TEMA 1.

LES ECONOMIES PREINDUSTRIALS I LA

GRAN DIVERGÈNCIA
La revolución industrial va suposar un gran canvi. Molt pasos van evolucionar pero va
significar tumbé l’augment de la desigualdad entre les clases socials.

Brexit demografic i economic avans de la revolució industrial

Les societats preindustrials tenien economies fundamental agrararies i en condicion de

subsitencia. Societats on tenen una estricutura piramidal, nobleza, esglesia i el tercer
estat(no tenen drets). Feudalisme: señors feudals arrenden les seves terres a un paguesos.
Els campers treballen les terres i paguen l’anderrament feudal al señor.

Com funcionava el mercat de la terra: la terra tenia diversos ussos. Produien básicament
blat. Deixaven una part de teerra sense cultivar.: GUARET , per no sobreexplotar la terra.
Una part de la terra estaven els animals, vacas, ovelles, cabres. Els animals mengen una
part de la terra anova dedicada per donarlis de menjar. Necesitem fusta per escalfar i menjar
per Fer les feines contsruir les cases,…—> Bosc. Terres comunals, feien servir com a hort
per plantar productes basics de la dieta. Aquestes es dividen entre els veins.

Societat duals. Pocs nuclis urbans on es fan les manofactures. Ciutats i camp molt
vinculats. Model economic que depen de la producció d’aliment, de les bones collites.
Consecuencies de les males collites: disminuciño ingresos del paguesos, per tan deixen de
comprar manufactures de la ciutat, empobriment de la ciutat perque tenen menys ingresos i
a mes a mes els preus han pujat.

¿Porque avans de la revolució industrial no havia creixement economic y demográfic?

Perque no tenen la capacitat d’augmentar la producció d’aliments al mateix ritme que que
va creixent la societat. Pobñacio >aliments.

La productivitat marginal de la terra es negativa, rendiment decreixent de la terra.

S’ha d’augmentar la producció d’aliments! Si volem produir mes utilitzarem terrres noves
que son menys fertils el rediment sera menor.

Explicació malthusiana

Tard o dora si la població>aliments arrivara una cirsis de susitencia—> el sostre

malthuusià. Mentre el aliments estiguien per damunt de la corba de població pero si la
població creix mes rapid que la corva d’aliments arrivarem a un ppunt de crisis. LLavors
apareixen els frens, la Gent comenzar a morir. Si no hi ha aliments per a tots la nutrició es
pitjor i la salut es veu afectada. Aixo s’anomena FRENS REPRESSIUS(involuntari).
Momentt de crisis economica baixa la natalitat—> FRENS PREVENTIUS.(voluntari)—
>Per reduir la natalitat la gent es casaven més tard, retardar l’edad de matrimoni.

COM AUGMENTA LA PRODUCCIÓ DE BLAT SI LA POBLACIÓ AUGMENTA

(posit)

Per aigmentar la producció hem d’utlizar terres menys fertils per tant el rendiment es menor
es per aixo que l’oferta no pot augmentar en la mateixa quantitat que la demanda. No
augmenta la productivitat marginal. Mes terra comprta rendiments decreixent. Augment de
la població supossa un augment dels preus. La capacitat adquisitiva redueix, aixo provoca
empobriment. Aixo fa que baixi el nivell de vida. Arriba la crisis de mortalitat la natalitat
disminueix i la mortalitat augmenta.

TRAMOA MATUSIANA—> Població i salaris reuals van en direccions contrarires, tenen

una relació inversa.

. Hi ha un maxim de població que es pot alimentar. En el seu llibre vols esbrinar perque la
població fins 1880 no havia crescut.

A partir del 1880 hi ha un creixement exponencial

EXEMPLE HISTORIC:

Peste negra 1346-1453

Desde Asia arriba a Europa. Aquesta va acabar amb la tercera part de la població europea.
Episodi de una crisis de mortalitat. La peste negra es un fre repressiu. La part que sobreviu
que pasa la tampra mauusiana es cumpleix.

LA RETROALIMENTACIÓ POSITIVA D’ESTER…

Durant l’epoca moderna la incapactitat d’alimentar a la població fa que els Europeus

busquin noves terres per conquerir.