TEMA 1: ¿CÓMO HEMOS LLEGADO HASTA AQUÍ?

DOS IDEAS-FUERZA DE PARTIDA

1. LA DIVISIÓ ECONÒMICA DEL MON

- En la economia mundial el món es divideix en cinc grans àrees.

1. Europa, amb dificultats inicials per la manca de convergència entre els nous Estats i els més
consagrats.

2. Un espai asiàtic, amb dos grans països dominadors, Xina i Índia.

3. Una àrea llatinoamericana, que té un lideratge econòmic difús en el creixement de Brasil.

4. L’Àfrica sots-sahariana,

5. Estats Units, amb una potència que es troba amb crisis.

2. LA GLOBALITZACIÓ
- Totes les globalitzacions han generat disputes.

- John Nash, nobel d’economia expert en teoria de jocs i matemàtic eminent, indicà que el tema central no
radicava en si un acord particular sinó en si es tracta d’una divisió equitativa dels beneficis que se’n deriven.

- Els economistes tenim indicadors per saber si un país està globalitzat o no, i en aquest cas el que utilitzem
són els preus.

ARGUMENTOS A DESARROLLAR

A) LA POLÍTICA ECONÒMICA
* L’oferta i la demanda es compleixen sempre

- Que passa si baixa la demanda? Els preus també baixaran, i si aquests cauen hi haurà un problema en la
producció.

- Si puja l’oferta pujaran els preus. Però si hi ha molta oferta els preus es poden regular.

- La despesa pública ajuda a corregir els desajustos de l’Estat.

B) ELS REPTES

2.1. LES NOVES TECNOLOGIES INDUSTRIALS

* Tercera revolució industrial: Jeremy Rifkin

- Les noves tecnologies industrials que tenen una nova trajectòria fan que aparegui una 3r revolució
industrial, duita a terme per Jeremy Rifkin, aportant unes idees bàsiques com: les noves tecnologies de la
informació i la comunicació; les energies renovables; la informació fluida i la revolució tecnològica i el món
en xarxa.

- Rifkin parla d’una economia verda que sigui capaç de produir la seva pròpia energia.

- Cinc eixos bàsics del llibre de Rifkin:

• la transició cap a l'energia renovable

• la transformació dels edificis en microcentrals elèctriques que generin, recullin i reaprofitar les
energies renovables
 • el desplegament de la tecnologia de l'hidrogen i d'altres sistemes d'emmagatzematge energètic als
edificis i a les xarxes d'infraestructures, per acumular energies renovables

• l'ús de la tecnologia d'Internet per transformar la xarxa elèctrica en una "Interxarxes" d'energia
compartida que funcioni exactament igual que Internet

• la transició de l'actual flota de transports cap a vehicles de motor elèctric amb alimentació de xarxa
i/o amb piles de combustible

* Quarta revolució industrial: Klaus Schwab

- La 4rt revolució industrial, es representada per Klaus Schwab, té un llibre titulat “Sigue la polèmica, 2016”,
amb unes idees bàsiques: tracta sectors d’inversió com els avanços en intel·ligència artificial i robòtica, la
nanotecnologia, la biotecnologia i la neurotecnologia.

- La idea principal de Klaus es la revolució digital.

- La 4t revolució es defineix per la transició cap a nous sistemes que estan construïts sobre la infraestructura
de la revolució digital.

2.2. EL CANVI CLIMÀTIC

- El canvi climàtic es un tema de gran actualitat que ens permet aportar algunes repressions.

Desigualtat i contaminació

- Relació entre PIB per càpita o

renta per càpita i les emissions
de CO2.

- PIB/població = PIB per càpita.

- Desigualtat = el nivell de renta

més alt és el que contamina
més.

* La idea d’un creixement imparable: l’aportació dels neoclàssics

- 1950 – 1970 -> escriuen els economistes neoclàssics (Adam Smith, Thomas Malthus)

- Els economistes pensen que l’economia sempre està en un estat estacionari, perquè? Per que no tenien
en compte la tecnologia i per la falta d’excedents.

- Els clàssics pensaven que hi havia una contradicció entre població i recursos.

- Ritme geomètric (població) i ritme aritmètic (recursos).

- Quan el PIB puja, la resposta de la població es consumir més, degut a això també puja la població a ritme
geomètric.

- Els neoclàssics pensaven que el creixement econòmic era imparable: Alfred Marshall, Leon Walras i
Stanley Jevons, són economistes neoclàssics dels anys 1850 – 1930.

- L’home domina i deriva de la naturalesa i gràcies a la tecnologia els recursos creixen.

- Jevons es un economista essencial.

- Trobam recursos de 2 tipus: d’stock, és un recurs que està a una espècie de “gran magatzem”, que no es
renova i prové d’altres productes; i de flux, es un recurs que es va reposant com l’aire i l’energia solar.

- Artur Pigou (economista neoclàssic) diu que per corregir una externalitat cal gravar fiscalment a l’agent
econòmic que provoca l’externalitat. I segons Pigou l’instrument més precís per fer això es un impost. D’aquí
venen els impostos piguvians. El seu objectiu es eliminar l’externalitat. Un altre mecanisme que te son les
taxes, que son imposicions que es fan amb l’objectiu de gravar una acció concreta, amb una recaudació
que té un destí finalista.

- Ronald Coase (premi Nobel d’Economia) diu que quan es presenta una externalitat negativa el que ell
suggereix que s’ha de fer es negociar entre l’agent contaminador i l’agent contaminat.

- El PIB ens serveix per mesurar externalitats ambientals, perquè el PIB es una unitat monetària.
Necessitarà altres mètriques per entendre que esta passant en l’economia, com per exemple el consum
d’aigua, les emissions del CO2, la producció de l’electricitat i la producció d’aigua.

* Desestabilització de processos ecològics: el planeta està ple

- Aquesta desestabilització és degut a:

1. Canvi climàtic

2. Integritat de la biosfera

3. Destrucció de la capa d’ozó

4. Consum d’aigua dolça (l’aigua potable cada vegada és un bé més escàs)

5. Acidificació dels oceans

6. Canvi de l’ús del sòl

EMISIONS DE CO2:

- Observam 2 indicadors: el nivell del mar (del 1700 – 2100) i les emissions del CO2.

- El nivell del mar s’explica per l’escalfament del planeta. Si puja la temperatura degut a l’activitat econòmica,
fa que augmenti l’escalfament del mar.

- Dintre de les emissions del CO2 hi ha una inversió tecnològica per evitar emissions. La producció, el
consum i el integrants del PIB poden servir d’ajuda per reduir les emissions. Les conseqüències del CO2
son: l’escalfament del planeta, l’escalfament dels oceans, l’elevació del nivell del mar i la descongelació del
mar.
- El CO2 a l’atmosfera es pot classificar amb que: a l’època pre-industrial hi havia uns 600 milions de tones
i a l’època industrial se’n varen sumar 500 milions de tones més, això fa un total de 1,1 bilions de tones. I
es preveu que a l’any 2100 hi hagui un total de 2,2 bilions de tones.

* Límits de creixement

- Els límits de creixement econòmic son la capacitat que té el planeta de generar matèries primeres (energia)
per estimular el creixement de l’economia.

* Les lleis de la termodinàmica aplicades a l’economia

- Trobam 2 economistes:

1. Kenneth Boulding que plantejava dos models econòmics. El primer l’economia del cowboy, amb
un comportament imprudent, explotador i violent. Es un model arcaic que considera que els
recursos son inesgotables i es poden explotar. El segon l’economia de l’astronauta, on s’utilitza la
terra com a nau, sense reserves il·limitades.

2. Georgescu – Roegen (un dels pares de la teoria econòmica), aquest considerava que un dels
principals problemes que tenia era l’increment individual de recursos exosomàtics. Apart considera
que el sistema econòmic s’integra dins el sistema natural. Roegen explicava que la matèria ni es
crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

2.3. EL CANVI DEMOGRÀFIC

- Hi ha un creixement demogràfic molt important,

encara que es un creixement lent.

- L’any 1803 més o menys s’arriba al milió de

persones.

- Com podem observar l’any 1950 augmenta molt

la població, per tant l’any 2050 s’espera que
augmenti encara més.

- Hi ha aquesta desigualtat degut a que les

condicions de vida que hi havia abans del 1900
aproximadament no son les mateixes que hi ha
després del 1900, ja que hi havia falta de menjar i
doblers, només la gent rica es podia permetre tenir
més fills perquè els podien mantenir, però la gent
del camp no tothom feia feina i no tothom es podia
permetre tenir fills per el simple fet de que no el
podien mantenir. Avui en dia ja hi ha més recursos per tal de poder tenir més fills i sobretot poder mantenir-
los. I s’espera que l’any 2050 aquests recursos augmentin perquè pugui augmentar també la població.
 DESIGUAL EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

- En els països d’ingressos baixos, la seva

població es relativament jove.

- En el països d’ingressos alts, la població jove

és reduïda; la població d’entre 40-65 és de gran
quantitat; i la població de +65 té una quantitat
considerable. Per tant, té una població
envellida.

- Per què passa això? Es degut a que la

fecunditat femenina ha disminuït. Actualment
es tenen entre 1-2 fills per dona quan abans
eren 3 fills per dona.

Desigualtat global de la renta, segons Branko

Milanovic

- L’autor d’aquest gràfic és Branko Milanovic, i

és un gràfic extret de un dels seus llibres.

- Branko explica com evoluciona el sistema

capitalista.

- Els economistes utilitzen un índex per mesurar

la desigualtat, que és el coeficient o índex de
Gini (entre 0 i 1). Més a prop de 1 = més
desigualtat; més a prop de 0 = menys
desigualtat.

- La desigualtat comença a pujar l’any 1820 i

comença a baixar l’any 1980 degut a la
colonització. Al principi del gràfic trobam una
gran divergència, per això fins al 1820 aproximadament no comença a pujar. L’any 80 parlam de
convergència entre occident i orient, però passa que occident avança i orient es queda on està.

2.4. ELS NOUS LIDERATGES

Comerç mundial, 2012

- El comerç mundial cada vegada està més protagonitzat per Àsia, el 32% d’exportacions mundials i el
31’5% d’importacions mundials són protagonitzades per Àsia.
 - El seu pes en el PIB
augmenta a partir del 2000,
degut a l’augment del comerç,
per tant, es pot dir que hi ha
una apertura comercial. Les
causes d’aquesta evolució són
la globalització i la
dinamització comercial alta.

Les inversions exteriors de Xina, 2005-2013

- Xina inverteix un 18,19% cap a l’Àfrica sots-sahariana,

degut a bons recursos i mà d’obra barata.

- Xina inverteix més del 50% a només 3 llocs diferents, Àsia

Occidental i Oriental i com ja hem dit Àfrica sots-sahariana,
perquè cerca recursos naturals, energia i metalls.

10 CONCLUSIONES DE LA SITUACIÓN ACTUAL

1 La población mundial crecerá más en los países emergentes

2. En estos países crecerá su PIB y, con ello, la demanda de más servicios

3. La demanda será el producto del incremento del PIB por el incremento de la población

4. La demanda de más servicios implica mayor consumo de recursos

5. Se creará un déficit de materias primas

6. Se incrementarán los problemas de volatilidad de los precios

7. Se incrementará la posibilidad de desabastecimiento

8. Se deberán buscar sustitutos para determinados elementos escasos necesarios

9. Se deberá incrementar la investigación para conseguir el desacoplamiento de los recursos e impactos

10.Se deberá alcanzar la reducción absoluta en el uso de los recursos en los países desarrollados y el
relativo en las economías en desarrollo.
CONCEPTES TEMA 1

Apertura comercial -> s’entén com el percentatge de l’activitat comercial i el PIB, el dos mesurats en
termes monetaris.

PIB -> riquesa que es genera durant un any en termes monetaris.

SECTORS ECONÒMICS -> hi ha 3 sectors: primari, extractiu; secundari, transforma les primeres matèries
en productes acabats; i terciari, serveis.

NOUS SECTORS -> el quaternari, inclou la investigació, el desenvolupament d’innovació i la informació; i

el quinari, que inclou serveis sense ànim de lucre.

ESTAT ESTACIONARI -> es una economia que consisteix en un stock constant de riquesa física (capital)
i una mida de població constant.

ANTROPOCENO -> relació que té l’home entre la naturalesa i l’economia de forma directa i constant.

NOVACENO ->

EXTERNALITAT -> prové d’Alfred Marshall i és l’impacte positiu o negatiu d’una acció econòmica sobre la
resta de l’economia. Les externalitat poden ser positives o negatives. Positives si l’acció econòmica impacta
positivament sobre altres accions; i negatives si l’acció econòmica impacta negativament sobre altres
accions.

COSTOS DE TRANSACCIÓ -> son costos d’informació, gestió, administració i temps.

INDEX DE GINI -> índex que utilitzen els economistes per mesurar la desigualtat. Entre 0 i 1, 0 menys
desigual i 1 més desigual.

ARANCEL -> taxes o impostos que s’imposen sobre un bé o servei per limitar les seves importacions
externes. El que volen és incentivar la producció.

* CONCEPTES MACROECONÒMICS

1. Inflació -> pujada permanent de preus. Es produeix per un shock d’oferta (es produeix quan es generen
certes variables que provoquen pujada de preus). Degut als productes substitutius es pot produir una
caiguda de preus.

- Deflació -> es produeix quan la taxa d’inflació està en nivells negatius, per exemple degut a baixos salaris
(si el paro puja, els salaris baixen).

2. Deuda pública -> deute contret per les administracions publiques, els governs.

- Deuda privada -> procés d’endeutament per fer front a decisions d’inversió i de consum.

3. Dèficit -> diferència entre els ingressos i les despeses que es tenen. Per controlar el dèficit tenim: la
reducció de despeses, vendre patrimoni públic, emissió de deute públic i pujada d’impostos.

4. Balança comercial -> exportacions i importacions de mercaderies físiques d’un país.

5. Balança de pagaments -> composta per dues balances, la comercial i la de capital, aquestes l’entrada
i sortida de capital o l’entrada i sortida de serveis prestats.

6. Taxa d’atur (paro) -> percentatge de desocupació sobre la població activa. (Espanya 13%)

7. Distribució de la renta -> consisteix en la distrubució dels beneficis entre els habitants, on trobar una
distribució equitativa o desigual.
 TEMA 2: LOS LÍMITES DE LAS ECONOMÍAS ORGÁNICAS

El model malthusiano, de T.R.Malthus (1798) és una teoria

L’economia clàssica engloba:
David Ricardo, Thomas Malthus,
Adam Smith y Karl Marx.
demogràfica, econòmica i sociopolítica, segons la qual el ritme
de creixement de la població respon a una progressió
geomètrica, mentre que el ritme dels recursos creixen a una
progressió aritmètica. L’economia creixia lentament, els
recursos eren limitats i la població augmentava ràpidament.

- Supòsits i evidències de Malthus:

A) Supòsits per les economies humanes:

- Els recursos naturals són finits

- La productivitat agrària estava casi estancada

- Els naixements superaven lleugerament a les morts a llarg termini.

B) Dades empíriques de les economies agràries:

- Només dos fills per dona sobrevivien

- Les taxes de creixement anual de poblacions agràries eren molt petites

- El creixement només era perceptible a molt llarg termini.

MODELS ECONÒMICS ACTUALS:

1- Llei de rendiments decreixents (economistes clàssics), l’única que es compleix sempre.

- Es mostra per un primer moment que

la terra per cultivar es petita però de
qualitat, el terratinent reb una renta per
àrea de terreny, mentres que el
capitalista rebrà el seu salari (llavors i
salaris) i els beneficis vists en el
quadre. Els treballadors perceben uns
salaris equivalents al espai. Aquestes
remuneracions superiors als nivells de
subsistència son deguts a que els
beneficis obtinguts son alts, ja que
existeix una falta de mà d’obra.
Aquests fets segons Malthus
provocaven l’increment de la població,
+natalitat + expectatives de futur +
immigració.
 - Aquest augment de la població
crearà unes expectatives al terratinent
a cedir més terres i augmentar la seva
renta. Les terres en aquest escenari
tenen una qualitat inferior y això durà
a una menor productivitat però degut
a l’augment de terres el capitalista
segueix guanyant doblers y els
treballadors se’ls manté el seu sou, ja
que no ha crescut el nº de treballadors
sense terra prou, ja que disposen
d’activitats alternatives al salari
(treball parcial a les manufactureres).

- Si la població segueix creixent

demogràficament, el terratinent
concedeix més terres per cultivar,
aquesta vegada de qualitat molt baixa,
ell percep encara més diners de part
del capitalista. El capitalista obté uns
rendiments molt baixos, a causa de la
mala qualitat de la terra, que aquest,
si vol mantenir els seus beneficis
haurà de rebaixar els salaris dels
treballadors fins al nivell de
subsistència. La població emigra i
augmenta la mortalitat. En aquest
punt David Ricardo i Thomas Malthus
argumenten que la economia entra en
un estat estacionari, amb baixes
productivitats i baixes rendes per
càpita pel fet que si només
augmentem un factor productiu i deixem els altres inalterables la economia entra en recessió. Solució:
invertir en maquinària, augmentar la productivitat.

2- Model Protoindustrial

- 2n model econòmic actual de les economies orgàniques però té un pacte amb les economies modernes.

-> IDEES

- Partim d’una zona rural i una ciutat (zona urbana).

-La producció industrial es feia a les zones urbanes (ciutat), controlades per agrupacions que es deien
gremis.
-Quan hi ha un increment de demanda dels productes que es fabriquen en aquesta ciutat, els preus pugen
i els empresaris tracten de produir més. Per tant els salaris augmenten.

-En el moment que pugen els salaris, el cost de producció augmenta i la competitivitat és veurà resentida i
baixarà.

-Algunes alternatives que té l’empresa per reduir els costos de producció són:

-Deslocalitzar la producció.

-Traslladar els treballadors de la ciutat al camp.

-L’empresari reduirà els sous perquè hi ha més treballadors, per tant és redueixen els productes. A més la
mà d’obra és menys competent perquè no està especialitzada.

-La avantatge que té l’empresa es que té un cost d’oportunitat baix, perquè la gent ja fa feina al camp i ja
percep un salari. Per tant per a ells la feina de la ciutat és complementari.

-El sistema domiciliari de la producció és va aplicar a la manufactura rural i a la indústria urbana. Aquest
sistema es fa difondre al camp per: reduir costos i ampliar la producció.

-Els costos de transacció augmenten, per tant l’empresari arriba a rendiments decreixents.

-L’alternativa que utilitzarà l’empresari és concentrar la producció en un espai.

-L’empresari cerca reduir costos de transacció i costos laborals unitaris.

- Trets de la protoindustrialització:
1- Capital comercial i treball camperol.

2- Creació de nuclis gairebé industrials.

3- Al marge de l’organització gremial.

4- Va canviar el model demogràfic.

5- El comerciant gestionava el negoci però no

controlava la feina.

6- Va gestionar les protofàbriques.

3- La gran divergència. Canvi de lideratge

- La gran divergència és el procés per el qual el món occidental va créixer i es va convertir en dominant
tècnica, econòmicament i políticament, eclipsant les societats orientals. Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica
suposaven el 1820 el 75% de la població mundial i la renda mundial. El principi del canvi es percep l'any
1820, fins al 1950, assisteix a l'avenç d'Europa, Amèrica del Nord i Japó. Estem davant un clar procés
d'industrialització a Europa i la desindustrialització a Àsia.

- Trobam 2 economistes, Marx (economista clàssic) i Weber (economista liberal), els dos coincidien en que
els asiàtics tenien problemes per desenvolupar la producció.

- Altres economistes com David Landes diu que Europa va tenir una decisiva avantatja sobre Àsia en termes
de coneixement, ciència, tecnologia i cultura. I un altre economista com Robert Brenner deia que la revolució
agrícola a Anglaterra, va incrementar la productivitat, i això va ser degut als mercats eficients i sòlids.

- Els economistes Findlay i O’Rourke consideraven que Àsia estava al nivell d’Europa o fins i tot era superior
ja que tenia capacitats importants, com les capacitats tecnològiques, organitzatives i comercials; a més de
sistemes comptables similars als europeus i importància d’uns productes claus: tèxtils de cotó a la Índia,
tèxtils de seda i porcellana a Xina.

Perquè la revolució es fa a Gran Bretanya i no Àsia?

- Els economistes Pomeranz, Robert Allen i Prasannan Parthasarathi explicaven la resposta a aquesta
pregunta.

- Deien que els britànics tenien carbó amb abundància que substituïa la fusta com a combustible.

- Que la dimensió exterior de l’economia tenia una capacitat de connectar la producció britànica amb
demandes externes.

- Tenien alts salaris i per això creixen els costos de producció i els costos laborals unitaris, per tant, invertien
en màquines per baixar els costos laborals unitaris.

- Finalment, es cercava a Gran Bretanya noves tecnologies per competir amb manufactures asiàtiques.

CONCEPTES

- Productivitat: producció per càpita que es genera a una activitat econòmica. El PIB que tendran serà baix
i estacionari. Quan l’economia es orgànica, la productivitat serà baixa.

- Invertir: és la formació bruta de capital.

- Economia orgànica: economia sustentada en la producció mitjançant la força natural (vent, aigua, sol,
força muscular). El seu PIB és estacionari i és una economia molt diferent.

- Costos laborals unitaris: els costos laborals unitaris indiquen quants costos salarials són necessaris per
a cada unitat produïda. Dins el cost de producció, la part central és el salari.

- Costos de transacció: es deuen a Ronald Coase, un economista nobel i es defineixen com els costos de
temps, informació, gestió i administració.
 Tema 3: La revolució industrial

1) CAUSES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Les causes de la RI a Gran Bretanya, a més de les que ja coneixem gràcies al Tema 1 són: gran reserva
de carbó, energies a baix preu, salaris baixos, producció de seda…

● Unió entre el capital i el poder de l’Estat: connexió entre empresaris i polítics.

● Negoci europeu en teixits de cotó: uneix a una mateixa xarxa a Àsia, Amèrica, Àfrica i Europa,
cosa que no passava amb Àsia. Àfrica aporta els esclaus, Amèrica aporta els terrenys de plantació
de cotó i Europa i Àsia queden unides per el canvi de lideratge.

● El què diferencia els homes d’Estat i els capitalistes europeus de qualsevol altre lloc del món era
la seva capacitat per dominar les xarxes internacionals.

● L’existència d’un mercat exterior, captar recursos i exportar els teus productes. Comprar outputs
per produïr inputs y exportarlos a l’exterior.

● Les relacions entre les institucions (monarquia - govern) i el mercat.

2) CARACTERÍSTIQUES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

- La primera característica es el creixement de la població (creixement demogràfic): la població es mou del

camp a les ciutats (èxode rural), hi ha una expulsió de mà d’obra de les zones rurals perquè vagin a la
indústria, ja sigui per l’aparició dels rendiments decreixents, o perquè s’han millorat les tècniques
productives del camp. Com es pot deduir, les taxes de mortalitat decreixen (millores higièniques, sanitàries,
alimentàries, millors ingressos…) i les taxes de natalitat creixen (millors expectatives a causa dels bons
canvis de l’economia i de l’agricultura).

*TAULA 1

Els comtats industrials tenen un increment de la població

molt més major que els comtats agrícoles, i si xerram de la
zona central, l’increment és molt major. Per tant veim, com
hi ha una atracció de la zona urbana cap a la gent del
camp, i això és el que produeix l’èxode rural.

*TAULA 2 I 3
En plena època industrial, la quantitat de fam va disminuint, i com a conseqüència la taxa de mortalitat
disminuirà i la taxa de natalitat augmentarà.

- La següent característica de la que podem xerrar és la importància del mercat exterior, amb un component
central com és el comerç triangular, amb el cotó com a protagonista central articulant-se una xarxa mundial.
Aquest comerç consisteix amb la recerca d’esclaus en el continent africà, aquests es traslladen a Amèrica
on treballen amb la producció de cotó en els camps. Aquesta producció serà traslladada a GB i d’allà
s’importarà a distints països.

- Com a tercera característica trobam el Capitalisme de Guerra, que va néixer amb l’explotació intensiva de
la terra i la mà d’obra, apollant-se en la violenta expropiació de territoris i força de treball d’Àfrica i les dues
Amèriques. Aquest espoli provoca grans riqueses i genera nous coneixements que van enfortir institucions
i estats europeus.

- La quarta característica és el canvi en l’agricultura o canvi agrari. Hi ha 2 factors que expliquen el canvi en
l’agricultura, el sistema norfolk i el tancament de terres (ENCLOUSERS).

● Sistema Norfolk, és un canvi organitzatiu a la producció agrícola que romp amb el sistema
tradicional. El sistema tradicional és un sistema en el qual la parcela a conrear es divideix en tres
parts: a dues de les quals es conrea (blat, ordi, …) i la tercera parcel·la es deixa en guaret, on la
terra descansa. Posteriorment, el sistema anglès introdueix el sistema Norfolk on la terra es
divideix en quatre parts, i la diferència amb el sistema tradicional resideix en que la part que estava
amb descans ara s’utilitza per sembrar herbes i altres aliments per la ramaderia. D’aquesta
manera, les herbes fixen nitrogen a la terra i juntament amb els excrements dels remats, dona lloc
a un augment de la rendibilitat de la terra i també a un augment de la productivitat.

● Enclosures o tancaments de terra, les terres comunals que abans eren de tots, es tanquen per part
dels terratinents, expulsant d’aquesta manera a la gent. El que faran els terratinents es seguir amb
el sistema de rendiments decreixents o aplicar el sistema norfolk. A aquest es reserva el dret privat.

● El creixement de la població activa en altres activitats, pèrdua de població en l’agricultura.

- Com a darrera característica trobam el canvi tecnològic, amb la irrupció de noves màquines a la producció.
El primer sector líder és el cotó, aquest imposa un canvi tècnic en un país que creix a poc a poc.
Les noves màquines són:

● La Jenny, és una màquina que serveix per filar i augmenta la productivitat; a més és orgànica i
amb força humana.

● La mule-jenny, té dos tipus de fils, això fa que tengui més producció i per tant, més garantia. També
és orgànica i amb força humana.

● La Water-Frame, és orgànica però amb força i energia hidràulica, i s’encarrega de produir a la

vegada el teixit de la Jenny i la mule Jenny.

Les dues primeres es poden utilitzar per ús privat, però la Water-Frame no, ja que com hem dit només fa
ús de l’aigua. També trobam l’aparició de la màquina de vapor i el teler mecànic.

3) 12 IDEES CLAUS SOBRE LA R.I.

1. Preu relatiu entre el capital i el treball.

2. El canvi en l’energia.

3. Avanç productiu, caiguda de preus.

4. Preus i exportacions.

5. Canvis a la propietat de la terra.

6. El PIB a GB durant la Primera Revolució Industrial.

7. Preus d’aliments i població a Anglaterra.

8. El valor afegit de la indústria.

9. Formació bruta de capital fix.

10. Estructura de les inversions en capital fix.

11. Treballadors empleats.

12. El mapa de la Revolució Industrial britànica.

4) VISIONS DE L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA

4.1.) Visió negativa sobre l’evolució econòmica

Thomas Piketty: “El capital del siglo XXI” : ens diu que l’evolució econòmica en la RI genera desigualtat de
la renta, desigualtat econòmica i social, insalubritat, pèrdua del benestar…

Scheidel: Planteja l’evolució de la desigualtat demostrant que el moments en els que han aparegut aquest
quatre factors ( guerra, revolució, col·lapse dels estats, grans epidèmies) han estat els únics moments en
els que ha disminuït la desigualtat. Quanta més violència hi havia, ja sigui per una guerra o una revolució,
més eficaç podria ser l’igualitarisme.
Els dos expressen que l’1% de les famílies més riques del món actualment posseeixen alguna cosa més de
la meitat de la riqueza global neta, incloent alguns paradisos fiscals.

4.2. ) Visió positiva sobre l’evolució econòmica

Johan Norberg “Progreso” i Steven Pinker “Ilustración” . Parlen sobre 9 grans canvis:

● Alimentació

● Sanejament

● Esperança de vida

● Pobreza

● Violencia

● medi ambient

● Alfabetització

● Llibertat

● Igualtat
 Tema 4: L’expansió del capitalisme industrial
1) Característiques del procés d’industrialització:

1. Creixement de la productivitat.

2. Especialització econòmica.

3. Concentració dels treballadors.

4. Creixement de les ciutats.

5. El desenvolupament industrial es produeix per emulació ( fenòmens emulació ).

2) Autor: Alexander Gerschewkron (economista important)

Ens diu que un país es pot industrialitzar si compleix una espècie de requisits, que son els següents:

1. Ha de tenir recursos naturals, si disposa d’ells té un factor molt important.

2. Com més innovació tecnològica o més tecnologia, el país endarrerit capturi de l’avançat serà millor.

3. La unitat de producció s’ha d’ampliar, a partir de grans empreses i grans escales productives. Es
necessita economies d’escala i economies externes.

3) 1r Gran Crisi del Capitalisme (1873 – 1896)

- Característiques:

1. Deflació -> es produeix una caiguda de preus, i els béns industrials i les matèries primeres també cauen.

2. La producció augmenta.

3. Caiguda dels beneficis empresarials, els beneficis cauen perquè produeixes molt amb preus baixos.

4. Es redueixen les exportacions.

* Les sortides que hi ha a aquesta gran crisi són: sortides micro i sortides macro. S’uneixen entre elles, el
capital es concentra per eliminar competència.

4) SECTOR EXTERIOR DE L’ECONOMIA

(Conceptes)

- Balança de pagaments: és un instrument contable i econòmic que està integrat per dues balances: la
balança comercial i la balança de serveis o de capital.

- Balança comercial: és el moviment de mercaderies físiques amb exportacions -> vendes de mercaderies
a l’exterior i importacions -> compres de mercaderies a l’interior.

- Balança de serveis o de capital: registra moviments de capital, amb entrades de K i sortides de K.

- Patró monetari: regula el funcionament de l’economia. El patró monetari actual d’Europa és l’euro i es molt
important en l’economia perquè dona confiança. El patró monetari que regulava l’expansió monetari era el
patró or. Hi ha dos patrons monetaris:

• La moneda està raspallada per un metall. El BC no pot emetre més monedes que l’or que té
custodiat. L’objectiu del BC és tenir molt d’or.

• Patró Fiduciari, el banc pot fer servir la màquina de diners sense tenir en compte la emissió de
metall. Actualment, s’utilitza aquest patró.
* Los países con déficit tienen muchas salidas de oro, lo que provoca una reducción en las reservas de oro
del banco central. A consecuencia incrementan el tipo de interés interbancario, lo que provoca una subida
de interés de los bancos comerciales, debido a esto se reduce la inversión ya que es caro invertir, se
incrementa el paro y hay una reducción de salarios. Hay una reducción de la masa monetaria en circulación
y los precios bajan (deflexión), a consecuencia se incrementan las exportaciones y se reducen las
importaciones y el mercado entra en superávit de la balanza comercial que tiene entradas de capital, por lo
tanto entradas de oro.

(* Al revés amb l’altre part*)

5) Exercici 1 fet a classe. PATRÓ – OR MACRO

1) Inflació: 20%

2) Taxa atur: 15%

3) Tipus interès: 4%
Actuacions: Conseqüències:

a) pujar impostos a) (baixar) inflació

b) (pujar) tipus b) (baixar) inflació, (pujar) atur

* A l’opció B li convé controlar la inflació i no preocupar-se per l’atur.

6) 1r FACTOR ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

En el context que estam explicant, els índex de producció industrial augmenten a tots els països. Tenim
dues tipologies grosses: la primera first comers i la segona late comers. Els països first comers seria Gran
Bretanya; Alemanya i Estats Units serien late comers. Els late comers el que fan es copiar als que primer
arriben i després adaptar-lo a la seva naturalitat. Els índex de producció industrial han de ser sempre elevats
al PIB.

7) 2n FACTOR IMPORTANT: EL COMERÇ INTERNACIONAL (1820 - 1914) (SIMON KUZNETS)

El comerç internacional és un indicador nou i Kuznets el treballa. Simon ha treballat sempre amb grans
estadístiques i les conclusions que té importants per l'economia son:

1) el comerç internacional en aquest període va augmentar molt, és a dir, augmenten les exportacions i les
importacions, per tant el grau d'apertura comercial augmenta;

2) el comerç mundial creix a un ritme superior a la producció, si fos al revés hi hauria sobreproducció. El
ritme d’indústries cau, perquè no te sentit seguir augmentant; degut a això hi ha una caiguda de preus. Els
instruments macro que tenen els països per fer front a una competència que tenen contra ells son els
aranzels.

8) PRODUCCIÓ INDUSTRIAL EN EL MÓN, EN %

EEUU passa d’un 23,3% a un 35,8% de producció, intentant competir amb el país líder de la Revolució
Industrial (GB) de la mateixa manera que Anglaterra. Els dos guanyen terreny a GB com a productors
industrials ja que aquesta perd potència. El procés s’estén a tot el món i sorgeixen nous líders (EEUU ->
major potència mundial ; Alemanya -> major potència europea).

Els 4 primers països productors (EEUU, Alemanya, Regne Unit, França) són els que intervenen a la Primera
Guerra Mundial, ja que fou una Guerra Econòmica.

*COMPLETAR TEMA AMB ELS CAPÍTOLS 4,5,8 DE ROBERT ALLEN*

CONCEPTES

- Economia d’escala: és la reducció del cost de producció per unitat produïda. Podem aconseguir aquesta
economia incrementant K i incrementant la productivitat.

- Carteles: unió empresarial per contrarestar competència, normalment són empreses del mateix sector
que s’uneixen per reduir o eliminar competència a un determinat mercat.

- Trust: és una associació d’empreses dedicades a sectors diferents.

- Caso macro: els estats tenen una forma econòmica que es pujar aranzels.