensificades cap a finals del SXIX i en especial, després de la IIGM, cosa
que ha contribuït a l’avenç dels intercanvis comercials i financers, a una major circulació
del coneixement i una major interdependència entre economies.
No obstant, els beneficis de la globalització no s’han repartit equitativament entre els
participants dels sistema mundial en l’economia. La causa principal de les desigualtats
que caracteritza el pervenir econòmic, social i polític del món és l’esquema d’acumulació
capitalista a escala planetària, el qual impedeix que el procés globalitzador desplegui el
seu potencial positiu en favor de les nacions menys desafavorides, que en són la majoria.
La tendència al parasitisme econòmic, en especial a l’especulació financera, així com al
consumisme feroç, profunditza encara més els desequilibris econòmics, socials i
ambientals que amenacen el globus.
En aquest context, la cerca d’un nou ordre socioeconòmic i polític mundial més equitatiu
segueix a l’ordre del dia en l’agenda de les relacions internacionals. Per ara, les
alternatives elaborades a la globalització no transcendeixen d’utopies i bons propòsits,
sense que puguin realment incidir efectivament en les decisions que afecten a la majoria
de la població.

41
42
 TEMA 5: EL CONCEPTE D’ESTRUCTURA SOCIAL I LES PRINCIPALS TEORIES
SOCIOLÒGIQUES (EXAMEN: NOMÉS CONETEMPORANIS)
La sociologia és l’estudi de la vida humana, dels seus grups i societats
L’objecte d’estudi és el nostre comportament com a éssers socials
L’àmbit de la sociologia és extremadament ampli (anàlisi micro i macro)
Ens ensenya que tot allò que considerem natural, inevitable, bo, veritable podria no ser
així, i que allò normal està enormement influït per forces històriques i socials
La sociologia requereix d’imaginació sociològica: pensar distanciant-nos de les rutines
familiars de les nostres vides per poder veure-les com quelcom nou.

Podria ser una tassa de cafè d’interès per la sociologia?

Valor simbòlic -> activitat social/ rutina/ rutina social (trobar-se)
Menjar tirual social -> interacció social
El cafè com a estimulant -> droga socialment acceptada
Relacions socials i econòmiques complexes -> consum als països rics exportació països
pobres (vincle)
Anterior desenvolupament social i econòmic (període d’expansió colonial 1800)
Globalització -> comerç just, medi ambient
La sociologia...
- Ens permet ser conscients de les diferencies culturals, ens permet observar com
influeix la societat, una millor comprensió dels problemes (desigualtats), permet
avaluar els resultats de les polítiques públiques...
- Com més coneguem el funcionament general de la nostra societat, més possibilitat
d’influir en el nostre futur
- El més cada vegada està més interconnectat, ens desplacem cap a un punt de vista
global de l’objecte d’estudi
Quins temes aborda la sociologia en l’actualitat?
- La ràpida globalització
- La degradació mediambiental, el seu impacte amb la salut i benestar humà
- La manera de crear models interculturals satisfactoris
- El coneixement de les desigualtats (ex: gènere)

43
L’estudi de les persones i la societat
Què és un problema social?
- Esdeveniments que malgrat afecten a l’individu com a tal tenen a veure de situacions
més generals
- La desocupació com a tragèdia individual
- L’entorn social del què procedim té molt a veure amb les decisions que prenem
- Perfils estàndards d’estudiants universitaris -> prové grup minoritari o desfavorit?
Has hagut de lluitar, trencar barreres, superar reaccions hostils i compaginar estudis
treball o la cura fills/animals
- Encara que estiguem molt influïts pel nostre entorn (context social) el nostre
comportament no està del tot condicionat, tenim individualitat pròpia i capacitat
d’acció
- La sociologia estudia la interconnexió que hi ha entre el que la societat fa de
nosaltres i el que fem nosaltres mateixos

El concepte d’estructura social

- És un concepte molt rellevant per la sociologia
- Es refereix al fet que el context social de la nostra vida no només es composa d’una
col·lecció aleatòria d’esdeveniments i accions, sinó que de diverses maneres, estan
estructurats o segueixen una pauta
- La nostra forma de comportar-nos i les relacions que mantenim uns amb els altres
presenten regularitats
- L’estructura social no té un caràcter físic (edifici)
L’estructura social es refereix a la forma que adopta el sistema de les relacions entre
individus en una societat o grup
Interaccionem per accedir als recursos (cooperació/ competició)
L’estructura és una xarxa estable de relacions o interaccions entre diverses parts de la
societat (actors socials o grups socials) dirigits a aconseguir l’apropiació de l’accés a uns
recursos (desiguals), i que generalment donen lloc a sistemes de desigualtats vertical i
horitzontal
La classe social és el principal membre estructurador de l’estructura social (estratificació
social)
L’estructura tracta d’explicar fenòmens no observables directament
Segons el funcionalisme: l’estructura és una xarxa visible de relacions socials on els
fenòmens culturals visibles s’analitzen per determinar la seva funcionalitat. És un
sistema interrelacionat de rols i estatuts

44
Segons el marxisme: l’estructura és el conjunt de relacions materials i objectives (de
producció) entre els individus. Per a Marx el canvi estructural no sempre genera auto-
reproducció de l’estructura, ja que hi ha contradiccions que poden portar a la seva
transformació.
És com un edifici. Els ciments el formen la base de l’estructura on els donen totes les
relacions materials de producció i circulació (economia) on la classe propietària explota
la no propietària.
Damunt d’aquests coments hi ha una superestructura que inclou relacions no materials:
polítiques repressives, institucionals, legals, ideològiques, culturals.... La classe que
domina utilitzarà la superestructura per garantir el manteniment de la dominació

Teories i perspectives sociològiques

- Les teories sorgeixen quan intentem comprendre per exemple, l’impacte de la
revolució industrial o la globalització sobre la societat
- Les teories ens ajuden a comprendre els fets (mètode deductiu – empíric /
observació)
Els orígens...
- La Revolució Industrial de finals del s.XVIII i XIX va transformar radicalment les
condicions de vida i la forma de guanyar-se la vida, generant molts problemes socials
com les desigualtats, l’amuntegament urbà, la falta de sanejament, malalties i
contaminació
- La Revolució Francesa (1789) va donar lloc al fi de l’antic règim agrari europeu i a les
monarquies absolutes (socialment estamentals), van ser substituïts per ideals
republicans de llibertar i drets dels ciutadans
- La ruptura amb els models de vida tradicional van propiciar canvis i per això,
pensadors intenten comprendre i explicar com s’havien produït i quins en podien ser
les seves conseqüències
- L’evolució de la ciència en deteniment de la religió

ELS FUNDADORS DE LA SOCIOLOGIA

• Auguste Comte (1789-1857)

Per primera vegada fa ús del terme sociologia
El seu pensament donava visibilitat als pertorbadors canvis de l’època
La RF havia produït canvis socials notables i el desenvolupament industrial estava
alterant la vida tradicional de la població francesa
Canvis que amenaçaven la cohesió social

45
La sociologia és una ciència positiva (positivisme)
Va crear una ciència de la societat que pogués explicar les lleis del món social de la
mateixa manera que les ciències naturals explicaven el funcionament físic
El positivisme sosté que la ciència ha de centrar-se només en entitats observables que
es coneixen directament a través de l’experiència (observació directa)
La sociologia segons el positivisme pot produir coneixements socials basats en dades
empíriques precedents de la observació, la comparació i la experimentació
Senyala que tots els esforços humans per comprendre el món han passat per tres
estadis: teològic (religiós), metafísic (filosòfic) i positiu (o científic)
Recordar teories eugenèsiques (darwinisme social d’Spencer 1820-1903), també
apareixen en aquest període, avui oblidades. Evolució de les societats, cada vegada cap
a una adaptació mes funcional)

• Émile Durkheim (1858-1917)

Estudiar la vida social amb la mateixa objectivitat que els científics amb la natura
Per estudiar els fets socials cal abandonar els prejudicis i la ideologia
L’actitud científica requereix d’una ment oberta a les evidencies i lliure d’idees
preconcebudes de l’exterior
La sociologia ha d’estudiar aspectes de la vida social com: la situació de l’economia o la
influència de la religió, que conformen les nostres accions com a individus
Les societats tenen la seva pròpia realitat, no és nomes la suma d’accions i interessos
individuals
Els fets socials són formes d’actuar, pensar o sentir externes als individus i tenen realitat
pròpia al marge de les vides i percepcions dels seus integrants
Els fets socials també tenen la característica d’exercir un poder coercitiu sobre els
individus, difícilment ho reconeixem ´
En general, les persones creuen que actuen per voluntat pròpia
Els individus no fem altra cosa que seguir pautes socials habituals en la nostra societat
Els fets socials poden condicionar la vida humana des del càstig (delicte) o el rebuig social
A Durkheim també li preocupaven els canvis que estaven transformant la societat
Tenia especial interès en la solidaritat de tipus social i moral, la que manté unida a la
societat i evita el caos -> cohesió social
La solidaritat es manté quan els individus aconsegueixen integrar-se en grups i es
regeixen pel conjunt de valors i costums compartits

46
La Divisió del Treball (1983): es presenta un anàlisi del canvi social per l’era industrial el
qual comportava un nou tipus de solidaritat que generava divisió del treball. Tipus:

Els canvis del món contemporani són ràpids i intensos, tenen efectes pertorbadors sobre
les formes de vida, la moral, les creences religioses i les pautes quotidianes tradicionals
sense proporcionar uns nous valors clars
Durkheim vinculava aquestes inquietants condicions amb l’ANOMIA, la sensació de falta
de sentit o desesperació que provoca la vida moderna
En general, el control i els criteris tradicionals proporcionava la religió s’han vist
destituïts per noves formes de vida moderna i això, deixa a molts individus la sensació
que la vida manca de sentit
Uns dels estudis més famosos és Suicide: A study in sociology (1897)
- Fenomen aparentment individual, resultat de la profunda infelicitat de l’individu
- Demostra que els factors socials tenen una influència decisiva en el comportament
individual suïcida, sent l’anomia una d’aquestes influencies
- Encara que els éssers humans ens veiem com a individus que actuem per voluntat
pròpia, sovint és la societat la que conforma els nostres comportaments i ens ofereix
un model
- Determinades tipus de persones eren més proclius al suïcidi que d’altres
- Més suïcidis entre homes que dones, entre els protestants que els catòlics, més
entre els solters que els casats
Tipus de suïcidis:
- Suïcidi egoista
- Suïcidi anòmic
- Suïcidi altruista
- Suïcidi fatalista

47
 • Karl Marx
Les seves idees contrasten amb les de Comte i Durkheim, va intentar explicar els canvis
socials que s’estaven produint durant la revolució industrial
Conflictes amb les autoritats alemanyes -> va exiliar-se França i després UK
Interès en el moviment sindical i en les idees socialistes
Marx va presenciar el desenvolupament de les fàbriques i de la producció industrial, així
com les desigualtats que generava
Gran part de la seva obra es centra en qüestions econòmiques, però sempre va tractar
de connectar els problemes econòmics amb les institucions socials
El capitalisme i la lluita de classes
El capital (1850)
- Es centra en les transformacions més importants vinculades al desenvolupament del
capitalisme.
- Sistema de producció que contrasta radicalment amb anteriors períodes econòmics
ja que es centra en la producció de bens i serveis per vendre’ls a una àmplia gama
de consumidors
Marx va identificar dos elements principals dins de les empreses capitalistes.
- El capital: qualsevol actiu, ja sigui diners, màquines o inclús fàbriques que poden
utilitzar-se per invertir-se o per crear altres actius. L’acumulació de capital va lligada
al treballa assalariat.
- El treball assalariat: format pel conjunt de treballadors que no disposen de mitjans
de producció per guanyar-se la vida i que per tant, han de vendre la seva mà d’obra
i acceptar les formes de treball que ofereix el capital.
Els capitalistes formen una classe dominant, mentre que el gruix de la població
constitueix una classe treballadora o obrera proletariat
- Segons Marx el capitalisme és inherent a un sistema classista en el que les relacions
de classe es caracteritzen pel conflicte.
- Encara que els propietaris del capital i els treballadors depenen els uns dels altres -
els capitalistes necessiten mà d’obra i els treballadors un salari – aquesta
dependència està molt desequilibrada.
- La relació entre les classes es basa en l’explotació, els treballadors tenen poc o cap
control sobre el seu treball i els empresaris poden generar beneficis (plusvàlua)
apropiant-se del que produeix el proletariat amb el seu treball.
- El conflicte que enfronta a les classes pels recursos econòmics s’incrementaria amb
el temps.

48
El canvi social
- El materialisme històric “la lluita de classes és el motor de la història”
- Segons aquest enfocament les principals causes del canvi social no són les idees o
els valors dels éssers humans, sinó que està molt influït per les transformacions
econòmiques.
- El conflicte entre classes constitueix el motor del desenvolupament històric: es el
motor de la historia.
- El manifest comunista “total la historia humana fins al present es la historia de la
lluita de classes” (Marx i Engels, 1848).
- Afirma que els sistemes de producció passen d’una forma a una altre o bé de forma
gradual o bé a través d’una revolució.
L’aparició de mercaders i artesans va ser el principi d’un classe comercial o capitalista
que va desplaçar la noblesa terratinent. De la mateixa manera que els capitalistes
s’havien unit per enderrocar l’ordre feudal, també ells serien enderrocats quan
s’implementés el nou ordre: COMUNISME
Marx creia que la revolució obrera era inevitable, s’havia d’enderrocar el sistema
capitalista i construir una societat sense classes socials, sense divisions entre individus.
No significava que anessin a desaparèixer totes les desigualtats, sinó que la societat ja
no estaria dividida en una petita classe que monopolitza el poder econòmic i polític i una
gran massa de persones que difícilment es beneficien de la riquesa que generen amb el
treball. El sistema econòmic passaria a ser de propietat comunal i s’instauraria una
societat més humana.
El descontentament dels treballadors crearia una consciencia de classe (al assumir la
posició d’explotats) en aquest nou sistema, de manera que la propietat privada quedaria
abolida i s’establirien relacions comunals.
Marx creia que en la societat del futur la producció estaria més avançada i seria més
eficient que el sistema capitalista.
Una evolució del capitalisme cap a una forma més avançada, més humana i sofisticada.
L’obra de Marx va tenir una gran influència al SXX, fins fa només una generació 1/3 de
les persones de la terra tenien governs que deien haver-se inspirat en les idees de Marx
com la Unió Soviètica i els països de l’Europa de l’Est, Cuba, Vietnam i Xina.
En les societats més remotes els humans no van desenvolupar cap sistema de propietat
privada, tots els recursos s’adquirien de forma col·lectiva i no existia cap tipus de divisió
de classe. Ho anomena comunisme primitiu. Quan aquests grups van incrementar la
producció es va donar pas a un nou model que contemplava algunes propietats privades
(esclavisme) i més endavant, el feudalisme basat en la divisió de classes entre posseïdors
de la terra i agricultors llogaters obligats a treballar si volien subsistir.

49
El model feudal també va arribar als seus límits productius i es va donar pas a la societat
capitalista a l’època de la Revolució Francesa, la burgesia era tan nombrosa que es va
convertir en la força més revolucionaria de la història.

• Max Weber (1864 – 1920)

- Gran part de la seva obra es fonamenta en el desenvolupament del capitalisme i en
les particularitats que diferenciaven les societats modernes d’altres formes
d’organització anteriors.
- Els seus estudis empírics encara formen part dels debats sociològics de l’actualitat.
- Molt influït per Marx i crític amb alguna de les seves aportacions.
- Rebutjava la concepció materialista de la historia i considerava que els conflictes de
classe eren menys rellevants.
- Els factors econòmics eren importants, però encara més l’impacte de les idees i els
valors sobre el canvi social són igual de significatius

- L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905) suggereix que els valors,
especialment aquells associats al protestantisme van tenir una importància rellevant
en el desenvolupament de l’ideal capitalista.
- Weber creia que la sociologia havia de basar-se en l’acció social, no en les
estructures.
- Va assenyalar que la motivació i les idees de l’ésser humà són les forces que impulsen
el canvi: les idees, els valors i les creences tenen poder per produir transformacions.
- Segons Weber els individus disposen de la capacitat d’actuar lliurement i determinar
el seu futur
El concepte de racionalització
L’aparició de la societat moderna va anar acompanyada de grans canvis en les pautes
d’acció social. Les persones s’estaven apartant de les seves creences tradicionals de
superstició, religió, costums i hàbits.
Els individus cada vegada feien càlculs més racionals. En les societats industrials no hi ha
lloc per als sentiments i per fer les coses com s’havien fet sempre.
El desenvolupament de la ciència, la tecnologia moderna i la burocràcia era descrita per
Weber com racionalització: organització de la vida social i econòmica en funció dels
principis d’eficiència i suportats pels coneixements tècnics.
Si en les societats tradicionals els components que definien les actituds i els valors era
la religió i costums arraigades, la societat moderna es caracteritzava per la
racionalització en la política, la religió i l’economia.
Weber afirmava que el capitalisme no està dominat pels conflictes de classe com
afirmava Marx, sinó per l’ascens de la ciència i la burocràcia: organitzacions de gran
envergadura.

50
Weber considerava que la burocràcia era la única forma d’organitzar amb eficiència un
gran nombre de persones, i aquesta augmenta amb el desenvolupament econòmic i
polític.

ENFOCAMENTS TEÒRICS MODERS

Desenvolupament de formes d’estudi del món social que poguessin explicar el
funcionament general de les societats i la naturalesa del canvi social.
- Durkheim i Marx es centraven en les forces externes als individus (estructures)
- Weber confiava en les capacitat d’acció per actuar sobre el món exterior.
Les tres perspectives teòriques:
- Funcionalisme
- Teories del conflicte social
Interaccionisme simbòlic Altres perspectives entronquen directament amb les idees de
Durkheim, Marx i Weber.

PUNTS FONAMENTALS
1. La sociologia es pot definir com l’estudi sistemàtic de les societats humanes amb una
atenció especial, no exclusiva, sobre les societats industrialitzades
2. La pràctica de la sociologia comporta la capacitat de pensar de forma imaginativa i
de distanciar-se de les idees preconcebudes (imaginació sociològica).
3. Intent d’entendre canvis transcendentals socials i íntims de les persones
4. Entre els fundadors clàssics de la sociologia hi ha quatre figures especialment Comte,
Marx, Durkheim, Weber
5. Les principals teories són el funcionalisme, les teories del conflicte i l’interaccionisme
simbòlic

EL FUNCIONALISME
- Teoria més influent fins als 60
- Sosté que la societat és un sistema complex on les diverses parts funcionen
conjuntament per generar estabilitat i sostenibilitat (cohesió social).
- Estudi de la societat i de la forma en que s’interconnecten i canvien les institucions.
- Aquest enfocament estudia la relació entre cada component social i la relació entre
ells.
- Estudia la funció de les pràctiques socials o de les institucions socials per analitzar la
contribució d’aquestes a la continuïtat de la societat en el seu conjunt.
- Comte i Durkheim eren funcionalistes, recorren a l’analogia orgànica per comparar
el funcionament de la societat amb el d’un organisme viu (cos).

51
- Exposen que les parts d’una societat funcionen unides de la mateixa manera que ho
fan les diferents parts del cos, en benefici d’un conjunt.
- El funcionalisme remarca la importància del consens moral pel manteniment de
l’ordre i l’estabilitat social (equilibri). Aquest, es dona quan la majoria de les
persones comparteixen els mateixos valors i normes.
- Durkheim defensa que la religió reforça l’adhesió de les persones als valors socials
centrals i per tant, contribueix al manteniment de la cohesió social.
Defensors del funcionalisme Talcott Parsons (1902-1979)
Els individus no només acceptaven les regles socials per temor al càstig sinó que també
es nodreixen de formes positives com les normes morals i de comportament. Aquest
compromís segons Parsons no eren només forces externes que actuen sobre l’individu
sinó que s’han interioritzat a través del procés de socialització.
Es dona prioritat a les estructures/sistema (teoria dels sistemes) i a les seves necessitats
que a la capacitat d’acció del propi individu.

Defensors funcionalisme: Robert Merton (1910 – 2003)

Distingia entre:
- Funcions manifestes (intencionades): aquelles que reconeixen i pretenen els
participants amb una determinada activitat social
- Dansa per promoure pluja
- Escola aprenentatge

- Funcions latents (no intencionades): son conseqüències no deliberades pels qui les
realitzen
- Mantenir la cohesió social
- Mecanisme de control social

52
També, entre funcions i disfuncions. Les pautes disfuncionals suposen una alteració a
l’ordre social establert.
És erroni considerar que la religió és sempre funcional.
Estudi de la criminalitat i desviació classe treballadora
El propòsit era saber perquè es produïen tants delictes relacionats amb l'avarícia en les
classes treballadores.
Les seves conclusions van ser que en la societat estatunidenca la fita cultural és l’èxit
econòmic, però ofereix a les classes baixes moltes poques oportunitats d’aconseguir-ho.
La delinqüència de la classe treballadora representava una adaptació a les
circumstancies socials en la que es trobaven molts joves.
El fet que es proposessin aconseguir aquest èxit material del sistema significava que
aquestes persones no eren malvades ni incapaces de reinsertar-se.
Funcionalisme – crítiques
- Actualment es troba en desús.
- Massa èmfasi en els factors que promouen la cohesió social.
- No és capaç d’explicar el conflicte ni canvis socials radicals.
- Centrar-se en l’estabilitat i l’ordre suposa minimitzar les divisions o desigualtats
socials, que es basen en factors com la classe, la raça i el gènere (naturalització de
les desigualtats).
- L'anàlisi funcional tendeix a atribuir propòsits i necessitats a la pròpia societat.
- Per exemple, la funció del sistema d’educació és formar als joves per cobrir les
necessitats de la societat moderna. L'economia pot necessitar de certes habilitats.
- Tampoc, contempla el paper de l’acció social de les persones dins de la societat
(Weber).

LES TEORIES DEL CONFLICTE

- Les teories del conflicte igual que les funcionalistes fonamenten el paper de les
estructures dins de la societat.
- Rebutgen el paper que els funcionalistes li donen al consens social i es fa èmfasi en
la importància social de les divisions de classe.
- Es centren en l’estudi del poder, les desigualtats i les lluites de classe.
- Consideren que les societats es componen de grups diferents que persegueixen els
seus propis interessos.
- L’existència d’aquests implica la constant possibilitat de conflicte i que uns grups es
beneficiïn més que d’altres.
- Els teòrics examinen les tensions socials entre grups dominants i desafavorits i
pretenen comprendre com s’estableixen i es perpetuen les relacions de control.
- Una de les teories del conflicte més conegudes és la de Karl Marx.

53
L’interaccionisme simbòlic. G.H Mead
- Sorgeix de la preocupació pel llenguatge i el significat.
- Sosté que el llenguatge ens fa éssers autoconscients, coneixedors de la nostra pròpia
individualitat i capaços de veure’ns des de fora com ho fan els altres.
- L’element clau és el símbol. La comprensió dels símbols. Es considera símbol també
els gestos i les formes de comunicació no verbal. Són claus per a la interacció social.
- Dirigeix la seva atenció als elements de la interacció personal i a com s’utilitzen per
donar sentit al que els altres diuen o fan.
- Les interaccions són claus per a la configuració de la societat i les seves institucions.
- Weber va exercir una influència molt important degut a que ell reconeix l’existència
d’estructures socials – classes, partits, grups de similar estatus i afirmava que
aquestes estructures s’havien creat a partir de les accions socials individuals.
Es tracta d’una dominació general que inclou tots els enfocaments que investiguen les
interaccions socials entre individus, enlloc de començar per les societats o les seves
estructures socials.
Els interaccionistes rebutgen la idea que les estructures tinguin una existència objectiva
o simplement la passen per alt. Afirmen que no està justificat parlar d’estructures socials
o sistemes socials, ja que només es pot afirmar que realment existeixen els individus i
les seves interaccions.
L'interaccionisme simbòlic es centra en la interacció a nivell micro i en la forma en que
els significats es construeixen i es transmeten entre els membres d’una societat
(construcció social).
Erving Goffman estudis sobre els manicomis, els processos d’estigmatització i les
maneres en que les persones es presenten a sí mateixes en les situacions socials.
Estigma Social – Erving Goffman
En sociologia, estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que la
persona portadora sigui inclosa en una categoria social cap a les quals es genera una
resposta negativa i se'ls veu com inacceptables o inferiors.
Terme entès com a pertinença a un grup social menyspreat (grup ètnic, religió, nació,
etc.), distingint-la de les nocions anatòmica (abominació del cos) i psicològica (defectes
del caràcter de l'individu)
Igualtat de gènere i teoria feminista
- La sociologia ha estat dominada pels homes.
- Les perspectives feministes subratllen la importància que té el gènere per l’anàlisi
del món social.
- Malgrat la diversitat de teories totes coincideixen que el seu coneixement està
relacionat amb el sexe i el gènere.
- Tradicionalment els homes han ocupat posicions de poder i autoritat a la societat i
segons el feminisme, tenen interès en seguir mantenint els seus privilegis.

54
- Butler (1990) el gènere és una construcció social, la lluita consisteix en desconstruirlo
quan és utilitzat per exercir poder sobre els altres.
- Teories que emergeixen fortament anys 80 amb la finalitat d’aconseguir la igualtat
d’oportunitats entre homes i dones.
- Ara per trencar les bretxes i biaixos de gènere.
El postestructuralisme - Michel Foucault
- Sociòleg més influent en el camp de la sociologia i les ciències socials.
- Va tractar de d’exemplificar els canvis d’interpretació que separen el pensament del
nostre món, de períodes anteriors.
- En els seus escrits sobre delinqüència, la bogeria i la sexualitat analitza l’aparició de
les institucions modernes com les presons, els hospitals i les escoles, institucions que
han tingut un gran paper en el control i seguiment social de la població (estudis sobre
disciplina i vigilància).
- En relació a les institucions modernes, va aportar molt de coneixement sobre la
relació entre el poder, la ideologia i el discurs.
- El discurs té un paper clau per exercir poder i control sobre la societat. Es refereix
sobretot, al llenguatge i maneres de parlar que s’utilitza sobre un determinat tema
- Els discursos sobre la bogeria / discapacitat s’han transformat. Segons el discurs té
com a resultat unes institucions o unes altres.
- El poder opera a través del discurs i dona llocs a les actituds que té la població en
relació a diversos fenòmens (delinqüència, bogeria, sexualitat).
- Les persones que tenen poder / autoritat per establir discursos són experts. El
coneixement es converteix en una força de control.
- Els discursos són una arma poderosa per restringir formes de pensament o
comportament.
- Els processos de desenvolupament social acompanyen les nostres idees de
conductes socials normals o desviades.

LA POSTMODERNITAT
Teories que sorgeixen als anys 80
S’adonen que les idees i els valors poc tenen a veure amb els del passat.
Actualment els anàlisis postmoderns estan perdent pes davant de les teories de la
globalització, marc teòric dominant per explicar la direcció del canvi social del segle XXI.
Zygmunt Bauman (1992)
- El món social s’ha desplaçat amb molta rapidesa en una direcció postmoderna.
- L’expansió i creixement dels mitjans de comunicació de masses, les noves
tecnologies de la informació, els moviments fluïts entre persones per tot el món i el
desenvolupament de les societats multiculturals: tot això segons Bauman implica
que no vivim en un món modern.

55
- Cal una sociologia postmoderna (globalització)
- Descriu el nostre món com una modernitat líquida, manifesta que es troba en
constant flux i incertesa malgrat els esforços de construir una societat moderna i
estable • Amor líquid (relacions interpersonals modernes)
- Teoria del amor sueco – hiperindividualisme / hipercapitalisme
L’economia en xarxa – Manuel Castells
- Estudia l’impacte dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació.
- Sosté que la societat de la informació es defineix per l’ascens de les xarxes i l’aparició
d’una economia en xarxa.
- Aquest nou model econòmic, que es desprèn de les connexions aportades per les
comunicacions globals, és sense dubte capitalista.
- La nova economia global és autòmat, ja no controlem el món que hem creat.
- Pensa que podem recuperar el control del mercat global, no mitjançant una
revolució (marxista), sinó a través dels esforços col·lectius de les organitzacions
internacionals.
- Cal doncs, regular el capitalisme internacional.
La reflexivitat social – Anthony Giddens
- Societat caracteritzada per nous riscos i incerteses (Beck, 1999).
- El món es transforma amb rapidesa, les formes de confiança tradicionals es dissolen.
- Cal confiar en sistemes abstractes organismes que regulen els nostres aliments, la
purificació de l’aigua o l’eficiència del sistema bancari.
- Viure a l’era de la informació comporta un increment de la reflexivitat social: pensar
i reflexionar constantment en quines circumstancies desenvolupem la nostra vida.
- Quan les societats s’orientaven al costum i a la tradició, la gent podia fer coses de
manera menys reflexiva. Coses que abans es donaven per fetes ara s’han de decidir.
- S’ha perdut el control sobre el nostre futur.
- Les nacions han perdut part del poder que solien tenir, la cooperació pot frenar el
món que se’ns escapa.
- La democràcia de les emocions -> aparició de famílies on la igualtat entre homes i
dones no és només forma, sinó que afecta a les esferes personals i íntimes.
Urick Beck i la política ecològica en l’era del risc
- La societat industrial desapareix per ser substituïda per una societat de riscos.
- L’absència de pautes de Giddens és el risc o la incertesa de Beck.
- La gestió del risc és la característica principal de l’ordre global.
- No és que les societats modernes siguin més arriscades, sinó que està canviant les
característiques dels riscos actuals.
- Són riscos manufacturats “els hem creat” deriven del desenvolupament social
provocat per la ciència i la tecnologia moderna.

56
- Escalfament global, terrorisme, modificació genètica, catàstrofes nuclears, etc., ->
riscos que traspassen fronteres i afecten a tothom per igual independent de la classe
social.
- Valorem els riscos, calibrem per garantir la nostra pròpia felicitat i seguretat en un
context extern (relació de parella)
- Els governs nacionals no serveixen per comprendre les accions polítiques,
econòmiques i culturals, i les seves conseqüències no coneixen fronteres.
- El desenvolupament de la cooperació internacional entre Estats és clau per afrontar
problemes globals.
- Sorgeixen nous moviments d’activisme social “subpolític”

57
58
 TEMA 6: ESTRATIFICACIÓ SOCIAL, CLASSE SOCIAL I MOBILITAT
El concepte d’estratificació social i de classe
S’utilitza el terme d’estratificació social per descriure les desigualtats que existeixen
entre els individus i els grups dins de les societats humanes.
Parlem d’estratificació per fer referència als bens i/o propietats, però el fenomen
gènere, l’edat, el nivell educatiu, filiació religiosa o el rang militar també poden ser
factors estratificadors.
Els individus i grups, segons quina sigui la seva posició dins de l’estructura estratificada
disposa d’un accés diferent a les recompenses
La forma més senzilla de definir l’estratificació és a partir de les desigualtats estructurals
que existeixen entre diversos grups.
Sovint comparem l’estructura social amb la successió de capes geològiques de pedra
que hi ha a la superfície terrestre.
Es pot dir que les societats es composen d’“estrats” jerarquitzats.
Els més afavorits estan a dalt i els menys privilegiats a baix

Els sistemes d’estratificació social

Tots els sistemes d’estratificació comparteixen tres característiques:
1. La classificació aplica a categories socials de persones que comparteixen una
característica comú, sense que necessàriament interactuïn o s’identifiquin unes amb
les altres. Ex: homes i dones; rics i pobres. Això no significa que els individus no
puguin canviar de posició però la categoria segueix existint.
2. Les experiències i les oportunitats que es presenten a la vida de les persones
depenen molt de la categoria social a la que pertanyen. Ex: home i dona; blanc o
negre; classe alta o obrera. Suposen grans diferencies en quant a oportunitats
(esforç personal o bona sort).
3. Els estrats que determinen les diferents categories socials es transformen molt
lentament. La igualtat de les dones només es comença adquirir en els últims anys en
les societats industrialitzades.

Història de l’estratificació social

- Societats primitives, basades caça i la recol·lecció existia molt poca estratificació
social, hi havia molt poca riquesa i recursos que dividir.
- El desenvolupament de l’agricultura va provocar un augment de la riquesa i com a
resultat, va augmentar molt l’estratificació -> piramidal

59
- Societats industrials i postindustrials més complexitat, l’estratificació té forma de
llàgrima: un gran nombre de persones ocupant els estrats mitjans i mitjà-baix
(anomenada classe mitjana), un nombre de persones menor a la base i moltes
poques persones als estrats superiors.
- Al llarg de la història es poden distingir quatre sistemes bàsics d’estratificació social:
l’esclavitud, casta, estrats o estaments i classe.
Esclavitud:
- És una forma extrema de desigualtat, uns individus són propietaris d’uns altres
- Les condicions legals han estat molt variades, però en general se’ls privava de tots
els seus drets
- Han lluitat per lliurar-se del seu sotmetiment (rebel·lions EEUU Guerra Civil)
- La productivitat elevada només es podia mantenir amb la supervisió i el càstig
- Sistema en desaparició: els incentius econòmics eren més efectius per la
productivitat que la coacció.
- Discursos d’injustícia durant SXVIII (Europa i EEUU), es declara il·legal, però encara
persisteix
- Mmines coltà Àfrica, constructors de maons Pakistan i esclaves sexuals a Tailàndia
Castes:
- Un sistema de castes és un sistema social en el que l’estatus personal s’adjudica per
sempre (sistemes tancats) -> estatus adscrit
- Pertanyen al mateix estrat social tota la vida
- Segons característiques personals com la raça o el grup ètnic (sovint físiques – color
de pell, la religió dels pares o la casta d’aquests)
- Són com societats de classes on no hi ha possible mobilització social

- Pròpies de les societats agrícoles, que encara no han desenvolupat economies

capitalistes industrialitzades com a l’Índia rural i a Sudàfrica abans del 1992.
- Fins a l’època moderna les castes existien a tot el món
- Europa els jueus se’ls tractava com una casta separada, obligada a viure en barris
concrets i se’ls impedia casar-se o relacionar-se amb persones no jueves – terme
guetto
- Es rebutja completament les relacions estretes amb membres d’altres castes;
mantenir una puresa de casta a través de l’endogamia (matrimoni amb persona del
mateix grup social)
El sistema de castes a Índia:
Els sistemes de castes s’estan veient amenaçats per la globalització El sistema de castes
d’Índia té més de 2000 anys d’antiguitat
Existeixen quatre castes principals cada una associada més o menys a amplis grups
d’ocupacions.

60
 o Els Brahmans (intel·lectuals i líders espirituals)
o Ksyatriyas (soldats i governants)
o Vaisyas (agricultors i mercaders) ➢Shudras (jornalers i artesans)
o Dalits (oprimits) <> persones a evitar a tota costa (ocupacions
relacionades amb els excrements i sovint practiquen la mendicitat). El
contacte amb ells és contaminant cal fer rituals de purificació

- Com més clar és el color de pell més elevada és la casta en la que els situen.
- La discriminació per raons de casta es va prohibir a l’Índia al 1949, però aquest
sistema encara continua vigent, sobretot en les àrees rurals.
- La moderna economia capitalista de la Índia ajunta persones de diferents castes,
cosa que cada cop és més difícil mantenir les rígides barreres necessàries per
mantenir el sistema.
- A mesura que la globalització avanci el sistema de castes seguirà debilitant-se.

El sistema de castes a Sudàfrica

El sistema de castes Sudàfrica (apartheid) separava els africans negres dels indis
mestissos i els asiàtics dels blancs.
En aquest cas les castes es basaven únicament en la raça.
Els blancs que constituïen el 15% del total de la població controlaven pràcticament tota
la riquesa del país (propietaris de les terres fèrtils) i dirigien les principals indústries i
posseïen el monopoli del poder polític, els negres no tenien dret a vot (representaven ¾
de la població).
Només se’ls permetia treballar pels blancs.
L’aparheid, la discriminació i l'opressió generalitzada van provocar un conflicte intens
entre la minoria blanca i la majoria negra, mestissos i asiàtics. Tres dècades de lluita que
va acabar als anys 90.
L’organització negra més poderosa, el Congrés Nacional Africà va mobilitzar un boicot
global contra les empreses sudafricanes, que va tenir un efecte devastador, cosa que va
obligar als governants blancs a desmantellar el aparheid, abolit a votació dels
governants blancs al 1992.
L’any 1994 es van produir les primeres eleccions multiracials que van donar el control
del govern a la majoria negra i Nelson Mandela (dirigent) que havia estat vint anys
empresonat va ser elegit president

61
Estaments
Feudalisme europeu i altres civilitzacions tradicionals (imperi xinès i Japó)
Estaments amb diferents obligacions i drets (establerts per llei)
1. Aristocràcia i noblesa
2. Clergat de menor estatus però amb certs privilegis
3. Tercer estament bleveus: servents, camperols lliures, mercaders i artesans
A diferència de les castes es permet certa mobilitat i matrimonis mixtos
Els bleveus podien ser anomenats cavallers com a pagament pels serveis prestats al
monarca i els mercaders podien comprar títols
A GB persisteix aquest sistema, encara es reconeixen títols hereditaris (des de 1999 no
tenen dret a votar a la Cambra dels Lords) i els líders empresarials, funcionaris o altres
poden ser recompensats pels seus serveis nomenant-los cavallers
Estatuts adscrit per naixement
Classe
Els sistemes de classe difereixen en molts aspectes a l’esclavitud, les castes o els
estaments.
Es defineix com un agrupament a gran escala de persones que compartien certs recursos
econòmics, els quals tenen una gran influència en l’estil de vida que poden portar.
La propietat de la riquesa i de l’ocupació són les bases més importants de les diferencies
de classe.

En què es diferencien les formes d’estratificació prèvies amb les classes?

- Sistema adquirit vs. adscrit
- Els sistemes de classes són fluïts, no s’estableixen mitjançant disposicions jurídiques
o religioses, els límits no estan mai definits. Tampoc hi ha restriccions formals per
contraure matrimoni.
- Les posicions de classe s’adquireixen fins a cert punt.
- No només s’adquireix per naixement sinó també per mobilitat social.
- Les classes es fonamenten en allò econòmic, les classes depenen de les diferencies
econòmiques que existeixen entre individus i grups.
- També, en les desigualtats de possessió i control dels recursos materials.
- Els sistemes de classe són sistemes a gran escala i impersonals.
- Altres sistemes relacions personals (amo, esclau / individus de castes inferiors i
superiors) les classes operen a través de connexions impersonals a gran escala (les
bases fonamentals de les diferencies de classe són: les desigualtats salarials i les
condicions laborals).

62
El sistema de castes donarà lloc a un sistema de classes?
- La globalització precipitarà a tot el món el final del sistema de castes legalment
sancionat
- En les societats industrials els sistemes de castes han donat lloc als basats en classes
(Sudàfrica)
- La producció industrial requereix que les persones es puguin desplaçar lliurement
per desenvolupar tot tipus de treball
- Les castes dificulten aquesta llibertat de moviment
- L’evolució del món cap a una unitat econòmica farà que les relacions pròpies del
sistema de castes siguin cada cop més vulnerables a les pressions econòmiques
- Immigrants indis a Occident organitzen els matrimonis dels seus fills seguint les línies
de les castes

TEORIES SOCIOLOGIQUES PER EXPLICAR LA PERSISTÈNCIA DE L’ESTRATIFICACIÓ

SOCIAL
- La major part dels sociòlegs han estat molt influïts per sistemes de classes socials del
món modern
- Teories desenvolupades per Marx i Weber es centren en les classes i l’estratificació
social
- Alguns estudis parteixen de: ideologies marxistes (neomarxisme Erik Olin Wright) i
d’altres weberianes
La teoria de la lluita de classes de Karl Marx
Obra centrada en l’estratificació i classe social
No proporciona un concepte de classe social (El Capital) Perspectives:
El capitalisme industrial estava fonamentat en un sistema explotador de les relacions de
classe que oprimia a la major part de les persones treballadores (proletariat)
L’explicació de Marx:
- La classe és un grup de persones que té la mateixa relació amb els mitjans de
producció
- La relació de classes es fonamenta en l’explotació
- Els treballadors produeixen més del que empresari necessita per recuperar el seu
salari (plusvàlua), aquesta quantia és la que els empresaris utilitzen en el seu propi
benefici.
- El concepte depauperació s’utilitza per descriure l’empobriment de la classe
proletària en comparació amb la capitalista, encara que prosperi la qualitat de vida
dels treballadors, la desigualtat està cada vegada més accentuada

63
Punts crítics:
- Es posa en entredit que només s’identifiquin dues classes socials
- Teoria massa simplista i generalista
- Dins de la classe treballadora existeixen divisions entre obrers qualificats i no
qualificats
- Cal tenir en compte factors com l’ètnia, el gènere que produeixen competència i
conflicte
- La revolució comunista mai s’ha materialitzat, però els marxistes consideren que el
capitalisme és un sistema condemnat
- Tot apunta a que la major part de la classe treballadora ha anat guanyant un major
accés a la propietat i té més interès en el manteniment del sistema capitalista que
mai
- La consciència de classe no ha anat en augment, cada cop més ens identifiquem
menys amb la nostra posició social de classe, la classe ha perdut importància per a
moltes persones i han sorgit noves fonts d’identitat social.
- Sense consciència de classe no hi pot haver revolució.
Transcendència en l’actualitat de les idees de Marx
- Les idees marxistes han estat de gran influència
- Tot i que les seves prediccions no s’hagin complert, el seu anàlisis del capitalisme és
pioner per a la comprensió dels processos de globalització.
- Aparició de moviments internacionals anticapitalistes i contraris a la globalització
(desglobalització).

Max Weber: classe, estatus i partit

Per apropar-nos a l’estratificació Weber va partir de l’anàlisi de Marx i el va modificar i
re elaborar
Weber també considera que la societat es caracteritza pels conflictes de poder i els
recursos
Weber tenia una idea de societat més complexa i multidimensional
L’estratificació no només té a veure amb la classe, sinó amb l’estatus i el partit
Aquests tres elements es solapen donant lloc a una quantitat enorme de posicions (no
només polarització - Marx)
Weber també coincideix en la importància de les condicions econòmiques objectives,
però que n’hi ha d’altres que també influeixen
Les divisions de classe deriven no només del control o absència de control dels mitjans
de producció, sinó de diferencies econòmiques que res tenen a veure amb la producció
o amb la propietat

64
Aquests recursos són: els coneixements tècnics i les credencials o qualificacions que
influeixen en el tipus d’ocupació que exercim
La posició en el mercat de treball influeix enormement en les seves oportunitats vitals
- Professionals de coll blanc: directius i professionals qualificats, graduats, guanyen
més i tenen millors condicions laborals i de vida. Més demandats.
- Treballadors manuals o de coll blau: els qualificats tenen millors condicions i salaris
que els que tenen poca o cap qualificació.
La diferència d’estatus entre els dos grups fa referència a la reputació o prestigi que els
concedeixen els altres.
L’estatus a les societats industrials s’expressa segons l’estil de vida de les persones
Símbols d’estatus com: l’habitatge, la vestimenta, les formes d’expressar-se i comportar-
se (etiqueta), la ocupació, etc. Configuren la posició social de l’individu davant dels
altres.
Els que formen part d’una mateixa classe social, tenen la sensació de comunitat –
comparteixen una identitat
En les societats modernes, la formació de partits és un important aspecte de poder i pot
influir en la estratificació amb independència de la classe i de l’estatus.
El partit és un grup d’individus que treballen conjuntament perquè tenen orígens,
aspiracions o interessos comuns (ideals nacionalistes, religiosos)
Weber va ser important perquè a més de la classe mostra altres dimensions com
l’estatus i el partit

La teoria de classes d’Erik Olin Wright

Sociòleg estatunidenc que combina idees de Marx i Weber
Intenta explicar l’existència d’una classe mitjana
Segons Wright en la producció capitalista moderna el control sobre els recursos
econòmics té tres dimensions que ens permeten identificar les principals classes
existents:
1. Control sobre les inversions i el capital monetari
2. Control sobre els mitjans físics de producció (terres, fàbriques, oficines)
3. Control sobre la força de treball

- Els que pertanyen a la classe capitalista tenen el control com a mínim sobre una
d’aquestes tres dimensions
- La classe obrera no té control sobre cap d’aquestes

65
- També, hi ha grups entremitjos amb posicions ambigües: els directius i treballadors
de coll blanc
- Els anomena situació contradictòria de classe perquè poden influir en la producció
però se’ls nega el control de les altres.
- Han de posar la seva força de treball al servei dels empresaris per guanyar-se la vida
però tenen un major control que els treballadors de coll blau
- La posició és contradictòria: no són capitalistes però tampoc obrers, tenen
característiques dels 2
- Entre el 85-90% de la població pertany a aquells que es veuen obligats a vendre la
seva força de treball perquè no tenen control sobre els mitjans de producció
- Però dins d’aquest grup hi ha molta diversitat des dels de coll blanc fins als obrers
manuals
- Les diferencies dins d’aquest grup s’estableixen a partir de: la relació amb l’autoritat
i la possessió de qualificació i habilitats
La relació amb la autoritat:
- Els treballadors de classe mitjana com els directius o supervisors gaudeixen de
relacions amb l’autoritat més privilegiades que la classe obrera, a aquests individus
els demanen que controlin la classe obrera (seguiment del treball, revisions i
avaluació de personal) i els recompensen per la seva lleialtat amb salaris més alts i
ascensos amb més regularitat.
- Segueixen sota el control dels capitalistes i són explotadors i explotats al mateix
temps
Possessió de qualificació i habilitats:
- Els treballadors de classe mitjana amb una capacitació de la que hi ha demanda en
el mercat laboral tenen cert poder sobre el sistema capitalista.
- Com que les seves habilitats no abunden aconsegueixen salaris més alts.
Especialistes en TIC i professions nova economia del coneixement.
- Els empresaris els recompensen perquè es senten obligats a assegurar-se la seva
lleialtat i cooperació

66
ESQUEMA DE CLASSES
- La relació existent entre la posició de classe i altres dimensions de la vida social com
son les pautes de vot, l’èxit en l’àmbit educatiu i la salut física.
- El concepte de classe no està clar en absolut, no obstant ha estat operacionalitzat.
- S'ha definit amb claredat i precisió suficient com per ser contrastat mitjançant
investigació empírica.
- Els sociòlegs han utilitzat esquemes diversos (mapa d’estructura de classes)
- La majoria dels esquemes deriven de l’estructura ocupacional -> desigualtats
materials i social relacionades amb el tipus d’ocupació.
- El desenvolupament del capitalisme i de la industrialització s’ha caracteritzat per una
creixent divisió del treball i per una estructura ocupacional cada cop més complexa
- L'ocupació segueix sent un dels factors claus per a la classificació dels individus, per
les seves opcions vitals i nivell de comoditat material
- S'entén que les persones que ocupen llocs de treball similars porten estils de vida
comparables i oportunitats vitals similars
- Funcionalisme: l’estratificació no és quelcom problemàtic, forma part de l’ordre
social natural. Les desigualtats estan justificades.

John Goldthhorpe
Va crear un esquema útil per estudiar la mobilitat social
No jeràrquic sinó com una representació del caràcter relacional entre estructures socials
(perspectiva relacional)
Identifica les posicions de classe a través de dos factors:
- La situació en el mercat: nivell salarial, seguretat en el treball, perspectives de
progrés, recompenses materials i possibilitats vitals en general
- La situació laboral: control, el poder i l’autoritat dins del lloc de treball (grau
d’autonomia dins del treball)
El seu estudi de mobilitat social és conegut com a CASMIN (Anàlisi comparatiu de
mobilitat social en les societats industrialitzades). Es va adoptar per l’oficina nacional
d’estadística d’UK
Va classificar la societat en onze classes socials, reduïdes a 8 ONS-SEC. Es classifiquen
dins de tres estaments principals
- La classe serveis (I i II)
- Intermitja (III i IV)
- Obrera (V, VI i VII)
Es reconeix també la presència d’una elit composada per propietaris

67
Es considera un esquema útil per subratllar que les desigualtats es basen en les classes,
com les relacions amb la salut i l’educació, així com mostrar que les pautes de vot, les
idees polítiques i les actituds socials generals també es fonamenten en la classe social
Limitacions dels esquemes de classe: aplicar-los a persones desocupades, estudiants,
pensionistes o infants. Ex: jubilats segons la ocupació anterior, als joves segons la
disciplina que estudien...
No ofereixen visibilitat a les persones que posseeixen propietats i riqueses, la enorme
concentració de riquesa de l’elit
“Lo que hace que la gente esté en la cima es la enorme concentración de poder y de
privilegios”. “El conjunto de su peso estructural es inmensamente desproporcionado si
se tiene en cuenta su pequeño tamaño.”
Les transformacions econòmiques han fet que la definició de classe sigui cada cop més
complexa

La qüestió de la classe alta

- El 10% més ric posseeix la meitat de la riquesa de les llars, mentre que la meitat de
la població que té menys recursos 50% disposa de menys del 10% de la riquesa total
- Quan parlem d’accions i obligacions borsàtils és més desigual. L’1% de la població de
UK posseeix al voltant del 75%
- En general el 2% de la població més rica disposa de la meitat de la riquesa global de
les llars
- Si el 10% més ric posseeix el 85% de la riquesa mundial, el 50% més pobre només
disposa de l’1%
- En l’actualitat els rics són heterogenis -> herència i els que s’han fet a sí mateixos
- Nova elit: musics, actors, atletes, youtubers, instagramers, professions relacionades
amb les TIC
- Sembla que cada cop el nombre de rics que s’han fet a sí mateixos és més gran. El
75% dels mil més rics d’UK s’havien fet a sí mateixos
- La majoria són joves, també s’incorporen dones i persones d'origen asiàtic
- La concentració de riqueses i poder segueix intacta en l’actualitat
- Es transmeten els privilegis a les següents generacions
- L’elit o classe corporativa representa doncs, l’1% de la població mundial
La creixent classe mitjana
- L'expressió classe mitjana engloba moltes professions diverses (no és cohesionada)
- Professionals del sector serveis, professors d’escola, professionals de la medicina...
- Fa referència a la diversitat d’ocupacions, de classe i estatus, així com les opcions
vitals

68
- És una classe que s’ha expandit perquè les professions de coll blanc s’han expandit
al SXX (burocràcia -> creació EB i institucions) / professions producte de la
modernitat
- Mentre que les professions manuals han disminuït
- La classe mitjana disposa de millors coneixements tècnics, avantatges materials i
culturals
- Tenen possibilitat de mobilitat social ascendent o descendent
- Els administradors, directius, professionals disposen de credencials (estudis elevats),
professions més segures, remunerades i cada cop més distanciades de les
professions manuals
La naturalesa canviant de la classe obrera
- En l’actualitat la classe obrera només representa el 18%
- Fa només un quart de segle –> 40%
- En la majoria dels països industrialitzats les bosses de pobresa estan augmentant, no
obstant les persones que ocupen professions de coll blau no viuen en la pobresa
- La renda dels professionals manuals ha augmentat en els últims anys, disposen d’un
major nivell de vida i tenen capacitat per accedir a bens de consum com d’altres
classes
- El 50% és propietari d’una casa, disposa de cotxe, rentadora, telèfon i televisors

Existeix la infraclasse?
- És l’estrat inferior de l’estructura de classes
- Són els que viuen pitjor en l’escala social
- Aturats de llarga durada, exclusió social, sensellarisme, minories ètniques...
- Són grups que depenen de l’assistència social
- Els discursos socials estan plens de connotacions negatives i criminalitzadores
(responsabilitat individual)
- Enlloc d’infraclasse avui es parla d’exclusió social / desintegració
- Fa referència al concepte de lumpenproletariat de Marx, eren persones que es
trobaven fora del sistema de producció i de la lògica econòmica -> classes perilloses
indigents, lladres, rodamons que es neguen a treballar i prefereixen viure com a
paràsits socials

Classe i estils de vida – Pierre Bourdieu (1930-2002)

Per a l’anàlisi de les posicions de classe sovint es parteix de la posició de l’individu en el
mercat laboral, de la relació amb els mitjans de producció i l’ocupació
Segons Bourdieu no només s’ha d’analitzar la posició econòmica i laboral sinó també
factors culturals com l’estil de vida i les pautes de consum dels individus

69
Les identitats dels individus s’estructuren segons els seus estils de vida: pautes de vestir,
què es menja, la cura del cos, on es viu... i es tenen menys en compte indicadors de
classe tradicionals com l’ocupació
L'autor manifesta que l’elecció de l’estil de vida és un indicador important de classe
Identifica 4 tipus de capital
- Capital econòmic: bens materials, propietats, riquesa, renda
- Capital cultural: nivell educatiu, el gust per l’art, consum i oci. L'acumulació de
capital cultural es una reacció als mercaders de necessitats que venen béns i serveis
per al seu consum dins d’un sistema capitalista (publicitat, comercialització, moda,
dissenyadors, entrenadors personals, terapeutes...) influeixen en els gustos culturals
i fomenten les opcions d’estil de vida
- Capital social: xarxa personal d’amics i contactes, els recursos que adquireixen les
persones o els grups en virtut de la possessió d’una xarxa permanent de relacions
més o menys institucionalitzades de coneixement i reconeixement mutu
- Capital simbòlic: la possessió d’una bona reputació, indicador molt important final
de classe social. És una idea similar a la d’estatus.
Aquests quatre tipus de capital estan interrelacionats i fins a cert punt, l’obtenció d’un
et pot portar a l’obtenció dels altres

La mobilitat social
Cal considerar no només l’estratificació de classe sinó també la mobilitat social
La mobilitat social es refereix al moviment dels individus y grups entre les diferents
posicions socioeconòmiques (ascendent i descendent)
- Mobilitat vertical és un desplaçament amunt i avall en l’escala socioeconòmica
- Mobilitat horitzontal translació d’un barri a un altre, entre ciutats, països, moviment
que no implica canvi de classe social o estatus
Amb freqüència aquests dos tipus de mobilitat es combinen
- Mobilitat intrageneracional estudi de les carreres professionals, fins quin punt els
individus es desplacen en l’escala social
- Mobilitat intergeneracional mesura en que els descendents tenen els mateixos
estudis y professions que els pares o avis
Estudis sobre mobilitat
La mobilitat vertical caracteritza a les societats industrialitzades contribueix a
l’estabilitat social i a la integració
S'experimenta una expansió dels treballs de coll blanc, també són els que solen
experimentar mobilitat

70
Fins quin punt les societats capitalistes són més obertes als moviments entre classes
socials? Cosa que permet la reducció de la desigualtat
La corba mostra com la igualtat augmenta durant les primeres etapes de
desenvolupament capitalista i després es redueix, fins que s’estabilitza a uns nivells força
baixos
La desigualtat va culminar abans de la II GM i es va reduir considerablement cap als anys
50-60, i va mantenir-se estable cap als 70
A partir dels anys 80 les desigualtats comencen a incrementar novament neoliberalisme)

QUÈ ÉS LA MERITOCRÀCIA?
Recompensar de forma natural a les persones que actuen millor socialment, que són
exitoses, que compleixen amb les demandes del sistema
La capacitat i l’esforç són la clau de l’èxit ocupacional, no la classe social de la que es
procedeix
Les persones que provenen d’entorns desafavorits han de mostrar més mèrits
No oblidar la importància de les barreres per a la mobilitat social
El mèrit individual és important però l'origen de classe continua tenint una poderosa
influencia

CONCLUSIONS
- La classe social continua sent rellevant i es correlaciona amb les desigualtats
(esperança de vida, salut, accés a l’educació i l’ocupació ben remunerada, etc.,)
- Les desigualtats entre rics i pobres s’han accentuat en l’actualitat
- El creixement de les desigualtats entre classes socials és el preu s’ha de pagar per tal
de garantir el desenvolupament econòmic?
- A partir de la dècada dels 80 s’ha cregut que la cerca de riquesa crea
desenvolupament econòmic perquè és una força motivadora que fomenta la
innovació i l’esforç
- No obstant, en l’actualitat s’assenyala que la globalització i la desregulació dels
mercats econòmics estan fent incrementar les desigualtats entre rics i pobres i per
tant, s’accentuen les desigualtats de classe
- És cert que hi ha persones que experimenten mobilitat social factors com l’accés a
l’educació superior, millor accessibilitat a la qualificació professional i l’aparició
d’internet i de la nova economia representen importants canals per a la mobilitat
social

71
72
TEMA 7: GÈNERE, DESIGUALTATS I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
Dones titulades en estudis oficials respecte els homes:
- Grau: 57%
- Màster: 56%
- Doctorat: 60%
Taxa d’ocupació a temps parcial per sexe
73% de les dones
Entre els motius es troben:
- No poden trobar feina a jornada completa
- La cura dels infants o adults malalts, incapacitats o gent gran
Segregació horitzontal: es produeix en la mesura en què alguns sectors laborals estan
molt feminitzats mentre que d’altres estan molt masculinitzats
Sostre de vidre: barres invisibles -basades en prejudicis personals i de l’organització –
que dificulten la presència femenina als llocs directius
Terra enganxós: es refereix a la concentració de les dones en llocs de treball de menor
rellevància, prestigi o salari (i pitjors condicions de treball)
Bretxa salarial: es defineix com la distància entre els sous que cobren les dones i els
homes per a la mateixa feina, fins i tot dins una mateixa empresa o lloc de treball. A
Espanya les dones sobren 5.784e a l’any menys que els homes
Violència de gènere: més de 20.300 dones han patit assetjament sexual o per raó de
sexe a la feina a Catalunya
- Assetjament sexual: qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat
d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la
dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant,
ofensiu o molest.
- Assetjament per raó de sexe: Un comportament no desitjat relacionat amb el sexe
d’una persona en ocasió de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de
treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte
d’atemptar contra la dignitat de les dones i crear-los un entorn intimidatori, hostil,
degradant, humiliant o ofensiu

Índex d’igualtat de gènere

Indicador de gènere: són mesures que permeten quantificar les diferències entre homes
i dones. El treball en indicadors més rellevant i en base al qual es determinen les
polítiques en torn el gènere a la Unió Europea és el Gender Equality Index

73
Gender Equality Index: Primera mesura sintètica de la igualtat de gènere i mapa
exhaustiu de les bretxes de gènere a la UE i els seus Estats membres
Desigualtat
Divisió sexual del treball i desigualtat per raó de gènere
Constitueix un ordre simètric sota el qual homes i dones s’apropien diferencialment
d’espais, poders, recursos, drets i oportunitats. La desigualtat per raó de gènere és una
conseqüència, entre d’altres, de la divisió sexual del treball que assigna a homes i a
dones responsabilitats socials diferenciades
Quan es produeix? Quan els individus d’un sexe no tenen els mateixos drets ni accés a
les mateixes possibilitats socials que els individus de l’altre sexe
Feminització de la pobresa
Definició: es refereix al fet que la pobresa afecta, amb més freqüència, a les dones

CONCEPTES BÀSICS
Sexe: característiques biològiques, fisiològiques i orgàniques diferents per mascles i
femelles
Gènere: va ser introduït en la teorització feminista dels anys 70 com una categoria
explicativa de la realitat social, cultural i històrica

SEXE GÈNERE
Diferències biològiques (home/dona) Diferències socialment construïdes
Les característiques cromosòmiques i Els rols socials, polítics i econòmics poden
fisiològiques d’homes i dones no varien variar molt entre diferents cultures i
entre les diferents cultures contextos
Sistema sexe/gènere: interactuen de manera constant
Estereotips de gènere
Definició: els estereotips de gènere són idees preconcebudes, socialment construïdes i
acceptades, del que és ser home i dona. Sempre impliquen una jerarquia entre sexes
Rols de gènere
Definició: ampli repertori de comportaments i valors que, durant el procés de
socialització, delimiten els significats de la masculinitat i la feminitat

DONES HOMES
Rol reproductiu Rol productiu
Treball domèstic no remunerat Treball productiu remunerat
Espai privat Espai públic

74
LA HISTÒRIA DEL FEMINISME
Cronologia del moviment feminista
1971 – Olympe de Gouges: Declaració dels drets de la dona i la Ciutadania
1792 - Mary Wollstoneoraft: Vindicació dels drets de la dona
PRIMERA ONADA
1848 – Convenció de Seneca Falls: Denúncia les restriccions politiques a les que estaven
sotmeses les dones
1904 – Aliança Internacional per al Sufragi de la Dona: Lluita pel dret a vot de les dones
1915 – Lliga Internacional de les Dones per la Pai i la Llibertat
1918 – Angalterra, és el primer país europeu en atorgar el vot femení, només per majors
de 30 anys
SEGONA ONADA
1945 – Carta de les Nacions Unides: Reforma la fe en els drets fonamentals de l’home i
la dona
1946 – Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona: Estableix a nivell jurídic la
igualtta entre dones i homes i té un paper destacat en l’elaboració de convencions
internacionals
1948 – Declaració Universal dels Drets Humans: promou que tots els éssers humans
gaudeixen dels mateixos drets
1949 – Simeone de Beauvoir: El segon sexe
1963 – Betty Friedan: La Música de la Feminitat
1969 – National Organization for Women (NOW): reivindica la igualtat d’oportunitats i
la fi de la discriminació de les does i d’altres grups marginats
TERCERA ONADA
1990 – Múltiples feminimes: ecofeminisme, ciberfmeinisme, feminisme negre, lesbià...
1992 – Rebecca Walker: Becoming the Third Wave
1993 – Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona
2017 – Me Too: Denúncia massiva contra l’abús sexual
2018 – Moviment Cuéntalo: Destapa 160.000 casos de violència de gènere

75
MARC INSTITUCIONAL LEGAL

CONFERÈNCIES MUNDIALS SOBRE LES DONES

Nacions Unides

POLITIQUES D’IGUALTAT
Definició: són aquelles mesures dirigides a aconseguir que homes i dones gaudeixen dels
mateixos drets i oportunitats en tots els sectors de la societat
A la Unió Europea el compromís amb les polítiques d’igualtat està recollit en:
- La Carta de la Dona (2010)
- L’Estratègia per a la Igualtat entre dones i homes 2010-2015

76
- Pacte Europeu per a la Igualtat de Gènere (2011-2010)
- Compromís estratègic per a la igualtat entre dones i homes 2016-2019
- Estratègia Europea per a la Igualtat de gènere 2020-2025

MAINSTREAMING DE GÈNERE
Definició: implica integrar la perspectiva de gènere en tots els sistemes, processos,
polítiques i institucions, posant atenció a la realitat diferenciada i desigual de dones i
homes

POLÍTIQUES ESPECÍFIQUES DIRIGIDES A MAINSTREAMING DE GÈNERE

LES DONES
Problema específic resultat d’una situació Polítiques generals
de desigualtat
Desenvolupament d’una política Reorganització del procés polític
específica per al problema, mitjançant els aconseguint que es tingui en compte la
instruments existents per treballar per la perspectiva de gènere (per assolir la
igualtat (unitats de gènere, plans igualtat com a objectiu)
d’igualtat..)
A curt/mig termini A llarg termini (vol transformar)
Es limita àrees polítiques específiques i no Afecta el procés polític en conjunt
afecta al procés polític com un tot

FASE ACTUAL
El plantejament vigent es basa en l’estratègia dual
Definició: dissenyar polítiques transversals, amb el propòsit d’integrar la perspectiva de
gènere en totes les polítiques públiques
Exemples: desenvolupar programes o plans d’igualtat d’oportunitats amb polítiques
d’acció positiva dirigides a eliminar els obstacles perquè les dones gaudeixin dels drets
de ciutadania en condicions d’igualtat
LA PERSPECTIVA DE GÈNERE A LES POLITIQUES SOCIALS
Definició: integració de la visió de gènere en totes les mesures i polítiques amb l’objectiu
de promocionar la igualtat entre dones i homes
S’aplica a totes les fases: disseny, implementació, seguiment i avaluació
Les polítiques d’inclusió social han de produir un impacte positiu en la reducció de les
desigualtats de gènere

77
L’aplicació de la perspectiva de gènere
1. ORGANITZACIÓ
Desenvolupar una consciència i una base cultural per la igualtat d’oportunitats. Inclou la
formulació d’objectius, planificació, definició d’un pressupost i de responsabilitats
- Objectiu: que vull aconseguir?
- Planificació: quin és el nostre full de ruta?
- Pressupost: quins recursos necessitaria?
- Responsabilitat: qui s’encarregarà de què?

2. ESTUDI DE CAMP
Hi ha diferències en la situació dels homes i de les dones al camp específic en qüestió?
Això requereix:
- Informació estadística
- Indicadors desglossats per sexe
- Anàlisi de la informació
- Identificar diferències de gènere i tendències

3. AVALUACIÓ
Identificació, prèvia a la implementació de la política en qüestió, de l’impacte potencial
que aquesta tindrà sobre la situació de les dones i dels homes
- Anàlisi: examen de la situació actual
- Avaluació: quins efectes pot tenir la introducció de la nostra política?
- Evitar... possibles conseqüències negatives imprevistes

4. REDISSENY DE LES POLITIQUES

Si la política en qüestió té un impacte negatiu sobre la igualtat de gènere, resulta
essencial identificar formes per redissenyar i promoure la igualtat de gènere
Per redissenyar la teva política pregunta’t: en quins aspectes les diferencies inicials de
gènere son mes rellevants?
Té la política un impacte negatiu o neutral? Recorda que no implica canvis fonamentals

78
INDICADORS DE GÈNERE
l’equitat de gènere significa prendre consciència i transformar la posició de desigualtat
i subordinació de les dones en relació als homes en l’esfera econòmica, social i política
Anàlisi de gènere:
- Implica l’estudi de les desigualtats entre els gèneres en:
o Les necessitats bàsiques
o L’accés als recursos i en la presa de decisions
- Què necessitem?
o Dades desagregades per sexe; i
o Indicadors de gènere
En l’anàlisi de gènere busquem resposta a unes preguntes clau, sempre desagregades
per sexe:
a) Qui fa que?
b) Qui té accés a què?
c) Qui té control sobre què?
d) Quines diferències hi ha i perquè?
e) Quins son els factors claus que influeixen sobre l’impacte de gènere?
Els indicadors de gènere permeten conèixer els factors de desigualtat, la presa de
consciència i l’actuació (decisions) sobre aquests factors per modificar-los
Enfocament de gènere:
S’ha d’actuar en totes les esferes socials per aconseguir la igualtat:
- Aplicar el mainstreaming que permeti integrar la igualtat en les estructures,
organitzacions, polítiques i accions

79