TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L’ECOLOGIA

Definicions d’ecologia

L’ecologia és una ciència relativament recent.

- El terme ecologia (oekologie) va ser encunyat per Ernst Haeckel l’any 1869, definit com la ciència que estudia
les relacions dels organismes amb el seu medi biòtic i abiòtic.
- D’una manera potser una mica més restrictiva, l’ecologia ha estat definida també com la ciència que estudia
les interaccions que determinen la distribució i l’abundància dels organismes (Krebs, 2001).

Com és l’ecologia

A diferència de moltes altres disciplines, més analítiques, l’ecologia és una ciència eminentment de síntesi i integradora
que combina materials de diferents disciplines i els dona un enfocament propi.

Origen de l’ecologia

- Descripció i ordenació del paisatge geogràfic.

- Qüestions pràctiques d’agricultura, ramaderia, pesqueries, explotació forestal,...
- Fisiologia i etologia.
- Demografia (introducció de tècniques matemàtiques).
- Cap a finals del segle XIX conflueixen en el que coneixem com Ecologia.
- Catalitzadors del naixement de l’ecologia. Donat el seu caràcter multidisciplinari...
o Expedicions conjuntes (Challenger, 1873 – 1876)
o Laboratoris comuns
o Ecologia aquàtica més avançada que la terrestre

Els primers ecòlegs va ser quan es va formar la societat britànica d’ecologia.

Alguns principis importants de l’ecologia

- Els factors històrics són importants: ja que el que tenim en un lloc té una història.
 - La importància de l’escala espacial i temporal: per entendre certes coses a gran escala hem de mirar nivells
més específics.

- Les coses no sempre han estat com ara. Problemes de on posem el límit.
- Els recursos són limitats: serà el factor limitant, és una llei universal.
- L’ecosistema com a sistema físic: les partícules que tenen massa per la gravetat van cap avall. L’altra llei és
que la llum arriba per dalt.

- El món natural obeeix a lleis formulables matemàticament → modelització, modelització de la resposta al

canvi global.

- Importància de les interaccions i la complexitat.

El futur de l’ecologia

- Canvi en la concepció de la relació home-natura.

o Concepte romàntic: natura poderosa, humanitat feble.
o La natura pot ser dominada per la tecnologia (local – global).
o Segur que podrem continuar fent-ho?

El futur de l’ecologia: benvinguts a l’antropocè

- Alguns grans reptes de la humanitats són de caire ecològic:

o El canvi climàtic (mitigació, control).
o La pèrdua de biodiversitat (la sisena gran extinció).
 o L’increment de la població i la seva alimentació.

Principals missatges

- La principal causa de preocupació mediambiental és el canvi climàtic, causat sobretot per les emissions de
CO2.
- No cal dedicar-se a investigar més (la ciència ha parlat), el que cal és actuar.
- Si no s’actua ja, el procés serà irreversible.
- Els joves en serem els principals afectats.
- There is no planet B.

Estats alternatius (quasi-irreversibles).

TEMA 2: COM CREIXEN LES POBLACIONS?

Quan es va escriure el llibre The Population Bomb, no es van tenir en compte les innovacions tecnològiques.

Què frena el creixement de les poblacions?

- Falta de recursos (bottom-up)

- Depredadors, malalties, explotació (top-down)
 - Condicions ambientals adverses
- Mala sort (atzar).

Processos demogràfics bàsics

- Naixements
- Morts
- Immigració: individus que arriben
- Emigració: individus que marxen

S’han de fer simplificacions per fer aquestes coses.

Creixement il·limitat: el model exponencial

- Suposem que no hi ha moviments migratoris (població tancada) i el pas del temps és molt petit.

- Suposem que les taxes de natalitat i mortalitat són una funció lineal de la mida poblacional.

B i D són constants i la diferència d’elles és r.

Les poblacions creixen en proporció a la seva mida.

- Ens queda una equació diferencial de primer ordre senzilla. Si la resolem integrant:

- Si definim que quan t= 0 → N = N0 tenim que C = ln N0 i: La mida de la població en el moment t és igual a la

mida inicial multiplicat per e elevat a rt.

Si r és més gran de 0 creixerà de manera exponencial la població. Temporalment una població sí pot créixer
exponencialment però no de manera indefinida. Això passa ja que hi ha moments on la població ha tingut recursos
abundants i poca població.
El model exponencial discret

- En moltes espècies les generacions són discretes i el model continu no és aplicable.

- Quan el pas de temps es fa molt petit el model discret convergeix al model continu.

L’efecte de l’estocasticitat

- Fins ara hem suposat que els paràmetres demogràfics (r o λ) són constants, però això és poc raonable per
diversos motius:
o Estocasticitat ambiental (condicions ambientals variables).
o Estocasticitat demogràfica (el nombre d’individus és enter, seqüència dels esdeveniments
demogràfics)

Estocasticitat ambiental

Un exemple és la temperatura.

- Model exponencial amb estocasticitat ambiental:

- La taxa r no és constant, sinó que varia al llarg del temps en resposta a factors ambientals.
- Suposem que té una mitjana i una desviació estàndard.
- De mitjana, la població segueix creixent exponencialment, però amb fluctuacions, la mida de les quals depèn
de la desviació estàndard de r.

Pot fer que les poblacions desapareguin

Estocasticitat demogràfica

- Model exponencial amb estocasticitat demogràfica:

- La taxa r torna a ser constant.
- En aquest model, l’estocasticitat deriva del fet que els esdeveniments demogràfics (naixements i morts) tenen
lloc a l’atzar.
 - Un naixement (amb probabilitat b/(b+d)) fa augmentar la població en una unitat i una mort (amb probabilitat
d/(b+d)) fa que disminueix en una unitat.
- En poblacions petites aquest fenomen adquireix importància.
- Les poblacions petites tenen un risc no menyspreable d’extinció per estocasticitat.

Per una seqüència d’esdeveniments negatius produïts a l’atzar poden desaparèixer poblacions (desapareixeran
poblacions petites).

Limitacions del model exponencial

Tots els models tenen limitacions i s’han de tenir en compte.

Creixement geomètric en la població, mentre que els recursos augmenten aritmèticament → Efecte de la limitació
pels recursos en el creixement. Quan hi ha recursos limitats, la taxa de creixement hauria de disminuir. Pot ser que
disminueixi la fertilitat o augmenti la mortalitat.

La capacitat de càrrega i el model logístic

- Si una població creix exponencialment arribarà un moment en què algun recurs esdevindrà limitant i, per tant,
la taxa de creixement es reduirà. Si augmenta molt la població, la fertilitat basal disminueix.
- Efectivament, en la majoria de poblacions les taxes de natalitat i mortalitat són funció de la densitat
poblacional:

- Suposem que el nombre d’individus afecta linealment tant la natalitat com la mortalitat.

- Si reordenem l’equació i fem r=(b-d) i K= (b-d) / (a+c):

- Quan la densitat poblacional és baixa, la població creixerà de manera exponencial.

- Quan la densitat poblacional s’apropa a la capacitat de càrrega, la població es manté estable

 - La taxa de creixement es fa màxima quan

Explotació de poblacions

Si extraiem un cert nombre d’individus per unitat de temps (E) d’una població en creixement logístic:

Tipus d’explotació:

- Extracció constant (E = h)  explotació amb quota fixa.

- Extracció en funció de l’esforç (E = e ·N)  explotació amb esforç constant.

Explotació amb quota fixa

Si tenim una quota h3, es talla la logística per dos punts. En el primer punt, l’explotació supera el creixement i per tant
la població disminueix. En el punt més proper a l’eix de coordenades el creixement és més gran que l’explotació per
tant la població creixerà. Punt d’equilibri que pot anar cap a les dues bandes.

Quan la quota és baixa i la mida de la població inicial sigui suficient → Viable.

Explotació amb esforç constant

L’explotació és una recta amb pendent. Podem explotar la població al màxim, però no ho podem fer sempre.

Què val i quan es dona la producció màxima sostenible (PMS)?

No es pot assolir amb la quota fixa. Producció que es pot assolir sense extingir la població.

Explotació amb esforç constant

- Esforç brut
- Eficiència de captura

Limitacions del model logístic

Suposicions…

- Població tancada.
 - Els paràmetres demogràfics bàsics són funció lineal de la mida de la població.
- La capacitat de càrrega és constant.
- Els individus són idèntics (no estructura genètica, d’edats o de mides).
- Creixement continu, sense decalatges temporals.

Model exponencial vs. Model logístic

- Model exponencial = creixement independent de la densitat

- Model logístic = creixement dependent de la densitat

Estratègia de la K i estratègia de la r:

- r: basen la persistència en taxes de creixement elevades.

- K: basen la persistència en mortalitats baixes.

Aplicacions del model logístic: explotació

Problemes per aplicar el model logístic: És difícil conèixer els valors del paràmetres

- Quina és la capacitat de càrrega K?

- Quina és la taxa de creixement r?
- Quina és la mida actual de la població N0?

Si no es coneixen aquests valors amb una certa precisió és difícil assignar una quota. De totes maneres, el model
logístic ofereix un model conceptual que convé tenir sempre present en l’explotació o control de poblacions.

És irreversible l’explotació pesquera?

Extinció Pesca sostenible

Es pot mitigar el problema?

- Control governamental: quotes, zones d’exclusió, vedes, ...

- Reducció d’ajuts a la pesca (e.g., fuel)
- Minimitzar l’impacte de la pesca
- Aqüicultura
- Consumidors responsables

Els oceans estan greument afectats per la sobrepesca, però amb mesures adequades es poden recuperar.

TEMA 3: NO SOM TOTS IGUAL: POBLACIONS ESTRUCTURALS

Poblacions estructurades

En la majoria de poblacions els diferents individus no són iguals des del punt de vista demogràfic, ja que les taxes de
fecunditat i de mortalitat varien amb l’edat o l’estadi del cicle vital.

Variació dels paràmetres demogràfics

Espècies iteròpares → espècies que es reprodueixen moltes vegades.

L’estratègia que funciona millor és tenir més d’una cria en diferents moments per assegurar la supervivència.

Mortalitat

Tenim animals que es reprodueixen poc però sobreviuen molt, d’altres que es reprodueixen molt i en sobreviuen pocs
i d’altres que estan entremig, és a dir que més o menys sobreviuen tantes cries com en sobreviuen bastants anys, tot
i que la mortalitat continua sent molt elevada.
La mortalitat va associada a la fertilitat, el primer cas va lligat a una fertilitat baixa i el tercer cas a una fertilitat alta.

Si es coneix la mida de la població en un cert moment i les taxes de natalitat i de mortalitat de cada classe d’edat, es
pot estimar la mida futura de la població.

Taula de vida d’una cohort

Una cohort és el conjunt d’individus d’una població nascuts durant un mateix període de temps.

Per organitzar es farà una taula de vida. Primer es posarà una classe d’edat que és ordinal. I després es posarà l’edat
que ja té unitats. Per cada classe d’edat necessitem saber la seva supervivència (li)i la seva fertilitat (bi). La
supervivència disminueix si no hi ha immigració.

Creixement de poblacions estructurades

P1 → supervivència referida a la probabilitat si estàs a una classe d’edat de passar a la següent classe d’edat.

Bn → fertilitat

Matriu Leslie: L’ordre de la matriu és el nombre de classes que hi ha. Tots els valors seran 0 excepte els de la diagonal
principal que correspondran a les p.

De la taula a la matriu de Leslie

L és monòtona decreixent. Supervivència p = quocient entre la supervivència del any entre el de l’any anterior. λ és el
quocient entre Nt i Nt-1, aquest valor pot fluctuar al principi. Estructura d’edats estable, quan es mantenen la
proporció d’individus entre les diferents classes d’edats.

Molt important! Cal distingir entre la supervivència des del naixement (l) i la supervivència d’una classe d’edat a la
següent (p).

- l és monòtona decreixent; p no cal que ho sigui.

- Les fertilitats es posen directament a la primera fila.
- Les supervivències (p) es posen a la subdiagonal.
- La mida de matriu és el nombre de classes d’edat (n).

Creixement de poblacions estructurades

Recordem:

- El model subjacent és el model exponencial discret.

- Aquest model té un sòl paràmetre, la taxa discreta de creixement, λ.
- Aquesta és calcula com el quocient de la mida de població entre dos moments successius λ = (Nt / Nt-1 ).
- Si l’estructura d’edats de la població no és estable, el valor de λ fluctua, però al cap d’uns quants passos de
temps s’estabilitza. El seu càlcul s’acostuma a fer amb ordinador.

Estructura d’edats estable: Es defineix com aquella proporció d’individus de cada classe d’edat que no varia entre dos
moments successius: (ni,t / ni,t-1 ) = (ni,t+1 / ni,t) per a totes les classes d’edat i = 1, ..., k.

Estructuració en estadis

De les matrius de Leslie a les matrius de Lefkovitch

Limitacions dels models estructurats

Basat en el model exponencial. Per tant:

- La població es tancada (no hi ha migracions).

- Els paràmetres demogràfics bàsics són constants.
- Els individus són genèticament idèntics.
- Els recursos són il·limitats.

Tanmateix, presenta múltiples aplicacions i els models senzills que hem vist es poden modificar fàcilment per
incorporar cicles de vida més complexos...

Aplicacions dels models estructurats

Per a evitar la superpoblació de senglars a Collserola, què és millor, caçar-los o esterilitzar-los?

Si fem en estadis si podem posar la fletxa p3 si ho féssim per una edat concreta no podríem ja que no es pot tenir la
mateixa edat dues vegades.

La caça la introduiríem a la p i l’esterilització a la b.

Primera fila són les fertilitats

0.13 0.79 0.85
0.71 0 0
0 0.65 0.61
Si cacem la meitat d’adults, anem a buscar el valor de 0.61, el creixement continua sent positiu. Per l’esterilització
aniríem a canviar el 0.85 ja que els adults són els que tenen més cries, el creixement continua sent positiu també.

Per disminuir la població s’ha de dur a terme les dues mesures alhora.

Quan es vol controlar una població, el target seran els individus cries.

Valor reproductiu

Va variant a mesura que l’individu creix. Interessa matar els individus amb un valor reproductiu més alt si es vol reduir
la població, en el cas dels porcs senglars, les cries. Si interessa mantenir la població es caçaran individus amb un baix
valor reproductiu. El valor reproductiu (vi ) d’una determinada classe d’edat ens dona idea de la seva contribució a la
capacitat reproductiva del conjunt de la població:
Es pot aturar el creixement de la població? Sí, però és gairebé segur que abans haurem arribat a ser 10 mill milions
de persones (9 mil milions l’any 2037, segons la ONU).

TEMA 4: LES POBLACIÓNS A L’ESPAI

Normalment les espècies tenen moltes poblacions. El conjunt de localitats on trobem individus d’una determinada
espècie conforma la seva àrea de distribució.

Què determina la distribució d’una espècie

Les condicions ambientals marquen límits per les espècies. Espai on una espècie pot prosperar serà el nínxol ecològic.
Fora del nínxol, una espècie podrà sobreviure però només durant un temps, després desapareixerà.

Què determina la distribució d’una espècie

Primer l’espècie ha de poder arribar al lloc, després ha de trobar un hàbitat adequat, després quan ja hi ha uns factors
ambientals establerts, també s’ha de tenir en compte les altres espècies.
Extinció local vs. Extinció regional

La probabilitat que l’espècie s’existeixi d’un lloc és pe , la probabilitat que s’extingeixi la meta població serà pen, 1- això
últim és la persistència de la població.

En general les probabilitats d’extinció varien molt segons si considerem una població local o un conjunt de poblacions.
La probabilitat de persistència regional d’un conjunt de n poblacions (no connectades) es calcula com:

Metapoblacions

Caracteritzarem per l’existència o no de la població. La f és la mostra variable d’estudi, proporció de poblacions locals
ocupades. Augmentem f ocupant espais, és a dir, que es produeixin colonitzacions; per reduir f hauria d’extingir-se
una població ocupada.

En general les poblacions reals no estan aïllades sinó que intercanvien individus, donant lloc a metapoblacions. Les
taxes d’intercanvi dependran de l’estructura espacial de la metapoblació i de la capacitat de dispersió dels individus.

Model general

- Conjunt de taques d’hàbitat homogènies; una proporció f de les taques està ocupada per l’espècie i la resta
(1-f), no.
 - Com varia la proporció de taques ocupades al llarg del temps? [df / dt]

Model illes-continent

Continent: població molt gran de l’espècie que ocupa les illes, no s’extingeix. Les illes poden rebre migrants i ser
colonitzades. Hi haurà més colonització quan hi hagi més illes buides. La colonització és proporcional a 1-f. L’extinció
màxima pot ser quan totes les poblacions (illes) estiguin ocupades.

La meta població no es pot extingir perquè hi ha el continent.

- Hi ha una font il·limitada de propàguls que les poden colonitzar (continent).

- De què depèn C?
- De què depèn E?

Suposem que la taxa de colonització augmenta amb la fracció de taques disponibles:

I que la taxa d’extinció és funció de la fracció de taques ocupades:

Model de Levins (amb colonització interna)

No hi ha continent. La C creixerà quan es colonitzin més illes, com més illes buides hi hagi més colonització, es veurà
quantes més illes ocupades hi hagi més colonitzadors. Pc que abans era constant perquè depenia del continent ara
depèn de les característiques de les espècies (c) i la f (proporció de poblacions locals ocupades). Quan l’extinció sigui
més gran que colonització és a dir que la f estigui per sobre de c, l’únic possible equilibri serà a 0.

- Suposem ara que no hi “continent” sinó que els colonitzadors potencials provenen de la metapoblació:
- De què depèn C?
- De què depèn E?

Si totes les poblacions locals contribueixen a un “pool” comú de propàguls...

Igual que abans:

Com afecta el nombre de taques al a viabilitat de la població?

El nombre de poblacions locals potencials influeix en el resultat.

Limitacions dels models

Les principals suposicions que hem fet són:

- Les taques d’hàbitat són idèntiques entre elles (hàbitat i poblacions).

- Les taques no presenten cap tipus d’estructura espacial (e.g., distància).
- Les probabilitats de colonització i extinció són constants o funcions lineals de la fracció de taques ocupades.
- No hi ha decalatges temporals.
- No es considera l’efecte de l’estocasticitat. El nombre de taques es, a la pràctica, infinit. (però veure l’applet
corresponent).
Aplicacions-conservació

La matriu és el lloc on no hi poden viure les poblacions, són importants perquè poden facilitar la colonització.

- Importància de l’hàbitat (encara que no estigui ocupat per l’espècie focal).

- Importància de la matriu (entre taques d’hàbitat adequat).
- Xarxa de reserves enlloc de reserva.
- Corredors biològics.

Aplicacions en conservació

Deute d’extinció, es fragmenta el territori, immediatament no passa res però a la llarga, sí.

La fragmentació no cal que sigui sempre negativa, pot evitar la dispersió de malalties, la propagació del foc.

Importància de la qualitat de l’hàbitat i de la seva distribució espacial. Cal pensar en termes de xarxes de reserves i no
tant de reserves individuals. Importància dels corredors biològics i de la infraestructura verda.

Aplicacions – epidemiologia

Fragmentació de l’hàbitat i pèrdua de biodiversitat i de funcionalitat

El problema de la fragmentació: l’impacte de la desforestació als tròpics.

A escala humana, l’extinció d’espècies, però no la pèrdua de poblacions locals, és irreversible. Com afecta la dels
ecosistemes és tema de debat. En parlarem més al capítol de conservació
TEMA 5: NO ESTEM SOLS: INTERACCIONS ENTRE ESPÈCIES

Tipus d’interaccions entre parelles d’espècies

- Competència (-,-): ambdues espècies perjudicades.

- Parasitisme, predació (+,-): una espècie beneficiada i una perjudicada.
- Mutualisme (+,+): ambdues espècies.

Més tipus d’interaccions entre parelles d’espècies

- Comensalisme (+,0)

Competència interespecífica

Tot comença amb un experiment en el qual va cultivar dues espècies de Paranesium, quan creixien separats la seva
corba de creixement és logística. Quan creixien junts, les dues al principi creixien molt però després una tendia a
créixer molt i l’altra a desaparèixer.

Interacció (-,-): els individus d’una espècie provoquen una reducció en el creixement, supervivència o fecunditat
(fitness) dels individus d’una altra espècie, i viceversa

El model de Lotk-Volterra: parteix d’un model logístic (amb competència intraespecífica); van afegir un terme, que és
la pèrdua d’individus de l’espècie A, degut a la presència de l’espècie B.

Anem a veure per l’espècie A´:

 L’únic que pot valdre 0 és el numerador. La solució de la teoria és una
recta. Si estem per sobre la recta l’espècie ni augmenta ni disminueix.

El raonament per l’espècie B és anàleg. Per veure la interacció entre les dues espècies, hem d’ajuntar les dues
gràfiques. Les dues línies es podran o no creuar. El gràfic A, si estem per sobre la línia, les dues espècies disminueixen,
quan arribem a la línia d’A l’espècie A deixa de disminuir i la l’espècie B continua disminuint; quan les dues isoclines
estan així l’espècie A exclou competitivament l’espècie B, l’espècie A arribarà al seu equilibri. En el gràfic B passa al
revés, arribarà a l’equilibri l’espècie B.

El gràfic C, quan estem a l’esquerre de l’isoclina de l’espècie A, l’espècie A augmenta i la B disminueix, i a l’altre triangle
passa al revés. Totes les fletxes van a convergir al centre i, hi haurà un equilibri, les dues espècies conviuran.

El gràfic D, és diferent, tenim un punt d’equilibri inestable que mai s’assolirà, podrà guanyar o l’espècie a o la B però
mai coexistiran, la que guanyarà depèn de les condicions inicials.
La K és que l’espècie A amb els recursos disponibles pot produir tants individus i l’espècie B

Problema 8.7:

Suposem que això passa a la naturalesa que és que l’espècie B s’extingeixi, aquesta espècie tindrà l’incentiu de la
selecció natural, per no desaparèixer aquesta espècie buscarà estratègies (augmentem K), ja que l’espècie A
inicialment era més eficaç amb l’ús dels recursos.

Una de les espècies se’n poden anar metafòricament, és a dir, una de les espècies pot començar a utilitzar uns altres
tipus de recursos (quedarà reflectit en les alfes). Quan hi ha aquesta divergència, arribem a un equilibri estable.

La competència fa que les espècies se separin.

Si féssim que una de les espècies fos més agressiva augmentaríem la beta. Ens trobaríem en un equilibri inestable.

El que assegura la supervivència és la repartició de mitjans.

Quan la r augmenta (més individus en la població) en una de les espècies, ens trobem en la mateixa situació que el
primer cas però al principi l’espècie amb una r més gran guanya sobre l’altra. Això serveix per ocupar més territori en
un curt període de temps quan hi ha una pertorbació. Les espècies no han de ser bones competidores per sobreviure
en aquest món.

Principi d’exclusió competitiva (o de Gause)

Dues espècies amb el mateix gènere tindran una competitivitat més total ja que són més semblants i per tant utilitzen
els mateixos recursos.

Dues espècies en competència biològica pels mateixos recursos no poden coexistir en forma estable si els altres factors
ecològics es mantenen constants. Un dels competidors sempre dominarà a l’altre, portant-lo a l’extinció o a una
modificació evolutiva o de comportament cap a un altre nínxol ecològic. El principi es resumeix en la frase:
“Competidors totals no poden coexistir” o diverses espècies no poden ocupar el mateix nínxol ecològic de manera
indefinida. Que sovint no es compleix: la paradoxa del plàncton, aquesta es deriva del principi d’exclusió competitiva.
L’alta diversitat de fitoplàncton en tots els nivells filogenètics contrasta amb les limitacions en la disponibilitat dels
recursos pels que competeixen entre sí.

La paradoxa va ser descrita originalment pel limnòleg George E.Hutchinson, qui va proposar que la paradoxa pot ser
resolta per factors com els gradients verticals de la llum o la turbulència, la simbiosis o el comensalisme, depredació
diferencial o canvis constants en les condicions ambientals.

Depredació

Interacció (+,-) no simètrica. Els individus d’una espècie augmenten la seva fitness mitjançant el consum d’individus
d’una altra espècie, els quals resulten òbviament perjudicats. La v ve de víctima.
No arribarem al punt d’equilibri. Si hi ha moltes preses els predadors tenen molt aliment i la seva població augmenta,
llavors la població de preses comença a disminuir i llavors disminueix la població de predadors i así una i otra vez.

No posem que les preses creixen logísticament ja que les oscil·lacions entre preses i predadors s’atenuarien i per tant
sí que s’arribaria a un equilibri, però hem d’incloure la limitació per recursos.

Creixement depenent de la densitat en la població de preses:

Mutualisme

(+,+)
Bacteris fixadors de nitrogen: passen el nitrogen atmosfèric a nitrogen molecular perquè les plantes el puguin absorbir.

Simbionts

Quan el mutualisme implica la vida conjunta.

La cèl·lula eucariota té un origen simbiòtic

- Arquea + espiroqueta (no està demostrat.

- Protobacteri → mitocondri.
- Cianobacteri → cloroplast

Epidemiologia
Limitacions dels models

- Basats en els models exponencial o logístic.

- Paràmetres poblacionals constants en l’espai i el temps:
o Condicions ambientals constants.
o Trobades a l’atzar.
o Les “regles del joc” no canvien.
- Suposicions específiques:
o Efecte lineal competència.
o Capacitat depredadora il·limitada.
o L’espai no existeix
- Només considerem parelles d’espècies.

Les espècies es troben depenent de la seva densitat no depenent de l’espai. Paràmetres constants (a la realitat la força
evolutiva fa que la presa eviti el predador i també al revés).

Aplicacions dels models d’interaccions entre 2 espècies

La depredació genera inestabilitats.

- Es tracta sobretot de models conceptuals. Proporcionen un marc per entendre les interaccions entre espècies.
- En realitat es difícil trobar exemples a la naturalesa que segueixin els models elementals de Lotka i Volterra.
L’excepció són els sistemes, naturals o artificials, que siguin molt simples.
- En resum, la competència redueix la diversitat a curt termini(exclusió interespecífica) i l’augmenta a llarg
termini.
- La depredació en comunitats simples provoca fluctuacions brusques de les poblacions de depredadors i
preses.
- La competència, la depredació i el mutualisme tenen una gran importància evolutiva.
- A les comunitats naturals hi ha molt més de dues espècies i les interaccions són mot més complexes.
Interaccions difoses

Interacció que no és directe, interaccions entre dues espècies a través d’una altra.

Cascada tròfica: relació indirecte entre dues espècies que s’afavoreixen mútuament.
Quan es poden detectar els efectes indirectes?

- Quan els efectes directes són importants.

- Quan les xarxes tròfiques són més aviat lineals.
- En general, però, passen desapercebuts.

Hi ha poc bacallà perquè hi han masses foques: Cal reduir la població de foques per a augmentar la població de bacallà?